Explorar los documents (14 total)

IMG_1659.JPG
Lo viatge de Joana - Sason 2 / Episòdi 10
Clément, Anne. Auteur, interprète
Benichou, Julien. Compositeur
Huang, Edda. Interprète
Benichou, Daphné. Interprète
Zinner, Lucas. Interprète
Alranq, Perrine. Interprète
François, Isabelle. Interprète
Vidal, Alain. Interprète
Tèxte de l'episòdi : 

-  Allo ! L’associacion Païsans d’aicí d’ailà d'Erau ? Bonjorn, me presenti Joana Belcaire, retirada prèp de Besièrs. Es que seriá possible d’aver un rendètz-vos amb qualqu'un de l’associacion ?

- De segur mas per de qué ? Avèm pas pron de temps ni mai pron de gens per rencontrar lo mond.

- Vaquí. Ai agut en eretatge una bòria de 30 ectaras de vinhas. Aimariái trobar un païsan interessat per un fermatge, la renda seriá pichòta.

- Aquò’s una bona idèia de nos sonar. Benlèu que seriá melhor que lo rendètz-vos siá en çò de vos per veire las tèrras. M’en vau parlar amb los autres e vos sonarai la setmana que ven. Al reveire e encara mercés Madama Belcaire !

Per lo moment farem coma aquò !
Matilda a un ostal e un òme qu’a un trabalh. E se vòl trabalhar pòt faire un Bed and Breakfast dins l’ostal de Vincent : lo conse a dich qu’èra possible de trapar d’argent per o faire. Es temps per ela d’èstre adulta, vòli pas pus bailar d’argent. Temps d’èstre « egoïsta » e d’èstre aimada per ieu e non per mon argent. E se tot se passa plan parlarem d’adopcion.

E ara lo melhor arriba : mon òme lo Rémy diluns a Frejòrgues. Lo darrièr còp qu’es vengut dins lo vilatge e benlèu en França, sabi pas, èra en çò de sa cosina que veniá cada mes d’agost se pausar dins lo Lengadòc. Rémy aimava aquel pais e cada estiu nos retrobàvem per caminar, dançar, nadar. Un jorn me demandèt :

- T’agradariá de venir me visitar a Baltimore ?

- Ai pas de sòus per pagar lo viatge. Comenci a trabalhar a la pòsta l’an que ven. De tot biais me fariá paur de venir dins aquel pais. Dins los filmes m’agrada pas. Salvatge !

- Son pas que de filmes ! Es lo darrièr còp que veni. Mos parents son retirats, an pas pus d’argent e coma fai d’estudis devi gardar tot l’argent per pagar l’universitat.

- Serai trista de pas pus te veire !

- E ieu tanben.

Aqueste ser sèm anats dançar, m’a sarrat dins sos braces, fach un poton leugièr sus las pòtas e l’istòria s’es acabada.
Es qu’un professor d’universitat pòt aimar una femna de la campanha que trabalha a la Pòsta ? Cada annada ai recebut una carta per Nadal e li ai mandat una carta per l’an novèl. Quaranta ans !
Aprèp i a agut lo Renat e puèi pas pus res dins ma vida de femna. Mas ai aimat la vida amb las gens dins lo vilatge.

Per tot dire ai paur, avèm pas lo meteis biais de viure amb Rémy ni mai de pensar. Me siá acostumada a la vida americana, mas cossí farà el aicí ? E ieu de que vòli faire de ma vida ara ? Lo pantais d’aver una filha es mòrt.

La pluèja tomba tranquilla, coma un ser d’automne - la sason ont òm n’a pas pus lo coratge de se batre per un ideal, alara qu’òm auriá tot lo temps d’o faire. Mas benlèu que amb Rémy d’autras pòrtas se poirián dubrir. La vergonha de pas èstre una ajuda per los qu’an pas res per viure, per los migrants, las femnas batudas, los enfants abandonats dins la carrièra…
Madama Joana es un pauc tard vos cal anar dormir, vòstre prince arriba deman...

Encara un còp siái davant la sortida « Arrivée » de l’aeropòrt, una ora avant l’ora. Ai enveja de rire, de plorar, de fugir, de demorar.

« L’avion Air France en provenance de Paris - Charles de Gaulle… »

Es arribat ! Devi anar al w.c, pòdi pas pus esperar. Mas es pas a costat, corre, mèfi de pas tombar ! Quand torne lo vesi ambe sos bagatges palficat al mitan de l’aerogara. Cerca d’en pertot mas pas de mon costat.

Veni plan planeta, arribi darrièr son esquina :

- Rémy !

- Joana !

Encara un còp e benlèu per longtemps siái prisonièra dins sos braces. Sabi pas quant de temps sèm demorats pegats l’un contra l’autre.

- Siás segura aqueste còp ? Pòdi creire qu’anam èstre urós ensems ? Si que non i a un avion per Paris dins doas oras.

- Se vòles podèm partir ensems. Mas davant ai crompat un lièch tot nòu, lo caldriá ensajar.

La pòrta de l’ostal qu’aviái barrada a clau es dubèrta. Dintram.

- Rémy quin plaser de te tornar veire subretot aicí. Vos siatz plan retrobat ?

- Bonjorn Matilda. Cresiái qu’aviás ton ostal ?

- Que si !

- Alara de que fas aquí ?

- M’agradavi de te veire. Aprèp la maire, lo paire.

- E Jaume es pas ambe tu ? *

- I a un problèma !

- Dejà ! Aprèp una setmana !

- Li ai dich la color de l’enfant qu’ai dins lo ventre. Alara es pas pus segur d’èstre amorós de ieu ! E ieu vòli pas viure soleta e encara mai quand i aurà lo pichòt !

- Mas Rémy e ieu volèm èstre un pauc solets. Donc vas tornar a ton ostal e vendràs sopar aqueste ser.

Matilda plora e s’en va en bombant la pòrta.

Rémy me regarda, ieu regarde Rémy e començam de rire sens nos poder arrestar. Aviam la filha e segur que ara seriá melhor d’èstre dos per s’en ocupar.

IMG_1623.JPG
Lo viatge de Joana - Sason 2 / Episòdi 9
Clément, Anne. Auteur, interprète
Benichou, Julien. Compositeur
Huang, Edda. Interprète
Benichou, Daphné. Interprète
Zinner, Lucas. Interprète
Alranq, Perrine. Interprète
Hébrard, Jean. Interprète
François, Isabelle. Interprète
Vidal, Alain. Interprète
Tèxte de l'episòdi : 

Los enfants an corregut d’en pertot, los joves an cantat, los vièlhs an contat d’istòrias, los jogaires de grailes an fach dançar puèi lo mond a sautat lo fuòc. Cal faire mèfi ambe los enfants que de còps s’encontran al mitan del fuòc, tomban e se rabinan los pès se pas mai !

A un moment m’an demandat de cantar una cançon qu’aviam apresa ambe Clara a la corala occitana : A la San Joan d’estiu.

A la san Joan d’estiu la nuèit es tan pichòta
A la san Joan d’estiu la nuèit es tan pichòta
Tant pichòta es la nuèit que la mentida ombra
Ombra jos la luna ombra jos lo fuòc
E viran viran las sorcièras entorn d’un pibol
E cric cric fa lo grilh e chocho la nichola...

Angèla assetada a costat de ieu comencèt de contar la « sorcièra de Narbona ». Matilda se regalava.

- Aviái pas jamai festejat la San Joan, es tant bèl ! L’an que ven i menarai lo pichòt !

E tot lo vilatge èra estrambordat de la veire e subretot, son ventre :

- E bè Joana ta filhòla es tornada mas pas soleta, coma disiá ma grand « a un polichinèla dins lo tirador » !

- Mas totjorn polideta e braveta ! Es qu’a après un mestièr de l’autre costat ?

- Cal li demandar : ieu sabi pas tot !

Matilda se lèva e va discutir amb un joine òme que coneissi pas. Me lo presenti :

- Joana, es Jaume l’amic que m’a menat dins lo vilatge l’an passat. T’aviái contat l’istòria ! Avèm estudiat ensems la dietetica.

- A ! si ara me soveni. Bonjorn Mossur ! Bon per vos de vos retrobar ! Siatz totjorn a l’universitat ?

- E òc, ai pas encara acabat, mas tot va plan. Dins un an ai un trabalh que m’espèra en çò de mon paire qu’a un restaurant a Montpelhièr. Farai un menú especial per los diabetics e los vegetarians.

Es mièja nuèch quand arribi a l’ostal. Matilda es demorada amb son amic. Un còp de mai me senti fòra de la vida. M’aima aquela pichòta mas pensa que i a pas qu’una causa importanta per ieu : son bonur. Pensa qu’es una chança per ieu de l’aver trobada per emplenar lo void d’un avenidor sens autra tòca que la mòrt. Es coma aquò que los joves veson los vièlhs. Siái trista, decebuda : aviái tant esperat aqueste moment aprèp la fèsta per parlar de la seguida. Assetada sus la terrassa me disi qu’encara un còp me siái enganada, l’adopcion es pas una bona idèia. Es a ela de trapar son camin soleta. E a ieu de trapar lo mieu : ai cregut de me faire aimar per ma generositat. Per ganhar l’amor de Matilda, la filha qu’aviái pas aguda, li auriái tot donat. E aquel jorn de Sant Joan tot s'arrèsta. Aimar l’autre es pas se faire manjar per el.
Of ! Temps de faire un poton a Rémy e d’anar dormir un pauc.

- Alara Madama cossí va vòstra filha amb son ventre redon ?

- Siái en trin de me desrevelhar. Lo pantais es tombat al fons del potz. Matilda serà pas jamai ma filha e siái pas sa maire.

- Joana enfin rasonabla ! Me fa un grand plaser e tot aquel amor lo gardarem per nòstre avenidor. Doblides pas de me venir quèrre a Frejorgues dins una setmana.

- Donc seràs aquí lo 1er de julhet ! Òsca ! Me cal crompar un lièch per dos : lo meu fa pas que 90 centimètres, es pas per dos.

- Te daissi la causida. L’important es d’èstre l’un prèp de l’autre. Potons !

- Potons !

Ausissi Matilda dintrar a 2 oras del matin.

Nos retrobam per lo cafè a 10 oras.

- Pensi que te cal anar veire lo doctor del vilatge. Quand es prevista la jacina ?

- Lo 15 de julhet se tot se passa plan. Voldriái pichonar a l’ostal, vòli pas anar a l'espital.

- Sabi pas s’es possible. Se i a un problèma pòt èstre dangierós, òm sap pas jamai. En mai siái pas ta maire ni mai quauqu'un de ta familha. Donc m’agradariá que siaguèsse pas dins mon ostal.

- Coma voldràs ! Siái urosa d’aver retrobat Jaume. Avèm decidit de sortir ensems aqueste ser.

- Bon per tu, sembla plan brave lo tipe.

- Es totjorn amorós de ieu, m’a pas oblidada. Es una bona causa d’aver dins lo vilatge una maire e un òme !

- La setmana que ven Rémy arriba e volèm èstre un pauc tranquilles totes dos. Anem anar visitar l’ostalet de l’oncle Vincent e serà un bon ostal per viure ambe ton pichòt e ton amic se vòls. Caduna farà sa vida de son costat e pensi qu’es melhor. Puèi anirem a la vila crompar tot çò que cal per lo nanet. Aquò t’agrada ?

- Mercé plan Joana. Traparai pas jamai los mots per te grand mercejar. Anam veire l’ostal !

Evidentament l’ostal de l’oncle Vincent a besonh de netejar e la cosina sembla aquela de ma grand. Mas i a tot çò que cal per viure. Cal crompar de lençòls, d'espongas. Caldrà lavar los ridèus, e lo linge de cosina e de tot biais tot l’ostal.
La veitura al retorn de Besièrs es mai que plena. Per lo lièch lo portaràn dins la setmana.
Lo Jaume es vengut ajudar e los dos aucèls semblan plan urós. Ara es lor ostal. Compreni pas tot mas pensi a la cançon de Carmen « L’amour est un oiseau rebelle que nul ne peut apprivoiser… ». Mas pecaire n’i a un o una dins lo ventre de Matilda qu’a pas res demandat...

La maire de Jaume es venguda tanben per visitar e tot lo mond es convidat divendres per l’aperitiu. Aprèp Matilda vòl demorar dins l’ostal.

- E Jaume ? O sabi, es pas mon afaire.

- Jaume va viure ambe ieu coma aquò seràs tranquilla. Me menarà a l'espital.

Encara un còp me senti mesa sus lo costat mas serai liure de viure coma vòli amb Rémy. E lo divendres sèm totes jos lo trelhat de l'ostal de Matilda e Jaume servís lo pastís e lo vin blanc. La maire e lo paire de Jaume, los Martino semblan contents e per finir ieu tanben.

Ara m’en vau netejar mon ostal per mon Rémy. M’en tòrni soleta a l’ostal e sabi pas pus onte ne siái. De tot biais per li donar l’ostal caldrà l’adoptar i aura pas d’autra possibilitat. Mas coma benlèu se va maridar ambe lo Jaume se sonarà pas jamai Matilda Belcaire. Mas i a encara las vinhas de Vincent, e l’ostal e las tèrras de Renat.

Tot aquò a veire amb Rémy, siái cansada.

IMG_1638.JPG
Lo viatge de Joana - Sason 2 / Episòdi 7
Clément, Anne. Auteur, interprète
Benichou, Julien. Compositeur
Huang, Edda. Interprète
Benichou, Daphné. Interprète
Zinner, Lucas. Interprète
Capron, Michel. Interprète
Hébrard, Jean. Interprète
Vidal, Alain. Interprète
François, Isabelle. Interprète
Tèxte de l'episòdi : 

La Doctora me fa un sorire plen de bontat, fa d’annadas qu’a seguit tot mon viatge de femna e subretot la menopausa, aquel cambiament dins la vida de las femnas qu’es la mai granda injustícia (n’i a que dison que per los òmes i a l’andropausa mas degun ne parla pas jamai) :

- Cara Joana es un plaser de vos veire. Mas vos cal faire mèfi los vints ans son passats e cal pas tròp emplenar la copa autrament lo còs pòt pas seguir.

- De que s’es passat ?

- E bè : èretz en çò del notari e una letra del regretat Renat vos a estrambordada e vòstre còr a cridat : seba ! e sètz anada dormir un pauc de l’autre costat. Mas tot va plan sètz tornada dins la vida vidanta.

- Ah me soveni ! Lo Renat me vòl pas daissar viure en patz, la gelosiá a ges de frontièra.

- Anatz préner un pauc d'èrba de la San Joan - lo trescalan qu’es la sason. E doblidetz pas de manjar de proteïnas e de beure un gòt de vin a cada repais.

- Vos en fasètz pas aquò o sabi faire.

- E se i a un problèma sonatz me, serà un plaser de vos ajudar a tornar préner tranquilla vòstra plaça dins lo vilatge. Ajatz pas paur : degun a pas cridat per las carrièras qu’aviatz tuat lo paure Renat. Fa de temps qu’aviá pas pus enveja de contunhar a rebalar son malur sus aquela tèrra. A lèu.

Tres oras aprèp dinnar : temps de me sortir del lièch, de prendre una docha, de cambiar de rauba. Dins l’intrada de l’ostal un pichòt papièr jos la pòrta: « S’avètz besonh d'ajuda siái aquí ! Joseta Soulages, vòstra vesina. » Vòli pas èstre una escrancada de la bona, mas de tot biais es plan brava aquela femna. Era pas aquí l’an passat e l'ostal èra a vendre : es arribada per la retirada benlèu. Sabi pas s’es maridada... 

De que vau faire ambe l’ostal e las tèrras del Renat? Benlèu que seriá bon per de lòtjaments socials per de que se me soveni plan l’ostal del Renat es grandaràs. Seriá possible de faire quatre F2. E per las vinhas ai una idèia : perque pas faire d’òrts obrièrs per los qu’an pas de tèrra. Seriá fòrça interessant per lo vilatge. M’en vau a la comuna benlèu que trobarai lo conse.

Justament es aquí :

- Bonjorn Monsur Bonelli cossí anatz ?

- Bonjorn Madomaisèla Belcaire, quant plaser de vos veire ! Contenta d’èstre dintrada al país ? Cal es lo problèma ?

- Vaquí : lo Renat Delrieu m’a laissat son ostal e sas vinhas.

- Fòrça interessant !

- Mas n’ai pas de besonh. Voldriái faire quicòm per lo vilatge. Pòdi vendre l’ostal per un euro simbolic a la comuna. Pensi qu’amb l’ostal seriá possible de far de lòtjaments socials per los que n’an besonh. De que n’en pensatz ?

- Es plan generós mas lo problèma es qu’al conselh municipal los elegits an paur que dins los lòtjaments socials coma son per los paures i aguèsse pas que de « racalha ». Sèm una pichòta comuna e la lei nos daissa liure per çò qu’es de lòtjaments socials. Avèm pas d’obligacion.

- E ieu que cresiái que los elegits èran generós subretot amb las gens qu’an pas pron per viure.

- Mas an paur que i aguèsse d’estrangièrs venguts ont sap pas d’onte per venir viure aquí. Avètz vist las darrièras eleccions. Podriatz faire un « Bed and Breakfast » per los toristas aquò seriá bon per lo vilatge e podriatz trapar d’argent per o fa.

- Veirem ben. Per las tèrras - i a 10 ectaras - benlèu que seriá bon de faire un espaci per los jardins. Cadun podriá aver un jardin a gratis e la comuna donariá l’aiga.

- Es una bona idèia. N’en parlarai al conselh municipal que ven. Mas benlèu que los que vendon los legums sus lo mercat seràn pas contents. Evidentament tot aquò es fòrça generós per la comuna mas los interès de cadun  e los interès collectius son doas causas diferentas.

- Mercé Monsur lo conse. Sonatz me quand auretz decidit si que non vendrai tot e segur que i aurà d’estrangièrs per crompar las tèrras e l'ostal. A ben lèu !

- Adieu-siatz !

E crac un pantais de mai escorgat ! Tot d’un còp me soveni de çò que me disiá un amic : i a de joves païsans qu’an fach d’estudis e que trapon pas de tèrras per trabalhar. Los retirats qu’an pas que de pichòtas pensions aiman melhor vendre : es mai interessant per la moneda !  Segur que faire una pichòta renda per un jove seriá lo bon biais. I a una associacion: « païsans d’aicí e d’ailà ». Me cal rescontrar l’associacion e tot anirà solet. Of !

Temps de sonar lo Remy per saupre coma s’es passat ambe la Matilda.

- Allo Remy !

- Cossí vas ma bèla ? Ai mandat lo bilhet a Matilda. Serà dins ton pais la setmana que ven lo diluns.

- Tot va plan, lo jorn de la San Joan : anirem dançar a l’entorn del fuòc.

- Mèfi de pas faire tombar lo pichòt o la pichòta sabèm pas encara !

- E tu Rémy quant arribas ? Ai tant besonh de te veire, d’èstre dins tos braces !

- Aquò me fa plaser, es la meteissa causa per ieu ! Maissanta filha ! Quand siás partida d’aicí pensavi que benlèu èra per totjorn e qu’aviái perdut lo solelh de ma vida !

- Arrèsta te de galejar ! Bon ! Aquí ai agut de problèmas dins lo vilatge mas pensi que tot anirà plan lèu lèu. T’o pòdi pas res dire ara es tròp complicat. Te fagas pas de lagui tornarai amb tu a Baltimore per t'ajudar amb ton ostal.

- Tot va plan. S’es possible anirem aprèp las vendémias, e tornarem per lo vin novèl ! 

- Es qu’as rescontrat Matilda e son òme ?

- Pas encara ! Sembla pas verai de pas demorar amb ela per la venguda de l’enfant ! Compreni pas çò que se passa, veirem ben !

- Al còp que ven, e doblides pas de me sonar deman !
IMG_1673.JPG
Lo viatge de Joana - Sason 2 / Episòdi 5
Clément, Anne. Auteur, interprète
Benichou, Julien. Compositeur
Vidal, Alain. Interprète
Huang, Edda. Interprète
Benichou, Daphné. Interprète
Zinner, Lucas. Interprète
François, Isabelle. Interprète
Alranq, Perrine. Interprète
Capron, Michel. Interprète
Duplan, Josette. Interprète
Tèxte de l'episòdi : 

Qualqu'un tusta a la pòrta cridant :

- Joana, Joana !

Sus l’escalièr de l’intrada de l’ostal magra, vièlha e tot en plors la vesina de Renat, l’Angèla :

- Joana secors ! Lo Renat s’es penjat dins son garatge e se te veni veire es qu’a laissat una letra.

- E alara ? Es terrible mas i pòdi pas res, es vengut ièr e l’ai fotut defòra. Voliái pas mai ausir d’istòrias sus nòstra joinessa que m’an fach tant de mal.

- Legís aquela letra !

- Se vòls mas ara es un pauc tard per faire quicòm.

A mon vilatge tant aimat tota ma vida, 

Dempuèi l’escòla primariá siái estat amorós de la Joana. Segur que l’ai abandonada per la Roseta a 20 ans. Mas uèi la Roseta es partida e pensavi que ara lo sòmi podiá devenir realitat. Veni d'apréner qu’es amorosa e que se va maridar ambe un american. Donc vòli pas mai contunhar a viure. Quand los sòmis son mòrts i a pas pus de rason de viure.

Adieu-siatz totes vòstre amic Renat lo malurós

- Encara un còp i pòdi pas res faire, es pas ma fauta. Es vengut me veire ièr e èra furiós.

- Tot lo mond van dire qu’es de ta fauta.

E l’Angèla furiosa s’en va. Uèch oras del ser. Temps de sonar lo Rémy.

- Allo ! Rémy !

- Cossí vas amor de ma vida ?

- Ai pas tròp de temps per parlar. Matilda m’a sonada. Es premsa e vòl venir faire son pichòt en çò de ieu. Lo problèma es qu’a pas un sòu per pagar lo bilhet d’avion. Es que pòs li mandar l’argent o melhor prendre lo bilhet e lo mandar a Philadelphia o per internet ? L’adreiça: Matilda Delbas encò de Fred Tiafran 2345 Hillview Avenue Philadelphia. E lo telefòn: 410 587 90 87.

- O vau faire. Te fagas pas de marit sang. Mas es que siás segura de çò que fas ? As pas jamai agut d’enfant e d’un còp vas devenir maire e grand, es pas simple.

- Mas tu serà ambe ieu e serai pas pus soleta. M’ajudaràs. E en mai lo paire del pichòt es negre, cantaire o musicaire, ai pas comprés. Te sonas lèu lèu. E de l’autre costat i a de problèmas al vilatge. Te contarai tot aquò lo còp que ven. Adieu e potons mon Rémy !

- Adieu ma bèla !

Tot va plan. Es bon de pas pus èstre soleta. E zo mai lo telefòn ! Qual pòt sonar ara ?

- Madomaisèla Belcaire ?

- Òc es ela ! De que voletz ?

- Aquí la gendarmariá del vilatge. Sabi qu’es tard mas volriam vos veire. Mossur Renat Delrieu s’es penjat e a laissat una letra que parla de vos. E en mai una vesina Madama Soulages a ausit una disputa entre vos, ièr a dos oras.

- E de que pòdi faire ? Es pas ieu que l’ai penjat.

- Madama se voletz podem vos venir veire a l’ostal.

- Deman matin ?

- Non ara. Avans de donar lo permés d'enterrar seriá bon de discutir ambe la darrièra persona que l’a vist.

- E ben vos espèri !

Mas avant me cal manjar un bocinet e subretot beure un copet de vin. Un pauc de cambajon, de fromatge amb una lesca de pan e una poma reineta del Vigan. E son dejà aquí ! Amb la veitura de la polícia. Comenci de me demandar s’ai plan fach de tornar al vilatge. Evidentament la mòrt del Renat es pas un plaser per ieu. Durbissi la pòrta. Dos òmes dintran. N’en coneissi un : Madama Blanquet. Mas l’autre l’ai pas jamai vist.

- Es que nos podem assetar ?

- Vos ne'n prèga. Venètz per aquí sus la terrassa.

Se meton cadun dins un fautuèlh de jardin. M’en vau cercar d’aiga e de gòts a la cosina.

- Avètz un polit ostal Madomaisèla Belcaire ! Vos fasètz pas de lagui aurem lèu fach. Pas que de rotina.

Lor conte nòstra istòria ambe lo Renat tre la debuta fins a ièr la disputa sus lo davantal de l’ostal. Escrivon tot çò que disi. E s’en van.

Siái anada me jaire e ai dormit tota la nuèch sens me desrevelhar. Uèi es un autre jorn. Ièr es lo passat.

Bonjorn tot lo mond. Adieu los sovenirs ! Ma vida comença ara! Lo solelh brilha sus mon teulat tot nòu !

IMG_1659.JPG
Lo viatge de Joana - Sason 2 / Episòdi 4
Clément, Anne. Auteur, interprète
Benichou, Julien. Compositeur
Vidal, Alain. Interprète
Huang, Edda. Interprète
Benichou, Daphné. Interprète
Zinner, Lucas. Interprète
François, Isabelle. Interprète
Alranq, Perrine. Interprète
Tèxte de l'episòdi : 

Donc me cal sonar la Matilda. Devi esperar sièis oras. Miègjorn de l’autre costat. Benlèu que lo matin a besonh de dormir un pauc s’es embarrassada. Vòli pas decidir avant çò que vau far amb ela. De tot biais ai de trabalh dins l’ostal : devi voidar los bagatges. Subretot sonar lo notari per saupre çò que s’es passat ambe lo teulat.

- Mèstre Bardòt ? Bonjorn.

- Madama ?

- Joana Belcaire. Me reconeissètz pas ? Pasmens pensi pas qu’ai pres l’accent american !

- Desencusatz me ! segur que sabiái qu’èretz tornada : tot lo vilatge o sap: « l’americana es tornada sens sa filhòla ! ».

- Mercé per tot vòstre trabalh : lo teulat, los papièrs, los impòstes. Voldriái saupre çò que s’es passat per lo teulat.

- I a agut un gròs auratge e lo dessús del teulat de vòstre ostal s’es retrobat dins lo jardin. Mon maçon a plan trabalhat. A cambiat los teules e a tot adobat. A netejat vòstre jardin e ai tot pagat.

- Vos devi donc d’argent. Quand volètz pòdi venir al burèu. E i a tanben d’autras causas que devèm discutir ensems : de qu’anatz faire de l’ostal de vòstre oncle e de las vinhas ? 20 ectaras es un molon de tèrra dins aquel pais de bon vin. Lo Sud de França es de mai en mai conegut. Benlèu qu’ai trapat quicòm que seriá interessant per vos e per lo vilatge. N’en parlarem totes dos. Quand poiriatz venir ?

- Voldriái esperar un pauc. Tant de causas son a venir dins los jorns qu’arriban ! Vos sonarai en fin de setmana.

- Esperatz pas tròp : òm sap pas jamai…a ben lèu Joana !

- Al reveire Mèstre Bardòt !

E ara un pichòt tè a l’irange aquel qu’aima mon òme american tant lonhdan ! Que plaser d’èstre sus la terrassa sus una cadièra de jardin de tela roja jos lo solelh pas encara tròp caud ! Amb un pichòt ventolet que cor dins los arbres del jardin : l’euse totjorn verd estiu coma ivèrn e lo pin tanben.
Es pas l’ora de sonar Remy que deu totjorn èstre a l’universitat. Tot d’un còp me desrevelhi : lo jet lag, lo desfasament orari ! Ai dormit doas oras ! Vau cercar lo telefòn, lo numerò, ai paur. Devi saupre que ma vida uèi es ambe Remy. De tot biais cal causir : Matilda serà pas jamai ma filha mas deman Remy serà mon marit !

- Allo Matilda ?

- Joana ! Que meravilha d’ausir ta votz. Cossí vas ? Fa de temps que siás tornada al vilatge ?

- E tu Matilda de que fas ? Me deves tot dire que me fau de lagui. De qu’as fach dempuèi tot aquel temps ? Se vòls tot saupre : siái urosa mas siái totjorn perduda. Encara un còp sabi pas pus onte ne siái.

- Mas aquel pichòt qu’espères cal es lo paire ?

- Es complicat benlèu qu’es melhor d’esperar per te contar l’istòria de se tornar veire. Es que pòdi venir en cò de tu ?

- Qual es lo paire de l’enfant ?

- Un musician.

- De musica classica ?

- Non pas : african jazz se vòls tot saupre ! Negre ! Fred Tiafran.

- E vòls venir amb el dins lo vilatge ? Sabi pas se o sabes mas dins lo vilatge per las darrièras eleccions la drecha drecha e la gaucha èran 49/51 per cent.

- E donc ? Pensi que seriá melhor de venir soleta.

- Aquò tomba plan : a de trabalh e pòt pas venir. Mas ieu vòli venir.

- E quand l’enfant arribarà segur que serà pas blanc !

- Joana, me decebes. Te cresiái mai dubèrta al mond modèrne. O sabes ben ara que la tèrra es de mai en mai pichòta.

- Ieu o sabi mas dins lo vilatge o sabon pas encara. Donc se veniás soleta tot seriá plan. Quand arribas ?

- I a un problèma : ai pas un sòu per crompar lo bilhet d’avion.

- E ton òme a pas de sòus per tu, la maire de son pichòt ?

- Un jorn benlèu quand serà conegut coma musicaire. Mas i siam pas encara. E dins aquel pais los artistas an pas d’ajuda per viure. Pas « d’intermittent du spectacle » !

- Donc onte devi mandar l’argent per lo bilhet ?

- Sus la banca de Fred, un virament.

- Pensi que lo melhor seriá de demandar a Rémy que prenguèsse ton bilhet per te lo mandar. Baila me ton adreiça. Vendrai te quèrre a Montpelhièr.

- Alara : Matilda Delbas en cò de Fred Tiafran 2345 Hillview Avenue Philadelphia US.

- Tròp complicat. Demandarai a Rémy de te sonar deman matin. A ben lèu.

- Potons !

- Diga me es un garçon o una filha ?

- Ai pas volgut saupre: descubrirem ensem ! Ciao !

Benlèu que siái tròp vièlha mas ai pas poscut dire de non ! Temps de sonar Rémy….

IMG_1658.JPG
Lo viatge de Joana - Sason 2 / Episòdi 3
Clément, Anne. Auteur, interprète
Benichou, Julien. Compositeur
Vidal, Alain. Interprète
Huang, Edda. Interprète
Benichou, Daphné. Interprète
Zinner, Lucas. Interprète
François, Isabelle. Interprète
Alranq, Perrine. Interprète
Capron, Michel. Interprète
Duplan, Josette. Interprète
Tèxte de l'episòdi : 

Preni l’envolopa, lo sagèl es american. Pausi la letra sus la taula del salon.
Per començar devi dubrir las fenèstras, los contravents, laissar dintrar l’aire del mes de junh dins l’ostau. Fague lo torn de l’ostal, sentís pas la rosa aprèp un annada de baradura.
Es miègjorn. Sortissi per anar crompar quicòm per manjar. Quand dintre dins l’espiçariá es la revolucion:

- Joana siás tornada ? Tot lo mond pensava que t’ères envolada per pas jamai tornar ! Mas que siás bèla ! Eleganta ! Ont as trapat aqueles jeans ? E aquel tee-shirt ? Tot lo mond a pantaissat : n’i a qu’an dich qu’ères maridada, d’autres qu’aviás decidit de viure en America amb aquela Matilda… De tot biais nos fa plaser de te veire e subretot tant polida. Segur que lo bonur es dintrat dins ta vida. E un jorn nos caldrà dire cal es la vertat. E la pichòta sabi pas cossí se sòna, de que n’as fach ? L’as venduda ? Tot lo mond ris.

- Arribarà lèu lèu. Siáu urosa tanben d’èstre tornada e de vos veire. Ai fam donc voldriái...

- Es que manjan coma nos autres de l’autre costat ?

- Pas totjorn. Donc de pan, de cambajon, d’ensalada...

Mon panièr plen m’en tòrni a l’ostau. Es pas un grand plaser de manjar soleta subretot quand òm i es pas pus acostumada. Lo telefòn sona:

- Allò ? Joana cossí vas ? E lo teulat es pas au mitan del jardin ?

- E tu Rémy de que fas ? Espèri que siás malurós tot solet dins ton polit ostal sens ta Joana !

- Es que siás malurosa sens ton Rémy?

- Sabi pas encara, veni d’arribar e m’en vau manjar un bocinet. Las gens son urós de me veire.

- Bon es l’ora de partir a l’universitat qu’ai de trabalh ! : set oras. Te sonarai lèu quand auràs manjat. Potons !

- Potons!

Dintre dins la cosina, res a pas cambiat. Temps de brancar l’electricitat, d’alucar lo frigò. Puèi manji, trapi una botelha de vin, bevi un còp. Es bon lo vin per ma testa e subretot mon còr per caçar lo « blues ». E ara, la letra ambe lo café. O sabiáí ben que m’escriuriá un jorn. Mas siáu pas segura qu’es lo bon moment.

Quaucun tusta a la pòrta. Es lo Renat l’amorós de mos vingt ans que m’a laissada per una autra. A un ramelet de ròsas rojas dins la man.

- Adiu ma bèla americana. M’an dich qu’ères tornada al vilatge. Cresiái de pas pus jamai te tornar veire.

Me dona las flors.

- Aquelas flors per te dire tot mon amor, a tu que demoraràs totjorn la flor de ma joinessa !

- Dintra Renat. Vòs de café ?

- Ambe plaser !

- Asseta te. M’en vau lo caufar.

- Es que t’an dich la novèla ?

Respòndi pas. Ara servissi lo café.

- Alara t’an pas res dich ?
Silenci.

- Ara sabes siáu ric. Ma tanta es mòrta e m’a tot daissat. Es coma per tu e ton oncle Vincent. Tròp d’argent per un òme solet. Alara s’aquò t’agradava, poiriam viure ensems. Ambe la Ròseta avèm pas agut d’enfant.

- Renat. L’an passat te l’ai déjà dich: tu e ieu fa 40 ans qu’es finit. Te sovenes pas de çò que m’as fach a 20 ans ? E ara en mai siái promésa. Lèu i aurà un maridatge al vilatge. Saràs convidat. E ara ai de causas de far e siáu cansada. Beu ton café e defòra !

Renat se lèva, e comença de plorar :

- T’ai aimat tota ma vida ! Quand la Ròseta èra malauta cada matin pregavi per la veire partir al cementèri. Per viure ambe tu ! Las femnas setz totas parièras : comprenetz res a l’amor. Es que te sovenes quand aviás pas un sòu e que t’ai prestat 1000 francs per enterrar ta maire ?

- Sortis de mon ostal ! Vòli pas pus parlar del passat e çò qu’es fach es fach ! Ai dubert la pòrta, getat las ròsas au mitan de la carrièra.

- Ton chin, lo pichòt Poubelle, es ieu que l’ai tugat. Adieu tanturla !

Eh bé ! polit retorn ! E ara la letra de Matilda: 

Cara Joana,

Ai somiat de tu cada jorn dempuèi 9 meses : o sabiái ben qu’èri estada michanta de m’en anar sens dire aureveire. Aprèp tot l’amor que m’aviás bailat ! Ai besonh de tu. Dins dos mes lo pichòt arriba e vòli pas lo faire dins aquel pais. Ai paur ! E quand pensi a ma maire e a la grand de mon enfant es tu que vesi. Es que pòdi venir encò de tu per pichonar ? Fred mon òme vendrà me rejoiner dins dos mes. Pòt pas ara. Sonas me quand podràs. Me daissas pas soleta. T’aimi !

Ta filha Matilda

En Ps i a lo numerò: 410 587 90 87. De tot biais ai pas d’autra causida : me cal sonar !

IMG_1630.JPG
Lo viatge de Joana - Sason 2 / Episòdi 2
Clément, Anne. Auteur, interprète
Benichou, Julien. Compositeur
Vidal, Alain. Interprète
Huang, Edda. Interprète
Benichou, Daphné. Interprète
Zinner, Lucas. Interprète
François, Isabelle. Interprète
Tèxte de l'episòdi : 

Evidentament tot a cambiat per ieu. Me siáu acostumada a ma vida de femna amb un òme e lo risolièr de l’amor sus ma tèsta. Aviái pas jamai pantaissat qu’una causa com’aquò arribariá un jorn dins ma vida de tanturla: faire la cosina, anar faire leis crompas soleta dins los supermarkets americans, començar a comprendre e a parlar un pauc aquela lenga. Remy me daissava sa veitura e menavi una veitura automatica sens bóstia de cambi.

M’a menat visitar los musèus de Baltimore lo BMA (Baltimore art museum) e lo Walters Museum. I aviá tant de pinturas francesas que me sentissiái a l’ostal. Urosament que Remy èra amb ieu que pecaire la pintura es pas jamai estada una causa importanta per ieu. Un còp a Paris èri anada al Louvre mas fasiá tant de temps. Donc ai descubert al BMA Matisse, Van gogh, Picasso e çò que m’a fòrça esmoguda Andy Warrhol. E al Musèu Walters ai aimat los paisatges del Monet, Manet, Sysley, l’art del Japon, de l’Egipte, de la Grècia...

Tot aquò me semblava un autre mond : pas simple d’imaginar de gens fasent de pinturas o d’esculturas tota la santa jornada. Quand on a pas apres a conóisser l’art enfant es pas simple de lo descubrir e de lo comprener a la fin de sa vida.

Sabi pas çò qu’auriá dich l’oncle Vincent de me veire vistalhar los musèus ambe son argent !
Çò que m’agradava mai èra d’anar me passejar sus la Baia del Cheasepeake ont son arribats los Pilgrims Fathers d’Anglatèrra a la debuta del sègle detz e sèt. E tanben los soldats de la guèrra de Secession prèp del Patamac. Rémy èra urós de me veire espantada per tant de meravilhas com’un enfant davant un novèl joguet.

- Un jorn anarem a Washington. En fàcia del Congrès i a de Musèus mai que bèls de tota mena. E descubriràs un pauc mai la pintura francésa e aquela de tota l’Euròpa. E las esculpturas de Malhòl que ven de ton pais Banyuls. E anarèm passar una fin de setmana a New York ont i a tanben de musèus e subretot aquel de l’Edat Mejana « Lo Cloister Museum ». Saràs pas contenta de veire qu’an raubat lo clastre de San Guilhem del desert e tant d’autres. Subretot aquel de San Michel de Cuxa dins las Pireneas orientalas. Tot de marme ròse. Mas l’an pas raubat l’an crompat donc i a de gens del pais que l’an vendut !

Fasiái la torista, l’amorosa e la femna a l’ostau. Un jorn me desrevelhèri. Me caliá tornar al vilatge :

- Allò! Joana Belcaire? Mossu Bardot lo notari !

- Bonjorn Mestre ! Quante plaser de vos ausir !

- Pas qu’un problèma…

- Es grèu?

- Non pas : i a agut ièr un gròs auratge e lo teulat de vòstre ostal es tombat al mitan de vòstre jardin. Vos faguètz pas de marit sang ai demandat al maçon de venir. E deman tot anirà plan !

- Mercè plan. A ben lèu; Deman tornarai al vilatge.

- Bon viatge!

Remy èra pas content mas ieu me fasiá plaser. Subretot que sabiái ara que l’òme qu’aimavi me seguiriá.

- Es pas tu que vas reparar ton teulat?

- Vòli veire çò qu’es arribat e seguir lo travalh, es mon ostal !

- Dins un mes ai acabat a l’universitat per de bon, la retirada es arribada. S’esperavas poiriam partir ensems.

Per lo primièr còp èrem pas d’accòrdi. Remy èra tot blanc, sa votz tremolava e sas mans tanben. Las lagremas èron pas luènh. E ieu voliái partir, dintrar al vilatge. Eri secassa : la tanturla èra tornada.
Quand comencèt de plorar m’arrestèri. Aviái ganhat ! Segur que dins un mes me vendriá rejónher.

- Pas qu’un mes e puèi vendràs.
- Mas es pas possible per ieu de tot laissar aicí, caldrà de temps. Vòli pas gardar aquest’ostal aprèp la retirada. Ai pas d’enfants e sabi pas de que vau faire dels mòbles e tot lo demai.

- T’en fagues pas tornarai ambe tu a la fin de l’estiu…

- Benlèu. Mas ieu te vòli pas quitar. Vòli viure ambe tu. Deves saupre que t’aimi. O sabiái dejà quand èrem joines mas ai agut paur : ères tant plena de ton pais. Era pas possible d’imaginar Joana vivent dins un autre pais tant luènh de son Occitània.

M’a pres dins sos braces e puèi es anat crompar un « crab cake » amb un còp de vin roje per me faire plaser. Eri devenguda una filhèta gastada.
Puèi avèm pres los bilhets e zòu : ieu partiriái deman e el dins un mes.

Quand nos quitèrem a l’aeropòrt me balhèt una pichòta caisseta. Dedins una baga amb una pèira blava: un safir... Eri promésa e el plorava de bonhur e de lagui de me daissar.

Un còp assetada dins l’avion comencèri de realizar tot çò qu’aviá cambiat dins ma vida dempuèi una annada. Lo sovenir de Matilda èra luènh mas pensavi sovent a ela, al plasèr qu’aviam agut de viure ensems, de faire lo viatge per l’America totas doas. M’auriái tant agradat se foguèsse venguda ambe ieu dins los musèus. Un estela limpaira dins ma vida ! Mas èri segura que l’aviái ajudada a faire son camin de femna. Mas qual èra l’òme qu’aviá causit : un gentleman o una racalha !

Paris, Montpelhièr, mon amiga Clara m’esperava a l’aeropòrt.

- Alara Madama l’americana de qué fa de tornar al vilatge ? Es que parlas la lenga aprèp una annada dins lo pais ?

- Comenci a me despatolhar e pòdi sortir soleta.

- E l’amor es enfin arribat dins ta vida? Aquel Rémy èra tant polit dins seis vingt ans ! Evidentament es un pauc tardièr d’èstre amorosa dins l’automne de sa vida ! Lo mai important es que ara existís e que siás urosa. Per aquò i a pas d’atge.

Quante plaser de la tornar veire, sèm amigas dempuèi l’escòla primaria. Es maridada, dos enfants e a trabalhat tota sa vida a la comuna, secretària. Ara es retirada e amb lo Jaume son marit qu’èra regent, fan de viatges organizats un pauc pertot dins lo mond et cade còp que tornan fan una serada ambe los filmes del darrièr pais descubert.
Auriái poscut faire aquò ambe Baltimore. Un autre còp! Mas quand Rémy sarà aicí farem una serada sus l’istòria del Maryland, aquò sarà fòrça interessant... e different.

Ara siáu davant ma pòrta. Dintre e sus la taula un molon de corrièr. Una letra endessus e recóneissi sul còp l’escritura e mon còr fa tifa tafa...

IMG_1638.JPG
Lo viatge de Joana - Sason 2 / Episòdi 1
Clément, Anne. Auteur, interprète
Benichou, Julien. Compositeur
Vidal, Alain. Interprète
Huang, Edda. Interprète
Benichou, Daphné. Interprète
Zinner, Lucas. Interprète
Tèxte de l'episòdi : 

Per vos dire onte ne siáu : me sòni Joana, siáu retirada e ambe una filha Matilda qu’es venguda me demandar d’adjuda siáu venguda me passejar a Baltimore. Aquí ai un amic de joinesssa Remy professor de lengas romanas a l’universitat. Mas aquela filha Matilda - la filha qu’aviái pas aguda dins ma vida solitaria -del temps qu’èri a l’universitat ambe lo Remy se n’es anada. A trapat un amorós sus l’internet.
Quant istòria!

Era pas possible per ieu de pensar que Matilda m'aviá abandonada. Segur qu’èri pas qu'una femna vièlha e que los joves an besonh de joinessa... Mas aviái l'impression d'aver tot donat per pas res. Comencère de plorar doçament. Remy sabiá pas de que faire per me consolar.

- T’a demandat d'adjuda. Çò qu'as fach es fòrça bon. Ara es devenguda adulta mercè a tu. Te fagues pas de marit sang, tornarà. Benlèu pas deman mas un jorn, aquò's segur. A l'ora d'ara a besonh de se sentir liura.

- Aviái pantaissat tant de causas : cresiái d'aver enfin una filha e de pas pus èstre soleta. E sabi pas se l'òme qu'a causit es una bona tria !

- Doblides pas que ara siáu aquí, vòli dire a costat de tu...

Aviá pausat una man sus mon espatla, mas èra pas lo moment. Faguèri dos passes e prenguèri mon saquet.

- Vòli anar me passejar.

- Coma vòs. E ont ?

- Sus lo pòrt. Per veire los bateus...

- Vòs tornar a Fellspoint ? O sabi qu'aimas los bateus mas tanben los pastissons del café Bonaparte !

E sèm partits. Avèm caminat, sèm anats bèure de tè, manjar un mufin. Pus ges de lagremas mas de tot biais la jòia èra pas de la partida.
Sèm anats caminar dins un pargue ont d’enfants jogavan. Vesiái Matilda d’en pertot, dins los arbres, dins las veituras. M’aviá pas daissat lo numerò de son barrutlaire. E ara de qu’anavi faire soleta?
Lo Rémy travalhava. Ieu parlavi pas la lenga.
Demorava pas qu’una causida: tornar a l’ostau. Mas enfin èri venguda aquí per veire Remy. Es que seriái venguda sens Matilda?
Aviái somiat d’annadas d’aquel viatge. Aviái pas lei sòus per venir. Puèi mercé a l’oncle Vincent n’aviái trapat. E ara qu’éri enfin aquí vòliái pas pus demorar.

E tot d’un còp la causa devenguèt clara : aviái paur de me retrobar sola dins un ostau amb un òme. Fasiá tant de temps benlèu 35 ans que degun aviá pas careçat ma pèl, que sabiái pas pus çò qu’èra un poton sus la boca sens anar mai luenh…

Las fuòlhas començavan de faire un tapís sus l’erba e l’umiditat amb lo ser qu’arribava montava de la tèrra. Ma tèsta virava, vesiái pas pus res. Tot d’un còp Remy prenguèt ma man e la sarrèt dins la sieuna. Fuguèt com’un eslhauç dins tot mon còs. Gausavi pas lo regardar mas un sorire espeliguèt sus mas pòtas com’una desliurança. Una pòrta s’èra duberta dins ma solituda. Avèm caminat coma dos pichòts dintran a l’ostal aprèp l’escòla. Quand sèm tornats i aviá totjorn res : Matilda aviá pas sonat.

- Te faguès pas de lagui, s’a un problèma sauprà ont te trapar.

- Pas simple d’èstre calma e rasonabla per una femna qu’a pas fach qu’aquò dins sa vida e que tot d’un còp es sortida de son camin…

- N’en traparàs un autre se vòs de camin…

- Me cal crompar un barrutlaire.

- Ges de problèma, deman. Aqueste ser te vòli faire conéisser un’especialitat de Baltimore : la coca de crancs : « crab cake ». Vòs manjar aquí o al restaurant?

- Benlèu aqui amb un veire de vin.

- Me'n vau crompar tot aquò, espèra me com’una pichòta filha. Sarà lèu fach !

Assetada davant la fenèstra de la cosina ai esperat. Los arbres dins aquel pais son tant grands. Bon per l’estiu ! La nuèch arribava. Puèi siái anada cercar mon bilhet d’avion. Lo retorn en França èra previst per lo 15 de decembre: dos mes aicí : de qu’anavi faire ?

Era important de descubrir la cosina. Ai trobat una ensalada, èra déjà presta. Un pauc de vinagre, d’òli e de sal dins un ensaladièr e tot anava pla…

Lo temps passava : fasiá pas luenh d’una ora que Remy èra partit. E s’aviá agut un accident ? benlèu qu’a l’ora d’ara èra a l’espital mitat mòrt ? Mancariá pas qu’aquò : me retrobar soleta dins aquest’ostal, dins aquel pais estranh ont conéissiái pas degun.

E Remy aviá prés ma man, l’aviá daissada e pas res de mai. Començavi de me rosegar las onglas coma quand éri filhòta. Es que l’aimavi ? E el, de que voliá ? Es ieu que l’aviái sonat per lo venir veire de l’autre costat de la mar.
- Joana, siáu aquí ! Es estat longuet per de que an degut preparar lo « crab cake ». N’i aviá pus ges. Es dissabte e tot lo mond n’en vòl !

- Ah bon !

- Eh bé, de que se passa ? As plorat ?

- Non pas ! Ai preparat l’ensalada e t’esperavi. Siáu urosa de te tornar veire.

- E ara per començar un bon còp de vin !

E aprèp tot s’es pla passat. Lo vin dins mas venas faguèt son camin. Lo "crab cake" èra mai que bon. Me cal trobar la recèpta : al vilatge seràn mai que contents de manjar aquò.

E lo lendeman matin èra dimenche e aprèp 35 ans de solituda dins mon lièch me desrevelhèri dins los braces d’un Remy plen de sorires. Una vida novèla començava benlèu...
IMG_1623.JPG
Lo viatge de Joana - Sason 1 / Episòdi 10
Clément, Anne. Auteur, interprète
Benichou, Julien. Compositeur
Benichou, Daphné. Interprète
Alranq, Perrine. Interprète
Vidal, Alain. Interprète
Zinner, Lucas. Interprète
Huang, Edda. Interprète

Tèxte de l'episòdi 10 : 

La nèit foguèt corteta e lo revelh amb lo desfasament orari mai que dificil. La paura Joana beguèt son tè sens saupre ont’èra : urosament vegèt de l’autre costat de la carrièra, dins lo jardin ont se passejavan los esquiròls, un drapèl plantat qu’èra pas un drapèl frances ni mai un drapèl occitan mas lo del país mai grand del mond occidental, the United States of America.

- "Bondieu aquò’s estranh, es qu’aicí plantan los drapèls dins los jardins perque fan de frucha ?"

- "Non, es un biais de dire de quin costat òm es : los republicans amb lo drapèl US an una pancarta ont se pòt legir « Support our troups» e, se gaitas dins l’autre jardin, avisas que son de democratas per de que an una pancarta ont es escrich : « War is not an answer », « Obama president ».

- "Com’aquò cadun sap çò que vòta son vesin ! Es mai simple, pas d’embolh !"

- "Joana, aurem lo temps de parlar dins la veitura, vai t’en te vestir. Despacha-te. Comenci a 11 oras : es una leiçon sus la trobairitz La comtessa de Dia."

Èra encara la calor de l’estiu, aviái mes una rauba jauna e roja. Partiguèrem e me virèri : Matilda aviá mes sa cara a la fenèstra, mas pensi pas que me vegèt.

Semblava d’èstre endacòm mai. Èra lo primièr còp que la daissava per una jornada. Li aviái daissat 100 dolars, se se voliá crompar quicòm, òm sap jamai !

Romieg èra urós; siblava lo « Se canta ».

- "Madama es vestida coma un drapèl occitan, per un cors de lenga romana es una bona idèia : fa folcloric. N’i a qu’an lo drapèl dins lo jardin e d’autres que se'n vestisson !"

- "Tu sès vestit coma un professor : a cadun son mestièr."

Romieg me prenguèt la man :

- "Me fa plaser d’èstre ambe tu !"

- "Ieu tanben mas soi inquieta d’aver laissada Matilda soleta !"

- "Matilda es majora, pòt viure sens una maire a son costat."

Èrem sus una autostrada, puèi virèrem vers UMBC es a dire : University of Maryland Baltimore County. Una universitat publica.

 

Ieu qu’aviái passat tota ma vida dins la pòsta de mon vilatge me sentissiái coma un enfant a costat d’aqueles buildings grandaràs amb d’estudiants que corrissián de pertot, de totas las colors e subretot que parlavan pas que l’anglés. Pas totes : ausiguèri parlar espanhòl tanben. Cada còp que Romieg rescontrèt quauqu’un que conneissiá me presentèt :  « Joana Belcaire, una amiga d’enfança, venguda del miègjorn de França e que parla la lenga occitana qu’ensenhi dins mos corses. » 

Compreniái pas tot mas ensajavi de faire aquela que… en fasent fòrça sorires e Hello !

Benlèu que dins gaire de temps gausariái dire : how are you ?

Èrem enfin arribats dins la classa ont los estudiants de Romieg nos esperavan.

- "Today we will leave la Contessa de Dia and speak occitan. Joana does not understand a word of English. She came especialy from her country to meet you and as you are all very polite you must talk with her."

Tot lo mond comencèt de rire. Èra trop difficil per eles de mestrejar la lenga occitana. Donc Romieg faguèt las reviradas de l’anglés en occitan e de l’occitan en anglés. Mas n’i aviá qu’ensajavan de me comprene e disián qu’èra mai simple que lo francés per de que èra pròche de l’espanhòl.

Las questions viravan a l’entorn de la lenga, del vin, dels buòus :

- "Do people still speak occitan in the sreet?"

- "Do you drink wine every day ?"

- "Do you like to see bullfights ?"

Puèi Romieg me demandèt de cantar una cançon : Causiguèri la canson de Clara d’Anduza « en greu esmai ». Benlèu qu’una canson de « Mossu T e lei Jovents » coma « Lo gabian » seriá estada mai bèla per aqueles joves, mas coneissiái pas las paraulas.

L’aprèp dinnar i aguèt encara un cors.

Me regalèri : Matilda èra luènh.

Èri tant urosa d’èstre ambe tot aqueles joves e Romieg semblava de se regalar tanben.

Tornant a l’ostal me diguèt :

- "Es lo primièr còp que fau aquò e es un plaser. Domatge que la retirada siá tan pròcha… auriam poscut faire tantas de causas ensems."

- "Quand t’arrestaràs ?"

- "L’an que ven, e sabi pas çò que vau faire…Anam al subremercat a costat de l’ostal : Giant."

- "Ieu vòli de peis, d’ensalada verda, de rocafòrt, e de glacet. Es ieu que regali uèi !"

- "Ma Dòna es coma volètz !"

Quand paguèri ambe la carta Visa la caissièra me demandèt :

- "Cash ?"

- "De que vòl dire ?"

- "Lo supermercat es com’una banca. Se vòs aquela Dòna te pòt donar d’argent."

- "No, thank you !"

- "Òsca ! Començas de parlar !"

Arribèrem a l’ostal, èra lo ser mas l’ostal èra completament escur, pas un lum.

- "De qué se passa, Matilda es pas dintrada ?"

- "Te fagues pas de marrit sang : es anada se passejar, s’aviá passat quicòm auriá sonat mon telefonet !"

Romieg dubriguèt la pòrta d’intrada, portèrem las crompas dins la cosina. Sus la taula i aviá una letra.

Comencèri de tremolar : la tèsta de Matilda a la fenèstra aqueste matin tant luèncha !

M’assetèri, ara èra temps de legir :

« Joana

Sabi que ploraràs aqueste ser, mas seràs pas soleta : Romieg serà a costat de tu. Mercé per tot. T’o ai pas volgut dire mas aviái rescontrat un amorós per l’internet, e m'es venguda quèrre de Filadelfia. Se tot se passa plan amb el te tornarai sonar e quand vendrem en França serà a ton ostal. Vòli èstre liura de causir ma vida e èstre independenta. I aviá tròp d’amor entre nos : tot l’amor qu’as pas agut dins ta vida sens marit e sens enfant, tot l’amor qu’ai pas jamai agut ambe ma familha. Me fasiá paur.

Adieu e benlèu a un jorn, sabi pas quora.

Ta filha que t’aima Matilda

PS : Mercé a Romieg per son espitalitat. »

Foguèt la fin d’un pantais. Tot virèt a l’entorn de ieu.

Plorèri e parlèrem tota la nèit ambe Romieg : quand òm es vièlh i a un avenidor possible ? quand òm es jove òm pòt èstre urós tot sol ?

E ara de que faire : demorar, tornar a l’ostal…o cambiar completament de vida ?

FIN

IMG_1659.JPG
Lo viatge de Joana - Sason 1 / Episòdi 9
Clément, Anne. Auteur, interprète

Benichou, Julien. Compositeur
Benichou, Daphné. Interprète


Zinner, Lucas. Interprète
Huang, Edda. Interprète
Alranq, Perrine. Interprète
Vidal, Alain. Interprète

Tèxte de l'episòdi 9 : 

Aprèp l’autostrada dintrèrem en vila. Romieg èra urós de faire lo guida. Per començar lo quartièr de la mar ambe lo gigantesc aquarium.

Baltimòre, a la broa de la baia del Cheaseapeake, es un pauc lo rebat de Marselha en riba de la mar Mediterranèa : doas vilas que son estadas un còp èra dos grands pòrts.

Evidentament n’i una ambe sos gratacèls americans qu’es mai granda que l’autra ambe la Bòna Maire. En se passejant sus l’ancian pòrt de Baltimore Fellspoint, òm pensa al pòrt vièlh de Marselha ! Mas aquí ges de bolhabaissa : pas que de crancs : es l’animal totemic de la vila !

Faguèrem un pichòt torn dins lo centre ciutat ambe sas avengudas grandarassas e las sirènas de las veituras de polícia qu’arrestavan pas de cridar. E Romieg diguèt :

- "Ai besonh d’anar dins una espiçariá italiana se vos vòli faire un pauc de cosina gostosa. Aicí traparem tot çò que cal."

- "Mas es tròp tard ! Las botigas dèvon èstre tancadas, es 11 oras del ser !"

- "Sès pas pus en França, pichòta, aicí pòs trapar tot çò que vòs quand vòs !"

- "The new world !"

Parquèrem la veitura e dintrèrem dins « la siciliana ».

Matilda èra espaventada de veire tot çò que i aviá sus las estaudèlas de la botiga : olivas, tomatas, òli d’oliva, pasta, parmigiano, coma dins un vilatge de Tòscana.

Tot d’un còp Romieg cridèt :

- "Mèfi, tot lo mond dins lo fond de la botiga. »

Un bruch de fusilhada dins la carrièra ont i aviá pus ges de veituras. Ausiguèrem de crits, una bala trauquèt la veirina, veguèrem dos òmes que corrissián. Dins la botiga pas un mot. Puèi lo silenci defòra e per acabar la sirèna de las veituras de polícia.

Matilda plorava :

- "Mas de qué se passa ? Es lo primièr còp dins ma vida qu’ai tan paur. Es un marrit sòmi : vòli tornar a Montpelhièr. Joana partissèm ! Me plai pas aquel new world !"

Semblava un enfant, e ieu aviái enveja de rire a m’espetar las còstas : èra melhor qu’al cinèma ! Romieg èra seriós e pas tròp content d’aquela aventura. Sa votz èra aquela d’un professor :

- "Baltimore es una vila ont los fusilhs son reis : 300 personas son tuadas cada annada per bala. Te fagues pas de marrit sang pichòta, anam anar dins Catonsville, es una vila calma. Fa trenta cinq ans que vivi dins aquel país e es lo primièr còp que me tròbi au mitan d’un tal embolh !"

 - "Nos cal ara acabar las crompas ! Matilda, al vilatge quand contarem aquò, degun nos creiràn pas !"

- "M’agradariá de tastar una pizza americana !"

Éra un pauc coma un bizutatge ! Quina chança !

Arribèrem a Catonsville. Èra la mièja nèit passada.

Un polit ostal amb un estanci, au mitan d’un jardin, tot en bòsc :

- "Es ancian, es estat bastit en 1920."

Dintrèrem dins l’ostal :

- "Anatz pausar las maletas. En naut de l’escalièr a drecha Matilda e de l’autre costat Joana ! Començi de preparar lo dinar."

- "Pòdi prendre una docha".

- "De segur pichota! tant que vòs !"

Montèri dins la cambra. Èra pichòta, mas polida : un lièch, una taula, un armari. Me sentissiái timida e un pauc nècia. Ensagèri de me faire polideta, pecaire, qu’a mon atge es pas simple.

Lo Romieg èra dins la cosina : una cosina americana moderna qu’aviá res de veire amb la mieuna dal vilatge.

Sabiái pas de que faire per l’ajudar.

- "Soi urosa d’èstre aquí. Mercé de nos reçaupre."

- "Es un plaser per ieu. Dempuèi la mòrt de Lisa me sentissi solet com’un vièlh. Urosament que i a l’universitat e los collègas."

- "Es que tornaràs quand seràs retirat ?"

- "Per de qué faire ? Coneissi pus degun al país e cresi que cambiar de biais de viure deu èstre difficil a mon atge !"

- "Mas benlèu que podriás venir mai sovent : i a totjorn l’ostal de ta maire ?"

- "Es ma sòrre que l’a pres per se retirar."

- "Ara ai dos ostals. Ai fach un bèl eretatge !"

- "Un eretatge ? Coma ? Te trufas de ieu ?! Ta familha aviá pas un sòu !"

- "Mon oncle Vincenç m’a tot laissat. Es per aquò que soi aquí : ai d’argent !"

- "E aquela Matilda, onte l’as trapada ? Joana as agut una filha sens res dire a degun ? Me faràs totjorn rire !"

- "Se te lo contèsse cossí s’es passat, me creiriás pas !"

- "Ensaja, veirem ben !"

- "Lo jorn de la mòrt de l’oncle Vincenç, quauqu’un sonèt a ma pòrta e pas mai…èra la Matilda ! Dempuèi es demorada ambe ieu e soi urosa. Ai pas poscut resistir a son sorire e al plaser d’aver enfin una filha, mon vièlh pantais…"

- "Li caldrà trapar un trabalh…"

- "Non… una escòla de dietetica…pagarai per ela !"

- "Ai talent ! Es que podèm manjar ? "

- "T’en fagues pas ma filha, per començar anam beure un pauc de vin d’Erau, un Faugèra ! E deman vendretz ambe ieu a l’universitat al cors de lenga romana…"

- "Faretz coma voldretz, mas ieu deman, vòli demorar soleta a l’ostal per dormir e descobrir Catonsville."

- "Quina idèa ! Coma vòs ! Sès granda e sabes çò que fas ! Mas m’agrada pas tròp de te daissarsoleta, emai se Catonsville es pas Baltimòre !"

- "Òsca ! Santat !"

Veire l'episòdi 10

sus 2