Explorar los documents (2 total)

vignette.jpg
Las voses de la modernitat
Centre inter-régional de développement de l'occitan (Béziers, Hérault)
VEIRE LA MÒSTRA

Las Voses de la modernitat - Les voix de la modernité es una invitacion a descobrir una creacion poetica viva e rica, un dialòg amb lo Monde e l'Istòria, luenh del ponciu d'una cultura occitana forçadament « provincializada ». Celebracion de l'oralitat poetica, aquel percors virtual permet d'accedir a d'extraches mas tanben a de tèxtes complèts e dona a ausir, quand lo document existís, lo poèma mes en votz, de còps dins la votz meteissa del poèta. Es un percors virtual dinamic, que sens cercar l'exaustivitat, evoluís en foncion dels rescontres e dels projèctes.

Aital, en seguida de la coproduccion del cofret Arbres per las edicions Cardabelle e lo CIRDÒC, Voses vos propausa un angle d'interpretacion novèl, el rescontre entre las arts poeticas e fotograficas iniciat per l'artista Georges Souche. Arbres es una primièra seria de 12 cartas postalas que propausan 12 extraches de tèxtes d'unas de las grandas voses de la poesia occitana del sègle XX : Leon Còrdas, Max Roqueta, Marcèla Delpastre, Renat Nelli... De tèxtes que las fotografias de Georges Souche i fan resson a l'entorn d'una meteissa figura emblematica, l'arbre. Una descobèrta de la literatura occitana sus supòrt grafic que Voses propausa de perseguir e d'aprigondir en linha, gràcias a un sistèma de ligams e de flashcodes.
lassaque.jpg
Lo temps s'es perdut / Aurélie Lassaque
Lassaque, Aurélie (1983-....)

Lectura per Aurelia Lassaca d'un poèma extrach del recuèlh L'auba dels lops, publicat dins lo libre Solstice and other poems (F. Boutle, 2012). Aqueste poèma foguèt tanben publicat, en occitan e dins sa traduccion anglesa, dins lo suplement cultural del jornal anglés The Guardian (edicion del 11/02/2013).


Extrach tirat de l'enregistrament realisat per Radio Lengadòc pendent la conférencia de l'autor del 7 d'abril 2011 al CIRDÒC.

 


 

Transcripcion : 

Lo temps s'es perdut

Dins los camins de l'èr

Ont, ausèls sens còs,

Una cara de dròlla

Pren sa volada.

Una perla negra dins sos uèlhs

S'escapa cap al cèl d'Icara.

Es filha del neient

Que li daissèt en eritatge

Un tròç de nuèch sens luna

Sus las labras.

Jamai tocarà tèrra

Jamai tutejarà la pèira

Nimai los arbres

E l'aiga que los enjaura,

Qu'a esposada una quimèra

Que se perdèt dins lo vent.