1
10
11
-
https://occitanica.eu/files/original/ddc7848b2157ca29ef195daddb4600ae.jpg
32e7081419a0df0c5660d726e08b092f
https://occitanica.eu/files/original/831ff74dc109c4bfbab5dc8301024544.mp3
738c248e97f6941f79f1a6c5a4c72d20
Archius radiofonics
Région Administrative
Occitanie
Variante Idiomatique
Languedocien
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Cronica Istorica. Emission de 2007, Prèmi Ventabren / Ràdio Lenga d'Òc ; émission animée par Philippe Martel
Alternative Title
An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.
Cronica Istorica - Prèmi Ventabren
Cronica Istorica - Prèmi Ventabren
Description
An account of the resource
Chronique radiophonique avec Philippe Martel qui nous conte l'histoire d'Occitanie.
Episode sur le prix littéraire Ventabren et son lauréat de 2007, Robert Lafont.
Cronica radiofonica amb Felipe Martel que nos conta l'istòria d'Occitània.
Episòdi sul prèmi literar Ventabren e son laureat de 2007, Robert Lafont.
Subject
The topic of the resource
Radio -- Émissions culturelles
Radio -- Émissions historiques
Occitanie
Occitan (langue)
Littérature
Prix littéraires
Lafont, Robert (1923-2009)
Source
A related resource from which the described resource is derived
Mediatèca occitana, CIRDOC-Béziers, Archives Ràdio lenga d’Òc, RLO_B-ISTO
Publisher
An entity responsible for making the resource available
Ràdio Lenga d'òc (Montpellier)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2007
Date Issued
Date of formal issuance (e.g., publication) of the resource.
2023-04-13 CN
Contributor
An entity responsible for making contributions to the resource
Martel, Philippe (1951-....). Présentateur
Ràdio Lenga d’òc. Producteur
Rights
Information about rights held in and over the resource
Ràdio Lenga d’òc
License
A legal document giving official permission to do something with the resource.
Creative commons = BY - NC - ND
Relation
A related resource
vignette : https://occitanica.eu/files/square_thumbnails/ddc7848b2157ca29ef195daddb4600ae.jpg
Is Part Of
A related resource in which the described resource is physically or logically included.
<a href="https://occitanica.eu/items/show/59894" title="Accéder à toutes les émissions">Cronica Istorica</a>
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
audio/mpeg
numérique
Extent
The size or duration of the resource.
00:29:17
Language
A language of the resource
oci
Type
The nature or genre of the resource
Sound
document sonore
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
https://occitanica.eu/items/show/59919
Temporal Coverage
Temporal characteristics of the resource.
20..
19..
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Martel, Philippe (1951-....)
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Occitanie
Occitanica
Jeu de métadonnées internes a Occitanica
Type de Document
Le type dans la typologie Occitanica
Emission radio
Portail
Le portail dans la typologie Occitanica
Mediatèca
Sous-Menu
Le sous-menu dans la typologie Occitanica
Fonotèca
Catégorie
La catégorie dans la typologie Occitanica
Sons
Contributeur
Le contributeur à Occitanica
Ràdio Lenga d Òc
-
https://occitanica.eu/files/original/033dfe6bc73e51072f8433bb3345f71d.pdf
5945064686b4c727f13b338c0be68939
PDF Text
Text
Qui a matat Francés Canat ? Una
coproduccion CIRDÒC/In8 sus un concèpte original de
l'Atelier In8 - Adaptacion : Danís Chapduèlh / InÒc – Voses occitanas : Danís
Chapduèlh, Carolina Du Fau, Ives Durand, - Fichièrs sons e mai sus maleta.occitanica.eu/polar
�baltasar
idola
Baltasar Idola 1
Planvienut a casa, estimat estagiari !
Sergent Idola Baltasar ací, polícia nacionau.
Hèra plan, dens lo ton telefonet, qu'as tots los utís qui't cau entà tribalhar : telefòne
portable, boeita mail, aparelh fòto, dossièrs, eca... À, qu'i pensi, que caleré que passèsses
au comissariat entà encontrar los collègas. Jo que'm trobaràs a l'arcuelh. Ne't cau pas aver
páur de'm soar s'as hrèita un còp de man. Lo men numèro qu'ei en favorit en lo ton
repertòri. Dinc après.
Baltasar Idola 2
Plea lo ton formulari, entertant que finalizi la toa carta de polícia.
Baltasar Idola 3
Haut, estagiari, que t'i cau botar ! Vè-te au panèu deu comissariat, que n'i a dus. Quan i
sias, escaneriza dab lo ton esmartfòne las caras deus collègas, manièra de saber dab qui
auràs ahar.
Baltasar Idola 4
As escanerizat tots los tons collègas ? En mei de l'inspector, que vederàs mei tard, qu'èm
3 aus tons costats.
Baltasar Idola 5
Que cau que me'n digas un chic mei sus tu, se per escàs èras recercat per la polícia !
Vam, non te'n des, plea'm aqueth formulari, e ne't desbrombes pas d'ac validar a la fin.
Baltasar Idola 6
L'inspector que t'atend au panèu deu cafè Chas Nanon. Ne'u hàcias pas esperar ! Un còp
acerà, escaneriza la soa cara entà que't dèishe las soas directivas.
Baltasar Idola 7
Escaneriza lo jornau ! Que'n receberàs ua version electronica de mei bon léger. Que pòts
zoomar sus l'article qui t'interèssa. Puish, torna au panèu de la scèna de crimi.
Baltasar Idola 8
Que cau barrar l'article entà perseguir las investigacions ! Ne't chepiques pas, que'u
tornaràs tostemps trobar dens los tons archius se'u vòs tornar léger.
Qui a matat Francés Canat ? Una
coproduccion CIRDÒC/In8 sus un concèpte original de
l'Atelier In8 - Adaptacion : Danís Chapduèlh / InÒc – Voses occitanas : Danís
Chapduèlh, Carolina Du Fau, Ives Durand, - Fichièrs sons e mai sus maleta.occitanica.eu/polar
�Baltasar Idola 9
Vè-te'n tau panèu carrèra Escorsièra, los testimònis que son suu lòc. Entà'us questionar,
que sufeish d'escanerizar las loas caras.
Baltasar Idola 10
Qu'as acabat de questionar los testimònis ? E n'ès segur ?
Baltasar Idola 11
Hèra plan, s'as acabat d'escotar los uns e los autes, vè tau panèu de la sala d'autopsia,
açò qu'ei au comissariat. Que i ei la terribla Annà Lisi qui t'espèra. Entà saber çò qui't vòu
contar, escaneriza la soa cara d'estatua plan solide !
Baltasar Idola 12
A tu adara d'examinar lo còs ! Qu'as d'escanerizar, fotografiar 4 indicis suspèctes. Las toas
fòtos que seràn enregistradas dens los archius. Ès segur d'aver escanerizat los 4 indicis
dab l'esmartfòne ?
Baltasar Idola 13
Quan aurés dobtes, que cau que respónias quauquarren a l'inspector Naudèl !
Baltasar Idola 14
N'as pas vist que t'èi enviat un sms ? E ben hòu... que't cau anar cuélher un cafè mon
dròlle ! Bon, que t'explicavi que lo rapòrt d'autopsia ei cadut. Entà'u léger, vè consultar lo
ton dossièr « Archius ».
Baltasar Idola 15
Hèi ! Que cau barrar lo dossièr entà passar a l'estapa seguenta.
Baltasar Idola 16
Qu'as un mail deu gran patron, que't convida a anar véder Lucàs Becon. Que se'n va
temps que vàdia utile aqueth ! Vè donc escanerizà'u la cara, açò que'u deishudarà.
Baltasar Idola 17
Dab Becon, que vas har la coneishença deus vesins deu Canat. Vè tau panèu de
l'immòble carrèra Escorsièra, puish escaneriza las caras deus sons charmants estatjants !
Qui a matat Francés Canat ? Una
coproduccion CIRDÒC/In8 sus un concèpte original de
l'Atelier In8 - Adaptacion : Danís Chapduèlh / InÒc – Voses occitanas : Danís
Chapduèlh, Carolina Du Fau, Ives Durand, - Fichièrs sons e mai sus maleta.occitanica.eu/polar
�Baltasar Idola 18
As escanerizat los 6 estatjants ?
Baltasar Idola 19
Qu'as páur que quauquarren t'aja escapat, o qué ? Non te'n des mic, Becon qu'ei un
maniac, que l'agrada hèra d'establir fichas, e cadun deus vesins qu'a la soa petita,
estruçada com cau dens lo ton dossièr d'Archius. Vam, adara que vas Chas Nanon,
l'inspector Naudèl que't demanda au rapòrt.
Baltasar Idola 20
E hòu beròi, escaneriza l'inspector. N'ajas pas paur, ne'u harà pas mau.
Baltasar Idola 21
Qu'ei l'òra d'inspectar l'apartament de la victima, collèga. Vè tau bon panèu. Quan i sias,
espia com cau : qu'as d'escanerizar 7 indicis claus. Avisa-t'i, que i a dus indicis qui son en
realitat aumentada. Entà'us léger, qu'as de't clinar, e espiar çò qui esconen dehens, com
se lo ton esmartfòne estosse ua lópia.
Baltasar Idola 22
As escanerizat los 7 indicis dens l'apartament de la victima ?
Baltasar Idola 23
La legista que m'a deishat lo rapòrt deu labò. Cau que viengas l'escanerizar entà'u léger.
Qu'ei suu men burèu. Au comissariat solide, pas au Mac Dò.
Baltasar Idola 24
Mes tampa aqueth rapòrt hilh de pica, e vè léger lo mail de l'inspector Naudèl. Qu'ei plan
de léger los mails, mes que t'i cau totun respóner, mic, autament que'ns vas enqüèra
enmaliciar lo cappolicèr !
Baltasar Idola 25
Ua telefonada de l'inspector Naudèl : desgaha !
Baltasar Idola 26
Quan ajas copat, que vederàs que Becon e t'a enviat un sms. Que't perpausa de
Qui a matat Francés Canat ? Una
coproduccion CIRDÒC/In8 sus un concèpte original de
l'Atelier In8 - Adaptacion : Danís Chapduèlh / InÒc – Voses occitanas : Danís
Chapduèlh, Carolina Du Fau, Ives Durand, - Fichièrs sons e mai sus maleta.occitanica.eu/polar
�questionar 3 suspèctes. Vè a la sala d'interrogatòri deu comissariat e causeish suu ton
ecran qui vòs enténer.
Baltasar Idola 27
Hèra plan, qu'as dejà entenut los 3 piros ? Lucàs Becon qu'ei devut partir, mes l'inspector
Naudèl que t'espèra Chas Nanon, prèst a estar escanerizat.
Baltasar Idola 28
Quiòc mic, e vedes quin son preciós los archius, que pòts anar consultà'us dab lo ton
esmartfòne, o tornar véder los panèus. Quan ajas las idèas mei claras, torna tà la sala
d'interrogatòri, e causeish un suspècte, entà'u har avoar aqueste còp !
Baltasar Idola 29
E ben, causeish-ne un aute, que vam har com se n'avèvam pas vist arren.
LUCÀS
BECON
Lucàs Becon 1
A... collèga ! Tombas plan, t'anavi sonar.
Vau anar far visita als vesins per establir lor perfil. M'acompanhas ?
I anem, direccion lo 26 carrièra Escorsièra.
Lucàs Becon 2
Al planpè, trobam evidentament la gardiana del Temple, aquela que dison Teresa Pepin,
consèrja de mestièr.
Dòna pichòta e redondeta, petofièra e pachaquièra naturalament, emai se a fòrça de
passar sas seradas davant de fulhetons a l'aiga de ròsa, manquèsse crudèlament de
conversacion.
Es demorada tantina. Aquò l'a pas empachada de desvolopar una tendéncia a se far cloca
pel jovenòt de l'immòble, lo paure Francés Canat.
Lucàs Becon 3
A, Elisabèt de Pasuei, la pus vièlha...
Una femna eleganta, faròta, l'estil aristò, veses ? Mas aquò fa bèl brieu qu'a pas mai lo
pòrtafuèlha pro garnit per poder seguir, paureta. Se pòt quitament pas mai pagar una
femna d'ostal.
Per bon astre, lo pichon Canat li montava las crompas, quora las fasiá pas el meteis.
Qui a matat Francés Canat ? Una
coproduccion CIRDÒC/In8 sus un concèpte original de
l'Atelier In8 - Adaptacion : Danís Chapduèlh / InÒc – Voses occitanas : Danís
Chapduèlh, Carolina Du Fau, Ives Durand, - Fichièrs sons e mai sus maleta.occitanica.eu/polar
�Aquò's que, primièra estança sens lo monta-davala, quand as nonanta ans...
Enfin, a bona santat, la Pasuei, cap de malautiá invalidanta, pas res. Si, es sorda, sorda
coma un panièr, çò qu'es pas brica excepcional.
Lucàs Becon 4
Plau, Justin, o la testosteròna bruta.
A 38 ans, es en plen fòrt de l'atge...
Campion de bòxa quand aviá 20 ans, es totjorn un capmèstre, mas dins los afars ara. Lo
« business »...
Baileja una sala de bòxa.
E fa la nòça.
Viu la nuèch aquel d'aquí. Aprèp los tornegs del ser, es lo torn de las capèlas, a sas
entradas dins los clubs brancats, e ne torna totjorn amb una, una conquista d'un ser. De
polidas femnas aparentament. Son gost pel luxe e son pòrtafuèlha li ganhan las gràcias de
las bèlas domaisèlas.
Pauc de relacions amb la victima, sonque que se partejavan la meteissa estança. A, un
detalh d'importància, es el qu'a trobat lo còs, en tornant de serada justament.
Lucàs Becon 5
Ben tè ! A el, li va plan de demorar tot enaut, totjorn mai prèp del cèl...
Planeja Iomekrame. Normal que sa femna siá partida amb los dròlles, es dins son monde,
nòstre Faiçalon.
Un solitari, un paucparla, un depressiu.
Ò, lo retrach que te fau es marrit, mas es un tipe ensenhat, apassionant quand parla del
sieu mestièr.
Es traductor.
E puèi, totjorn plan cortés, discrèt. Al revèrs del bragard Justin Plau, veses ?
D'alhors, una causa que Iomekrame pòt pas sofrir es lo bruch, s'es ja explicat mai d'un
còp amb lo fringaire nuechenc.
Lucàs Becon 6
Estève Valentin. Un tipe simpatic. Lo quadrà classic, quadre comercial, esportiu del
dimenge – en l'ocurréncia anava córrer amb Canat, e trèva una sala d'espòrts lo dimècres.
Enfin, aquò l'empacha pas de començar de s'arredondir bravament, lo Valentin, la pança
del quinquà punteja a mesura que los tempes se despluman... Cal que s'agache, se vòl
contunhar d'agradar a sa bèla Caròla.
Lo parelh s'endeveniá plan amb Francés Canat. Sortissián totes 3, son partits amassa per
la dimenjada. Es aquò tanben, d'aver pas de dròlles, òm garda d'emplecs del temps de
joves !
Lucàs Becon 7
Caròla Valentin, femna d'Estève. Pimparèla è ?
Qui a matat Francés Canat ? Una
coproduccion CIRDÒC/In8 sus un concèpte original de
l'Atelier In8 - Adaptacion : Danís Chapduèlh / InÒc – Voses occitanas : Danís
Chapduèlh, Carolina Du Fau, Ives Durand, - Fichièrs sons e mai sus maleta.occitanica.eu/polar
�Òm s'amalautiriá pas que per aver l'astre de se far sonhar per la polida infirmièra.
Òc, ne fa virar de caps... Del pic, es estranh que se tròbe sens cap de cavalièr per son
cors de tango argentin...
Dança cada diluns e dijòus de ser. Mas son òme es pas tròp « dança de salon ».
Se ditz qu'auriá enjaulat lo Canat. Ieu a sa plaça, un convit parièr, diriái pas de non...
Lucàs Becon 8
Bon, aquò rai, m'i cal anar.
Te boti totes los dorsièrs sul servidor, pòs espepissar a ton aise. De mai, as los relevats de
las detadas de cadun dels tipes, è ? Sabèm pas.
ANNÀ
LISI
Annà Lisi 1
Adiu ! N'as jamei assistit a ua autopsia ? E ben que vam har leugèr.
Que t'acontentas de relhevar los indicis visuaus e après que sorteishes. Pas nat besonh
d'un nauvienut qui s'esvaneish a la purmèra pishada de sang. Qu'ès dejà palle com un
linçòu, lavetz hè-t'i puish vè airejà't.
Annà Lisi 2
E vòs conéisher lo men sentit ? Qu'ei estranh...
Çò qui'm shepica, qu'ei qu'aquera victime defenestrada amuishe tant chic de sagnèras.
N'ei pas normau.
Be cau créder que n'èra pas mei en fòrma quan hasó la cabussada...
Que'n saberam mei d'ací quauquas òras : qu'ei demandat au labò d'analisar las emprentas
relhevadas suu còth, la bava, e las matèrias gastricas.
teresa
pepin
Teresa Pepin 1
Dison que siáu ieu que lo veguèri la darriera, es verai ? Paure poleton... M'aguèsson dich
qu'un jorn... Enfin. Que Dieu lo repause, Jesus Maria...
L'ai pas vist gaire. L'ai crosat que s'entornava dau burèu, devián èstre sèt oras.
Ieu ? Buai ieu sortiáu lei bordilhas ! Me saludèt, coma a cada còp, e li faguèri “esperatz
una segonda, vòstre corrier es arribat esto matin”.
Èra content, tot afogat aquí, es que leis esperava, sei bilhetas d'avion... Ieu li deviáu gardar
lo corrier dau temps que sariá ailà, deviá partir dins 2 jorns per un viatge grandàs ais
Americas. Per veire son fraire. S'es pas malurós...
Qui a matat Francés Canat ? Una
coproduccion CIRDÒC/In8 sus un concèpte original de
l'Atelier In8 - Adaptacion : Danís Chapduèlh / InÒc – Voses occitanas : Danís
Chapduèlh, Carolina Du Fau, Ives Durand, - Fichièrs sons e mai sus maleta.occitanica.eu/polar
�Teresa Pepin 2
Ce que fasiáu dau temps dei fachs ? Es simple, lo dimècres de sera, sòrti lei bordilhas.
Coma va diguèri, crosèri aqueu paure Monsur Canat a-n-aqueu moment, a 7h, e li donèri
son corrier.
Puei, m'alestiguèri un platèu-repàs per agachar ma nòva seria sentimentala, Lei pantais de
Vanessà, vò. E m'anèri coucar puei.
Teresa Pepin 3
A aquò non, l'i siáu per ren, ieu ! L'aimavi ben Monsur Canat, de verai. Ò, siguèssi estada
mai joina, me sariáu enamorada d'eu.
Caròla
&
VALENTIN
Estève
Valentin
Interrogatòri del coble Valentin
- Quiòc mossur, que'ns podètz interrogar l'un e l'aute.
- Qué hasèvatz au moment de las hèitas ? Voi díser : quin avetz passat la serada ?
- L'òmi e jo qu'avem passat la serada amassa. Òh e puish, la mort de Francés, b'ei tant
òrra...
- Dises « la serada » mon cur, mas siam precís. Veiquí monsur : sei tornat vers 22h30 de
ma sala d'espòrt – òc-es, l'i vau lo dimecres au ser. Caròla ? Caròla era tornada mai
d'abora, après son trabalh. Io, me sentiá grolaud. Me sei eslonjat còp-sec e me sei
endurmit.
- Vertat, avóssetz vist la soa cara, qu'èra verdàs. Que's planhèva deu vente. Qu'e'u hasoi
compressas e massatges, suenhar qu'ei lo men mestièr, sabetz. Qu'arronquè tot de la
nueit. Los quites bruts estranhs deu vesin ne'u deishudèn pas. Iomekrame tempestava,
que dava tumadas au taulat, mes non, arren, Estève dromiva d'un som de mort. Fin finala,
que m'adromii, jo tanben, de cap a 1h o 1h30 deu matin.
Caròla Valentin
Jo, tuar Francés ? Mes que passi lo men temps a sauvar vitas, e credetz qu'aurí podut tuar
un amic ? Non mes aquiu que'vs borratz beròi.
Qui a matat Francés Canat ? Una
coproduccion CIRDÒC/In8 sus un concèpte original de
l'Atelier In8 - Adaptacion : Danís Chapduèlh / InÒc – Voses occitanas : Danís
Chapduèlh, Carolina Du Fau, Ives Durand, - Fichièrs sons e mai sus maleta.occitanica.eu/polar
�Estève Valentin
Bon, z'admete, sei partit d'abora de l'espòrt arser, e sei passat chas Francés. Mas li ai ren
fach, zo promete !
Lo voliá sondar discretament, me... me damandava se ma femna e eu començavan pas a
s'agorrinar...enfin a...enfin vesetz que ! Caròla li aviá perpausat d'èsser son cavalier, e quo
es vrai que dempuei quauques temps, me visa pus parier...
Mas non, Francés me rasseguret. Partatget son dessierv coma io, pas tròp fresche
d'alhors, e parlèrem. Coma antan. Era franc, simple. Un companh vertadier.
A 10h30, ai tornat montar chas io, rassegurat mas... sarrat dau ventre.
LO
MENAIRE
DE
TAXI
Taxi
Òc-es, sei vengut querre Monsur Plau, mia-nuech. Anava Fox Box, quo es bar sus cais.
Coneisse bien Monsur Plau, client regulier, coma fau.
Quo era 3h, 3h manca un quart, eu me damandet de lo tornar. Per un còp era sole, òc !...
Non, pas de brava dròlla !
10 minutas, 10 minutas après, eram dins sa charriera. A, degun, quo era tot suau. Òc,
Monsur Plau òc benleu ben beguet un pauc tròp,
mas pòde dire que quante eu vist còrps, calmat regde. Òc, a dich parier : filh de garça !...
perdon monsur l'agent.
Òc, am 'pelat la poliça, òc.
JUSTIN
PLAU
Justin Plau 1
Voletz conèisser mon agenda, quo es quò ? Ma fe quo es simple. Torní de la sala de bòxa
devers 10 oras. Una docha, un chamison pròpe, e una mieja ora mai tard ieu aviá pres la
rota dau Fox Box.
Laissí lo bar a 3 oras manca un quart, en taxi.
A 3h, 'ribèrem charriera Escorsièra e descubriguèrem lo còrs de Francés Canat.
Avertiguèrem la polícia còp-sec.
Justin Plau 2
A 11h, surtiá d'en maison per 'nar au club. Sus lo palier, auviguí la musica dau vesin. Me
dissí : 's'es pas coijat, lo passe veire aurá, après s'envòla per los tropics e me prene
enquera una mesada dins lo nas'.
Un an que me lo trabalhe e me lascha ren quel eissorlat. Ieu li vòle tornar chaptar l'apart'.
Qui a matat Francés Canat ? Una
coproduccion CIRDÒC/In8 sus un concèpte original de
l'Atelier In8 - Adaptacion : Danís Chapduèlh / InÒc – Voses occitanas : Danís
Chapduèlh, Carolina Du Fau, Ives Durand, - Fichièrs sons e mai sus maleta.occitanica.eu/polar
�Per me'n far un lòft. Aver tot l'estatge.
Me 'reste pas de subrencharir. Ai 'chabat per creire que se fotiá de ieu. Emb çò que li uefre,
eu podriá tornar 'chaptar l'apart' d'en dejós e ne'n botar un autre tant a la banca. Mas non,
rebufa. Ne'n vòu mai. Totjorn mai.
Me dubriguet en penchenador. Aviá 'na meschanta mina. Pas dau tot aimable.
Enaucí la votz. Se trufet de ieu. Pus ren a fotre de ma sòuna, çò ditz. Queste còp ieu
sabrondava. Lo butí a la fenestra, e sarrí, sarrí... Vesetz, que, sarrí !
Elisabèt
de
Pasuei
Elisabèt de Pasuei 1
Çò qui èi hèit de la mea serada ? Ò mes qu'èri au hons deu lheit, com a l'acostumat ; n'èi
pas mei vint ans despuish bèra pausa, mossur l'inspector.
E sabetz, aqueth joen monsur, ne'u coneishèvi pas tant qu'aquò, que'ns disèvam adishatz
quan nos contrapassàvam dens los escalèrs.
Elisabèt de Pasuei 2
E alavetz, que m'anatz hicar en preson, au men atge ? Hi hi hi. Alavetz quiòc, qu'ac
con·hessi, qu'èi hicat arsenic dens los cremuts dab chocolat.
Qu'avè de minjar los dus aqueth pelhèr, qu'ei hòu de las meas doçors, mes Francés qu'a
partatjat dab aqueth pepiàs de Valentin. Rrrr...
N'i hè pas arren. Que s'ei mort ? Non l'està pas lèd ad aqueth salopiòt. A l'òra d'ara, que
deverí estar acasada au casteròt deus Pasuei, en Medòc, dab lo supèr-esquipòt deu
lotomilion.
Pr'amor que soi jo qui èi ganhat ! JO !
Qu'aví los bons numèros. Dab LOS MENS sòus.
Qu'aví demandat a Francés de'm préner un bulletin en tornant de las crompas, dab la
moneda qui demorava. E sabetz çò qui'm mantienó ?
Que n'i avè pas pro !
Qu'avè devut hornir drin de la soa moneda.
E que'm perpausava de har a miejas, generós com un prince !
Tuta ! Que sèi quant costavan, las crompas, n'a pas devut hornir hèra !
La vertat, que la ve vau díser, b'ei que l'escadença qu'èra unica. N'anava pas deishar
l'esquipòt a ua vielhassa com jo.
E ben, ne s'ac harà pas seguir tau cèu, la vielhassa que l'entèrra !
Faiçau
Iomekrame
Faiçau Iomekrame 1
Mon emplec dau temps la nuech passada ? Auriá degut trabalhar, per 'mor que deve
Qui a matat Francés Canat ? Una
coproduccion CIRDÒC/In8 sus un concèpte original de
l'Atelier In8 - Adaptacion : Danís Chapduèlh / InÒc – Voses occitanas : Danís
Chapduèlh, Carolina Du Fau, Ives Durand, - Fichièrs sons e mai sus maleta.occitanica.eu/polar
�'chabar una traduccion, mas io era malaudós, quo era impossible de me concentrar.
A 9h, era coijat après aver engolat mas potingas.
Ne'n sei surtit mas a 8 oras queste matin, quante los anar-venir de la polícia m'esvelheren.
Faiçau Iomekrame 2
Io era chabra, era vengut chabra. Ò, aviá ren contra eu è ? mas aquí m'a fait envirajar...
La deviá 'chabar, quela traduccion. Un roman de 1500 paginas en arabe literari... E queu
pitit colharaud decidet de botar la musica a plen luquet, a 11h !
Tustí un còp, dos còps. Eissaií las quitas bolas quiès. Credí. Soní, e respondet pas.
A 2h dau matin, 'chabí per davalar. La pòrta badava, e eu, preniá l'er sus lo balcon ! Mon
sang buliguet : trauchí la peça, l'emponhí, lo secodí, e... eu bancuolet.
Avant de surtir, apiegí simplament sus « pausa » sus l'ordinator, per 'restar la musica :
anava ENFIN poder trabalhar tranquille !
la
Liuraira
de
Quebab
Liuraira de quebab 1
Espiatz Mossur l'agent, n'èi pas gran causa a díser.
La botiga que'm demandè de liurar un menut.
Qu'arribèi suu lòc suu truc de 9h15, sabetz, que cau liurar dens l'òra, senon que'ns trucan
suus dits. E puish lo quebab hred, n'ei pas hèra bon, èh ?
Lo client, que semblava tranquille, arridolent, escricat que diserí. Quiòc, mes dab aquò que
m'a dat l'estrea .
S'èra solet ? Bò aquiu lavetz... Bò ne s'i entenèva pas arren dens l'apartament. Si, si, ja !
La tele, pro hòrt, dab bruts de fusilhada, sòrta filme d'accion, e sabetz quin ?
Quebab exprès
Aquiu Quebab exprès ! Bon, qu'ètz vos qui avetz comandat un « especiau Cabecon » entà
Lucàs Becon ? Bon, pr'amor que'ns demandan de liurar au comissariat, mes aquerò
que'ns sembla mauclar. N'ei pas ua farcejada au mensh ? Mercés de ns'ac confirmar au 0
810 810 810.
Messatges
telefònics
Pauleta
Alò Mimí ? Es Pauleta ! Diga, es per t'avisar, lo còp que ven l'acampada Tupperware se
farà a cò de Simòna. Bòn, veses çò que menas è ? Ieu fau lo cheesecake. Vaquí, fem
coma de costuma, mi vènes quèrre a 4h.
Qui a matat Francés Canat ? Una
coproduccion CIRDÒC/In8 sus un concèpte original de
l'Atelier In8 - Adaptacion : Danís Chapduèlh / InÒc – Voses occitanas : Danís
Chapduèlh, Carolina Du Fau, Ives Durand, - Fichièrs sons e mai sus maleta.occitanica.eu/polar
�Limon Telecom
Limon Telecom, adishatz ! Que soi Julia ! Que v'apèri uei entà'vs har profieitar deus nostes
navèths prètzhèits 100% illimitats-tot comprés-n'ei pas car. Que podetz enviar dinc a 1000
sms per segonda ! De non pas créder, non ? « Dab Limon Telecom, la comunicacion qu'ei
telecom cau ! »
Ipsop
Bonjorn ! Antòni Ufanós Ipsop. Quo es per una enquesta. Setz estat retengut dins nòstre
esventau coma l'interlocutor idoneu. Auriatz un momenton a me consacrar ? Merces de
vòstra cooperacion. Quò vos prendrá pas mai de 30 minutas. Veiquí : enquestem sus los
vejaires daus Francés en matiera de testatge sus los 'limaus. Preste ? Comence :
« Pensatz-vos morau d'utilizar de l'urina de chameu pas chastrat coma reactiu chimic en
laboratòri ? »
Serafin
Naudèl
Serafin Naudèl 1
Alara, ès tu, lo novelari ? E ben, sèm pas sortits encara...
Bon, nos cal pas trigossar, avèm un còs suls braces pr'aquò, e lo prefècte nos a donat 24
oras cròno per resòlver l'afar.
As legit lo jornal ?
T’o cal legir, putanièr, règla n°1, totjorn aver un temps d'avança.
Serafin Naudèl 2
A la lèsta : Francés Canat. Jovent sens problèmas. Trobat defenestrat a 3h del matin en
bas del sieu ostal.
Murtre ? Suicidi ?
Personalament, ai mon vejaire sus la question, mas aquò's a tu de veire.
Çò que te conselhi d'en primièr : vai-te'n carrièra Escorsièra, agacha los luòcs e mai que
mai questiona un max de testimònis tant que son sus plaça.
Serafin Naudèl 3
Per ma fe, es tròp polit tot aquò.
Vòls saber mon intuicion de vièlh rainal de la polícia ?
Aqueles 6 vesins an benlèu la mina simpatica, son benlèu de testimònis, mas son tanben
totes suspèctes.
Qui a matat Francés Canat ? Una
coproduccion CIRDÒC/In8 sus un concèpte original de
l'Atelier In8 - Adaptacion : Danís Chapduèlh / InÒc – Voses occitanas : Danís
Chapduèlh, Carolina Du Fau, Ives Durand, - Fichièrs sons e mai sus maleta.occitanica.eu/polar
�Serafin Naudèl 4
Naudèl. Escoti. D'acòrdi, va plan !
Los sagèls son pausats sus l'apart' de la victima.
T'i espèran per aviar las investigacions.
Afana-te, lo temps passa.
Serafin Naudèl 5
Cossí, causa de la mòrt desconeguda ? È ben, fisatz-vos dels òmes de sciéncia, çò
dison...
I a pas res que valga lo nas, aquò's causa mai segura.
Son ja 3h del vèspre, avèm pas de temps a pèrdre.
Nos manca pas pus que d'espepissar los alibis de nòstre pichon monde, entre 11h del ser
e 2h del matin...
Serafin Naudèl 6
A òc ? Alara la legista sap pas la causa exacta de la mòrt, mas tu sabes ? E ben as pas
paur de res mon dròlle...
Anem, arrèsta-te de dire d'asenadas e vai-te’n puslèu espepissar los alibis de nòstre
pichon monde entre 11h del ser e 2h del matin.
Serafin Naudèl 7
Alara, aqueste còp lo tenes ? Pas encara ?
Pasmens i a un tuaire entre los qu'as questionats.
Es simple, en te donant son alibi, a mentit.
Qual sospièchas ?
Escota, s'as un dobte, pòts totjorn tornar legir lo verbal dels interrogatòris, o consultar los
perfils establits per Becon.
A, a prepaus, lo labò m'a mandat los darrièrs resultats d'analisi. Es l'ADN d'Estève Valentin
qu'es estat trobat sul segond culhieron.
E ara qu'i pensi, quand tendràs ton suspècte, buta-lo a avoar en sala d'interrogatòri !
Serafin Naudèl 8
A, mon amic, urosament qu'ès pas qu'estagiari. Anam dire qu'es la pèca del novelari, è ?
Anem, dirai pas res, causís un autre suspècte.
Serafin Naudèl 9
Òsca, gafet ! Poirai lèu te prepausar pel gra superior.
Per dire la vertat, nòstra victima aviá mai d'un enemic, òc...
Tres personas ensagèron de lo tuar aquela nuèch, mas es Pasuei qu'aguèt la darrièra
paraula. Murtre amb premeditacion, pr'aquò...
Qui a matat Francés Canat ? Una
coproduccion CIRDÒC/In8 sus un concèpte original de
l'Atelier In8 - Adaptacion : Danís Chapduèlh / InÒc – Voses occitanas : Danís
Chapduèlh, Carolina Du Fau, Ives Durand, - Fichièrs sons e mai sus maleta.occitanica.eu/polar
�Serafin Naudèl 10
Òsca, gafet ! Poirai lèu te prepausar pel gra superior.
Per dire la vertat, nòstra victima aviá mai d'un enemic, òc...
Tres personas ensagèron de lo tuar aquela nuèch, mas es Iomekrame qu'aguèt la darrièra
paraula. Un omicidi comés dins un moment de desvari, mas pr'aquò...
Serafin Naudèl 11
Òsca, gafet ! Poirai lèu te prepausar pel gra superior.
Sonque, as comprés qu'aquò's pas Plau que lo defenestrèt ? E òc, nòstre Canat foguèt
victima de 3 tuaires. Plau l'escanèt, un autre l'empoisonèt, lo tresen lo saquèt per la
fenèstra.
Serafin Naudèl 12
Alara, vaquí cossí las causas se debanèron.
Avèm un jovent plan coma cal. Deuriá pas aver d'enemics ! Mas aquel ser, cadun l'aviá a
la dent.
La vièlha dòna de Pasuei pensa que li an raubat son milion. Perque lo bilhet de loto que
Canat ten, qu'es lo bilhet que ganha l'esquipòt, foguèt pagat amb los sòus de sas crompas
a ela.
Per Estève Valentin, Canat agrada un pauc tròp a sa femna Caròla.
Justin Plau, el, guincha son apartament. Voldriá tenir tota l'estança per recebre sas
amiguetas.
Faiçau Iomekrame, el, es en retard dins son trabalh. Plan nerviós, lo mendre bruch lo fa
venir fòl.
Coma un bruch de musica a cò del vesin, per exemple.
Quand Canat torna a l'ostal aquela nuèch, es content coma un perdigal. Es milionari,
s'envòla dins 2 jorns per Argentina... Al programa de sa serada : quebab, tele, e empliment
de las maletas. Lo còp de pè de l'ase ? Elisabèt de Pasuei se vòl recuperar l'esquipòt. Li
aprèsta dos pastissons de crèma claufits d'arsenic. Murtre amb premeditacion... un
vertadièr assassinat !
Canat sospiècha pas res. Parteja quitament son dessèrt amb son companh Estève
Valentin, quand aquel d'aquí li ven parlar de sas relacions dobtosas amb la bèla Caròla.
Mas Valentin es al regim, acaba pas son pastisson.A 10h30, torna pojar en cò seu,
l'estomac un pauc pesuc, mas se'n tirarà aprèp una bona nuèch de sòm.
Canat, el, se sentís plan plan patraca. Alanda la fenèstra, bòta la musica a fons per l'ausir
de la docha.
Al dessús, lo bruch destorba pro lèu Iomekrame, concentrat sus sa traduccion.Son 11h
quand Plau partís pel Fox Box. Quand ausís la musica en cò de Canat, pren la libertat de
passar lo véser. Mas Canat, malaute a ne crebar, lo recep sens vam.
Crompar mon apart' ? Veirem aquò mai tard, mercés, bonser.
Al boxaire aquò li agrada pas. Auçan la votz.
Acantona Canat a la fenèstra, li sarra lo còl per l'espaurugar. Un bricon tròp fòrt. Canat
s'estavanís. Tomba sul bòrd de la fenèstra, contra la parabanda. Plau se'n va, enferonit. En
sortissent, atuda lo plafonièr, mas barra mal la pòrta darrièr el.Doas oras passan. Un
temps tròp longàs per Iomekrame, arredut per la musica. Un temps pro long tanben per
Qui a matat Francés Canat ? Una
coproduccion CIRDÒC/In8 sus un concèpte original de
l'Atelier In8 - Adaptacion : Danís Chapduèlh / InÒc – Voses occitanas : Danís
Chapduèlh, Carolina Du Fau, Ives Durand, - Fichièrs sons e mai sus maleta.occitanica.eu/polar
�que l'arsenic de la vièlha faga efièch.
Canat a quitament pas agut lo temps de tornar prene coneissença. Es partit sens bruch.Es
mòrt, e plan mòrt, quand a 2h del matin Iomekrame finís que davala.
La pòrta es entrebadada. Dins l'ombrilha, lo traductor pensa que Canat s'aireja sul balcon !
Es pas possible !...
Iomekrame travèrsa la pèça, brandís aquel esterlucat, mas lo còs de Canat es
estranhament pesuc... Abans que Iomekrame comprenga, la baranda se copa. Entraina lo
còs dins sa casuda. Tot se debanèt tant lèu !... Mièg conscient, Iomekrame pren lo temps
de copar la musica abans de tornar pojar en cò sieu.
Son 3h del matin quand Plau torna del cabaret, e sona l'alèrta. Punt final.
Lo tuaire real de Canat se tròba doncas èsser de Pasuei.
Plau li faguèt sonque pèrdre coneissença, Iomekrame faguèt pas que defenestrar un
cadavre.
Anem, te daissi clavar lo dorsièr e transmetre tas conclusions al Procuraire, me cal anar
rendre compte al Prefècte.
Serafin Naudèl 13
Alara, vaquí cossí las causas se debanèron. .Avèm un jovent plan coma cal. Deuriá pas
aver d'enemics ! Mas aquel ser, cadun l'aviá a la dent. .La vièlha dòna de Pasuei pensa
que s'es facha raubar son milion. Perque lo bilhet de lòto que Canat ten e qu'es lo bilhet
que ganha l'esquipòt, foguèt pagat amb los sòus de sas crompas a ela.
Per Estève Valentin, Canat agrada un pauc tròp a sa femna Caròla.
Justin Plau, el, guincha l'apartament. Voldriá tenir tota l'estança per recebre sas
amiguetas.
Per çò qu'es de Faiçau Iomekrame, es en retard dins son trabalh. Plan nerviós, lo mendre
bruch lo fa venir fòl.
Coma un bruch de musica a cò del vesin, per exemple.Quand Canat torna a l'ostal aquela
nuèch, es content coma un perdigal. Es milionari, s'envòla dins 2 jorns per Argentina... Al
programa de sa serada : quebab, tele, e empliment de las maletas.Elisabèt de Pasuei se
vòl recuperar l'esquipòt. Li aprèsta dos pastissons de crèma claufits d'arsenic. Canat
sospiècha pas res. Parteja quitament son dessèrt amb son companh Estève Valentin,
quand aquel d'aquí li ven parlar de sas relacions dobtosas amb la bèla Caròla.Valentin
acaba pas son pastisson, Canat ne manja pas qu'un... Ni un ni l'autre engolís la dòsi que
lor seriá fatala. Mas aurán çaquelà un pauc mal de ventre !
A 10h30, Estève Valentin torna a l'ostal. Canat, el, se sentís patraca. Dobrís sa fenèstra, e
bota la musica a fons per l'ausir de la docha. Al dessús, lo bruch destorba pro lèu
Iomekrame, concentrat sus sa traduccion.Son 11h quand Plau partís pel Fox Box. Quand
ausís la musica en cò de Canat, pren la libertat de passar lo véser. Mas Canat, malaut a
ne crebar, lo recep sens vam.
Crompar mon apart' ? Veirem aquò mai tard, mercés, bonser.
Al boxaire aquò li agrada pas. Auçan la votz. Acantona Canat a la fenèstra, li sarra lo còl
per l'espaurugar. Un bricon tròp fòrt. Canat s'estavanís. Tomba sul bòrd de la fenèstra,
contra la parabanda. Plau se'n va, enferonit. En sortissent, atuda lo plafonièr, mas barra
mal la pòrta darrièr el.Entre l'arsenic e l'ensucada, Canat patís per tornar emergir. Doas
oras passan. La musica es totjorn a fons. Iomekrame es a calòs.
A doas oras del matin, finís que davala. La pòrta es entrebadada, e dins l'ombrilha, pensa
que Canat s'aireja sul balcon ! Es pas possible, çò ditz !...
Qui a matat Francés Canat ? Una
coproduccion CIRDÒC/In8 sus un concèpte original de
l'Atelier In8 - Adaptacion : Danís Chapduèlh / InÒc – Voses occitanas : Danís
Chapduèlh, Carolina Du Fau, Ives Durand, - Fichièrs sons e mai sus maleta.occitanica.eu/polar
�Iomekrame travèrsa la pèça, brandís aquel esterlucat, mas lo còs de Canat es tant pesuc,
estranhament pesuc... Abans que Iomekrame comprenga, la baranda se copa. Entraina lo
còs dins sa casuda, direccion : doas estanças enjós. Bom. Un pataflòu atupit al sòl.
Iomekrame se rend compte d'un còp... Una estrementida li passa per l'esquina.
Desvariat, comet l'error fatala, lo daquòs pèc : atudar la musica abans de tornar pojar en
cò sieu ! E daissar sas emprentas... Son 3h del matin quand Plau torna del cabaret en
taxi. Punt final.
Lo vertadièr tuaire es doncas Iomekrame, copable d'un omicidi involontari. Perque Canat a
pas engolida la quantitat de poison que la vièlha aviá çaquelà plan calculada. E Plau li
sarrèt lo còl... mas pas al punt de l'escanar !
Anem, te daissi clavar lo dossièr e transmetre tas conclusions al Procuraire, me cal anar
rendre compte al Prefècte.
Serafin Naudèl 14
Alara, vaquí cossí las causas se debanèron.
Avèm un jovent plan coma cal. Deuriá pas aver d'enemics ! Mas aquel ser, cadun l'aviá a
la dent.
La vièlha dòna de Pasuei pensa que s'es facha raubar son milion. Perque lo bilhet de loto
que Canat ten e qu'es lo bilhet que ganha l'esquipòt, foguèt pagat amb los sòus de sas
crompas a ela.
Per Estève Valentin, Canat agrada un pauc tròp a sa femna Caròla.
Justin Plau, el, guincha l'apartament. Voldriá tenir tota l'estança per recebre sas
amiguetas.Per çò qu'es de Faiçau Iomekrame, es en retard dins son trabalh. Plan nerviós,
lo mendre bruch lo fa venir fòl. Coma un bruch de musica a cò del vesin, per exemple.
Quand Canat torna a l'ostal aquela nuèch, es content coma un perdigal. Es milionari,
s'envòla dins 2 jorns per Argentina... Al programa de sa serada : quebab, tele, e empliment
de las maletas.
Elisabèt de Pasuei se vòl recuperar l'esquipòt. Li aprèsta dos pastissons de crèma claufits
d'arsenic. Canat sospiècha pas res. Parteja quitament son dessèrt amb son companh
Estève Valentin, quand aquel d'aquí li ven parlar de sas relacions dobtosas amb la bèla
Caròla.
Valentin acaba pas son pastisson, Canat ne manja pas qu'un... Ni un ni l'autre engolís la
dòsi que lor seriá fatala. Mas aurán çaquelà un pauc mal de ventre !A 10h30, Estève
Valentin torna a l'ostal. Canat, el, se sentís patraca. Dobrís sa fenèstra, e bota la musica a
fons per l'ausir de la docha.
Al dessús, lo bruch destorba pro lèu Iomekrame, concentrat sus sa traduccion.Son 11 oras
quand Plau partís pel Fox Box. La setmana es estada afastiganta, a mestièr de se pausar.
Sul pompidor, ausís la musica, e decidís de passar véser Canat. Es lo moment, aprèp se'n
va en vacanças.
Mas Canat, malaute a ne crebar, lo recep sens vam.
Crompar mon apart' ? Veirem aquò mai tard, mercés, bonser.
Plau insistís, Canat rifanha. Amb tota la pecunha qu'a ara, segur que va pas trainassar
dins l'immòble.
Al boxaire li agrada pas. Brica.
Acantona Canat a la fenèstra, l'aganta pel còl, per la gargamèla, e se bota a sarrar,
sarrar... Tròp fòrt, tròp longtemps. Canat s'esfond. Son còs sens vida tomba sul bòrd de la
fenèstra, i a pas que la parabanda per lo reténer.
Qui a matat Francés Canat ? Una
coproduccion CIRDÒC/In8 sus un concèpte original de
l'Atelier In8 - Adaptacion : Danís Chapduèlh / InÒc – Voses occitanas : Danís
Chapduèlh, Carolina Du Fau, Ives Durand, - Fichièrs sons e mai sus maleta.occitanica.eu/polar
�L'omenàs, desembriagat sul pic, se desvària, cor, atuda bèstiament lo plafonièr, barra mal
la pòrta d'entrada. E devala los escalièrs.
Doas oras passan. La musica es a fum. E Iomekrame es a calòs. A doas oras del matin,
finís que davala. La pòrta es entrebadada, e dins l'ombrilha, pensa que Canat s'aireja sul
balcon ! Es pas possible, çò ditz !...Iomekrame travèrsa la pèça, brandís aquel esterlucat,
mas lo còs de Canat es estranhament pesuc... Alavetz dins un gèste d'esglasi, daissa
tombar lo còs... que fa se copar la baranda e cabussa per carrièra. Dins una mena
d'estransi, Iomekrame atuda la musica e torna pojar lèu-lèu en cò sieu.
Son 3h del matin quand Justin Plau torna del cabaret, vei lo còs e sona l'alèrta. Amb un
pauc d'astre pensaràn al suicidi ? Aquò èra sens comptar sus la perspicacitat d'un jove
estagiari ! Punt final. Lo copable es doncas Justin Plau. Perque Canat engoliguèt pas la
quantitat de poison que la vièlha aviá çaquelà plan calculada... e Iomekrame faguèt pas
que defenestrar un cadavre.
Plau cometèt un omicidi sens premeditacion, cèrtas, es un còp de malícia, mas un omicidi
volontari çaquelà. Anem, te daissi clavar lo dossièr e transmetre tas conclusions al
Procuraire, me cal anar rendre compte al Prefècte.
Qui a matat Francés Canat ? Una
coproduccion CIRDÒC/In8 sus un concèpte original de
l'Atelier In8 - Adaptacion : Danís Chapduèlh / InÒc – Voses occitanas : Danís
Chapduèlh, Carolina Du Fau, Ives Durand, - Fichièrs sons e mai sus maleta.occitanica.eu/polar
�
https://occitanica.eu/files/original/809accecaf905605a71532db46043365.zip
93cd9c4e661c6b06da060d8afcfd89c2
Talhièrs (Maleta)
Variante Idiomatique
Languedocien
Limousin
Gascon
Provençal
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Qui a matat Francés Canat ? Lo verbal (transcriptions et fichiers son)
Qui a matat Francés Canat ? Lo verbal (transcripcions e fichièrs son)
Subject
The topic of the resource
Littérature
Description
An account of the resource
<p style="text-align: justify;"><img src="https://occitanica.eu/illustrations/FRANCES-CANAT-VERBAL-cob.jpg" caption="false" alt="Cobèrta del verbal de Francés Canat" style="float: left; margin: 10px;" width="160" height="226" />Pour faciliter l'exploitation pédagogique de l'enquête "Francés Canat", le commissaire Naudèl vous donne accès à l'ensemble de son dossier : le procès verbal complet de l'affaire, soit tous les dialogues (textes et sons) au téléchargement. <br /><br />Attention aux <em>spoilers</em> !<br /><strong></strong></p>
<h3><a href="http://maleta.occitanica.eu/talhier/polar_19125.html">Retour à l'accueil de <em>Qui a Matat Francés Canat ?</em></a><br /><br /></h3>
<div style="text-align: justify;"><img src="https://occitanica.eu/illustrations/FRANCES-CANAT-VERBAL-cob.jpg" alt="Cobèrta del verbal de Francés Canat" style="float: left; margin: 10px;" width="160" height="226" />Per facilitar l'espleitacion pedagogica de l'enquèsta Francés Canat, lo comissari Naudèl vos balha accès a l'ensems de son dorsièr : lo verbal complet de l'afar, siá totes los dialògs (tèxtes e sons) per telecargar. <br /><br />Para los <em>spoilers</em> !<br /><br />
<h3><a href="http://maleta.occitanica.eu/talhier/polar_19125.html">Retorn a l'acuèlh de <em>Qui a Matat Francés Canat ?</em></a><br /><br /></h3>
</div>
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Centre interrégional de développement de l'occitan (Béziers, Hérault)
L'Atelier in8
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2018
Date Issued
Date of formal issuance (e.g., publication) of the resource.
2018-02-09 Jeanne-Marie Vazelle
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
https://maleta.occitanica.eu/talhier/qui-a-matat-frances-canat_22412.html
Source
A related resource from which the described resource is derived
CIRDÒC-Mediatèca occitana
Language
A language of the resource
oci
Is Part Of
A related resource in which the described resource is physically or logically included.
<a href="http://maleta.occitanica.eu/fr/talhier/polar_19125.html">Qui a matat Francés Canat ? Enquèsta interactiva e ressorsas sul roman policièr</a>
Occitanica
Jeu de métadonnées internes a Occitanica
Portail
Le portail dans la typologie Occitanica
Maleta
Sous-Menu
Le sous-menu dans la typologie Occitanica
Talhièrs
Type de Document
Le type dans la typologie Occitanica
Ressource enseignement
Catégorie
La catégorie dans la typologie Occitanica
Ressources éducatives
Contributeur
Le contributeur à Occitanica
CIRDOC - Institut occitan de cultura
-
https://occitanica.eu/files/original/4c22a86c613c0e34ce1e27c28b4b0179.pdf
8ac55039f6aada61d067eeb1eceb7e34
PDF Text
Text
A
I
S
P
O
T
U
A
R
A
DEL POL
sièra
r
o
c
s
E
a
r
è
i
carr
e la
tre d
r
u
m
l
u
s
a
quèst
n
e
’
d
t
n
e
m
ple
Com
04
Jòc
Quiz
a
m
a
r
ano
P
04
Biblio
�Lo polar, qué ne
?
Dsabètz
EA
DE
PR
A
P
P
A
EM
RTR
TETM
E
AMEN
ENT
NT
DD
T
E
DEP
DPO
EEPO
LIC
P
DE
PLIC
O
F ARTEMENT
LEE
O
ÍCEIA
LIC
R
OR
RM
MM
U
U
U
L
Per testar lo F
vòstre
nivèl
LALAIR
ARIR
E
I C-6
C
EC-6
-6
C
5
2
FOR
MU
6
LAI
NMO M
5
RE
2
52
NO
E LVI
DEDLA
A CT
de coneissença, respondètz
V IC
IM
T IM
A (N
E
(N
OM
E OM
(N O,,M
PR
PR
EN
NOM DE LA VICTI ME (NOM
OM
, PEN
S)
ROMS)
EOM
, PREN
N OS)
MS)
al petit quiz seguent.
SXE
E X EAT
SÈ
XE
SE
GE
AGAEG E TIRA
PERCE
A C PO
PE
S
SEXE
S STA
AGE
PID
OSID
TA
LH
RACE E POID
ILA
LE
TAILL
E LE
TA
IL
E SRI
CR
DEDSC
IP
PCIO
T IO
PT
IO
NS
NS
NS
DE
DU
DU
CA
CÒ
CDA
SVR
AD
AVER E
DESC RIPTI ONS DU CADA
VRE
AU
AUTOP
ATUTP
OSIE
PSIA
S
AUO
TOPIE
SIE
AFFA IRE N°
AF
AHFA
E N°
ARIRn°
A F FA IR E
N°
BL
ES
NA
BL
SU
FR
ES
AD
RE
SU
UR
RE
SEX
SAS
EEX
X
TTÈ
TE
E
RN
RRN
ES
N
EAS
S
BLES SURE S EXTE RNES
B LES
E
SSU
NA
S
BL
FR
URE
R
AD
ESSAS
UR
ININ
IN
T ETÈ
TE
RN
RN
RN
ES
E SAS
BLES SURE S INTER NES
NÒTE
NO
TA S S
N ONOTE
TES
D
IAAG
G NNO
DI
O SST
T IC
IC M
MEED
D IC
ICAAL
AU
L
DIAG NOST IC MEDI CAL
A
GEN
EEN
NTTTEN
AG
AG
EEN
NQU
QQU
UES
EET
TTA
EEU
IRRER
U
EN E
EN
RE
GI
GI
ST
RATPA
G
ER
IS ST
AGEN T ENQU ETEUERN RRE
PE
T
EGISTE
RR
R
HÈ
ENRE
PA R
R
FAITITPE
PAR FA
R R PAR
FAIT
PA
DATE
DADA
TATE
IT PA
/Ò
RA /HEU RE ORDO NNE PAR
/H
CCO
R
OMRED
O
AN
OR
N
D AT E /H E EU RECO M
ER
DA
DO
ROEC
T PE
NN
INRLEGISTA
NE
E PA
RR
URE O
OB
ER
RDONNE
OU
O
UVE
VE
RA
RT
UR
RTU
D'
CORO NER
T
EN
E
U
D’
QU
PA R
R ERTUR
EN
ÈSET
QU
TA
D ’E N
OUVE
EQD’EN
E
QUET
E
UETE
OU OUI
Òc
OUI I
RE CE
REBU
CUTRECU
PE PAR
NO NON
No
R E C U P PA RR
N O NnN
AR
Lo pofre
2
�1
D’ont
ven
lo
mot
polar
?
a. �De l’adjectiu « polar, polara », perque lo roman policièr
contemporanèu foguèt inventat pels autors escandinaus
b. De « policièr », tot simplament, dins un lengatge familièr
c. Del nom de l’escrivan Edgar Allan Poe
2
Lo
roman
nascut
policièr
de
movement
las
literari.
a. Lo subrerealisme
De
3
qué
Edgar
es
d’un
qual
?
c. Lo romantisme
s’inspira
lo
qu’es
Poe
sas
policièras
Dins
Lo
b. Lo naturalisme
Allan
escriure
4
europèu
dralhas
confidencial
Quiz Polar
?
per
novèlas
a. De faits divèrses
b. De temporadas trebolas de l’Istòria
c. De mites e de legendas
polar,
aquò
un
mobile
?
a. Un detectiu que se desplaça suls luòcs del crimi
b. L’arma del crimi
c. La rason que menèt lo colpable a far çò pièger
Lo
de
qual
d’aqueles
polars
a. Jean-Claude Izzo
en
autors
occitan
b. Florian Vernet
?
escriu
c. Mimmo Gangemi
3
5
�6
Qu’es
aquò
la
balistica
?
a. La sciéncia de las armas de fuòc
b. La reaccion de qualqu’un qu’a paur (de l’argòt francés « baliser »)
c. Lo luòc d’estocatge de las municions
7
Perqué
eròi
es
Gabriel
de
la
aital
Lecouvreur,
seria
Le
escaissat
Poulpe,
?
a. Perque sentís a peis pas tròp fresc
b. Perque sa cara, mòla e blanquinèla, fa pensar a un pofre
c. Perque a los braces longs coma de tentacules
8
Qu’es
aquò
lo
roman
negre
?
a. �Un polar ont lo crimi es pas pus lo motor de l’istòria, mas
l’illustracion del malaise social
b. Un roman escrit per un escrivan negre american
c. Una istòria que s’acaba mal ; per la mòrt de l’eròi
9
Lo
tèrme
foguèt
10
Qu’es
per…
l’eveniment
que
marquèt
escrivans
del
a. Bernard Henri Lévy
b. Gérard Genette
c. Jean-Patrick Manchette
neopolar
inventat
istoric
los
de
neopolar
mai
franceses
?
a. Mai de 1968 b. La casuda del mur de Berlin c. Los atemptats de l'11 de setembre
11
L’eròi
hard
Que
del
roman
boiled
pòt
plan
o
negre
es
vertadièr
voler
dire
un
dur…
?
a. Que sentís pas la cremadura
b. Que pòt emplegar de metòdis contestables per far trionfar la justícia
c. Q
� ue l’autor deu desvolopar longament los traits del personatge
abans de li balhar forma lo long del roman.
4
: sasnopseR
b11 – a01 – c9 – a8 – c7 – a6 – b5 – c4 – a3 – b2 – b1
4
�Lo vòstre perfil
10
>
Avètz
al
mens
8
bonas
Es pas mal. Avètz encara de que progressar, mas avètz costuma
de frequentar los infrequentables dins las vòstras lecturas, pas
vertat ? La « bibliografia » deuriá poder apasimar la vòstra set de
sensacions fòrtas.
10
6
responsas
4
Avètz
>
6
responsas
Es plan per començar, mas vos demòra de camin de far. Las paginas
a segre vos deurián esclairar mai suls replecs del roman negre. Al
mens de començar per l’experiéncia « Qui a matat Francés Canat ? »,
es una plan bona cabussada.
>
bonas
Avètz
4
nsas
respo
(o
mens)
Ò, diantre ! Sètz un cacha-niu, pauròts, nimai panaire, nimai justicièr.
I anam anar dapasset, per vos descorar pas, è ? Per ara, començatz
simplament de menar l’enquèsta « Qui a matat Francés Canat ? »
e sarratz aquel libreton dins la pòcha, lo podretz legir tranquillon a
l’ostal.
5
8
bonas
�Ieu, soi NAUDÈL, Serafin, inspector a la PJ.
Dempuèi lo temps que me carregi las fardas, las istòrias de crimis, ne coneissi un
ramelet, benlèu tanplan coma los bibliotecaris. Anem, vèni pichon, te vau explicar…
Avètz dit « polar » ?
Qu’es aquò
lo polar ?
Qual mena
l’enquèsta ?
Escais
Cavala
Es lo petit nom donat al roman policièr, un roman sostendut per una
enquèsta. L’istòria comença amb un crimi. L’accion progrèssa a mesura
de la recèrca de las pròvas que van resòlver l’afar, al final.
Dins los personatges de ficcion, i pòt aver un detectiu, privat o al servici
de l’Estat. Ne soi la perfièita incarnacion.
Mas lo segond convidat a resòlver l’enigma, es lo legeire !
E òc, tu fanton.
Lo mot « polar » apareguèt en França dins las annadas 1970 per
designar tot primièr los filmes policièrs. Al tèrme « policièr », i avèm
simplament apondut un sufixe argotic. E aquò, s’es pas un indici…
La pròva qu’aqueles filmes e aqueles romans son populars !
6
Lo polar foguèsse un gorimand, seriá lo rei de l’escapada. A pena lo
creses téner, s’envòla, e tòrna aparéisser « mascat » qualques temps
aprèp : roman d’espionatge, polar istoric, neopolar… De tornar inventar
de contunh per tal de pèrdre las pistas. Dins sa darrièra fòrma, lo roman
negre, la nocion d’enquèsta se barreja. Lo polar acaba per se fondre
dins la literatura blanca…
�Dos sègles de sang
Vaquí Lucàs Becon, l’expèrt psiquiatre. Los
Americans dison << perfilaire >>, mas aquí es pas
un mestièr qu’existís vertadièrament. Pasmens
s’agís d’estudiar lo psiquisme dels criminals
per tal de los identificar, compréner los quites
ressòrts del crimi.
Becon es un mètge psiquiatre, e coma totes
aqueles, a la plan marrida costuma de recercar
lo traumàs inicial, de remontar a las sorgas,
l’enfància, l’origina. E se son pacient èra lo
polar, qué diriá ?
7
En Occident, lo polar a pas que
200 ans. Nasquèt al mièg del sègle 19.
L’industrializacion fa nàisser las
primièras metropòlis. Lo poder a paur
de las gents atropeladas. Per manténer
l’òrdre social, crèa de fòrças de polícia.
Lo crimi dit « a caractèr sexual »
ven un objècte d’investigacion.
Del costat de la literatura, lo romantisme
daissa la plaça al naturalisme.
L’escrivan cèrca pas tant a descriure lo
sentiment coma lo fait, l’accion,
e a travèrs eles, la societat.
�Vòls jogar al perfilaire ?
Darrièr lo quin d’aqueles tres
perfils s’amaga l’autor
del primièr polar ?
1
Un grafomana francés
autor del plan conegut
cicle romanesc
La comèdia umana ?
2
Un American que
dejunava cada matin
de la rubrica
dels faits divèrses
en mena de ritual ?
QUAL TIRÈT
PRIMIÈR ?
Made in China
E se lo polar èra una
invencion chinesa ?
Al sègle VII, dins la China imperiala,
un jutge Ti seriá estat lo primièr dels
detectius. Personatge real o imaginari ?
Lo libre Tres afars criminals resolguts
pel jutge Ti foguèt tradusit e publicat en
Euròpa al sègle XVIII.
3
Un magistrat
dins la China
imperiala, aquò fa
1400 ans ?
8
�Balzac o aurà
tot ensajat
En 1829 pareis Les Chouans. Aquel
roman de Balzac prefigurariá lo polar.
L’un dels protagonistas, Corentin, es
a l’encòp un policièr jove e ambiciós
mas tanben un agent secret.
Los expèrts
son americans
9
En 1841, Edgar Allan Poe publica de
nòvas dirèctament inspiradas de faits
divèrses. Dobrís una granda tradicion !
Ne gardarà la reputacion d’èstre
lo paire del genre policièr.
�« Elementari, mon car Watson ! »
Al contrari de çò que se pòt creire, lo detectiu auriá
prononciat aquela frasa pas mai de dos o tres còps…
Son los escrivans eretièrs de Conan Doyle, puèi las
adaptacions al cinèma que bastiguèron aquela legenda !
A las
marcas.
Prèstes ?
Corrètz !
De còps, arriba que l’autor
fargue una competicion
entre lo legeire e lo detectiu :
es a aquel que, a partir de las
meteissas donadas, elucidarà
lo mistèri lo primièr. L’engèni de
l’autor es alara sa capacitat a
propausar una solucion a l’encòp
susprenenta, complètament
logica e tanben
sembla-vertadièra.
Amb l’aparicion de personatges recurrents, lo roman policièr
ven popular. Conan Doyle inventa lo personatge del detectiu
scientific. Sherlock Holmes, enquestaire de sangfreg, resòlv
d’enigmas margadas coma de mecanismes de nauta precision
qu'entrapan lo legeire aprendís o estimulan lo legeire aguerrit.
Es una tecnica que sa compatriòta Agatha Christie menarà
al som qualques annadas mai tard. En França, los pionièrs
s’apèlan Gaston Leroux, (Rouletabille e sa plan coneguda
Cambra jauna !) e Maurice Leblanc (Arsène Lupin).
Sherlock HOLMES
Arsène LUPIN
10
�Legir, aquò’s jogar
Roman a enigma, roman-problèma, roman
a clau, roman-jòc… Tantas expressions per
designar aqueles romans que convidan lo legeire
a resòlver un afar criminal. L’istòria comença
pel resultat – murtre, desaparicion, panatòri –,
presenta los personatges demest los quals se
tròba lo colpable, puèi balha al comptagotas los
elements que permeton d’esclarir lo mistèri.
APPARTEMENT
A LOUER
TÉL. 00 00 00 00 00
Lo nom de la poison utilizada per
Jack L’Estripaire, lo serial killer britanic ?
La question rituala pausada pels agents de
Sa Majestat pendent los interrogatòris,
You too hit ? (As tustat, tu tanben ?)
Pas res de tot aquò.
Aquel tèrme ven de l’anglés Who done it ?
(« Qual o faguèt ? »).
Es aital que los Anglò-Saxons designan
una mena particulara de roman a enigma.
S’agís d’identificar lo colpable…
Lo legeire es perfilaire, que ! Los Dètz petits
negres, d’Agatha Christie, n’es un modèle.
11
Qu’es aquò, un
Whodunit
�OK, o admeti, en cosina, sabi a pro pena far còire
las pastas. Mas pauc impòrta. Chas Nanon, ai mas
abitudas, soi pas jamai decebut pel plat del jorn. Cal
dire que s’i coneis, la Simona. Son especialitat, a ela,
son los tripons. La meuna, es lo crimi. E ai pas besonh
de cargar lo davantal del maselièr per te ne balhar la
recèpta. Doncas per capitar un bon polar, te cal :
La recèpta
del crimi perfièit
1
1 CRIMI O DELICTE PLAN FRESC
2
1 POLIT MOBILE, plan solide de preferéncia : la rason que menèt lo
colpable a perpetrar aquel crimi. Venjança, cupiditat, gelosiá
amorosa, rason politica… las possibilitats
mancan pas. Coma o disi
tostemps : « Tant d’òmes
coma de mobiles. »
3
1 COLPABLE : sovent es lo que
12
4
Per nosautres, es un joven òme retrobat mòrt en bas de l’ostal.
E dins de circonstàncias que fan pas vertadièrament pensar al suicidi.
sospeitàvem mens… Los autors
son nombroses d’aver entrapat
lo legeire, amb un colpable qu’es
fin finala un animal, lo detectiu, un
personatge que cresiam mòrt… Al
mens que lo colpable siá dirèctament
la victima, ah ah ! S’as visitat
l’exposicion e menada l’enquèsta a
bona fin, ne deves aver un polit, de
colpable…
Eventualament 1 VICTIMA
(perque arriba de còps que lo colpable e la victima sián los
meteisses, eh eh…)
�UN ZÈST DE MÒDE OPERATÒRI : es la manièra segon la quala lo crimi se
faguèt : intrigua, armadura de la realizacion, arma del crimi…
7
6
PER LIGAR LO TOT,
UNA SALSA AL SUSPENS
Es lo motor de la lectura. L’autor deu velhar a çò que
lo mistèri demòre entièr fins a las totas darrièras
paginas, destillant los indicis parcimoniosament.
Lo legidor deu demorar atentiu, negligir pas
cap detalh nimai reténer las falsas pistas qu’un
escrivan farcejaire li podrà botar dins las patas.
VISCA LA COSINA MOLECULÀRIA
Aquelas 20 darrièras annadas, en
literatura, al cinèma o dins las serias
TV, lo polar adoptèt los metòdes de la
polícia scientifica. Relevar las emprentas
es vengut complètament has been… Plaça
al descriptatge informatic, a las tecnicas de
reconeissença vocala, a las recèrcas ADN e las
camèras de vision nocturna. Lo comissari es
acompanhat ara del mètge legista, de l’expèrt en
balistica o del ciberagent complètament geek.
Arma del crimi e mòde operatòri
Espasa
Aquí un brave molon de biaisses de balhar la
mòrt. Recapta-los dins la bona categoria
•
Bata de baseball
Ponhard
•
Polonium 210
Barbiturics
Punhs
•
Lança roqueta
Arsenic
•
•
•
•
•
•
Kalachnikov •
Estrangulacion •
Massuga •
Cianur •
Negada •
Beretta •
Volam •
Arcabusa •
Vase •
• EMPOISONAMENT
• ASFIXIA
Pic de glaça
• ARMA DE FUÒC
• ARMA BLANCA
13
5
�LOS PLAN NOVÈLS USTENSILES
DE LA POLÍCIA SCIENTIFICA
Annà Lisi, la nòstra legista preferida, nos
presenta las novetats del catalògue.
• La lampa Polilight
Inventada dins las annadas 80, emet un lum sus de longors
d’ondas especificas que correspondon a las d’unas
substàncias. Tanben, fa aparéisser de
matèrias corporalas invisiblas a
simpla vista : sang, espèrma,
saliva, emprentas…
• Aiga oxigenada e luminòl
Al contacte de l’emoglobina, aquelas
solucions provòcan de reaccions quimicas.
Permeton de localizar de traças de sang
que pòdon èstre analisadas après.
• Entomologia
criminala
Quand un organisme morís, es
colonizat segon un calendièr
precís d’escoadas d’insèctes
plan especifics. En estudiant lo
tipe d’insècte que se noirís del
cadavre, lo legista estima a
quand de temps remonta la
mòrt.
14
�• Balistica
• Analisi ADN
Al moment d’un murtre, lo
mòde operatòri mai frequent
es la nafradura per bala. La
balistica, sciéncia qu’estúdia
la trajectòria de las balas,
es doncas plan utilizada en
criminologia. Fa la diferéncia
entre las nafraduras per balas
penetrantas (la bala demòra
dins lo còs) e las nafraduras
per balas perforantas (la bala
dintra e tòrna sortir).
L’emprenta ADN del colpable pòt èstre
revelada dins tota matèria corporala (pèl,
pel) o liquida (sang, espèrma, saliva)…
Los quites escopinhons daissats sul
telefonet pòdon parlar ! Mas aquò son de
traças fragilas. Efemèras, resistisson mal
a l’umiditat e se confondon aisidament las
unas a las autras… L’ADN reculhit suls luòcs
del drama pòt èstre tanplan lo del colpable,
d’un testimòni, d’un pròche de la victima…
o d’un tecnician de scèna de crimi qu’auriá
daissat la traça de son passatge per manca
de precaucions.
Aqueles eròis que
lo crimi rend viu
Los escrivans tòrnan sovent emplegar lor personatge d’un polar l’autre.
Dins los eròis recurrents, los legeires fidèls tròban un complici
o un doble imaginari.
15
« D’unes inspectors an la pèl dura. Polits hard boiled.
Coma se costejar la mòrt los rendiá mai vius. Naudèl es
un pauc atal, crimi addict, shootat a l’odor de cadavre,
drogat a l’adrenalina de l’enquèsta. L’ai pas jamai poscut
empifrar. Tant malaut coma los serial killers que
pista… Aquò valdriá lo còp un jorn de far lo
retrait d’aqueles tipes, òc, seriá apassionant…
Caldriá benlèu quitament n’internar
qualques uns. Del genre Adamsberg,
Naudèl, Lecouvreur, lo trio de truc.
Me n’ocuparai personalament…»
�La tele o lo cinèma an contribuït a ne far de
vertadièras legendas. Ne coneissèm totas
las manias, los lésers, los amulets.
Qu’es l’accessòri indispensable
al comissari Maigret ?
Una
Un
monòcle
pipa
Un
quasernet
SHERLOCK
HOLMES
Lo detectiu privat inventat per Sir Conan Doyle al fial de 4 romans
e 56 novèlas. A una memòria remarcabla e una fredor plan
anglosaxona, es un racionalista implacable que revèla en cròs son
companhon, lo Dr Watson. Sherlock Holmes es un celibatari endurcit,
misogin, mas elegant, melomana, e gaire portat sus l’argent. Es viu
d’esperit e valentàs, se desguisa amb plaser, e cèrca tostemps a
suspréner lo monde de son entorn.
ARSÈNE LUPIN
16
Gentleman cambriolaire creat en 1905 per Maurice
Leblanc. Sas aventuras se passan a la Bèla Epòca. Pas
cap enigma resistís a aquel òme farcejaire qu’aima se
mascarar e sedusir. Òme elegant educat dins un mitan
aristocratic, sa repulsion a tuar e sa galantariá li balhan
una granda popularitat.
�Al cap d’una còla eteroclita d’inspectors, estagiaris e legistas,
lo comissari Darnaudguilhem, policièr de la petita vila de Miraval,
es un cap carismatic, imaginat per Joan Ganhaire.
Flic « a l’anciana » estacat autant plan a las pròvas materialas
qu’a son instinct, fin coneisseire de la natura umana,
pòrta un agait empatic e ironic sul monde.
LO
COMISSARI MAIGRET
Lo personatge de l’escrivan bèlga Georges Simenon faguèt son aparicion en 1929. Serà l’eròi de 75 romans ! D’una carradura impressionanta,
l’amator de blanqueta de vedèl evoluís dins la França de las annadas 1930
a 1960, la pipa al bèc. Es dotat d’un nas sens parièr e resòlv las enquèstas
gràcia a sa formidabla compreneson de la psicologia dels protagonistas.
MISS
MARPLE
Darrièr l'aparéncia d'una femna madura respectabla e sens istòrias, Jane
Marple, imaginada per Agatha Christie, exerça son engenh de detectiva
amatritz al fial de 12 romans e de 20 novèlas. Las intrigas se debanan subretot dins son vilatge – pas tant tranquille qu'aquò – de St Mary Mead, una
borgada fictiva del campèstre anglés. Psicologia e poder de deduccion son
las armas de predileccion de Miss Marple per depistar los copables.
JEAN-BAPTISTE
ADAMSBERG
Comissari melancolic inventat en 1991 per
Fred Vargas. Aquel somiaire, l’imaginam
quadragenari. Sos metòdes d’investigacion
son pas ordonats brica. S’apièja sus una
intuicion espectaclosa e una granda capacitat
d’empatia. Es acompanhat d’Adrian Danglard,
un adjunt dotat d’una cultura enciclopedica e
òme de còr.
GABRIEL
LECOUVREUR
Escaissat « lo Pofre » perque sos braces longs
rapèlan los tentaculs de l’animal. Lo detectiu es
l’eròi de la colleccion eponima, creada per JeanBernard Pouy per las edicions Baleine. Los volums
de la seria, que van al delà del centenat, son
escrits per diferents escrivans, que sián mèstres
del roman negre, joves autors o adèptes d’autres
registres.
17
e
LO COMISSARI
DARNAUDGUILHEM
�Ieu qu'engolissi cada libre que me tomba entre las mans, n'ai
legit de romans negres... E aquela istòria de la carrièra
Escorsièra, l'auriái escrita plan autrament. Tè, a
l'americana, justament...
L'istòria se seriá debanada dins los novèls barris de
la Défense, a París... Los nòstres camaradas serián
estats collègas dins una granda banca amb Plau en
golden boy, Estève Valentin en carrierista sens cap
engenh e Iomekrame, lo cap, un matematician victima
de discriminacion... En ensajant d'adobar una pana
estranha sus l'ordenador de la polida Caròla,
assistenta de direccion, lo jove Canat, petit
engèni de l'informatica, auriá descobèrt, per
asard plan segur, una escrocariá gigantassa.
E d'un sol còp, d'un sol, auriái denonciat
lo racisme, lo sexisme e las malafaitas del
capitalisme financièr... Es qu'a pas la lenga
dins la pòcha, è, la vielha !
Del policièr…
al roman negre
Dins las annadas 1950, los Americans
transforman lo roman-problèma en
roman negre. La lectura es pas mai
un jòc d’investigacion. Es una istòria
pivelanta, pimentada d’una bona dòsa
de suspens e de peripecias, al biais
del roman d’aventuras.
Lo costat « negre » ven del subjècte.
Lo crimi entraina pas pus la ficcion.
Illustra simplament una istòria
que lo vertadièr sicut es un procèssus
social o politic.
18
�LÈPRAS
URBANAS
Lo polar desvela las malautiás de las societats contemporanèas :
Inegalitats
socialas
corrupcion
a
arcèlament
professional
de
escala
capitalisme.
Lo roman negre es politic e engatjat.
La vila e sos barris malfamats servisson de decòr a
d’istòrias que los protagonistas son malfasents.
Las relacions umanas son caracterizadas per l’òdi,
lo vici, l’amoralitat.
ERÒIS
IMPERFAITS
L’eròi se transforma. Acabat
lo detectiu gentleman que las
conversacions mondanas animavan
los sopats borgeses. Aquí lo « hard
boiled », un òme dur capable
d’emplegar se-meteis de metòdes
contestables per far trionfar la
justícia. Aima mai agir en consciéncia
puslèu que d’èstre un simple
representant de l’Estat. Sovent lop
solitari, es sortit d’un mitan popular,
origina que li permet de penetrar
de comunautats marginalas, vist
que n’a lo meteis lengatge. L’argòt
e l’oralitat contaminan l’escritura.
19
excès
granda
�Lo neopolar,
la
french
touch
d’esquèrra
Dins las annadas 1970, es al torn dels
autors franceses d’esquèrra o anarquistas, crescuts sus la tèrra libertària de 68,
d’inventar lo « neopolar ». Lors romans
denóncian la misèria sociala, lo caumatge, lo racisme, las cagadas policièras, los
escandals politics e economics. Lo cap de
fila d’aquel polar novèla formula, inventaire tanben del tèrme « neopolar », es
l’escrivan e critic Jean-Patrick Manchette.
Jean-Patrick Manchette (1942–1995)
Cresquèt a Malakoff dins un mitan modèste, entre
una maire a l’ostal e un paire obrièr vengut quadre.
Lo bon escolan abandona lèu los estudis per viure
de sa pluma, primièr coma scenarista pel cinèma,
puèi coma escrivan. En 1971 pareisson sos dos
primièrs romans dins la Seria negra, Laissez bronzer les cadavres ! e L’Affaire N’Gustro. Adòpta
l’escritura behaviourista, o comportamentalista dels
autors americans : los personatges se revèlan a travèrs çò que fan e non pas çò que sentisson. D’aquel
biais, lo roman es pas que d’accion. Manchette
daissarà darrièr el pas qu’un desenat de polars,
dins los quals Nada, Le Petit Bleu de la Côte
ouest e La Position du tireur couché, abans de se
consacrar al cinèma. Mas son ròtle d’inventaire del
neopolar li assegura posteritat.
20
�Didier Daeninckx (1949–)
Se sos primièrs mestièrs lo balhan quora obrièr-imprimeire, quora
animator cultural puèi jornalista, Didier Daeninckx comencèt
d’escriure dins las annadas 1980. Sul pic, sas ficcions son
noiridas de sas conviccions politicas plan a esquèrra. Denóncia la
repression que l’Estat francés exèrça contra los Argerians pendent
la guèrra, la politica dels charters e reconduccions a las frontièras,
l’intransigéncia de las logicas militaras o los crimis e umiliacions
comeses pendent lo periòde colonial. Lo polar es per el un biais de se
sovenir e de pensar, un otís per far rajar la vertat istorica e lutar contra
lo negacionisme. Escriu tanben plan de novèlas e de libres per la joventut.
« A lo sens de l’umor, aquela De Pasuei, quina comediana… un pauc mai, e la duquessa nos
explicarà qu’èra sus las barricadas amb Dany lo rotge.
Non, non, non, aquela istòria, es a la Manchette que
l’auriá calguda virar, amb lo jove Canat coma
filh de notable local, candidat per sa reeleccion,
un vesin, tresaurièr poirit del partit politic advèrse,
e la Caròla en pin-up qu’utiliza sa plastica per
tirar d’informacions… E ieu ? Seriái pas aquí.
Un Negre flic ? Daissa-me rire… Si, plan segur que
seriái al comissariat, un figurant, alai, en cellula,
al mièg dels gardats a vista. »
DesmascaDA !
Darrièr quin pseudonime s’amaga una femna, autora de
polar a succès, istoriana de formacion, especialista de la
pèsta medievala ?
21
Mireille Dumas
Fred Vargas
Patricia Cornwell
�An 2000 : lo polar palleja
Uèi, lo polar es mens politic. Es siá mai scientific, intègra los
metòdes novèls d’investigacion, siá se tòrna centrar sul
personatge, l’individú, campat coma un èsser ambigú :
Dins cadun de nosautres, dormís un mostre que
demanda pas qu’a se despertar per perpetrar un
crimi. Lo legeire a lèu fait de sentir de simpatia
pel murtrièr, aprenèm d’alhors d’el que foguèt
victima d’una injustícia o d’una sofrença
autres còps, a l’origina de sa desviança.
Çò que diferencia la literatura negra de la
blanca es vengut tèune… Lo polar es pas
mai un genre clarament marcat. Es mai
una atmosfèra, negra, desesperada.
Pascal Garnier
(1949–2010)
“Voè… maishant temps pels flics,
Figura marcanta de la literatura contemporanèa,
Pascal Garnier es l’autor de romans policièrs e de
vos o disi. Sèm butats cap a la
literatura joinesa. Sos tèxtes mesclan a l’encòp
sortida. I a pas que la petita
una negror ferotja, quasi desesperada, e un
canalha que demòra, los tocats,
umor fissaire. Garnier desvolopa una escritura
sarrada, una preocupacion estetica e una votz
los desviants. Es pas que manque
talament singulara qu’es considerat coma
d’afeccion per eles, ieu, mas serián
l’inventaire d’una novèla literatura negra « a la
mai l’afar del servici Psiquiatria
francesa ». Amb un sens infinit del detalh e
plan d’empatia, talha lo retrait de las petitas
que de la PJ. Ieu, me’n foti. L’an que
gents, simplas e banalas, dins las qualas lo
ven, es la quilha, la retirada. Es pels
legeire se reconeis lèu. Revèla pasmens
joves que me fau de lagui. Per tu, pichon.
que lo mal lòtja dins lo còr de cadun
d’entre nosautres.
A ta plaça, tornariái a la fac per venir
perfilaire… Perque es lo Becon qu’a ganhat.
L’a mascanhat, lo polar. Son de tipes coma eles
que van demorar… Dins de romans negres venguts
tant blancs coma los nòstres mòrts.”
22
Serafin Naudèl – Inspector principal
�Aprèp d’estudis en arts graficas,
Marc Villard escriu de poesia pendent
10 ans. Dins las annadas 1980, descobrís lo
roman negre american e comença d’escriure de
ficcions. Totas aquelas istòrias an per tela de fons la
vila, de barris pauc frequentables mas fòrça frequentats
– banlègas, ciutats, garas e autres luòcs de passatge. Sos
personatges son d’èssers en perdicion, d’individús gaire gastats
per la vida qu’ensajan de se ne sortir per totes los mejans, sens
far gara a las preocupacions moralas. Son pas gaire d’i arribar, mas
aquela umanitat coneis de moments de gràcia – solidaritat, amistat,
pugnacitat o engenh – Marc Villard afecciona plan per exemple los
musicaires de jazz. Es un dels autors especialistas del tèxte cort e signa
plan de novèlas, mai que mai de novèlas autobiograficas marcadas per
un umor fissaire devastator.
Marc Villard
23
(1947–)
�L’occitan din
L’occitan
s’amaga un
pauc pertot dins lo
polar, per qual lo sap plan veire.
La trilogia marselhesa de Jean-Claude
Izzo es un exemple de notar, e mai particularament
lo segond volume Chourmo. O mai encara la colleccion
creada per las edicions Écorces e La Manufacture de Livre dont
los romans se passan per la granda majoritat dins lo Nòrd occitan,
entre Corresa, Cruesa e Massís Central e que s’apela « Territòri ». Figura
populara del roman francés, Frederic Dard del seu costat semena de
francitan dins tota son òbra : Bérurier, melhor amic del comissari
San Antonio, quitament s’es originari de Normandia,
popularizarà per exemple lo famós
« Qu’es aquò ? ».
T
E
N
O
L
L
O
DR
S
racalha
mal
faràs !
24
�ns lo polar
Benlèu mai inatendut aquí, l’occitan a tanben sa plaça dins las traduccions
francesas de romans estrangièrs. Aital per exemple per las enquèstas del comissari
sicilian Montalbano : lo traductor francés, Serge Quadruppani, decidís de traduire
las expressions que son a l’origina donadas en sicilian per l’autor Andrea Camilleri
amb de locucions popularas provençalas : tant val dire en francitan, quand es
pas complètament en occitan : « Opportunément instruit par Montalbano, Fazio
galéja » (Un mois avec Montalbano, Fleuve noir, 1999). Encargat de la traduccion
dels romans policièrs del Calabrés Mimmo Gangemi, Christophe Mileschi causís
del seu costat de traduire en occitan las expressions calabresas utilizadas pels
personatges de Gangemi : « Il rougit, tout vergougnous… » ; « Monsieur le
juge, vous êtes en train de monter une tragédie à partir d’une simple histoire de
droulounets. » (Le Pacte du petit juge, Seuil, 2O16)
QUAND LO POLAR FRANCÉS
O sabètz que los quites mots d'argòt que
servisson per dire lo crime en francés
venon de l'occitan »? Malfrat (« mal
faràs »), pègre, (« pèga », la confrariá
anciana dels raubaires del pòrt de
Marselha), mitan, racaille (« racalha »)…
Florian Vernet a recampat aquestes
manlèus mal coneguts dins un
diccionari : Que dalle ! (« Que d'ala ! »)
25
PARLA OCCITAN
SENS O SAUPRE
�Joan Ganhaire (1941-)
Nascut a Agen, mètge de profession,
publica un primièr recuèlh de novèlas en 1978
e maneja de genres plan divèrses, del roman de
capa e d’espasa al fantastic e al polar.
Sos romans policièrs meton en scèna
lo comissari Darnaudguilhem e son equipa de
flics de la vila imaginària de Maraval.
Es l’escasença per Joan Ganhaire d’evocar
de subjèctes de societat (los refugiats politics
dins Sevdje, 2016), las nafraduras de l’istòria
(Las tòrnas de Giraudon, 2010) o las legendas
localas (Chamin de Copagorja, 2015)
en mesclant suspens e umor.
26
�« Dos cròs negresits per la podra eran tanben rogesits
per un pauc de sang calhat. Dos còps de revolver
o de pistolet a corta portada. Darnaudguilhem e Le
Goff, las mans dins las pòchas, lo còl de manteu
relevat, li tornavan son espiada, sens pilhonar.
L'odor de cafe fresche lor rapelava tròp que eran
estats fotuts en bas dau liech a pas d'ora per queu
matin de janvier jalat, brumasson e eslampiaire. »
(Vautres que m'avetz tuada, IEO, 2013)
• Las tòrnas de Giraudon / Crimis, IEO, Novelum, 2010
• Sorne trasluc / Crimis, IEO, Novelum, 2004
• Vautres que m'avetz tuada / Crimis, IEO, 2013
• Chamin de Copagòrja / Crimis, IEO, 2015
27
• Sevdije / Crimis, IEO, 2016
�Florian Vernet (1941-)
Ensenhant nascut a Besièrs, Florian Vernet publica sas primièras nòvas en 1976. Es dins las annadas
1990 que cabuça dels dos pès dins lo polar a travèrs de romans fulhetons publicats dins lo jornal La
Marseillaise. E Freud dins aquò ?, My name is Degun, Suça-sang Connexion e Popre ficcion, que
se debanan en Provença, son de polars totes parodics dins los quals Vernet s’agrada de jogar amb los
còdis del genre per los melhor transgressar. Aital abòrda de subjèctes brutlants de la societat provençala
coma los patricolatges imobilièrs o la corrupcion politica, tot aquò amb una pluma picanta mas imatjada.
« Coma flic, es
pas marrit, se’n
manca, mai a pas
la crespina, i a
totjorn quauqua ren
que vira a rebors
dins seis enquistas,
o que vira de caire
au darnièr moment. E
quand lei causas se
debanan coma fau, i
a totjorn quauqu’un
que li passa davans
au darnièr moment,
ò lo Comissari que
pren en man lo finau
e que s’atribuís
tot lo meriti de
l’operacion. Per la
vida vidanta, es
parier, dire que
lo paure s’amerita
la compassion
universala. Una
maganha ansin deuriá
èstre remborsada per
la Secú. »
(Popre Ficcion, IEO,
A tots Crimis,
2001)
28
�• E Freud dins aquò ?
roman policier marselhés e bòn marcat
/ Crimis, IEO, 1995 – Reedicion 2014
• My name is degun
/ Crimis, IEO, 2004 – Reedicion 2014
• Ont' a passat ma planeta ?
roman de sciéncia-friccion
/ Crimis, IEO, 2001 – Reedicion 2014
• Popre ficcion
roman cosmicò-marselhés
/ Crimis, IEO, 2001 – Reedicion 2014
29
• Suça-sang connexion
fast roman tolonenc,
ambé sauça ketchup,
e quauquei fritas
/ Crimis, IEO, 2001 – Reedicion 2014
�Polar :
un biais occitan ?
Se pòt pas parlar d’una vertadièra « escòla » del polar
occitan. Pr’aquò, la literatura occitana a cobèrt quasi totes
los genres, del raconte de viatge a la sciéncia-ficcion, en
passant pel roman istoric e, plan segur tanben, pel polar.
Los autors occitans
s’aproprian lo genre e los còdis
dins sas mendras varietats. Whodunit,
roman negre, roman d’enquèsta, polar
parodic… tot aquò passa a la salça dels
escrivans d’òc que ne profitan per parlar de la
societat occitana d’uèi, del pes del passat, de
la paur de l’avenidor, e plan segur, de la lenga.
Sens prejudicis cap a d’excursions en francés
coma Renat Mèrle que jòga a semenar de
cadavres long de la frontièra òc/oïl dins
Le Couteau sur la langue. L’Institut
d’Estudis Occitans, amb sas edicions
A tots, consacrèt d’alhors una
colleccion especialament
per aquel genre. Son títol,
« Crimis », es sòbri
mas recampa de
desenats de
volumes.
30
�QUALQUES
TÍTOLS
POLARS EN OCCITAN
•
•
•
•
•
•
•
Sevdije / Joan Ganhaire, Crimis, IEO, Novelum, 2010
Popre ficcion / Florian Vernet, Crimis, IEO, 2001 – Reedicion 2014
Embolh a Malamosca / Romieg Jumèu, A tots, IEO, 2014
22, carrièra del Taur / Raimond Guiraud, Crimis, IEO, 1995
Quartiers perilhós / Amanda Biòt, Crimis, IEO, 2001
Lo Dèt dau Gabian / Pierre Pasquini, Seria negra, Trabucaire, 2008
L'òrra istuèra d'un hilh de gelós / Eric Gonzales, IEO, Per Noste, 1996
EN FRANCÉS AMB D´INFLUÉNCIAS OCCITANAS
• Le Couteau sur la langue / René Merle, Jigal, 2001
• Cagole / Serge Bec, Autres temps, 2001
REVIRADAS EN OCCITAN
31
• Igièna de l'assassin /
Amélie Nothomb,
Per Noste, 2009
• Lo Canhàs deus Baskervilles ~
Lo Gossàs dels Baskervilles /
Sir Arthur Conan Doyle,
Princi Néguer, 2004 ~
Éd. des régionalismes, 2014
• Doble murtre a l'abadiá ~
Dos murtres a l'abadia /
Jacqueline Mirande,
CAP'ÒC, 2010
�Bibliografia
qualques suggestions
de lectura…
LOS
•
•
•
•
•
•
•
•
•
ROMANS-ENIGMAS
32
The Murders in the Rue Morgue / Edgar Allan Poe
Le Mystère de la chambre jaune / Gaston Leroux
L'Aiguille creuse / Maurice Leblanc
Ten Little Niggers / Agatha Christie
Death on the Nile / Agatha Christie
La Sombra del Viento / Carlos Ruiz Zafón
El príncipe de la niebla / Carlos Ruiz Zafón
Il nome della rosa / Umberto Eco
The Hound of the Baskervilles
(Lo Gossàs dels Baskervilles / Lo Canhàs deus Baskervilles) / Sir Arthur Conan Doyle
• L'Homme aux lèvres de saphir / Hervé Le Corre
�POLARS
•
•
•
•
FRANCESES
La petite écuyère a cafté / Jean-Bernard Pouy
La Bête et la Belle / Thierry Jonquet
Les Rivières pourpres / Jean-Christophe Grangé
L’Homme à l’envers / Fred Vargas
Istoriana de formacion, Frederica Audoin-Rouzeau,
aliàs Fred Vargas, es titulària d’un doctorat sus la pèsta
a l’Edat Mejana. Son primièr polar, Jeux de l'amour
et du hasard, sortís en 1986 e rempòrta lo prèmi
del roman al festenal de Conhac. Qualques
annadas mai tard, l’escrivana es editada
per Viviane Hamy. Sos « rompòl »,
atal los apèla, sedusisson lèu un important
lectorat en França e a l’estrangièr. Son revirats
dins un quarantenat de païses. Plan documentats,
los polars de Fred Vargas meton en scèna lo comissari
Adamsberg e tota una galariá de personatges recurrents.
L’escrivana es coneguda per la finesa de sos scenaris, de
mecanicas subtilas que s’assemblan lo long del raconte coma de
pèças d’un puzzle. Foguèron adaptats al cinèma per Régis Wargnier
(Pars vite et reviens tard) e a la television per Josée Dayan.
Discrèta, aquela autora que frequenta gaire los platèus de tele
es un dels escrivans europèus mai legits al monde…
e escriu pas que de polars !
33
Fred Vargas (Paris, 1957 –)
�LA
•
•
•
•
•
•
•
RELÈVA
CONTEMPORANÈA
Haka, Utu, Zulu, Mapuche / Caryl Férey
Les Visages écrasés / Marin Ledun
Le Dernier Lapon / Olivier Truc
Garden of Love / Marcus Malte
Cannisses / Marcus Malte
Ombres et Soleil / Dominique Sylvain
Le Homard/ Pascale Dietrich
Marcus Malte (1967–)
Aprèp d’aventuras dins lo cinèma e la
musica, Marcus Malte pren l’escritura a
plena man e publica sos primièrs tèxtes
a la fin de las annadas 1990. A pas
de simpatia particulara pels detectius
o pels policièrs. Se i a una enquèsta,
enigma, la cal menar dins lo cervèl dels
personatges tormentats – e lo còr es pas
jamai luènh. Sos romans son plens d’una
brava melancolia, d’un desespèr tragic
quitament. Malte adocís son escritura
per una musicalitat compausada
de motius poetics. Escriu tanben
fòrça per la joinesa.
34
�POLARS
Tell No One / Harlan Coben
The Black Dahlia/ James Ellroy
The Devil All the Time / Donald Ray Pollock
A Stranger is Watching / Mary Higgins Clark
Sukkwan Island / David Vann
The Spy Who Came in from the Cold / John Le Carré
35
•
•
•
•
•
•
AMERICANS
�POLARS
ESCANDINAUS
• Grafarþögn / Arnaldur Indridason
• Män som hatar kvinnor
• Flickan som lekte med elden
• Luftslottet som sprängdes
(Trilogia Millenium), Stieg Larsson
• Brandvägg / Henning Mankell
36
�MAI
JOVES
• Double meurtre à l'abbaye (Doble murtre a l'abadiá) /
Jacqueline Mirande (version lengadociana de Pèire Boissièra & Sèrgi Carles)
a comptar de 9 ans
• Kamo (seria de 5 tòmes) / Daniel Pennac,
a comptar de 9 ans
• La Nuit des Otages / Guy Jiménez,
a comptar de 9 ans
• Les Disparus de Saint-Agil / Pierre Véry,
a comptar de 10 ans
• The Hitchhiker / Anthony Horowitz,
a comptar de 12 ans
• Foulée d’enfer / Jean-Christophe Tixier
a comptar de12 ans
• Les doigts rouges / Marc Villard
• L’Ordinatueur / Christian Grenier
• Le chat de Tigali / Didier Daeninckx
• Dossier Morden / Nicodème et Lefèvre
a comptar de13 ans
• Dark / Claude Merle,
a comptar de 13 ans
• Genesis Alpha / Rune Michaels,
a comptar de 13 ans
• Sombres Citrouilles / Malika Ferdjoukh,
a comptar de 13 ans
37
PELS
�BD
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
ADULTES
Terre-Neuvas / Chabouté
Le petit bleu de la côte ouest / Manchette-Tardi
La position du tireur couché / Manchette-Tardi
O dingos, ô chateaux / Manchette-Tardi
Rouge est ma couleur / Villard e Chauzy
Adèle Blanc Sec / Tardi
Shutter Island / De Metter
Black Op / Desberg, Labiano
Heartbreak Valley / Roussin
Ma révérence / Lupano
Tyler Cross / Nury e Brüno
From hell / Moore e Campbell
The Spirit / Eisner
Blacksad / Diaz Canalès e Guarnido
38
�BD
Yoko Tsuno / Leloup
Natacha / Walthéry
La Marque jaune / Edgar P. Jacobs
Soda / Tome et Warnant
Les Quatre Fleuves / Baudouin et Vargas
Un privé à la cambrousse / Heitz,
Jérôme K. Jérôme Bloche / Le Tendre et Dodier
39
•
•
•
•
•
•
•
JOINESA
�:
unha eractiva ?»
t
n
o
int
ac
nat
entur enquèsta cés Ca
v
a
'
L
l'
an
za
t Fr
jogat i a mata
u
«Q
Una coproduccion Atelier In8 / CIRDÒC
Una BD g
igan
e una aplic ta, de tauletas
acion per
mena
l'enquèsta
tot en occ r
itan !
Informac
ions : locir
doc . Fr
Ensenhaires consultants sul libret occitan :
Cecilia Chapduèlh (lenga, revirada)
Yan Lespoux (contenguts, a partir de las colleccions de la Mediatèca del CIRDÒC)
Libret original francés : Atelier In8
Retrobatz tot lo polar occitan a la Mediatèca del CIRDÒC
Retrobatz aquel libret en version numerica sus www.maleta.occitanica.eu
Le projet Occitanica+ est cofinancé par l'Union Européenne.
L'Europe s'engage avec le Fonds européen de développement régional.
Coordonadas e informacions : Atelier In8 / Contacte : Josée Guellil
Camin Costalet – Sèrras-Morlàs / 05 59 12 08 70 / edition@atelier-in8.com
CIRDÒC / www.locirdoc.fr / 04 57 11 85 10 / info@cirdoc.fr
�
Talhièrs (Maleta)
Variante Idiomatique
Languedocien
Limousin
Gascon
Provençal
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Livret "Autopsia del polar : complement d'enquèsta sul murtre de la carrièra Escorsièra"
Libret "Autopsia del polar : complement d'enquèsta sul murtre de la carrièra Escorsièra"
Subject
The topic of the resource
Littérature
Description
An account of the resource
<p style="text-align: justify;"><img src="https://occitanica.eu/illustrations/FRANCES-CANAT-AUTOPSIA-DEL-POLAR_Page_1.jpg" alt="Cobèrta del libret Autopsia del polar" style="float: left; margin: 10px;" caption="false" width="160" height="229" />Au fil de 40 pages, ce livret, conçu par l'Atelier In8 et adapté par Yan Lespoux et Cecila Chapduèlh pour le CIRDOC, présente un panorama de la littérature policière, emmené par les personnages de l'enquête interactive <em>Qui a matat Francés Canat ?</em> <br /><br />De Poe à Vargas et Vernet en passant par Manchette, d'Arsène Lupin au commissaire Darnaudguilhem, autopsie d'un genre littéraire aux mille univers.<br /><br /><br /><a href="http://maleta.occitanica.eu/fr/talhier/polar_19125.html"></a></p>
<h3><a href="http://maleta.occitanica.eu/talhier/polar_19125.html">Retour à l'accueil de <em>Qui a matat Francés Canat ?</em></a></h3>
<p style="text-align: justify;"><img src="https://occitanica.eu/illustrations/FRANCES-CANAT-AUTOPSIA-DEL-POLAR_Page_1.jpg" alt="Cobèrta del libret Autopsia del polar" style="float: left; margin: 10px;" caption="false" width="160" height="229" /><br />Al fial de 40 paginas, aqueste libret, concebut per l'Atelier In8 e adaptat per Yan Lespoux e Cecila Chapduèlh pel CIRDÒC, presenta un panorama de la literatura policièra, menat pels personatges de l'enquèsta interactiva <em>Qui a matat Francés Canat ?</em><br /><br />De Poe a Vargas e Vernet en passar per Manchette, d'Arsène Lupin al comissari Darnaudguilhem, autopsia d'un genre literari dels mila univèrses.<br /><br /></p>
<h3><a href="http://maleta.occitanica.eu/talhier/polar_19125.html">Retorn a l'acuèlh de <em>Qui a Matat Francés Canat ?</em></a></h3>
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Centre interrégional de développement de l'occitan (Béziers, Hérault)
L'Atelier in8
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2018
Date Issued
Date of formal issuance (e.g., publication) of the resource.
2018-02-09 Jeanne-Marie Vazelle
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
https://maleta.occitanica.eu/talhier/qui-a-matat-frances-canat_22412.html
Source
A related resource from which the described resource is derived
CIRDÒC-Mediatèca occitana
Language
A language of the resource
oci
Is Part Of
A related resource in which the described resource is physically or logically included.
<a href="http://maleta.occitanica.eu/fr/talhier/polar_19125.html">Qui a matat Francés Canat ? Enquèsta interactiva e ressorsas sul roman policièr</a>
Occitanica
Jeu de métadonnées internes a Occitanica
Portail
Le portail dans la typologie Occitanica
Maleta
Sous-Menu
Le sous-menu dans la typologie Occitanica
Talhièrs
Type de Document
Le type dans la typologie Occitanica
Ressource enseignement
Catégorie
La catégorie dans la typologie Occitanica
Ressources éducatives
Contributeur
Le contributeur à Occitanica
CIRDOC - Institut occitan de cultura
-
https://occitanica.eu/files/original/0d77ce31b579ea4eaccfd2b22ba3df5c.JPG
823c6da3d03b555b79e1d3746c986a87
Talhièrs (Maleta)
Variante Idiomatique
Languedocien
Limousin
Gascon
Provençal
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Qui a matat Francés Canat ? Enquête interactive et ressources sur le roman policier
Qui a matat Francés Canat ? Enquèsta interactiva e ressorsas sul roman policièr
Subject
The topic of the resource
Littérature
Description
An account of the resource
<h5 style="text-align: justify;">Entre BD taille XXL, jeu vidéo et <em>murder party</em>, <em>Qui a matat Francés Canat ?</em> est une enquête interactive imaginée par l'Atelier In8.<br /><br /></h5>
<div style="text-align: justify;"><iframe width="640" height="360" style="display: block; margin-left: auto; margin-right: auto;" src="https://player.vimeo.com/video/255060596?title=0&byline=0&portrait=0" frameborder="0"></iframe></div>
<div style="text-align: justify;">Dans cette version <strong>intégralement en occitan</strong> coproduite par le CIRDOC, vous plongez dans l'univers du polar grâce à la réalité augmentée. Le dispositif, basé sur la reconnaissance d'image, est composé de 7 panneaux autoportants avec lesquels le joueur interagit grâce à une application. Il peut être emprunté au CIRDÒC - Institut occitan de cultura ou acquis auprès de l'éditeur In8.<br /><br /></div>
<div style="text-align: justify;"><em>Qui a matat Francés Canat ?</em> propose ainsi une mise en pratique ludique de la compréhension orale de l'occitan dans ses diverses variantes (gascon, languedocien, limousin et provençal sont représentés).<br /><br /><strong>Pour aller au-delà du jeu, la Maleta met à votre disposition des ressources complémentaires :<br /><br /><br /></strong></div>
<h3 style="text-align: justify;"><a href="https://maleta.occitanica.eu/talhier/libret-autopsia-del-polar_22411.html"><em><img src="https://occitanica.eu/illustrations/FRANCES-CANAT-AUTOPSIA-DEL-POLAR_Page_1.jpg" style="float: left; margin: 10px;" caption="false" width="50" height="72" /></em>1. Le fascicule <em>Autopsia del polar</em></a><em></em></h3>
<div style="text-align: justify;"><em>Un livret de 40 pages en occitan pour tout savoir sur le roman policier <br /><br /><br /><br /></em></div>
<h3 style="text-align: justify;"><a href="https://maleta.occitanica.eu/talhier/qui-a-matat-frances-canat_22412.html"><img src="https://occitanica.eu/illustrations/FRANCES-CANAT-VERBAL-cob.jpg" style="float: left; margin: 10px;" caption="false" width="50" height="71" />2. </a><em><a href="https://maleta.occitanica.eu/talhier/qui-a-matat-frances-canat_22412.html">Qui a matat Francés Canat ? Lo verbal</a><br /></em></h3>
<div style="text-align: justify;">
<ul>
<li>Transcription intégrale (fichier pdf)</li>
<li>Dialogues à télécharger (fichiers son)</li>
</ul>
</div>
<h3 style="text-align: justify;"><br />Crédits</h3>
<div style="text-align: justify;"><strong></strong><em>Qui a matat Francés Canat ?</em> est une coproduction <strong>CIRDOC/Atelier In8</strong> sur un concept original de l'Atelier In8 (<em>Qui a refroidi Lemaure ?</em>).<br /><strong>Adaptation :</strong> Danís Chapduèlh / Institut occitan d'Aquitaine sur <em>Qui a matat Francés Canat</em> ; Yan Lespoux & Cecila Chapduèlh sur <em>Autopsia del polar</em><br /><strong>Comédiens voix :</strong> Danís Chapduèlh, Caroline Dufau, Yves Durand. </div>
<h5 style="text-align: justify;">Entre BD de talha XXL, jòc vidèo e <em>murder party</em>, <em>Qui a matat Francés Canat ?</em> es una enquèsta interactiva imaginada per l’Atelier In8.<br /><br /></h5>
<div style="text-align: justify;"><iframe width="640" height="360" style="display: block; margin-left: auto; margin-right: auto;" src="https://player.vimeo.com/video/255060596?title=0&byline=0&portrait=0" frameborder="0"></iframe></div>
<div style="text-align: justify;"><br />Dins aquesta version <strong>integralament en occitan</strong> coprodusida pel CIRDÒC, cabussatz dins l’univèrs del polar mercés a la realitat aumentada. Lo dispositiu, basat sus la reconeissença d'imatge, es compausat de 7 panèls autoportants amb que lo jogaire interagís mercés a una aplicacion. Pòt èsser manlevat al CIRDÒC - Institut occitan de cultura o aquesit alprèp de l'editor In8.<br /><br /></div>
<div style="text-align: justify;"><em>Qui a matat Francés Canat</em> ? propausa atal una mesa en practica ludica de la compreneson orala de l'occitan dins sas variantas divèrsas (gascon, lengadocian, lemosin e provençal son representats).<br /><br /></div>
<div style="text-align: justify;"><strong>Per anar al delà del jòc, la Maleta met a vòstra disposicion de ressorsas complementàrias :</strong><br /><br /></div>
<h3 style="text-align: justify;"><a href="https://maleta.occitanica.eu/talhier/libret-autopsia-del-polar_22411.html"><em><img src="https://occitanica.eu/illustrations/FRANCES-CANAT-AUTOPSIA-DEL-POLAR_Page_1.jpg" style="float: left; margin: 10px;" caption="false" width="50" height="72" /></em>1. Lo fascicul <em>Autopsia del polar</em></a><em></em></h3>
<div style="text-align: justify;"><em>Un livret de 40 pages en occitan pour tout savoir sur le roman policier <br /><br /><br /><br /></em></div>
<h3 style="text-align: justify;"><a href="https://maleta.occitanica.eu/talhier/qui-a-matat-frances-canat_22412.html"><img src="https://occitanica.eu/illustrations/FRANCES-CANAT-VERBAL-cob.jpg" style="float: left; margin: 10px;" caption="false" width="50" height="71" />2. </a><em><a href="https://maleta.occitanica.eu/talhier/qui-a-matat-frances-canat_22412.html">Qui a matat Francés Canat ? Lo verbal</a><br /></em></h3>
<div style="text-align: justify;">
<ul>
<li>Transcripcion integrala (fichièr pdf)</li>
<li>Dialògs per telecargar (fichièrs son)</li>
</ul>
</div>
<div style="text-align: justify;"></div>
<div style="text-align: justify;"><br /><br /><br />
<h3>Crèdits</h3>
</div>
<div style="text-align: justify;"><strong> </strong></div>
<div style="text-align: justify;"><em>Qui a matat Francés Canat ?</em> es una coproduccion <strong>CIRDÒC/Atelier In8</strong> sus un concèpte original de l'Atelier In8 (<em>Qui a refroidi Lemaure ?</em>).</div>
<div style="text-align: justify;"><strong>Adaptacion :</strong> Danís Chapduèlh / Institut occitan d'Aquitània sus <em>Qui a matat Francés Canat</em> ; Yan Lespoux & Cecila Chapduèlh sus <em>Autopsia del polar</em>.</div>
<div style="text-align: justify;"><strong>Comedians votz :</strong> Danís Chapduèlh, Carolina Dufau, Ives Durand.</div>
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Centre interrégional de développement de l'occitan (Béziers, Hérault)
L'Atelier in8
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2018
Date Issued
Date of formal issuance (e.g., publication) of the resource.
2018-02-09 Jeanne-Marie Vazelle
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
http://maleta.occitanica.eu/fr/talhier/polar_19125.html
Source
A related resource from which the described resource is derived
CIRDÒC-Mediatèca occitana
Language
A language of the resource
oci
Has Part
A related resource that is included either physically or logically in the described resource.
<a href="http://maleta.occitanica.eu/fr/talhier/polar-verbal_22412"></a><a href="http://maleta.occitanica.eu/fr/talhier/polar-autopsia_22411.html">1. Livret "Autopsia del polar"</a>
<a href="https://maleta.occitanica.eu/talhier/qui-a-matat-frances-canat_22412.html">2. Lo verbal : transcripcions e fichièrs son</a>
Occitanica
Jeu de métadonnées internes a Occitanica
Portail
Le portail dans la typologie Occitanica
Maleta
Sous-Menu
Le sous-menu dans la typologie Occitanica
Talhièrs
Type de Document
Le type dans la typologie Occitanica
Ressource enseignement
Catégorie
La catégorie dans la typologie Occitanica
Ressources éducatives
Contributeur
Le contributeur à Occitanica
CIRDOC - Institut occitan de cultura
-
https://occitanica.eu/files/original/7f56e7672b961de18757d4c668e4a67f.jpg
2a8d34c568a1e275c6ddb7c4ba7ebd24
https://occitanica.eu/files/original/11d6b276832c1da7aee83915e09f65c3.xml
cd5c22ece1428809a4aa14839b7fabe1
https://occitanica.eu/files/original/9d66faa733464e9b2e79bcf634df1a17.pdf
af6a9893cd5a00d276bf18f99ea6fa57
PDF Text
Text
Recuèlh de poesia La Cabreta
Grilha de recitacion cicle 2 del calandron: ............................................
Títol
Autor
Poesia copiada (data)
Poesia recitada (data)
�
https://occitanica.eu/files/original/16d83959912a184f0778a63cbdcc242d.xml
718bc16adc594e84b56ea247d9e00a8e
https://occitanica.eu/files/original/50b017864db961e01e9214ac37338798.pdf
d0ec2561e93700e3d539abcb9f648f5f
PDF Text
Text
Recuèlh de poesia La Cabreta
Grilha de recitacion cicle 3 del calandron: ............................................
Tèma
Títol
Autor
Poesia copiada
entièirament (data)
Poesia recitada (data)
�
Talhièrs (Maleta)
(Maleta) Aire culturelle et linguistique
Auvergne
(Maleta) Type de ressource pédagogique
scénario pédagogique
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Séance 4 : Récitation
Sesilha 4 : Recitacion
Subject
The topic of the resource
Poésie
Littérature
Description
An account of the resource
<div style="text-align: justify;">
<p><< <a href="http://maleta.occitanica.eu/fr/talhier/poesies-et-patrimoine_12453.html">Retour à la page principale de présentation de l'atelier</a><br /><br />Los calandrons aviáun una setmana per aprestar. Lo jorn de la recictacion, durbissiái lo moment recitacion en rampelar las leis (escote aquel que parla, me trufe pas, çò que se ditz aicí demòra aicí). Rampelariam çò qu'es una recitacion: tornar dire sa poesia d'un votz pausada en articular plan e en prendre son temps, ensajar de nos racontar una istòria en metre de l'intonacion dins la recitacion...</p>
<p>Demandave «Qual vòl passar?» -Los calandrons levavon lo det e los marcave dins mon quasernet. Nos daissariam 15 mn. S'aviam pas lo temps de far passar tot lo monde, trobasiam un autre moment lo lendeman per contunhar.<br />Sonave un caladron e l'escotasiam recitar. Se l-i aviá dels pichons traucs, ajudave en bufar los mòts. Se vesiái que la poesia es pas apresa, arrestave al recitacion e demandave al calandron de la tornar preparar per un autre còp. Pagave la recitacion en téner compte de la longor de la poesia e la qualitat de la recitacion.<br />A la fin de la recitacion, tot lo monde aplaudissiá aquel qu'èra passat e los calandrons levavon lo det per prendre la paraula. Podiáun far part de lors remarcas, lors questions sus la poesia...<br />Ieu tanben fasiái un retorn en valorizar plan l'esfòrç e lo trabalh fach per cadun.<br /><br /><< <a href="http://maleta.occitanica.eu/fr/talhier/poesies-et-patrimoine_12453.html">Retour à la page principale de présentation de l'atelier</a></p>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<p><< <a href="http://maleta.occitanica.eu/fr/talhier/poesies-et-patrimoine_12453.html">Retorn a la pagina principala de presentacion del talhièr</a><br /><br />Los calandrons aviáun una setmana per aprestar. Lo jorn de la recictacion, durbissiái lo moment recitacion en rampelar las leis (escote aquel que parla, me trufe pas, çò que se ditz aicí demòra aicí). Rampelariam çò qu'es una recitacion: tornar dire sa poesia d'un votz pausada en articular plan e en prendre son temps, ensajar de nos racontar una istòria en metre de l'intonacion dins la recitacion...</p>
<p>Demandave «Qual vòl passar?» -Los calandrons levavon lo det e los marcave dins mon quasernet. Nos daissariam 15 mn. S'aviam pas lo temps de far passar tot lo monde, trobasiam un autre moment lo lendeman per contunhar.<br />Sonave un caladron e l'escotasiam recitar. Se l-i aviá dels pichons traucs, ajudave en bufar los mòts. Se vesiái que la poesia es pas apresa, arrestave al recitacion e demandave al calandron de la tornar preparar per un autre còp. Pagave la recitacion en téner compte de la longor de la poesia e la qualitat de la recitacion.<br />A la fin de la recitacion, tot lo monde aplaudissiá aquel qu'èra passat e los calandrons levavon lo det per prendre la paraula. Podiáun far part de lors remarcas, lors questions sus la poesia...<br />Ieu tanben fasiái un retorn en valorizar plan l'esfòrç e lo trabalh fach per cadun.<br /><br /><< <a href="http://maleta.occitanica.eu/fr/talhier/poesies-et-patrimoine_12453.html">Retorn a la pagina principala de presentacion del talhièr</a></p>
</div>
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Pèire Raymond
Source
A related resource from which the described resource is derived
<div><img style="display: block; margin-left: auto; margin-right: auto;" src="http://occitanica.eu/images/logo/aprene.jpg" alt="" width="200" /></div>
<div style="text-align: center;"><br />APRENE</div>
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2015
Rights
Information about rights held in and over the resource
<span>© Pèire Raymond. </span><br /><br /><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/4.0/" rel="license"><img src="https://i.creativecommons.org/l/by-nc-sa/4.0/88x31.png" alt="Licence Creative Commons" /></a><br /><span>Ce(tte) œuvre est mise à disposition selon les termes de la</span><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/4.0/" rel="license">Licence Creative Commons Attribution - Pas d’Utilisation Commerciale - Partage dans les Mêmes Conditions 4.0 International</a><span>.</span>
Is Part Of
A related resource in which the described resource is physically or logically included.
<a href="http://maleta.occitanica.eu/fr/talhier/poesies-et-patrimoine_12453.html">Atelier pédagogique <em>Poésies et patrimoine littéraire local : apprentissages et créations</em></a>
Language
A language of the resource
oci
Type
The nature or genre of the resource
texte
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
http://maleta.occitanica.eu/fr/talhier/poesies-et-patrimoine_12463.html
Audience
A class of entity for whom the resource is intended or useful.
enseignant
Audience Education Level
A class of entity, defined in terms of progression through an educational or training context, for which the described resource is intended.
facile
Occitanica
Jeu de métadonnées internes a Occitanica
Portail
Le portail dans la typologie Occitanica
Maleta
Sous-Menu
Le sous-menu dans la typologie Occitanica
Talhièrs
Type de Document
Le type dans la typologie Occitanica
Ressource enseignement
Catégorie
La catégorie dans la typologie Occitanica
Ressources éducatives
poesia
Poesia occitana = poésie occitane
Poésie
Poésie occitane
-
Talhièrs (Maleta)
(Maleta) Aire culturelle et linguistique
Auvergne
(Maleta) Type de ressource pédagogique
scénario pédagogique
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Séance 5 : Danse et poésie
Sesilha 5 : Dança e poesia
Subject
The topic of the resource
Poésie
Littérature
Description
An account of the resource
<div style="text-align: justify;">
<p><< <a href="http://maleta.occitanica.eu/fr/talhier/poesies-et-patrimoine_12453.html">Retour à la page principale de présentation de l'atelier</a><br /><br />En vist de l'espectacle de fin d'annada, parlère amb Julian Gravina, un professor de dança contemporanèu especializat dins lo Hip-hòp, de l'idèia qu'aviái de mesclar poesia e dança per l'espectacle de fin d'annada. <br /><br />L'idèia èra de <strong>daissar causir als calandrons una poesia</strong> apresa dins lo recuèlh en occitan e de veire cossí l'òm poiriá <strong>racontar aquela poesia en dançar</strong>. L'idèia agradèt a Julian que venguèt nos veire qualques còps per veire çò que poidiam far. <br /><br />Amb los calandrons, scenarizariam un pauc cada poesia causida per se donar dels repèris sus la dança e Julian aportèt sos conselhs en mostrar als calandrons de las possibilitats gestualas sus las poesias e las musicas prepausadas.</p>
<p>L'idèia finala seriá que lo monde poguèsson ausir lo tèxt recitat en fons e atanben de legir una revirada del tèxt projetada (o un resumit) per ajudar los parents a sègre la coregrafia.<br /><br /><iframe style="display: block; margin-left: auto; margin-right: auto;" src="https://player.vimeo.com/video/145252336?color=cc6262&title=0&byline=0&portrait=0" frameborder="0" width="500" height="281"></iframe><br /><br /><< <a href="http://maleta.occitanica.eu/fr/talhier/poesies-et-patrimoine_12453.html">Retour à la page principale de présentation de l'atelier</a></p>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<p><< <a href="http://maleta.occitanica.eu/fr/talhier/poesies-et-patrimoine_12453.html">Retorn a la pagina principala de presentacion del talhièr</a><br /><br />En vist de l'espectacle de fin d'annada, parlère amb Julian Gravina, un professor de dança contemporanèu especializat dins lo Hip-hòp, de l'idèia qu'aviái de mesclar poesia e dança per l'espectacle de fin d'annada. <br /><br />L'idèia èra de daissar causir als calandrons una poesia apresa dins lo recuèlh en occitan e de veire cossí l'òm poiriá racontar aquela poesia en dançar. L'idèia agradèt a Julian que venguèt nos veire qualques còps per veire çò que poidiam far. <br /><br />Amb los calandrons, scenarizariam un pauc cada poesia causida per se donar dels repèris sus la dança e Julian aportèt sos conselhs en mostrar als calandrons de las possibilitats gestualas sus las poesias e las musicas prepausadas.</p>
<p>L'idèia finala seriá que lo monde poguèsson ausir lo tèxt recitat en fons e atanben de legir una revirada del tèxt projetada (o un resumit) per ajudar los parents a sègre la coregrafia.<br /><br /><iframe style="display: block; margin-left: auto; margin-right: auto;" src="https://player.vimeo.com/video/145252336?color=cc6262&title=0&byline=0&portrait=0" frameborder="0" width="500" height="281"></iframe><br /><br /><< <a href="http://maleta.occitanica.eu/fr/talhier/poesies-et-patrimoine_12453.html">Retorn a la pagina principala de presentacion del talhièr</a></p>
</div>
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Pèire Raymond
Source
A related resource from which the described resource is derived
<div><img style="display: block; margin-left: auto; margin-right: auto;" src="http://occitanica.eu/images/logo/aprene.jpg" alt="" width="200" /></div>
<div style="text-align: center;"><br />APRENE</div>
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2015
Rights
Information about rights held in and over the resource
<span>© Pèire Raymond. </span><br /><br /><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/4.0/" rel="license"><img src="https://i.creativecommons.org/l/by-nc-sa/4.0/88x31.png" alt="Licence Creative Commons" /></a><br /><span>Ce(tte) œuvre est mise à disposition selon les termes de la</span><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/4.0/" rel="license">Licence Creative Commons Attribution - Pas d’Utilisation Commerciale - Partage dans les Mêmes Conditions 4.0 International</a><span>.</span>
Is Part Of
A related resource in which the described resource is physically or logically included.
<a href="http://maleta.occitanica.eu/fr/talhier/poesies-et-patrimoine_12453.html">Atelier pédagogique <em>Poésies et patrimoine littéraire local : apprentissages et créations</em></a>
Language
A language of the resource
oci
Type
The nature or genre of the resource
texte
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
http://maleta.occitanica.eu/fr/talhier/poesies-et-patrimoine_12459.html
Audience
A class of entity for whom the resource is intended or useful.
enseignant
Audience Education Level
A class of entity, defined in terms of progression through an educational or training context, for which the described resource is intended.
facile
Occitanica
Jeu de métadonnées internes a Occitanica
Portail
Le portail dans la typologie Occitanica
Maleta
Sous-Menu
Le sous-menu dans la typologie Occitanica
Talhièrs
Type de Document
Le type dans la typologie Occitanica
Ressource enseignement
Catégorie
La catégorie dans la typologie Occitanica
Ressources éducatives
poesia
Poesia occitana = poésie occitane
Poésie
Poésie occitane
-
https://occitanica.eu/files/original/cf4625d7c1eb9800bd90872d98929a65.xml
926b97ca49c2bfb1c1f0fd5248c11cd6
https://occitanica.eu/files/original/0b452e93d56a5e32c0c865b422b914e8.pdf
f22550e1b46397755384a56dd782f950
PDF Text
Text
Tièira de las poesias recuèlh La Cabreta
Títol
Autor
Trelutz
Loís DEBRONS
Calabrun
Eugèni PAGÈS
Ser de prima
Joan-Simon MATHIEU
Aubada
Joan LADOUX
L'Ora del cantaire
Arsèni VERMENOUZE
Amb una flor
Eugèni PAGÈS
Floreta
Raimond FOUR
La ventòra
Loís DEBRONS
Darreiriá
Loís DEBRONS
L'estiu
Joan-Simon MATHIEU
Nadau
Pèire GÉRAUD
Flors d'ivèrn
Joan-Simon MATHIEU
L'ivèrn
Loís ABEL
La prima
Loís DEBRONS
Vacadas, montatz
Joan-Simon MATHIEU
Jante mes de mai
Loís DEBRONS
La primièira alejada
Joan FAY
Disètz me
Eugèni PAGÈS
Los Pièus
Joan-Maria GASTON
L'eicir
Arsèni VERMENOUZE
La montanha en flor
Arsèni VERMENOUZE
Polida Cèra als bòrds florits
Loís DEBRONS
La Jordana
Loís DEBRONS
La sorça
Joan-Maria GASTON
Lo ribatèl
Loís DEBRONS
Retorn
Arsèni VERMENOUZE
Los mòts los pus vièlhs
Arsèni VERMENOUZE
Lo Picaral
Estève MARCENAC
A l'estiva
Joan LHERMET
L'alausa
Joan-Simon MATHIEU
Poesia Causida
�Bonjorn!
Loís DEBRONS
Dins la nuèch
Joan-Simon MATHIEU
L'aucèl
Joan FAY
Los aucèls
Arsèni VERMENOUZE
Canta rossinhòl
Loís DEBRONS
La virondèla
Loís DEBRONS
L'esclòp
Loís DEBRONS
La cançon del fabre
Pèire GERAUD
Lo lauraire
Loís DEBRONS
Borrèia
Loís DEBRONS
Sam aquí
Joan COURCHINOUX
La trompeta
Emile BANCHAREL
La pompa dels Reis
Joan-Simon MATHIEU
Vira lenga
Raimond FOUR
Alai
Raimond FOUR
�
https://occitanica.eu/files/original/20ebd0a9a0a8d1234dcf0157758a9943.pdf
0dc6e199d06456b18f7eb89ee97e02a6
PDF Text
Text
Tièira de las poesias recuèlh La Cabreta
Tèma
Títol
Autor
AUBA E
CALABRUN
Trelutz
Loís DEBRONS
A prima Auba
Joan-Simon MATHIEU
A la natura
Emile BANCHAREL
Calabrun
Eugèni PAGÈS
Levat de solelh
Joan-Simon MATHIEU
Aubada
Eugèni PAGÈS
Ser de prima
Joan-Simon MATHIEU
Aubada
Joan LADOUX
L'Ora del cantaire
Arsèni VERMENOUZE
L'òrt
Loís LAUSSIN
Amb una flor
Eugèni PAGÈS
Ser de castanhason
German GUIBERT
Los aures
Loís DEBRONS
La Forèst
Joan-Maria GASTON
Beutat
Joan FAY
La pibola tranida
Joan-Simon MATHIEU )
Floreta
Raimond FOUR
La fuèlha
Joan LADOUX
Ser de castanhason
German GUIBERT
La ventòra
Lois DEBRONS
La valsa de las fuèlhas
Joan-Maria GASTON
Pensada de novembre
Joan-Maria GASTON
Darreiriá
Lois DEBRONS
L'òrt
Loís LAUSSIN
La secada
Fèliç LAPAIRE
Prangièira
German GUIBERT
L'estiu
Joan-Simon MATHIEU
L'auratge
Alfred PRODY
Nadau
Pèire GÉRAUD
Ivèrn
Totsant LABORIE
Nadau e Nadalon
Joan FAY
Flors d'ivèrn
Joan-Simon MATHIEU
Dins l'ivèrn
Loís DELHOSTAL
En classa montanhards
Antonin TRIN
AURES E
FLORS
LA
DARREIRIÁ
L'ESTIU
L'IVÈRN
Poesia
causida
�LA PRIMA
LAS
LEGENDAS
L'ivèrn
Loís ABEL
Lo Canton
Fèliç LAPAIRE
Nogalhar
Loís DEBRONS
La prima
Loís DEBRONS
Pastre castanhaire
Joan-Simon MATHIEU
Vacadas, montatz
Joan-Simon MATHIEU
Jante mes de mai
Loís DEBRONS
La primièira alejada
Joan FAY
Quand las cabras
cabridaráun
Estève MARCENAC
Disètz me
Eugèni PAGÈS
La prima
Joan-Simon MATHIEU
Los buòus gras
Arsèni VERMENOUSE
Ai sentida la prima
Joan FAY
Prima
Arsèni VERMENOUSE
La trèva
Eugèni PAGÈS
Los Pièus
Joan-Maria GASTON
Lo Drac
Loís GÉRAUD
A chaval de Pegase
Loís BOISSIÈRE
L'arcana
Loís DEBRONS
Padirac
Loís DEBRONS
Lo Pònt del Diable
Loís DELHOSTAL
LA
Als escolièrs
MONTANHA Al país montanhard
LAS
RIBIÈIRAS
Arsèni VERMENOUZE
Loís DELHOSTAL
La Voès de la Montanha
Arsèni VERMENOUZE
Al Lioran
Joan-Simon MATHIEU
La Forma
Arsèni VERMENOUZE
L'eicir
Arsèni VERMENOUZE
La montanha en flor
Arsèni VERMENOUZE
Polida Cèra als bòrds florits Loís DEBRONS
La Jordana
Francís COURCHINOUX
La Jordana
Loís DEBRONS
La sorça
Joan-Maria GASTON
Lo ribatèl
Loís DEBRONS
Lo Pajon
Ludovic SOUBRIER
�LA LENGA
OCCITANA
LOS
AUCÈLS
Retorn
Arsèni VERMENOUZE
La lenga d'òc
Loís DELHOSTAL
Los mòts los pus vièlhs
Arsèni VERMENOUZE
En plen vent
Arsèni VERMENOUZE
La lenga del brèç
Estève MARCENAC
Lo Picaral
Estève MARCENAC
Cançon ploraire
Pèire GÉRAUD
A l'estiva
Joan LHERMET
L'alausa
Joan-Simon MATHIEU
Bonjorn!
Loís DEBRONS
Dins la nuèch
Joan-Simon MATHIEU
L'aucèl
Joan FAY
Los aucèls
Arsèni VERMENOUZE
Las virondèlas son partidas
Emile BANCHAREL
Canta rossinhòl
Loís DEBRONS
La virondèla
Loís DEBRONS
L'esclòp
LOS
MESTIÈRS
Los esclòps del belet
DE L'ANTAN
Dalhar quand fa luna
MUSICA E
DANÇA
RECÈPTAS
Loís DEBRONS
Antonin TRIN
Antonin TRIN
Lo segaire
Emile BANCHAREL
Ser d'estiu
Loís DEBRONS
La cançon del fabre
Pèire GERAUD
Lo lauraire
Loís DEBRONS
L'angièlu
Loís DEBRONS
Lo pastron
Antonin TRIN
Al cinemà
Loís DEBRONS
Lo Rolhier
Fèliç LAPAIRE
Borrèia
Loís DEBRONS
Mon viòulon
Loís DEBRONS
Sam aquí
Joan COURCHINOUX
La melhora cançon
Loís DELHOSTAL
Besucariás
Loís DEBRONS
La trompeta
Emile BANCHAREL
La trufada
Emile BANCHAREL
La trufada
Loís DEBRONS
La pompa dels Reis
Joan-Simon MATHIEU
�Mangona
Loís DEBRONS
La sopa de caul
Arsèni VERMENOSA
ENFÀNCIAS Vira lenga
Raimond FOUR
Alai
Raimond FOUR
Breçaira
Pière DELOUSTAL
Fai sòm sòm
Loís DEBRONS
Beutat
Joan FAY
Lo Raton
Joan-Simon MATHIEU
Breçairòla
Joan-Simon MATHIEU
Los noms
Enric DOMMÈRGUES
Grompinhada
Tossant LABORIE
Breçairòla
Raymond FOUR
�
https://occitanica.eu/files/original/c827c8bfabf416fe1696942ef073dc00.xml
1aac1e059dba349556ae2764db069553
https://occitanica.eu/files/original/c8d0371a59bd4d0818643df9c220075c.xml
61963a84c469e17d8b0c2ff7596ec019
https://occitanica.eu/files/original/c99a1f969242ff4ad290ec687ab13d3f.pdf
405b2fe78a146fcb0d6d52d4b1579638
PDF Text
Text
Recuèlh Poesias La Cabreta (1895-1939)
Enregistraments de las Poesias pel cicle 3
Presentacion dels recitaires
Fèliç DAVAL: nascut en 1948 en Badalhac (15), visquèt dins una
familha paisana ont parlèt l'occitan correntament. Comencèt coma
regent dins de las escòlas ruralas, puèi devenguèt professor d'occitan
dins los licèus d'Orlhac. Fèliç DAVAL es un autor màger
contemporanèu en lenga occitana. Escriguèt dels romans sus la vida
del campèstre, de las poesias, dels albums pels enfants. Contunha
d'escriure dins de las revistas occitanas e de s'investir dins de las
associacions occitanas diferentas. Es un dels membres fondators de l'associacion
Calandreta del vernhat d'Orlhac dont es gu-el que prepausèt lo nom. Associèt l'escòla a
un projècte de cort metratge en occitan sus l'adaptacion de l'una de sas novèlas, «Paure
Baptista».
Lisà EVESQUE: nascuda en 1944 sus la comuna da Raulhac (15), parlèt
l'occitan dins son enfància. Creissèt dins un familha nombrosa. Son paire
èra fustièr e sa maire coturièira. Perdèt son paire jove e se soven encara
de las cançons en occitan que sa maire li cantava. A l'age adulte, partiguèt
per París ont se maridèt e ont tenguèt un bar-restaurant amb son òme. A la
retirada, tornèt a l'ostal familialha d'a Raulhac e dempuèi tòrna parlar
l'occitan e pren dels cors per adulte per legir e escriure l'occitan. Lisa es
atanben investida dins belcòp d'associacions localas e interven a l'escòla de son vilatge
per aprendre l'occitan als enfants. Lisa joguèt atanben dins lo cort-metratge «Paure
Baptista» e fa del teatre en occitan.
Mariús GAZAL: nascut en 1944 en Quezac (15), visquèt dins una
familha paisana ont parlèt l'occitan correntament. Trabalhèt coma
agent SNCF dins lo departament. Marius es investit dins mai d'una
associacion occitana. Pendent d'annadas, escriguèt dels articles en
occitan dins dels jornals locals. Assegurèt una rubrica per l'emission
de ràdio avaironesa en occitan de Rodés. Contunha d'escriure dels
tèxtes en occitan e d'ajudar de las associacions occitanas localas
coma la Calandreta.
Anna-Maria LOUBIÈRE: Nascuda en 1940 en Junhac (15),
visquèt dins una familha paisana ont parlèt l'occitan
correntament. Son paire èra fabre en Junhac. Anna-Maria
devenguèt regenta e ensenhèt dins de las escòlas ruralas del
departament. Es una dels membres istorics de L'IEO Cantal e
participèt al debanament dels primiers «Convise» en occitan
(rencontre a tèma en occitan) dins lo departament. Anna-Maria
encadrèt dels cors en occitan pels adultes e participèt a
l'enregistrament d'un metòd per aprendre la varianta
lengadociana de l'occitan cantalés. Contunha de sègre las
activitats de las associacions occitanas e de cantar en occitan.
�Tièira de las poesias enregistradas
Tèma
Títol
Autor
AUBA E
CALABRUN
Trelutz
Loís DEBRONS
A prima Auba
Joan-Simon MATHIEU
A la natura
Emile BANCHAREL
Calabrun
Eugèni PAGÈS
Levat de solelh
Joan-Simon MATHIEU
Aubada
Eugèni PAGÈS
Ser de prima
Joan-Simon MATHIEU
Aubada
Joan LADOUX
L'Ora del cantaire
Arsèni VERMENOUZE
L'òrt
Loís LAUSSIN
Fèliç DAVAL
Amb una flor
Eugèni PAGÈS
Fèliç DAVAL
Los aures
Loís DEBRONS
La Forèst
Joan-Maria GASTON
Beutat
Joan FAY
La pibola tranida
Joan-Simon MATHIEU )
Floreta
Raimond FOUR
La fuèlha
Joan LADOUX
Ser de castanhason
German GUIBERT
La ventòra
Lois DEBRONS
La valsa de las fuèlhas
Joan-Maria GASTON
Pensada de novembre
Joan-Maria GASTON
Darreiriá
Lois DEBRONS
L'òrt
Loís LAUSSIN
La secada
Fèliç LAPAIRE
Prangièira
German GUIBERT
L'estiu
Joan-Simon MATHIEU
L'auratge
Alfred PRODY
Nadau
Pèire GÉRAUD
Ivèrn
Totsant LABORIE
Nadau e Nadalon
Joan FAY
Flors d'ivèrn
Joan-Simon MATHIEU
Dins l'ivèrn
Loís DELHOSTAL
En classa montanhards
Antonin TRIN
L'ivèrn
Loís ABEL
Fèliç DAVAL
Lo Canton
Fèliç LAPAIRE
Fèliç DAVAL
AURES E
FLORS
LA
DARREIRIÁ
L'ESTIU
L'IVÈRN
Recitacion
Fèliç DAVAL
�LA PRIMA
LAS
LEGENDAS
Nogalhar
Loís DEBRONS
Fèliç DAVAL
La prima
Loís DEBRONS
Mariús GAZAL
Pastre castanhaire
Joan-Simon MATHIEU
Vacadas, montatz
Joan-Simon MATHIEU
Jante mes de mai
Loís DEBRONS
La primièira alejada
Joan FAY
Fèliç DAVAL
Mariús GAZAL
Quand las cabras
cabridaráun
Estève MARCENAC
Mariús GAZAL
Disètz me
Eugèni PAGÈS
Mariús GAZAL
La prima
Joan-Simon MATHIEU
Los buòus gras
Arsèni VERMENOUSE
Ai sentida la prima
Joan FAY
Prima
Arsèni VERMENOUSE
La trèva
Eugèni PAGÈS
Fèliç DAVAL
Anna-Maria
LOUBIÈRE
Los Pièus
Joan-Maria GASTON
Fèliç DAVAL
Anna-Maria
LOUBIÈRE
Lo Drac
Loís GÉRAUD
Anna-Maria
LOUBIÈRE
A chaval de Pegase
Loís BOISSIÈRE
Anna-Maria
LOUBIÈRE
L'arcana
Loís DEBRONS
Anna-Maria
LOUBIÈRE
Padirac
Loís DEBRONS
Anna-Maria
LOUBIÈRE
Lo Pònt del Diable
Loís DELHOSTAL
LA
Als escolièrs
MONTANHA
Mariús GAZAL
Fèliç DAVAL
Anna-Maria
LOUBIÈRE
Arsèni VERMENOUZE
Anna-Maria
LOUBIÈRE
Al país montanhard
Loís DELHOSTAL
Anna-Maria
LOUBIÈRE
La Voès de la Montanha
Arsèni VERMENOUZE
Anna-Maria
LOUBIÈRE
Al Lioran
Joan-Simon MATHIEU
Anna-Maria
LOUBIÈRE
La Forma
Arsèni VERMENOUZE
Fèliç DAVAL
Anna-Maria
LOUBIÈRE
�LAS
RIBIÈIRAS
LA LENGA
OCCITANA
LOS
AUCÈLS
L'eicir
Arsèni VERMENOUZE
Fèliç DAVAL
Anna-Maria
LOUBIÈRE
La montanha en flors
Arsèni VERMENOUZE
Fèliç DAVAL
Anna-Maria
LOUBIÈRE
Polida Cèra als bòrds florits Loís DEBRONS
La Jordana
Francís
COURCHINOUX
La Jordana
Loís DEBRONS
La sorça
Joan-Maria GASTON
Lo ribatèl
Loís DEBRONS
Lo Pajon
Ludovic SOUBRIER
Retorn
Arsèni VERMENOUZE
La lenga d'òc
Loís DELHOSTAL
Los mòts los pus vièlhs
Arsèni VERMENOUZE
Fèliç DAVAL
En plen vent
Arsèni VERMENOUZE
Fèliç DAVAL
La lenga del brèç
Estève MARCENAC
Fèliç DAVAL
Lisà EVESQUE
Lo Picaral
Estève MARCENAC
Cançon ploraire
Pèire GÉRAUD
A l'estiva
Joan LHERMET
L'alausa
Joan-Simon MATHIEU
Bonjorn!
Loís DEBRONS
Dins la nuèch
Joan-Simon MATHIEU
L'aucèl
Joan FAY
Los aucèls
Arsèni VERMENOUZE
Las virondèlas son partidas
Emile BANCHAREL
Canta rossinhòl
Loís DEBRONS
Lisà EVESQUE
La virondèla
Loís DEBRONS
Lisà EVESQUE
LOS
L'esclòp
MESTIÈRS
Los esclòps del belet
DE L'ANTAN
Dalhar quand fa luna
Loís DEBRONS
Antonin TRIN
Antonin TRIN
Fèliç DAVAL
Mariús GAZAL
Lo segaire
Emile BANCHAREL
Fèliç DAVAL
Mariús GAZAL
Ser d'estiu
Loís DEBRONS
Mariús GAZAL
La cançon del fabre
Pèire GERAUD
Lo lauraire
Loís DEBRONS
Mariús GAZAL
�MUSICA E
DANÇA
RECÈPTAS
L'angièlu
Loís DEBRONS
Lo pastron
Antonin TRIN
Mariús GAZAL
Al cinemà
Loís DEBRONS
Mariús GAZAL
Lo Rolhier
Fèliç LAPAIRE
Borrèia
Loís DEBRONS
Mon viòulon
Loís DEBRONS
Sam aquí
Joan COURCHINOUX
La melhora cançon
Loís DELHOSTAL
Besucariás
Loís DEBRONS
La trompeta
Emile BANCHAREL
La trufada
Emile BANCHAREL
La trufada
Loís DEBRONS
La pompa dels Reis
Joan-Simon MATHIEU
Mangona
Loís DEBRONS
La sopa de caul
Arsèni VERMENOSA
ENFÀNCIAS Vira lenga
Fèliç DAVAL
Fèliç DAVAL
Lisà EVESQUE
Fèliç DAVAL
Lisà EVESQUE
Raimond FOUR
Alai
Raimond FOUR
Breçaira
Pière DELOUSTAL
Fai sòm sòm
Loís DEBRONS
Lisà EVESQUE
Beutat
Joan FAY
Fèliç DAVAL
Lo Raton
Joan-Simon MATHIEU
Fèliç DAVAL
Breçairòla
Joan-Simon MATHIEU
Los noms
Enric DOMMÈRGUES
Grompinhada
Tossant LABORIE
Breçairòla
Raymond FOUR
�
https://occitanica.eu/files/original/950b9061ec4ce87c3481a0edd16e229f.xml
6d7244be608837b5b3d258831665c852
https://occitanica.eu/files/original/1eed7c92358798f51f652de9396db208.pdf
b9af57813ef0748345b332d5d672fa63
PDF Text
Text
Recuèlh de poesias La Cabreta(1895-1939)
RECUÈLH POESIAS
CICLE 2
Tèxtes causits e transcriches en grafia classica per Pèire RAYMOND
�Trelutz
La doça nuèch serena
Amaga lo país
E pel terraire mena
«Sòm-sòm» repausadís
E la luna s'ajoca
A la poncha d'un telh
Escota sus sa bròca
La pregària del grelh.
Loís DEBRONS
Calabrun
Lo solelh se trescond
La luna s'es levada
Al bruch de la cascada
Lo dugon fa resson
Lo cièu s'emplís d'estièlas
pastrons e pastorèlas
Se quiton pensadors
La graulha dins la sèrva
E lo grelh dedins l'èrba
Canton l'escantidor
Eugèni PAGÈS
�Ser de prima
Quand tot es atunit
Lo ser, e que l'abelha
Duèrm e se pausa la relha
Lo trelús retonís
La frescor de l'agaci
Pinta rana e grapald
E lor baila coratge
Per menar lo rambalh
De cuc-cucs, de renadas
Qu'espaurucon las coadas
Joan-Simon MATHIEU
Aubada
A l'auba que lusís,
Tot aquò se revelha
L'òme, la flor, l'abelha,
E tot aquò bruzís.
Joan LADOUX
�Amb una flor
A la prima, qu'ès tu polida
Amb tas colors
Quand sus la bròca ès espelida
Pichona flor!
Cossí se carron las abelhas
dedins ton cur
Tròbon dins aquel escondilhon
Que del bonur
Amb lors alas bregalhadas
Los parpalhòls
venon tanben te far braçada
E puèi se'n váun
Al clar de luna, a la rosada
Baisses lo cap-bordon
Mès lo solelh t'a lèu quilhada
En te lecar!
Eugèni PAGÈS
Floreta
A la poncha del jorn,
Qu'es polida
La flora
Espelida!
Del solelh la calor
Es sa vida
D'amor
Es rabida
E daissa son parfum
Montar un fum
Dins l'aire
Amb un biais de toton
Que fa un poton
Volaire!
Raimond FOUR
�La ventòra
La ventòra negra passa
Bufa freg,
Dòna freg,
Al canton, totses amassa
Caufem nos
Los penons
Loís DEBRONS
Darreiriá
Las fuèlhas esposcadas
Davalon doçament
De las brancas secadas
Ont estifla lo vent.
L'èrba dels prats, rolhada,
Prend la color del mèu.
E la còrpa arribada
Galòpa dins lo cièu.
Dins los bòscs, la castanha
S'ausís capbordornar.
De la freja montanha
Lo tropèl es tornat.
Lo solelh dins las nívols
Blanc coma un encalat
Trai quauques rais suls píbols
Qu'áun l'èr de tremolar.
Loís DEBRONS
�L'estiu
L'estiu, la vida enquèra agradaira
Al niu s'espelís l'aucelon.
Lo grelh, escondut dins la prada
Fa lo resson al cigalon.
La flor, en frucha s'es cambiada
Amb la pèl lisa es de velós.
Mès quand la frucha es madurada
A lèu virat al rascalon.
Joan-Simon MATHIEU
Nadau
La granda campana
Bronzís dins la plana
D'ostau en ostau
Dins cada mainatge
Brandís son messatge
Nadin e nadau!
Al cièu las estièlas
Lusisson tant bèlas
Venètz pastorèls.
Laissatz lo tropèl
Venètz a la fèsta
Que pertot s'aprèsta.
Pèire GÉRAUD
�Flors d'ivèrn
Tot drech
Blanc de givrada
Lo grifolet
Fa solelhada
Son grun rojòt
Coma del fuòc
Met lo sonreire
Sul dur glaveire
Garric!
Per qu'ès solide
Ardit
E tant valide
Al vent d'ivèrn?
L'anèl de fèrre
D'ènna te sarra
Sec, quand gisparra.
Joan-Simon MATHIEU
L'ivèrn
Lo vent bufa per las montanhas,
Davala la nèu pels valons,
Efregís, glaça las campanhas.
E pertot dels combles prigonds
Se fòrmon viste, e la nèu fiala
Doçament un cande lençòl;
Los aucelons baton de l'ala
E tòmbon del cièu gris sul sòu.
Loís ABEL
�Los Pièus
Negres o blonds, lises o fresats,
Plan penchenats los jorns de fèsta
Totses fraires, totses aimats
Los pièus son l'orgulh de la tèsta
Pòrton lo parfum de Vènus,
La blonda amorosa dels pastres,
Que fadeja e dança pès nus
A la doça clartat dels astres.
Joan-Maria GASTON
L'eicir
Ah, l'eicir! L'eicir es sans còrp:
Quò's un vent, un alet que bufa,
Quò's l'alet poderós e fòrt
De la montanha que s'enrufa:
L'eicir, quò's lo vent de la mòrt.
L-i vesètz pas res, quand eicira;
Vesètz pas ni tèrra ni cièu.
Sètz dins un revolum de nèu.
Lo vent que fa vos desauvira;
Vos variatz e la mòrt ben lèu.
Arsèni VERMENOUZE
�La prima
Lo solelh escarbilha
La tèrra en floretas
Lo cardin se revelha
Ditz sa cançon d'amor
La brava irondèla
Benezida de Dièu
Dins l'èr se rebordèla
Quand ven lo mes d'abrièu
Las fuèlhas tòrnon nàisser
Suls faus, telhs e garrics
Sul castanhièr, sul fraisse
Los pomièrs son florits
Tot sus tèrra convida
A la jòia, a l'amor
Prima, sorça de vida
Saludam ton retorn
Loís DEBRONS
Vacadas, montatz
Despachatz vos rojas vacadas
De tornar repàisser los sucs
L'autan de sas caudas bufadas
A descongieirat los masucs
Sola es tornada l'alauseta
Que dins lo cièu cada matin
Mònta per veire amb sa luneta
Se venètz pas...alai...pr'aquí
Joan-Simon MATHIEU
�Jante mes de mai
Pel campèstre,
Al bandèstre,
Lo tropèl
Bravonèl
S'apastura.
La natura
reverdís
S'embelís.
E la vida
Pus polida
Nos parés,
Aquel mes!
Loís DEBRONS
La primièira alejada
Òc ben, soi ben contents
I a pus de maissant temps
Una abelha pichona
Que l'autre jorn ai vist
Volar sus la pradona
A l'aurelha m'a dich
«Agacha la montanha
I a pus gaire de nèu
Agara la campanha
Reverdirá plan lèu
E veirem per las estivas
Se mesclar las colors
De las flors aborivas
qu'anonçon las calors.»
Joan FAY
�Disètz me
Disètz me se la virondèla
Es de retorn
E se la fresca pimparèla
Ara es en flor
Disètz me s'a la nuèch tombada
E per tropèl,
Caçon,sans bruch, ratapenadas
e cavanèls
Disètz me se las alausetas
mònton tot drech
e se nison, las besenguetas
dins las parets
Disètz me, tanben, cossí canta
Lo rossinhòl
E quanha flor es la pus janta
Pels parpalhòls
Eugèni PAGÈS
Polida Cèra als bòrds florits
De la Cèra los bòrds florits
Se miralhon dins l'aiga canda
Vernhats e píbols son polits
Dins la ribièira que s'alanda
Quand fa vent, l'aiga estremesís
Contra los ròcs, truca, se quilha
Posca d'argent, esturlusís
Foeiteja l'èr e s'escampilha.
Polida Cèra als bòrds florits
Per tu cada jorn l'aucèl canta
Escondut pel brost del garric
Tanlèu qu'alai lo solelh mònta.
Loís DEBRONS
�La Jordana
Pels ròcs e pels prats verds la Jordana s'alanda
D'a Mandalha al Pajon, ròtla son aiga canda...
Davala doçament, fa mai d'una virada
A l'èr de regretar la montanha quitada
Sa dolenta cançon coma un relai d'amor
S'espandís dins Orlhac que brèça nuèch e jorn...
Es polida sustot la nuèch quand las estièlas
S'alucon dins lo cièu coma de las candièlas
Alèra dins l'argent de l'aiga que bronzís
Un fais de clavèls d'òr al fons esturlusís...
Loís DEBRONS
La sorça
Sabe una sorça que s'alanda
Al pè d'un ròc, dins un combèl
Sa cançon jovenèla e canda
Me fa montar la larma a l'uèlh
Sola dins l'èrba de la landa
Acaptada d'ombra e de flors
De la mèma voès fresca e canda
La sorça murmura totjorn.
Joan-Maria GASTON
�Lo ribatèl
Dins lo combèl, al pè del puèg
Un clar ribatèl viroleja
Siaga lo jorn, siaga la nuèch
Pietadosament canturleja
Mena totjorn mèma trin tran
çai de lai las flors escompisson
E dapasson, tarling tarlang
'Quel riban d'argent s'estarissa.
Loís DEBRONS
Retorn
A travèrs prat, a travèrs landa,
Al fons d’una comba s’alanda
Una ribièira fresca e canda.
Aquí, pels viaus e pels ganèls,
Vesètz córrer los pissarèls
De las fònts e dels ribatèls.
Pus bas, la ribièira barrada,
Que darcariatz pas d’una garrada,
Fa mòure un molet, per la prada.
Arsèni VERMENOUZE
�Los mòts los pus vièlhs
Los vau quèrre jos la clojada,
Dins lo masuc, lo vedelat,
Darrièr lo tèrme e lo valat.
N’ai l’ama talament arsiada
Que los suque coma del lach.
Los cèrque amb l’ajuda dels pastres
E dels tunaires quitament ;
E, quand ne’n tròbe, sul moment
M’es avís qu’ajuste dels astres
A la fàcia del firmament.
Arsèni VERMENOUZE
Lo Picarau
Lo vièlh picarau fa plèu, plèu!
Pels prats cadun fa sa fenata,
Amb lo fen que l'òm recapta
Abans lo ser pleurá benlèu
Tot lo monde se lèva lèu
Pels blats, la bèça se desgata
Lo vièlh picarau fa plèu, plèu!
Pels prats cadun fa sa fenata
Estève MARCENAC
�A l'estiva
L'erbeta esturlusís
Delai la sanha
Diriatz un Paradís
Sus la montanha
L'alausa sans patir
Mònta pecaire
Saludar lo matin
Tant agradaire
Aquí pel boscalhat
L'aucèl fadeja
Se carra de gazalhar
A son enveja
Joan LHERMET
L'alausa
Alausa diga me donc
Per de qué montes amont
Dins la bluga travada
Alandar ton aubada?
-Me'n vau dire Repiupiú,
Repiupiú, Repiupiú,
Fau ma capelada
Per una autra jornada
Joan-Simon MATHIEU
�Bonjorn!
Sus tèrra, tot se desrevelha
Dejà la matinièira abelha
Va sus la flor culir lo mèu
Mès entre temps, lo solelh raja
E vira, en montar dins lo cièu
Al libre del temps una paja!
Loís DEBRONS
Dins la nuèch
Crosetas, cavanèls
Gandits dins la cabraulha
Lo jorn fasètz pas traulha
Mès sètz aisses aucèls
La nuèch que de masèls
E de rats e de graulhas
Se viscatz de fotralha
Vos cau del sang novèl
Guifolatz sus la pròia
Amb vòstres Ho-Ho-Ho
Socalhatz lo corpon.
Joan-Simon MATHIEU
�L'aucèl
Bròca prima
Pòrta niu
L'aucèl viu
Sent la prima
Son piu piu
Nos anima
Quand òm trima
A l'estiu
L'aucèl plega
Jos l'autan
Darreiriá!
Res bolega
L'aucèl duèrm
Quò's l'ivèrn.
Joan FAY
Los aucèls
La montanha es plena d'aucèls
N'a pas de gris, de rossèls.
A lo passeral pluma guèrba,
A lo cardinon piscalhat.
La calha, que s'escond dins l'èrba,
E fa: blat-palhat, blat-palhat
A l'alausòta tura-lura
A lo gach, lo mèrle estiflaire
A lo cocut batalhaire.
Arsèni VERMENOUZE
�Canta rossinhòl
Canta, canta rossinhòl
Escondut dins lo fuelhatge
Lo bruch de ton cascalhatge
Als alentorns se revòu
Musicaire del boscatge
Fai dançar lo parpalhòl
Escondut dins lo fuelhatge
Canta, canta rossinhòl
Engrana ton clar trinòu
Que revelha lo vilatge
Al monde dòna coratge
Fai t'ausir, n'ages pas paur
Canta, canta rossinhòl.
Loís DEBRONS
La virondèla
Virondèla, postejaira
Fadejaira
Pica drech,mònta val cièu;
Tòrna davalar preissada
en luciada,
Fendilha l'èr pel cortièu
Amistosa bestinonèla
Bravonèla
Amb sa rauba de mièg-dòu
Es un vertadièr messatge
De l'auratge
Quora caça ras del sòu.
Loís DEBRONS
�L'esclòp
-D'ont es sortit? -D'un fièr noguièr
Vengut sus nòstra ruda tèrra
Presque tant naut que lo cloquièr
Amb son gal eirissat enquèra
Quau t'a curat? -Un esclopièr
Preissat tot lo jorn coma s'era
Atemat dessús lo tòulièr
Per escantir de la misèra
Loís DEBRONS
La cançon del fabre
La farga que crama
Alanda sa flama
Que dins lo barri fadeja amb lo niu:
A cada luciada
N'es tota daurada.
Lo martèl tusta e soleva dels rius
De blugues escampadas
Que tòmbon en cascada;
Lo fèr bruzís coma s'èra tot viu.
Pèire GERAUD
Lo lauraire
En laurar possa «La Granda»
E sa voès ruda s'alanda,
Dins las combas retunís
Mès la calor se fa viva
Lo solelh amont lusís
E de drilhar l'ora arriba.
Loís DEBRONS
�Borrèia
Ai dins l'idèia
Que la borrèia
Dança de fèia
Viscará totjorn
Flor espelida
Es tant polida
S'èra culida
Vendriam falords
Reina de fèsta
Quitem la vèsta
Cadun s'aprèsta
A la virar
Del cabretaire
L'èr conquistaire
Lo bon dançaire
Sap s'aturar
Loís DEBRONS
Sam aquí
Quò's nòstra fèsta
Quitam la vèsta
Car per dançar
Sam enrajats
Ah borrèia d'Auvèrnha, ò cossí tu vas per la plancada
Surtot quand es virada en far petar l'esclòp.
Joan COURCHINOUX
�La trompeta
Mamà m'as dich: s'ès plan sage
Deman ieu te menarai
A la fèsta del vilatge
E quicòm te cromparai
Mamà, quò's una trompeta
Que voldriái, o un tamborn
O quauqua janta cabreta
Per m'amusar tot lo jorn
Quand tornèron de la fèsta
Totses dos lo lendeman
L'enfant quilhava la tèsta
Amb la trompeta a la man
Puèi lo ser, dins sa cambreta
L'enfant urós se cochèt
En embrassant sa trompeta
E amb gu-ela durmiguèt.
Emile BANCHAREL
La pompa dels Reis
Una pasta color jaunada
Va bicocar sul palhasson
Quand será pongida e levada
Se cambiará en gròs fogasson
La janta daurada corona
Cenchará pas un cap de rei
Mès cadun voldrá sa partona
Dels argusins en fèsta a-uèi
Joan-Simon MATHIEU
�Vira lenga
Merchand de carn
Crompada car
Z-ò pagues car
Car
Sans auto-car
Sans side-car
Perdes lo quart
Del quart
De vòstra quart
De vida
Rabida
Per un bufet
Raimond FOUR
Alai
Près de l'ostau ont soi nascut
Al ras d'un puèg claufit de brossa
La prima, canta, lo cocut,
Dins un bòsc assolat de mossa
Alai! Alai!
Pas lònh, passa un ribatèl doç
Per las codenas de la prada
Ont ai fach tant de cap-bordons
Ont fasiái la poncha-agulhada
Alai! Alai!
Quanhe plaser de t'agachar
Brave país que mon cur aima
Quand lo solelh ven de rajar
A matina, o que, lo ser, blaima
Alai! Alai!
Raimond FOUR
�
https://occitanica.eu/files/original/20ccc68863959e335fd5565a69d09ac4.zip
d6cbf6dc15e0676e4cfe1d96f86b6add
https://occitanica.eu/files/original/fe869b675de4f8ca851acb6f87d5517a.zip
0c9eded4524a50ea9e8afaedde76ef9b
https://occitanica.eu/files/original/629693367b6a38711e961ebbf8cd3870.zip
dcb9f8dbeb80244f6877a22f942b2df0
Talhièrs (Maleta)
(Maleta) Aire culturelle et linguistique
Auvergne
(Maleta) Type de ressource pédagogique
scénario pédagogique
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Séance 3 : Découverte du recueil de poésie
Sesilha 3 : Descubèrta del recuèlh de poesia
Subject
The topic of the resource
Poésie
Littérature
Description
An account of the resource
<div style="text-align: justify;">
<p><< <a href="http://maleta.occitanica.eu/fr/talhier/poesies-et-patrimoine_12453.html">Retour à la page principale de présentation de l'atelier</a><strong><br /><br />La causida dels tèxtes</strong><br /><br />Aviái dejà utilizat pel trabalhar sul master, una grilha per m'ajudar a seleccionar dels tèxtes per la classa. Tornère prendre la grilha e contunhère lo despolhament de la revista <em>La Cabreta</em>. Me concentrère aqueste còp pas que sus los tèxtes poetics que rencontrère. Los legiguère e sovent los prenguère pas en entièr mas tornère copiar las estròfas que trobave pertinents per la classa.<br /><br />D'en primièr, ma causida èra de daissar los calandrons causir los tèxtes de legir e d'aprendre.<br />Per aquò far, metère en plaça un classador amb los tèxtes seleccionats en doas partidas : una partida pels cicles 2, l'autra pels cicles 3.<br /><br />Pels cicles 2, l-i a 45 tèxtes recaptats dins de las pochetas transparentas e recampats dins un òrdre aleatòri dins la partida cicle 2. <br /><br />Pel cicle 3, l-i a 115 tèxtes recaptats dins de las pochetas transparentas e estacadas entre gu-elses per tèmas. <br /><br /><strong>Los 14 tèmas</strong><br />Auba e calabrun <br />Aures e flors <br />La Darreiriá <br />La prima<br />L'estieu <br />L'ivèrn <br />La montanha <br />Las ribièiras<br />La lenga occitana <br />Los aucèls <br />Recèptas<br />Los mestièrs d'antan <br />Musica e dança <br />Enfàncias<br /><br /><strong>L'enregistrament de las poesias</strong></p>
<p>Pels cicles 2, legiguère los tèxtes e m'enregistrère solet. Puèi apondère al fichier tèxte la pista sonòra correspondenta.<br /><br />Pels cicles 3, decidiguère d'anar enregistrar d'autras personas. Me disiái que quò seriá<br />plan que los calandrons entendèsson d'autras personas que ieu, d'autras personas que<br />parlariá un occitan natural.<br /><br /><strong>Menada del projècte en classa<br /></strong><br />Presentère lo classador e son organizacion.<br />Los enfants coneissiáun dejà lo fonccionament d'un classador similari perçò que començariam d'utlizar en fin del primier periòd un classor de poesia en francés sul meteis principi.<br />Puèi agacharariam la tièira dels tèxtes e la grilha de recitacion<br /><br /><strong>Pels cicles 2</strong>, lor demandère d'agachar los tèxtes qu'aviái expausat sus un banc al canton, d'en causir un e d'emplenar la grilha amb las tièiras de las poesias. Puèi lor demandère de preparar la lectura del tèxt. Los sonariái a un moment un per un per legir e explicar los mòts dficils se l-i aviá besonh.<br />Donave las consignas de presentacion per copiar la poesia. Los qu'esperavon per la lectura podiáun començar de copiar. Lor expliquère que podiáun copiar la poesia en entier mas atanben que podiáun s'arrestar a un endrech qu'aviáun causits. Caliá pensar aprés que caldriá aprendre la poesia per la recitar. Per encorajar los calandrons lor expliquère que mai copiriáun, mai seriáun pagats.</p>
<p><strong>Pels cicles 3</strong> pus especificament lor demandère de causir un tèma e de prendre l'ensemble de las fuèlhas per agachar totses los tèxtes abans de ne'n causir un en entier o un tròç.<br /><br /><br />La causida seguenta, lor caldriá cambiar de tèma.<br />Aquò permet als calandrons de percórrer l'ensemble del recuèlh de poesia.<br />Las consignas per copiar èron las meteissas. Podiáun s'arrestar ont voliáun.<br />Per totses, un còp la poesia copiada, podiáun far l'illustracion. Pagariái l'ensemble.<br /><br /><< <a href="http://maleta.occitanica.eu/fr/talhier/poesies-et-patrimoine_12453.html">Retour à la page principale de présentation de l'atelier<br /></a><br /><br /><strong>D'escotar/telecargar : los poèmas del recuèlh de Cicle 2 legits per Peire RAYMOND</strong></p>
</div>
<iframe src="https://w.soundcloud.com/player/?url=https%3A//api.soundcloud.com/playlists/162668705&color=cc6262&auto_play=false&hide_related=false&show_comments=false&show_user=false&show_reposts=false" frameborder="no" scrolling="no" width="100%" height="450"></iframe><br /><br />
<p style="text-align: justify;"><strong>D'escotar/telecargar : los poèmas dels recuèlhs de Cicle 3 legits per Fèliç DAVAL, Lisà EVESQUE, Mariús GAZAL e Anna-Maria LOUBIÈRE</strong></p>
<iframe src="https://w.soundcloud.com/player/?url=https%3A//api.soundcloud.com/playlists/162669710&color=cc6262&auto_play=false&hide_related=false&show_comments=false&show_user=false&show_reposts=false" frameborder="no" scrolling="no" width="100%" height="450"></iframe>
<div style="text-align: justify;">
<p><< <a href="http://maleta.occitanica.eu/fr/talhier/poesies-et-patrimoine_12453.html">Retorn a la pagina principala de presentacion del talhièr</a><strong><br /><br />La causida dels tèxtes</strong><br /><br />Aviái dejà utilizat pel trabalhar sul master, una grilha per m'ajudar a seleccionar dels tèxtes per la classa. Tornère prendre la grilha e contunhère lo despolhament de la revista <em>La Cabreta</em>. Me concentrère aqueste còp pas que sus los tèxtes poetics que rencontrère. Los legiguère e sovent los prenguère pas en entièr mas tornère copiar las estròfas que trobave pertinents per la classa.<br /><br />D'en primièr, ma causida èra de daissar los calandrons causir los tèxtes de legir e d'aprendre.<br />Per aquò far, metère en plaça un classador amb los tèxtes seleccionats en doas partidas : una partida pels cicles 2, l'autra pels cicles 3.<br /><br />Pels cicles 2, l-i a 45 tèxtes recaptats dins de las pochetas transparentas e recampats dins un òrdre aleatòri dins la partida cicle 2. <br /><br />Pel cicle 3, l-i a 115 tèxtes recaptats dins de las pochetas transparentas e estacadas entre gu-elses per tèmas. <br /><br /><strong>Los 14 tèmas</strong><br />Auba e calabrun <br />Aures e flors <br />La Darreiriá <br />La prima<br />L'estieu <br />L'ivèrn <br />La montanha <br />Las ribièiras<br />La lenga occitana <br />Los aucèls <br />Recèptas<br />Los mestièrs d'antan <br />Musica e dança <br />Enfàncias<br /><br /><strong>L'enregistrament de las poesias</strong></p>
<p>Pels cicles 2, legiguère los tèxtes e m'enregistrère solet. Puèi apondère al fichier tèxte la pista sonòra correspondenta.<br /><br />Pels cicles 3, decidiguère d'anar enregistrar d'autras personas. Me disiái que quò seriá<br />plan que los calandrons entendèsson d'autras personas que ieu, d'autras personas que<br />parlariá un occitan natural.<br /><br /><strong>Menada del projècte en classa<br /></strong><br />Presentère lo classador e son organizacion.<br />Los enfants coneissiáun dejà lo fonccionament d'un classador similari perçò que començariam d'utlizar en fin del primier periòd un classor de poesia en francés sul meteis principi.<br />Puèi agacharariam la tièira dels tèxtes e la grilha de recitacion<br /><br /><strong>Pels cicles 2</strong>, lor demandère d'agachar los tèxtes qu'aviái expausat sus un banc al canton, d'en causir un e d'emplenar la grilha amb las tièiras de las poesias. Puèi lor demandère de preparar la lectura del tèxt. Los sonariái a un moment un per un per legir e explicar los mòts dficils se l-i aviá besonh.<br />Donave las consignas de presentacion per copiar la poesia. Los qu'esperavon per la lectura podiáun començar de copiar. Lor expliquère que podiáun copiar la poesia en entier mas atanben que podiáun s'arrestar a un endrech qu'aviáun causits. Caliá pensar aprés que caldriá aprendre la poesia per la recitar. Per encorajar los calandrons lor expliquère que mai copiriáun, mai seriáun pagats.</p>
<p><strong>Pels cicles 3</strong> pus especificament lor demandère de causir un tèma e de prendre l'ensemble de las fuèlhas per agachar totses los tèxtes abans de ne'n causir un en entier o un tròç.<br /><br /><br />La causida seguenta, lor caldriá cambiar de tèma.<br />Aquò permet als calandrons de percórrer l'ensemble del recuèlh de poesia.<br />Las consignas per copiar èron las meteissas. Podiáun s'arrestar ont voliáun.<br />Per totses, un còp la poesia copiada, podiáun far l'illustracion. Pagariái l'ensemble.<br /><br /><< <a href="http://maleta.occitanica.eu/fr/talhier/poesies-et-patrimoine_12453.html">Retorn a la pagina principala de presentacion del talhièr</a><br /><br /><strong><strong>D'escotar/telecargar : los poèmas del recuèlh de Cicle 2 legits per Peire RAYMOND</strong></strong></p>
</div>
<iframe src="https://w.soundcloud.com/player/?url=https%3A//api.soundcloud.com/playlists/162668705&color=cc6262&auto_play=false&hide_related=false&show_comments=false&show_user=false&show_reposts=false" frameborder="no" scrolling="no" width="100%" height="450"></iframe><br /><br />
<p style="text-align: justify;"><strong>D'escotar/telecargar : los poèmas dels recuèlhs de Cicle 3 legits per Fèliç DAVAL, Lisà EVESQUE, Mariús GAZAL e Anna-Maria LOUBIÈRE</strong></p>
<iframe src="https://w.soundcloud.com/player/?url=https%3A//api.soundcloud.com/playlists/162669710&color=cc6262&auto_play=false&hide_related=false&show_comments=false&show_user=false&show_reposts=false" frameborder="no" scrolling="no" width="100%" height="450"></iframe>
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Pèire Raymond
Source
A related resource from which the described resource is derived
<div><img style="display: block; margin-left: auto; margin-right: auto;" src="http://occitanica.eu/images/logo/aprene.jpg" alt="" width="200" /></div>
<div style="text-align: center;"><br />APRENE</div>
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2015
Rights
Information about rights held in and over the resource
<span>© Pèire Raymond. </span><br /><br /><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/4.0/" rel="license"><img src="https://i.creativecommons.org/l/by-nc-sa/4.0/88x31.png" alt="Licence Creative Commons" /></a><br /><span>Ce(tte) œuvre est mise à disposition selon les termes de la</span><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/4.0/" rel="license">Licence Creative Commons Attribution - Pas d’Utilisation Commerciale - Partage dans les Mêmes Conditions 4.0 International</a><span>.</span>
Is Part Of
A related resource in which the described resource is physically or logically included.
<a href="http://maleta.occitanica.eu/fr/talhier/poesies-et-patrimoine_12453.html">Atelier pédagogique <em>Poésies et patrimoine littéraire local : apprentissages et créations</em></a>
Language
A language of the resource
oci
Type
The nature or genre of the resource
texte
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
http://maleta.occitanica.eu/fr/talhier/poesies-et-patrimoine_12458.html
Audience
A class of entity for whom the resource is intended or useful.
enseignant
Audience Education Level
A class of entity, defined in terms of progression through an educational or training context, for which the described resource is intended.
facile
Occitanica
Jeu de métadonnées internes a Occitanica
Portail
Le portail dans la typologie Occitanica
Maleta
Sous-Menu
Le sous-menu dans la typologie Occitanica
Talhièrs
Type de Document
Le type dans la typologie Occitanica
Ressource enseignement
Catégorie
La catégorie dans la typologie Occitanica
Ressources éducatives
poesia
Poesia occitana = poésie occitane
Poésie
Poésie occitane
-
https://occitanica.eu/files/original/c70455b40322f322800e118647136353.xml
1b4d00ff854eeb74e2dbd420d2533570
https://occitanica.eu/files/original/11a3beb5046b6d276a139d70e213d11f.pdf
6a2d3762fa789ffd0ad0369f451f37c4
PDF Text
Text
Sesilha Escriure una poesia
Nivèls e nombres de calandrons: 1 CP – 2 CE1 – 3 CE2 -1 CM2
Objectiu: s'ensajar a escriure una poesia en s'inspirar d'un modèl.
Competéncias: escriure un tèxte en fonccion de las consignas balhadas.
Material: còpias dels recuèlhs causits, grilha escritura de las poesias, fuèlhas
de brolhons.
Debanament:
-Rampelar las leis e presentar l'activitat: « Vos vau demandar d'agachar las
poesias qu'aviam descubèrtas los autres còps e de ne'n causir una que vos
agrada per ensajar d'en tornar escriure una a vòstre biais. Escriuretz sus una
fuèlha de brolhon. Escriuretz la data e vòstre pichon nom. Quand auretz
acabat e trobar un títol, emplanaretz lo tablèu.»
-Distribuir als calandrons la grilha e ne'n far l'explicacion. Rampelar que lo
francés s'escriu amb l'estilò negre e l'occitan a l'estilò blau.
-Parlar de çò que poiram far amb las creacions de poesias, demandar lor
vejaire als calandrons (evocar lo jornal, l'idèia d'un recuèlh...)
-Daissar los calandrons escriure, ajudar per causir e bailar d'idèia, conselhar
a dels calandrons d'anar veire lo trabalh dels autres
-A la fin de l'ora, prendre lo temps d'escotar de las poesias escrichas, far
escambiar la classa aquí dessús. Recampar las poesias dins una pocheta
prevista per aquò
Avaloracion: ensages per escriure, poesia acabada, presentacion davant la
classa
�
https://occitanica.eu/files/original/fb4210379abe9ceedf3d7189be3430bd.xml
f0e089ec41cc36ec7469fa3040189327
https://occitanica.eu/files/original/75b88efdb63a2802c1a423fe0aee6e13.pdf
6da688aac558ce3928a24f090810a65e
PDF Text
Text
Tièira de las poesias del calandron.................................
Poesia en occitan
Poesia en francés
�
Talhièrs (Maleta)
(Maleta) Aire culturelle et linguistique
Auvergne
(Maleta) Type de ressource pédagogique
scénario pédagogique
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Séance 2 : S'essayer à l'écriture des poèmes
Sesilha 2 : S'ensajar a escriure de las poesias
Subject
The topic of the resource
Poésie
Littérature
Description
An account of the resource
<div style="text-align: justify;"><< <a href="http://maleta.occitanica.eu/fr/talhier/poesies-et-patrimoine_12453.html">Retour à la page principale de présentation de l'atelier</a><strong><br /><br />Nivèls e nombres de calandrons </strong>: 1 CP – 2 CE1 – 3 CE2 -1 CM2<br /><strong>Objectiu :</strong> s'ensajar a escriure una poesia en s'inspirar d'un modèl.<br /><strong>Competéncias :</strong> escriure un tèxte en fonccion de las consignas balhadas.<br /><strong>Material :</strong> còpias dels recuèlhs causits, grilha escritura de las poesias, fuèlhas de brolhons.<br /><br />Puèi, començariam a ensajar d'escriure de las poesias. Coma dins la classa, totses escrivavaon d'un biais autonòm dels tèxtes liures, decidiguère de los daissar soscar cadun a un tèxt personal. Passave per veire, ajudar a trobar un mòt. Los calandrons se levavaon per anar veire çò que fasiáun los uns e los autres. A la fin de l'ora, los que voliáun presentavon lors poesias. La classa fasiá un retorn sus çò que veniam d'escotar en valorizar totjorn l'esfòrç fach d'escritura e de presentacion.<br /><br /><< <a href="http://maleta.occitanica.eu/fr/talhier/poesies-et-patrimoine_12453.html">Retour à la page principale de présentation de l'atelier</a></div>
<div style="text-align: justify;"><< <a href="http://maleta.occitanica.eu/fr/talhier/poesies-et-patrimoine_12453.html">Retorn a la pagina principala de presentacion del talhièr</a><strong><br /><br />Nivèls e nombres de calandrons </strong>: 1 CP – 2 CE1 – 3 CE2 -1 CM2<br /><strong>Objectiu :</strong> s'ensajar a escriure una poesia en s'inspirar d'un modèl.<br /><strong>Competéncias :</strong> escriure un tèxte en fonccion de las consignas balhadas.<br /><strong>Material :</strong> còpias dels recuèlhs causits, grilha escritura de las poesias, fuèlhas de brolhons.<br /><br />Puèi, començariam a ensajar d'escriure de las poesias. Coma dins la classa, totses escrivavaon d'un biais autonòm dels tèxtes liures, decidiguère de los daissar soscar cadun a un tèxt personal. Passave per veire, ajudar a trobar un mòt. Los calandrons se levavaon per anar veire çò que fasiáun los uns e los autres. A la fin de l'ora, los que voliáun presentavon lors poesias. La classa fasiá un retorn sus çò que veniam d'escotar en valorizar totjorn l'esfòrç fach d'escritura e de presentacion.<br /><br /><< <a href="http://maleta.occitanica.eu/fr/talhier/poesies-et-patrimoine_12453.html">Retorn a la pagina principala de presentacion del talhièr</a></div>
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Pèire Raymond
Source
A related resource from which the described resource is derived
<div><img style="display: block; margin-left: auto; margin-right: auto;" src="http://occitanica.eu/images/logo/aprene.jpg" alt="" width="200" /></div>
<div style="text-align: center;"><br />APRENE</div>
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2015
Rights
Information about rights held in and over the resource
<span>© Pèire Raymond. </span><br /><br /><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/4.0/" rel="license"><img src="https://i.creativecommons.org/l/by-nc-sa/4.0/88x31.png" alt="Licence Creative Commons" /></a><br /><span>Ce(tte) œuvre est mise à disposition selon les termes de la</span><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/4.0/" rel="license">Licence Creative Commons Attribution - Pas d’Utilisation Commerciale - Partage dans les Mêmes Conditions 4.0 International</a><span>.</span>
Is Part Of
A related resource in which the described resource is physically or logically included.
<a href="http://maleta.occitanica.eu/fr/talhier/poesies-et-patrimoine_12453.html">Atelier pédagogique <em>Poésies et patrimoine littéraire local : apprentissages et créations</em></a>
Language
A language of the resource
oci
Type
The nature or genre of the resource
texte
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
http://maleta.occitanica.eu/fr/talhier/poesies-et-patrimoine_12457.html
Audience
A class of entity for whom the resource is intended or useful.
enseignant
Audience Education Level
A class of entity, defined in terms of progression through an educational or training context, for which the described resource is intended.
facile
Occitanica
Jeu de métadonnées internes a Occitanica
Portail
Le portail dans la typologie Occitanica
Maleta
Sous-Menu
Le sous-menu dans la typologie Occitanica
Talhièrs
Type de Document
Le type dans la typologie Occitanica
Ressource enseignement
Catégorie
La catégorie dans la typologie Occitanica
Ressources éducatives
poesia
Poesia occitana = poésie occitane
Poésie
Poésie occitane
-
https://occitanica.eu/files/original/b1bf83cc7a7f4aec42a3c9419fd10da2.xml
a9da92c77b6596607526c06a6dac1de2
https://occitanica.eu/files/original/8a3a761f0a80e639ace6c81bd5bc6653.pdf
64e9669eddae8988ca457dd6665bb1b7
PDF Text
Text
Sequéncia descubrir lo genre poetic
Nivèls e nombres de calandrons: 1 CP – 2 CE1 – 3 CE2 -1 CM2
Sesilhas: 3 sesilhas lo diluns dins la prangièira pendant lo temps APC
(activitat pedagogica complementària)
Objectiu: Descubrir la varietat dels tèxtes poetics e descubrir qualques mots
especicfics a lengatge poetic.
Competéncia: legir o escotar dels tèxtes literaris.
Material: còpias dels recuèlhs causits
Debanament:
- rampelar las leis e presentar l'activitat: « Vam descubrir de las poesias e
ensajar de veire cossí son bastidas.
-Distribuir las primièiras poesias als calandrons. Ne'n far la letcura.
Demandar a dels calandrons que son bèls en cencha lectura.
Prendre lo relai quand l-i a besonh.
-S'arrestar sus la bastison del poèma, sa fòrma, son títol. Aprendre qualques
mots de vocabulari: estròfa, estròfa, rima, vers, pè...
-Prendre lo temps d'escambiar sul sentit de cadun per rapòrt a un poèma.
Parlar de la diferéncia entre un poèma, un roman, un tèxt liure...
-Far portar l'atencion als calandrons sus la musica dels mots dins los poèmas
e la libertat d'interpretacion de çò qu'es escrich.
Avaloracion: participacion orala dels calandrons, partatge dels vejaires,
tornar emplegar los mots de vocabulari descubèrts.
�
https://occitanica.eu/files/original/062e7e562385772338816cd3e3cc7866.xml
a9bbbb6949276bd902a38bb23958bbd5
https://occitanica.eu/files/original/2b7f5efff84d4691bf4dbc7bb916186c.pdf
32e487e6d07d2ccdc75567e1b16dfcd1
PDF Text
Text
Calligrammes
Alexandre A Atteint Arbre Avec Ancien Arc. EVA Wolff
Jean-Jacques Joue Joyeusement Jusqu'à Jeudi. ANTOINE
Kangourou kaki ? K-O !
Ma menaçante mamie mélomane marche mollement.
Papa peut peut-être prendre Pauline pour partir pour Paris.
Quand Quentin quitte quelque quai, quelqu'un quête.
�Heureux qui, comme Ulysse, a fait un beau voyage
Heureux qui, comme Ulysse, a fait un beau voyage,
Ou comme celui-là qui conquit la toison,
Et puis est retourné, plein d’usage et raison,
Vivre entre ses parents le reste de son âge !
Quand reverrai-je, hélas, de mon petit village
Fumer la cheminée, et en quelle saison
Reverrai-je le clos de ma pauvre maison,
Qui m’est une province, et beaucoup davantage ?
Plus me plaît le séjour qu’ont bâti mes aïeux,
Que des palais Romains le front audacieux,
Plus que le marbre dur me plaît l’ardoise fine :
Plus mon Loir gaulois, que le Tibre latin,
Plus mon petit Liré, que le mont Palatin,
Et plus que l’air marin la douceur angevine.
Sonnet de Joachim Du Bellay (XVIème siècle)
�Rondeau de printemps
Le temps a laissé son manteau
De vent, de froidure et de pluie,
Et s'est vêtu de broderie,
De soleil luisant, clair et beau.
Il n'y a bête ni oiseau
Qu'en son jargon ne chante ou crie :
Le temps a laissé son manteau
De vent, de froidure et de pluie.
Rivière, fontaine et ruisseau
Portent en livrée jolie
Gouttes d'argent, d'orfèvrerie;
Chacun s'habille de nouveau:
Le temps a laissé son manteau.
Rondeau de René Charles d'Orléans (XVème siècle)
�Los aures
Aime lo vièlh garric amb sa rusca rimada
Despolhat en ivèrn mès plan vestit l'estiu
Lo gach e l'esquiròl a la prima arribada
Dessús un forcadís l-i bastisson lor niu
Aime lo castanhièr que creis pertot, pecaire
Tan plan sul rocalhàs, al solelh, ont rostís
Quand ven la darreiriá, de son pelon picaire
Sòrt lo negre teton, gostós e que noirís
Aime tanben del bèç la polida crinièira
Esposcada pel vent, ne'n trai en flestejar
Dels perlons argentats, de rosada o d'aubièira
Qu'en tombar, de lai lònh, se veson blanquejar
Aime píbols e faus qu'a la mendre bufada
Jurariatz que de freg áun l'èr de tremolar
Lo telh esparfalhat ont sovent la vesprada
Las beletas al pè venon s'acocolar...
Loís Debrons
�Quand las cabras cabridaràn
Quand las cabras cabridaráun
Lo brave temps será vengut
E dins los aures cantaráun
Lo rossinhòu e lo cocut
Quand las cabras cabridaráun
Los prats seràn remplits de flors
E los enfants l-i culiráun
Dels boquets de totas las colors
Quand las cabras cabridaráun
Dins las romes e dins los boissons
Ont los pastres los cercon
Los nius seráun plen d'aucelons
Quand las cabras cabridaráun
Veirem rajar lo brave lach
Lo ser las vacas donaráun
De plen silhons de brave lach
Quand las cabras cabridaráun
Los vièlhs pomièrs, darrièr l'ostau
Per lors flors nos aprometráun
Belcòp de pomas per Nadau
Quand las cabras cabridaráun
De pascas los tendres trinons
De grand matin revelharáun
Dins lo combèl de las cançons
Quand las cabras cabridaráun
Ieu qu'aime tan mon car pais
Coma los vièlhs que sortiráun
Anarai córrer pels camins.
Estève Marcenac
�L'esclòp
D'ont es sortit? -D'un fièr noguièr
Vengut sus nòstra ruda tèrra
Presque tan naut que lo cloquièr
Amb son gal eirissat enquèra
Quau t'a curat? -Un esclopièr
Preissat tot lo jorn coma s'èra
Atemat dessús lo taulièr
Per escantir de la misèra
Ont anaràs? -Dins cada ostal
Cauçar l'enfanton, lo papau
Pastre, vailet, coarro, boriaire
Ond moriràs? -Contra lo ròc;
l-i me fendrai coma l'esclaire
Quand lo tiple me ronhará
Loís Debrons
Sam aquí
Quò's nòstra fèsta
Quitam la vèsta
Car per dançar
Sam enrajats
Ah borrèia d'Auvèrnha, òh cossí tu vas per la plancada
Sustot quand es virada en far petar l'esclòp
Joan Courchinoux
�La melhora cançon
La melhora cançon
-Escota me garçonTinda coma un trinhon lo jorn de batejalha
Coma l'aire noviau
Esparpalhat pel viau
Vas un flòc de bonur nos possar, nos adralhar
L'agradiva cançon
-Escota me garçonSembla lo rossinhòu dins la nuèch estielada
Lo cascalh, lo mormolh
Que s'enaura tot solament
Per regaudir, per consolar, fin de jornada
Fadejaira cançon
-Escota me garçonPassa coma un matin de doça ensolelhada
A lo rire frescòt
Que revira del còp
Lo dròlle empetegat dins sa truma pensada
L'amorosa cançon
-Escota me garçonMofla coma la flor espelida la prima
Coma lo caprifuèlh
Qu'abans de virar l'uèlh
Escampa lo perfum perdurant qu'apasima.
Loís DELHOSTAL
�La sopa de caul
Prendètz un caul, d'abòrd, un gròs e brave caul,
Pomat, dur e pas tròp frostit pel la gialada,
Una camba de pòrc pel país, mièg-usclada,
E dos talhons de grai, dos bons talhons: los cau!
Del lard mescladís, rance un bocin, mès plan pauc,
Dels navets planesards d'ussèl o d'a Lusclada.
La camba, b-ò ai pas dich, dèu d'èstre marrelada;
Car, sols, los pòrcs d'Auvèrnha áun las cambas atau.
Botatz, sans vos preissar, tot aquò dins una ola,
Amb un gal plan farcit o quauqua vièlha pola,
Un garron de vedèl, una còsta de buòu;
Botatz-li de la carn, botatz-ne'n, qu'avètz paur!
Obladissatz pas d'alh, las cebas, las carròtas,
E pendent quinze jorns, vos ne'n lecaretz las pòtas!
Arsèni VERMENOSA
�Los noms
Bertrand
La cata jol banc
La cata miauna
Bertrand la regaunha
La cata lo grompinha
Bertrand potinha
Grabièu
Mònta al cièu
Amb una agulha de fièu
Lo fièu peta
Grabièu s'escopeta
Joan
La pola pònd
dejol banc
Tu, auràs lo negre
e ieu lo blanc
Margarida
Lo lop te convida
A manjat una feda poirida
Al bòsc de la Bastida
Baptista
Quand n'a pas de pan, ne'n quista
Cabtèt
La mèrda al pè
Lo cuol cosut
Coma un cocut
Lo pè bordat
coma un soldat
Lo darrièr planièr
Coma un cordonièr
Enric Dommèrgues
�Petite souris
C’est la petite souris grise,
Dans sa cachette elle est assise.
Quand elle n’est pas dans son trou,
C’est qu’elle galope partout.
C’est la petite souris blanche
Qui ronge le pain sur la planche.
Aussitôt qu’elle entend du bruit,
Dans sa maison elle s’enfuit.
C’est la petite souris brune
Qui se promène au clair de lune,
Si le chat miaule en dormant,
Elle se sauve prestement.
C’est la petite souris rouge,
Elle a peur aussitôt qu’on bouge !
Mais, lorsque personne n’est là,
Elle mange tout ce qu’on a.
Lucie Delarue-Mardrus
Le hérisson
Petit quadrupède
Ou piquant buisson?
Tête à cheveux raides
Ou bien gros chardon?
Epineux fagot
Bogue de marron?
Pelote à museau,
Pleine d'aiguillons?
Est-ce un paillasson
Qui se met en boule?
- Dis, le hérisson,
Ça marche ou ça roule?
Jean-Claude Busch
�Un enfant m’a dit
Un enfant m’a dit : le soleil
Est un oeuf dans une poêle bleue.
Un enfant m’a dit : le soleil
Est une orange dans le ciel.
Un enfant m’a dit : le soleil
Est une pêche jaune et rouge
Sur un lit de velours qui bouge.
Un enfant m’a dit : le soleil
Est un bijou sur une robe.
Un enfant m’a dit : je voudrais,
Je voudrais cueillir le soleil.
Pierre Gamarra
Pour la liberté
Laissez chanter
L’eau qui chante
Laissez courir
L’eau qui court
Laissez vivre
L’eau qui vit
L’eau qui bondit
L’eau qui jaillit
Laissez dormir
L’eau qui dort
Laissez mourir
L’eau qui meurt
Philippe Soupault
�Tu dis
Tu dis sable
Et déjà
La mer est à tes pieds.
Tu dis forêt
Et déjà
Les arbres te tendent leurs bras.
Tu dis colline
Et déjà
Le sentier court avec toi vers le sommet.
Tu dis nuage
Et déjà
Un cumulus t’offre la promesse du voyage.
Tu dis poème
Et déjà
Les mots volent et dansent
Comme étincelles dans la cheminée.
Jean-Paul Schneider
Claude Roy
�Vent
vent clar
vent larg
vent fulhièr
vent mòl
vent vocairòl
vent d’autan
vent d’espan
vent d’aval
vent d’amont
vent viraire
vos respiri per totas las narras
S'èri
S’èri mosidura ma fariái camparòl
s’èri gran me fariái palha linja
s’èri canilha ma fariái parpalhòl
s’èri mainatge me fariái pas òme.
Lo temps
Lo temps
matematica dels jorns
fa monta-davala davant lo solelh
Gamats, trissats e passits
los sovenirs rebalan pel sòl.
Jòrdi Blanc
�Poèmas del recuèlh Còr Singlar
Jòrdi Blanc
�Haikus d'escolans
Sus un garric
Un aucèl s'es pausat
Que picòra la rosada.
Kevin Pouderoux
La règla
a tot dessenhat
Levat lo solelh darrièr las nívols.
Joan-Pèire Bonhomme
La nuèch
m'a tot escondut
Levat l'estièla que lusís.
Kevin Dejou
Quand las gotas de glaça tombon
Las pèiras de glaça s'assemblon
Per una inondacion.
Roman Nigou
Lo cièu dins la mar granda
Las balenas s'escondon
Jol solelh.
Vincent Dommergue
Quand la nèu fond
La ribièira amb l'aiga
Se marida.
Lídia Viaene
Aquel paquet de choclolat
Entamenat dins l'avenguda
Quau lo va manjar?
Marvin Delage
�Ai pas jamai vist
Ai pas jamai vist
La boca del vent
Pr'aquò bufa...
Ai pas jamai vist
Lo ventre del vent
Pr'aquò bufa
Ai pas jamai vist
La coa del vent
Pr'aquò bufa
Ai pas jamai vist
Lo còr de ma mia
Pr'aquò m'aima
Cantalausa
Lo lop
Sul morre, sul pelenc, sul cèl pallinós, sus l'escur, s'es subran quilhada l'ombra
esperada.
La que nos trebava la sòm. E qu'anava per las dralhas dau sòmi.
Sens relambi. Despuòi lo fons dau temps.
S'es quilhada. Las batas de davant pausadas sus una ròca semblava desfisar lo
vent e la nuòch e lo cèl.
Niflava las odoras que dins la nuòch rodejan. E se vesiá coma entrelusir la claror
de fèrre de sos uòlhs.
E daissava lo vent i penchinar lo peu dau còl e de l'esquina. Sens se laguiar d'un
quicòm qu'i fasiá pas res.
E puòi sus l'orizont ont esperava, sembla, quicòm que venguèsse, s'enauçèt
doçament l'espatla de la luna esbleugiganta de claror.
Alara lo lop solitari levèt lo nas e longament e de lònga, coma se bramava sus lo
còs d'un amic
idolèt, bas primièr, puòi mai fòrt, e, après un long planhum, un plor sens fin, agut e
que semblava escalar las estelas
Alara un fremin nos venguèt a l'esquina. L'antica paur, tornada viva, coma als jorns
primièrs dau mond.
Davant que nos neguèsse la sòm granda.
Max Rouquette
�Acrostiches
Comme un arc en ciel, c'est beau,
Orange, vert, rouge, indigo,
Unie, chamarrée, brillante,
La couleur peut être vivante,
Etalée sur la palette,
Unisson des teintes en fête,
Rien n'égale leur harmonie,
Si l'ensemble est bien choisi.
Longues oreilles
Avec de grandes dents
Petit nez qui remue
Il mange carottes et pain dur
N’avez-vous pas trouve ?
Pas un son ne sort de sa bouche
Oh, non,
Il fait des bulles
Sans poils ni plumes
Sans pattes non plus
Oeil rond
N’est-ce pas qu’il brille ?
Violette BORDON
�Tautogrammes
Cauchemar !
Voici venir vingt vampires verts !
Six sales sorcières sifflantes suivent !
Deux dragons dechainés degobillent des dechés degoûtants.
Attention aux affreux assaillants !
Courez, car cinquante crapauds crachent cent cancrelats caoutchouteux.
Yak Rivais "Les sorcières sont N.R.V.", Ecole des Loisirs.
Tautogrammes d'une élève
Six saucisses sifflent silencieusement.
Mon marsupilami mange mes mangues.
Le lion lit les livres.
Alice arrive avec Amory.
Vingt voitures vont vers Vénus.
Ton tigre tisse tes toiles.
Gentiment, Grégoire gifle Georges.
Coline coupe cinq ciseaux.
Anaëlle
.
�Un calligrama
��
Talhièrs (Maleta)
(Maleta) Aire culturelle et linguistique
Auvergne
(Maleta) Type de ressource pédagogique
scénario pédagogique
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Séance 1 : Découvrir la diversité de la poésie
Sesilha 1 : Descubrir la diversitat de las poesias
Subject
The topic of the resource
Poésie
Littérature
Description
An account of the resource
<div style="text-align: justify;"><< <a href="http://maleta.occitanica.eu/fr/talhier/poesies-et-patrimoine_12453.html">Retour à la page principale de présentation de l'atelier</a><strong><br /><br />Nivèls e nombres de calandrons </strong>: 1 CP – 2 CE1 – 3 CE2 -1 CM2<br /><br /><strong>Sesilhas :</strong> 3 sesilhas lo diluns dins la prangièira pendant lo temps APC (activitat pedagogica complementària)<br /><strong>Objectiu :</strong> Descubrir la varietat dels tèxtes poetics e descubrir qualques mots especicfics a lengatge poetic.<br /><strong>Competéncia :</strong> legir o escotar dels tèxtes literaris.<br /><strong>Material :</strong> còpias dels recuèlhs causits</div>
<div style="text-align: justify;"> </div>
<div style="text-align: justify;">Comencère de trabalhar amb los calandrons sus la descubèrta de la diversitat de las poesias e sus las creacions poeticas a partir de genièr sul temps dels APC (activitats pedagogicas complementàrias), los diluns dins la prangièira, siá 45 mn per setmana.<br /><br /><< <a href="http://maleta.occitanica.eu/fr/talhier/poesies-et-patrimoine_12453.html">Retour à la page principale de présentation de l'atelier</a></div>
<div style="text-align: justify;"><< <a href="http://maleta.occitanica.eu/fr/talhier/poesies-et-patrimoine_12453.html">Retorn a la pagina principala de presentacion del talhièr</a><br /><strong><br />Nivèls e nombres de calandrons </strong>: 1 CP – 2 CE1 – 3 CE2 -1 CM2<br /><br /><strong>Sesilhas :</strong> 3 sesilhas lo diluns dins la prangièira pendant lo temps APC (activitat pedagogica complementària)<br /><strong>Objectiu :</strong> Descubrir la varietat dels tèxtes poetics e descubrir qualques mots especicfics a lengatge poetic.<br /><strong>Competéncia :</strong> legir o escotar dels tèxtes literaris.<br /><strong>Material :</strong> còpias dels recuèlhs causits</div>
<div style="text-align: justify;"> </div>
<div style="text-align: justify;">Comencère de trabalhar amb los calandrons sus la descubèrta de la diversitat de las poesias e sus las creacions poeticas a partir de genièr sul temps dels APC (activitats pedagogicas complementàrias), los diluns dins la prangièira, siá 45 mn per setmana.<br /><br /><< <a href="http://maleta.occitanica.eu/fr/talhier/poesies-et-patrimoine_12453.html">Retorn a la pagina principala de presentacion del talhièr</a></div>
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Pèire Raymond
Source
A related resource from which the described resource is derived
<div><img style="display: block; margin-left: auto; margin-right: auto;" src="http://occitanica.eu/images/logo/aprene.jpg" alt="" width="200" /></div>
<div style="text-align: center;"><br />APRENE</div>
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2015
Date Issued
Date of formal issuance (e.g., publication) of the resource.
2015-11-04 Joanna Cassoudesalle
Rights
Information about rights held in and over the resource
<span>© Pèire Raymond. </span><br /><br /><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/4.0/" rel="license"><img src="https://i.creativecommons.org/l/by-nc-sa/4.0/88x31.png" alt="Licence Creative Commons" /></a><br /><span>Ce(tte) œuvre est mise à disposition selon les termes de la</span><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/4.0/" rel="license">Licence Creative Commons Attribution - Pas d’Utilisation Commerciale - Partage dans les Mêmes Conditions 4.0 International</a><span>.</span>
Is Part Of
A related resource in which the described resource is physically or logically included.
<a href="http://maleta.occitanica.eu/fr/talhier/poesies-et-patrimoine_12453.html">Atelier pédagogique <em>Poésies et patrimoine littéraire local : apprentissages et créations</em></a>
Language
A language of the resource
oci
Type
The nature or genre of the resource
texte
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
http://maleta.occitanica.eu/fr/talhier/poesies-et-patrimoine_12455.html
Audience
A class of entity for whom the resource is intended or useful.
enseignant
Audience Education Level
A class of entity, defined in terms of progression through an educational or training context, for which the described resource is intended.
facile
Extent
The size or duration of the resource.
02:15:00
Occitanica
Jeu de métadonnées internes a Occitanica
Portail
Le portail dans la typologie Occitanica
Maleta
Sous-Menu
Le sous-menu dans la typologie Occitanica
Talhièrs
Type de Document
Le type dans la typologie Occitanica
Ressource enseignement
Catégorie
La catégorie dans la typologie Occitanica
Ressources éducatives
poesia
Poesia occitana = poésie occitane
Poésie
Poésie occitane
-
https://occitanica.eu/files/original/16bd55eb0041ac477eab6963ce8ef7a8.xml
6d607097a31cfbfd3707f6eeb1f32cb4
https://occitanica.eu/files/original/25ce8c6a296d3bd393f6e3e3797ab30a.pdf
006ee76ff73b72cb3c101aa84928f80a
PDF Text
Text
Projècte PEE Pèire Raymond annada escolara 2014-2015
Poesias e patrimòni literari local: aprendissatges e creacions
Presentacion generala de la classa
Escòla: Calandreta d'Orlhac (15)
Efectius e nivèls: classa unenca de 14 escolans (2 TPS, 2 PS, 1 MS, 1 GS, 1 CP, 3 CE1, 3
CE2, 1 CM2)
Tòca del projècte : constituir un recuèlh de poesia a partir dels tèxtes reculhits dins la
revista La Cabreta per que los calandrons dels cicles 2-3 consultèsson d'un biais autonòm
un còrpus de poesias, per ne'n causir una liurament, la copiar, l'aprendre e la presentar en
recitacion.
A la seguida de ma memòria de Master 2 La revista felibrenca cantalesa «Lo Cobreto» del
periòde 1895-1900: presentacion d'un objècte patrimonial e de son utilizacion pedagogica
dins l'encastre d'una escòla Calandreta presentat amb l'UPV de Perpignan dins l'encastre
de la formacion amb Aprene e l'ISLRF, agère l'ocasion d'estudiar de pus près la
produccion literària cantalesa de la fin del sègle XIX e de mostrar son interèst per
l'ensenhament de la varianta de l'occitan local.
Per de qué?
D'en primier, utilizar de las poesias en classa permeton de trabalhar mantunas
competéncias definidas dins las instruccions oficialas de l'Educacion nacionala:
CP
CE1
Lengatge
oral
«Recitar de las comptinas o de corts «Recitar dels tèxtes en pròsa o dels
poèmas (una desena) en prendre de poèmas (una desena), en los
las respiracions e sans far d'errors.» interpretar.»
Escritura
«Copiar un tèxt cortet dins una
escritura cursiva lisibla, sus de las
linhas, non letra a letra mas mòt a
mòt (en s'apincar sus las sillabas
que lo compauson), en respectar las
ligasons entre las letras, los accents,
los espacis entre los mòts, los signes
de ponctuacion, las majusculas.»
«Copiar un tèxt cortet (per mòts
entièrs o gropes de mòts) en
respectar l'ortografa, la ponctuacion,
las majusculas e en sonhar la
presentacion.»
«En particular, copiar amb atencion,
en respectar la mesa en pagina, un
tèxte en pròsa o poèma aprés en
recitacion; realizar un dessenh per
l'illustrar.»
1/12
�Projècte PEE Pèire Raymond annada escolara 2014-2015
CE2
CM2
Lengatge
oral
«Dire sans error e d'un biais
«Dire sans error e d'un biais
expressiu dels tèxtes en pròsa e dels expressiu dels tèxtes en pròsa e dels
poèmas (una desena).»
poèmas (una desena).»
Escritura
«Copiar sans errors (formacion de
«Copiar sans errors un tèxte d'al
las letras, ortografa, ponctuacion) un mens quinze linhas en li donar una
tèxt de cinc a dètz linhas en sonhar presentacion adaptada.»
la presentacion. En particular, copiar
amb atencion en respectar la mesa
en pagina, un tèxte en pròsa o
poèma aprés en recitacion.»
Redaccion
«Meliorar (corregir e enriquir) un
tèxte en fonccion de las remarcas e
ajudas del regent.»
«Escriure un tèxte de tipe poetic en
obeir a una o maitas consignas
precisas.»
En segond aquel projècte respond a un besonh: conéisser la varianta dialectala de
l'occitan ont demoram. En efièch, quora dels escolans de cicle 2 per exemple, aprenon de
legir, es mièlh d'aver dels tèxtes de legir dins la lenga emplegada a l'escòla amb lo
vocabulari o las fòrmas conjudadas localas. Plan segur, aquò empacha pas, après, d'anar
mai lònh e de legir d'autres tèxtes de la literatura occitana dins lo dialècte mai general o
dins d'autres dialèctes...
Aquel caminament s'inscriu dins la causida de las Calandretas d'ensenhar la varianta
locala de l'occitan parlada dins son parçan. Fa donc mestièr d'aver tèxtes o supòrts orals
dins lo parlar local de son canton.
De mai, legir dels tèxtes literaris de qualitat permeton d'enriquir la lenga e l'expression
dels calandrons e d'aportar un lexic novèl.
Enfin, una autra dimension interessanta per ma classa èra de trabalhar pus
especificament sul genre poetic en general en veire la varietat e la diversitat de las
expressions poeticas e d'encoratjar los escolans a s'ensajar d'escriure de las poesias en
s'inspirar d'exemples precises.
Una matièira bruta
Per començar, legiguère pendant l'annada escolara 2012-2013 las revistas felibrencas (Lo
Cobreto en escritura felibrenca e La Cabreta en grafia normalizada) e seleccionère un
còrpus de tèxtes. Après èstre anat als archius d'Orlhac, amb l'ajuda d'una grilha de
lectura, causiguère dels tèxtes en foncion de critèris especifics per una utilizacion en
classa. Puèi faguère de las fotòs dels tèxtes causits. Me calguèt puèi estampar las
fotografias per començar de trabalhar sus la seleccion de tèxtes. Faguère als archius lo
despolhament de las revistas pel periòde de 1895 a 1900, periòde de produccion de la
primièira escòla auvernhata felibrenca.
2/12
�Projècte PEE Pèire Raymond annada escolara 2014-2015
Aquesta annada escolara 2014-2015, amb l'ajuda del CIRDOC, comencère d'agachar las
revistas del segond periòde de l'escòla auvernhata (1920-1939). En efièch, lo CIRDOC
me prestèt de las revistas en doble d'aqueste periòde. Aviái pas totses los numeròs mas
aquò me permetèt d'agachar la produccion felibrenca a d'autres moments que las oras de
dubèrturas restrictivas dels archius d'Orlhac. Consultère donc als archius los numeròs de
las revistas que me mancavon lo dimècres dins la prangièira e pendent las vacanças del
mes de decembre.
La causida dels tèxtes
Aviái dejà utilizat pel trabalhar sul master, una grilha per m'ajudar a seleccionar dels tèxtes
per la classa. Tornère prendre la grilha e contunhère lo despolhament de la revista. Me
concentrère aqueste còp pas que sus los tèxtes poetics que rencontrère. Los legiguère e
sovent los prenguère pas en entièr mas tornère copiar las estròfas que trobave pertinents
per la classa.
3/12
�Projècte PEE Pèire Raymond annada escolara 2014-2015
La tanscripcion
Se pausèt donc la question de l'adaptacion dels tèxtes en grafia classica. En efièch
quitament s'es interessant en classa d'abordar la grafia dicha mistralenca, es important de
prepausar dels tèxtes plan ortografiats als escolans per que se poguèsson bastir una
«cultura» ortografica. Aquesta etapa de la transcripcion del tèxte de la grafia d'origina a la
grafia classica (lectura, transcripcion amb la sasida informatica, verificacion ortografica...)
Aquel trabalh de preparacion del supòrt prenguèt donc un temps important dins la mesa
en òbra del projècte.
Lo contengut de las poesias
Dins la tradicion de l'escritura felibrenca, los autors canteleses escrivon sus lor país e
celebron la beutat dels paisatges; la valor dels umans, dels animals e de la vegetacion.
Sublimon lo trabalh del paisan o de l'artesan o encara lo biais de viscar del campèstre
amb son alimentacion, sa musica e sa dança. La natura es a l'encòp
meravilhosa jos la pluma dels felibres mas atanben pòt èstre dangieirosa, rufa o mortala.
Dels tèxtes evòcon l'enfància amb l'escòla, la familha, las breçairòlas e l'univèrs magic de
las legendas. Rencontram dels personatges coma lo Drac, las fadas, las mascas, las
trèvas...L'umor e lo ton «bon enfant» son atanben dels elements plan presents dins la
poesia dels felibres.
4/12
�Projècte PEE Pèire Raymond annada escolara 2014-2015
Los felibres descrivon donc una natura e un país idealisats. Son plan dins l'esperit
romantic de la literatura felibrenca.
La mesa en forma e la presentacion
Me pausère donc la question de saber cossí presentar los tèxtes als calandrons.
Quanhes supòrts causir o quanhes biais de far dintrar los calandrons en contactes amb
aquela matièira literària....?
D'en primièr, ma causida èra de daissar los calandrons causir los tèxtes de legir e
d'aprendre.
Per aquò far, metère en plaça un classador amb los tèxtes seleccionats en doas partidas:
Una partida pels cicles 2, l'autra pels cicles 3.
Pels cicles 2, l-i 45 tèxtes recaptats dins de las pochetas transparentas e recampats dins
un òrdre aleatòri dins la partida cicle 2 (veire document Recuèlh Poesias La Cabreta
Causida Cicle 2)
Pel cicle 3, l-i a 115 tèxtes recaptats dins de las pochetas transparentas e estacadas
entre gu-elses per tèmas. (veire document Recuèlh Poesias La Cabreta Causida Cicle
3)
En tot l-i a 14 tèmas :
Auba e calabrun
L'estieu
Aures e flors
L'ivèrn
La lenga occitana
Los mestièrs d'antan
La Darreiriá
La montanha
Los aucèls
La prima
Las ribièiras
La lenga occitana
Musica e dança
Recèptas
Enfàncias
L'enregistrament de las poesias (veire Document Grilha poesia Cabreta
Enregistrament)
Dins l'amira de desvolopar l'autonomia dels calandrons e de los ajudar a la recitacion,
sosquère a far d'enregsitraments.
Pels cicles 2, legiguère los tèxtes e m'enregistrère solet. Puèi apondère al fichier tèxte la
pista sonòra correspondenta.
5/12
�Projècte PEE Pèire Raymond annada escolara 2014-2015
Pels cicles 3, decidiguère d'anar enregistrar d'autras personas. Me disiái que quò seriá
plan que los calandrons entendèsson d'autras personas que ieu, d'autras personas que
parlariá un occitan natural.
Faguère lo torn de mas coneissenças e donc anère veire 4 personas (2 òmes e 2 femnas
originaris del sud-Oèst Cantal, l'airal del parlar en question.
Lor prepausère de causir un tèma o dos e de causir aquí dedins çò que lor agradariá de
legir pels calandrons. Aquelas personas seguèron plan contentas del projècte.
Qualquas unas causiguèron dels tèmas alara que d'autras me demandèron l'ensemble de
las poesias per poire ne'n far una causida personalisada.
Las anère veire e enregsitrar. Puèi m'occupère d'escotar las bendas sonòres e de
preparar los fichiers MP3 per inclure dins lo recuèlh dins la version informatica.
6/12
�Projècte PEE Pèire Raymond annada escolara 2014-2015
Etapas de la menada del projècte en classa:
Comencère de trabalhar amb los calandrons sus la descubèrta de la diversitat de las
poesias e sus las creacions poeticas abans de decubrir lo recuèlh.
En efièch, lo trabalh de consultacion en archiu, la transcripcion me menèron a acabar lo
recuèlh per Pascas.
1) Descubrir la diversitat de las poesias (veire Ficha menaira Descubèrta Poesias e
Document POESIAS Presentacion Classa)
Comencère donc en classa de trabalhar sus la descubèrta de poesias amb los calandrons
a partir de genièr sul temps dels APC (activitats pedagogicas complementàrias), los diluns
dins la prangièira, siá 45 mn per setmana.
2) S'ensajar a escriure de las poesias (veire Ficha menaira Escritura Poesias e Ficha
Creacion Poeticas Tièiras)
Puèi, començariam a ensajar d'escriure de las poesias. Coma dins la classa, totses
escrivavaon d'un biais autonòm dels tèxtes liures, decidiguère de los daissar soscar cadun
a un tèxt personal. Passave per veire, ajudar a trobar un mòt. Los calandrons se levavaon
per anar veire çò que fasiáun los uns e los autres. A la fin de l'ora, los que voliáun
presentavon lors poesias. La classa fasiá un retorn sus çò que veniam d'escotar en
valorizar totjorn l'esfòrç fach d'escritura e de presentacion.
7/12
�Projècte PEE Pèire Raymond annada escolara 2014-2015
3) Descubèrta del recuèlh de poesia (veire Documents Recuèlh Poesias La Cabreta
Causida Cicle 2 e Cicle 3 e Document Grilha Recitacion Poesias Cicle 3)
Presentère lo classador e son organizacion.
Los enfants coneissiáun dejà lo fonccionament d'un classador similari perçò que
començariam d'utlizar en fin del primier periòd un classor de poesia en francés sul meteis
principi.
Puèi agacharariam la tièira dels tèxtes e la grilha de recitacion
Pels cicles 2, lor demandère d'agachar los tèxtes qu'aviái expausat sus un banc al
canton, d'en causir un e d'emplenar la grilha amb las tièiras de las poesias. Puèi lor
demandère de preparar la lectura del tèxt. Los sonariái a un moment un per un per legir e
explicar los mòts dficils se l-i aviá besonh.
Donave las consignas de presentacion per copiar la poesia. Los qu'esperavon per la
lectura podiáun començar de copiar. Lor expliquère que podiáun copiar la poesia en entier
mas atanben que podiáun s'arrestar a un endrech qu'aviáun causits. Caliá pensar aprés
que caldriá aprendre la poesia per la recitar. Per encorajar los calandrons lor expliquère
que mai copiriáun, mai seriáun pagats.
8/12
�Projècte PEE Pèire Raymond annada escolara 2014-2015
Pels cicles 3 pus especificament lor demandère de causir un tèma e de prendre
l'ensemble de las fuèlhas per agachar totses los tèxtes abans de ne'n causir un en entier o
un tròç.
La causida seguenta, lor caldriá cambiar de tèma.
Aquò permet als calandrons de percórrer l'ensemble del recuèlh de poesia.
Las consignas per copiar èron las meteissas. Podiáun s'arrestar ont voliáun.
Per totses, un còp la poesia copiada, podiáun far l'illustracion. Pagariái l'ensemble.
4) Recitacion
Los calandrons aviáun una setmana per aprestar. Lo jorn de la recictacion, durbissiái lo
moment recitacion en rampelar las leis (escote aquel que parla, me trufe pas, çò que se
ditz aicí demòra aicí). Rampelariam çò qu'es una recitacion: tornar dire sa poesia d'un votz
pausada en articular plan e en prendre son temps, ensajar de nos racontar una istòria en
metre de l'intonacion dins la recitacion...
9/12
�Projècte PEE Pèire Raymond annada escolara 2014-2015
Demandave «Qual vòl passar?» -Los calandrons levavon lo det e los marcave dins mon
quasernet. Nos daissariam 15 mn. S'aviam pas lo temps de far passar tot lo monde,
trobasiam un autre moment lo lendeman per contunhar.
Sonave un caladron e l'escotasiam recitar. Se l-i aviá dels pichons traucs, ajudave en
bufar los mòts. Se vesiái que la poesia es pas apresa, arrestave al recitacion e
demandave al calandron de la tornar preparar per un autre còp. Pagave la recitacion en
téner compte de la longor de la poesia e la qualitat de la recitacion.
A la fin de la recitacion, tot lo monde aplaudissiá aquel qu'èra passat e los calandrons
levavon lo det per prendre la paraula. Podiáun far part de lors remarcas, lors questions
sus la poesia...
Ieu tanben fasiái un retorn en valorizar plan l'esfòrç e lo trabalh fach per cadun.
5) Dança e poesia
En vist de l'espectacle de fin d'annada, parlère amb Julian Gravina, un professor de dança
contemporanèu especializat dins lo Hip-hòp, de l'idèia qu'aviái de mesclar poesia e dança
per l'espectacle de fin d'annada.
L'idèia èra de daissar causir als calandrons una poesia apresa dins lo recuèlh en occitan e
de veire cossí l'òm poiriá racontar aquela poesia en dançar. L'idèia agradèt a Julian que
venguèt nos veire qualques còps per veire çò que poidiam far. Amb los calandrons,
scenarizariam un pauc cada poesia causida per se donar dels repèris sus la dança e
Julian aportèt sos conselhs en mostrar als calandrons de las possibilitats gestualas sus
las poesias e las musicas prepausadas.
10/12
�Projècte PEE Pèire Raymond annada escolara 2014-2015
L'idèia finala seriá que lo monde poguèsson ausir lo tèxt recitat en fons e atanben de legir
una revirada del tèxt projetada (o un resumit) per ajudar los parents a sègre la coregrafia.
Limitas del projècte
Al nivèl de la constitucion del recuèlh, manquère del temps per començar mai d'ora. Lo
trabalh demarrèt tròp tardivament. Mancariá un ponch de lexic sus cada poesia per ajudar
los calandrons a èstre mai autonòm dins la lectura. Atanben, descubrir de las poesias
qu'evòcon lo campèstre supausa dels còps de parlar en classa de mestièrs o de biais de
trabalhar a-uèi despareguts per ajudar los calandrons a mièlhs comprendre mièlh una
realitat passada.
Las institucions auriáun pogut èstre metudas mai a contribucion coma las cenchas de
colors per exemple en donar un nivèl de color als tèxtes d'aprendre.
Dins l'esperit del trabalh cooperatiu, auriá estat interessant de far d'enregistrament dels
calandrons per los calandrons.
La constitucion de la banca sonòra auriá meritada mai de contribucions de locutors
naturals occitan.
Regrète ben de pas aver agut lo temps d'experimentar l'escota dels fichiers sonòrs amb
los calandrons mas vene solament d'acabar la version amb los fichiers sonòrs associats.
Un projècte poesia meritariá atanben un moment mai ritualisat dubèrt atanben a d'autras
poesias e a lors presentacions (lecturas, partatges, escambis). Lo ligam amb Familhas de
Lengas meritariá atanben d'existir en escotar de las poesias dins d'autras lengas.
Los calandrons de mairala seguèron daissats en defòra del projècte dins l'ensemble (a
part per l'invencion d'una poesia a partir d'una poesia descubèrta en classa e la
participacion a l'espectacle poesia e dança)
11/12
�Projècte PEE Pèire Raymond annada escolara 2014-2015
Per conclure
Aquel trabalh m'aportèt una satisfaccion bèla amb la constitucion d'un objècte concret, lo
recuèlh de poesia. Quò me permetèt de conéisser mièlh la produccion literària locala e de
meliorar ma coneissença del parlar occitan del sud-Oèst del Cantal.
Los calandrons prenguèron plaser a causir e a presentar de las poesias dins l'ensemble.
Se carrèron plan a s'ensajar d'ecriure de las poesias atanben. Pense qu'aquò los
cabussèt atanben dins un bon banh de lenga e los ajudèt a meliorar la lenga parlada.
Enfin lo trabalh sus l'espectacle pas encara acabat a n-aquesta ora es un moment plan
agradiu que los mobiliza totses. L'experiénça es donc dins l'ensemble plan positiva e me
baila enveja de contunhar a explorar las riquesas del camp poetic dins la vida de la
classa.
12/12
�
https://occitanica.eu/files/original/0323d5ad93e528f730bbc386be73c7e3.ppt
9c3894c984c3e61ab979247d3f49daf2
Talhièrs (Maleta)
(Maleta) Aire culturelle et linguistique
Auvergne
(Maleta) Type de ressource pédagogique
scénario pédagogique
Variante Idiomatique
Languedocien
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Poésies et patrimoine littéraire local : apprentissages et créations : atelier pédagogique
Poesias e patrimòni literari local : aprendissatges e creacions : talhièr pedagogic
Subject
The topic of the resource
Poésie
Littérature
Description
An account of the resource
<div style="text-align: justify;"><strong>Projècte PEE (Professor de las Escòlas Estagiari) menat per Peire Raimond.</strong></div>
<div style="text-align: justify;"><strong><br /><strong>Tòca del projècte :</strong> </strong>constituir un recuèlh de poesias a partir dels tèxtes reculhits dins la revista <em>La Cabreta</em> per que los calandrons dels cicles 2-3 consultèsson d'un biais autonòm un còrpus de poesias, per ne'n causir una liurament, la copiar, l'aprendre e la presentar en recitacion.<strong><br /><br />Presentacion generala de la classa</strong><br /><strong>Escòla :</strong> Calandreta d'Orlhac (15)<br /><strong>Efectius e nivèls :</strong> classa unenca de 14 escolans (2 TPS, 2 PS, 1 MS, 1 GS, 1 CP, 3 CE1, 3 CE2, 1 CM2)<br />
<p><strong><br />Per de qué ?</strong><br />D'en primier, utilizar de las poesias en classa permeton de trabalhar mantunas competéncias definidas dins las instruccions oficialas de l'Educacion nacionala.<br /><br />En segond aquel projècte respond a un besonh : conéisser la varianta dialectala de l'occitan ont demoram.</p>
<p>Aquel caminament s'inscriu dins la causida de las Calandretas d'ensenhar la varianta<br />locala de l'occitan parlada dins son parçan. Fa donc mestièr d'aver tèxtes o supòrts orals dins lo parlar local de son canton.<br /><br />De mai, legir dels tèxtes literaris de qualitat permeton d'enriquir la lenga e l'expression dels calandrons e d'aportar un lexic novèl.<br /><br />Enfin, una autra dimension interessanta per ma classa èra de trabalhar pus especificament sul genre poetic en general en veire la varietat e la diversitat de las expressions poeticas e d'encoratjar los escolans a s'ensajar d'escriure de las poesias en s'inspirar d'exemples precises.<br /><br /><strong>>> <a href="https://occitanica.eu/items/show/11926" target="_blank" rel="noopener">Veire los numèros de Lo Cobreto consultables sus Occitanica</a></strong><br /><br /><br /><strong>Ensenhador del talhièr :</strong></p>
<div>
<p><a href="http://maleta.occitanica.eu/fr/talhier/poesies-et-patrimoine_12453.html">Presentacion - debanament </a> (pagina actuala)</p>
</div>
<div>
<p><a href="http://maleta.occitanica.eu/fr/talhier/poesies-et-patrimoine_12455.html"><span>Sesilha</span> 1 : Descubrir la diversitat de las poesias</a></p>
</div>
<div>
<p><a href="http://maleta.occitanica.eu/fr/talhier/poesies-et-patrimoine_12457.html"><span>Sesilha</span> 2 : S'ensajar a escriure de las poesias</a></p>
</div>
<div>
<p><a href="http://maleta.occitanica.eu/fr/talhier/poesies-et-patrimoine_12458.html"><span>Sesilha</span> 3 : Descubèrta del recuèlh de poesia</a></p>
</div>
<div>
<p><a href="http://maleta.occitanica.eu/fr/talhier/poesies-et-patrimoine_12463.html"><span>Sesilha</span> 4 : Recitacion</a></p>
</div>
<div>
<p><a href="http://maleta.occitanica.eu/fr/talhier/poesies-et-patrimoine_12459.html"><span>Sesilha</span> 5 : Dança e poesia</a></p>
</div>
</div>
<div style="text-align: justify;"><strong>Projècte PEE (Professor de las Escòlas Estagiari) menat per Peire Raimond.</strong></div>
<div style="text-align: justify;"><strong><br /><strong><strong>Tòca del projècte :</strong> </strong></strong> constituir un recuèlh de poesias a partir dels tèxtes reculhits dins la revista <em>La Cabreta</em> per que los calandrons dels cicles 2-3 consultèsson d'un biais autonòm un còrpus de poesias, per ne'n causir una liurament, la copiar, l'aprendre e la presentar en recitacion.<strong><strong><br /></strong><br />Presentacion generala de la classa</strong><br /><strong>Escòla :</strong> Calandreta d'Orlhac (15)<br /><strong>Efectius e nivèls :</strong> classa unenca de 14 escolans (2 TPS, 2 PS, 1 MS, 1 GS, 1 CP, 3 CE1, 3 CE2, 1 CM2)<strong><br /></strong></div>
<div style="text-align: justify;"><br />
<p><strong>Per de qué ?</strong><br />D'en primier, utilizar de las poesias en classa permeton de trabalhar mantunas competéncias definidas dins las instruccions oficialas de l'Educacion nacionala.<br /><br />En segond aquel projècte respond a un besonh : conéisser la varianta dialectala de l'occitan ont demoram.</p>
<p>Aquel caminament s'inscriu dins la causida de las Calandretas d'ensenhar la varianta<br />locala de l'occitan parlada dins son parçan. Fa donc mestièr d'aver tèxtes o supòrts orals dins lo parlar local de son canton.<br /><br />De mai, legir dels tèxtes literaris de qualitat permeton d'enriquir la lenga e l'expression dels calandrons e d'aportar un lexic novèl.<br /><br />Enfin, una autra dimension interessanta per ma classa èra de trabalhar pus especificament sul genre poetic en general en veire la varietat e la diversitat de las expressions poeticas e d'encoratjar los escolans a s'ensajar d'escriure de las poesias en s'inspirar d'exemples precises.<br /><br /><strong>>> <a href="https://occitanica.eu/items/show/11926" target="_blank" rel="noopener">Veire los numèros de Lo Cobreto consultables sus Occitanica</a></strong><br /><br /><br /><strong>Ensenhador del talhièr :</strong></p>
<div>
<p><a href="http://maleta.occitanica.eu/fr/talhier/poesies-et-patrimoine_12453.html">Presentacion - debanament </a> (pagina actuala)</p>
</div>
<div>
<p><a href="http://maleta.occitanica.eu/fr/talhier/poesies-et-patrimoine_12455.html"><span>Sesilha</span> 1 : Descubrir la diversitat de las poesias</a></p>
</div>
<div>
<p><a href="http://maleta.occitanica.eu/fr/talhier/poesies-et-patrimoine_12457.html"><span>Sesilha</span> 2 : S'ensajar a escriure de las poesias</a></p>
</div>
<div>
<p><a href="http://maleta.occitanica.eu/fr/talhier/poesies-et-patrimoine_12458.html"><span>Sesilha</span> 3 : Descubèrta del recuèlh de poesia</a></p>
</div>
<div>
<p><a href="http://maleta.occitanica.eu/fr/talhier/poesies-et-patrimoine_12463.html"><span>Sesilha</span> 4 : Recitacion</a></p>
</div>
<div>
<p><a href="http://maleta.occitanica.eu/fr/talhier/poesies-et-patrimoine_12459.html"><span>Sesilha</span> 5 : Dança e poesia</a></p>
</div>
</div>
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Pèire Raymond
Source
A related resource from which the described resource is derived
<div><img style="display: block; margin-left: auto; margin-right: auto;" src="https://occitanica.eu/illustrations/aprene.jpg" alt="" width="200" /></div>
<div style="text-align: center;"><br />APRENE</div>
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2015
Rights
Information about rights held in and over the resource
© Pèire Raymond. <br /><br /><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/4.0/" rel="license"><img style="border-width: 0;" src="https://i.creativecommons.org/l/by-nc-sa/4.0/88x31.png" alt="Licence Creative Commons" /></a><br />Ce(tte) œuvre est mise à disposition selon les termes de la <a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/4.0/" rel="license">Licence Creative Commons Attribution - Pas d’Utilisation Commerciale - Partage dans les Mêmes Conditions 4.0 International</a>.
Has Part
A related resource that is included either physically or logically in the described resource.
<a href="http://maleta.occitanica.eu/fr/talhier/poesies-et-patrimoine_12455.html">Séance 1 : <span>Descubrir la diversitat de las poesias</span></a>
<a href="http://maleta.occitanica.eu/fr/talhier/poesies-et-patrimoine_12457.html">Séance 2 : S'ensajar a escriure de las poesias</a>
<a href="http://maleta.occitanica.eu/fr/talhier/poesies-et-patrimoine_12458.html">Séance 3 : Descubèrta del recuèlh de poesia</a>
<a href="http://maleta.occitanica.eu/fr/talhier/poesies-et-patrimoine_12463.html">Séance 4 : Recitacion</a>
<a href="http://maleta.occitanica.eu/fr/talhier/poesies-et-patrimoine_12459.html">Séance 5 : Dança e poesia</a>
Language
A language of the resource
oci
Type
The nature or genre of the resource
texte
image en mouvement
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
http://maleta.occitanica.eu/fr/talhier/poesies-et-patrimoine_12453.html
Audience
A class of entity for whom the resource is intended or useful.
enseignant
Audience Education Level
A class of entity, defined in terms of progression through an educational or training context, for which the described resource is intended.
moyen
Occitanica
Jeu de métadonnées internes a Occitanica
Portail
Le portail dans la typologie Occitanica
Maleta
Sous-Menu
Le sous-menu dans la typologie Occitanica
Talhièrs
Type de Document
Le type dans la typologie Occitanica
Ressource enseignement
Catégorie
La catégorie dans la typologie Occitanica
Ressources éducatives
Lo Cobreto
poesia
Poesia occitana = poésie occitane
Poésie