Explorar los documents (8 total)

vignette_mistral_europe.jpg
Mistral e Euròpa : la Renaissença d'òc dins la Prima dels pòbles europèus
ACCÉDER À L'EXPOSITION

L'exposition « Mistral et l'Europe : la Renaissance d'Oc dans le Printemps des peuples européens » a été réalisée en 2014 par le CIRDÒC-Mediatèca occitana à l'occasion du centenaire de la mort du grand poète provençal. Cette exposition invite à poser un regard original sur la renaissance culturelle occitane telle qu'elle s'est structurée autour du Félibrige et de la figure de Mistral au cours de la seconde moitié du XIXe siècle. Elle constitue également un parcours sur une Europe en pleine mutation politique, économique, sociale et culturelle.
La « Renaissance d'oc » telle qu'elle se structure au XIXe siècle, et dont le prix Nobel de Littérature Frédéric Mistral demeure la figure emblématique, a longtemps été considérée comme un mouvement provincial, nostalgique d'un monde traditionnel corrompu par la modernité industrielle et où la langue d'oc régnait quasi sans partage.
C'est oublier que la génération qui fonde le Félibrige en 1854, cette amicale littéraire provençale promise à un développement aussi rapide que surprenant dans tout l'espace occitan et au-delà, évolue dans l'effervescence d'une Europe en pleine mutation : l'Allemagne se constitue, la Grèce se libère, l'Italie s'unifie, les peuples d'Europe de l'Est et des Balkans font vaciller les vieux empires, l'Irlande ou encore la Catalogne se revendiquent nations.

Si la Renaissance d'oc et les compagnons de Mistral ont eu à cœur de chanter leurs « petites patries », ils ne participent pas moins à la grande aventure de leur génération en nouant des relations avec l'ensemble des mouvements européens. 

ENTRER DANS L'EXPOSITION
export.jpg
L’école des Pyrénées : projet de Felibrige commingeois et couseranais / Bernard Sarrieu
Sarrieu, Bernard (1875-1935)
Article de Bernard Sarrieu paru dans la Revue de Comminges en 1904, sur le réveil occitan en Gascogne au début du XXe siècle.
export.jpg
Le mouvement félibréen dans le sud-ouest / Césaire Daugé
Daugé, Césaire (1858-1945)
Article de Césaire Daugé paru dans la Revue de Gascogne en 1904, sur le réveil occitan en Gascogne au début du XXe siècle.
SKMBT_C224e14021713510_0001.jpg
Copie dactylographiée d'une lettre de Frédéric Mistral à Philadelphe de Gerde : 8 novembre 1894
Mistral, Frédéric (1830-1914)

Qual es Filadelfa de Gerda ?

De son nom vertadièr Claude Réquier nascuda Duclos, originària de Gerda pròche de Banhèras de Bigòrra. Poetessa e felibressa occitana, amiga de Mistral, coronada a l’Acadèmia dels Jòcs Floraus e als Grands Jòcs Floraus del Felibritge. A la debuta de las annadas 1910, se sarra del partit politic Action Française de Charles Maurras. Catolica e regionalista, es fòrça activa dins la defensa e la valorizacion de las tradicions localas.

Descripcion de la letra

Aquela letra, datada del 8 de novembre de 1894, es dactilografiada, s’agís probablament d’una còpia. Es la responsa a una demanda de Filadelfa de Gerda : comprenèm qu’esperava de Mistral una presentacion de las Corts d’Amor. El refusa e explica que las recèrcas serián tròp laboriosas per que prenga lo temps de s’i consacrar, e remanda Filadelfa a las òbras de Marieton sul subjècte d’una part e de Joan de Nòstradama, Les Vies des plus Célèbres et Anciens Poètes Provençaux d’autra part.
Mistral evòca sovent las Corts d’Amor dins sas òbras : podèm supausar que son per el un espaci simbolic de l’edat d’aur provençala idealizada. S’es efectivament fòrça inspirat de Nòstradama, mas la presenta letra nos entresenha sus lo crèdit qu’acòrda a la valor istorica de son obratge. Los tèrmes e expressions qu’emplega daissan pas cap de dobte : lo raconte es fòrça ninòi (“très naïf”), l’autor es suspècte (“suspect”) mas nuança sas criticas : “il dit des choses si poétiques qu’elles sont dignes d’être crues par ceux qui vivent d’illusion”. La nocion d’ilusion es indissociabla del percors de Mistral : se remarca particularament dins son procediment creatiu e romanesc, que partís de mites e legendas per metre en scèna un passat gloriós e idealizat. Las Corts d’Amor interèssan Mistral mas sul plan poetic mai qu’istoric.

Per anar mai luènh :

LAFONT, Robert, Mistral et le mythe des cours d'amour, in Moyen Âge et littérature comparée : actes du septième congrès national, Poitiers 27-29 mai 1965, p. 185-196 (Còta CIRDOC : LAF 080). Veire la notícia SUDOC

SKMBT_C224e14022115020_0011.jpg
Lettre de Frédéric Mistral à Valère Bernard : 21 octobre 1911
Mistral, Frédéric (1830-1914)

Qual es Valèri Bernard ?

Aquafortista, pintor, gravaire, professor a l’Escòla de las Bèlas-Arts de Marselha. Es tanben l’autor d’una òbra importanta en poesia e en pròsa occitana.
Es a París que descobriguèt lo Felibritge, que ne serà majoral en 1893 puèi, butat per son amic Mistral, capolièr de 1909 a 1919.
Collabòra a mantunas revistas e amb Filadelfa de Gerda e Prosper Estieu fonda puèi dirigís L’Estello de 1910 a 1911.

Descripcion de la letra

Bernard a benlèu de crentas a prepaus del Felibritge, que Mistral li ditz èsser, el, optimista.
La question sembla de virar totjorn a l’entorn de Filadelfa de Gerda, coma dins la letra del 11 d’octòbre : “es pancaro la mestresso de Santo-Estello”, valent a dire probablament capolièra. D’unes faches d’un costat, mas subretot de rumors veson Filadelfa candidata al majoralat pendent las annadas 1910-1912, e doncas benlèu al capolierat. Pòt tanben èsser pas qu’un imatge, reprochant a Filadelfa un activisme un pauc tròp embarrassant. Las darrièras frasas de Mistral semblan de supausar que Bernard auriá envisatjat de quitar sa tasca de capolièr : “se te vèn en òdi de teni l’empento”.
SKMBT_C224e14022115020_0009.jpg
Lettre de Frédéric Mistral à Valère Bernard : 11 octobre 1911
Mistral, Frédéric (1830-1914)

Qual es Valèri Bernard ?

Aquafortista, pintor, gravaire, professor a l’Escòla de las Bèlas-Arts de Marselha. Es tanben l’autor d’una òbra importanta en poesia e en pròsa occitana.
Es a París que descobriguèt lo Felibritge, que ne serà majoral en 1893 puèi, butat per son amic Mistral, capolièr de 1909 a 1919.
Collabòra a mantunas revistas e amb Filadelfa de Gerda e Prosper Estieu fonda puèi dirigís L’Estello de 1910 a 1911.

Descripcion de la letra

Lo Consistòri sembla de rescontrar de problemas causats per une femna qu’es pas nommada, apuejada per Ratier, collaborator a la revista L’Estello e originari d’Agen. Ça que la, Mistral ditz clarament que se’n vòl pas entrevar e remanda Bernard al baile Fallen (que serà son successor al capolierat).

Aquesta anonima es probablament Filadelfa de Gerda : al moment que Valèri Bernard accedís al capolierat en 1909 après Devoluy, lo Felibritge conéis d’importantas crisis intèrnas, ideologicas e estructuralas, e Filadelfa fa partida dels felibres que son en plena polemica.
En efièch, a l’ora que lo Felibritge cèrca un successor a sa figura de proa, l’activisme politic emai reialista de Filadelfa de Gerda trencariá amb la linha directiva causida per Mistral de long de sa vida.

Es puèi question de L’Estello, la revista de Bernard, Filadelfa e Estieu, que capita pas. Mistral explica la falhida per la pluralitat de dialèctes e va encara mai luènh : “lou francés es forço mai coumprènsible pèr tóuti qu’aquèli dialèite de Gascougno (que, meme au siècle XIV, li Flors del Gai Saber declaron estrangié à nosto lengo)”.
La correspondéncia entre Frederic Mistral e Valèri Bernard
Mistral, Frédéric (1830-1914)

Qual es Valèri Bernard ?



Aquafortista, pintor, gravaire, professor a l’Escòla de las Bèlas-Arts de Marselha. Es tanben l’autor d’una òbra importanta en poesia e en pròsa occitana.
Es a París que descobriguèt lo Felibritge, que ne serà majoral en 1893 puèi, butat per son amic Mistral, capolièr de 1909 a 1919.
Collabòra a mantunas revistas e amb Filadelfa de Gerda e Prosper Estieu fonda puèi dirigís L’Estello de 1910 a 1911.



Descripcion de la correspondéncia

14 avril 1882 : aquesta letra dèu èsser una de las primièras qu’escambièron Mistral e Bernard. Mistral i descobrís lo poèta jovenòt de Marselha : lo complimenta sus sos ensages felibrencs mas l’encoratja a amelhorar son estil, en li donant una tièra de conselhs. Li fa tanben part de son intuicion a prepaus de son talent, que ne dobta pas. Mistral presentarà tornarmai sos compliments per las òbras seguentas de Bernard. Aquesta actitud es correnta venent de Mistral, que ten fòrça a guidar los felibres dins lor espelison poetica.

11 octobre 1911 : lo Consistòri sembla de rescontrar de problemas causats per une femna qu’es pas nommada, apuejada per Ratier, collaborator a la revista L’Estello e originari d’Agen. Ça que la, Mistral ditz clarament que se’n vòl pas entrevar e remanda Bernard al baile Fallen (que serà son successor al capolierat).

Aquesta anonima es probablament Filadelfa de Gerda : al moment que Valèri Bernard accedís al capolierat en 1909 après Devoluy, lo Felibritge conéis d’importantas crisis intèrnas, ideologicas e estructuralas, e Filadelfa fa partida dels felibres que son en plena polemica.
En efièch, a l’ora que lo Felibritge cèrca un successor a sa figura de proa, l’activisme politic emai reialista de Filadelfa de Gerda trencariá amb la linha directiva causida per Mistral de long de sa vida.

Es puèi question de L’Estello, la revista de Bernard, Filadelfa e Estieu, que capita pas.
Mistral explica la falhida per la pluralitat de dialèctes e va encara mai luènh : “lou francés es forço mai coumprènsible pèr tóuti qu’aquèli dialèite de Gascougno (que, meme au siècle XIV, li Flors del Gai Saber declaron estrangié à nosto lengo)”.
 
21 octobre 1911 : Bernard a benlèu de crentas a prepaus del Felibritge, que Mistral li ditz èsser, el, optimista. La question sembla de virar totjorn a l’entorn de Filadelfa de Gerda, coma dins la letra del 11 d’octòbre : “es pancaro la mestresso de Santo-Estello”, valent a dire probablament capolièra. D’unes faches d’un costat, mas subretot de rumors veson Filadelfa candidata al majoralat pendent las annadas 1910-1912, e doncas benlèu al capolierat. Pòt tanben èsser pas qu’un imatge, reprochant a Filadelfa un activisme un pauc tròp embarrassant. Las darrièras frasas de Mistral semblan de supausar que Bernard auriá envisatjat de quitar sa tasca de capolièr : “se te vèn en òdi de teni l’empento”.
VIGNETTE_CAC_2272_0005.jpg
Histoire du Félibrige : 1854-1896 / G. Jourdanne
Jourdanne, Gaston (1858-1905)
Gaston Jourdanne (1858-1905), efemèr cònsol radical socialista de Carcassona, rendièr, consacrèt sa vida a l’istòria e la literatura d’Aude e dels paises d’Òc. Joguèt un ròtle central dins lo desvolopament del moviment felibrenc dins Aude, en participant a la creacion de la Revue de l’Aude (1886), que ven la Revue méridionale dos ans mai tard, e de « l’Escolo audenco » (Escòla audenca) en 1892, escòla felibrenca d’Aude.

Foguèt lo primièr istorian del moviment amb l’Histoire du Félibrige (1854-1896) (Avinhon : Roumanille, 1897).

Critica e recepcion de l'òbra :

Alfred Jeanroy1 critiquèt aqueste estudi que sentís « un pauc tròp l’improvisacion », e fa la tièra de qualques passatges a l’estil pesuc e cauquilhas. Tanben repròcha a Jourdanne un trabalh de bibliograf mai que d’istorian, l’Histoire du Félibrige representant un catalòg vetadièr dels escriveires e dels escriches felibrencs de las quaranta primièras annadas del moviment. Çaquelà ne reconeis « dos meritis grands » : « balha en primièr luòc una idèa fòrt exacta de çò qu’òm a nomenat “l’evolucion felibrenca”, e los quatre capítols que se compausa correspondon plan, en soma, a las etapas percorregudas ; après es de tot segur e abondosament documentada. »

Caracteristica de l'exemplari :

Ex libris Radulphi Candolae equitis. Mencion de provenença : Fons Pèire Azema.
  • 1. Alfred JEANROY, « G. Jourdanne. Histoire du Félibrige (1854-1896). Avignon, Roumanille, 1897. » compte-rendu publié dans : Annales du Midi, 1899, vol. 11, 11-43, p. 366-370. En ligne sur Persée