Durant trois années, du 11 avril 1764 au 19 juin 1767, le Gévaudan subit les assauts d'une bête féroce qui terrorise la population causant mort et désolation sur son passage. Les meilleurs chasseurs sont dépêchés sur le terrain sans succès jusqu'à cette journée de juin 1767 durant laquelle un homme de la région met un terme à la macabre cavalcade.
Ce vidéoguide d'animation a été réalisé en 2014 dans le cadre du projet e-Anem, financé par le FEDER en Languedoc-Roussillon.
Version occitane sous-titrée en occitan.
Pendent tres annadas, del 11 d'abrial de 1764 al 19 de junh de 1767, Gevaudan subís los assauts d'una bèstia fèra que terrorisa la populacion e semena la mòrt e lo dòl sus son camin. Los melhors caçaires son mandats sul terrenh sens succès, fins a aquesta jornada de junh de 1767 qu'un òme de la region arrèsta la cavalcada macabra.
Aquesta videoguida d'animacion foguèt realizada en 2014 dins l'encastre del projècte e-Anem, finançat pel FEDER en Lengadòc-Rosselhon.
Version occitana sostitolada en occitan.
A partir de 1764, Gavaudan subís una seria d'atacs causats per un animal insasible. Per acabar amb aquela « Bèstia » que semena la terror, los melhors lobatièrs son mandats dins la província.
Una primièra victòria sembla remportada a la davalada de 1765 quand Antoine de Beauterne tua un grand lop de 65kg. Mas pendent l’ivèrn, un atac mai reavia la seria negra. Cal esperar mas de dos ans per que Jean Chastel meta un tèrme definitiu a l'episòdi sanglant que ven de brandir Gavaudan.
Luènh de desparéisser, la legenda de la Bèstia daissarà pas de grandir. Tre lo sègle XVIII, las teorias las mai divèrsas abondan per explicar aquesta seria d'atacs inabituals.
La zoologia, sciéncia tota novèla, formula l'ipotèsi segon la quala la Bèstia seriá en fach... una ièna.
E sustot, dins una region encara marcada per las agitacions de las guèrras de Religion, los suspèctes umans se multiplican : lo Baron d'Apcher, puèi Antoine Chastel... lo quite filh d'el qu'auriá « tuat la bèstia ».
La rumor confla a l'entorn d'aquela familha : Jean Chastel seriá un « masc » e son filh, un ancian ostatge dels piratas barbaresques, acoquinat amb los uganauds de Vivarés.
Noirits dels contes populars que relaian la paur ancestrala del lop... los sovenirs se mesclan a las especulacions e rumors per dessenhar dins l'imaginari collectiu l'ombra d'un monstre misteriós. Atal nais una legenda que trèva encara Gavaudan...
À partir de 1764, le Gévaudan subit une série d'attaques causées par un animal insaisissable. Pour venir à bout de la « Bête » qui sème la terreur, les meilleurs louvetiers sont envoyés dans la province.
Une première victoire semble remportée à l'automne 1765 lorsqu'Antoine de Beauterne tue un grand loup de 65kg. Mais durant l’hiver, une nouvelle attaque relance la série noire. Il faut attendre plus de deux ans pour que Jean Chastel mette un terme définitif à l'épisode sanglant qui vient de secouer le Gévaudan.
Loin de disparaître, la légende de la Bête ne va cesser de grandir. Dès le XVIIIe siècle, les théories les plus diverses abondent pour expliquer cette série d'attaques inhabituelles.
La zoologie, science toute nouvelle, formule l'hypothèse selon laquelle la Bête serait en fait... une hyène.
Et surtout, dans une région encore marquée par les troubles des guerres de Religion, les suspects humains se multiplient : le Baron d'Apcher, puis Antoine Chastel... fils dune celui-là même qui aurait « tué la bête ».
La rumeur enfle autour de cette famille : Jean Chastel serait un « sorcier » (NB : en occitan, « masca ») et son fils, un ancien otage des pirates barbaresques, acoquiné avec les huguenots du Vivarrais.
Nourris des contes populaires relayant la peur ancestrale du loup... les souvenirs se mêlent aux spéculations et on-dit pour dessiner dans l'imaginaire collectif l'ombre d'un monstre mystérieux. Ainsi naît une légende qui hante encore le Gévaudan...
« Un còp èra Bisan » - épisode 8 : Dins la saqueta
« Un còp èra Bisan » - Episòdi 8 : Dins la saqueta
« Un còp èra Bisan » - épisode 7 : Ah, la pesca...
« Un còp èra Bisan » - Episòdi 7 : Ah, la pesca...
« Un còp èra Bisan » - épisode 6 : A taula !
« Un còp èra Bisan » - Episòdi 6 : A taula !
« Un còp èra Bisan » - épisode 4 : País de l'Oliva
« Un còp èra Bisan » - Episòdi 4 : País de l'Oliva
« Un còp èra Bisan » - épisode 5 : Lo camin de las violetas
« Un còp èra Bisan » - Episòdi 5 : Lo camin de las violetas
]]>
Gaston III, comte de Fois, vescomte de Bearn, dintrèt dins la legenda jol nom e la grafia occitana de Fèbus.
Dins lo contèxte tumultuós de la Guèrra de Cent Ans (1337-1453), qu'opausa reialmes de França e d'Anglatèrra, marca l'epòca per son sens agut de la politica e son amor de las arts e de las letras. Se son demoradas mai que mai las accions militàrias màgers d'aquel estratèg militari, lo fast de sa cort e los desbòrdaments de son caractèr, Fébus aguèt tanben un ròtle de granda importància sus lo desvolopament de la lenga e de la cultura occitanas al sègle XIV.
Bon coneisseire de l'occitan dins sa varianta bearnesa tant coma l'occitan literari dels trobadors, fa de se lenga mairala un otís politic que li permet d'aumentar son poder sus l'ensems de la populacion de sos territòris. Es tanben un actor del desvolopament cultural en particulièr per lo domeni scientific.