Explorar los documents (30 total)

2015-reglament-interior-clae-escola-associacion-calandreta-garoneta.xml
Carolina Simon

Projècte menat per Carolina Simon dins l'encastre de l'annada de Professora des las Escòlas Estagiaria (PEE) 2017-2018 amb APRENE

Ma causida peu projècte d’aquera annada de PEE ambe APRENE se virèt de cap a una aisina entaus novèus regents que s’arretròban cap d’establiment dins una escòla jos o fòra contracte pendent las prumèras annadas d’ensenhament.
Aquò m’arribèt, e hasquèri plan sola davant aquera responsabilitat e aqueth trabalh que trobavi tant grand e alencòp fosc.
Alavetz, qu’èi volgut bastir una maleta informatica disponibla entau monde que n’an besonh. Pòt pas tot concentrar, mes las causas prumèras i son. Çò qu’ei plan, qu’ei que se pòt actualizar, e contunhar.
Se presenta jos forma d’una mapa d’eime. La mapa d’eime qu’ei un diagramme elaborat ambe un logiciau « DRAW.IO » entà representar de tacas, de concèptes o d’idèas qu’an un ligam ambe un mot clau o un’idèa centrala, e que s’arretròban autorn d’aqueth tèma.
L’objèctiu qu’ei de collectar, memorizar, sintetizar e organizar las idèas ambe de bochòrlas ligadas a de documents pinjats suu NAS o de sitis.
Atau, causiguèri de’u botar suu NAS pr’amor qu’èra un mejan mès simple d’organizacion e de gestion informatica.



Lo cap d'establiment d’una escòla privada jos contracte qu’ei, en hèit, cap d’establiment deu prumèr gra. Aquò implica responsabilitats en mès per rapòrt a un cap d'establiment public (recrutament, responsabilitats sortidas, mesas en pòste, etc…). Depend, en mès de l’IEN e l’IA, de son administracion (federala e confederala).
Sa mesa en pòste dèu ésser coneguda deu moviment calandreta, de l’IEN e declarada en prefectura.


Peu moment, existís pas, de vertadièr estatut de cap d’establiment calandreta e tanben de contracte ambe l’associacion. La situacion qu’ei un pauc fosca e variabla segon las escòlas e lor organisacion mes se parla d’anar de cap a un estatut deu cap d’establiment reconegut e legal pr’amor que dins lo public o lo privat, los cap d’establiments an una remuneracion suplementària. Atau, aquò permeterà la proteccion deus cap d’establiments e tanben d’esclaurir las responsabilitat de cadun e de plan definir las suas fonccions.

Dins lo dobte e s’avèm pas cap de solucion, se cau inspirar de l’organisacion legala de l’EN après vejaire de la federacion regionala.
Qu’ei mes prudent d’escríver suu papèr l’organizacion de la còla, de l’escòla entà hèr véser sa bona volontat en cas de problèma (delegacion aus cap d'establiments adjunts, corrièrs entà demandar ajuda o pausar de questions a l’IEN o au moviment calandreta, questionaments sus la seguretat e las responsabilitats de cadun) e de plan entresenhar los renduts comptes d’acamps.

Dins lo public e lo privat confessional, los cap d'establiments an una prima de fonccion qu’ei variable segon los efectius gerits. En hèit, en mes de las responsabilitats nombrosas e pesugas, deven balhar de temps de tribalh en mès (notament pres sus las vacanças).

Ensenhador

1) Afichatges

a) Còla

i. Nòtas de servici

ii. Tablèu de servici

iii. Òrde deu dia deus conselhs

iv. Planejament utilizacion deus locaus

v. Emplècs deu temps

vi. Planejament sortida

vii. Numerò de telefone Inspeccion e RASED

b) Parents

i. Reglament interior de l’escòla

c) Exemple Escòla Calandreta de Garoneta

i. Carta de las Calandretas

ii. Jornada pòrtas dubèrtas

d) Per totis

i. Protocòle d’alerta deus secors e consignas

ii. Tablèu de servici

2) Formularis

a) Autorizacions

i. Drèit a l’imatge

ii. Sortidas

b) Inscripcion

i. Certificat de vaccinacion

ii. Asseguranças

3) Installacion Cap d’establiment en ligam ambe la federacion regionala

a) IA

b) Maison Comuna

c) Prefècte

d) Procuror

4) Fonctionar de l’escòla

a) Las insténcias de l’escòla

b) Seguretat

i. PPMS

ii. Sortida escolara

iii. Santat

iv. Eviccions escolaras e malautias contagiosas

v. Accidents

5) Accompanhament deus escolans a besonhs particulars

6) Los tèxtes officiaus

a) Drèit e obligacions deus parents d’escolans

b) Drèits e obligacions deus escolans

c) Obligacion de la comuna acuelhant una escòla jos contracte

d) Circulària de dintrada

e) Organigramme

f) Lei n°2005-5

g) Lei n°59-1557

h) Registres

i. Registres deus escolans inscriuts

ii. Registres de seguretat

7) Formacion

a) Cap a un estatut deu cap d’establiment

b) Cap d’establiment

i. Vademecum educacion.gouv

8) Associacion

a) Organigramme Calandreta

b) Estatut Confederal

c) Vida de l’escòla

d) Drèit e recrutament d’una associacion emplegaira

e) Communicacion ambe los parents

9) Ròtle deu director e deu president : reparticion de las tacas

l-aparelh-fotografic-en-classa_NM.xml
Natàlia Mineur

Projècte menat per Natalia Mineur dins l'encastre de l'annada de Professora des las Escòlas Estagiaria (PEE) 2017-2018 amb APRENE
Cicle 2 : Classa CP CE1 CE2

Al quotidian, adultes tan coma mainatges, sèm confrontats de longa als imatges via la publicitat, la television, los rets socials... Imatges que pòdon èsser fixes o animats, reals o modificats. Amb lo desvolopament dels aparelhs numerics mas tanben l'espandiment dels telefonets, la fotografia ten una plaça màger dins nòstras vidas.
La fotografia es sovent mencionada dins los programas oficials de l’educacion nacionala. Pr’aquò, es cantonada a las arts visuals.
En començar mon annada de Professor de las Escòlas Estagiària, (annada escolara 2017-2018) me demandèri de que seriá l'interés d'aver e d'utilizar un aparelh fotografic en classa.
La primièra partida de ma recèrca desvolopa lo cadre juridic e presenta la fotografia a travèrs los programas oficials de l’educacion nacionala.
La segonda partida presenta lo trabalh menat en classa . Trabalh ligat a las arts visualas e a las TICE.
La tresena partida mòstra los autres usatges faches e d’unes que serián de desvolopar.
Puèi la darrièra partida balha d’exemples d’utilizacions pegagogicas dins mantunes domenis d’aprendissatges.

chanson_d_amadou.xml
Matilda Baccou
Aquesta partida del recuèlh se concentra sus de tèxtes en italian, sarde, espanhòl, basco, moré... per trabalhar sus las familhas de lengas.


Tornar al somari del recuèlh

ai escalat sus la cima.xml
Matilda Baccou


Traparètz dins lo recuèlh "cicle 3" las poesias que convenon a d'enfants de CM1, CM2, 6ena (9 a 11 ans). Las ressorgas presentas dins "cicle 3" son tanben adaptadas als collegians e liceans. Son de tèxtes que demandan mai d'abstraccion que las tièras precedentas.


Tornar al somari del recuèlh

adiu_paure.xml
Matilda Baccou


Traparètz dins lo recuèlh "cicle 2"las poesias que convenon mai a d'enfants de CP, CE1, CE2 (6 a 8 ans). Son de tèxtes aisits de comprene, pas totjorn aisits d'aprene.

Tornar al somari del recuèlh
1_2_3_goarre.xml
Matilda Baccou


Traparètz dins lo recuèlh "cicle 1" las poesias que convenon a d'enfants de pichona, mejana e granda seccion de mairala (3 a 5 ans), mas que pòdon èsser legidas o cantadas tre la naissença.


Tornar al somari del recuèlh

00-matilda-baccou-recuelh-poesia-tiera.xml
Matilda Baccou
Projècte menat per Matilda Baccou dins l'encastre de l'annada de Professora de las Escòlas Estagiaria (PEE) 2017-2018

Dins l'encastre de mon annada de professora de las escòlas estagiaria, sosquèri a quin trabalh podiái far per facilitar un pauc lo quotidian de las regentas e dels regents. Aprèp discutidas amb d'autras regents, me mainèri que mancava una ressorga que recampariá de poesias per pichons e per grands, ressorga ont cada regent podriá aver una granda causida, descubrir d'autors, bastir de sequéncias a l'entorn d'un tèma...

Traparetz dins çò que seguís la realizacion d'aquela idèia. Lo recuèlh de poesia occitana que vos prepausi es perfectible, mas permet als regents que prepausan jà de poesias en classa de diversificar lor repertòri, e benlèu qu'aquel recuèlh balharà un pauc de vam a los qu'an pas encara gausat s'escampar dins la poesia en classa.La causida foguèt facha de publicar los poèmas dins l'occitan de totes los parsans, sens dinstinccion.

La tradicion poetica orala qu'existís en Occitania pausèt lo problèma de la sorga : de comptinas e poesias presentas dins aquel recuèlh son pas signadas. Se malgrat los esfòrçes de recèrca que foguèron faches, conneissètz lo nom de l'autor d'una poesia non signada, vos demandi de plan voler me contactar per que las modificacions se faguen.

Per las poesias signadas, los dreches de publicar foguèron demandats. Tanben, se volètz portar la vòstra contribucion a aquel recuèlh, mercé de me contactar.
Bona lectura.

Matilda Baccou


Ensenhador :

Recuèlh de poesias pel Cicle 1
Recuèlh de poesias pel Cicle 2
Recuèlh de poesias pel Cicle 3
Recuèlh de poesias : familhas de lengas

Una-sortida-a-la-boria-amb-una-classa-de-PS-MS.xml
Natàlia Font

Projècte menat per Natàlia Font dins l'encastre de l'annada de Professora des las Escòlas Estagiaria (PEE) 2011-2012

« Los animals de la bòria » es la tematica causida per lo darrièr periòde dins ma classa de PS e MS. Causiguèri de vos presentar aqueste trabalh per fin d'escambiar sus una tematica fòrça emplegada dins las classas de mairala. Lo projècte compren mantuna etapa.

Partiguèrem de las representacions qu'an los enfants de la bòria per anar cap a la descobèrta d'aqueste mitan e sas foncions. S'acabarà per un viatge de tres jorns a la bòria del masatge del Moulès dins Avairon per fin d'observar dins son environament los animals de la bòria. Aqueste viatge lor permetrà tanben de participar a las activitats de la bòria e a una aventura umana rica.

Trabalhar a l'entorn de la bòria presenta un interès educatiu important a l'escòla mairala. Primièrament permet, dins lo domeni de «descobrir lo mond del viu», d' abordar una part bèla del programa :
– Permetrà de menar los enfants a observar diferentas manifestacions de la vida, los cicles que constituisson la naissença, la creissença, la reproduccion, lo vielhum e la mòrt.
– Permetrà tanben de sensibilizar als problèmas ligats a l'environament e d'aprene a respectar la vida. En transversalitat, totes los domenis d'aprendissatges de la mairala pòdon èsser trabalhats :
– Lo lengatge, amb l'enriquiment del vocabulari relatiu a la bòria.
– La lectura e l'escritura, a l'encòp per servir lo trabalh de recèrcas, de documentacion e per noirir l'imaginari dels enfants.
– Las activitats artisticas (oralas, corporalas e manualas) s'inspiraràn aisidament del subjècte per faire imaginar e crear los enfants.
– Lo viure amassa amb la participacion a un projècte de classa que menaràn los enfants a viure en collectivitat pendent tres jorns. Amai, balhar de sens als aprendissatges es primordial dins la transmission del saber. Amb aqueste projècte, los enfants s'investiràn aisidament demercé l'interès natural que pòrtan al mond del viu e a la bòria e tanben demercé l'enjòc que representa la participacion a un projècte de classa transplantada a la bòria.

Per vos presentar lo projècte, ne causiguèri qualques aspèctes.
Primièrament, lo projècte bòria presenta una « aventura » per d'escolans de mairala.
En segond ponch, parlarai del marchament d'investigada mes en abans dins lo projècte. En tresen ponch, presentarai qualques activitats transversalas.
Per acabar, tractarai de l'aspècte administratiu d'un projècte de classa transplantada.

Ensenhador

Introduccion
I) Una «aventura»

1) Una aventura que fa créisser
2) Aspècte collectiu, la classa coma repèri
3) La presa de risca

II) Lo marchament d'investigada

1) Quals son los animals de la bòria?
2) De que manjan los animals?

III) Las activitats transversalas

1) Descobrir l'escrich
2) S'exprimir amb son còrs, la vòtz e l'escota

IV) Autorizacion e cadre administratiu

1) Cap a las familhas
2) Las autorizacions de sortidas

Anèxas

Sites internet
Qualques libres sul tèma de la bòria
Cants
Qualques fichas menairas

aci la man.xml
Salomé Val
<< Retorn a la pagina principala (presentacion del talhièr)

Aquesta aisina qu’ei un repertòri audio de quauquas comptinas peu cicle 1 bastit a partir deus enregistraments hèits dab los escolans deu cicle 3 de la Calandreta de la Dauna a Peçac.

La tòca d’aqueste tribalh qu’ei de perméter aus grans de har passar la lenga orau aus petits. Atau, los petits que poden préner apuèg suus grans tà aquesir la lenga orau gascona.

L’aisina que’s compausa de 20 enregistraments audios e deus tèxtes de las comptinas.
Las comptinas perpausadas que son :
- Açi la man
- Adiu diluns
- Nadau nadalet
- Careleta porceleta
- La Comptina de carnaval
- Sénher escargòlh
- Soritzina
- Patapim patapam
- Poma de reineta
- Los Sèt Dias
- Verd e blu
- La Fusada
- Gatamina
- Formuletas
- Monsurs los ors
- Per aquera carrereta
- Quan tres aulhas van tau camp
- Qu’èi duas mans
- Lo Lop
- Cinc sens

<< Retorn a la pagina principala (presentacion del talhièr)

Escotar/telecargar las comptinas

04 repertori fonologic- fonèmas en comptinas.pdf
Salomé Val
<< Retorn a la pagina principala (presentacion del talhièr)

Aquesta aisina qu’ei ua aisina de tribalh taus escolans e regents deu cicle 1 e 2 tà tribalhar lo lengatge orau e escriut e l’aquisicion deus fonèmas gascons.

Lo repertòri que perpausa ua comptina per cada fonèma deu gascon. La tòca qu’ei de perméter aus escolans deu cicle 1 d’aquesir los fonèmas oraus deu gascon en recitar comptinas. Taus escolans deu cicle 2, lo repertòri que pòt servir de supòt tà tribalhar l’articulacion escriut/orau en ligam dab l’aprentissatge de la lectura. Que pòt tanben ajudar a la produccion d’escriut.

Enfin, lo repertòri que s’utiliza d’un biais liure; cada regent qu’ac pòt utilizar au son biais.

<< Retorn a la pagina principala (presentacion del talhièr)
sus 3