1
10
6
-
https://occitanica.eu/files/original/01560ba1be5022efedb70f1fe1faeeed.jpg
883fc8bc86296f88f90ca9cd09ff3859
https://occitanica.eu/files/original/82b21a0790fc3d11a618851833141a37.pdf
4529866fa1e287d0b3bbda541227edbf
PDF Text
Text
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Iconotèca
Image fixe
Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier
Région Administrative
Languedoc-Roussillon
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Buste de Junior Sans / Jean-Antoine Injalbert
Alternative Title
An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.
Buste de Junior Sans / sculpture de Jean-Antoine Injalbert
Subject
The topic of the resource
Sans, Junior (1820-1905).
Description
An account of the resource
<!DOCTYPE html>
<html>
<head>
</head>
<body>
<div style="text-align: justify;">Buste du poète Junior Sans (1820-1905), félibre de la naveto, par le sculpteur Jean-Antoine Injalbert, marbre blanc (fin des années 1860)</div>
</body>
</html>
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Injalbert, Jean-Antoine (1845-1933)
Source
A related resource from which the described resource is derived
Collection privée, Béziers
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
186.
Relation
A related resource
Vignette : http://occitanica.eu/omeka/admin/files/show/30586
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
image/jpeg
Buste en marbre
Type
The nature or genre of the resource
Image
image fixe
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
http://purl.org/occitanica/11903
Temporal Coverage
Temporal characteristics of the resource.
18..
Contributor
An entity responsible for making contributions to the resource
Photogr. GB
License
A legal document giving official permission to do something with the resource.
Licence ouverte
Occitanica
Jeu de métadonnées internes a Occitanica
Portail
Le portail dans la typologie Occitanica
Mediatèca
Sous-Menu
Le sous-menu dans la typologie Occitanica
Iconotèca
Type de Document
Le type dans la typologie Occitanica
Objet d'art
Catégorie
La catégorie dans la typologie Occitanica
Images
Contributeur
Le contributeur à Occitanica
CIRDOC - Institut occitan de cultura
Antonin Injalbert
Besièrs = Béziers
Junior Sans
-
https://occitanica.eu/files/original/fffa7b10f94be610521c037c8a741388.JPG
99b8d6116383051c7abf480e96b73d24
https://occitanica.eu/files/original/55fea62bf0f92e082d876ad75d913e98.pdf
7eee751a2a89e2d8fce36dab88daef1c
PDF Text
Text
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Iconotèca
Image fixe
Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier
Région Administrative
Languedoc-Roussillon
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Portrait de Junior Sans, félibre majoral / par Frère Sénateur
Alternative Title
An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.
Portrait de Junior Sans, félibre majoral / par Frère Sénateur
Subject
The topic of the resource
Sans, Junior (1820-1905).
Description
An account of the resource
<!DOCTYPE html>
<html>
<head>
</head>
<body>
C'est le 22 juin 1885 que le frère Sénateur Martin, professeur de dessin au collège de l'Immaculé Conception de Béziers, réalise le portrait du poète Junior Sans (1820-1905), <em>félibre de la naveto</em>, décoré de la cigale de félibre majoral.
</body>
</html>
<!DOCTYPE html>
<html>
<head>
</head>
<body>
C'est le 22 juin 1885 que le frère Sénateur Martin, professeur de dessin au collège de l'Immaculé Conception de Béziers, réalise le portrait du poète Junior Sans (1820-1905), <em>félibre de la naveto</em>, décoré de la cigale de félibre majoral.
</body>
</html>
<!DOCTYPE html>
<html>
<head>
</head>
<body>
C'est le 22 juin 1885 que le frère Sénateur Martin, professeur de dessin au collège de l'Immaculé Conception de Béziers, réalise le portrait du poète Junior Sans (1820-1905), <em>félibre de la naveto</em>, décoré de la cigale de félibre majoral.
</body>
</html>
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Frère Sénateur Martin
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1885
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
image/jpeg
Tableau, sous cadre
Portrait de Junior Sans, huile sur toile (60x74 cm) dans cadre de bois doré et stuqué, signé Frère Sénateur, 22 juin 1885.
Language
A language of the resource
fre
Type
The nature or genre of the resource
Image
image fixe
Temporal Coverage
Temporal characteristics of the resource.
18..
Relation
A related resource
Vignette : http://occitanica.eu/omeka/admin/files/show/30583
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
http://purl.org/occitanica/11902
Contributor
An entity responsible for making contributions to the resource
Photogr. GB
Rights
Information about rights held in and over the resource
Domaine public
License
A legal document giving official permission to do something with the resource.
Licence ouverte
Date Created
Date of creation of the resource.
2015/10/30 Gilles Bancarel
Source
A related resource from which the described resource is derived
Mediatèca occitana, CIRDOC-Béziers, Collections patrimoniales (IC-NUM)
Occitanica
Jeu de métadonnées internes a Occitanica
Portail
Le portail dans la typologie Occitanica
Mediatèca
Sous-Menu
Le sous-menu dans la typologie Occitanica
Iconotèca
Type de Document
Le type dans la typologie Occitanica
Peinture
Catégorie
La catégorie dans la typologie Occitanica
Images
Contributeur
Le contributeur à Occitanica
CIRDOC - Institut occitan de cultura
Besièrs = Béziers
Junior Sans
-
https://occitanica.eu/files/original/41cb321ef56474abe28d50fb5ce9c6b9.jpg
5ee0a1930f4d7719c1f9b964902ba5aa
https://occitanica.eu/files/original/a264dd3145c97e07575779b743496388.jpg
f246de5578a517c21a078b05f8983a74
https://occitanica.eu/files/original/0d6c6970d3fa0920a888717ecf3c5267.jpg
59149b14c11e940d757174bec5da8c67
https://occitanica.eu/files/original/00171e830b523c4dc4218b4b7a3c6fe8.jpg
4a60891c4daa9a00e449958771aa5b96
https://occitanica.eu/files/original/99c74fb311fcd1a8eb577ab74b7af946.jpg
783cff60e7feb23950f0eae9222d8a80
https://occitanica.eu/files/original/511aba228c24e8b6d2011233aaa51f2c.jpg
e07f9fed5ea7116d31e084bad5349f62
https://occitanica.eu/files/original/0d3f354518bfec20c5bfc34c54bd838f.jpg
676494d91e2ebcd9d70192c320ce9a61
https://occitanica.eu/files/original/e22f8a4db7f6e852c3d0626639bf17fb.jpg
703a2d23a69e0754eb546ed312d76a2c
https://occitanica.eu/files/original/e61c72de184bad8043b0b0d09bff7553.jpg
5462d8031fedcd164775da2f1dfd1127
https://occitanica.eu/files/original/d6cbf04d40305e702b2d04f676551475.jpg
fc97e2f2c32759ebd61963f242c787c2
https://occitanica.eu/files/original/de6d99c54d2edb971fee4790e668ff3f.jpg
abbde33a690450b949baab8a36aeb73b
https://occitanica.eu/files/original/ed5e407a7d48068abb74e0be97a32f74.jpg
3780b02202333c97e461acb9c6214d87
https://occitanica.eu/files/original/6d0ac7e83e88b5dd6c8f0bc610bd5084.jpg
29065697ff847fd7b1007189f1bf5d17
https://occitanica.eu/files/original/2f4cfcd93bb3daf9ea7a4bb7196de51a.jpg
f0e3b8faff2f9bccac5a4e1d95a187f1
https://occitanica.eu/files/original/4d1007b1f505c946088209673bb9a6a4.jpg
a5f113c44eab5d5efbbb5cd7b368fe90
https://occitanica.eu/files/original/24251638a87de876ab935ee05898dfb5.jpg
cb7452e4014b6191f50fbb3db9ccb9d8
https://occitanica.eu/files/original/3f300a20abaa4f5e1c1bb6b4938209a6.jpg
f7a8e3391f3208f85ec6a24545eea3bf
https://occitanica.eu/files/original/ee6b8983b0577aef6563493dc6b86214.jpg
80236a06aa38902c583ef43e36940d85
https://occitanica.eu/files/original/787c3136646ff78852114fcc0a40aaf1.jpg
5d81eae7400dc7d721a0fcddad0a8665
https://occitanica.eu/files/original/7d558d7abe059515da4fa934e6a22fbe.jpg
61fbe49e0f8fe1c497f300a995b1b1f5
https://occitanica.eu/files/original/fdfc840241ee4ed7f331f5e8e2d79836.jpg
4d4c7ec9794706f52117a44a3be026e3
https://occitanica.eu/files/original/a398bf47739f67d4a461bdaf52a7beac.jpg
a8d18b3ac728331902886cf917339a17
https://occitanica.eu/files/original/507774f5646e18c77a3eafa611e0802e.jpg
4e4287182f8ba71108c7913d5b059a60
https://occitanica.eu/files/original/3d8753d200fb717c5aeff2ededb0b85d.jpg
0a9cb0e313e8f4e4d1be4d283ae04684
https://occitanica.eu/files/original/051750f42837601600834e3c325dcb47.jpg
0e7d833e30863bf8d1ad38861c2c5f72
https://occitanica.eu/files/original/6c8e96281a49d19b120eeb17f832c7aa.jpg
61d0b5fed96e66526f67ca8a9291966d
https://occitanica.eu/files/original/32020ce3a5658b84e81f9cb4951d74f3.jpg
12de1ccce55ac8d384ee76998bd47804
https://occitanica.eu/files/original/8071396d31be72944801d1716c55d637.jpg
bb1d2f9838862a866263a6ec7428cce3
https://occitanica.eu/files/original/45fb832920284de4202028101ebd8fce.jpg
265f9557886fedb6c1cdca3780205fca
https://occitanica.eu/files/original/d6307e53bcd242c73b71b711c965457c.jpg
465de3cf735fcb50e86cdf7233bc5891
https://occitanica.eu/files/original/358fcab348b3a2a8fca2d1397a2bfa17.jpg
27321de4fbe863cd7312ae9662caba0c
https://occitanica.eu/files/original/76a00237583fcf5e48961f1b783a999e.jpg
d2f0051468898d22c4fa5872dbe67af7
https://occitanica.eu/files/original/264c10400b1b133778114153362c37bf.jpg
340343c61bf079e1e3c1062fd6eeb2c7
https://occitanica.eu/files/original/b12e0fca6ef5e81533b6e63188cdf7af.jpg
dcec33fd6f316e2d06fbc9578bcf3fcc
https://occitanica.eu/files/original/d7eb1f7f7ac41d97b4fa179493972d5b.jpg
a78c3a90d72eb0794bb8b1bc3297daa4
https://occitanica.eu/files/original/52108ba3bf3c799dfe626574332e4e29.jpg
78a9228efe1cf4124e76f916861a204d
https://occitanica.eu/files/original/1e2272d9f915d236c5694abd4621e347.jpg
36831cb7c6f4b3e10a9b587dcbe597bb
https://occitanica.eu/files/original/5a032828cc304354868720984fbec390.jpg
737647e4e182c59009b9dd9420863811
https://occitanica.eu/files/original/cf93af6d0703cfa6dfd90d3162aa5ffb.jpg
cc18c222c103f5a43145a51717b31cfa
https://occitanica.eu/files/original/64e052f55d80570d9471c6cf568b78dd.jpg
6429f637b4d80cb6bd24aabd4d2cf66e
https://occitanica.eu/files/original/776f3fe213dc6ae26c48984166154214.jpg
0cce64e8f8e390c8e96f1dee61d39f1e
https://occitanica.eu/files/original/be6fde5731948804a4ca4b70cc8dc0c9.jpg
a81c81746d4d42d765c58329b9d807d0
https://occitanica.eu/files/original/92f1d1f7eac8855537adfd62e7c8c1a6.jpg
1cdaeb6f6cbf88361db43eec35637144
https://occitanica.eu/files/original/9012ff617c0c4497c3cae6ab162b59e2.jpg
070ece71de96806607f02107df114543
https://occitanica.eu/files/original/e10bfd2cdbf6f993ac6b401157d934fe.jpg
a5def42a140f37f2576d5ba9769b0f71
https://occitanica.eu/files/original/ec16f6cef92b458462af7d784d4f5a6a.jpg
05e66b8008c4c14acb60044212675c2c
https://occitanica.eu/files/original/4f623fa0d90d452ac9aae7e3a73fb7cb.jpg
07056ca417fd5bea88b9f074701d0c84
https://occitanica.eu/files/original/6fb57f3c9ed7bda065ecc6c4443a5ad9.jpg
616a56fb7e28bddeedec9087ac8ba5ed
https://occitanica.eu/files/original/45e029eecee85787fb1ea4edbcb45dbe.jpg
69d20ad753ca1d37a504a8ad78b38adc
https://occitanica.eu/files/original/4f41ffc606665aa457ef3abbc7d49085.jpg
527ad5c962db1033b719913a3fc8e497
https://occitanica.eu/files/original/4a0556a239a3975b9705f8e1ba49ff49.jpg
b06b8d517d2d1a07d7db8c423d31b3ae
https://occitanica.eu/files/original/3b7e7477fcc3bf2a52353b80d9a334d4.jpg
b0b0250f7c03fab350bc6f06d9dcdd9f
https://occitanica.eu/files/original/9b48cda4c6116ffc46a7b97397a5dec8.jpg
918b05693b342910f4796f702269a6d0
https://occitanica.eu/files/original/224ee0322a42f8029f649565741dff36.jpg
00d2c29232d0e0ed654ef68e2c914ad9
https://occitanica.eu/files/original/77e6e4fb8065aa90afdecb40c6c0a168.jpg
1a75726d0712b33b11e0d43bb01b7d97
https://occitanica.eu/files/original/67444b9191bed0b0c77720c45c7c3995.jpg
185c6ab437e4b02bd78408b7a1c6f98f
https://occitanica.eu/files/original/d222eade9dfce61b5a7d254d9301977f.pdf
d1445e21b5a0e518c4b349fab14212f5
PDF Text
Text
BÈIT TELADOS
ii
F. I.
FELIBRE DE LA NAVETO
JUNIOR SANS
PARIS
LIBRAIRIE DES BIBLIOPHILES
Rue Saint-Honoré, 338
M
DCCC
LXXV
��BÈIT TELADOS
DEL
FELIBRE
DE
LA NAVETO
�Tous les exemplaires, au nombre de 3oo,
sont numérotés.
CAB
1053 4-s
�BÈIT TELADOS
FELIBRE DE LA NAVETO
JUNIOR SANS
PARIS
LIBRAIRIE DES BIBLIOPHILES
Rue Saint-Honoré, 338
M
DCCC
LXX V
BIBLIOTHEQUE CHRETIAN AI&TOU
8£Z!£RS
��A
MOUN
COUMPATRIOTO
ANTONIN INJALBERT
ARRIBAT LOU PRUMIÉ PER LOU GRAND PRIS
DE
ROUMO.
I
Quano bouno escasènso ! o jour de benuranso !
Beziés, lèvo lou cap ! es lou valent efant
Qu'aimos coumo tous èls desempèi soun enfanso,
Qu'ai councours des Bèls-Arts alclapasdelaFranso
Per lou Grand Pris de Roumo es sourtit triounfant.
�2
B'eit Telados
II
O! bèi de soun bèl biais podes t'en.faire glôrio!..
Quand el de soun sicap tiro tant grand traval,
Tu, sans fa de fouliés, podes canta Vitôrio
E dire qu'el aura sa pajo dins l'istôrio;
Dieu l'aviô fach artistol... el, s'es fach inmourtat!
III
Amai iéu ne soi fièr de toun Pris d'Esculturo!
E dins moun estrambord, e la lagremo à l'èl,
Voli canta ta joio en nostro parladuro,
Lou soul doun que m'a fach la chicharo naturo,
Per que m'estrementis tout so qu'es grand e bel!
IV
O ! toun Diéu es lou méu e ta maire es ma maire,
Mai per soun fioc divin toutes dous sèn caufats ;
�Del Felibre de la Naveto
3
Mes quand sus mous vièlhs ans soi qu'un floc de rimaire,
Tu sos dins ta jouvènso un grand estatuaire;
Lusigue loungo-mai per tu de jours daurats!...
V
Ah ! qu'aquel fioc sacrât reste dins ta bello amo,
E qu'en beluguejant per paga toun amour,
Flambe de mai en mai de sa pus puro flamo,
Car l'artisto sans fioc es un aubre sans ramo,
Es un mouli sans aigo, un amour sans mamour.
VI
Mès, fraire, rai de tu! sos trop bouno naturo...
A toun brès alucat el noun s'atudara,
Nou ! toun cap-d'obro d'ièr m'en rènd l'amo seguro,
En bèi te prouclamant lou rèi de PEsculturo;
Tu, l'ispirat d'amoun, sèmpre en tu flambara.
�4
Bèit Telados
VII
Flambe quand tu seras à ta nouvello escolo,
Roumo lou brès des Arts e des rudes guerriés,
Claufido de caps-d'obro à n'en vira la bolo,
E quand soul, assetat al pèd del Capitolo,
Badaras lous travals de tous grands devanciés !
VIII
Flambe per toun païs ! flambe per ta Patrîol
Que flambe per toun paire et tous paures parènts...
Per lou Vrai, per lou Bel, las Sciènsos, l'Industrîo,
E per la Libertat, aquelo que coungrio
E lous grands ciéutadins, e las ounèstos gens!...
IX
Se bèi lèvi lou grel mai qu'à la coustumado.
�Del Felibre de la Naveto
Es per tu, noble efant, qu'ilustros toun Beziés ;
E se per festeja toun bel jour d'arribado,
Ma muso, en te cantant, s'es un pauc enflambad
Es que soi toun pais e fier de tous lauriés.
Beziés,
il
d'agoust 1874.
��BRINDE
POURTAT AL BANQUET OUFERT ASTRES PRUMlÉS GRANDS PRIS
DE ROUMO :
EHRHART, LOVIOT, INJALBERT.
Per marca dins Beziés vostro urouso arrivado,
Lauréats des Bèls-Arts, fraires en Apouloun,
Ma muso en vostre ounoù tant^lèu s'es abrivado
Perdouna'n cop d'arquet sus soun michant viéuloun.
O, Moussus, sans faissous, coumo de fraire à fraire,
Siegas lous benvenguts dins aqueste séjour;
�8
Bèit Telados del Felibre de la Naveto
Es moun cor que vous parlo... e tu, ma vièlho maire,
Patrio de Riquet, siegos fièro à toun tour.
Beguem dounc à plen vèire à la bouno escasenso !
Beguem lou noble vi de la fraternitat
A vostro benvengudo, à vostro souvenenso !
As très grands Pris de Roumo, à sa celebritat !
�LOU GOLERA
A
MAURELHA-RAMEJA
i
La Mort, sorre del Som e filho de l'Erèbo,
Dempèi que moundees mounde es barbaro que crèbo ;
Siegue jouvents ou vièlhs, siegue grands ou pichous,
Lous plègo'n à per un, souvent à bêles dous.
Quand aurias abracats cent canous à la porto,
S'enfurgo doussomen sans bruch e sans escorto;
�Bèit Telados
Sourdo à vostro pregario a lou mal de Brutus :
La Mort pren tout arrèu sans espargna degus.
Es aital qu'un bèl jour, armado de sa dalho
Repicado de fresc per milhou fa bèl tal,
Gausiguèt Maurelha per soun camp de batalho,
Tout en s'aproumetent de li fa fosso mal.
E Diéu sap s'in faguèt ! se tenguèt l'aproumesso !
Afougado al traval coumo s'èro 'n prefach,
Sans pietat per degus : jouventut ou vièlhesso,
Al noum del Colera lous teniô de dalhats.
Paures Maurelhanens, quano tristo segado !
Res de pus pietadoù ! res de tant mai fatal !
Jamai noun s'èro vist pus rudo semanado :
Dins sièis jours vint-e-bèit fou lou damé badal.
E mai-mai l'auriôu fach se lou tièrs del vilage*
Dins aquelo passado aviô pas delargat,
Carsèt dins un soul jour acô's trop de fracage;
i. En i835, la populaciéu de Maurelha èro de 56o abitants — bèi l'annuari n'en porto 903.
�Del Felibre de la Naveto
11
Tabé, del marrit flèu tout es espaurugat.
Tal es un bastiment dins un jour de tempèsto
Que l'on vèi s'engruna sans poudé secouri;
Tal èro aquel vilage assimat per la pèsto :
Sans secours d'assaval * èro preste à mouri.
Coumo l'orne arribat à la fi de sa courso,
Que per sauva sa vido a fach so qu'a pouscut,
Lèvo Ious èls amoun, sa darrièiro ressourso,
Segù de li trouva soun ancro de salut.
De fèt, esparpalhat per un rai de la graço,
Las lagremos as èls e tout estrementit,
Al despiech de la Mort que toujour l'amenasso,
As pèds des sants autars vite s'es refaudit.
Aquis, aginoulhat en la santo presenso
D'Aquel que guido tout tant amoun qu'assaval,
Prègo de bouno fe lou Dieu de la clemenso
De balaja lou flèu que li fa tant de mal.
i. Aladoun, pas mai que bèi, lou vilage de Maurelha
n'aviô ges de medeci.
�Bèit Telados
!2
Mès per que sa pregario ane drech al Messio,
A la Rèino del cèl demando prouteciéu,
E, lou cor pie d'espèro, en l'ounoù de Mario
Fa lou vot de cad'an faire uno proucessiéu.
Lo que pes pecadous es toujour pietadouso,
Qu'à tout' ouro del jour fa'raja lou perdoù,
La Maire de la gracio, al cèl tant pouderouso,
Des paures aflijats plaidejo 'n sa favoù.
E Dieu que dins sas mas tèn la mort e la vido,
Que nous fa mai de be que nou 'n ameritan,
El vol pas que la Mort countugne sa culido,
Car nous perdouno tout tant-lèu que lou pregan.
Es vrai. Lou lendema, memourablo journado,
La campano
1
anounsavo as zelats parrouquians
Qu'ai Tribunal sacrât sa causo èro gagnado,
Gracio à soun Avoucato, al Secours des crestians.
i. Per pas espauruga las gens, enterravou lous morts
sans campaneja e sans canta ; salmodiavou que de lènt en
lènt, amai doussomenet.
�Del Felibre de la Naveto
La mort entre las dents tout' aquelo semano,
Cadun dins soun oustal barroulhat et clavat
Sans ausa poulsa mout, al tin de la campano,
De joio estavanit es lèu reviscoulat.
Las portos aladoun sou toutos alandados,
De mounde Maurelha se claufis dins noun res;
Ne rajo de tout caire à bèlos oustalados,
E las mas cap al cèl tout cridavo à la fes :
A picat ! a picat l'ouro de delivranso !
Pas pus de colera ! lou vilage es gandit !
E la populaciéu dins sa vivo alegranso,
Fa ressoundi Ious èrs d'un soul e même crid :
Ounoù ! glorio ! salut à nostro santo Maire!
Gracio siegue rendudo al Vase espirital !
Jurou de la servi, de jamai li desplaire
E de toutes l'aima d'un amour eternal.
Ah ! qu'èro bèl à vèire
al mitan de la plaço
Tout lou mounde à ginouls, encaro estabourdit
Del miracle tant grand que la Sourso de graço
�14
Bèit Telados
Ven de fa rajouta sul vilage bénit;
Ambé quane boun cor cantavou sas lausanjos !
Ambé quano fe santo e quano pietat
Per la Rèino del cèl, la Rèino de las Anjos,
Tout lou mane del jour tenguèrou de cantat !
Tout arrèu li passèt : pregarios, litanîos,
Canticos spiritals, vèspros en soun sant noum,
Innos, Magnificat, Antienos e Complîos,
Tout rounflavo aississèn dessul pus poulit toun.
Quano joio aquël jour tout lou mounde esprouvavo !
Quano recouneissenso à la Maire de Diéu !
Ambé quane bounur un cadun la pregavo !
Per la Vierge, atabé, quano counsoulaciéu !
D'un miracle tant grand tant-lèu que la nouvello
S'escampilho pertout, lous qu'aviôu delargat
Per fourvia la mort, uno mort tant crudèlo,
Vite tornou veni cadun joust soun téulat.
E tout-escas li sou qu'un cadun desvario,
Tout brando e trefoulis qu'arribe lou bèl jour
�Del Felibre de la Naveto
i5
Per ana fa lou vot aproumes à Mario
E li prouva sa fe, soun zèlo e soun amour.
II
Es arribat, enfin ! e l'aubo que pounchejo
Trovo lous parrouquians toutes amatinats,
E dins lou founs del cèl quand lou soulel capejo,
Se sou toutes en cor dins la glèiso acampats.
Tais sou de vièlhs guerriés sus un camp de batalho
Qu'aspèrou sans trembla lou signal del coumbat ;
Tant-lèu lou canoù trono, à travès la mitralho
Vôu drech à la vitôrio en tenguent de cantat.
Tais sou lous parrouquians qu'en Mario ou cresenso,
Dins la glèiso acampats lou bèl jour de sant Roc ;
Tant-lèu que la campano anounso la partenso,
Toutes à pleno vos entounou dambé fioc
Lou cantico sacrât que cantavo Mario
Lou bèl jour qu'aprenguèt qu'èro Maire de Dieu,
�16
Bèit Telados
E sans ne manca cap tout arrèu s'apario :
Omes, fennos, efants, per fa la proucessiéu.
Pèi cado counfrarié, la santo fe dins l'amo,
La joio dins lou cor, salis tout en cantant
E gagno lou cami que meno à Nostro-Damo,
Nostro-Damo-de-Gracio, al castèl Ramejan h
III
Cap-davans adraiats, lous efantous, pecaire !
Que sans ges de pietat la descarado Mort
A mai d'un paure agnèl a dalhat paire e maire,
Darriè soun porto-crous prègou Diéu de boun cor.
Las filhos, en seguent, e fennos del Rousari,
Diguent soun chapelet e lou cap acatat,
Pallos coumo lou jour qu'i metrôu.lou susari,
Caminou'n soumecant à vous faire pietat!
i. Le château de Ramejan est à une distance de cinq
kilomètres de Maureilhan.
�17
Del Felibre de la Naveto
L'image de la Vierge es dessus sa banièiro. :
L'Ajudo des crestias e sa counsoulaciéu ;
Fai que per toun canal, Estello matinièiro !
Pousquen viéure e mouri dins la gracio de Diéu !...
Ièr, borgnes, sourds e muts, aissô's sans caloumnios,
Bèi, guerits per la Fe, lous omes mandats,
En l'ounoù de sant Roc càntou las litanios
E s'i fou aississèn coumo de desratats;
E per mai l'ounoura lou bèl jour de sa fèsto,
Quilhat sus un brancard, à quatre, dous per dous,Portou lou grand sant Roc, lou patroù de la pèsto,
Enguirlandât de fresc amb' un viage de flous.
Benurous Counfessoù, nascut dins la countrado
Sant Roc, ajo pietat de nostre marrit sort !
E sèmpre gardo-nous de touto malparado
Tant que seren sus terro amai à nostro mort.
Lous jouvents, al darriè, sanjats coumo de nôvis,
1. Sant Roc nasquèt à Mount-pelié vers la fi del siècle
tregen. -
3
�i8
Bèit Telados
Per aquelo lichoù cadun endoutrinat,
Ramplits de countriciéu, càntou l'ora pro nobis
E toutes pîoment tènou de caminat.
Arribats tout-escas à la Crous de la plaço,
Amies, moun cor me dis, fa lou Cap-de-Jouvent
Esclairat tout-d'un-cop per un rai de la graço :
« Amai vou'n anarés lèuges coumo lou vent?... »
Nautres tant afourtits, la flou de la jouvenso!
Zelats, mai que jamai per nostro religiéu !...
Estello de la mar ! divino Prouvidenso !
Ispiro tous efants, bouno Maire de Dieu !
Acô dich, lous jouvents, zou ! partissou d'ausido
En cridant : à la glèiso ! à la glèiso ! e tant-lèu
Dins un ai arribats e facho sa causido,
De la Rèino des Sants despenjou lou tabléu ;
E sans mai s'escouta dins l'espet de sa joio,
Dous des mai decidats e forts coumo de braus,
Dins un viral de ma, coumo s'èro de croio,
L'ôu quilhat sus l'espallo e sans cric ni senaus;
�Del Felibre de la Naveto
Mai dous autres jouvents, e de la bello esclapo,
Dos bellos caros d'orne, armats de semaliés,
Sans ges mai s'avisa se lou caud lous aclapo,
Al darriè del tablèu fbu founciéu de piliés ;
E sans pauso ni muso, e tout d'uno butado,
Toutes quatre soulets, amai sans raisseja,
Tout en lou menant bèl de pou d'uno ventado,
Pourtèrou lou tablèu al castèl Rameja.
Bouno e divino Maire, o Vierge benurado !
Qu'as degut te gaudi de vèire un tal troupèl !
Jamai populaciéu dins aquesto countrado
N'a moustrat mai d'amour per sa Rèino del cèl.
O, Mario ! embrandat per ta divino flamo,
A tous pèds, Maurelha, per la gracio de Dieu,
Bèi te dono soun cors, e sa vido, e soun amo,
En demandant per el gracio e benediciéu !
Quane bèl espetacle! o lou bèl jour de glôrio!
Sounco lous inpoutents et lous que sou malauts,
Maurelha tout entié canto, canto vitôrio,
�20
Bèit Telados
Mès la canto ennegrat e camino descaus.
Ah ! derrabo lou cor, après un tal fracage,
De vèire camina tant loungo proucessiéu ;
Jésus ! e qu'auriô fach aquel paure vilage
Sans PAjudo d'amoun, sans la Maire de Diéu r
De Mario, atabé, cantèrou las lausanjos
Quatre ouros de reloge al calimas del jour,
Se cresent dins lou cèl, amoun ambé las Anjos,
Tant èrou pies de fe, d'estrambord e d'amour.
E tant trefoulissiôu d'acoumpli sa proumesso,
Qu'ai castèl Rameja tout-escas arribats,
Lou pastre e soun troupèl tant-lèu cantou grand messo
E fou brounzina l'er d'un fum de cants sacrats.
Mai toutes quasimen anèrou de seguido,
Countrits, umiliats e pies de devouciéu,
S'apana d'aquel pa que nous dono la vido
E la gracio, e la joio, e la counsoulaciéu.
Pèi, soun vot acoumplit, à l'oustal s'entournèrou
Tou jour lou chapelet e lou libre entre-mas,
�' Del Felibre de la Naveto
E sul pic de mrejour al vilage arribèrou
Toutes ablazigats per lou gran calimas.
Mai de joio pamens tout lou monde cantavo
Toutes afalenats e rajents de susoù ;
Desanats, adalits, lou cap li vanejavo ;
Paures ! èrou dejus... ah! fasio cor-doloù !...
Mès per que Diéus ou vol à la" glèiso arribèrou,
E lous braves jouvents sèmpre pies d'estrambord,
D'ount l'aviôu despenjat tourna-mai lou penjèrou
Lou tablèu delà Vierge arribat en boun port.
E lou pastre, à soun tour, dins aquelo escasenso,
Per sa fe dins Mario esturgo soun troupèl,
E toutes prousternats en sa santo presenso
Cantou lou Sub tuum à la Rèino del cèl.
Enfin, per acaba, toutes se retirèrou
Countents de sa journado e pies de counvicciéu,
E cad' an per toujour toutes s'aproumetèrou
De festeja sant Roc e fa sa proucessiéu.
Vrai, dernpèi trento-cinq, ambé lou même zelo,
11
�22
Bèit Telados del Felibre de la Naveto
Per lou sege d'agoust, aquel bèl jour cad' an,
Tout lou vilage en cor partis per la capello
Dire gracio à Mario al castèl Ramejan.
Desempèi, atabé, dempèi aquelo annado,
Dimenche ou festenal jamai dins Maurelha,
Quand tout se brausiriô dins aquelo journado,
Degus, nàni ! degus n'a voulgut travalha.
�A LA SANTO VIERGE
Santo Maire de Dieu ! o Vierge inmaculado !
L'Avoucato des pecadous,
A tu nous adressan dins aquesto journado ;
Rèino del cèl, escouto-nous.
De nautres pren pietat, Vierge toujour fidèlo,
Escouto tous efants per tu ramplits d'amour;
Maire del Creatoù ! Maurelha pie de zèlo,
Bèi sul pech de sant Pol bastis une capello * :
i. La foi et l'amour reconnaissant des habitants n'étant
pas satisfaits, ils ont voulu ériger un temple à la gloire
de leur Mère, et dire par là à leurs descendants leur
deuil passé, leur foi, leur reconnaissance et la bonté de
�24
Bèit Telados del Felibre de la Naveto.
NOSTRO-DAMO-DE-BOUN-SECOUR,
Que lou vilage en cors à soun sant noum dedîo,
Dejoust ta santo prouteciéu.
Escouto-nous, Vierge Mario!
Rèino de la santo Patrio!
Per nautres, pecadous, per nautres prego Diéu!...
la bonne Mère. M. Milhau, curé de la paroisse, manifeste
ce désir, et à l'instant tous les habitants le prient de
faire une quête. M. Sauret, maire, dont nous devons
louer le zèle pour cette œuvre, prête à son curé tout son
concours. Tous, sans exception, apportent leur offrande en
argent, et chacun veut travailler de ses propres mains à
la construction de cet édifice. Les uns apportent l'eau, les
autres le sable; d'autres arrachent la pierre, tandis que
d'autres creusent les fondations, et dans cinq mois de
travail (du 8 février au 8 juillet 1858) on peut aller célébrer la première messe dans ce nouveau sanctuaire de
Marie où on avait porté en procession, quelques jours
avant, sur les épaules, une grande statue de la sainte
Vierge qu'on appelle désormais NOTRE-DAME-DE-BONSECOURS.
�A MOUSSU
CAMILO LAFORGO
Tribnere suum cuique
C i c E R o.
I
l'a braves ans d'acô qu'un gros prouprietari,
Qu'un ome pie de biais atroubèt en cercan
I,ou véritable estèc, remèdi salutari,
Contro l'oïdium, flèu de nostre soucan.
II
Vrai, n'es pa'n autre, es el qu'atroubèt lou soufrage
Es el mai lou prumié que sas vignos soufrèt,
4
�su'
B'eit Telados
E qu'à soun vesinat, amai dins soun vilage,
A toutes de grand cor soun remèdi moustrèt.
III
Es el que lou qu'ai soufre aviô pas la cresenso
Per ne faire un cresent soufravo soun plantié,
Mai que davans soun nas fasiô l'esperienso,
Segù d'i lou guéri d'aquelo malautié.
IV
Es el, sans s'alassa, qu'en Franso e foro Franso
A dich al vigneroun : Soufro, e pèi tu vèiras
Qu'alogo de carestio auras mai l'aboundanso,
E d'aquel marrit mal tas vignos sauvaras.
V
Es el qu'ambé soun soufre e sa bouno metodo,
fn nnn=
noustrant la causo
à
nous cura lous èls
�Del Felibre de la Naveto
27
Nous a claurit d'escuts lou goufre e la coumodo,
En emplenant de vi toutes nostres vaissèls.
VI
Anas-ne querre bèi d'ornes d'aquelo meno,
Faguent mai qu'oun voudrian que nous sieguèsso fach
Sèn arribats al siècle ount tout se destermeno,
Al jour ount sans pecunio, aube! per un benfach.
VII
Nàni ! bufo pas mai lou vent de benfasenso
Ni saupre ount s'es pausat ni couro bufara !
Tabé, cent milo escuts aura per recoumpenso
Lou que del mal nouvel1 la vigno gardara.
1. L'Assemblée nationale a adopté la loi dont la teneur
suit :
ER
ART. I . Un prix de trois cent mille francs, auquel
pourront s'ajouter les souscriptions volontaires des départements, des communes, des compagnies et des particuliers, sera accordé à l'inventeur d'un moyen efficace et
�28
Bèit Telados
VIII
De l'orre oïdium, gracio à soun saupre-faire,
Es un ome valent que nou'n desempetrèt,
Pas sans s'espeitrina, lou brave ome, pecaire!
Amai qu'à res noun cost dounèsso soun secrèt,
IX
Aquel mourtal urous, Camilo, èro toun paire!
Mai podes t'en fa glôrio à tout' ouro del jour,
Car es el que del soufre es estât lou troubaire ;
El qu'a courdurat d'or lous ingrats del Miejour,
économiquement applicable, dans la généralité des terrains, pour détruire le phylloxéra ou empêcher les ravages.
ART. 2. Une commission nommée, etc..
Délibéré en séance publique, à Versailles, le 22 juillet
1874.
Le Président, Signé : L.
MARTEL.
Le Président de la République promulgue la présente
loi.
Maréchal DE MAC-MAHON, duc de Magenta.
Le Ministre de l'agriculture et du commerce,
L, G RI v ART.
�Del Felibre de la Naveto
29
X
« A l'orne qu'es ardit la fourtuno l'ajudo, »
Nous dis un vièlh prouvèrbe; aquel es vertadié;
Mes lou que dis: « Boundrechn'apas besoun d'adjudo, »
Toun' paire pot pla dire : aquel es messourguié.
XI
Es vrai. Fabre e Viennèt, Chavernac e Lartigq
Disou dins soun raport à nostre Sous-Prefèt,
Al retour de Quaranto, après grando fatigo
Qu'es en cinquanto-dous que toun paire soufrèt
I Les investigations de la commission nommée par
M. le sous-préfet n'ont pas duré moins de quatre heures,
dans ce bien divisé, où à chaque pas elle a pu juger par
comparaison. Frappée de la supériorité des vignes de
M. Frédéric Laforgue, par son emploi du soufre à sec,
elle n'hésite pas à déclarer qu'à sa connaissance, aucun
autre moyen employé pour combattre l'oïdium n'a produit jusqu'ici d'aussi bons résultats. — Extrait du rap-
�3o
Bèit Telados
XII
De mai, la Coumissiéu, en amo e counscienso,
Vejent tant bello frucho, à l'unanimitat,
Dis que s'un vigneroun merito recoumpenso,
Lou grand noum de Laforgoau mens siègue primat!
XIII
Mes Moussu lou Raport deguèt s'enfanga'n routo,
Ou belèu s'artelhèt en faguent quauque pas,
Ou quauco mico-maco ount degus vejèt gouto,
Perqu'el metèt dous ans de Beziès al Clapas1.
port de la commission, dont faisaient partie MM. Chavernac (Eugène), Galabrun (Victor), Lartiguc, Fabre
(Esprit) et Viennet (Louis) , membres de la Chambre
consultative d'agriculture de l'arrondissement de Béziers.
(12 septembre 1854.)
1. Montpellier, chef-lieu de notre département, est à
72 kilomètres de Béziers, soit à deux heures de distance
par la voie ferrée.
�Del Felibre de la Naveto
XIV
Es aital que boun drech tout cop passo permalho...
Cal mai que toun boun paire avio drech à d'ounous?
He ! be îperqu'el jamar n'avut crous ni medalho' ?
Perqué lou pus ardit primo lou vergougnous.
XV
Defèt, lou boun bouci n'es pas per lou que bado ;
Souvent que mai travalho aquel manjo lou gram,
i. Nous nous trompons. L'Académie nationale, agricole,
manufacturière et commerciale, dans sa séance de fin janvier 1860, décerna une médaille d'or de première classe à
M. Frédéric Laforgue, de Quarante, en considération de
ses efforts pour combattre Voîdium, quand depuis la première invasion de l'oïdium dans son vignoble, en i852,
M. F. Laforgue seul, par sa méthode préventive, ne lui
avait pas permis d'amoindrir ses récoltes dans une propriété ne comprenant pas moins de soixante-dix hectares
de vignes dans des conditions bien différentes. Cette distinction nous paraît diminuer trop le mérite de M. Frédéric Laforgue pour que nous ayons pu la considérer
comme suffisante; nous pourrions presque dire, si nous
n'étions retenus par le respect dû à ure société éminente,
comme non avenue.
�32
Bèit Telados
Quand lou que fa pas res se couflo de civado ;
Aital fou lous rèinards dempèi lou paire Adam,
XVI
Bah ! nous planguen jamai de trop de moudestio
Laissen fa l'envejous, lou lurat e l'ardit ;
Lou Juge qu'es amoun à la fi lous castio,
E lou que fa lou be per El sèmpre es bénit.
XVII
Perqué tant falseja dins aquesto vidasso?
Per regounfla de bes? per avèire un riban?
Per se fa mai valé ? per avèire uno plasso ?
Jésus ! e que prenèn quand apèi nou'n anan?
XVIII
Avèire bonn renoum, la counscienso neto,
Ajuda tant qu'on pot lou paure malurous,
�Del Felibre de la Naveto
33
E laura toujour drech sus aquesto planeto
Es lou pus bèl benèstre e la pus bello crous.
XIX
Aital el a viscut! tal encaro es toun paire!
Ah! que tu sos urous d'avèire un tal trésor!
Des miliouns que soun soufre à la vigno a fach faire
N'in pourriou faire au mens mile estatuos d'or !
XX
Mes n'ai làgui d'aquelo... ah! la recouneissenso,
La pauro ! es uno flou que flouris raromen ;
l'a trop d'endiferents e trop de sufisenso :
Per ensaca, si fèt; per rèndre, es autromen.
XXI
Quand ausissi tanpauc parla patriotisme,
Fa susa de clavèls d'ausi de tais farots ;
5
�34
Biit Telados
Es per dissimula l'envejo e l'egoïsme ;
Crèire à tal paraulun es èstre pla garots.
XXII
Es coumo dins lous Arts, Sciensos, Literaturo,
Tout vous belugariô per lous èls, per lou nas,
Se ses paures, tantpis ! marrido prouceduro !...
Guèitou mai d'ount venès que noun pas ount anas.
XXIII
Ah ! lous qu'ôu de pecunio ou lou drech d'insoulenso...
L'or dono qualitats, mérites e favous ;
D'un ase cap e tout ne fa 'n pous de sabenso
E des mal escarpits fa de poulits garsous.
XXIV
Tal es l'ana de bèi... lou paure n'es qu'un paurel
A bel èstre un biaissut, jamai predico pas;
�Del Felibre de la Naveto
Fariô de crucifies, s'a laurat, cal que laure ;
Mes per mounta 'n cadièiro el s'en freto lou nas.
XXV
N'es pas lou saventas qu'un tal biais espaurugo !
Per el qu'a bouno tuco es un countentament ;
El afourtis l'artisto amai lou benestrugo
Sus soun gaubi triât, sus soun belugament;
XXVI
Es aqueles letruts passais dessus la raco,
Que se crésou toujour lous prumiés moustardiés,
Rousigats per l'envejo, es aqueles qu'i raco
Qu'el predique à la loungo e lous quite darriés,
XXVII
N'es pas tu que d'acô jamai tiraras peno ?
Tiros trop de toun paire, o ! sos el tout patral
�36
Bèit Telados
Degus à toun entour noun patis ni noun reno,
E coumo el de naissenso as lou paure en agrat,
XXVIII
Boun sang vol pas menti, nou ! nou, rasso rassejo !
Paures, comtes, barous ou pesouls revenguts
Dins toun bel oustalas, coumo el n'asqu'uno envejo:
Es que toutes arrèu siéguou lous benvenguts.
XXIX
Lous que de sous diniés n'en fou tant bouno usanso,
Saique à l'aise anariôu quilhats sus un paissèl,
Car i'a mai d'estacats dins nostro bello Franso
Que de pèis dins la mar ou d'estellos al cèl.
XXX
Laissen dounc dins soun chue talo marrido engenso,
Tout so qu'i pourrian dire apounchariô pa 'n fus ;
�Del Felibre de la Naveto
Drech, caritat, Patrie-, amistanso, avenenso
Dins soun grand cadavras sou Pèire-Padegus.
XXXI
Mes per tu, bel Moussu, bastard d'aquelo rasso,
Tu, bou coumo lou pa pes anants e venants,
Per tout lou be que fas Dieu te fague la graço
De garda toun vièlh paire encaro d'ans e d'ans !
XXXII
Que, coumo dous poupous, am ta noblo coumpagno
Moudèlo de vertut, anjo de caritat,
Lent de tout pensament e de touto magagno,
Visqués dins vostre oustal loungo-mai en santat !.
��UNO FLOU MAIENCO
i
Fai-me quicon, Felibre?—E que vos que te fague?
Te sos be miralhado, amai souvèntos fes ?
Adounc, que tu vos mai? que faire que te plague?
Toun mirai t'a pas dich que noun te manco res?
II
A la primo de l'âge, o ma bello poutouno !
Tu, ramplido de biais, de gracio e de boun grat,
Fresco coumo un rousié tout-escas que boutouno,
Toun mirai t'a pas dich qu'as tout à toun agrat?
�o
4
Bèit Telados
III
Tu, pleno d'avenènso, e galoio, e risènto,
Degourdido, amistouso e d'un boun natural,
E que tant te rousigo et tant te despoutènto?
Toun mirai t'a pas dich qu'as tout soque te cal?
IV
Tu, jouve coumo d'aigo e d'uno bello caro,
Braveto coumo un sôu, senado e de dets d'or,
Que noun posques avèire e que vos mai encaro?
Toun mirai t'a pas dich que tu sos un trésor ?
V
E que tant te desfauto, o ma gènto Eloïso?
Belèu saique voudrios l'estang amai la mar?
E que tant te carcagno ? e que tant te desfriso ?
Toun mirai t'a pas dich qu'avios mai que ta part?
�Del Felivrë de la Naveto
VI
— Fai-me quicon, Felibre? — Ah! soi pas devignairre
E que vos que te fague? — E so que tu voudras !...
— Migo, vos que te cèrque un poulit calignaire?
Toun mirai t'a pas dich qu'à moulous tu n'auras?
VII
— Nou! quand à moun mirai iéu restèssi penjado,
So que me destermeno el jamai m'ou dira;
Lou trauquèssi des èls mai que mai aflijado,
Las amours qu'ai perdut noun me las moustrara.
VIII
— Ah! so que te desfauto e que tu tant aimavos!...
Qu'as tant poutounejat, e de nèit, e de jour!
As bèl te miralha mai qu'oun te miralhavos,
Acô's finit .per tu per li faire un mamour !...
�42
Bèit Telados del Felibre de la Naveto
IX
Nou ! noun la vèiras mai ta pauro e bravo maire!...
Coumo l'astre del jour elo a fach soun tremounl...
As bèl dire, as bèl fa
te demesi, pecaire !
La pauro ! jais en terro e soun amo es amoun !...
�SOUNET
Dins lou bèl mes de mai de l'annado passado,
Migo, de moun ortet te mandèri 'no floù
Tout-escas espelido al raj de ta douloù ;
Coumo tu tristo e gaio èro aquelo Pensado.
Iéu crési que d'amoun Dieu me l'aviô mandado,
Tant èro fresco e bello e mountado 'n couloù.
Ah ! voudriô cado jour te n'en manda 'n mouloù
Mès los de talo meno es courto sa passado.
�44
Bèit Telados del Felibre de la Naveto
Belèu que d'aissi pauc sera 'no raretat!...
Ai las ! s'engrepesis la mato felibrenco
Qu'antan faguèt per tu ma floureto maienco.
Sus toun cor l'as pausado en sinne d'amistat..
Baste que coumo tu, nascudo bezièirenco,
Mantèngue sa frescoù, sa gracio e sa bèutat !
�A MOUN NOBLE AMIC
1
*o erqué tant de cami tout l'an nous desseparo ?
S a 1 lou marrit mestié qu'anèros te causi 1
>- 'a sièis lustres e mai que me fas demesi !
r1 'amistat téuno e méuno, es vrai, es causo raro;
>-. éu tabé qu'ai mous èls penjats sèmpre à ta caro,
"0
odi noun passa'n jour sans m'enestrementi.
Il
•V
erqué mai tu resta dins parèl esclavage ?
M ncaro as en agrat toun bourrèu de mestié ?
�46
Bèit Telados del Felibre de la Naveto
< os-ti dounc m'acaba, noble e valènt guerrié?
y 'a pas prou d'ans e d'ans que tu me fas soufrage
O igos-me que vos lèu tourna dins toun vilage,
> brassa toun vièlh paire e vèire toun clouquié.
III
r anguis que trefoulis lou téu felibrejaire...
S ai fague lèu lou jour qu'auras ta libertat...
> ladoun reviéura nostro vièlho amistat
«- usquo que toutes dous, felibre e guerrejaire,
O , jaguem dins lou clot ount jais moun paure paire !.
?o ai d'el ! soun amo al cèl es en félicitât!...
FIN
�A PARIS
DES
PRESSES
DE D. JOUAUST
Imprimeur breveté
Rue Saint-Honoré, 338
���Pour paraître prochainement :
SATIRO
E.
AS
III
TOURNA-MAI
FENNOS!
AVEC TRADUCTION LITTERALE EN REGARD
( Deuxième édition )
�
https://occitanica.eu/files/original/38169da967bc102a1797011136592455.xml
9f5d50bc29c1ec514f57e820450f2932
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Patrimoine écrit occitan:imprimés
Description
An account of the resource
Ce set contient les imprimés numérisés par le CIRDÒC issus des collections des partenaires d'Occitanica
Libre
Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier
Région Administrative
Languedoc-Roussillon
Variante Idiomatique
Languedocien
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Bèit telados del Felibre de la Naveto/ Junior Sans
Subject
The topic of the resource
Languedocien (dialecte) -- Textes -- 19e siècle
Poésie languedocienne -- 19e siècle
Description
An account of the resource
Premier livre publié en 1875 par Junior Sans, poète biterrois qui se signe le <em>Félibre de la Naveto</em> et édite ses poésies sous le nom de<em> telados</em> (toiles), en hommage à son père tisserand.
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Sans, Antoine-Junior (1820-1905)
Publisher
An entity responsible for making the resource available
Lib. des Bibliophiles (Paris)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1875
Rights
Information about rights held in and over the resource
Domaine public
License
A legal document giving official permission to do something with the resource.
Licence ouverte
Relation
A related resource
Vignette : http://occitanica.eu/omeka/files/square_thumbnails/41cb321ef56474abe28d50fb5ce9c6b9.jpg
http://www.sudoc.fr/005973031
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
application/pdf
1 vol. (46 p) ; 19 cm
Language
A language of the resource
oci
fre
Type
The nature or genre of the resource
Text
monographie imprimée
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
http://purl.org/occitanica/3085
FRB340325101_CAB-1053
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Béziers (Hérault)
Temporal Coverage
Temporal characteristics of the resource.
18..
Alternative Title
An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.
Bèit telados del Felibre de la Naveto/ Junior Sans
Source
A related resource from which the described resource is derived
Mediatèca occitana, CIRDOC-Béziers, CAB 1053
Occitanica
Jeu de métadonnées internes a Occitanica
Portail
Le portail dans la typologie Occitanica
Mediatèca
Sous-Menu
Le sous-menu dans la typologie Occitanica
Bibliotèca
Type de Document
Le type dans la typologie Occitanica
Livre
Catégorie
La catégorie dans la typologie Occitanica
Documents
Contributeur
Le contributeur à Occitanica
CIRDOC - Institut occitan de cultura
Besièrs = Béziers
Junior Sans
-
https://occitanica.eu/files/original/62585de70403477e1dc6d9a7583ed2e3.jpg
cf9c6a45dc0790ec920e7e78c9689981
https://occitanica.eu/files/original/f4d0f763c3477e15349ac88c9e2ca098.jpg
9ac3f89de50936b4970adf886793fccd
https://occitanica.eu/files/original/a48089a3da847f23e7f652073cda14d4.jpg
5dd6098314aea21e8d51a1f07d2c396a
https://occitanica.eu/files/original/92b22c5ca24b550b572aeb284bfa7d81.jpg
710e92671b252fb6353d5834d211aac7
https://occitanica.eu/files/original/92c25215e661da0a9cba5ae372aaddbd.jpg
55bd9b1f464966e1624ac354d5444752
https://occitanica.eu/files/original/73103c62d96f3387f78f9d8661cd2946.jpg
f3cf1ce32014a10b17af43f15f75c721
https://occitanica.eu/files/original/b2e5ebf087e2da053d0cd6aeadaa9452.jpg
304b40b79ca0e56c4783c16427e708e0
https://occitanica.eu/files/original/264157efc0b9fae247b0e531fb41328b.jpg
4d2f278a82332fb78e31c79a6803229e
https://occitanica.eu/files/original/6dc4c9b89a044b66fe2c03f71253677a.jpg
31fb5a18be5636ce07186dbf16b1a9be
https://occitanica.eu/files/original/7976449cd600c7a77fac1750da8cd270.jpg
3bf0d5a8c6c5e0b900a598e0075f2095
https://occitanica.eu/files/original/16e54d0f9b885fcbc119ef439824f5ca.jpg
636530fa773d79d885d0aa9e70481587
https://occitanica.eu/files/original/b2bcf142d22b64a0aa97b27068324f5c.jpg
dd834fd68f3ecb29a810a71afb167348
https://occitanica.eu/files/original/c83fc65afe520966925216e7ed1b0025.jpg
26db567088f13efa41f81a07b7f182c3
https://occitanica.eu/files/original/7383fd09bcefd2147d8bb360c305ef0e.jpg
f21a7356a30ba53dc06006fd4032fcff
https://occitanica.eu/files/original/01024e2713e4d87591f639a3d5737611.jpg
5fdcbb3ebbeec46c313249662a364763
https://occitanica.eu/files/original/731c9129b198b743c06cd3b5bf131caa.jpg
77f1f6e34f9ec27733622f593288d988
https://occitanica.eu/files/original/c59c0401e085f1af1599bd1a40ccbe8a.jpg
b82bc6131d98c4e1230f8d11b33450cd
https://occitanica.eu/files/original/72135e518c01b8b7e2e5c8cc9babc080.jpg
8f27888620a800aef913dbb9cbca2599
https://occitanica.eu/files/original/84c2dc153a39e60061fff29aad25b730.jpg
6dfb832d8d88a3c8c71868cf39e3a703
https://occitanica.eu/files/original/06b14b7891b75bcbc6978eba4201b17f.jpg
e5e41b45402432f7fd8f30b850f6cd74
https://occitanica.eu/files/original/7e03b2fc81cd9c8b2a3fc63aac2eca71.jpg
7eb7af146a36a6c5b1a05924afbcd6c2
https://occitanica.eu/files/original/2bc1f77f49a659ec68fb3dbcfdfe372a.jpg
771e62cbdf93e8423d44fa4713e4ce3a
https://occitanica.eu/files/original/bbdc8ba298a221ecd22f3f96b15eea7d.jpg
d9d49a1abcddd7a396625b77ee6c25c5
https://occitanica.eu/files/original/e7ee08ef4ec60cb7f1efab5875e2c10a.jpg
c44948d533e35658d95da6ef0e3893ea
https://occitanica.eu/files/original/40bd118f12c01858caa9ae8c266407ae.jpg
7f0f694e9722c1b5b5481619e7862034
https://occitanica.eu/files/original/bcb8c10f4b903c5572bd854387fa90d0.jpg
45ef2e8dc96fee0d48ca4f4ade43f5b2
https://occitanica.eu/files/original/f911f1a08cd925991cc3cfb235af2b69.jpg
932b1915c87e6e3fc0de14fc355a78db
https://occitanica.eu/files/original/570078c31827ed688b17854c5af8c5a4.jpg
11e0dd9191856048876fe311846dde5a
https://occitanica.eu/files/original/74fb43cda0fab3964034b93de14740a0.jpg
305c53cb90d790539c87cbfabbcf48c2
https://occitanica.eu/files/original/9cc977fef84d78dc92d797e5d4aeabcc.jpg
a1fa1334f02d8954d8660ee33a8aea76
https://occitanica.eu/files/original/c5804fdbb04996b4646deb5edbfe858e.jpg
9bc3b00deba204b3432b84d031b8104b
https://occitanica.eu/files/original/af359283e7c16968d586d238c31e8821.jpg
7c7ac82478dae1edfcf011d19f84fe13
https://occitanica.eu/files/original/6b0a7ad82318fac1b855ebb693da9b20.jpg
5699cd6bec722c94acdf42b876a303fb
https://occitanica.eu/files/original/19c35f9290c94da4f4e5e67fc3465830.jpg
08960a2e2965f6f9cf519b151f131ccb
https://occitanica.eu/files/original/cfad4445f03d9a2e77d94b462d6a942e.jpg
2a7c0df72e5798f6711f0c99b4f8119d
https://occitanica.eu/files/original/2c4190d98f955c62fbc7fcadd8abd1e8.jpg
e156246f0d6660e3627ce563180c56fa
https://occitanica.eu/files/original/189a24c777204de6b815018aa07d86b6.jpg
e9100fa1b8249d1773df6b19988680e4
https://occitanica.eu/files/original/74300eddca6b9f6db7493c4ee26406c6.jpg
9e547501c9f8f503444017c52db13552
https://occitanica.eu/files/original/7efd8d7e2fd6f129e2d5f4be6dd23303.jpg
08d5f12a9ed1ff1f84ecb60b221baaf8
https://occitanica.eu/files/original/4364381d7dee3fff6ce8102328e6b13a.jpg
6d41419aecc015da492fd453283e0810
https://occitanica.eu/files/original/d7e31bce9236f7fb07ed1fb722d87be8.jpg
fb7b39e87ac4d1600089248b2e2ea0a3
https://occitanica.eu/files/original/4a52e3642f8cd0919dccb94238d22ff7.jpg
4037c2d2a511dacc97e3a198b981cc03
https://occitanica.eu/files/original/9d72779e817869ab0f172ed4a412b579.jpg
250e6500a62bf56bce97e27c8972a7c6
https://occitanica.eu/files/original/a2cd1e634c9164806e91cf4d91879d8c.jpg
187bc3cce10a4b9255cb0521216c86dd
https://occitanica.eu/files/original/f15e97c7be14f08b7be46a8078034310.jpg
50c52a64ee193f65885bda0aaa1c89f7
https://occitanica.eu/files/original/93a5141697bbecc6ce48e8dfa938c727.jpg
182c9117695be861ee6aeb3b2fa14f68
https://occitanica.eu/files/original/8640f7292d116f3593efd0c1868080db.jpg
21cb73b04ee3cb51b37f692093293c34
https://occitanica.eu/files/original/d3c25fe781cec7afb56c704d719e9da9.jpg
2587718466519c7c89523922e97ec659
https://occitanica.eu/files/original/3a530d6acb1d3cfdfa0ee226039ea1a2.jpg
bd23fd585eba60a3b0137871161d6da2
https://occitanica.eu/files/original/301df476756d637baad444cd2cd28168.jpg
ba68b8d08eeb0c92c0740bcbfd40d865
https://occitanica.eu/files/original/7bb3d517ce7412c533754f9db1faf777.jpg
e158cfe83bbbc12bae62df8b24c46925
https://occitanica.eu/files/original/10436e59bc8b22096eab736b4263dc0e.jpg
56ebde09a3caba3dee55df463a727375
https://occitanica.eu/files/original/58bad58692b40098e7a081fffa35e673.jpg
d335aa7f4ae7a7be0806b8ca963078f2
https://occitanica.eu/files/original/797ac750d69ebd99449de503990786b4.jpg
5108c857cb3f41d2581ad72e20730d6e
https://occitanica.eu/files/original/d4bf44b2058306661a647d47feff66c4.jpg
bee415950ce053605449a066a402964d
https://occitanica.eu/files/original/efafa8abdd93f015d445fd7dfddd5d24.jpg
3abb68ba723c6bd1ab6a9d643c841d4f
https://occitanica.eu/files/original/1ecfe2e4faddfbfd63b5d39dc289b644.jpg
051700c5ce2b30c18fd127cb242a9581
https://occitanica.eu/files/original/8ebd8f5a13c374bca208ec8fa3cace0a.jpg
433b64aa021fe6b2f3386fb59efdc4cc
https://occitanica.eu/files/original/5f59519e88093232ea9aa7f5f21fd015.jpg
cacc1981381801b9850f34acc5571ae4
https://occitanica.eu/files/original/bab6af9b89581411d02faf29cc91804b.jpg
a1b7aa8ecb8ef59350d9303a27752ad8
https://occitanica.eu/files/original/dca3c07d13c3432003d1eaeddfd77c3f.jpg
7fd6e652646e3b1e67ca6a6d2ad175a4
https://occitanica.eu/files/original/1f5a1a46eac1f6257edd98072a031693.jpg
b4046cc75bdf4836bf70da9b1d07516a
https://occitanica.eu/files/original/415cbdd5923ab0f6c5ac1e8cfbd57d0f.jpg
e88209474e242dc52e627969a4151357
https://occitanica.eu/files/original/640e2e1beee87413c95619395eaa514b.jpg
968aefab02374dd9dc3ebb870a0a5907
https://occitanica.eu/files/original/04e519a3fcdf4aa0e134c77ddcaa1dce.jpg
d7d9925d8ffb99a6d3f3d089e44e4dd0
https://occitanica.eu/files/original/2847015dc505576e79e1aac5d934f0e5.jpg
a195d0be9e133a87af05d462dd17e3b0
https://occitanica.eu/files/original/9e6ef15a7d6f3bb44347d04202d0fef3.jpg
940f6bec320b7e523e678223a70f782f
https://occitanica.eu/files/original/59a0e0505114d726e400358e4eeed32d.jpg
f406501245fc1197626ca139dc33a9ed
https://occitanica.eu/files/original/c464b8efa462f06a1b64754e59c969a0.pdf
43dab30a5c16678a2a03c53cf3056a53
PDF Text
Text
JUNIOR SANS
AUTROS BÈIT TELADOS
DEL
FELIBRE DE LA NAVETO
PARIS
LIBRAIRIE DES BIBLIOPHILES
338 ,
Rue
Saint-Honoré , 338
M DCCC
LXXXI
�H
�j
��AUTROS BÈIT TELADOS
DEL
FELIBRE DE LA NAVETO
CIRDOC
OC0013604
��JUNIOR SANS
AUTROS BÈIT TELADOS
DEL
FELIBRE DE LA NAVETO
PARIS
LIBRAIRIE DES BIBLIOPHILES
338, Rue Saint-Honoré, 338
M DÇÇC
LÏÏXI
CJ.0..0.
BÉZIERS
�CAB
1042 + *
�•1
A MOUN PAIRE
n L'ouvrier habile, laborieux,
honnête, est l'égal de tout le monde,
et peu de gens sont ses égaux. »
ALPH.
KARR,
Grains de bons sens.
« L'homme qui doit tout à son
travail n'a pas besoin d'ancêtres. »
JUNIOR SANS.
I
Vengut, en pla sirgan, al bout de tous afaires,
Gracio à toun boun gouvèrn, à toun biais, à loun goust.
O tu que sos estât per iéu lou rèi des paires!
Miech-siècle de travalh t'a tirât de dej oust.
i
�2
Bèit Telados
II
D'un paire tal que tu dousso es la remembranso !...
Sens n'avèire à regounfle e sens èstre un Cresus,
Lou.pauc que m'as quitat me fa ma benuranso;
Car per béure e manja n'ai besoun de degus.
III
Rai, guidât per tu soul ai lèu cassât de rasso!...
Menant bel como tu mous pichots revenguts;
Coumo tu sourd e mud, sachent que dis Ourasso :
« Que per tout esculla cal naisse ambé d'escuts. »
IV
N'es pas que desempèi qu'as fach toun epitafo1
Sul tombèu qu'as bastit, trent'ans i'a per lou mens
La lengo noun jamai m'age fach tifo-tafo
Per ribla lous clavèls as marrits garnimens !...
�Del Felibre de la Naveto
V
Tu, milhou que degus, sàbes tout lou countrari...
Mai en doucile efant iéu t'ai sèmpre escoutat;
Car me disios souvent : « Lou que n'a'n gros douari
Pot pas trop leva lengo, ou sul cop escoutat. »
VI
Mes bèi, gracios à Diéus ! paire, pôdi tout dire;
Gimbla lou marrit pèl que me carcagnara;
A toutes à bel tal pôdi lous faire rire,
Amai rire pounchut cal me graufignara.
VII
O, bèi dins moun oustal ai toutos mas aisansos;
Pôdi m'i tène caud en asperant lou temps,
Aquel temps que l'esprit esfasso las distansos...
Ah ! seriô pas trop lèu !... mès ount serôu mas dents !..
�4
Bèit Telados
VIII
Marrit proucès per ie'u d'èstre un filh de teissèire,
Al dire des falourds que de l'or fou soun Diéus,
Mes noun des gens tucats, ni del fin couneissèire ;
Li euro trop lous èlhs à-n-aqueles judiéus!...
IX
Ah! fraires Heirissouns, tant grands que popularis,
E noun mens asciensats que toutes dous letruts;
Risouliés e galois, o vièlhs celibataris!
Ount sès, nobles amies? que sès-ti devenguts ?...
X
Riches coumo la mar e claufits de sabenso,
Iéu, paure felibret e noun gaire tucat,
Sus mai d'un gros bourgés aviô la preferenso;
Car per iéu vostre oustal n'èro jamai tancat,
�Del Felibre de la Naveto
XI
Coumo fasio boun èstre à la vostro coumpagno !
Per apendre, atabé veniô mai qu'à mountour;
Per parla felibrige, ah ! per acô, caucagno !
Noun auriô cugat l'èlh per èstre à vostre entour.
XII
Que m'aurias pas après?... Parlaves coumedio,
Létros, sciensos, bèls-arts; per tout avias d'esprit;
Eres à vautres dous uno enciclopedio...
Vrai, de res vostre cap n'èro desprouvesit.
XIII
Per n'en saupre tant loung res noun vous fasiô pèco :
Libres de touto meno e l'estùdi 'n agrat.
Ah! lou riche trésor, vostro bibliotèco ' !...
Per la bada tout l'an iéu m'i seriô 'nterrat.
5
�6
Bèit Telados
XIV
Per iéu vostro amistanso èro ma miejo vido!...
Per vautres al travalh cado jour afourtit,
Se ma tèlo à la loungo es obro mai poulido,
Iéu l'aurai tèisso, es vrai, mès am lou vostre esprit.
XV
Ah! Louis!...ah '.Justin !... vautres que tant m'aimaves!...
Me prenias à Bastit, Coumbograsso, à la mar;
E per me regala tout cop me carrossaves;
Mès noun èri'n bandit, nimai cap de bastard !..•
XVI
Nàni.De jouventut couneissiaslou méu paire;
Se parlavo prou d'el toutes lous carnavals;
Aviô fach fosso tèlo à vostro bravo maire;
Car teissiô mai-que-mai que per lous grands oustals.
�Del Felibre de la Naveto
7
XVII
Sabias qu'ambé lou mounde èro tout amistansos,
E que mai que noun cal el noun parlavo enloc;
Qu'ount qu'anèsso,ountquenou,n'aviôgesdevacansos,
Perqu'èro 'n ome net; èro 'n ome net, oc !...
XVIII
Ero d'aquel vièlh bosc que se fa las flabutos;
Un ome ount lou voulias à tout' ouro del jour;
Eisat per sous travalhs, as pounts, à las minutos;
Fasiô tout de boun grat sens counta sul retour.
XIX
Ah! n'èro pas acô que lou despoutentavo...
Nascut dins l'autre siècle, acoustumat à pauc,
Lou plasé d'èstre utile, acô lou countentavo;
L'argent ! nàni, l'argént jamai noun i'a fach gau.
�Bèit Telados
XX
Sabias vautres qu'amai nascut dins la paurièiro,
Poudiô passa pertout ambé loup cap levât,
Sens cregne que degus l'afrountèsso en carrièiro
Per quauco malafacho ou quauque vièlh levât.
XXI
Qu'es soun mérite aquel que lous dourous palejo,
De se pla coumpourta, de res déure à degus?
Ah! mancariô qu'acô qu'el agèsso l'envejo
De pas paga soun mounde ou d'èstre un marrit gus !
XXII
Lou que trimo tout l'an e que cal que proufite
Per apana l'oustal, e qu'es sèmpre à l'estrech,
Aquel, ou jamai nou, grand es lou séu mérite,
Se toutos fes n'es un de laura toujour drech.
�Del Felibre de la Naveto
9
XXIII
Sabias mai que sa muso èro pas rouvilhado,
Quand marits e mouliés aviôu capignaments ;
Qu'el èro recercat per li fa la palhado ;
EDiéus saplos qu'afachdins cinquanto ans de temps 1...
XXIV
O, cinquanto ans e mai sa muso populàrio
Sèmpre a cansounejat e marits emouliès,
Coundamnats, vrai noun vrai, per sa cour coculàrio
Per s'èstre pelejats ou fach quaucos fouliès.
XXV
Aqui soun pecatas quand viviô lou méu paire!...
Mès l'in poudiô-ti mai s'èro nascut aital?
S'el naturaloment èro cansounejaire ?
Lou qu'on porto en naissent n'es pa'n pecat mourtal.
�10
B'eit Telados
XXVI
Ah! se dempèi lou jour qu'Adam venguèt sus terro,
Lou mounde en carnaval n'aviôu que rimalhat.
Iéu n'en sàbi mai d'un dins nostre vièlh Biterro,
Qu'ai loc de fignoula seriô qu'un espelhat.
XXVII
Mès parlem mai de iéu, d'aquel filh de teisseire,
due mai d'un fais catas davans li fa bèl-bèl,
Quand, acarnat contr 'el, coumo un vièlh chi mourdeire,
Darriés, à l'amagat, pèi li tiro la pèl.
XXVIII
E que tant ai sus iéu que tant li fague envejo ?...
Oh ! noun es mous castèls, nimai mous vièlhs escuts...
Es ma part de soulel que lous foutimassejo ?
S'es per acô, rasclet! n'ôu d'arpiéus prou croucuts.
�Del Felibre de la Naveto
XXIX
So que nous vend'amoun noun se vend ni se croumpo ;
Tant-pis per l'envejous que vol mai que sa part!
Lou qu'envejo la méuno, aquel d'aquî se troumpo ;
Car quand n'en tastara, crési que sera tard.
XXX
Nàni! nàni, cadun cal qu'aima so qu'es nostre;
Que n'a mai, tant milhou ! lou que n'a mens, tant pis!
Iéu gardi so qu'es méu; vautres, gardas so vostre;
Soi countènt de moun sort, moun pauquet me sufis.
XXXI
E que gardou so séu lous qu'ôu mai de richesso!'
Que manjou soun plen ventre e prengou sous plasés !
Iéu, mai de cor que d'or, ai la delicatesso
De li res enveja, per que n'enveji res.
�12
Bèit Telados
XXXII
Tu, qu'as fosso sicap e tant mai de sabenso ;
Tu, que n'as tant à l'oumbro e mai mai al soulel;
Tu, que nados dins l'or desempèi ta jouvenso,
Noun te fa pas prou lum lou bèc de toun calel?
XXXIII
Que m'en dises, FranqueH? saco de très eminos!
As de bes à regounfle e sos sèmpre afamat?
N'as pas prou per mouri? perqu' adounc tant craïnos?
Pourtant per degalhié noun sos pas renoumat.
XXXIV
Ah ! per acô, grand Diéus !... ah! quand me dises vautres
Qu'un richardas parèl siegue tant lougarou!...
L'envejous s'amagris de la graisso des autres;
Car n'auriô tant e mai qu'el jamai noun n'a prou.
�Del Felibre de la Naveto
XXXV
S'encaro me disias que quaucun n'en proufito,
I auriô que mitât mal d'enveja tant l'argènt ;
Mès per viéure en coucarrouou coumo'n vièlh erm
Rai, se sap que l'avare es toujour indigènt.
XXXVI
Tal es lou malautis que tout l'an manjuquejo,
Que vol fosso pitanso à cado séu repais;
Lou paure! en s'entaulant, li manco pas l'envejo,
Mès manjo que des èlhs e noun met res al cais.
XXXVII
Tal es un envejous, un envejous avare,
Que, per mouri mai riche, i cal d'or, e n'en vol !..
Pèi, lou tèn de sarral al founs de soun armare,
Res que per lou bada, quite à n'en veni fol.
�'4
Bèit Telados
XXXVIII
Amai n'ages jamai fach crida tounvinagre,
Per ta grando avaresso aumens sos counescut ;
L'envejo que te coi te vestis trop de magre
Per qu'en brave counfraire âges jamai viscut.
XXXIX
Amb'aqueles bouns tics qu'as tirât de toun paire,
E te vejènt coumo el tant replèt qu'un luquet,
Dire cal mourira des dous lou mai renaire...
N'i'a que disou qu'es tu?... que te plàni, Franqu
XL
E, riche double d'el, e lous couides mai libres,
Vrai, v'oudrios canta soul, coumo fa lou coucut?
Soulet mai publica, faire libres sus libres,
E soulo èstre ta muso à fa tinda soun ut?
�Del Felibre de la Naveto
XLI
E que vos tant canta roussignolas de gàbio?
Sàbes be que cap d'èr ta muso a fabricat;
Qu'i cal la serineto... es acô que t'enràbio
D'èstre qu'un roussignol de naissenso endecat.
XLII
Tè, per un manjo-prèste as be fosso gloriolo !. .
Te sangbegues pas mai per ta celebritat!
Nou ! nou, li mountaras sens manco al Capitolo
E passaras d'ausido à la posteritat.
XLIII
Fas be prou lou perqué per avé d'encensados !.
Vas tira lou capèl aissis, amoun, aval ;
E lou mounde, alassat de toun fum d'alizados,
Per s'en desempega te disou sens rival.
�i6
Bèit Telados
XLIV
Caucagno acô, Franquet!... Vai, vai, seras ilustre...
L'or fa grands lous nanets; un biaissut d'un esplech;
Pôdes mouri countènt; saique dins mens d'un lustre,
L'or, qu'es toun defensoù, te fara fa toun drech.
XLV
Ta vilo es bouno maire, e sus quauco grand plasso
Tous fiers counciéutadins lèu-lèu te quilharôu;
De mai, pes patiments qu'as fach dins ta vidasso,
Coumo uno bèstio raro un jour t'empalharôu.
XLVI
Aro, per tous counselhs : « Planto aquî ta naveto !
<r Pèrdes pas toun argent à te faire emprima;
« Vos, felibre essouflat... » Te couneissi, masqueto !
As bel faire de pebre, el vol tèisse e rima.
�Del Felibre de la Naveto
XLVII
As be pla làgui d'el, amai de sa pecùnio !...
Mèstre de soun argènt, encaro el noun es fol,
Amai qu'à sous plasés l'emmesse de-countùnio,
Per se faire emprima sa bourso fa pas col.
XLV1II
Lènt d'èstre un Opimiusî, nimai cap d'Aristipo6,
El noun seguis l'argent, coumo tu fas, Franquet;
El s'abéuro tout l'an de sa milhouno pipo;
Coumo tu, lourdo bèstio ! el viéu pas en cranquet.
XLIX
A toun âge, pamens, déurios saupre, vipèro!
Que sai sèm pas per grano e que nous cal parti ;
Mai que l'or noun seguis aquel que portou 'n terro
Perqu' adounc, vièlh Midas! sos tant fol de pati ?
3
�,8
Bèit Telados
L
Se de tous revenguts noun sabes fa l'usage,
Parlo, à que te servis d'avèire tant d'argènt?
Creses, en lou sarrant, faire l'obro d'un sage ï
Mai tu lou sarraras, mai seras indigent.
LI
Que dirios d'un pages tenguènt fosso poulalho,
Encavalant soun vi pipo sus piparot,
S'el tout l'an béu que d'aigo e manjo qu'ourtoulalho
Dirios que pèrd l'ainat, qu'es balourd ou farot.
LU
Per cal lesinos dounc tout lou loung de l'annado ?
Perqué t'acoutros mai coumo lous sabatiès ?
Perqué toun casalas noun vèi cap de dinnado?
Amoulounos, pas vrai, per tous bèls eretiès?
�Del Felibre de la Naveto
19
LUI
Tè! de te saupre aital mas carns se reboulissou,
En pensant al bel jour qu'anaras as pounchuts;
E sera bel, crèis-ou, tant eles trefoulissou :
La provo, es qu'avans tèmps fou dansa tous escuts.
LIV
Aguèito, paire avare, ount meno l'avaresso,
Quand la carn de sa carn n'es à maudi soun sort!...
Mès l'efant qu'en bounur vèi sanja l'amaresso,
Aquel aimo soun paire... e mai mai quand es mort.
LV
O paire benurous! per iéu la flou des paires;
Car m'as sèmpre menât coumo lou lach sul fioc;
Amies coumo de grelhs, visquènt coumo dous fraires,
Dins ma routo ambé tu n'ai troubat cap de roc.
�20
Bèit Telados
LVI
Tabé, dempèi lou jour qu'en plourant te quitèri,
Lou pus marrit per iéu!... e fara lèu sièis ans!...
Quand soi las d'èstre soul, tout drech al cementèri
Iéu m'en vôu descoufla sul clot des fraires
SANS.
LVII
Pèi, tout en asperant d'i fa ma davalado,
Tant que dins ma naveto ai de fiai rascagnut,
Iéu m'escrimi de-loungo à fa quauco telado ;
Amai tèisse per iéu siegue tant espignut.
LVIII
E tu, Diéus pouderous, tu que m'as fach felibre!..
Se me donos prou temps, après m'èstre escrimât
Per tria moun travalh e n'en faire un bèl libre,
Paire, l'auras prumiè, quand l'aurai emprimat.
�Del Felibre de la Naveto
21
LIX
O paire! à tu prumiè moun amour e ma glôrio
Del travalh qu'ai tèissat mai de nèit que de jour;
E se jamai moun obro es digno de memôrio,
A tu mai, paire qu'aimi e qu'aimarai toujour.
LX
O paire que d'amoun legisses dins moun amo !
Que cinquanto ans d'arrèu sos estât mùun flambèu !
Iéu, de mai, pregui Diéus, lous sants e Nostro-Damo,
Qu'à ma mort ras de tu siegue al nostre toumbèu.
JUNIOR SANS.
Beziés, lou 17 nouvèmbre 1876
��A MOUN AMIC BERNAD
i
Tu, moun paure Bernad, de bouno renoumado,
Brave efant del Capnôu, qu'as toujour pla viscut
Amb' Annoù ta moulié, toun anjo bèn-aimado,
O tu, que m'as vist naisse e toujour counescut !
II
Digos, digos-m' un pauc s'as counescut ma maire
E s'amb' elo as trepat en sieguent efantous ?
l'a braves ans d'acô! t'ensouvenes, pecaire!...
Es vrai, l'as counescudo? Ah! que tu sos urous !
�24
Bèit Tolados
III
Digos-me, se te plai, Bernad, digos-m' encaro :
Es vrai que del Capnôu ma maire èro la floù ?
Qu'èro uno bello planto e d'uno bello caro?
Quano joio per tu!... per iéu quano douloù!...
IV
T'ensouvenes, tabé, quand al bras me pourtavo?
Quand me fasiô teta tout en me brandoulant ?
La vesios ! la vesios quand me poutounejavo !
Ero uno bravo maire !... aimavo soun efant !...
V
M'aimavo trop per viéure !... O Jano ! o pauro Jano
Un jour, me cresènt mort, tout soun sang se virèt,
E la Mort sens pietat, qu'ount que siègue reclano,
Avans de la couneisse, Elo me la raubèt!.,.
�Del Felibre de la Navet o
25
VI
Davans Dieu siègues, maire, o ma tant bravo maire!...
La pauro! tout escas m'acabèt de nourri ;
Iéu n'aviô que dous ans quand en terro anèt jaire !
Que t'aviô fach, grand Dieu ! per me la fa mouri?...
VII
E tu, paure Bernad ! ièr quand iéu te quitèri,
Tu, paire qu'avans ouro as lous pèls toutes blancs,
Ount anèros soulet? — M'ôu dich : « al cementèri,
« T'aginoulha sul clot de tous paures efants!... »
Setèmbre 1873.
4
��LOU DARRIÈ ADIÉU
A
nostre paure amie Justin Heirissoun.
I
Avans que per toujour dins soun clot ane jaire
Lou qu'avèm tant aimât e que toutes plouram,
Diguem qu'èro 'n feîibre, un letrut del boun cairc,
Qu'aimavem nautres coumo un fraire,
Tant el èro amistous, galoi e boun efan.
�B'eit Telados
II
Nou ! cresiam pas tant proche aqueste marrit viage
A quaranto-nôu ans tu te sos atudat'!
Ta pèrto loungomen nous fara grand soufrage!,..
Ai ! noble amie ! quane doumage
Que dins tant pauc de tèmps tu nous âges quitat!
III
Mai aro ount es, pecaire ! aquelo inteligènso,
Aquel boun natural, aquelo gaietat?
Ount es aquel boun goust per lous arts, la sciènso,
Aquel amour de la sapiènso?
Ount es aquel bèl biais amb' aquelo amistat?
IV
D'aquel tant bèl trésor, aro, amies, que nous rèsto
Quasimen res, gueitas, coumo acô's pietadous !...
�Del Felibre de la Kaveto
O, tout, tout s'es périt coumo un jour de tempèsto!
Nàni ! pas tout, s'ai bouno tèsto :
Nous rèsto un souvenî, souvenî triste e dous.
V
Oh! lou counservarem coumo nostro prunello
Per ne fa lou sujet de braves parlamens;
Sas bounos qualitats, que la Mort nous rastello,
Serôu per nautres uno estello,
Uno counsoulaciéu per sous paures parènts!
VI
Paure iéu !... paure tu !... Ta dousso e bello caro
L'aurai davans mous èlhs tant que sai poulsarai ;
E ta bouno amistat, Dieu sap se m'èro caro !
E tant d'autros causos encaro...
Noble amie! dins moun cor, vai, te las rejundrai.
�3o
Dèit Telados dcl Felibrj de la Naveto
VII
Aro dourmis en pas dins ta loumbo benido :
Ah ! se la Descarado a dalhat toun destin,
Fague que Lou d'amoun, qu'as toujour près per guido,
Te prengue amb' el dins l'autro vido !
Siègue amoun ta bello amo!... Adieu! adieu, Justin!
Lou 9 de mars 1869.
�A MESTRE JAN LAURÉS
AUTOU DEL
CAMPÈSTRE
I
Ah! paurugas de Jan Laurés,
Tu, que felibrejos en mèstre,
As be pla pou que toun Campèsire
Faute en quicom? Noun fauto'n res !
�Bèit Telados
II
L'ai passade- de bout à bout
Aquelo terro acampèstrido ;
Grand doumage s'èro pautrido,
Aro que fa dequé de tout!
III
D'un armas fa vignos e camps,
Aubres, fruits, flous de touto meno
Acô fa susa la coudeno
E noun tène jaulo as passants.
IV
Vai, n'en sabi quicom, paurot!
Iéu, coumo tu, valènt counfraire,
Soi pas nascut après moun paire,
Coumo l'on vèi mai d'un farot.
�Del Felibre de la Naveto
V
S'aro as dequé passa l'ivèrn,
Arribat à toun damé terme,
Es qu'en trimant, tu, fort e ferme,
As avut d'irme e de gouvèrn.
VI
Quand n'i'a pas bèi que sou nascuis
Dins l'or e la bouno cousino,
Que rèstou dins l'escuresino,
Tout en papant sous bèls escuts!...
VII
Preval-te dounc del travalh téu,
Que tu batejos lou Campèstre,
E siègues fier d'aquel benèstre
Qu'as aliscat coumo se déu.
�34
Dèit Telados del Felibre de la Navcto
VIII
Amb' el, mirai del terradoù,
Miralho-te dins ta Grasseto8
Iéu mai reprèni ma passeto
Per ourdi quauque teladoù.
IX
Pèi, s' à Diéu plai, dins quauques ans,
Iéu te mandarai las Telados',
Ourdidos, tèissos e fialados
Per toun counfraire mèstre Sans.
Fevriè 1878.
�BRINDE
POURTAT AL BANQUET DE LA MAJO FÈSTO DEL
LO'J BÈL JOUR DE SANTO
FELÎBRIGE
ESTELLO
I
De-delà lou grand rèc, aval, en Americo,
Quand un chèf de tribu dat Pospitalitat,
AI passant bènvengut, la causo es istorico,
Oufris soun calumet en signe d'amistat.
II
Aissi la bènvengudo es fèmpre pairenalo :
As fraires enlaulats toutes à soun entour
Lou Majoural oufris sa coupo frairenalo,
Divo coupo ount cadun se desseto à soun tour.
�36
Bèit Telados del Felibre de la Naveto
III
O tu, que toun nectar, dins aquest auditôri
Rajant à grand tarai à tribord e bâbord,
Fague qu'enamourats del noble Counsistori,
Done à toutes d'alen dins soun sant estrambord !
IV
E, de mai, qu'ai vièlh filh d'un fasèire de tèlo,
Felibret de naissènso, e noun mens risoulié,
Permetés, cars amies, qu'el brinde à santo Estelio,
A tout lou Felibrige, à soun grand Capoulié.
En Avignoun, lou 21 de mai 1877.
�A MA MUSO
Un des pus bèls jours de ta vido
Per tu sera ]ou cinq de mai ;
Muso, gaudis-t'en dounc; siègues fièro e ravido
De l'oucasiéu que t'a servido,
Perqu'à-n-aquel boun plat noun recaucaras mai.
I
Couro dins toun oustal auras paro escasènso?
O, couro tu vèiras, ausiras mai tabé
�38
Beit Telados
L'ilustre e fier Mistral, lou pus mai de Prouvènso,
Dire soun Gramecish Madamo Clemènso,
Lou jour que l'a sacrât mèstre en lou Gai-Sabé t
II
Couro mai te vèiras en tant bouno coumpagno :
Moun filh àta senèstro; à ta dèstro En B.. ;
En D. ras de Mistral, grand coumo uno mountagno,
E tus amb'un pan d'èlhs, que lou som noun carcagno,
Sens de tout so qu'el dis n'en perdre un boucinet?
III
O, couro ausiras mai tant noblo parladuro?
E n'ausis pas que vol en Frédéric Mistral!
Per soun biais, soun parla, per sa regardaduro,
Vous galino las carns de tant pla qu'où courduro,
Tant el escullo tout e d'un toun magistral.
�Del Felibre de la Navcto
IV
Aquel n'es de fourés ni de truco-peluco
Qu'a fach Lis Isclo d'or, Mirèio e Calendau!
Vrai, tant-Ièu tu Pausi, bados coumo uno tuco;
T'estrementisses touto e tout toun sang s'aluco;
Car, per tu, que que digue, el toujour te fa gau.
V
Cap-à-cap toutes cinq à l'entour de la taulo,
Passèrem la vesprado en grand countentamen ;
Sus la fèsto d'Isauro à cadun teniô jaulo;
E très ouros d'arrèu qu'el gardèt la paraulo,
Nous tenguèt dins la joio e dins l'encantamen,
VI
O Toulouso! o Clemènso! o noblo e santo damo !
Qu'avès fach de moun mèstre un mèslre en Jocs Flourals,
�40
Bèit Telados del Felibre de la Naveto
Gramecis milo fes del fin-founs de moun amo
Per ma muso e per el que tout lou Bel inflamo ;
S'inflame loungo-mai lou rèi des Majourals I...
Un des pus bèls jours de ta vido
Per tu sera lou cinq de mai;
Muso, gaudis-t'en dounc; siègues fièro e ravido
De l'oucasiéu que t'a servido,
Perqu'à-n-aquel boun plat noun recaucaras mai.
5 de mai 1879.
�LOU DARRIÈ ADIÉU
A
nostre paure amie Francés Reboul
I
Al miech de sous amies tout galoi ièr encaro,
Degus poudiô prevèire un cop tant mai fatal !
E bèi, sens fa de brut ni sens nous dire garo,
La descarado Mort nous a près, la barbaro !
Nostre milhoun amie, e l'a près à bel talh.
II
Coumo lous Heirissouns e tant d'autres felibres,
Tu vivios per l'esprit, l'amistat e lou cor;
6
�42
Bèit Telados
Avios lou goust des arts e l'amour des bèls libres,
E toujour, en parlant, tous dires francs e libres;
Coumo eles, atabé, pla mai de cor que d'or.
III
Couro repararem uno tant grando pèrto ?
Ounte trouba tant dousso e tant bouno amistaù
Per lou boun temps que tiro acô nous descouncèrto ;
Aurem bel à l'acamp laissa la porto ouvèrto,
Cap n'aura toun bèl biais ni ta galoietat !
IV
Nàni! la séuno mort nous es irreparablo,
E per nou'n counsoula parlaremd'el toujour;
Aital, nostres regrèts serôu causo durablo;
As èlhs de sa familho uno obro inalterablo ,
Per nautres uno provo e d'estimo e d'amour.
�Del Felibre de la Naveto
43
V
E iéu que toun boun cor m'aviô près d'agradanso,
Un simple felibret qu'as aimât tant e mai,
Que farai iéu per tu, paure e dins l'ignouranso ?
De ta grando amistat gardarai remembranso;
Quand viéuriô milant' ans, o, te la gardarai !
VI
Aro vai jaire en pas ras de toun brave paire,
E se ta mort a mes tous amies dins l'emboul,
Fague que lou Grand Juge amoun te garde un caire
Quand l'ouro picara per juja toun pla faire !
Siègue aital, paure amie!... Adieu! adieu, Reboul !
18 de fevriè 1881.
��UN PASTRE E SOUS VESIS
APOLOGO
Un vièlh pastre rusât, couqui, pie de malisso,
Passablomen goulut, n'ai pas vist soun parèl!
Desempèi quauque temps vous aviô près la tisso
D'assadoula soun troupèl
Dins lou prumiè terren qu'i dounavo dins l'èlh.
Quauques cops l'aviôu laissât faire :
E troubavo qu'acô li fasiô soun afaire;
Atabé, sous moutous èrou moufles, grassets.
Engroumandit aqui, vous aviô près d'aussets.
Insoulènt coumo uno poutencio,
�46
Bèit Telados
Qu'auriô pas fach la revelencio
A cap de vesi del cantoù;
Quand saique un boulet de canoù
I auriô petat sus la panoulho.
Ah! se lou couneissias à-n-aquel vièlh roumput,
Coumo un ase es testut!
Cèrcobrégo pertout, es el que tout ramboulho,
E n'es pas mai countènt que quand es en bourdoulho.
Rai, s'èro pus fi que Grigoulho !....
Escoutas so que s'es passât
Amb'un de sous vesis la semano passado,
Qu'aviô semenat un vessat,
Amai nou, pensi pas, cresi qu'es de civado.
Sens tène per degus, aissi la veritat :
— Un boun matî, coumo à soun ourdinari,
Moun brave pastre delarguèt,
E tant vite s'encaminèt,Qu'à pouncho d'aubo se troubèt
Al ras d'un camp d'un franc prouprietari,-
�Del Felibre de la Naveto
Moussù, sens se gèina, fa mounta soun troupèl
Dins aquel campât de civado :
De las ounglos, boutas, jamai noun 'avut guèl!
Couneissiô lou terren; l'aviô mai rousigado.
Mes aquel cop, tant-lèu que grimpèt lou toural :
« Ounte vas, majoural?
Uno vos d'en-aval
Li cridèt. « Atten-te, voulur, aspèro ! aspèro !
Ah! belitras!
M'ou pagaras! »
Mès el tranquilomen, coumo se res noun èro,
Am soun aire alaiat, fa mounta sous moutous,
Sas fédos, sous arets, toutes sous agnelous,
Sens crentâ del vesî la terriblo coulèro
Ni sens pensa qu'èro un cas de galèro:
El, rai, crento ni Diéus, ni sants del paradis ;
Se crèi fort coumo un brau, lou pere del païs.
Pourtant, quand lou vesî vèi qu'i manjo sa viand
Arribo as quatre peds, e quand vèi lou trayal
�48
Bèit Telados
Que lou pastre aviô fach, grumo coumo un chabal
a Mès pensi que diras cal es que te coumando
D'assadoula dins ma prouprietat? »
Li dis adounc enfurounat,
En bramant coum' un tauri.
« Quand semeni, quand lauri,
N'es pas per tu, ni tous moutous !
Enfin, ounte ne sèm? sèm à manjo-bacous?
Sabiô be que cad' an la tenios de fintado,
E mai d'un cop l'as rousigado,
Vièlh scélérat !
Mès à la fi sos atroubat.
Es aro, per lou cop, que vas dansa las quècos;
E pagaras lou retardât !
D'aqueste pas vôu vèire un avoucat
Per li counta toutos las pècos
Qu'as fach dins ma prouprietat. »
A-n-aquel mot de prouceduro,
Lou pastre i regagno las dents,
�49
Del Felibre de la Naveto
E sens mai amusa lou temps,
Ni counsulta ni vesis ni parents
Per que sieguèsso mai maduro,
Am sa bourdo, pin-pan ! i'amalugo ious rens.
L'auriô quittât per mort, la causo n'es seguro,
S'un parel de vesis n'èrou pas arribats.
Del parauli del pastre, à soun tour, alassats
E de sa michanto tournuro,
Encaro mai de l'aventuro,
Prenguèrou lou partit del flac contro lou fort
(Qu'es grand, aquel gusas, semblo un tambour-major),
En li diguént : « Es tu qu'as tout lou tort;
Nautres t'avèm vist faire ; es tu qu'as cercat brego.
E coumo grand e gros, contos de faire lego?...
Fas pas trambla degus : vai, sos de Magalas!
Se te passant darrè, belèu tu t'en doulras;
Garo ! seras lèu mes à rego.
E pas que per soun mourre, i cal faire un proucès,
Vesi ! s'as pas d'argent, nautres sai sèm esprès.
7
�5o
Bcit Telados
Lou cal fa laura drech à-n-aquel grand pandoulo, *
Se disou toutes très. « Ha! vos fa bouli l'oulo
Ambé lou deque des vesis,
E so qu'es pus terrible, al despiech de Themîs!
Nautres t'arrengarem : un moumen de paciènso ;
Laisso-nous vèire l'avoucat;
E quand aura tout enginat,
Es aro, te direm, que lou proucès coumènso,
E poudrios èstre adounc coumo'n blese matât.
— Un proucès coumo aquel cal que siègue devigno
Que lou vièlh pastre a tout lou tort,
E ni per argènt, ni per or,
Que siègue dins lou camp, que siègue dins la vigno,
Acô de sous amies a bèl ana ploura
Per vèire se pot s'en tira,
Lèu lou proucès se jujara
E l'atapara pas ambé d'escoupeligno.
Aital uno autro fes belèu s'en souvendra.
— Un vièlh pastre a lou mal d'un calelhoù que bru
�Del Felibre de la Naveto
De tout temps cal toujour lou tène de fintat,
E quand de vostre semenat
Troumpasso la boudulo,
Cal que sul cop siègue moucat
Per un boun tribunal sens autre preambulo. »
Faire coumo voudriam que nous sieguèsso fach,
Seriô la fi de toutes lous proucèsses;
Adounc, adieu proucururs, avoucats,
Adieu lous usuriès ambé sous intéresses,
E lous gouluts aital seriôu toutes matats.
A moun avis es la le la milhouno.
Mai seriô curious de saupre qu'es aquel
Que joust la capo del soulel
Poudriô trouba sa pariouno.
Mai, 185.4.
��NOTES
1. Aissi so que legissi dins sas cronicos : ce Recoumandi
irrevoucabloment à moun efant, ou à sous eretiès, de pas
oublida, après ma mort, de faire grava, ambé atenciéu, sus
mountombèu, l'epitafo qu'escrivi bèi, lou vingt-e-tres d'avril
1842. E coumo moun noum coumenso e finis per un S, ai
fach fini toutos mas rimos per un S. » Aissi soun epitafo
qu'el même, plé de vido, a fach grava sus soun toumbèu
entournejat de ciprès, de soucos e de rosiès, e sus la facio
qu'aguèito lou miejour :
Aissi joust Ious ciprès
Julian Sans, de Beziés,
Fa repausa sous osses;
Sa muso dis : Cal ses?...
Passants, lou fougis.sès!
Mes sai tournarés fosses.
Per tant qu'âgés lou fil al nas,
La Mort vous delembrara pas.
2. Amai moun paire âge rimât soun epitafo lou 23 avril
1842, lou toumbèu n'es estât bastit, e de mitât ambé soun
fraire Anlôni, soun cago-nis, qu'en 1816, coumo porto l'in-
�54
Notes
scripciéu qu'a fach mai grava el même sus la facio qu'aguèito
lou Pounènt ou Narbounés :
EN
1846
A perpetuitat
Lou toumbèu s'es foundat;
Pregarés Diéus, passans,
Per lous dous fraires SANS
Juiian e Antoni.
:
3. La bibliotèco des fraires Heirissouns es uno de las mai
richos e de las mai renoumados de tout lou Miejour, e saique de mai lènt encaro, siegue per lou noumbre coumo per
la raretat de sous bè!s libres.
4. La publicaciéu de mas Bèit Telados, à la Librariè des
Bibliojilos, sus la fi de décembre passât, a degut furiousoment
faire oumbro à quauque vièlh arlèri, per qu'el m'age mandat
per la posto, lou sièis de mars d'aquest' an, un Sounet injurious, es vrai, mès tant mal penchenat que lou rimalhaire
que l'a signât Franquet.
Gramecis dounc à-n-el, e per sas soutisos, e per m'avèire
procurât la bouno escasenso de despenja moun Hoc d'estrelho
touto rouvilhado per l'alisa un pauquet, car cresi que noun
sera pas per glorio. Déu me saupre prou de biais per aco
faire, per que, même dins l'espet de sa grando coulèro, tout
en me conseillant de fa de verses de palhado coumo moun
paire, el pot pas s'empacha de me dire : T'en tirabos pas
mal. Es toun lot. Remarcarés que n'es pas iéu que li ou ai
fach dire; mès, à moun tour, iéu li dirai que se li tiravo,
n'a pas trop mal encapat soun cop ; amai que se sap pas lou
prouvèrbi : Que cèreo lou chi quand dort, s'el lou mourdis,
�Notes
55
n'a pas tort, qu'el l'aprengue. Qu'aprcngue encaro mai per
un boun cop qu'ai lou mal d'un bartas : Que s'i frilho, s'i
pouncho.
5. Opimius, pauvre avec des tas d'or et d'argent, buvait
dans un pot de terre le vin de Veies les jours de fête, lequel
était apparemment fort mauvais, et les rinçures des tonneaux
les jours ordinaires.
6. Aristippe, un philosophe grec qui fit jeter tout son or
au milieu des sables de Lybie, parce que ses gens n'allaient
pas assez vite, et que ce fardeau les embarrassait. (HORACE,
Satires, II, m.)
7. Mort le 9 mars 1869, — e soun fraire Louis, en juliet
de la mémo annado.
8. Es lou noumde la terro qu'el a croumpado un pauc aro,
un pauc pèi, e ount el i'a bastit sa demoro, valènt-à-dire un
granjot.
9. Las Telados del felibre de la navelo, tal sera lou titre
de toutos mas obros felibrencos, quand las farai espeli...
�A PARIS
DES PRESSES DE D. JOUAUST
BUE
SAINT-HONORÉ,
338
�'t^"tc>«i»o^
y>oS>^'wvo\^.;
tS "fcmvn
C'tftT ^5t»-
�4
��EN PKEPAKAC1ÉU
LA SAT1RO IV
LOUS EMBARRASSIÈS
E LOUS
BUTO-RODOS
�
https://occitanica.eu/files/original/6e63053f8525a8f16c3056cc3a7cf5e4.jpg
9b0ea22f2f7773e9ca50b9b83806a5e5
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Patrimoine écrit occitan:imprimés
Description
An account of the resource
Ce set contient les imprimés numérisés par le CIRDÒC issus des collections des partenaires d'Occitanica
Libre
Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier
Région Administrative
Languedoc-Roussillon
Variante Idiomatique
Languedocien
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Autros bèit telados del Felibre de la Naveto / Junior Sans
Subject
The topic of the resource
Languedocien (dialecte) -- Textes -- 19e siècle
Poésie (occitan)
Description
An account of the resource
Second livre publié en 1881, par Junior Sans qui se signe le <em>Félibre de la Naveto</em> et édite ses poésies sous le nom de <em>telados</em> (toiles), en hommage à son père tisserand.
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Sans, Antoine-Junior (1820-1905)
Publisher
An entity responsible for making the resource available
Libr. des Bibliophiles [D. Jouaust] (Paris)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1881
Rights
Information about rights held in and over the resource
Domaine public
License
A legal document giving official permission to do something with the resource.
Licence ouverte
Relation
A related resource
vignette : https://occitanica.eu/files/square_thumbnails/6e63053f8525a8f16c3056cc3a7cf5e4.jpg
http://www.sudoc.fr/005973589
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
application/pdf
1 vol. (55 p) : fac-sim. ; 19 cm
Language
A language of the resource
oci
fre
Type
The nature or genre of the resource
Text
monographie imprimée
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
https://occitanica.eu/items/show/3084
CAB 1042
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Béziers (Hérault)
Temporal Coverage
Temporal characteristics of the resource.
18..
Alternative Title
An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.
Autros bèit telados del Felibre de la Naveto / Junior Sans
Source
A related resource from which the described resource is derived
Mediatèca occitana, CIRDOC-Béziers, CAB 1042
Occitanica
Jeu de métadonnées internes a Occitanica
Portail
Le portail dans la typologie Occitanica
Mediatèca
Sous-Menu
Le sous-menu dans la typologie Occitanica
Bibliotèca
Type de Document
Le type dans la typologie Occitanica
Livre
Catégorie
La catégorie dans la typologie Occitanica
Documents
Contributeur
Le contributeur à Occitanica
CIRDOC - Institut occitan de cultura
Junior Sans
Lengadòc = Languedoc
-
https://occitanica.eu/files/original/797830f3271d61e6e711dc265118bcee.jpg
a3f4cfd66640d69811862b694e471340
https://occitanica.eu/files/original/0b71f7fe57073e3ee052dff9fd2f007b.jpg
59a7c5a991715a31f92807a5b2012f2f
https://occitanica.eu/files/original/c16e174efcac8d69febb11e3339850ed.jpg
a0aa43a2118e880051c2a3621347b36a
https://occitanica.eu/files/original/4e3c2a8760a67713a604ae420a4636df.jpg
48cc377fd2ba0f7ad2fcf87d3b736352
https://occitanica.eu/files/original/90ae77c4e8e05a037dc3de6576e5b29d.jpg
89aa39aead0dab842189c160e6bd477d
https://occitanica.eu/files/original/2e117569636806a6f8d6c002d63f35f4.jpg
2a38bafc1a74921d6b52d785cc2520b6
https://occitanica.eu/files/original/b69fcd3cb27de047297a699a316abea3.jpg
7f6bbc94cd4ab7ae4d2470624eebfd7c
https://occitanica.eu/files/original/065497db4e496ab0ac4c07dea50c0eb8.jpg
e88bc5cdcbc7a553517827a64e9d0c7c
https://occitanica.eu/files/original/974dcdb56f7a51d4c6924da3faa414e5.jpg
f4e4f685a795c5cda57c3f339248a3de
https://occitanica.eu/files/original/86881fca152859b80aa3d8aedcb215bc.jpg
f682acf8591f1a607015916a669f58f1
https://occitanica.eu/files/original/406c6de1035868a3791283f143329f08.jpg
156fea850b3c2560e0ea25366062d481
https://occitanica.eu/files/original/2960024c83650aae9738e171b409c0bb.jpg
5df0362570965e28a91417a9e0639ca5
https://occitanica.eu/files/original/6ead77732f3b61ff07ac9216971cc882.jpg
0550f1c3be707e23c3dc19c2a18b2f76
https://occitanica.eu/files/original/2bc5fe5e5d6b61cf7e5602d0793ba8d6.jpg
9cca3904717e99ff5c237e0de1167ff9
https://occitanica.eu/files/original/1b00406e0b9d0b64d129aabe23c5e43d.jpg
6bd0eb5ea1090772a3857a56d456f72b
https://occitanica.eu/files/original/e9068283991e40356088d34300217727.jpg
a34ba365eab05c590f74f69567f1d3f8
https://occitanica.eu/files/original/f4421a0e563b415c4eab7f784d91bc51.jpg
c386f30110c4210bc51a54a800795832
https://occitanica.eu/files/original/ead36ae1c367a735eed17dda07b8e763.jpg
e87feeca4ec2d45b3538133aae9dbc68
https://occitanica.eu/files/original/31cead0aa7ccb48f393c0dc6e769e067.jpg
0e988f69dfef18d168e4f504dda8d8ed
https://occitanica.eu/files/original/f39b9edc58c16e34a365da4a24186cd0.jpg
4ddc3838f8d016d817b1c1e6869d810d
https://occitanica.eu/files/original/c362c54f4f171a631c5c20a1229d7314.jpg
bafbe1ca92d4e4cb053687af2310fcbf
https://occitanica.eu/files/original/9362550b5e53dc0ed7265cf4ed8ae763.jpg
ba420823bdcced4acf711a48cd86c70a
https://occitanica.eu/files/original/582b46893be7f340885ebb38ab576689.jpg
b126258b598aa17ccd154f69223f9706
https://occitanica.eu/files/original/b4a7eefbb17487cdf5d36e80df56c52f.jpg
ac341de9728c7fe7613ec42406952c2b
https://occitanica.eu/files/original/902f2c83c2347043152c66b5f1709347.jpg
fe893b5050cf1245339716c25208203f
https://occitanica.eu/files/original/179d2426a52168f25a391b156329fc4a.jpg
c3e9f515dc619479921eee8d0f9e3d73
https://occitanica.eu/files/original/10e4f0ed924c667e84f2fb9f20a8f242.jpg
420258a72588a00c678b451b8b02ae80
https://occitanica.eu/files/original/76d9f45669430ed1b91672786d475bef.jpg
7548c60f26d76e6b09dbe06b67b6ad55
https://occitanica.eu/files/original/64b63712435ebba68be7b97e65d5dc7e.jpg
7d7d6fc769ecdaed268acdef058df955
https://occitanica.eu/files/original/780ffc2b8b59325cc2f8fb8fefb4e066.jpg
1c56b849fcd94453e61d554a6fd889f5
https://occitanica.eu/files/original/89d144359bfe94ec6360719e121e79d3.jpg
b851b93366d557d74541803dfabc56ec
https://occitanica.eu/files/original/2e89342a7f33845050ae45ec6775b904.xml
2b987ff793e80b02272bffbab8285de9
https://occitanica.eu/files/original/9a433de9092dc38a40c390f58118d25b.pdf
9d5b8ed7e2798287c1a7565c89716503
PDF Text
Text
JUNIOR
SAKS
BEZIÉS
EMTRIÎMAHIÉ G EV^E'HALO, J. SATTE
������JUNIOR
SANS
UN
MOULOU DE TELADOS
BEZIÉS
1M<PRISWA<R_IÈ GEO^EHALO, J. SATTE
9,
AVHNGUDO OS
^EZENAS
E
AVïNGUDO
DB J3EDAFWBUS,
13
l893
BIBLIOTHEQUE CHRISTIAN ANATOLE
C.l.0.0.
BÉZIERS
�sol \$±
�AL
MAJO.URAL
EN FREDERIC DONNADIEU
Président de la Soucietat arqueoulougico, scientifico e litterario
ancian Sindic de la Mantenenso del Lengadoc,
à l'autou des
Precursous des Felibres
« A tu mou moulou de Telados
» Ourdidos, tètssos et fialados
» Per un paure orne acoustumat
» A Une tout l'an de trimât;
» Trabalh d'un sénat e d'un sage
» Que de grand cor t'en fa l'oumage. »
JUNIOR SANS
Beziés, lou très décembre 189,1.
��A
MOUS
COUNCIEUTADINS
VIÈLHS E NOUVÈLS LECTOUS
« lAissi sens tambour ni troumpeto
» De Telados e Teladous ;
» Loung-tems t'a que n'aviô la peto
» De vous las moustra !... mai, lectous,
» Se quaucuno es agro que peto,
» Tant-pis ! ma muso, es vrai, tout-cop fialo pas dons.»
JUNIOR SANS
Beziés, lou très de décembre 1892.
��SATIRO
SUL
PRUMIEIRO
PROUGRÈS
Salut, councieutadins, fasès un pauc silenso
E vous dirai que bèi lou caremo coumenso ;
Seguissès ma lichou ; negas lou carnabal
E dema coumensas d'aganta lou trabalh.
Per la mémo ocasieu, juinomes e fllhetos,
Per vous debarboulha porti de savounetos.
�10
UN MOULOU
Escoutas un pauquet, guèitas lou capouchin (r)
Sens esprit, sens scienso, e surtout sens chagrin,
Qu'arribo de pla lènt dins vostro aimablo vilo ;
Per sanja de païs, a près soun joc de filo ;
Sap pas parla francés, encaro mens patouès ;
Escusas-lou, Moussus, se dis tout de travès.
Per vous desdoumaja de l'annado passado,
Veni vous regala d'une loungo tirado
S'abès bouno memôrio, e rapelas-vou'n pla,
L'an passât lou tambour batèt ni ra ni fia ;
I'agèt pas ges de bals, niges de coumedios ;
Goujatos e goujats semblavou de toumios !
(1) L'usage es que lou prumié jour del carémo tout lou
mounde va se passeja al Pount-Rouge ount lous enmascats s'eu vôu nega lou carnaval. Tant e mai falourd que
fosso d'autres, à-n-aquelo epoco, proufitèri d'aquel usage
per li davala en carrosso, déguisât en capouchin e per
i debana mas très satiros. — Es lou felibre-cafetié Massot
que inaugurèt la passejado del Pount-Rouge. Avant el, tout
lou mounde anavem à la granjo de la Founl-Novo, à touca
la vilo, sus l'anciano routo de Bedarieus.
�DE TELADOS
11
Mès aquest an, Moussus, que tout es recatat,
E que nostre menaire es pla, pla naut quilhat,
Poudèm rire e canta, dansa toutos las dansos,
E des piots, des capous creba toutos las pansos!
Tant-pis per toutes lous que n'aurôu pas manjat !
Sàbi que per ma part n'ai lou ventre tibat.
Atabé, guèitas-me... bèi fou bouno figuro,
E m'en vôu vou'n counta quaucuno de maduro.
Se m'escartavi'n pauc, fagués pas tant de bruch,
Mès risès, se vous plai, coumo de vièlhs boussuts.
Vous preveni, pamens, Moussus, Damos e Filhos,
Que tiri pas al cap, mès garo las cavilhos !
Se soi vengut aissi, sabès qu'en carnaval
Es permés de parla ; l'usage ou vol aital.
Adounc, s'es avertits ; coumensi ma musico ;
Viras e reviras, n'es pas de poulitico.
Dempèi trent'ans aumens, lou tems a pla sanjat,
E dins nostre Beziés tout es pla revirat :
Autres fes ne vesias que vèstos, carmagnolos ;
Aro vesès pertout qu'abits et farandolos,
�12
UN MOULOU
Chais, cabans, mantelets ramplits de falbalas,
Manchos larjos, surtout, d'anèls las plenos mas ;
Raubos de cedo, enfin, per acaba l'istôrio,
Crési pas me troumpa, car ai bouno memôrio,
En vous diguent que bèi se gagno bèlcop mens
Qu'autres fes lous ancians gagnavou de soun tems.
Lous goujats, autres fes, cercavou la clareto ;
Aro vôu qu'ai café beure pounch e caneto ;
Lous efants, d'ancian tems, tantlèu soupat,allèit !
Aro s'en vôu rouda jusquos à mièjo nèit !
Lous omes, d'ancian tems, salissiôupas louvèspre:
Aro rodou tout l'an jusquos à Sant-Silvèstre !
Lous riches, d'ancian tems, gardavou soun oustal :
Aro cèrcou pertout per faire de varalh !...
Las femnos, d'ancian tems, disiôutout sensmalisso :
Aro sou pas aital, toujour sa lengo fisso I
Las filhos, d'ancian tems anavou coufessa :
Aro tout soun soucis n'es que d'ana dansa !
Lou siècle es courroumput, tout a sanjat de fasso;
Tal que vous ris davant darrè fa la grimasso.
�DE TELAD0S
13
Aguèitas dounc un pauc dequ'a fach lou Prougrès
Dins nostro bello Franso e surtout dins Beziès?,..
Aht qu'ôu be pla rasou lous vièlhs d'aquelo epoco,
Que de sous bastiments li rèsto que la coco !
Toutes espalancats, alassats del bigôs,
En prenguent lou soulelh, quand blagou lou tantôs,
Assetats sus pourtals de nostre bel teatre ;
Aqui, se lous vesias, semblo que se vôu batre;
Cadun conto so séu ; cadun dis sa rasou,
E so que cadun dis val mai qu'uno lichou.
Reflechisès-i pla, veirés que sas pensados ;
Sou bounosmai d'un cop, e souvent pla foundados;
Car en vejent del trin que tout lou mounde i va,
Dieumedelle! Moussus, disou : cal pla gagna!...
On a bel se crusa l'esprit e la cabosso,
On li vei que de fum, e pas encaro fosso !
Es inutille, adounc, cal pas se rebufa,
Cadun fa coumo vol ; cadun fa coumo fa...
Tabé, bèi que sai sèm, qu'ai la plumo talhado,
A moun tour poudriô be vous dire ma pensado,
�14
UN MOULOU
Sens eseourja degus, car es en gênerai
Que parli, cresès-ou, sens jamai pensa mal ;
Soi Sant-Jan-bouco-d'or, l'amie de la justisso;
Disi tout coumo ven ; disi tout sens malisso.
Ai souvent ausit dire, amai per fosses anciens,
Toutes ounèstos gens e braves citouiens,
Qu'autros fes, dins Beziès, un café sus la plasso,
Pla mal illuminât e quauco vièlho glasso,
Sufisiô per las gens qu'èrou riches d'escuts,
Ount jamai l'artisan li menavo de bruts ;
Aro, s'anas counta lous que pagou patanto,
N'en countarés pla mai de quatre cent cinquanto ;
Cal s'imaginariô qu'un trauc coumo Beziés
Dins toutes sous cantous agèsso de cafés ?
Anas-i lou mati, vèspre, la tantossado,
Cadun pinto lou punch, lou kirsch, la limounado,
La bièro, lou café, lou rhum ou lou cognac;
Fumou coumo des turcs en jougant lou tric-trac,
Lou vesi, lou piquet, lou rims, l'imperialo,
La poulo, lou boustoun, tems en temps lareialo;
�DE
TELADOS
15
E souvent, à la fi, per se fa débourra;
Vous passarôu la nèit al joc del bacarra !
Fosses fou del café soun oustal d'abitudo,
E toujour ou veirés, n'es que la multitudo
Quemeno tout lou bruch; e pei, quand cal paga,
Se fou tira lou nas, toujour disou : dema!
Tout en diguent dema la fi de l'an s'escoulo,
En'ôu pas per acô mai d'ôli dins l'ampoulo,
Amai n'ajou bailat pa'n liard al cafetié ;
Mès aquel vièlh finor, singe fach al mestié,
Qu'a jamai oublidat d'escrieure dins l'annado,
Li porto soun registre, i mostro la rengado
E li dis : moun amie, s'abios toujour pagat,
N'auriô pas res escrich ; serios pas empegat ;
Sabes be que dempèi quatorze ou quinze meses
M'as pas bailat dous liards, mès aro, pamens, veses
Qu'as deja prou begut ; bailo-me moun argent?
Mès lou counsoumatou, per tout countentament,
Salis en roundinant, e, deja dis sa tèsto,
Dis que lou pagara, mès quand n'aura de rèsto.
�lti
UN MOULOU
Per venja soun afrount va d'un autre coustat,
En creguent que jamai sera pas acoustat,
Jamai, n'es pas lou mot ; jamai, dins notro lengo,
Vol dire : vôli pas ! mès que cadun comprengo
Que quand on a begut e souvent pla manjat,
Lou que vous a servit cal que siègue pagat.
Mès se faire paga n'es pas causo facillo :
On a bèl li fa pou, li remena la billo,
Branlou pas mai qu'un souc e vous escoutou pas 1
Ou mêmes lou toupet de dire : vous troumpas t
Ieu vous devi pas res ; anem, passas la porto !
Guèitas so que dirés, en parlant de la sorto ?
Lous unes fou lous sourds, lous autres fou pas mens:
Per paga, per mouri disou qu'où toujour tems.
Mès fa mal sens paga faire manja, fa béure ;
Fa mal faire atabé faire toujour à déure !
Acô pot pas dura : lou que vous a soustat
Entend pas de rasous e, per èstre pagat,
Es foursat mai d'un cop, per darrieiro ressourso,
D'emplega lou mouien de vous touca la bourso.
�DE TELADOS
17
Adounc, s'en va tout drech trouba soun proucurur
Que d'un sang frech li dis : Alle^, n'ayez pas peur !
Gagnarem lou proucès ; poudès dourmi tranquille ;
N'en parla loungoment seriô fort inutille ;
D'après so que countas, noun jamai dins Beziès
Belèu s'èro pas vist un pus juste proucès.
Tout-escas sès sourtit que, sens autro replico,
Coumenso de laura sul papié de musico :
Avoucats, proucururs fou marcha lous uchès;
Cadun de soun coustat dresso sas batariés ;
Car dins soun régiment ne tirou qu'à mitralho ;
Malur as coumbatants que livrou la batalho !
Ou bèl à s'amaga, mêmes èstre arrucats,
Pouentou talamen just que sès lèu desquilhats.
L'un a lou bras coupât, l'autre a mal à la tèsto ;
Toujour dins sous coumbats i'a de capèls de rèsto ;
Se vous blassavou pas, calriô fosso malurs :
Souvenès-vous, Moussus,qu'es tout de vièlhs sapurs!
Avès bèl vous biaissa de toutos las manieiros,
Vous cal quita de pèl dedins sas catounieiros.
�18
UN MOUXOU
Dounques. entre las mas d'aqueles malcarats
Toumbés pas ou se nou serés ablasigats !
Aqueles pèlerins vendou pla sas cauquilhoS;
Laissem-lous de coustat e parlem de las filhos,
De las femnos, tabé, que fou trop beluguet :
Alogo de bèit pans, n'en dirai pas qu'un det;
Ou prendrai pas d'arréu, coumo quand on rastello;
Car se vous disiô tout n'en virarias l'estello.
Serai pas loung, Moussus, per la soulo rasou
Que n'en dirai tant mens que poudrai, cresès-ou.
Ai remarcat, de fes, que las filhetos d'aro
Ou trop lou nas al vent, e pèi veirés encaro
Que s'endimenchou mai, que s'espillou milhou
Qu'autros fes que n'aviôu qu'un floc de coutilhou ;
Bèi, vous i troumparias : vesès las couturieiros,
A tout ouro del jour, dins toutos las carrieiros,
Tout en se faissounant, marcha sul même toun
Que las damos souvent qu'ôu mai d'un gros milhoun;
Se las vesias al bal, las prendrias per de fados :
Portou poulits bounets, sou toujours pla coufados ;
�DE
TELADOS
19
De broudequins vernits, de gans blancs à la mas ;
Se las vesias dansa, semblo qu'i tocou pas ;
Chal-tapis, mostro d'or,!de guimpos, de manchetos;
Sou toutos à crouca; sou toutos poulidetos ;
Raubos de mérinos, de cedo, de sati ;
Enfin! finiriô pas jusqu'à dema mati
Se vous countavi tout. Aro, las doumaisellos
Portou tout pla coussut : per se faire mai bellos,
Se metou de coursets, se fou mêmes coufa;
Fossos fou tout acd que n'ou deuriâu pas fa !
Al bal del Président e de santo Cecillo
Res li pecavo pas ; jusquos à soun espillo,
Tout èro mesurât, tout èro coumpassat,
E jusquos al grand jour tenguèrou de dansât.
Per faire tout acô, l'argent d'uno journado
De dech ou quinze sous qu'aurôu touto l'annado
Pot pas sus aquel toun las faire ngnoula ;
Dieus-m'ajude ! Moussus, cal que se biaissou pla !
Lou tems es al prougrès ; acô's aital pecaire !
Cal laissa fignoula; dequé voulès i faire?
�20
UN MOULOU DE TELA.D0S
Fossos, à l'aveni, qu'aurôu mai de rasou,
De sous braves parents seguirôu la lichou.
La jouventut, es vrai, n'a pas d'esperienso;
Mès lou que ne fa trop tout-cop fa penitenso.
Pensas pas à-n-acô, juinomes dissipats ?
De rouda nèit e jour ou prenès à prefach !
Que trop souvent sens set anas al café béure ;
Se pensaves milhou, farias pas tant à déure ;
Farias pas tant de fum, nimai tant de varalh ;
Mai souvent à l'arjol béurias à grand tarai ;
Anarias pas rouda de carrieiro en carrieiro ;
Restarias al cantou de vostro chiminieiro,
Occupats à legi lous ouvrages savants ;
Gourrinejarias pas coumo lous feneants ;
Aprendrias, counestrias lous omes de l'istôrio ;
Acô vous valriô mai que de canta la glôrio !
Que cadun, à la fi, fague coumo voudra.
Siègue mal, siègue be, lou tems vous ou dira.
g de fevrié 1853.
�SATIRO II
SUL
CREDI
FOUNCIÉ
Vil métal. —
BURKE.
Lou mounde es un efant que toujour cal fa rire,
Nous ou dis Lafountaino, on pot pas s'en dédire;
Quand quaucun met al jour quicon de serious,
Degus ou guèito pas, dessus cent belèu dous.
Ieu que soi jouve e qu'ai la mino d'un estôri
E malurousomen gaire de coumprenôri,
Sens fa semblant de res m'en soi presque avisât ;
Vous parli pas de lènt, dempèi l'estieu passât.
�22
UN MOULOU
Atabé, soi tournât aquest an, poudès creire,
Per parla del Prougrès amai per vous reveire.
Coumo vantres aissi veni me passeja.
E, se sès pas pressats, aro, sens raisseja,
Per plaire à moun esprit m'envôu prene ma liro
Que me dis de canta ma segoundo satiro.
Farai pas coumo Orasso amai Lucilius,
Juvenal ou Boileau, noumaraipas degus :
Tarats, n'âgés pas pou! soi pas prouboun cantaire:
Canti qu'en vièlh patouès, coumo canto moun paire.
Dono-m'un cop de ma ; muso, fai-me renfor !
S'agis que de canta tout escas aquel or,
L'idolo des mourtals; acô n'en val la peno;
S'ensemble toutes dous li toucan la coudeno,
Acô seralèu fach, m'escarrabilharai ;
Del tems que parlaras ieu toujour cantarai,
E se jusquos al bout me donos de courage,
Bèi sul Crèdi founciè farai fosso tapage.
Visque, visque loung-tems lou nouvèl amperur
Que des paures sujèts vol faire lou bounur 1
�DE
TELADOS
23
Es vrai, tout so que fa val un cop de troumpeto,
E so que vous vôu dire es pas uno sourneto :
Dono d'ordres pertout per fa de grands trabalhs ;
Agrandis fosso ports, aloungo de canals ;
Reviro tout Paris, alargis sas carieiros,
Fa basti d'espitals e crusa de ribieiros ;
Es toujour tout en l'èr per lous trabalhadous
E sousto d'un-countun lou paure malurous.
Amb'un fiai lougarut sarro las capitalos ;
Es qu'aviam jamai vist grandos envencieus talos ?
L'argent pertout baralho, ou vesèm per aissis
Que dins lou mendre res va sanja lou païs ;
Dins lou Nord, lou Miejour fa de camis de ferre,
Fa d'argent tant que pot per que n'anem lèu querre.
Ensi, bouleguem-nous, anem à Mountpelié :
Es aqui que l'a mes per lou Crèdi founciè
Qu'a créât tout esprès per sousta lous artistos,
Paisans, entreprenous, mainagès e drouguistos ;
Enfin, per toutes lous que n'aurôu de besoun.
Que pensas del nebout del grand Napouleoun?...
�24
UN MOULOU
Cregas que li vei prim, que li fou pas la nico ;
Vrai, lou Crédi founciè coupara pla la chico
A-n-aqueles mandrins qu'i disèm per escais
De gigouturs d'argent que sou lènt de fa jais
Ambé lous engrunats et lous arpatejaires ;
Es aqueles, pourtant, que li fou sous afaires ;
Mès fort urousomen qu'aissi n'avèm pas cap I
— Te troumpos ! sai n'i'a mai que de pèlses al cap,
Me disiô l'autre jour uno de mas vesinos.
Oi! quane chabalet ; mès pensi que badinos I
Coussi! tu sabios pas que dins nostre Beziés
Ount l'argent rollo tant i'agèsso d'usuriés ?
— Bou-Libou ! va pas mal ! quano bouno nouvello
Tu m'aprenes aqui ; m'en contos uno bello !
— Ah I tus ou sabios pas ? ieu disi pas aital ;
Couneisses pas aquel, un tal, un tal, un tal ?
—Mès?—Te disi que si.—Va pla per lou cop d'arpo!
M'estabourdisses tout ; me fas pèrdre la carto :
Conto-me tout acôs. E, sens se fa prega,
M'en devanèt un fioc sens me fa res paga,
�DE
TELADOS
25
E bèi vous ou vendrai pas mai que noun me costo ;
Vous ou vou fa fila coumo'n boun à la posto,
Mès à la condicieu que tendres lou secrèt i
Bravos gens, es aissi lou gros de moun sujet.
Atencieu ! lous tenèm aqueles manjadouires
Qu'am l'argent mal gagnât farcissou pla sous ouires.
Ni per reboutega, ni per frounsi lous pots ;
Aurôu bèl escoupi, lous vôli fa capots.
Costo care souvent de dire sa pensado,
Mès tant val per qu'i sèm acaba la tirado
Per vous fa veire un pauc coumo dins moun Beziés
Aquelos bravos gens coumprenou lou prougrès.
Aital un autre cop sauprés coussi s'en prenou
Quand espoulsou quaucun ou que lous entemenou.
Aissi soun parauli quand prèstou soun argent :
— Ai ! bonjour, mèstre tal, qu'es aqueste boun vent
Qu'aissi vous amenât?— Moussu, soi vengut veire
S'avias un pauc d'argent? N'ai pas ges.Poudès creire.
Mès pour l'amour de vous, anem, vou'n cercarai
E pensi ne trouba. Vendrés dema. — Vendrai.
�26
UN MOULOU
L'autre qu'a mai besoun d'argent que de preguièros
Dins un parèl moumen, couneis be sas manièros,
Mèsli torno pamens.— Bounjour!—Ven de sourti;.
Moussu s'es enanat ; tournas dema mati.
A soun tresième cop, adounc i lou capito,
E tartufe, li dis, amb'soun èr cato mito :
— Qu'ai roudat per trouba so que me demandas i
Cal pla que siègue vous, autromen... se sabias !
S'enchauto pas degus; mès aquelo persouno
Que vol vous ou presta, sa rasou n'es pla bouno :
Avant de fa sourti so qu'a d'arremassat,
Perqué dis que vol pas èstre tourna troumpat,
Vol veire lous papiès del mariage e las tailhos
Que pagas ; autromen, ni ges d'escuts, ni malhos.
L'autre qu'es escanat, que n'in cal per dema,
I va de boun mati lous papiès à la ma,
Countent, dins soun malur, de sa bouno troubalho.
Dins de mouments aital, cregas, l'esprit baralho :
— Vejan, legissès-lous... e quand lous alegits,
Soudis : — Acô's acô ; poudèm passa l'escrich.
�DE
TELADOS
27
Quant vous cal? milo francs? metremmilocinquanto ;
Ne vol ni mai, ni mens. — Es care ! coussi canto !
■—■ Se n'aviô, sabès be... per quinze jours, un mes,
Ieu vous couneissi trop, vou'n coustario pas res;
Mes... — L'autre que n'a pas à perdre uno minuto,
Rafis be prou lou nas, mès sinno buto-buto...
— Un de mai d'espoulsat ! quand viro lous talous,
L'orne dis à sa femno : acô bèi sou lous dous ;
L'ai pla fach jangoula ! dequé n'en dises, Roso ?
S'ou torno pas al tems, li doublarai la doso ;
Aquel rai !... D'un prumié, lou cal amagnaga;
Garo del segound cop ! lou vôli pessuga !.,.
Sou rusats, lous couquis, couneissou la chicagno,
E dins aquel mestiés'i fa fosso magagno.
Ount es passât lou tems que per presta d'argent
Sens carto ni bilhet s'amagavou souvent ?
Ount es ? Ount es passât? pst! à partit brutèlo,
E jamai fara pas coumo fa l'iroundèlo.
Per presta soun argent ou milo rebistours,
Més vous lou dirai pas, me caldriô quinze jours.
�28
DN MOULOU
Amb'aquel n'i'a pla prou per vous faire coumprene
Coumo fou soun mestié : vous i fagués pas prene!
Dieus vou'n garde, Moussus, s'ou dessalavi tout,
Sérias toutes estancs ; tramblarias de pertout;
Mès eles tramblou pas, nimai n'ôu pas vergougno
De rouïna las gents per faire empougno, empougno.
Ah se poudiôu, tabé, fariôu coumo Midas ;
Per aquel or, grand Dieus t bèi dequé se fa pas!
Acôs es lou prougrès, e fosses lou seguissou
En cercant à toumba lous aubres que brandissou,
I cal d'or, toujour d'or à-n-aqueles gouluts
Que dèch ou quinze ans i'a n'aviôu pas cent escuts f
E perqué l'aimou tant, e qu'acô's sa manio,
Qu'anou ne derraba dins la Califournio ;
Aqui n'in manco pas per aqueles gourris ;
Mès ne volou pas ges, lou trabalh i pudis;
Aimou mai sai resta per nous toucala lano,
Passa sas fantasiés e passeja la cano.
Lous que n'ôu deja prou pensou qu'à soun bounur.
En badant aquel or, e risou del malur.
�DE
TELADOS
29
Mès tal ris à miejour que dèus lou vèspre plouro !
E lou tems qu'es tant fi nous dis pas jamai couro...
Sabès pas que respond al rei Cresus Souloun
Qu'i mostro soun palais de saloun en saloun
E toutes sous trésors, tisso des vanitouses ?
« Calpas avant sa mort dire qu'on es urouses. »
Un prouvèrbi, tabé, nous dis encaro mai:
« Lou be mal acampat proufito pas jamai. »
A dequé li servis soun mestié de canalho ?
Eh! Nostre-Segne ou sap lous qu'ôu mes susla palho!
A dequé ? perdequé ? Per amoulouna d'or !
« Bouno reputacieu val mai qu'un gros trésor. »
Toutes nous cal mouri, sèm pas mai sur la terro
Que de vases de flous coumo dins un parterro ;
Avèm bèl nous souegna, cerca de medeeis,
Quand Lou d'amcun ou vol calsanja de païs.
Aladounc, laissam tout, acôs es sens countèsto,
Jusquos à-n-aquel or ; mès Founou toujour rèsto.
As falses, travessiés que pèrdou soun ounou
Per aveire un trésor, alou ! très cops alou !
�30
UN MOULOU
Sabès dequé cal fa quand on vol veni riches ?
Sens tant ana cerca de diches, derediches,
Dins dous mots ou vôu dire; escoutas,n'es pasloung:
« Se cal passa de tout so quon n'a pas besoun. »
Car de se countenta de so qu'on pot aveire,
Es lou pus bèl trésor per l'orne, poudès creire !
Ensi, cal pas jamai manja mai que noun cal,
Ni faire uno casèrno alogo d'un oustal.
L'or es coumo lou tems, un escrich nous l'atèsto :
« En Vemmessant quand cal on n'a toujour de rèsto.»
Mès se n'avès pas prou per fa quauque trafic,
Fourvias l'usurié que se dis vostre amie !
Manlebas, manlebas à la TSanco founcieirof
Passas vite un countrat d'ipoutèco prumieiro
Sus toutes vostres bes, e pagas l'interès
Tout-pan-just cinquant'ans ou pas tant sevoulès.
Voulès vous liquida dins vinr-e-cinq annados ?
Doublas-i l'interès, e quand serôu pagados
Li deurés pas res pus ; e se voulès dins mens,
Toujour à vostre agrat ; vous tàchou pas lou tems.
�DE TELADOS
31
Fasès de vostre emprount coumo d'un fîoc degoumo,
Pagas cinquanto cops l'interès de la soumo ;
Dins cinq, dèch ou vint ans, es counvengut aital ;
En pagant l'interès pagas lou capital.
Cal es que pot vous faire un tant grand avantage ?
Couneissi pas degus que fague un tal usage.
En Franso i n'i'avès qu'un, qu'es lou Créât founciè
Qu'à d'argent à moulous que fague aquel mestié.
Aro qu'où sabès tout, del fiai jusqu'à la gulho,
Tant-pis s'à l'aveni l'usurié vous engulho !
Poudrés pas m'acusa que noun vous âge dich
Tout so que vous cal saupre ; aro, s'es avertits.
Val mai creire que lèu la Banco de las bancos
Engrunara l'usuro, e racinos, e brancos !
N'ai qu'un làgui, pamens : es que toujour n'i'aura ;
Car un prouvèrbi dis : « Lou qu'a begut, béura. »
En acabant, Moussus, me semblo entendre dire :
Qu'es aquel bbun vivant qu'es vengut nous fa rire ?
N'es pas ieu, mous amies, es moun esprit malin.
Tant-pis per lous qu'aissô toumbo dins soun jardin !
�32
UN MOULOU DE TELADOS
Ieu de moun paure esprit ne soi que l'interprèto ;
Que sera pas countent que tire aquelo guèto !
Quand on marcho toujour ambé la veritat,
Cal pas aveire pou d'èstre countrariat.
i» mars 1854.
�MOUN VIAGE A LA MAR
DE
SERIGNA
La mer est insoumise et ses flots destructeurs
Confondent les efforts de tous navigateurs.
SHAKSFEAUE.
—
Macbeth,
Dins lou tems qu'assaval tout es en soucienso,
Contro moun natural, ramplit de pacienso,
Vesiô pas lou moumen de parti per la mar ;
E, tant trefoulissiô, que cresiô qu'èro tard.
�34
UN MOULOU
N'èro pas tard, pamens, Santo Claro viravo (i)
E l'astre de la nèit tout escas se levavo
Que deja luzissiô ; lou cèl èro estelat.
Oi, quano nèit d'estieu ! qu'aviô pla capitat !
Quane poulit tablèu per un ardit touristo
Que camino tout l'an per crouca quauco visto !
Mès iéu, froc de mourtal, toujour encasernat,
Que de nèit ni de jour n'ai jamai caminat,
De vautres, gens tucats, reclami l'indulgenso,
Car n'ai pas prou d'esprit ni prou d'intelligenso
(i) Le couvent du Sainte-Claire fut fondé à Béziers par
sainte Colette, au milieu du xne siècle. Sainte Claire y séjourna
pendant quelque temps. L'établissement existait non loin
de la tuilerie du sieur Rivière, sur les bords du chemin de la
Corondelle. Les sœurs d6 Sainte-Claire, à l'époque de leur
fondation, avaient pris le nom de Sœurs minorettrs ou mineures. D'après la règle de l'institution du couvent de SainteClaire, les offices commencent à l'heure de minuit, et la
cloche du couvent avertit les passants que les bonnes sœurs
se livrent à leurs pieux exercices. (Notice sur les Sœurs
minorettes de Sainle-Claire de Béziers, par M. J. Azaïs,
président de la Société archéologique de Béziers.,)
�DE TELADOS
Per pourre racounta so qu'ai vist dins un jour :
Aissi lou natural sens cap de rebistour.
Erem cap à la fi de la setenco luno.
Aviô tant azugat d'ana veire Neptuno,
Que meti quatre pans d'amelié dins lous dets,
Sens avé delembrat de
garni
mous boursets,
E partissi sens mai per fa moun pichot viage
A la gardo de Diéus. Arribat à l'ouvrage
D'un efant de Beziés, qu'es l'immourtal Riquet,
Lou reloge vesi, pan ! piquèt un copet.
Uno e quatre fou cinq, disi dins ma pensado ;
En ou prenguent à l'aise es uno passejado ;
Te fa ni frech ni caud que li siègues pu lèu,
Proufito del bèl tems e prend quauque tablèu.
Drago, drago, soulet, caminavi dins l'oumbro :
S'i vesiô tout escas, la nèit paressiô soumbro ;
N'èro pas estounant : tout lou loung del cami,
Del pount del Canalet juscos à Sant-Marti,
N'es qu'uno passejado e noun pas uno routo ;
Lous aubres sou ramuts e fou coum'uno vouto :
�30
ON MOULOU
Ni luno ni soulel, am sous tant fis raiouns,
N'ôu pas jamai pouscut i trauca jusqu'al founs.
Quand agèri passât las rengos de platanos,
Passejèri mous èlhs sus tout aquelos pianos
Que Ceres e Baccus garnissou tour à tour
De so qu'a de besoun lou mourtal cado jour,
La briso del mati renienavo las fèlhos,
E, tout estabourdit, badavi las mervèlhos
Que Nostre-Segne a fach per nourri sous efants.
E nautres, en retour, per El sèm tant michantsl...
Coussi pourre, mounDiéus.pascreireàtapuissenso!
Tout so qu'es assaval tèn de toun eisistenso,
Nautres sèm pla pichous, pas res à toun régal;
Malur per cal voudriô se creire toun égal !
Es Tu qu'as tout créât : lou cèl amai la terro,
La luno, lou soulel, iglausses e tounerro,
La plèjo, lou bèl tems, lou paradis, l'infèrn,
Lous peisses dins la mar, lous passerats dins l'èr ;
Es Tu que sus la terro as fach riches e paures,
La scïensos, lous arts am sas brancos, sous aubres;
�DE
TELADOS
37
Dins las pianos, lou blad ; sus las costos, lou vi ;
Nous fas naisse atabe, tabé, nous fas mouri 1...
Sus toun trône assetat, d'amoun Tu nous coumandos
Tu soul gouvèrnos tout, e tout so que nous mandos
Ou devèm endura, siègue amargant ou dous;
N'endurèros be mai sus l'aubre de la crous!...
Pensavi tout acôs en guèitant lou campèstre,
E disiô dins moun cap : Diéus tout soul n'es lou mèstre
Nautres sèm que fermiés de sa prouprietat ;
Sens El dequé seriam s'aviô pas res créât?...
Persouls temouens n'aviô que la nèit, lou silenso
E l'aubo d'un bèl jour, s'ai bouno souvenenso ;
E sens m'en avisa, tout en me passejan
Res de pus estounat que d'èstre dins Sauvian.
Tè ! sos à miech cami, tuarios pla lou vèrme ;
Mès tout es barricat, quand tustèssos pla fèrme,
Veses ni fum ni lutn. Aubé ! cal s'en ana.
Adounc, doubli lou pas, e se, déus Serigna,
Aviô vist un couvent d'Espitaliès de Malto,
Alogo d'un soul cop, dous cops auriô fach alto I
�458
UN MOULOU
L'estoumac èro flac, èri tout adalit ;
Urousoment per iéu qu'un jour aviô legit
So que dis Lou d'amoun dins la santo Evangilo :
Cèrco que troubaras. Preni moun joc de filo,
E lèu, per tout asard, anèri devigna
Lou soul oustal douvert qu'agèsso Serigna.
Dintri tout poulsieirous en demandant ma tasso,
E dous sous de café recaufo ma besasso.
N'aviôu res pus qu'acô. Repreni moun cami.
N'èri pas alassat ni noun vouliô droumi.
La grand'aubo deja, qu'à mous èlhs se presènto,
Atapo lous raiouns de la luno lusènto :
La nèit ambé lou jour, dedins aquel moumen,
Semblou se picagna per gagna lou terren.
La nèit s'en va, fougis, lous fiocs del cèl pallissou ;
Es l'ouro ount lous moutous e lous pastres salissou;
Las lèbres, lous lapins métou lou nas àl'èr;
Lous passerats, tabé, coumenso soun councèr.
Adounc, tout es sanjat, tout renais, s'esparpalho,
E lènt, aval pla lènt, lou Levant se mirgalho.
�DE
39
TELADOS
Jésus! quane tablèu ! qu'es poulit ! qu'acô's bèl!
Pintres, poudès trima, bernic! per lou parèl.
Quand soi sulmountadou, davantla vièlho jasso
Lou cazal des cazals, de Valras soulo trasso,
(i)
Lou cèl es embrandat, semblo pie de tizous ;
Adounc, alandi mai mous pichots calelious
Per del paire del jour pla veire l'arribado,
Lou que recaufo tout d'uno soulo alenado :
Mès el que sous chavals ou lous pèds enflambats,
Parés coum'un iglaus am sous raiouns daurats.
Lou campèstre, sul cop, prend uno autro tournuro,
Tout anausso lou grelh, e tout dins la naturo,
(1) Les vestiges de ce vieux maisonnage sont les indices
d'une construction qui, à l'époque gallo-romaine, embrassait
l'enceinte d'une ville qui s'appelait Valras. L'endroit où était
le fortin de la douane formait le milieu de l'enceinte de cette
•cité, dont les faubourgs allaient jusqu'aux abords de l'embouchure de la rivière d'Orb. A maintes reprises, le soc de
Ja charrue et l'excavation du moindre fossé ont mis à jour
des monnaies et des poteries romaines.
�iO
ON MOULOU
Semblo lou saluda, li dire : anem, bounjour;
Toutes les passerats, per prouva soun amour,
Levats de boun mati, redoublo soun ramage ;
E nostro maire, adounc, touto pleno d'aigage,
N'es qu'un tablèu pintrat de cent milo coulous !...
A moun tour, iéu tabé, soi countent e jouious ;
E dins moun caparras, aquelo matinado,
Quand vieuriô nôu cents ans sera toujours gravado.
Es levât! es levât! e tant-lèu sous raiouns
S'espandissou pertout juscos dins lous bafouns
Ounte deviô passa. Lou paire de la vido
M'accoumpagno pertout e me servis de guido ;
Me fa veire la mar, batèus e bastiments,
Lou pech d'Ate, de Ceto e toutes lous terrens ;
Me fa veire, atabé, la fi de moun loung viage.
N'es pas deja trop lèu que siègue sul rivage !
Guèlsi coumo'n lauzèr, soi tout afalenat.
De ma vido vidanto aviô tant caminat !
Poudès creire, alsegù, que quand mas dos pesados
Sul bord tant désirât li sieguèrou marcados,
�DE TELADOS
41
Diguèri de boun cor : enfin, aro sai soi !
E tout desvariat, cridèri très cops : oi !
En vejent tout d'un cop aquelo grando piano
Ountla mort, trop souvent, fosso mourtals reclano.
Qu'es grando ! quane camp ! de fresc semblo laurat;
Pourtant janiai l'araire aqui n'es pas passât.
A mous èlhs me parés lou pus grand precipici
Ount lou jouve, lou vièlh, lou rusât, lou nouvici,
Finissou tôt ou tard per i trouba la mort !...
Paures marins, pecaire ! aital ou vol lou sorti
Jogo pla de bounur lou que dedins sa courso
Ilaisso pas la pèl ou li pèrd pas sa bourso,
Acôs es un planché qu'a jamai res vargut :
S'Eolo bufo trop, patatrac! s'es perdut.
Li coumpreni pas res : jusqu'à la mendro gouto
Tant la néitque lou jour l'aigo toujours gourgouto :
On diriô quePlutoun, fraire de Jupitèr,
Li fa fioc per dejoust, del founs de soun infèrn.
Mès pamens, quand on vei la Méditerranèo,
Lou cop d'èlh es plasent, soun èr viéu vous recrèo,
�42
UN MOULOCJ
Vous euro l'estoumac, amai vous reverdis :
Es un endrech mannat per lou qu'es malautis.
Mès iéu soi pas vengut dins aquelo pensado ;
Devignas perdequé ? per faire un tour de nado
E me galamina. Dins aqueste moumen,
N'ai pas besoun d'acô per acampa talen.
Cregas que l'estoumac me fa prou tico-taco I
E sens mai retarda vôu dins uno barraco,
Joust lou carabenat, aqui serai milbou
Que sul bord de la mar espatat sul sablou.
Endintrant, un cop d'èlh, un sinne, uno paraulo,
E d'un viral de ma tout es dessus la taulo.
Coumo'n loup afamat clacabi sens parla :
Aviô besoun d'acô per me reviscoula.
Mès sieguèt court, pla court, lou plase delamaisso
Durèt pas mai de tems qu'un cat sus uno laisso
Met per sauta pel sol. Qano fatalitat !
Quand on a pla talen de se veire encalat.
Dintrèt un moussuret, pie de melancoulio,
Desanat, on pot pas ; semblavo à Tagounio :
�DE TELADOS
43
— Qu'avès? qu'es arribat ? vous ôu-ti fach quicom?
— Nam, lous èlhs en plours, lou Moussuret respond.
Me fa guigne al gilet, e tant-lèu el me mostro
Lou floc d'uno cadeno. — Avès perdut la mostro?
— N'es pas per la valou, mès èro'n souveni
Que me laissèt moun paire al moument de mouri.
— Quane sort malurousl quano tristo journado !
E sa maire mai qu'el milo cops anijado,
Davant soun bèl efant s'inquiéta noun vouliô.
E per lou remausa tems en tems li disio :
« Moun efant, dequé vos, acô's un sacrifici
» A d'autres ajustats ; l'as perdudo sens vici ;
» Jôrdi, ploures pas pus : s'a Nostre-Segne plai,
» Belèu l'atroubarem. Ah ! perdèri be mai
» En lou perdent à-n-el. » Adounc, coum'no folo,
Amagnago l'efant, soun soul be, soun idolo;
Mès res li fa pas res : sa foulié cesso pas,
E pot que s'amausa coumo fa'n grand brasas.
Aquel triste tablèu per moun amo tant vivo
Me barro l'estoumac, moun souveni ravivo ;
�44
UN MOULOU
Car crési que degus, del grand al pus pichou,
N'age pas aumens un, se n'a pas un modou,
Surtoutquand dis :« Jamain'ai counescut moun paire!»
Paure efant ! iéu tabé, n'ai pas pus cap de maire !
Fa sieis lustres passats, e n'ai sieis e demi —
Bravo maire, toun noum es moun soul souveni !...
E compreni coum'el qu'es un làgui terrible
De perdre un souveni per quaucun qu'es sensible.
En secrèt, atabé, dins moun interiur,
Podi pas m'empacha de ploura soun malur !...
Perdounas-me, lectous, se vôu vira la pajo;
N'es pas de moun sicap. Ah ! m'en vôu sus la plajo
Dissipa moun esprit e mas soumbros imous.
Segnur, que sos tant grand, adoucis mas doulous !
Coussi sèm sur la terro ! o cèl, quano manio !
Es pla vrai que lou mounde es uno comedio..!
Dempèi lou grand palais juscos al cu-de-sac,
Cadun jogo soun rolle : a pla rasou Balzac ;
On ouvei tout moument, quand un ris, l'autre plouro;
E per vous ou prouba me calra pas uno ouro,
�DE TELADOS
45
Aro que lou soulel aperdut soun aploun,
M'en vôu roudasseja, guèita sus l'ourizoun
Toutes lous bastiments que passou, que repassou>
L'embouchuro, lou port omit arrengou, petassou
Las bètos, lous batèus, la vélos, lous croquets,
Laslignos, lous fialats, palangres, berdoulets.
Quane rude mestié, lou mestié des pescaires !
Sul bord de nostro mar li manco pas d'afaires :
Tout es en mouvement, e l'on ne vei pertout
Que goujatos, goujats de l'un à l'autre bout.
Tout lou moundeespimpat Eh! qu'es aquelofesto?
Assa ! te troumpos pas*? belèu quauco tempèsto
Aura jitat aissi tout aqueles mourtèls;
Aga, dins soun malur, aqueles jouvencèls
Fadejou de boun cor ambé las nereïdos ?...
Se s'i fizou, sai pas ; me semblou pla poulidos !
Sàbi pas dequé creire en vejent tout aissô,
Serios pas, per asard, dins l'illo Calipsô ?
Oh, nou t vesî déjà lou coumis, la griseto,
Assetats pelle-melle e faire à la grouleto,
�UN MOULOU
Joc d'efant, inoucent, que fa rire e pas mai ;
Li sou tant afougats qu'acabou pas jamai.
Assi, lous artisans ambé las couturieiros,
Qu'à rire, qu'à trepa sou jamai las darrieiros,
Guèitou pas se brauzis per faire al Harralet,
KA
ma maire m'a dich de dtrraba'n caulet !
Aval, un pauc pus lént, lous paours s'assegutou,
S'abouludou pertout, se patou, se disputou;
Xas femnos dins la mar, dansou toutos en round,
E s'èrem dins lou tems del cassaire Acteoun,
Qu'ajèssou lou poudé qu'adounc aviô Diano,
Cresi que me calriô lou mens uno semmano
Per counta toutes lous qu'en cèrvi sanjariôu,
Car n'i'a de badalucs un moulou que fa pou,
Qu'i passou quauques jours esprès per ou tout veirer
Mès n'avansou pas res, segu poudès ou creire.
Pus lènt es quicom mai, mès iéu n'ai pas lezou :
Coumo l'abelho fa, torni dins moun bourgnou ;
�DE TELADOS
47
Car un prouvèrbi dis : « Lou que mesuro duro. »
Atabé, sens retard, m'en vôu à la voueturo
E partissi countent amb'un moucadounat
de Cauqmlhos per fa fadeja moun ainat.
Beziés, 19 do juliet 1855.
��PER LA REPRESENTACIEU AL BENIFICI
DE MADAMO ET DE MOUSSU DARMAN
ARTISTOS DE NOSTRE TEATRE
AS ABOUNATS : DAMOS E MOUSSUS
Veni vous couvida per la grando vesprado
Que vostre servitou dono dimas que ven ;
E dins soun grand countentamen,
Per que tout lou mounde ou coumprengo,
Vôu l'esculla dins vostro lengo,
3
�50
UN MOULOU
En l'anouncen;
E coumencem
Am'aco'men.
S'aquel parauli vous agrado,
Prumieiromen,
Vous jougarem,
Dempèi lou cap jusqu'à las patos,
Un César Borgia, nouvel dramo, en cinq atos
Segoundomen,
Vous jougarem,
Tout en seguen,
L'opéra de Jousèp que sous fraires vendèrou
A d'Egipcians que lou croumpèrou.
E qu'apèi pus tard
Croumpèt Putifar,
E lou que per recargue engulhèt à pifar,
Per dequ'èro soun cochemar.
Aquel n'es un granat e de bouno fabrico t
Oh! quano poulido musico,
Es del paure Mehul! d'un mèstre sens parèl!
�DE
TELADOS
Es d'aquel que dimas vou'n farai fa nouvel;
Es dins aquel que moun ainado,
Qu'es sa maire touto patrado,
Debutara dins Benjamin ;
E sens ana cerca ni patin, ni cousin,
Vous dirai qu'un bèl jour nasquèt en Americo,
Dimas fara treche ans; e se fa quauco chico,
Ou qu'enbanaste la replico,
^
Anés pas me l'espauruga!
Val mai pulèu l'amagnaga.
Conti dounc sus vostr'indulgenso
Per ma menudo que coumenso ;
E me creirai l'ome lou pus urous
Se per soun saupre-fa merito quaucos flous.
Ah! s'acôs èro vrai, boujas-in! bounos tastos !
E per pago, Moussus, aurés un iôu per Pascos.
Tresencomen
Vous jougarem
La Perlo de la Canebieiro ;
Pichcto pièsso risoulieiro ;
�52
UN MOULOU DE TEL ADOS
E va sens dire, en acabant,
Que la vesprado
Tant pla souegnado
Sera jougado
Al profit de Madamo e de Moussu Darman.
Pla gramecis per aquest an.
Mars 1850.
�VERSES
ESTACATS
A LA COTJROUNO DE LAURIÈ QUE JITÈRI
A KOSTRO FORTO CANTAIRO
MADOUMA1SELLO CHAMBOUN
Chamboun, cantos coumo 'no fado,
Lou riéuchiéuchiéu del roussignol
Val pas la brilhanto roullado
Que salis de roun gargalhol !
Tous débuts fou ta renoumado.
Leonor, Alisso, Rachèl,
�UN MOULOU DE TELADOS
N'avèm ausit res de parèl ;
Odeto, Norma, Valentino,
Faras un jour coumo Corino ;
Ambé lou brout d'aquel laurié
Fièro grimparas Fescalié
Que meno drech al Capitolo ;
T'ou predisèm : seras l'idolo
Del parquet jusqu'al galinié.
mars 1856.
�L'OIDIUM
E LOUS CHIMISTOS DEL NORD
Es en cinquanto-dous qu'aquelo lourdo bèstio
Batejado l'oïdium
Venguèt dins lou païs per pourta la carestio
As pintaires de vi, d'aigardent e de rhum.
Caucagno s'èrou soûls I lous autres pourriôu rire !
Mès se vous ou gausabi dire :
Vous diriô que degus,
Tant paours que moussus,
Sul boun jus
�56
UN MOULOU
De Bacus
Fescoupis pas dessus.
Atabé, desempèi, toutos la caparrassos
Se sou mésos en bralle à persegui sas trassos
Sens quita ni pauso, ni fi
Per veire de la descoubri
E la faire mouri,
S'acôs èro poussible ;
E n'es pas fauto de minicle
Nimai fauto de la lourgna,
Ni de papié de graufigna,
E s'en es graufignat aumens uno carrado !
Cap la pouscudo debigna ;
N'es pas so que lou mai m'agrado.
Dempèi qu'aquelo rosso es dins nostro countrado,
Ai cad'an avut bèl
Siègue al pipan, siègue al baissèl,
Li planta lou canèl,
Aubé ! d'aquel boun tue n'a pas pissat un pèl !
E se cresès qu'acô siègue uno coutralado 1
�DE TELAD0S
T.
Be m'a vargut per ieu de n'aveire de vièlh !
Autromen, adieu Luc ! Venès dinna dalhaires !
Amai lous rastelaires !
Sege sôus lou quartou per n'en faire nouvel !..,
Ah ! vièlhs rainards del Nord, n'avès fach de gazetos !
Roumputs, qu'avès lou fil per counta desournetos.
Ieu cresi qu'où fasias esprès
De graufigna tant de papiés
Pas que per fa lous carroutiès.
E segù, Dieus ou sap, s'ambé vostro chimio
Avès jougat la coumedio
E s'avès fach lous pastissiês !...
Alogo de cerca d'ount la rosso es salido,
E debigna l'endrech ounte s'es refaudido,
Sabès pas dequ'ôu fach moussus lous grands sabants
Que sou mai charlatants
Que lous marchands
D'ourbiatants?
O, n'ôu pas fach lous feneants,
Vous avenguèsso pas d'où creire !
�58
UN MOULOU
Nàni ! lous Parisiens sou be trop galapians !
Saique fariôu de tout s'èro segus d'aveire
Pas que per eles soûls las mars e lous estans ;
Juscos à se maina de fa lous fabricants.
E clar e net vous vôu fa veire
Qu'où pas perdut un soul moument
Per ne fa d'aigardent.
E n'ôu-ti fach de touto menol
Tabé, dins lou MiejourMarco-Mau se promeno.
E me dirés se soas talouns
Quand çouneirés toutes lous noums
D'aquel moulou d'echantilhouns.
En coumensân : n'où fach ambé de cournichouns ;
N'ôu fach am de melous, de peloufos de pèses ;
N'ôu fach am de sial, de pelousos de céses ;
N'ôu fach ambé de blad, de courroupios, de mil.
He be! que n'en pensas? cresès-ti qu'où lou fil?
Mès n'es pas tout aqui. La voulès-ti pus bello t
N'ôu fach ambé de mèl ; n'ôu fach am d'asfodello ;
N'ôu fach ambé de tuco e n'ôu fach am de gram ;
�DE TELA.DOS
59
E vou'n dirai tout aquest an.
N'ôu fach am de coucoumbre e fach am de rassilho.
N'en voulès mai de canatilho ?
N'ôu fach ambé de bièro, am de bos de boulô ;
N'ôu fach ambé quicom qu'apèlou de sorgô ;
Ambé de blederrabo, am la figo, am la panso,
Am la cibado, la garanso.
E coumo soi quaucun que soi sens flatariés,
Sauprés, per coupa court, qu'aqueles estafiés
Tènou d'empouisounat la Franso
Ambé cent milo pourcariés.
E se crentavi pas de fâcha la coumpagno
Vous diriô qne n'ôu fach juscos am de pissagno !
E saique d'aquest'ouro ôu mes dessus papiés]
Qu'un d'aqueles sabants n'a fach am de cagagno.
Noum de noum!
Aladoun,
Coumo ambé lou prougrês marchi toujour defrount,
Me sentissi dins lou besoun
Per qu'aquel sayantas se fague un grand renoum,
�60
UN MOULOU DE TEL ADOS
De faire uno peticioun
Per demanda que soun noum
Siègue gravât tout al loung
Dedins lou round
D'un medailhoun
E sul frountoun
Del Panteoun
Amb'aquest iscripcioun :
«Alflambèu des flambèus! n'afachamb'unestroun.»
9 de Sctembre 1856.
�A MOUSSU LAGRANJO
DIRECTOU DE NOSTRE TEATRE DEMPÈI TRES ANS
Aissi, coumo pertout, un premier jour d'annado
Lous flaugnacs mancou pas de fa fosso souhèts ;
Mès ieu qu'aimi pas trop de trahi ma pensado,
Aimi mai, per ma part, vous faire mous regrèts.
Ah! desempèilou tems qu'avèm fach couneissenso,
La vilo ount soi nascut, Beziés a pla sanjat!
E vous qu'avès un cap coumoul d'intelligenso,
Sès pas vengut à bèi sens vou'n èstre avisât.
O, rei des Directous ; brave moussu Lagranjo !
�62
UN MOULOU DE TELADOS
Lou public bezieirenc, un pauc prou baralhur,
A pla lou mal del teins que cent fes per jour sanjo :
Quand crei de fa sounbe, souvent fasoun malur!...
Amb'un public aitall... ressa d'iôus en candio!...
Adieu l'art e l'artisto, e nostro coumedio!...
Car cresi que jamai pus cap de Directou
L'espaci de très ans noun pourra tène bou.
— Soufri sens dire mout, n'es pas causo coumuno !
Fa lou be per lou mal, n'es pas garda rancuno !
Ounèste coumo'n rei am lous grands, louspichous,
Acô's très qualitats que sou dignos de vous
E de vostro gento coumpagno
Que canto.Dieusousap, mai souvent qu'àsoun tour!
Pamens l'ôu pas jamai pagado de retour!...
Beziés n'es pas per vous un païs de caucagno !
A l'aveni resterai siau,
Mès per aquesto fes perdouna Razimbau,
Vostr'emplegat, i'a'n brave pau!
Beziés, 31 décembre 1850.
�EPITRO
PRUMIEIRO
A SA GRANJO DE BASTIT
La chato de Grabicl de vostr'ome d'afaires,
Que n'es pas lou pus abestit
De la colo des trabalhaires
De vostro bello granjo apelado
Bastit ;
Sa chato, dirai dounc, de pou que m'ou delembre,
Q'es pla lou vint-e-cinq setembre,
�64
UN MOULOU
Qu'uno bilheto m'a pourtat
De vostro bello ma signado,
Ount me tenès de demandât
De bouno assinto un plen flascat,
De la mémo qu'aviô bailat
A vostre fraire tant aimât,
Per poudé, vous amb'el, tène de gloupejat
En pipant cap-à-cap touto la tantossado,
Juscos qu'âgés tout vendemiat,
Que sus la prenso âgés mountat
La vostro darrieiro racado,
E que lou darrié tal d'aquel assazounat
Dins lou tinèl âge rajat ;
Que tout siègue rejun e tout pla recatat,
Coumo fasès cad'an, en orne pla sénat.
Tal es un bounlebrié dins un grand jour decasso,
Que tant-lèu qu'un lebrau li passo à visto d'èlh,
Lou tèn d'assegutat sens n'en perdre la trasso,
Sounco qu'âge lou cais plantât sus soun rastèl.
Aital iéu soi partit tant-lèu que la chatouno
�DE
TELA.DOS
65
De vostre poulit noum a dich lou prumié mot ;
Me soi tragut de taulo, ai courrit al cavot
E de moun pus vièlh piparot
Vite n'ai fach raja l'assinto la milhouno,
Que, sens cap de messourgo, es pla la pariouno
D'aquelo que l'estiéu passât
A vostre fraire aviô bailat.
Diéus me garde d'acô... de vous avé troumpat !.
A vautres, béls moussus, fariô be trop pecat!
Vautres que vous aimas coumo de braves fraires ;
Que sès lous mai galois, lous pus mai risouliés ;
Qu'am tout lou mounde arréu sès lous pus mai parDes mai caritadous qu'agem dedins Beziés; [laires.
Vautres qu'aimas lous arts e tant e mai lous libres
Que n'avès à l'oustal dous grands salouns claufits ;
Que regounflas de bes, qu'aimas tant lous felibres
E que lous proutejas coumo vostres amies !
Vautres qu'avès grand gauch de la lengo roumano,
E que, per que mai vite aprengue lou rouman,
M'avès pourtat SXCirèio e la bello Miougrano
�66
UN MOULOU
Del viage de Paris qu'avès fach aquest an !
Vautres, que Diéus ou sap! s'avès de caparasso;
Qu'ambé tant d'amistat me sutas al trabal,
Coumo fasiô Mecèno à soun amie Orasso ;
Que m'avès alandat vostre tant bel oustal !
Iéu, lou filh d'un teissèire e d'un vièlh rimalhaire,
Que fou lou méu mestié per me gagna de pa,
Tout en rimalhejant coumo moun brave paire!.,.
E rimariô pas pus. avant de vous troumpa !
So que me seriô grèu qu'à la flou de moun âge
Rimalhèssi pas mai !... e que fariô del tems !
Aimariô mai mouri que de perdre l'usage
De ribla lous clavèls as marrits garnimens !...
Boutas, poudès dourmi dedins l'asseguranso ;
Nàni I moussu Louïs ; nàni ! moussu Justin...
Metès pas per acô lou cais en desubranso;
Countugnas à Hasiit de viéure sens chagrin.
Siégas toujours galois coumo à l'acoustumado,
E metès à l'abric de la plèjo et del vent
De vostre Picopoul quauco bouno rasado ;
�DE
TELADOS
67
Acôs ajudo l'orne à viéure loungoment.
Tal acô's moun boun grat per vous e vostre fraire,
La flou des gens de goust e des braves efants ;
E noun vou'n dirai mens per vostro bouno maire :
Que Diéus vous la mantèngue encaro d'ans e d'ans!
Vous mandi tout aissô, coumo poudès ou creire,
Dins lou countentament qu'aurai lèu de reveire,
Flourats coumo'n rampan dins lou pichot Sénat,
Lous fraires Heirissoun : lou jouve amail'ainat.
Octobre 1861.
��SATIRO III
E TOURNA-MAI, LAS FEMNOS
Un ome os endînne d'orne èstre
Se de sa fomno noun es mèstre.
Vièlh prouvèrbi.
Desempèi quauques ans tout parés èstre en guerre,
Tant amoun qu'assaval, al col coumo sus terro,
Lou tems s'es destourbat ; quano maladiciéu !
L'estiéu sèm dins l'ivèrn, l'ivèrn sèm dins l'estiéu.
Sai pas d'ount ven acô, s'es que la terro vire
Coumo dis Copernic ; sai pas deque vou'n dire ;
�70
UN MOULOU
Ou se seriam pas pus joust lou cèl del Miejour;
Lou tems, n'es que trop vrai, se gasto cado jour.
Vous dire ount sou passats lou printems e l'autouno?
De las quatre sazous quans lou mai talouno?
Soi pas un Arago. Dins nostre pichot trauc
Tout-pan-just ne fa dos : ou fa frech, ou fa caud.
Mès n'es pas tout acô que me coi, que me chuco,
Esquicom mai, grand Diéus ! ount li pèrdi la tuco;
Caucagno las sazous ; aquelos tournarôu,
E pulèu qu'oun cresèm belèu s'adoubarôu.
Mès so que s'es gastat e so que trop se gasto,
E qu'à mous èlhs vesents cado jour malabasto !
Devignas? es quicom qu'es faus coum n jitou,
Nàscut per damna l'ome e per lou mètre à jou ;
Es quicom qu'es groumand e que sa groumandiso
Fa claca vèrd e sec al falourd que s'i fizo ;
Es quicom d'amis tous que pas qu'en vous guèitarit
Atiro bèlcop mai qu'uno pèiro d'eman ;
Quicom de pla pimpat pas que per vous fa lego,
Que pas cap d'orne viéu n'a pouscut mètre à rego;
�DE TELADOS
71
Quicom qu'es bèlcop mai, bèlcop mai messourguié
Que de vièlhs charlatans qu'où trent'ansde mestié;
Quicom qu'a de babil coum'no vièlho agasso.
Que charrariô cent ans sens se sanja de plasso ;
Quicom qu'es pla mourrut e qu'am soun lengarèl
Vous lèvo la prumieiro e la segoundo pèl ;
Es quicom qu'es testut, mes testut coumo'n ase,
Que per dire qu'a tort, à boutas, un viedase !
Quicom pie de vere del cap juscos as pèds,
Que la glôrio tout cop fa laura de travès ;
Es tout aquel bestial qu'on apèlo las femnos
Que vous ou près d'aussets mai qu'un chaval sens
E so que dirai pas que tout lou mounde sap ! [rennos,
Es qu'acô, noum d'un goi! que me euro lou cap.
Tenès, qu'en ne parlan me fa coufia las venos
E dins iéu tout me dis : ai ! se las entemenos,
Belèu Fin diras trop e t'accalhaudarôu...
Mès ma muso respond : boujo ! n'ages pas pou!.,..
Escullo-z-i pla tout; digos so que se passo ;
Isso! buto, couguet! monto dessul Parnasso!...
�72
UN MOULOU
Ma muso n'a pas tort, tout coumtat, rebatut ;
S'en passo trop d'espés per que fague lou mut.
Tant val dire quicom... afustas las aurelhos,
E sens aleva res li vôu brandi las pelhos ;
Se risou, tant milhou! se roundino, tant pis !
Muso, m'as coumandat, l'esclavo t'oubeïs.
Aquest an fa vint ans que nostro passejado
Per i fa'n oustalas sieguèt pla rezounzado,
Ount de la fi d'agoust jusqu'à la fi de mars,
Douge vèspres per mes li cultivou lous arts.
Aqui, en plen ivèrn lou roussignol brezilho,
E de soun riéuchiéuchiéu tout lou mounde gaudilho,
Sounco tus, Apoullonn ; es que tous mesadiés
N'ôu pas l'amour des arts, mès l'amour des diniés.
Fa vint ans, atabé, la mitât de moun âge,
Que de tant fignoula n'èro pas tant l'usage ;
Nostres paires, tampauc, n'èrou pas tant falourds;
D'un vestit petassat fasiamlous cado jours;
Un per cado dimenche, un autre per las fèstos,
N'i'aviô pas mai à toundre ; aqui n'i'aviô de rèstos.
�DE TELADOS
73
Erou semenats clar lous que pourtavou frac !
Vesias que d'amatous de café sens cognac ;
Car, se quauque artisan toucavo la chimarro,
N'èro pas al café que preniô la ganarro ;
Tampauc as bals niascats, coumo aro toutes fou,
En pintant fosso assinto, aubé, n'ages pas pou!
Ambé cinq cops sieis sôus qu'aviam cado dimenche,
Poudiam pas cado vèspre al café bagna l'enche.
D'aquel temps, atabé, nostre doumaizelun
Se couflavo pas tant, ni fasiô tant de fum ;
Un coutilhou d'escot ou de napoulitèno,
Un coulet, un mantal, lou mai souvent d'indièno,
La cofo repinsado e sens cap de riban,
Aqui tout so qu'aviôu las filhos d'artisan.
E, siègue dins un bal ou sus lapassejado,
Avias bèl tira l'enche, aubé, ges de poumado ;
Couneissiôu pasacô. Tampauc, soun moucadou
N'èro jamai gouspat am d'aigo de sentou.
Francos coumo d'agnèls couneissiôu pas lou vici,
Ni noun fasiôu pa'n loc un michant desahici ;
4
�74
ON MOULOU
Jouvèntos e jouvents, lou vèspre, ounestoment,
Trepavem aississèm sens cap de mancament.
Mès aro, noun d'un goi ! se sou fachos mourrudos ;
Fou fosso balajun, sou bèlcop mai coussudos;
Al régal d'autros fes, aro vous fou trambla ?
Devou pla gagna gros per tant pla fignoula ?
Pardiéu ! quand on las veî toujour pla coursetados,
Pla caussados de fresc, de fresc pla penchenados,
Un bounet tout claufit de ribans e de flous,
Un coulet loungarut rabala sus talous,
Raubo coumo'n baloun, en cedo, ou mousselino,
Carga nôu coutilhous amai la crinolino,
Caussos de jacouna qu'atapou lou poumpil ;
Per tant pla s'arnesca, cal gagna de mouzil!
Rai, s'èro tout aqui!... Voulès mai de giôriolo ?
Lous dets sauclats d'anèls coumo'no tessairolo ;
La mostro, lous pendents, las cadenos, lous gants,
Fourruros as pougnets e tant de bataclans
Quesàbipaslou noum, perqu'espas mas coustumos.
E cal sap s" un bèl jour pourtarôu pas las plumos ?
�DE TELADOS
75
Car n'i'a fossos déjà qn'ôu de viro-soulels.
Voulès pas que lou sang vous monte des artels ?..
De veire tout acô tant fèstos que semmanos,
Fa dequé, noum d'un goi ! ne suza de roumanos,
E la voulès pus fresco : en temps de carnaval
S'un vèspre, per asard, vou'n anas dins un bal,
D'un vestit fach esprès las cal veire acoutrados,
Lous brasses mièjes nuts, toutos despeitrinados,
Sens cofo, sens coulet, lou pèl tout entrenat,
E soun poulit mourrou tant e tant enfioucat
Per aquel grand dansun ount cal que tout samboute
E voulès pas apèi que lou sang vous gourgoute !
Fa frezina las carns. Paures, quand de countrats
Qu'avant de se signa devou n'èstre esquinsats!...
Acô n'es pas bertat, digas, bravos femnotos ?
— Assa mès_ talounam ou manjam d'agreotos !
Nautros nous mainam pas de tout aquel trabalh ;
Nou'n anam pas en loc; nautros gardam l'oustal.
E sos be pla curious? Perqué nous escaussèlos ?
— E per pasres de tout.— Adounc, dequé rampèlos!
�76
UN MOULOU
Filo, que sos de lènt! qu'es aquel femnassié !
Tout l'an venes qu'aissi per fa lou roumanié !
— E sens m'espauruga d'aquelo regaugnado,
Sabiô qu'escullariôu caduno sa pensado ;
E tout en m'assetant anib'elos al cagnas,
En las metent al fiai, pas uno i manquèt pas.
Me digas s'avias vist aquelos femnos mudos,
Coussi dedins un ai ! vous tournèrou lengudos !...
Demandavou pas cap per desclava las dents ;
I'avio prèisso aladounc per fa sous parlaments.
Pardiéu ! Fransou disiô : Nautres, touto l'annado,
Nostr'ome va pa'n loc, perd pas cap de journado ;
Avèm un pauc quicom : d'ôli, de vi, de blad ;
Iéu recàti l'oustal, tèni de petassat ;
Iéu savouni, fou tout, tout l'an fou de debasses ;
Sabi pas qu'es acô prene sous quinze passes;
Sirgam pla toutes dous, n'avèm qu'un floc d'efant,
E nousam tcut-escas lous bouts al cap de l'an!...
— Encaro pla grand gauch, dis aquesto Janoto ;
Amai cal coupa tèu coumo dis la Ninoto;
�))E
TELADOS
Iéu vési que triman coumo dous desratats,
E pamens à Sant-Just sèm toujours aboudats.
De manja pla pignat tout lou mounde à Fenvejo,
Mès coumo l'an es loung cal sarra la courrejo;
S'escoutavem toujour aquel pichot trauquet,
Fariam lèu bacarra, seriam vite al palet.
Per acô, cal manja, pauros santos coutralos !
Degus viéu pas de l'èr, coumo fôu las cigalos,
Disiô Margaridou. Mès n'i'a fossos pamens,
Que tout l'an aississèm fôu penchena las dents ;
Que fôu nouvèl de tout avant toutos las autros,
E,sens ne parla mal,souvent n'ôu mens que nautros;
Que fôu pas jamai res que se pla poumpouna;
Sens trincament de cap pensou qu'à tampouna ;
Que sens saupre d'ountven toujour la pochoivèsso;
S'apechalou pertout à fa la galabèsso;
Fôu partidos de mar, partidos de jardin ;
Quand i'a'n trin de plasé, vite, prenou lou trin ;
Sou toujour de pertout e pla requinquilhados :
Sous ornes al café fôu fosso gloupejados;
�UN MOULOU
Fou chambrieiro tout l'an, donou pas cap de poun,
E d'un cap d'an à l'autre on las vei fa madoun.
— N'i'a prou de debanat, bando de pachaquieiros !
M'embalaussissès tout; calas-vous, parlufieiros!
— Calo-le, tu, tanèc ; fagues pas lou marièu !
— Ambé vautros degus pot pas faire rampèu ;
Toujour tenès lou let. E qu'es aquelo jogo?
Al tron ! quanes piéulèls ! i'a be dounques pla fogo?
Mes quand escoupirés, iéu belèu charrarai !
E sens èstre curious, iéu vous demandarai
Ounte diausses ou fach tant vite sa fourtuno?
Que nous digou l'endrech, lou noum de la coumuno?
Cap à-n-aquel païs vite vôu m'adralha
Alto ! dis moun esprit : s'apèlo Cournelha !
L'esprit es messagié; mai d'un cop, devignaire,
E lou trucariô pas, amai n'age pas gaire.
Mes pamens, n'ai pla prou per vous saupre esculla
Coumo fôu fosso oustals per tant pla fignoula.
L'ai derrabat Testée d'aquelo caparrasso.
Ah! se s'abiôparla lou parauli d'Orasso,
�DE
TELADOS
70
Ou s'èrem dins lou tems que viviô Juvénal!...
Fariô boun s'espandi sus tout aquel bestial.
Mès lou tems es passât d'aquelos paraulassos
due coupavoulou mourre à-n-aquelos femnassos.
Bèi, moussu lou Prougrès que tèn de eaminat,
Vol pas qu'aquel bestial siègue tant atissat.
Lou Prougrès a rasou : janets, fosso boumbansos !
Alizas las mouliés ; fasès-i d'amistansos;
Laissas-los countugna sul même picadis;
Boutas, cugas lous èlhs, car un prouvèrbi dis :
« Que lou fioc e la mar e femnos amourousos
» Sou très causos pertout que sou pla dangeirousos.»
Que que fagou, que nou, l'as destourbés jamai;
Laissas-los fignoula, faire so que li plai ;
Que portou lou capèl ; laissas-los fa las mèstros ;
Cantés pas de cansous quand elos cantou vèspros ;
Fasès plèti toujour, ou se nou dins l'ousial
Se roundinaves trop, pourrias èstre de pal.
E se vostro moulié vous fa bouno cousino,
Deque n'avès à fa que fague la gourrino?
�80
UN
MOULOU
Amai qu'âgés cinq francs per ana gloupeja,
Fa lous marrous tout l'an; que voulès enveja?
Petimats, pla bragats, jamais cap de rioto,
E tout acô, janets, pas que per fa lachoto !...
E dequé voulès mai? trop urouses, roumputs,
D'aveire de mouliés que vous fagou banuts !...
Saique roundinarés contro vostro bounasso?
N'i'a fosses de boungrat que prendriôu vostro plasso.
Ah! me digas s'un jour lou divorso veniô,
Soi segu que mai d'un se desmaridariô ;
Veirias quane sagan dins toutos las carrieiros
Per se remarida qu'ambéde ganifieiros.
Boutas, lou trabal fach à fosses fa pas pou !...
E n'i'a mai qu'oun cresés, mès sou pas del Capnôu,
Ni des bourgs Mountibèl, ni de Sant-Afourdisi ;
Poudès n'èstre segus; es iéu que vous ou disi.
Nàni! n'es pas tampauc dins aqueles cartiés
Que vôu roundaleja lous que sous ganifiés ;
Car dins aqueles bourgs, efants, paires e maires,
Tout boulègola terro e sou pas d'acabaires.
�DE TELADOS
81
Aqui, l'ome es lou mèstre, e jamai dins l'oustal
L'un tiro pas la singlo e l'autre lou peitral ;
Aqui, tout fa minet tout lou loung de l'annado;
E dins la mémo ma boujou la semmanado ;
N'emmessou pas cinq francs quand n'ôu gagnât que
Tabé, dins sa paurieiro un cadun es urous. [dous ;
De nostres devanciés aqui lou boun usage,
Lou que calriô segui per faire un boun ménage ;
Mès aro es pas acô, tout vol ana grand trin ;
Tout vol faire la modo e fa coumo Tafin.
Las femnos mai-que-mai volou faire las damos,
Prene toutes lous touns, mounta toutos las gamos ;
E dins lou tems que sèm que tout es care al fioc,
Qu'amb'un manat d'argent l'on pas ana'n loc,
Cal veire, dieu-medèlle I un moulou de femnotos
Que per se redima fôu mai las galiotos !
Vous mètre d'un countun la clau sul cabinet,
Faire las groumandouns sens jamai fa minet ;
Vous tène de croumpat bèluro sus bèluro;
Dempèi lou cougnougnou juscos à la caussuro ;
>
�8-2
UN MOULOU
Fa partidos amoun, fa partidos aval,
E jamai dieu-m'ajude ! aganta lou trabal.
Per tant pla fignoula cal rèndos ou fasèndos !
Ah ! guzas de Prougrès, cal que tu m'ou defèndos,
Sens acô, per lou cop, fariô coumo Fransoun,
Que se gratavo pas per me dire lou noum,
Amai per subrepés me disiô las carrieiros :
Aquesto, aquelo, l'autro, acô's de ganifieiros;
E tout aquel tantôs m'en tenguèt d'escullats
Coumo s'èro'n trabalh qu'agèsso à soun prefach.
Apèi, vautres dirés qu'es uno falourdiso
Qu'un fum de couteliès pècou de marchandiso ?
Oh! dins l'ounzième siècle, aladounc, disipas;
Caucagno d'aquel temps! n'i'aviô pas tant, boutas;
La lé parlavo sec : « Ganifié, ganifieiro,
» Coudamnats à courn, la femno la prumieiro,
» Toutes nuds per la vilo, e cadun aviô drech
» De lous assibada de quauques cops de fouets. »
Coumo vesès la lé n'èro pas pla magnago!...
E très siècles pus tard, atabé, perlapago,
�DE TELADOS
83
En pla furetejant dins toutes lous oustals,
Per saupre quant i'aviô d'aqueles carnavals,
Lous counsous de Beziés, dins sa grando requisto,
N'atroubèrou pas qu'ounze à mètre sus sa listo.
Ounze,ni mai, ni mens. Mès dempèi, lou Prougrès,
Coumo n'a coungriat la glôrio dins Beziés 1...
Saique, de dos en dos, toutos las ganifieiros
Tendriôu de Pecoucut aumens jusqu'à Sauclieiros.
Agueitas se fa pèco aquel marrit bestial...
S'aquelo lé tournavo, ai! gens, quand de trabalh.
Mès se bèi lou Prougrès nous copo la paraulo,
Cal pas, à soun despiech, toujour vous tène jaulo,
Perqué so que diriam n'apounchariô pa'n fus;
Tant val demoura siau per pas nouma degus;
Sounco, dirai pamens qu'un oustal d'adultèro
N'a jamai prousperat, ni jamai noun prouspèro ;
Prouvèrbi vertadié coumo lou que nous dis :
Lou be mal acampat d'ounou noun enrichis.
�84
ON MOULOO DE TELADOS
Es vrai. L'argent de courro e lou vent de campant)
Dins lou milhoun terren ni flouris ni noun grano.
Dounques, val mai trima tout lou mane del jour
E laura toujour drech sens cap de rebistour.
Beziés, 5 de mars 1802 .
�TRIOUNFE
DE
L'OURFEOUN
BEZIEIRENC
i
Salut, très fes salut à tu chèf musicaire
Qu'as illustrât Beziés al concours de Bourdèu;
A tu qu'as aturrat mai d'un rade lutaire
Per te couvri deglôrio en plantant toun drapèu !
�86
UN MOULOU
II
Coumo'n grand capitaine un grand jour de batalho,
Que dis àsoussouldats : bèi ca! glôrio ou la mort!...
Aital as dich as téus, e tant-lèu la medalho
Se planto à la bandieiro ount trelusis soun or!
in
Gràcio à toun poulit biais, patrioto Serici,
Gràcio à tu qu'à Beziés as créât l'Ourfeoun,
E qu'à l'endoutrina li sos pas pla nouvici;
Tabé, fa quatre fes que bèi lusis toun noum !
IV
Aro lèvo lou cap sens crenta la critico,
Mostro toun Ourfeoun à toun païs natal
Qu'encanto mai que mai ta bagueto magico ;
Mostro-lou, mostro-lou l'Ourfeoun triounfal !
�DE
TELADOS
v
Siegas fièrs atabé, vautres, valènts cantaires,
Pourtas naut lou drapèu de vostre batalhoun ;
E lou jour de l'ataco ambé d'autres lutaires,
Efants, delembrés pas qu'avès un grand renoum !
VI
Fier de voste grand Pris, canti vostro arribado,
E per paga moun déute al Mèstre, as escoulans,
Se ma muso en cantant s'es un pauc escaufado,
Es que soi de Beziés e qu'aimi sous efants!
Beziés, 2 de jun 1862.
87
��BRINDE
A FREDERIC
MISTRAL
CAPOULIÉ DEL FELIBRIGE
Felibres bezieirencs, dins aquesto vesprado,
Sièguem toutes galois e lou veire à la man
Festejem, festejem la prumieiro arribado
De nostre Capoulié, lou quenautres badan.
Al paire de Mirèio! à l'efant de Maiano !
Praires, à sa santat beguem à grand tarai,
Car en cantant Mirèio en la lengo roumano,
S'es fach bessou d'Omèro e rendut immourtal
15 janvié 1S(>3.
��SOUNET
A FREDERIC
CAPOULIÉ
DEL
FELIBBJGE
E
CHIVALIÉ
MISTRAL
DE
LA
LEGIOUN-D'I DNOD
N'ai pouscut resta siau, ni ma muso de gaire,
Lou bèi jour qu'ai sachut qu'à nostre capoulié
De la Legioun-d'Ounou l'aviôu fach chivalié
Lou jour de l'Assoumpcieu, fèsto de l'Emperaire.
A-n-aquelo nouvello, ou creiras, brave fraire,
Mas cambos ou flacat en mountant l'escalié;
Soi restât tout estanc, ieu que soi paraulié,
E lagremos de joio ou rajat de tout caire.
�92
UN MOULOU DE TELADOS
Ah ! coumo ne sèm fièrs, coumo ne sèm countents^
Natures, tous escoulans, felibres bezieirencs !
fMirèio ameritavo aquelo recoumpènso.
Tant de glôrio rendra lou Felibrige urous ;
F déjà trefoulis al trelus de ta crous
Maiano ount sos nascut e touto la Prouvènso !
22 d'agoust 1S63.
�Acô èro per poudazous. Un bèi dimenche al matir
un paisan d'Erepio,
après aveire ausit la messo
matinieiro e aveire desclouscat un parel de centenats de cagaraulos azagados de dos ou très foulhetos de boun pianehou, per las empacha de vaneja,
s'enanèt faire la matinado à quauco vigno séuno
per acaba d'escaussela e paissela quauco soumesso.
Arribat à la vigno, moun orne se metèt en branle ;
e, coumo poudès vous ou pensa, n'escausselavo
pas de cagno. Rai !
lou malcarat aviô la tripo
�04
UN MOULOU
caudo!... Saique al bout d'uno ourado, coumo
acabavo lou darriè escaussèl, lou temps coumencèt
de se destourba e de faire quaucos raissos de vent,
que vous aprouméti que lous qu'endurèrou aquelo
sisampo tout lou jour deviôu pas senti l'embarrat
lou vèspre en arribant à l'oustal. De veire aquel
marrit tems e de se veire soulet, acô lou carcagnavo
de s'èstre pas escoumbinat, e lou carcagnavo encaro
mai d'aveire uno cinquanteno de soumessos à
paissela. Enfin ! sai sèm, sai sèm ! cal acaba, i'a pas
de mitan !... Coumo paisselavo uno soumesso de
fouirais que se capitavo à l'aurieiro e del lqung d'un
bartas d'amouros,' ausis sibla, sibla, sibla... Aquel
pâlot, tout en creguent que sieguèsso soun vesi.de
terro, li crido am sa vos de tauri : hou ! Jan Brancassi, se vos un courdil per estaca lou siblet? E
degus noun li respound. Aladoun escalauro lou
toural, se quilho sur la pouncho des pèds, guèito
en sai, guèito en lai, amoun, aval, e vei pas amo
creado en loc, e pamens ausissiô toujours sibla
�DE
TELAD0S
95
de peraquel bartas. Avalisco lou siblet! i a quicom
de mai ou de mens dins aqueste bartassas ! Vejanveire que sera tout aissô, enfin finalo ! E coumo
s'enginavo per ana lou fourfoulha, ausis sibla de
pus fort e mai que jamai. La pou l'aganto, à-naquel grand pandoulo! e partis d'ausido en gagnant
lou village à travès camps e vignos.
En arribant al vilage, coumo poudès vous ou
pensa, guèlsavo coumo'n lauzèr ; èro tout afanat e
tout vergat, tant aviô avut virado ! De lou veire
tout desanat, tout lou mounde s'acampo à soun
entour e li demando s'es malaute ou se li esarribat
quauque grand malur ? E lou paure orne li conto so
que sabès. A-n-aquelo nouvello, li donou vitoment
quicom per lou reviscoula, e dins aquel temps
cadun s'en va à soun oustal per querre sa poudadouiro, dins lou cas ount auriô à se défendre contro
quauque mal-fatous. Dins un ai tout lou vilage es
armât e cop-sus-cop s'en vôu toutes adraiats à la
vigno d'aquel vièlh abestit e toutdrech al bartas en
�90
UN MOULOU
questiou que, à soun arribado, siblavo tant ou mai
qu'un siblet de cami de ferre. De veire pas degus
e d'ausi sibla tant fort, cap gausavo pas se n'en
sarra, amai tenguèsso sa poudadouiro à la ma ; ni
mai per un milhoun ! aviôu be trop pou que sieguèsso quauque demoun ! Pamens, à la fi, après
aveire prou raissejat, un grand goujatas, que n'aviô
pas l'aire d'èstre un molàri, vejent que tout lou
mounde s'entournavo, se met à dire : Amai nous
entournariam d'aissi coumo sèm venguts!... Aladounc, sens mai s'escouta, sauto tout d'un vanc
dins aquel bartas, fourfoulho, viro, reviro e finis
per trouba uno tuco destapado que fasio au mens
très cartous amai turqueto, que lou vent fasiô
sibla à tout roumpre en li passant sul trauc. E
coumo n'èro pas pla aisit per se tira de peraqui dedins, aquel brave goujat se metèt à brama : Venès
m'ajuda à me tira d'aissi que tèni lou siblaire !
N'agès pas pou,
es uno tuco !
es uno tuco
boulegas-vous!... Caucagno acô! cop-sus-cop, ma
�DE
97
TELAD0S
espesses qu'un vol d'estournèls, toutes li courriguèrou per li pourta de secours, elou tirèrou de dedins
aquel bartas ambé la poudadouiro d'uno
ma e
aquelo tuqueto de l'autro. Rai, s'èro estât tout
aqui ! mès lou paure diablas se n'en èro pas tirât
ambé las caussos netos : s'èro tout escarraugnat e
talamen esquinsat de pertout que li aurias penjat
toutes lous crocs de lu m de Murvièl.
Sus aquelos entremièjos, malurousoment venguèt à passa uno colo de mesadiés de Douch ou de
Villocellos qu'anavou se louga per pouda à quauco
granjo del coustat de Magalas, que de veire tout
aquel sagan e magan, ne faguèrou de grand cacalasses, e, per la pago, lous batejèrou lous TUQUIÈS.
dempèi l'ouro e lou moument, valènt-à-dire
dempèi aquelo baudrado, l'escais de TUQUIÉS
E
D'EREPIO
li es pas toumbat, ni mai sera pas iéu que
li lou levarai !...
5
��A
MOUSSU
DE
VIENNET
L'ACADEMIO FRANCESO
Coussi vautres voulès que desbarre la bouco
Davant un escabot de moussus tant tucats !
Seriô mai entravât que nôu pouls am sa clouco,
Nàni ! soi pas ni bauch, ni des mai turlucats!
Davant moussu Viennet, lou pairal des felibres
E l'illustre decan des quaranto immourtals,
Que dempèi cinquanto ans tèn de fa de bèls libres,
Ma muso davant el pot pas fa sous baralhs.
Oui, Moussu, davant vous, savent coumpatrioto,
Qu'illustras cado jour la Franso amai Beziés;
Oui, Moussu, davant vous ma muso fa la choto,
Mès la farès parla s'agradas sous TUQUIÉS.
Beziés, lou 5 de mai 1864.
��LOUS TUQD ÉS D'EREPIO
Beati pauperes spiritu, etc.
Saint Mathieu.
Fa quauques ans d'acô, lous abitants d'Erepio,
Noun pas lous que tout l'an manjou dins unogrepio,
Pas aqueles d'aqui, sounco d'Erepianencs,
Lous TuauiÉs per escais, counescuts de loungtems
Per soun gàubi dins lous afaires
E per de grands especulaires,
Se metèrou dins lou cervèl
D'ana pas pus croumpa ni ferre, ni clavèl,
�102
UN MOULOU
Ni tàchos, ni tachous, ni broucots, ni cabossos
As claveliés de Graissessac,
Païs ount s'en apouncho fossos :
Tàntos ou maissos qu'à Taussac.
De Pin croumpa pas pus, sieguèrou lèu sens tàchos,
E pèi coussi n'en fa quand on n'a jamai fàchos ?
Assajèrou be prou, mès acô's aissi l'ai !...
Pamens as sabatiés (i) l'in cal
(1) La chaussure que nous appelons dans notre idiome du
nom français soulié, n'en avait point d'autre anciennement
que celui de sabalo, ou sabate ; ce qui paraît entre autres
par le proverbe : a Iroubat sabalo en soun pèd ; il a trouvé
chaussure à son pied, c'est-à-dire, à qui parler. Le terme
soulier qu'on ne trouve dans nos anciens titres que pour
signifier tout autre chose, est lui-même plus récent eu français dans sa signification actuelle. C'est du mot sabalo, mal
entendu, qu'on a fait dans cette dernière langue celui de
savate ou vieux soulier, et non d'un soulier usé. Aussi le
proverbe disait-il : Toulo sabalo deven groulo. — A pichot
■pèd jamai grosso sabato U va pla. — Dictionnaire Languedocien Français, par M. l'abbé de SAUVAGES.
�DE TELADOS
103
Per tacha las sabalos (i) :
Dins Erepio lous sabatiés
Las tàcbou pas am de toumatos !
Sai pas endacon-mai... mes n'es pas lous Tuquiés.
(1) Il n'est fait mention dans les anciens actes que des
termes sabalië, sabalariê et sabato, pour exprimer ce que
nous rendons aujourd'hui par les termes cordonnier, cordonnerie et souliers ; et parmi nos noms propres languedociens, autrefois noms communs ou appellatits, on
ne trouve
que sabatié et sabatarié en basse latinité, sabaterius,
sabateria, et dans nos cadastres en languedocien, où l'on
marque le nom et la profession des personnes, on y trouve
par exemple , Jean Cabêt, sabalié, et la carrieiro de la
Sabatarié. — COURDOUNIÉ.
Ce nom languedocien est un
—
terme nouveau, moulé, comme bien d'autres (depuis
la
décadence de notre langue) sur le français : cordonnier, qui
n'est pas lui-même bien ancien et qu'on ne connaissait pas
e
même au xv siècle, où celui de sabatier était seul usité.
Cordonnier fut dit par corruption de cordouanier, c'est-àdire sabatier qui employait le cuir de Cordoue, qui passait
pour le meilleur et qu'on tirait de cetle ville
d'Espagne. —
Dictionnaire Lang. Français, par M. l'abbé de
au mot sabalié.
SAUVAGES,
�104
UN MOULOU
Destimbourlats d'aissô, tant-lèu l'esprit s'aluco ;
Mès fort urousoment lous Tuquiés ou de tuco,
Ou degus n'auriô pas !
Aladounc dins soun cap cèrco que cercaras !
Penso que pensaras !
E toujour aississèm trabalho que trabalho,
Sens jamai trouba res, ni favo, ni gourgoul !
Mès de toujour, toujour trabalha per la palho,
A la loungo on finis per ne faire un sadoul.
Alassats de cerca, lous tucats del vilage,
Vejent que lous tachous li fariôu lèu soufrage,
Fou troumpeta per lou tambour
Que dins touto la semanado
Un jour i'aura grando assemblado
Ounte cado Tuquié, mès cadun à soun tour,
Aura lou plen poudé d'esculla sa pensado
Per veire de trouba quauque nouvèl estèc,
E, qu'amai mange pas de lati ni de grèc,
Acô li fa pas res s'a pas l'esprit bufèc.
Al grand jour desinnat, touto la populasso
�DE TELA.DOS
105
S'acampo lou tantôs joust Tournât de la plasso,
E quand toutes ou fach grand round
E que cadun a près sa plasso,
Un sus tantes, sul cop, qu'aviô bouno tucasso,
Un aufèvro sul quièr, que sauprés lèu soun noum,
Se quilho sul taulié coumo'n grand Ciceroun,
E, sens ana cerca, ni-mai quand, ni-mai couro,
Ni-mai tourro, ni bourro,
Escullo tout d'un floc so qu'a sus l'estoumac :
Tuquiés, cal fa'n grand cop ! S'en iéu avès cresenso,
Vite amb'un tambourèl mandem à Graissessac
Un Tuquié pla valènt e de bouno fisenso
Per croumpa quauque sac
de tàchos de semehso,
Pèi nautres las semenarem
Dins un boun terren,
Aital l'an que ven
Ne recoultarem
E toutes n'aurem.
Bravo lou vièlh pegot ! vivo mèstre Tougnasso !
�106
UN MOULOU
E dos raissos darrèu de picaments de mas
En l'ounou de Tougnas,
Faguèrou ressoundi lous oustals de la plasso.
Oi ! dins aquel moument, Tougno qu'èro bêlas !
Tant-lèu dich, tant-lèu fach. Del miech de l'assemCop-sus-cop unTuquié de bouno renoumado [blado
Met las cambos sul col
E partis coumo'n fol,
Countent coumo'n crebat d'ana faire aquel viage.
E cregues pas au-mens qu'en cami muse trop !
Nàrii! dins bèit jours francs ambé soun équipage !
El e soun tambourèl, sa saumeto e Pasot,
rarribèrou tout just e toutes quatre al cop.
Tant-lèu qu'es arribat al païs de las tàchos,
Dins un viral de ma sas causidos sou fàchos :
El causis boutounets, cabossos, cap-martèls,
Tàchos, tachous, broucots, ribles, malhaus,clavèls,
E n'en crompo, entre tout, trento-cinq amarèls
E de la bouno cagno !
Quand saique aurias guèitat à vous cura lous èlhs,
�DE TELADOS
107
N'aurias pas troubat cap amb'un pèl de magagno.
Aco s'èro causit det à det, un per un.
Pounchuts, sences e dus, sens ges de rafatun.]
E, sens messourgo, ou poudès creire,
De tant qu'èrou lusents, fasiôu bava de veire !
Tant dejoust que dessus acôs èro granat,
Repetelat,
Qu'auriô fach grand pecat
D'èstre pas semenat.
Dins lou tems que Jan-de-la-Cato,
Lou messagé valent, fisèl e noun barato,
S'en monto à Graissessac per faire aquel viageot
E que lou recato
Del milhou que pot,
Adoun, dins aquel temps lou counsel delibèro
Que lou milhoun cantou de terro
Per toutes lous Tuquiés cal que siègue croumpat
De quoutitat.
Paures, tant-lèu bada lou proujèt es voutat
E, sens touca pel sol, à l'unanimitat !
�108
UN
MOULOU
E cal pas demanda se vite lou roumpèrou,
E coussi vous lou trabalhèrou,
E s'alantissiôu de trabalh !...
Jamai cap de cantou n'avut parèl tustal,
Sounco la femno en carnaval.
Aissi coumo li coumencèrou
De dourbi lou tal :
L'espeiruguèrou,
Pèi lou roumpèrou,
Pèi lou laurèrou
E relaurèrou,
L'esturrassèrou
Lou roussejèrou
E l'enreguèrou ;
Pèi, quand tout sieguèt fach, recatat coumo cal,
Jan-de-Mos-de-la-Cato arribèt al vilage
Fresc coumo'n espinar ambé soun brave viage
De touto meno de clavèls ;
E lous paures Tuquiés regagnavou'n pan d'èlhs,
Toutes estabourdits en guèitant lo semènso ;
�DE
TELADOS
109
E, dins lou grand espet de sa rejouïssènso,
Teniôu que de bramât : qu'es bello I que sou bèls /
De la vido vidanto avèm vist sous parèls !...
E se per l'an que ven ne gardavem per grano ?
E so que sieguèt dich, sieguèt fach cop-sus-cop :
D'unes sarrou la grano e d'autres al galop
Carréjou la semènso al mitan d'uno tano
Per la faire trempa sèt ou bèit jours au-mens ;
E quand a prou trempât e que fa pla bèl temps,
Aladoun lous Tuquiés, lous vièlhs e lous jouvents,
Lou pifre e lou tambour en tèsto,
Coumo s'èro'n grand jour de fèsto,
Enliassats de dous en dous,
Reddes coumo de patacous,
Toutes guetats de fresc ambé sas garramachos
S'en vôu tout drech al camp per semena las tàchos.
E tant trefoulissiôu d'aveire semenat,
Qu'amai cado Tuquié pourtèsso sus l'esquino
Soun sacat de clavèls, per lou mens d'uno emino,
Sens pausa ni musa teniôu de caminat.
�110
UN
MOULOU
Arribats al terren amb'aquelo cresènso
Que sa bello semènso
Dins bèit jours grelhara,
Jujas se tout d'un vanc la journado coumènso !
E, siègue dich sens malvoulènso,
Se fou à lou que mai de tàchos jitara :
Aurias vist mous Tuquiés, lasmanchos regussados,
Am soun semenadou penjat al tour del bras,
Afougats à jita las tàchos à manados,
E toujour aississèm jito que jitaras!...
Atabé, dins noun res lous selbous negrejavou,
E mous paures Tuquiés susavou ;
Coumo de castagnous las goutos li rajavou;
Erou toutes bagnats
Coumo de rats !
Es aqui qu'aurias vist coumo'n Tuquié trabalho
Quand trabalho per el ! quand fa sa semenalho !
Es aqui qu'aurias vist alanti de trabalh !
Mai que de mesadiés à l'abric d'uu toural !...
Car d'aquelo santo journado
�DE
TELADOS
111
Sens aussa cap de cop ni tuco ni barrai,
Dins uno soulo juncho e tout d'uno butado
Tout lou camp sieguèt semenat
A la rambalhado,
Davant que lou soulel agèsso cabussat.
« Mès aro, es pas lou tout, las semenaihos fàchos,
Es de plèjo que cal per fa grelha las tàchos,
En s'entournant del camp disiôu nostres Tuquiés ;
E d'ount n'aurem, grand Diéus ! tout aquesto semano
Bufo des Trege-Vents e de la Tremountano ;
Fa'n tems que brausis mai que lou four des fourniés !
SantLuc, nostre patrou, aquel temps nous engruno,
Dounas-nous un plejas al fi niaient de luno !
Sens aigo sèm perduts e la semènso amai !
Dounasun pauc de plèjo, un pauquet sevousplai!»
Lou reire l'endema d'aquelo suplicado,
A la pouncho del jour mountèt la marinado
E lou tems s'ennibouliguèt,
Tout en faguent quauco gisclado ;
Mès apèi sus la tantossado
�112
UN MOULOU
Takmen pla s'adouzilhèt
Qu'à cougo d'ase ne boujèt.
E toutes lous Tuquiés de la joio sautavou,
En picant de pertout des pèds e de las mas ;
E toutes bramavou
Que se desmaissavou,
Saiqu'à se faire ausi del pech de Mountimas;
Acô's pla capitat! la recolto es gandido !
Es aro per lou cop que sera lèu poulido !
Amb'aquelo sasou las tàchos grelharôu,
E franc de jaladuro à Pascos granarôu.
Apèi tout ou veirem se nous farôu tant lego
Aqueles marrits claveliés !
Se tout va per soun fiai lous metrem lèu à rego
E gouvernarou pas coumo rats pes paliès !...
Jusqu'aissi tout va pla. Mès dins uno mesado,
Quand vesou qu'à soun camp res noun grelhavo pas,
Lous Tuquiés tornou mai tène uno autro assemblado
Per saupre que dira lou vièlh mèstre Tougnas.
E Tougnas, ome franc e sens ges de défausses,
�DE TELADOS
113
Un ome d'ancian tems, de fe, de devouciéu,
Li dis tout uniment : cal fa'no proucessiéu,
Mès la cal fa toutes descausses ;
Aital acôs à Diéus li tara mai pietat.
E toutes lous Tuquiés de grand cor l'approuvèrou
E pla vite s'acaminèrou
E per tout lou cami tenguérou de cantat :
Cantèrou vèspros e coumplios
E tant e mai de litanios,
En caminant de dous en dous
Ambé un aire pla pietadous.
Quand lou tout-cap-davant, qu'èroulo porto-crous
E lou cap des cantaires,
Per pas vous dire des bramaires^
Al ras del camp es arribat ;
Sens mai pensa qu'es descaussat.
En dintrant dins lou semenat
Paussigo tout-pan-just de tàchos cap-virados
E se viro tout round en tenguent de bramât :
« Grelhou ! Grelhou, Tuquiés ! amai serôu granados
�114
UN MOULOU DE TELADOS
E pounchudos au-mens !... »
E lous Tuquiés, vièlhs e jouvents,
Partiguèrou d'ausido à-n-aquelo nouvello,
Coumo de tucos sens cervello,
Toutes countents, mai que countents.
Mès i'a pamens d'acô mai de sieis lunos fàchos,
Amai encaro ou pas granat ;
E lous paures Tuquiés, en tenguenl d'asperat,
Toujour à Graissessac s'en vôu croumpa las tàchos.
Beziés, lou 5 de mai 1864.
�CAPITAINE AL
8
me
REGIMENT DE LIGNO
Bèi fa, raoun paure amie, tout-pan-justuntrimèstre
Que per te fa plasé t'ai mandat mous Tuquiés ;
Dempèi lou sieis de mai qu'as vist toun vagomèstre,
Quand d'aigo qu'a passât joust lous pounts de Beziés!
N'auriô jamai cregut qu'un ouficié de ligno
Metiô nonanto jours per escriéure uno ligno :
�116
UN MOULOU
« Ai legit tous Tuquiés, felibre, gramecis. »
Mès per un capitaine acô's trop de soucis!...
Oh! per ana'l café blaga Messico, Chino,
Africo, Magenta, Crimèo, Solferino,
En gloupejant l'assinto amb'uno pipo as pots,
Courdura quauco craco. . aqui sou pas manpots...
Toutes jitou lou let quand s'agis de batalho,
Esoun fioc de ploutoun val mai que de mitralho.
Caucagno per acô ! mès quand s'agis d'amie,
S'ical escriéure un mot, aubé, lou tems, bernic!
Ah! quicom me dis be : laisso courre ta plumo,
Laisso-lo fa soun cap, coumo fa de coustumo...
Mès moun cor me dis : nou ! nou ! car saique tout
Belèu l'escourjariô coumo sant Bourtoumiéu ! [vièu
Ameritarios be, pamens, marrido pelho!
Qu'à toun vièlh coutilhou dounèssi'n cop d'estrelho !
Digos-me qu'es pas vrai, se gausos, grand fenian !
Digos-ou, s'as de sang! parlo, vièlh quonïan !
Fas lou mut ou sos sourd?sos près coumo'n froumage
Mès te farai parla quand vendras al vilage !
�DE TELAD0S
117
Aladounc, cap-à-cap, quand serem que quatr'èlhs,
Te voli mètre à rego e ribla lous clavèls !...
E eoum'es tu qu'as tort dins la courrespoundènso ;
Ai causit lou coumbat qu'aimi de preferènso ;
E s'à la fi del mes vos veni sul terren,
Veirem qu'aura mai set e qu'aura mai talen.
— Solferino, Zatcha sou dous jours de vitôrio
Ount tounbèl régiment acampèt losso glôrio...
Mès soi mai que segù qu'ai coumbat del caissal
Al bèitième de Ligno ai pas cap de rival.
Aro, sos avertit. Per que noun te delembre,
T'aspèri fi d'agoust ou mitan de setembre ;
E s'aissi sos couflat, coumo n'es que trop clar,
Per prene toun revenge anarem à la mar;
Amb'uno coundiciéu : es que sus ta fenèstro
Noun quites pouls ni tue coumo lou darriè cop ;
Car après ban de mar, nous cal bouno menèstro,
Mai se caufa la tripo ambé de boun sirop.
3 d'agoust 1864.
��EPITRO III
A MOUSSU ALBERT VIENHET, AYOGAT
QUE M'A MANDAT SA TESO DE LICÈNSO
Laissas-me, mouss'Albert, vous dire sens fadeso
Tout lou gauch aue m'a fach vostro savanto teso :
Iéu m'asperavi pas à tant grando favou ;
A vous parla tout franc, m'avès fach trop d'ounou.
Rai! queque vous fagués, ou fasès sens envejo,
Perqu'un prouvèrbi vièlh dis que rasso rassejo,
�120
UN MOULOU
Pronvèrbi vertadié, car de vostres parious,
Per lou boun tems que tiro i n'i'a pas à moulous.
Oui, per la bravetat tiras de vostre paire...
D'aveire un tal efant urouso es vostro maire !
Vostres ouncles, tampauc, d'aveire un tal nebout !
Amb'un parèl trésor on pot ana pertout.
Sès trop brave, moussu, car fosses, à vostre âge,
Alogo d'estudia pensou qu'ai badinage ;
E so que m'ou fa dire, es que vous dins très ans,
Avès mai estudiat, mai que d'autres efans !...
Car avès mantengut la teso de licènso
Coumo'n orne sénat e claufit de sabènso ;
Siègue sul Drech rouman, siègue sul Drech francés,
Vous n'avès dich pla loung e sens èstre entreprés,
E tout dich à prepaus, al pount, à la minute
Ah ! se vous me disias que lou besoun vous suto,
Qu'ai pulèu acabat, vous, de vostre trabalh,
Am vostre paraulun apanarés l'oustal!
Mès n'es pas lou besoun, Diéum'ajude! al countrari!
Vous, soulet de familho e mai que milhounari;
�DE TELADOS
121
Vous la flou des jouvents, riche coumo la mar,
Avès fach vostre Drech sens un pèl de retard.
Oui, vous que tout-escas avès vint-e-dos primos !
Ah ! s'èri prou biaissut per apouncha de rimos...
D'un moussu coumo vous acô's talomen bèl
Qu'où tirarai jamai de moun paure cervèl.
Que vostre brave paire e vostro brave maire
Ou degut vous bada ! qu'acôs a degut plaire
A vostre ouncle Justin, à vostre ouncle Louis !
Al grand ouncle, atabé, lou qu'avès à Paris !
Ah! se moun marritdrolle aviô vostro cabosso
Mès de tant estudia n'a pas aquelo bosso,
El que mai que degus sap que n'a de besoun !
E que sap que soun paire a pas cap de milhoun!
Que de cap de coustat, el tampauc, n'a pas d'ouncle
Que de bes, de sabé, ni de gàubi regounfle !
Fou disi mai e mai, soun paire-grand i'ou dis...
Per uno aurelho i dintro e per l'autro i salis.
Un prouvèrbi dis be : que chi de rasso casso,
Mès el jamai s'artelho en mountant sul Parnasso !..
6
�122
UN MOULOU
Voudriô be me cousta mous quatre ou cinq diniés,
Mès n'aurai lou despiech, coumo ai fach lous Tuquiés,
E que lous ai legit davant uno assemblado
Coumo s'en veire pauc que siègue tant tucado
Coumo lo d'aquest'an, lou jour de l'Ascenciéu !
N'i'a per mai d'un ivèrn, amai mai d'un estiéu!
Couro nautres veirem un efant de Malhano
Que n'en sache tant loung sus la lengo roumano
E que rime tant pla que Frédéric Mistral ?
S'en vei pas cado jour coum'aquel majoural I
Couro sentirem mai de flous tant poulidetos
Coumo los qu'aquel jour tirèt de sas Oubretos
Lou tucat Roumanilho, aquel fièr prouvensau ?
Jamai ne sentirem que nous fagou tant gau.
Couro veirem un ome ambé tant de genio
Coumo moussu Viennet, lou de l'Academio,
Vénérable decan des quaranto immourtals,
Siègue per soun bel biais ou per sous grands trabalhs?
Ne veirem pas pus cap que, sens pauso ni muso,
A quatre-vint-sèt ans fague canta la muso,
�123
DE TELADOS
E sus toutes lous touns amb'un tant poulis biai,
Coumo vostre grand-ouncle ; aubé, ne veirem mai !
De Paris à Beziés per faire un parèl viage,
Cal qu'aime soun païs vostre ouncle, à-n-aquel âge;
Cal èstre coum'el es, moun brave mouss'Albert,
Tout drech coumo'no quilho amai encaro vèrt.
Tabé, del jour qu'arribo al jour de sa partènso
Tout Beziés, que tant l'aimo, es dins la gaudissènso;
Calriô veire aquel jour se sieguèt festejat
E coumo del bel mounde el sieguèt estrugat !
Lou manjavou des èlhs ! tout arrèu lou badavo !
E de l'ausi parla tout lou mounde bavavo !
E n'i'aviô'n escabot!... èrem tant courquichats
Qu'encaro n pauquet mai seriam morts estoufats.
D'assemblados aital sou que trop memourablos,
Perqué n'ausirem pas de tant poulidos fablos;
Nàni I nàni, moussu ! car tout, en l'ausiguent,
Se disiô : Lafountaino es encaro vivent?...
Vostre grand-ouncle, es vrai, per soun biais, soun
Lou semblo tout patrat, e Beziés sa patrio
[genio,
�124
UN MOULOU DE TELADOS
Beziés que l'a yist naisse e l'a vist pichounet,
Un jour l'ennoublira coumo a fach à Riquet.
Diéus fague qu'où vejés ! que Diéus vous donevido,
Vous jouve coumo d'aigo e que lou boun sen guido,
Amai bouno santat, perqu'àcô's un trésor
Qu'es al dessus de tout : de l'argent e de l'or.
Am la bouno santat, lou tems e la paciènso,
On a d'or e d'argent e pas cap de soufrènso;
Mès degus n'a pas vist qu'ambé d'or e d'argent
On crompe la santat per un ome mourent.
Dounques, brave moussu, countugnas d'èstre sage,
E de vostro santat fasès-ne boun usage;
Diéus fague que visqués lènt de tout pensament ;
Iéu de vous saupre urous n'aurai countentament.
Aro, qu'à Técoucut s'i vendemio, s'i troulho,
Vous mandi tout aissô perqué sès en bourdoulho,
Segu que d'où legi vous noun aurés lesou
E qu'où delembrarés dins quauque faugnadou.
Beziés, lou très d'outobre 1861.
�LOU SOUISSO E SANS-QUARTIE
Tal crei guilha Guilhot que Guilhot lou guilho.
{Viiih prouvèibi.)
A la guerro autros fes, lou souldat s'aluravo,
E quand un régiment dins uno vilo intravo,
Aquel jour lou troupié li dintravo am soun sac
Pie de carrotos de tabac ;
A la douano aital res noun cost las passavo ;
Pèi, las revendiô 'n vilo à quauque tabatou.
Or, un jour un souldat qu'èro pas un nouvici,
Car dempèi quatorze ans aviô près de servici
Dins lou régiment del Pouetou,
Un Souïsso alurat bèlcop mai qu'un Gascou,
�126
UN MODLOU
Faguèt la farso pus poulido :
Lou gusas ! ne dintrèt uno malo claufido.
Pèi, quand sieguèt dintrat e que l'agèt gandido,
El faguèt légo à Sans-quartié,
Un couscrit de sa coumpagnié,
Qu'aviô causit per camarado;
E coumo èro'n couscrit cresiô de lou guilha.
Mès aquel Sans-Quartié, qu'èro'n marrit coula,
A soun tour musèt pas per lou fa jangoula.
Amai per un couscrit vous l'agèt lèu troubado !
Del temps que moun Souïsso espatat dins lou lèit,
Las coumo'n prego-Diéus, à soun. aise rouncavo,
Sans-Quartié, sens res dire, al pic de mièjo-nèit,
El sens lum e sens fum à paupos se levavo.
Sa pauro malo li foursavo
E tout soun tabac li raubavo,
Amai, per subrepes, aquel marrit fripoun,
Al mitan de la malo i fasiô'n bèl estroun.
Pèi, noun countent d'acô, ramplit de michantiso,
N'in met dous de pla dus de mémo marchandise.
�DE
TELA.D0S
127
Sabès se l'endema moun Souïsso riguèt,
Quand, al lioc del tabac, dins sa malo i troubèt
Aquelo grosso salopiso !...
[salop !...
Sans-Quartié! Sans-Quartié!... pot qu'èstre aquel
l'a pas qu'el, noum d'un goi ! que m'a fach aquel cop!
Oh ! pardiéu 1 moun Souïsso aviô trop fach la guerro
Per pas ou devigna, per pas saupre cal èro !
N'aviô pas uno palhoà l'èlh...
S'en va trouba soun coulounèl
Per se plane del camarado.
— Bounjour, moun coulounèl, aquesto nèitpassado
Sans-Quartié m'a raubat...— Ai ! d'aquel marrit pèi,
Tè, m'en parles pas mai d'aquelo carraugnado !
De toun grand Sans-Quartié, d'aquel descabestrat !..
A cagat dins ma malo e jusqu'al cadenat!...
— Ah ! s'acô's coum'acô, m'en vôu querre uno palo
Per vous neteja vostro malo
E me plàni pas mai d'aquel marrit capoun...
Coulounèl! dinslameunoi'a fach qu'un bèl estroun.
14 de jun 1865:
��AL BRAVE MESTRE MARTI
PROOPRIETARI
A
PECHERIE
Enfin, soi décidât, brave mèstre Marti,
A veire Pecherié lou bèl jour de sa fèsto,
Mès à la coundicieu qu'i voli pas pati,
Autromen à Beziés, Jèpou, vostre amie, rèsto.
Rai, que per Sant-Cristol disou qu'à vostre endrech.
Dins un oustal aisat i fa pas jamai frech !
Dins lou vostre, aladounc, tout aquelo journado
�130
UN MOULOU
Que la cousino aumens li siègue pas jalado
O, quane tems que tire : ennevoulit ou cla,
Aimi mai m'i brausi que noun pas m'i jala.
Siègas segu d'aissô : jamai m'a près l'envejo
D'ana dins un oustal ount la cousino es frejo!
Soi dificille, es vrai, mès nautres, Bezieirencs,
Aiman de nous louga per fa dansa las dents.
Tabé, s'aquel bel jour vous caufas la cousino,
Ieu menarai l'amie, lou que fa de vermino ;
E sens crenta ni vent, ni soulel, ni calou,
Se la cousino es caudo i vendrem faire ounou ;
E se nostre trabalh à taulo vous agrado,
Dos junchos vous farèm dins aquelo journado ;
Aqui mas coundicieus per fèsta Sant Christol.
Apèi me digués pas que vous ai près pel col!...
Aital Sant Pol parlavo en prêchant TEvangilo ;
Aital nautres parlam, braves gens de la vilo ;
E se m'aproumetias d'èstre pas un lengut,
De pas ou dire en loc, d'èstre sourd amai mut,
Ieu vous diriô'n estèc per caufa la cousino,
�DE
TELADOS
Un estèc que val mai que tout l'or de la Chino..
Ah! l'ai aqui dedins embarrat dins moun cor,
Que dempèi milanto ans gardi coumo'n trésor..
Mès coumo sès pla brave e qu'anas à la messo,
E que de poulsa mout m'en fasès l'aproumesso
Aro que sès campât sus nostre saupre fa,
Ieu vous dirai Testée per la faire caufa ;
Aital à res noun cost aprendrés la recèto
Que m'ensegnèt un jour moun amie lou poëto.
Aissi n'es pas questieu ni de cébos, ni d'als :
S'agis de fa la guerro as pouls, as perdigals,
As lebraus, as lapins, aspiots, à las poulardos,
As pijous, as faisans, as gais, à las pintardos ;
Qu'apèi cado enemic, mort dins aquel coumbat
Estripat, mes à Faste, e lardât, e flambât.
Vire davant un fioc à mièjo chiminieiro,
Veirés se la cousino es coum'uno glacieiro !
E se vous atroubas qu'aladounc i'a jalat,
Voli que me digués que soi très quarts felat.
Mès coumo soi segu que sa recèto es bouno,
�132
ON MOULOU DE TEL AD OS
Cresi pas que jamai troubés sa pariouno ;
Pèi, se sès mai savant, lou jour de Sant Cristol
Tout ou veirèm, Marti, se Nostre-Segne ou vol.
— Adissias e pourta-vous pla.
Beziés, 28 de jun 1865 .
�BRINDE A MESTRE MARTI
LOU
JOUR
DE
SANT
CRISTOL
QU'ES
LA FÈSTO
DE
PECHERIE
Avant de nous tira d'aquesto bouno taulo,
Que regounflo de tout per nous fa tant d'ounou,
Sentissi lou besoun de prene la paraulo
Per fa mous coumpliments à vostro Margarou ;
A vostro Margarou, vostro aimablo coumpagno,
Que fèsto tout soun mounde amb'un tant poulit biai;
Que fa de soun oustal un païs de caucagno
E que de vous bada noun s'alasso jamai.
�134
DN MOULOU DE TELA.DOS
Ah! qu'un orne esurous quand afemno amistouso.
Ah ! quane bel trésor per lou tems que courris ;
Quand a femno oustalieiro e tant pla recatouso,
Per l'orne qu'où capito acô'slou paradis.
Quane bèl jour, Marti, quand vous l'avès causido !
Car poudès vous vanta d'avé pla capitat ;
Que Dieus à toutes dous vous done loungo vido,
A nautres lou plasé de béure à sa santat !
30 de juliet 1365.
�A-N-UN VIÈLH CAMARADO
DE COULÉGE
I
Se voulounti l'amie que me fa las avansos,
En ôdi bèlcop mai m'es lou que passos lis;
Al prumié, gras ou magre, i fou mas amistansos;
Al segound, mai es gras, mai l'agueiti'n galis.
il
Saique s'aquel es gras, n'es pas soun saupre-faire,
Mès pla d'èstre nascut souvent après soun paire ;
Belèu nascut avant, aquel floc de falourd,
El patiriô de fam mai souvent qu'à soun tour.
�136
UN MOULOU DE TELADOS
III
Tu que sos des prumiés, m'afachgau, podescreire,
Après trento ans e mai de tourna-mai te veire,
Car dempèi qu'ai coulège èrem emprisounats,
De ta visto mous èlhs s'èrou pas estrenats.
IV
Ah ! se poudios legi dins lou founs de moun amo,
Veirios coumo ai plasé qu'âges pla prousperat;
Soi pas coumo la mar : que mai ne tèn, mai bramo;
Aimi que pel soulel cadun siègue esclairat.
v
Aro qu'as prou viscut en Autricho, en Espagno,
En Angloterro, enPrusso, à Beziés sos tournât;
Dieus fague, car amie, qu'am ta bravo coumpagno
Sai restés loungoment en repaus e santat.
Mars 1866.
�NOSTRE
BOUN
TUC
CANSOU
i
Braves amies de la brouîigno,
Cantem Bacus amai soun chue,
E derrabem jamai la vigno
Que nous fa béure de boun tue.
Vivo la vigno
E la broutigno,
E rasibus
Beguem al vièlh Bacus !
�UN MOULOU
II
Lou tue aluco la juinesso,
En guerro fa lou boun souldat;
Lou tue aloungo la vièlhesso
E reviscoulo la santat.
Vivo la vigno, etc.
in
Lou tue fa qu'avèm pas vergougno
Quand sèm prèp del doumaiselun,
Lou tue entancho la besougno
E nous i fa veire sens lum,
Vivo la vigno, etc.
IV
Lou tue nous rend l'amo galoio,
Nous recaufo quand avèm frech ;
Lou tue nous met toutes en joio
E jamai nous met à l'estrech.
Vivo la vigno, etc.
�DE
TELADOS
V
Lou tue, à-n-uno bouno taulo,
A forso de lou gloupeja,
Lou tue as muds rend la paraulo,
Amai nous fa trampaleja.
Vivo la vigno, etc.
VI
Amies, la causo es sens countèsto
Dins lou païs de Pepezuc,
Alogo d'aigo'n jour de fèsto
Nostros founts rajou de boun tue
Vivo la vigno
E la broutigno,
E rasibus
Beguem al vièlh Bacus !
Agoust 1866.
��A MADOUMAISELLO ZELIO 0.
LOU 3ÈL JOUR DE SOUN MARIDAGE
I
Ieu voudriô, gènto nôvio, amistouso chatouno,
Dins aqueste bèl jour de Diéu,
Ajusta quauquos flous à ta bello courouno,
Mès los de moun jardin, sul déclin de l'autouno,
Sou trop passidos. Paure ieu !
�142
UN MOULOU DE TELADOS
II
Rai, novieto, à toun âge, al printems de la vido,
Anjo de gràcio e de bèutat,
Fresco coumo'no flou tout escas espelido,
Coumo à la pradarié la blanco margarido,
Sos la reino d'aqueste prat !
ni
Urous, mourtal urous lou que la destinado
Tant raro flou li servira !
Es d'uno bello esclapo e ges dessanflourado !
Que siègue soun bounur de pla loungo durado
Al nôvi que la culira !
26 nouvembro 1S66
�A MOUN COUSI JAN FABRE
QUAND PENJÈT LOU
CREMAL
A SA
BASTISSO NOVO
I
Un vièlh prouvèrbi dis : lou que mesura dura ;
Tant pis per lou falourd que noun lou seguira !
Un autre nous dis mai dins la Santo-Escrituro :
Trabalho, ajudo-te, lou cièl t'ajudara.
�144
UN MOULOU
II
Dos grandos veritats que cal prene perguido,
Car, siègue riche ou paure, on ne vei pla souvent
Qu'arribats tout escas à mitât de sa vido
N'ou pas un vièlh croustet à mètre joust la dent.
m
Mès lou qu'a boungouvèrn, voulé, forso e courage,
Lou qu'en ou menant tris tèn tout l'an de trimat,
Alogo de paurieiro, aquel, dins soun ménage,
Vei flamba lou gabèl de la prousperitat.
IV
Tu fas aital, moun Jan, acoustumat d'enfanso,
Bèi tabé toun oustal prouspèro as èlhs vesents,
Car la carestio d'ièr se sanjo en aboundanso,
Al grand countentamen de tous braves parents.
�DE
TELADOS
145
v
Dins aqueste bèl jour quano milhouno provo,
Quand as jousttouncouvèrt ataulatsen grand round,
Per penja lou cremal de ta bastisso novo,
Jèpo, la Ramouneto, e Cleroto, e Simoun!...
VI
Per un paire, uno maire, à l'ivèrn de sa vido,
Quano counsoulacieu de veire sous efants
Dins lou boun carrairou camina de seguido,
Sens jamai s'avisa des anants e venants!...
VII
Ieu, tabé soi countent qu'âges peiro plantado,
Countent encaro mai de nostro parentat...
E serai trop urous se touto la taulado
Ambé toun vièlh cousi vol béure à ta santat.
7
�146
UN MOULOU DE TELA.DOS
VIII
Anem, Jèpo, Simoun, Ramouneto, Cleroto,
Sens mai nous enchauta s'es terrai ou mari,
Isso ! tustem lou veire, en clavant la riboto,.
A la santat de Jan e de sa Catari ! ..
Setembre 1867.
�EPITRO VI
A MARIUS
GALIBERT
MOUN PINTRE-VITRIÉ
Vejan, couro sera qu'acabaras ma grilho ?
Dempèi trento-cinq jours que la tènes pes dets,
Pas uno n'aurios fach, mes uno pacoutilho !
Pintre, ameritarios cent milo cops de fouets ! ..
Un grand mes de trabalh, Dieus sap qualités encaro!
Ai ! paure Junior! ta grilho sera caro !
O, car dins aqueltems, en foundent fosso lard,
Un artisto auriô fach un bèl cap-d'obro d'art.
�148
UN MOULOU
Mès tu, qu'as fach, respon, grand mèstre de bricolo?
Per te desencusa, mantèndras, mordicus !
Qu'es pas sec, qu'es bagnat e que pren pas la colo ;
Diras que tous ouvriés gusejou lou dilus!...
Couneissi tascoulous, vai, vai, moun paurepintre;
Ma grilho es pa'n plafoun, encaro mens un cintre :
Es un cadre de ferre encarrèunat d'eran,
Earboulhat tout-pan-just d'uno coucho de blanc.
E d'un trabalh d'un jour tu ne fas cinq semanos ?
Tè, pas que de t'ausi fas susa de roumanos !
Assa ! me prenes dounc per un destimbourlat ?
— Felibre, escouto'n pauc, pèi, quand t'aurai parlât,
Veiras se mas rasous sou de rasous traucados :
« La grilho es un trabalh quefasèm qu'à vesprados,
» E lou trabalh del lum porto pas de diniés;
» A te dire tout franc : acô's de vilaniés !...
» Mourigou lous ivèrns, lou lum e lous grilhages !
>» L'ivèrn!... Vivo l'estieu! jamai de gourrinages ;
» Sul tal de sieis à sieis l'on i fa'n brave pic ;
» La pratico es countento amai fou moun mastic. »
�DE TELADOS
149
— L'estieu, l'ivèrn, lou lum, acô's pas mous afaires;
Ma grilho, noum d'un goi! parlo, ount sou tous pinOunt as mandat Devès, Vidalou,l'Espagnol, [traires?
Countresti, Francésou e Victor lou miech fol ?
— O, parlo-me d'aquel, bèi m'en a fach de bellos !
Rai, qu'aquel al trabalh gueito pas las estellos !
Victor, amai que siègue un pauc descabestrat,
Sens pausa ni musa tèn toujour de pintrat.
Mes perte reveni, vei, se n'es un viedase :
A neit, en arribant, Moussu m'a perdut l'ase !...
— Aquelo, per lou cop, farot de Marius !
Aquelo es tant pla vrai coumo fou lou dilus.
Ma grilho, noum d'un goi ! faseire de bricolos 1
N'ai prou de tas coulous e de toutos tas colos !
Ambé tounn'es pas sec, toun mari, toun tarral,
Se ma grilho es pas lèsto al bel jour deNadal.
Veiras de quane bouès se caufou lous pouëtos !
Gauso me tourna dire : encaro n'es pas sec,
E veiras s'aladounc te vestirai à plec !...
12 dtcembre 18GS.
��AL LIBRE
QU'AI
MANDAT
DEL PENSIOUNAT
DE
AL FRAI RE
SAMUEL
L'MMACULADO COHNCEPCIEO
I
Libre qu'as moun amour, vai, vai, moun poulit
Faire soulas e joio al brave Samuèl ;
[libre (i),
Souveni d'amistat, doun d'un paure felibre,
Vai, e qu'en te vejent tu li sautes à l'èlh !
(1) Les douze Vierges de Raphaël, grand in-folio doré suttranche, relié richement en maroquin rouge. Gravures avant
la lettre.
�152
UN MOULOU
11
Qu'aimariô d'èstre tu ! dins sa santo demoro
Cado jour per sas mas, cap-à-cap toutes dous,
Lent de toutpensament e del brut de deforo...
Un tal prefach per ieu coumo me seriô dous !
ni
E ma muso, pecaire ! elo que d'un res fougno,
Que per sa testudisso a lou cap coumo'n roc,
Qu'ai mai l'amagnagas, al mai vous fa la trougno..
Ah ! se souventos fes noun li mancavo'n toc,
IV
Amb'elo, aqui soulet, dins l'oumbro e l'amaisènso
Sens mena fosso fum nous adouzilhariam
A canta tant e mai nostro recouneissènso
A tout lou Pensiounat.., e mai mai cantariam.
�DE TELADOS
153
v
Vrai,cars Praires,per pauc que sieguèsso aimableto,
Cantariam lous benfach que fasès à moulous,
Sens counta Samuèl, soun pincèl, sa paleto
E soun gaubi triât qu'a per fa sas coulous.
VI
Mes aibèl trefouli, sempre à ma vos es sourdo ;
Ni per l'escaussela, la vira de tout biais,
Siègue en vilo, al campèstre, es renouso e falourdo,
E raro es l'escasènso ount pousquem faire jais !
VII
Ah ! paraulun traucat, tè, laissem acô 'staire,
Vai dire à Samuèl tout lou gau qu'el m'a fach ;
Zou ! Libre, vai trouba lou qu'aimi coumo'n fraire,
Tant el èro amistous en tirant moun retrach.
�154
UN MOULOU DE TELADOS
VIII
Nostre-Segne, mounDieus, o Vierge, Nostro-Damo!
O, carissime Fraire, aro que m'as pintrat,
Ma muso pot fougna, Dieus pot prene moun amo...
Que moun Libre per tu siègue un doun d'amistat!
Mai 1870.
�UN
MOT A
LA
FRANSO
Dieus fague que lou nouvel an
Posque guéri nostres malastres !
Que lous ornes sens fe, sens pietat e pignastres
S'engloutigou dins l'Océan 1...
Cresi pas de me troumpa en vous diguent qu'es la grande
foulro e lou gros despiech qu'aviô d'aveire vist parti per
l'armado de la guerro contro la Prusso soun unique e benaimat fithol e felen que H faguèrou espeli : UN MOT A LA
FRANSO, al coumensament de décembre 1870. Moun paure e
brave paire èro tènt de pensa, en l'escriguent, qu'aquel èro
soun darrié quatrin, pccaire ! car cl mouriguèt lou 27 del
mènw mes d'uno plussiéu depeitrino.dins sa selanto-quatrenco
anuado.
« O paire bcn-aimat, siègue al cèl ta bello amo\ »
Soun paure filh, J. S.
��A M. OSCAR USTACHO
QUE M AVIO
MANDAT
UN
VIELH
ARLERI DE
FELIBRE
DE NISSO
PER EL, MOUSSU, S'EN DESEMBARRASSA, PECAIRE !
Felibre pie de biais e pie de coumplasenso,
Ieu te sabi boun grat de ta bouno escasenso ;
Mès se t'en tombo mai d'un parèl acabit,
Per tu gardo-te lous e fai-n'en boun proufit.
Soi pas mèstre d'escolo : ai prou d'uno patento !
Perqué dounc me manda tant couarrous escoulans ?
Sabes qu'ai ni lesoù, ni biais à mètre en vento ;
Caucagno tu !... per ieu qu'anou pesca de crans !...
4 d'avril 1371.
��c4 MOUN NOBLE E ILLUSTRE éMÈSTRE
FTlEDETilC
{MISTR.AL,
CAPOULIÊ
A LA FRANSO,
DEL
FELIBRIGE
MA MAIRE
A MA NOBLO PATRIO
Nihil est tàm mïserabile quàm
ex beato mise*.
Ciceron.
i
Que t'a vist que te vei, Franso, o ma noblo Franso!
Ièr, la reino del mounde, èros dins l'oupulanso,
Pleno deglôrio e de fièrtat ;
1er, forto e pouderouso, èros touto amistanso,
�160
UN MOCLOU
Pleno de generositat;
O, tant-lèu que quaucun demandavo assistanso,
Tu l'ajudavos de boun grat.
Que t'a vist, que te vei, Franso, o ma pauro maire!
Ièr, tu, lou cap de tout, avios mai d'un badaire
Que t'envejavo tant-e-mai;
Rai, tu, bouno e francasso, al rusât calignaire
Jamai noun disios : fai-t'en-l'ai !
E Diéus sap se n'avios!... n'en veniô de tout caire
Te fa plèti mai que-noun-sai.
ni
Que t'a vist, que vei, Franso, o maire benido !
Tu qu'as cent fes dounat e toun sang e ta vido
Per fa grana la libertat !
Tu, valhento guerrieiro, al coumbat intrepido,
�Que grands e grosses as gimblat !
Mai, grande e generouso avios sempre per guido
Ounou, glôrio e fraternitat.
IV
Que t'a vist, que tevei, Franso, ièr tant glouriouso!
1er, de bes à regounfle, e galoio, e poumpouso !
Ièr, tu, la flou de l'amelié !
E bèi... ablasigado! e pautrido ! e sannouso !
Am déutes coumo'n mazelié !
Dins un jour quane viage !... o guerro malastrouso !
Avalisco lou batalié !...
v
Pauro Franso, pecaire ! aro bat que d'uno alo !
Jésus ! coumo pantaisso! ai ! quand de mal ravalo !
S'elo n'escapo, s'en doulra!
Ai ! fardejo ! badalho !... acô's l'ouro fatalo !
�1G2
UN
MO.ULOU
Moun Diéus ! amar s'atudara?
O bourrèu de Bismark ! tu la creses mourtalo ?
Mai Diéus ou vol : elo viéura !
VI
O, Franso, tu viéuras forto e pleno de vido !...
Bismark te cresio morto e sos qu'estavanido !
Isso 1 te reviscoularas !
Lou d'amoun te proutèjo... e tu, bèi apaurido,
Dema per l'or noun pecaras ;
Nou ! dins Ion terradou s'en fa bounoculido,
E lèu te recavalaras.
vu
Aro dounc que cadun, fraires, dins sa countrado,
Loungoment visque en pas, n'age qu'uno pensado
Patriotisme e caritat !...
Dounas à vostro maire, à la pauro espaimado,
�DE TELAD0S
Vautres que l'avès en agrat !
Anèm, esquichas-vous... encaro uno butado
E li rendrés forso e santat.
VIII
Aladounc, noblo maire! ajos-ne la cresènso,
Reveiras tous efants, guerriès pies de valènso,
Contro Bismark enfurounats,
Trefouli lou bèl jour d'uno bouno escasènso,
Ount lous Prussians serôu chaplats.
O, tant-lèu picaral'ouro de la vengènso,
Te dirèm : isso ! Franso, as
Beziês, lou jour de Santo-Crous
Milo bèit cent sètanto-dous.
TRATS! !
��EPITRO IV
M.
A
LOUIS BONNET
PRESIDENT DE LAS CûURRIDOS EN
1863-Ci-0o
E
DE
LA
LYRO
BEZIEIRENCO
A
SA
GRANJO
DE
MALAMORT
Tè, bèi que sos en voio, o muso, ma migueto,
Toutdrech kMalamort, sens tambour ni troumpeto,.
Vai pourta de ma part joio e prousperitat
Al brave amie Louis, la flou de la bountat.
Se te demaudo ount es e que fa lou felibre ?
Respoundras : à l'oustal,lou nas dins quauque libre;
�106
UN MOULOU
Que soi pas endecat ; que porti pla mous ans;
Que la Fount-de-Mauri m'a fach dous cents lairans;
Mai que noun gaire fach à-n-aquelo bourdoulho;
Tant e tant de vendemio atèunis ma panoulho;
Que s'encaro'n pauc mai duravo aquel trabal,
Auriô lou tal virât per un tant gros rambal;
Qu'acô noun ne finis : cal rouda lous troulhaires,
Louga lous carretiés, carreto e vendémiaires,
Estanca lous cournuts, semais e semalous,
Pipos e piparots, tinos e faugnadous ;
Engina semaliés, margos, embuts, canellos,
Paniès vendemiadous, azuga las gourbellos,
Apouncha de douzils, èstre amoun, èstre aval,
E faire pouda l'èlh demest parèl varalh;
Fa cent fes vai-e-vèn de la cavo à la vigno,
Acampa la grunado amai quauco broutigno,
Tout lou mane del jour èstre tout en calou,
Fa levados al trèl... un tal trigôs, alou !...
E tout acô, grand Diéus ! per quaucos tercèiroîos :
Patin-patan-pas-res, just de que fa saussolos.
�DE
TELADOS
167
Agachas quane cun !... Ah ! couquinas de tue,
Que tant m'as fach trima ! L'an que ven, adiéu, Luc.
Coumo apounchi dous ans que n'ai passât cinquante),
Vendemio, cridi sebo, e de vido vidanto
Noun me veiras moustous coumo'n vièlh pegoumas
Passeja dins ma vigno un lairan per las mas.
N'es pas que sul boun tue jamai noun escoupiguel
Nimai que per acô l'an que ven ne patigue!
Aubé ! que lou felibre es pas tant emperit
Per pas recavala soun cavot adalit !...
Rai, que l'ivèrn passât n'agèt uno souncido
Que m'en ensouvendrai d'ans e d'ans de ma vido.
Ero acô per lous "Bjis, maridavem l'efant,
Tout-escas arribat de tusta sul Prussian.
» N'avèm avut qu'aquel, e n'es pas un arlèri !... »
Sabès s'aquel bèl jour me descaramelèri !...
De tue de touto meno... e ges de rafatun.
, Ah ! lou de Mountimas èro lènt d'i fa lum.
Aquel jour per dinna res noun gravenejavo,
Tout rounflavo aississèm, lou champagno fumavo,
�168
UN
MOULOU
E cap des couvidats, ni nôvis, ni parents,
N'aviam ni frech as pèds, ni noungaire à las dents.
Defèt, dempèi miechjour à sèt ouros del vèspre
Restèrem ataulats coumo gens de benèstre,
Sens mai nou'n enchauta d'ount bufavo lou vent;,
S'èro grèc ou mari, terrai, fouis ou pounent.
N'es pas encaro mai qu'aime pas lou deforo :
Que noun sache, un felibre es pas uno pecoro...
Tabé, souventos fes iéu m'i vôu passeja;
Aqui soul, lent del bruch, li vôu felibreja.
O, quane tems que tire, ai pas jamai la cagno;
Fague frech, fague caud, zou ! foro, à la campagno,
E tout en caminant loung de quauque toural,
De fes sens ou cerca tout arribo à bel tal.
Ah! dins parèls mouments vous cresès pas sus terro,
Noun sabès se la Franso es en pas, es en guerro;
S'avès bes à regounfle, ou s'avès pas lou sou;
Se restas à la Tourre ou restas al Capnou ;
S'à la Bourso, à Paris, l'argent monto ou davalo;
S'un tal truco-tauliés aura près la cigalo ;
�DE TELADOS
169
S'ôu quilhat Pol Riquet, davalat Pepezuc ;
Se tal camp es garach ou s'es un refestuc ;
S'es tucle ou s'i vei prim aquelque nous gouvèrno,
Ou se jarriai sous èlhs noun li fou pas fautèrno ;
S'un tal es fialo-gros, tal autre un fialo-prim ;
S'un tal manjo lou fe, tal autre lou reprin;
S'un tal s'es apaurit, tal autre a fach fourtuno;
Quand tenèm de soulel ou quand tenèm de luno ;
S'a la mar i'a de crans, à Beziés lou camèl;
S'un tal es pla plantât e tal autre es garrèl;
Se la mouliè d'un tal es uno fenestrieiro ;
Se Jano es goullamasso e Fransoun oustalielro ;
Se Tournas es camard ou s'a lou nas croucut ;
Se Jan es un Jan-femno ou Fransés un... lengut.
De se maina d'acô l'on n'a gaire l'envejo,
Quand la muso vous parlo ou qu'elo cantourlejo ;
Nàni! n'es pas aqui qu'aladounc vous prusis,
Vrai, ma tourtoureleto ! on es al Paradis.
N'es pas encaromai... Nou, tè, faras pausetcs,
E tout en espérant qu'el manje prou favetos,
�170
UN MOULOU
Assetado àl'oumbrun d'un vièlh micoucoulié,
Muso, i demandaras dequé fa sa moulié,
Gènto e noblo persouno, amo caritadouso,
Moudèlo de pietat, damo tant aumornouso ;
Que fa soun bel Julou, moussuret amistous ;
Se tiro de soun paire, ou s'es un fatelous;
S'entancho sa vendemio e coum'el se gouvèrno;
S'a lou tinieiral pie, lou pous e la sistèrno;
S'es countent de sa colo e de sous mesadiés,
E se per poudazous fara mai de lanciés;
Se tiro'n poulit tems ; se la frucho es pla bello ;
E se de soun boun tue fara fosso ficello ;
Se dempèi que vendemio, un tal ravaladis,
Trento jour .amai-mai, noun encaro i pudis.
Lou benastrugaras, e pèi, ma bèn-aimado,
Dins lou trauc de l'aurelho i diras doussoment :
Vous devès saupre aissô que ses lou président,
Couro fara lou jour que sus la passejado,
La Liro bezjeirmco, en grand round aplantado,
�DE
TELADOS
171
Vendra musiqueja quauques poulits boucis?
Al poulsa de moun mèstre, on vei que trefoulis.
Vrai. S'el copo carrais ou cerco'no rampogno,
Veiras lèu se toujour es la mémo sansogno;
Tè, se fa tant de mians, laisso-lou dins soun chue
E vai trouba Madamo, e tu que n'as lou truc,
Sens mai t'espauruga qu'un cat quand escaraulo,
Intraras al saloun, e s'elo te tèn jaulo,
Que que digue, Moussu
per argent ni per or,
Per lou fa jaspina tu rèsto à Malamor.
Beziés, outobre 1S72.
��LOU JOUR DE MA NA1SSÈNSO
Acôs èro'n dimenche e lou très de décembre,
Un trop bel jour per iéu, per que iéulou delembre;
Vrai, lou très d'aquel mes, quand lou cèl s'estelèt,
L'an milo bèit cent vint ma maire m'escullèt.
Davant Diéus siègues, Jano, o pauro e bravo maire !
Iéu n'aviôque dous ans quand mouriguèt, pecaire !
La pauro ! tout-escas m'acabèt de nourri !...
Que t'aviô fach, grand Diéus ! per me la fa mouri ?
3 décembre 1872.
��A L'AMIC TOULOUSENC
Ero tendre e goustous aquel bel grato-palhos
Que vous m'avès mandat per fa lou carnabal;
O, lou dimenche gras, jour de grandes ripalhos,
El trufat e roustit èro de boun trabalh.
Iéu, tabé, qu'ai boun cais, sinai poudès ou creire,
Coumo'n ome à pr efach li tustèri dessus;
E per lou pla coufi tout cop fiéulavi'n veire
De vi vièlh de Bourdèus e toujour rasibus.
�176
UN MOULOU DE TELADOS
Ah ! quane bèl plasé, lou plasé de la maisso !
Que fa boun èstre à taulo à fa dansa las dents !
Vrai, que de ne parla, crési qu'acô m'engraisso.
Perqué dounc, carnabal, rèstos pas mai de tems ?
Déuriô resta toujour aquel grand manjadouire,
Car, cad'an, quand el torno, un cadun es urous ;
Riche e paure, aladounc, toutes farcissèm l'ouire,
Sens pensa que dema saique aurèm uno crous.
Mès tout en asperant la marrido journado,
Nautres que fasèm pas coumo lou carnabal,
Manjem, pintera, dansem touto la semanado,
Lou dimenche amai-mai tant qu'aurem boun caissal.
Dimenche-gras de 1874.
�BRINDE
POURTAT
AL
DINNA
QUE
DOUNET
MOUSSU POURaUIÉ
EN L'OUNOU DE SOUN ESTATUAIRE
PRUMIÈ GRAND PRIS DS
INJALBERT
ROUMO
1
S'es vrai que Diéus nous fa, mai que nous apario,
Jamai en loc qu'aissi milhouno veritat;
A vous veire, on diriô Sant-Jousèp e Mario,
Tant dempèi d'ans e d'ans ses en félicitât.
�178
UN MOULOU DE TELA.DOS
11
O, noble amie des Arts, mirai de benfasènso,
Qu'ajudas d'un countun lou paure journalié,
Fague que loungo mai sieguès sa Prouvidenso
E que Diéus afourtune e marrit e moulié !
ni
Bèl Moussu, beguem dounc à la bravo coumpagno
Que vous per dessus tout avès tant en agrat ;
A vostre estatua.ire, e de la bouno cagno ;
Al succès de soun buste ount li sès tout patrat.
Outobre 1874.
�A
AUGUSTO
BALUFO
QUE M'AVIÔ MANDAT SAS
VIBRACIEUS
POUETICOS
i
Coumo lou roussignol dins un bel jour de primo,
As uno vos tindento, un cant dous e gracieus;
Pouëto, as trop bel biais per apouncha la rimo
Per que noun cantes mai tant gentos Vibracieus.
�180
UN MOULOU DE TELA.DOS
II
Torno dounc mai canta l'amour de la Patrio,
Sa santo libertat, sas joios, sas doulous;
Ausirai tout, moun bel, sens n'en faire la trio,
Car d'un gaubi triât sou las téunos cansous.
ni
Canto, noble pouëto, e la pas, e la guerre,
Toun clouquié, tas amours, lou Bèl amai lou Vrai,
LDUS
iglaus, e lous trous, lou cèl, la mar, la terro,
E dins moun estrambord toujour te badarai.
13 d'avril 1875.
�A BENJAMIN
FABRE
QU A GAGNAT LA PRUMIEIRO MEDALHO
AL
COUNCOURS
DE
NOSTRO
ACADEMÎO,
DE L'ASCENCIEU DE
LOU
JOUR
1875
Perqué trent'ans de tems, e tout d'uno vengudo,
As-ti viscut soulet coumo'no amo perdudo,
Sens eime e sens cabestre, en pleno (ibertat,
Lènt de ta lengo maire e de sa puretat ?
L'as en ôdi, pas vrai? la cresios rascagnudo,
Rafido de vièlhun, cussounado, espignudo?
�182
UN MOULOU DE TELADOS
Nou ! coumo quand nasquèt, la puro veritat,
Plegadisso e courouso elo a gracio e bèutat.
Anem, jouvent felibre, isso ! fai-z-i l'avanso
E que soun parauli tu prengos d'agradanso !
Vos pas èstre un bastard del païs del camèl ?
Fague dounc lèu lou jour de la vostre alianso !...
Pèi, quand ta muso amb'elo aura fach amistanso,
Tu prumié l'an queven, gagnaras lou ramèl.
6 de mai 137b.
�LOU DEVIGNAIRE
Aquesto que vôu vous counta i'a braves ans
qu'es aribado, amai m'en souveni coumo de so que
faguèri ièr ; se la voulès saupre, escoutàs-lo.
Èrem dins lou tems de sègos, e un dimenche al'
tantôs, qu'acô se passavo dins un vilage, amoun
lènt, dins la mountagno, del coustat de Pampilhèrgues, un pais tout colles e molles omit iéu cresi
que Nostre-Segne es jamai passât, encaro mens
�184
UN MOULOU
lou cami de ferre; aubé!... De segù, que noun es
dins un parèl endrech que s'es enventat lous boutous à cinq traucs, nimai que se li casso de rats
amb'un viéuloun: nàni ! aimi mai creire qu'es lou
véritable païs ount lous chis e las lèbres courrissou
ambé las quatre patos.
Aquel dimenche dounc, que fasiô un calimas à
toumba lous ases à la rego, uno colo de jantounèls, coum'à l'acoustumado, à la salido de vèspros,
per se desseta'n bricounet, anèrou à l'aubèrjobéure
foulheto, e tout en foulhetejant, cadun cantavo la
séuno ou parlavo de causos e d'autros qu'aviô ausit
dire en davalant al Païs-Bas per gagna l'assazounat
de la focho ou de la vendemio. Enfin, pauc ou prou,
que mai que mens, cadun parlavo de so que disiô ;
quand un, sus toutes lous autres, se met à dire :
Iéu que vous parli, mai que per Nadal fara toutpant-just trent'ans que mous talous me seguissou e
qu'ai roudat lou Païs-Bas bèlcop mai que toutes
vautres que sès aissi, sens vous mesprisa, n'ai
�DR
TELADOS
185
encaro vist ni counescut, que nonn sache, cap de
crestia mai lurat, ni de tant biaissut ni de tant endoutrinat que lou que demoro al nostre cantou,
aqueste Jacounet, lou cougnat de la Janetoun-lamoustachudo ; poudès dire qu'aquel n'es un devignaire coumo n'ai jamai vist soun panou, per ma
fe! Sabès be lou que vous vôli dire : aquel que sai
venguèt l'an passât per la fèsto ; un aqui pas trop
grand, pelut coumo'n ours e replèt coumo'n cent
de clavèls. Eh bé ! ai ausit dire per lous de soun
vilage, e es vrai, qu'aquel parlo as morts, que devigno tout à las persounos que vôu lou trouba, amai
que guéris tout lou mounde de tout mal, e per
tant enracinât que siègue, Sounco ou veire, on pot
pas creire la grando toumbado que a aquel devignaire; i'a talamen preisso à soun oustal que cal
demanda cap en arribant, coumo quand anas à la
fount.
— Ah! falourdas, que tu sos, vai, li dis lou
leventis que lou couidejavo, un nouvellement arri-
�186
TJN
MOULOU
bat de faire soun servici dins la marino de la euerro,
e que, de cegù, aviô vist mai de nôu cabros à-n-un
moulou ; un escarrabilhat coumo'n rat de granié.
— Iéu te repèti, li respond lou garot, que devigno amai que guéris toutes lous mais, e qu'acô's
pas uno baio, diéumedelle !
Ah ! saique tu me diras qu'es pas el qu'à las
cerieiros passados gueriguèt l'ainat de Buforoundo,
lou qu'aviô'n cap coumo'n semalou ? E cal pas dire
que ne ravalavo pas de mal, aquel!... i'aviô mai
de dous ans aumens que malautejavo sens poudé
se guéri de cap de bralle ; lou medici agèt bel lou
poutinga, jamai noun pousquèt li trouba soun mal.
Pamens, tant-lèu lou veire, al prumié cop aquel
devignaire li lou devignèt e lou gueriguèt ; e tout
acô, pas qu'en marmoutejant quauco misco-masco
tout en li fàguent quatre crouses sul frount, sus
l'embounil e sus osses de las garros, e mal vai-t-en.
Amb'acô soul e un flascou de très turquetos virât
dessus-dejoust que li metèt dins l'aurelho gaucho,
�DE TELADOS
187
li tirèt lou soulel de dedms lou cap que lou paure
diables aviô bee;ut un tantôs en faarient tècho al
cagnas del toural de la Toutouno-la-mal-fargado.
— E aqueste Jacaril, lou de la Faroto-la-gravado,
ou sabès be toutes qu'aquel èro abandounat à las
mouscos ambé soun boutounas sus la narro, saique
tant ou mai gros qu'uno boutarigo de poucèl, e
qu'aurio virât un ase del semenat de tant que courbiravo- Eh be ! lou guerismèt be tourna-mai à-naquel, amai sieguèt lèu lèste !... res qu'ambé un
floc de cataplame qu'el li faguèt ambé de cougos de
gragnoto perboulidos.
— E la saumeto de la vièlho Chafalino, la sorre
de Manjo-piotos, la couneissios be aquelo avant de
parti per lou servici ?
— O, la couneissiô, amai milhou que tu, sens
te fâcha.
— Eh ! be ! un jour que l'aviô preso amb'elo al
camp de soun ouncle Barril, l'orne de Mourred'agasso, sai pas pla coussi acô se faguèt, mès es
�188
UN MOULOU
pamens vrai que del tems que la vièlho Chafalino
èro anado aperaqui faire un fais d'èrbo per sous
pourrons, tout en s'amusant à rouziga quauques
espangassats que l'entournejavou, la saumeto engouliguèt la cavilho ount èro estacado ; amai goujats, sens ges de messourgos, èro'no cavilho saique
tant ou mai grosso qu'uno tavello. Es be pla vrai,
coumo se dis, qu'un boun devignaire fariô pla sous
afaires... La vièlho Chafalino que noun sabiô res
de tout acô, arribo ambé soun fais, li cargo las
canastellos, e, tout en li parlant, met soun èrbo
dedins e s'acaminou toutos dos cap à l'oustal. Mès
l'endema mati, quand la vièlho chafalino dintro
dins l'estable per li douna de viande e que vei sa
saumeto amb'un ventre coum'uno ègo, e que pantaissavo coumo quaucun que li manco que lou
coutou al nas, la pauro vièlho pico del cap e des
pèds en cridant : Ai, moun Diéus! ma saumeto,
pecaire! que t'es arribat? ai I ai I ai! quauco vièlho
masco me l'aura enmascado !.. Santo Vièrges ! ma
�DE
TELADOS
189
pauro saumeto es perdudo! ai, moun Diéus! va
mouri!... ai! ai! ai! e de que farai, iéu, NostreSegne ?
En ausiguent siscla de la sorto, soun vesi, Jande-la-Grioulo, espaurugat per tout aquel varalh,
arribo noun pas amb'uno cargo de flabutos, coumo
dins la cansou, mès per saupre so que se passavo
dins l'oustal de sa vesino. En vejent la saumeto dins
un parèl estât e la pauro vièlho ambé lous brasses
sul cap, que plouravo e que tant se despoutentavo,
se met à la counsoula en li diguent : n'ages pas
làgui; acô's pas res, amausas-vous, sabi quaucun
que vous l'aura lèuguerido vostro saumeto.
Defèt, Jan partis coum'un vent foulet e dins mens
d'uno oureto arribo ambé lou devignaire que tantlèu dintra dins l'estable e la veire pas qu'à revès
d'èlh li devigno soun mal. Ànem, bravo femno,
gardas vostros lagremos per quand vostre orne
mourira ; tout acô sera patin-patan-pas-res ; fagués
pas mai vostro tanèco ; iéu vous disi que vostro
�190
UN MOULOU
saumeto sera lèu guerido. Per acô faire, escoutasme : espandissès vitomen uno bourrouno dins la
chiminieiro e ramounas-lo ; boulegas-vous. E tu,
Jan, d'un cop de pèd, vai-t-en acô delpegot querre
dos bolos de pego, e muses pas qu'aco prèsso. Dins
un ai, la bourrouno negrejo de sujo, la pego arribo
e lou devignaire te mastroulho tout acô ambé dos
pintos de vinagre e n'en fa'n foutrau d'emplastre
coumo lou quioul d'uno cournudo de dos cargos e
li lou met sul rastèl de l'esquino. Dinsl'espàci d'un
pater, la saumeto coumenso de leva la cougo, fa'no
petarrado, s'esfouirico, e tant-lèu la cavilho salis
tant vitoment per ounte sabès, en parlant per respèt,
que d'un pauc mai curavo lous dous èlhs à la pauro
vièlho Chafalino.
E so qu'arribèt à laChichoto, la femno del Maltucat!... e
à-n-aqueste
Tougnarri... e al vièlh
Pergodousso .. n'en maneo de
mounde que sou
anats lou trouba dins soun oustal per lou counsulta!
e te n'en dirai jusquos à l'an que ven, se tu ne vos
mai saupre ?
�DE TELADOS
191
— N'i'a prou ! bougre de farotas ! alou, calo-te !
ah ! moun paure ! vai, que très pets de l'as©
de moun grand t'emborgnou e que quatre t'avuglou !... ah ! moun paure Jofre, vai-t-enà la mar
pesca de tenilhos amb'uno fourco, vai ! Assa mè,
digos hou ! per cal nous prenés, aissi ?... Tè,
toco la ma, se gausos, un gigot de fedo roustit al
four amb'uno pougnieiro de moungetos e un barrai
de boun vinot per touto la coumpagno que toun
devignaire devigne pas so que m'arribct à iéu
qaun èri marin sus la Bello-Poulo ? Se sos pas un
lachugar, toco-lo, te disi !... e pas pus tard que
dema mati, partissèm toutes dous per lou cantou,.
ambé dous autres camarados per juges, e se mou
devigno, pèrdi la goustado per toutes quatre. Anem,
toco-lo !... e s'as de sang à l'èlh, ou faras veire.
— Dieu me damne ! per ma fe ! fa lou garot ;
va que va ! e pam ! li toco la ma, e l'endema, à
pouncho d'aubo, partissou, toutes quatre fresques
�coumo d'espinards, e arribou sens pauso ni muso
à l'oustal del devignaire en questiéu.
— Adissias, mèstro, amai la compagno.
— Amai à vautres ; cal demandas ? e que voulias,
brave mounde ?
— Es aissi que demoro Jacounet-lou-Devignaire?
— A vous faire plasé, mous amies ; amai noun
l'avès mancat de gaire ; ven de parti per ana garbeja. Urousomen per vautres que lou camp n'es
pas pla lènt : tenès se vei d'aissi, guèitas : vesès
aquelo crous quilhado sus aquel truquèl ? Eh, bé !
es aqui prèp
troumpa.
tant-lèu i'arriba. Poudès pas vous
— Agramecis, li dis' lou marin que trefoulissiô
de saupre soun rasounament, e sul cop toutes quatre aloungo la garro e arribou al camp ounte, defèt,
Jacounet, garbejavo.
— Adissias, garbejaire, li fa lou marin ; es vous,
digas, que sès lou devignaire?
— O, es iéu !... amai èro tems que venguèssos
�193
DE TELADOS
me trouba; sai pas se seras pas trop tardié per faire
so que te cA faire. Ah ! malurous que tu sos ! perqué as tant demourat à veni me trouba? Enfin,
vejam, assaj arèm, pamens, e belèu saique auras encaro
lou tems de faire so que te cal faire... saique be !...
— Ah ! per ma fe, saquela ! se noun l'ai pas,
iéu lou cercarai... E sens mai raisseja, moun marin,
que teniô per las mas un pichot broc de sieis pans,
e que n'èro pas de sauze aumens, vous i n'i'aloungo
quauques-uns en crous tout lou loung de las courduros, en li diguènt : Ah ! es tu que sos Jacounetlou-devignaire 1 ah ! es tu que te mainos de faire
creire al mounde que tu parlos as morts per milhou
ensaca lous vivents ! eh! be! es iéu que te vôli
aprene toun mestié, perqué, moun ome, s'èros
estât un boun devignaire, serios demourat tout bèi
joust toun couvert, al loc de veni garbeja, vièlh
gusas ! vièlh euro pochos ! E flin ! flan ! vous l'acibadavo e li aludavo la pèl d'acô pus bèl. Mai, lou
devignaire, qu'aco li toumbavo de tout caire, e pas
9
�194
UN MOULOU
de cagno, coumo poudès ou creire, bramavo assistanso ! al secours que s'i pot pas viéure !... ai ! ai !
ai ! à l'assassin !... e nostre marin, qu'aviô pas uno
pailho à l'èlh, vejent qu'acô coumensavo à se mascara un pauc trop, se reviro cap as eamarados e li
dis: sauvem-nous que sèm de lènt ; estems!...
Sul cop, sens se faire prega, toutes quatre partiguèrou d'ausido en gagnant las travèssos e d'un cop
d'artel arribèrou à soun vilage coumo se res noun
èro, en s'espetant de rire per tout lou cami, sens
poude se tira del cap la bouno fretado que lou brave
marin veniô de douua à-n-aquel gusas de charlatan,
la pus grando cato-miaulo e lou pus grand engusaire
de touto l'encountrado.
Beziés, juliet 1S75.
�195
DE TELADOS
MANDADIS
;
AL
BRAVE AMIC
MOUSSU
LOUIS
THEVENEAU
A SA GRANJO DE MAUSSAC, PRÈP DE VILONOVO
Dins lou tems qu'ai café, moun brave amie Louis,
Tal pagés neit e jour sa santat arrouïs,
Al'oumbrun des tilhuls tu fas l'estivejado,
E iéu joust moun couvèrt quauco felibrejado
Qu'à Maussac pel courrié te mandi vitoment
Tant-lèu l'aveire escricho e descouscoulhejado.
Que te trobe galoi, lèntde tout pensament!
Mai quand à toun lesou l'auras prou passejado,
Se tu l'as en agrat n'aurai countentament.
Beziés, 16 de juliet 1875,
��DISTRIBUCIEU DES PRISES
A L'ESCOLO DES FRAIRES IGKOUREXTINS
Braves Escoulans e Councieutddins,
Couvidat à la distribucieu de vostres prises per
lou brave e digne Fraire Suranso, vostre noble Directou, laissas dire dins soun lengage mairal à-n-un
paure felibre, à-n-un efant del pople coumo vautres, laissas i dire touto la joio que soun boun cor
a esproubat aqueste mati en badant un per un toutes
lous bèls e grands trabalhs que vautres avès fach
�198
UN MOULOU
dins aquelo mémo escolo ount iéu tabé ai coumensat d'aprene à legi e à escrieure, i'aura lèu d'acô
quaranto-sèt ans, malurousoment per iéu!
Acô dich, escoutas-lou, s'acô vous plai :
i
Sens naisse aprouvesit des douns de la naturo,
L'ome, ambé de trabalh e fosso voulountat,
Pot s'asciensa sus tout : Arts ou Littérature ;
L'estudi fa sabent, acô's la veritat.
il
Vautres dounc, mous efants, que ses pies de jouE qu'avès en agrat e lou Bèl e lou Vrai,
[venso
Estudias s'un bèl jour voulès biais e sabenso ;
Estudias! tems perdut se reparo jamai.
�DE TELA.DOS
199
in
Mès n'ai làgui d'acô ! vrai, so que me counsolo,
Es que sès entre mas de biaissuts proufessous;
Mai vostre Directou ven de trop bouno escolo
Per qu'aproufités pas de sas bounos lessous.
IV
Raromen uno Escolo ount se trobo'n talguido!...
Cad'ouro a soun trabalh ou soun amusament;
Mèstres amb'escoulans aqui passas la vido,
Toutes fraires en Dieus, lènt de tout pensament.
v
De mêmes que lou tems aqui tout s'encadeno :
Disciplino, trabalhs, estudis, devoucieus;
E lou mai voulountous ni noun fougno, ni reno
Per faire sous devers ou fa sas punicieus.
�200
UN MOULOU DE TELADOS
VI
Braves Fraires Crestians, qu'ieu douncvous benesE sus vostre bèl biais e sus vostre gouvèrn. [trugue
Ah ! que moun parauli bèi noun vous espaurugue.
Ma muso al meritous parlo qu'à cor ouvèrt.
17 d'agoust 1875.
�A BENJAMIN FABRE
ARRIBAT
AL
LOU TRUMIÉ PER LOU RAMÈL D'ARGENT
COUNCOURS
DE
NOSTRO
SOUCIETAT
ARQUEOULOUGICO
SCIENTIFICO E LITERARIO
LOU BÈL JOUR DE L'ASCENSIEU,
26
DE MAI
1876
Salut, Fraire, salut à tu, fin ajustaire,
Galoi councieutadin, felibre afourtunat,
Ièr mountat en tintaino en rude e fièr justaire,
Bèi n'en sos descendut lou prumié courounat.
�202
UN MOULOU DE TEL.VDOS
II
Dins aqueste bèl jour grando siègue ta joio,
E per ta vièlho maire, e per toutes lous téus,
E per ieu tant e mai que soi pa'n senso voio,
Car de tout lauréat sous succès sou lous méus.
ni
Muso, sens raisseja, canto dounc la vitôrio,
Tu que per ausi dire, as un boun gargamèl ;
De ta pus bello vos canto-nous mai la glorio
De nostre Benjamin qu'a gagnât lou ramèl.
v
Migo, tu que per el sempre as tant d'amistanso,
Que lou biais d'uno sorre as jamai jalousât,
Tu mai remembro-z-i d'antan la téuno estanso
Ount per bèi soun triounfe avios proufetisat.
25 de mai IS76.
�ai MOUN NOBLE E ILLUSTRE SMÈSTRE
FREDERIC MISTRAL
CAPOULIÉ
BEL
LA
FELIBRIGE,
CROUS
CHIVALIÉ
DE
LA
LEGIOUN-D'OUNOU
DE L'AMISTA
i
Fai qu'à toun maridage, o mon ilustre mèstre !
Un de tis escoulan, en un jour tant urous,
Dins soun sant estrambord bèrqu'un pau soun benPer te faire présent d'uno pichoto crous.
[èstre,
�204
UN MOULOU DE TELA.DOS
II
O crous, fai, crous d'ounour que moun boun cor li
Feblo marco per éu de moun admiracioun,
[dono,
Que lo nôvio de vuei, qu'aura deman per dono,
Davans éu siègue sèmpre en grando adouracioun!
in
Qu'emé soun Cahndau la bruneto Esterello,
Fueiejant cap-à-cap lou libre de l'Amour,
Coumo fan dins soun nis tourtour e tourtourello,
Trovou'n bèu Mistralet dins si tèndri mamour !
Beziés, lou bel jour de soun maridage
vint-e-sèt de setembre 1876.
�AL FELIBRE ERNEST CHALAMEL
ARRIBAT PRUMIÉ PER LOU RAMÈL D'ARGENT
AL
COUNCOURS
DE
NOSTRO
SOUCIETAT
ARQUEOULOUGICO
SCIENTIF1C0 E LITERARIO
LOU BÈL JOUR DE L-'ASCENCIEU,
10
DE MAI
1877
BRINDE
1
Que bufe loungo-mai lou boun vent que te raeno
Per nous pourta toun Tilad (i), ardit e fin potié !
Tant es de bello esclapo e de tant bouno meno
■Que per lou fa flouri sos ni court ni coustié.
(1) Sa pièsso es intitulade Lou Dlad.
�206
UN MOULOU DE TELA.DOS
II
Fai que de toun bel biais aissi te benestrugue,
E qu'à caucos venent, sus l'airol aplantat,
Tu, ventant de tout vent sens que res t'espaurugue,
Nous mandes mai de gro tant-lèu qu'auras ventât.
ni
Siègue aital, ben-vengut à nostro grand dinnado
Per toun gaubi triât à despenja'n ramèl !
Per pago, porti'n brinde à l'obro courounado,
A soun galoi felibre, al valent Chalamèl.
�A
NOSTRO
COUPO
Que toun vi coulou d'or, o coupo felibrenco !
Qu'a cantat Frédéric, nostre grand capoulié,
Reviscoule en tout tems la muso besieirenco,
E d'un mud vergougnous n'en fague un paraulié !
Qu'à soun Banquet annal, lènt de touto magagno,
Lou jour de l'Ascencieu, nostro Soucietat,
Fièro del bèl présent del marselhés Bistagno,
Porte un brinde amistous à sa noblo santat.
10 de mai IS77.
Coupo d'argent doutmdo à la Soucietat Âî'queoulogico de
Beziés per lou felibre Caries Bistagno, lauréat en 1876 e
1877, qu'assistavo à nostro Banquet annal que se dono en
l'ounou des couronnais lou jour de l'Ascencieu, à sèt ouros del
vèspre.
��LA GELADO
DEL
PAU%E
JOUR DE TA SCOS
Es lou trege d'avril, lou dimenche pascal,
Qu'a gelât lou vignoble, amai pla eoumo cal ;
E cal pas dire nou, perqué, souco per souco,
Ai passât ma vigneto ambé grand'atenciéu,
E jamai mai mentigue en dourbiguent ma bouco.
Quand dirai que sus très i'a qu'un bourre de viéu.
Ah ! paures aramouns, coumo fa mal vous veirc !
Quand ièr, vèrds coumo'n porre, ères mai que pouIèr, de tant qu'ères bèls fasias baba de veire, [lits;
E bèi rabastinats e lous très quarts brauzits.
�210
UN
MOULOU DE TELADOS
Quane countentatement I aquest'an, quano joio
S'aqueles rasinets èro venguts à bé !
Al loc Pivèrn venent, d'ana querre sa proio,
Lou paure à soun oustal auriô vist lou dequé.
N'aviam gaire besoun d'aquelo espelinsado
Per que nostre vignoble ane en deperiguent ;
Car dins mai d'un quartié la vigno es pla cansado,
E soun mal fa que creisse en nous apauriguent.
Pecaire ! à nostre entour n'a rouzigados fosso
Aquel marrit bestial, dich lou Filossera ;
Mai lous sabents ou bel se tusta la cabosso,
Juscos al darrié bourre el lou rouzigara.
O moun paure païs, quand tu de mais enduros !...
N'avios prou sens aquel ; o, n'avios be prou mai !
Trop tems i'a que d'à-plec t'espoulsou las courduros.
Couro acô finira, Franso ? — Saique jamai!...
15 d'avril 1879.
�A MÈSTRE
FABRE,
QU'AVIO
MOUN
COUVIDAT
SARRALIÉ
A DINNA
A MA VILLA DE SANS-SOUCIS, TENEMENT DE LA FOUNT-DE-JIAURI
Coumo en sa jouventut quand pourtavo lou sabre,
Ingignous e valent es toujour mèstre Fabre;
Causo raro, acô's vrai, per lou tems que courris,
Car per un trabalhaire on vei milo gourris.
Tabé, coumo s'es dich (i), se dins touto la Franso
Patentavou d'arréu las gens en desobranso,
(1) Le meunier Giraulf, un des députés du Cher, propose
d'applic|Urr une patente à l'oisif. — Séance du 10 ou 11
mai 1880. — Proposition qui a excité l'hilarité générale.
�212
UN MOULOU DE TELADOS
Pagariô pa'n vièlh lard moun biaissut sarralié ;
Nàni ! perqu'el tout l'an es dins soun atelié,
Tant l'amour de soun art li trabalho la tuco;
Vrai, juscos al finit el s'enfioco e s'aluco ;
Li quitariô pulèu lous osses e la pèl.
Quant a fach un trabalh s'èro pas fach al pèl.
La probo es à moun pous ount a quilhat soun obro.
Guèitas-lo, pèi dires s'esun mèstre ou manobro
Lou qu'a fach l'engranage, e s'es rude ou s'es dous
Per mounta lous farrats, cadunde dèch quartous.
A cent très pans de loung, amai l'on se regalo,
Lou farrat es mountat e boujat dins la pialo
Dins très quarts de minuto, e la mostro à la ma ;
Lou qu'où creira pas bèi vengue ouveire dema.
Nautres, en asperant aquel qu'où vendra veire,
Al brave mèstre Fabre, amies, tustem lou veire !
A l'abille artisan amourous del prougrès !
A soun obro parfèto, à soun urous succès !
22 de jun 18S0.
�EPITRO V
-A.L
fEELIBRB
-mAJOtTEAL
EN FREDERIC DONNAI)!.EU
QUE,
TOUT
EN SE PASSEJANT,
ERO
VENGUT A MA
VILLA
SANS-SOUCIS
TER ME FAIRE SAUPRE LA NAISSÈNSO DE SA SEG0UND0 FILHETO
Assa ! digos-m'un pauc, sos fol, moun bel felibre ?
As jamai ausit dire : amies per èstre libre ?
Viros dounc la canturlo ou vos-ti galeja
Per voulè'n plen juliet me fa felibreja ?
Demando-me pulèu lou soulel ou la luno,
Mès de rimos, grand Diéus ! ni mai la cougu d'uno.
�14
UN MOULOO
Bernic, se per acô tu sos vengut aissis !
Dempèi qu'ai muralhat e bastit Sans-Soucis.
Saupras que lou rima mai-que-mai m'es en ôdi,
E que per lou fougi fou mai que so que pôdi !
Que tu vengues m'i veire ou per t'i passeja,
Estoufa'n parrouquet ; mès per felibreja !
Emmessos mal toun tems, car dins la caniculo,
Mai la vôli suta, mai ma muso reculo.
La téuno, disi pas, qu'à tout ouro del jour,
Pleno de jouventut, parlo mai qu'à soun tour;
Mès la méuno, la pauro ! es vièlho, es essouflado
Me troumpi, vouliô dire : amai desalenado ;
Essoufflado es un mot un pauc trop franciman
Qu'emplègo pas un mèstre en boun neo-rouman
Ah ! se coumo'n rasoù sus uno pèiro-pounso
Afilavi tant-lèu e tant pla ma respounso,
Iéu l'auriô lèu brandido e serios pas troumpat.
Ero'n tems per acô qu'èri pas mal trempât ;
Mès aro Sans-Soucis es ma soulo plasènso,
Aqui, lènt de tout bruch, de touto mal-voulènso,
�DE
TELADOS
215
Tranquille coumo'n peis al mitan de la mar,
Sèmpre escoupissi dous e jamai noun amar.
A moun aisot, soulet, azagui mas toumatos ;
Fou la guerro à l'erbage en derrabant sas matos ;
Per faire un pauc de tout plàni pas mous talous :
Azagui mous ulhets, mas frèsos, mous melous,
Mous pargues, artichauds, e rouziès, e vieuletos,
Mous als, moun espalié, mous serieis, mas mounJuscos al basilic, la flou des courdouniés,
[getos,
Qu'ai plantât tout-pan-just al ras des coudouniés.
M'atauli quand me plai ; iéu trabalhi quand vôli ;
Ai moun pebre, ai ma sal, moun vinagre e moun ôli,
Moun flascou de vièlh tue, d'aigotresco à moun pous,
Aqui soi tranquillot e jamai en courrous.
Cànti, sibli, m'en vôu, tôrni, monti, davali;
Aqui fou que moun cap ; ven quaucun, lou regali;
S'a mal de set, î'amauso ; ou se nou, passejam ;
E s'es un boun counfraire, adounc, parlufejam.
Ah ! lou poulit endrech per fa parla la muso
— Voudriô m'en escoundi, mès lou pecat acuso —
�216
DN MCDLOU
E vous tiro del cap toutes lous pensaments
D'aqui, l'on vei la mar, vélos e bastiments;
De granjos ou granjots l'on ne vei de ninnèos,
E quand lou tems ou vol, amai las Pirenêos.
Enfin, per coupa court, l'on vei, sens ablariés,
Car noun me permetriô de talos trufariés,
Del roc del Canigou juscos al pech de Ceto;
Vrai, l'on vei tout acô sens lourgnoun ni lourgneto,
Sens counta joust lou nas, à vous cura lous èlhs,
Tout Beziés, sous clouquiés e soun fum de camèls.
Acouidat ou tout drech darrè ma balustrado,
Qu'a vint canos de loung e tout d'uno tirado,
Vèsi vèspre e mati passa lous cavaliés
Anènt ta la manobro ount vôu lous fusillés ;
Ou dins moun pavillioun, courounat d'uno atico,
A l'oumbro espandoulhat escouta sa musico,
Tout en reflechiguent sus ornes e sul tems,
Tant sai pauc ount anam ! tant i'a marridos gens !
Relegissi de fes quàuco epitro d'Orasso,
Ou per me recréa monti sus ma terrasso,
�DE
TELADOS
217
Tirant vint pans de large e trento-sèt de loung ;
Aqui, aussi lou cap per bada lou plafound
Ount viro aquel bel astre, obro divino e grande,
Qu'aclaro l'Univers e que tout lou jour braîïdo
Per lou pus grand besoun de toutes lous mourtals.
E que fariam sens el, ornes e végétais ?
Vrai, lou paire del jour à tout dono la vido,
Mai tant-lèu que capejo el nous servis de guido ;
El nous reverdis tout, nous fa gais e eountents,
E per las mas de Diéus rccoultam sous présents.
Ah! fague Lou d'amoun que jamai noun s'escounde,
Car s'un jour s'escoundio, sérié la fi del mounde ;
Valriô mai qu'un grand fièu endavalèsso tout
Dins l'Univers entié ce l'un à l'autre bout !...
Mès alou ! lènt de iéu de tant negros pensados
Que sens saupre coussi per moun cap sou passados;
Val mai se desèlha per veire à l'ourizoun
Coumo l'astre del jour es bèl à soun tremoun.
Laisso-me dire adieu à-n-aquelos mountagnos
Que me fou cado ivèrn manja fossos castagnos ;
10
�218
UN MOULOU
A-n-aquel bèl campèstre, al grand roc de Carous
Qu'ai grimpât dins un tems qu'èri mai vigourous.
Laisso-me dire adieu à-n-aquel bèl image,
Lou pus grand des tablèus, lou pus bèl païsage
Que siègue dins lou mounde : à naisse es soun parèl!
Dieus lou pintrèt un jour d'un soul cop de pincèl.
Sa visto estrementis e vous remenol'amo!...
E coumo fa la mar : qu'ai mai n'a, qu'ai mai bramo,
Iéu voudriô, per pla veire aquel tant bèl tablèu,
Que la Nèit noun jamai tirèsso soun ridèu,
Tant es bèl lou soulel al moument que trescoulo.
Ah ! se sus soun cami poudiô faire uno ancoulo...
Ni per i'aveire prèisso, aqui s'encalariô,
E vitam-asternam iéu m'en regalariô.
De la joio de l'amo ou la joio brutalo,
Quano es d'aquelos dos lo que mai nous regalo ?
L'uno fa que passa per fa nostre tourment ;
L'autro es la fount de joio e rajo eternoment,
N'es-ti pas lous plasés de l'esprit e de l'amo,
Plasés nobles e grands, qu'un felibre reclamo ?
�DE
TELADOS
219
Ah ! per umanitat planguem dounc lous moùrtals
Qu'asseguto tout l'an joio e plasés brutals.
Gai counfraire, aladounc, vèni sus ma terrasso;
Crentes pas la calou, ni lou freeh, ni l'aurasso ;
Vèni, moun bèl felibre, e vèni lou pus lèu
Per bada loungoment aquel tant bèl tablèu.
Tu que vas à Paris al Saloun de pinturo,
Aissi veiras mai bèl en guèitant la naturo ;
Veiras que lou soulel quand a cabusssejat,
Encaro tout lou cèl semblo pintourlejat ;
L'on diriô'n fumd'oubriés, tant escultousque pintres
Qu'où près tout à prefach, e sa vouto e sous cintres,
Tant l'on vei de tablèus penjoulats à moulons,
Amai de ma de mèstre, e de milo coulous.
Zou! n'ages pou delcaud, encaro mens la cagno...
E que vèngues soulet ou vèngues en coumpagno,
Sans-Soucis es prou grand e noun manco d'abrics
Per mous Juniorets e per tous Frédérics ;
Pôdou pla fadeja, que siègue efants ou fîîhos,
Lous us faire al palet, lous autres à las quilhos;
�220
UN MOULOU
Lou large i manco pas per faire à soun agrat;
Soun enclaus tiro just vint canos en carrât.
N'es pas degus, es iéu, iéu que las ai tirados
De ma Fount-de-ïMauri que fa bèit sestairados
Ount sens trouba degus tu sos anat dous cops
Per m'anounsa qu'en jun, sens cofo e sens esclops
T'èro ariïbat de mai encaro uno filheto.
Fague que vèngue à be sens èstre trop doulheto !
Que coumo soun ainado elo cresqu'en bèutat !
Talo es ma desiranso e ta félicitât.
E se tems à veni, quand serôu grandos damos,
Manéjou soun Pleièl ambé toutos sas gamos
Coumo sa gènto maire ou tant pla coumo tu,
Poudrôu fa de musico, amai à l'impromptu !
Fague mai que lou goust de rouda lou campèstre
Te prengo vitomcnt 1... e coumo soi moun mèstre,
Te mandi de boun cor uno de mas très claus
Quand lou cap t'en dira per ana dins l'enclaus.
A toun tour ressaup-lo coumo te l'ai oufèrto,
Aital seguroment troubaras porto ouvèrto
�DE
TELADOS
221
Per te pla passeja del loung de l'espalié,
Joust lous acacias e noun joust l'amelié
Qu'es al miech de la vigno ount coumo'n filosofo
Sus toun nouvel trésor m'as rimât quauco 'strofo.
Per iéu qu'escribi pas rouman ni prouvensal,
Li mandi 'n poutounet granat coumo de sal.
Sans-Soucis, lou darrié jour de juliet 1880.
��A NOSTRO COUPO
BRINDE
!RTAT AL BANQUET DE LA MAJO-FÈSÏO DEL FELIBRIGE
LOU BEL JOUR DE SANTO ESTELLO
O Coupo ! fai que la cigalo (i)
Enearo cante loungo-mai,
E que la flou la Prouvensalo
(2)
S'espandigue mai que jamai.
En Albi, 21 Je mai 1S82.
Lou bel joui* qu'estrenèri ma cigalo d'or,
(1) Insigne de la dignitat de felibre majoural.
(2) Insigne de la dignitat de felibre manteneire.
��POUETO oîFIGNOUNENC
A L'AUTOU D'IMENÈO
ALÈSSIS
MOUZIN
i
S'al loe d'aquel bel biais qu'as mes dins Imenêo,
Tu l'avios emplegat en lengage mairal,
Coumo al sèti trajan faguèt Idomenèo
Serios un Aubanel, Roumanilho, un Mistral.
il
Rai, caucagno per tu, brave efant de Prouvènso !
As tout per acô fa : la forso, la santat;
As l'amour deltrabalh, lou sabé, la jouvènso ;
Te manco qu'a voulé per tène de cantat.
�226
UN MOULOU DE TELADOS
III
Dounc, raissejes pas mai ; crei-me, fai-te felibre;
Guèito, es gros lou moulou que canto'n franciman;
Anem, Zou! car lou jour qu'escullaras un libre,
Aurèm un rei de mai dins lou parla roumain.
Juliet 1832.
�A
MILORD
WILLIAM C. BOUXAPARTO AVISE
QUE M'A MANDAT
E SOUN NOUVÈU LIBRE
SI
Parpaioun blu
Li Piado de la Princesse
De ti Piado de la Princesso,
Coumo de ti Tarpaioum blu,
Iéu jour e niue dirai sèns sesso :
Soun d'astre, de mirau, de Diéu o de divesso
D'un biai requist e saberu.
�228
UN MOULOU
I
Coumo lou filousofe e saventas Descarto,
Aquéu renouvatour que de longo estiman,
Tu coum'éu, grand felibre, ilustre Bounaparto !
Per ris escri requist, à n'en pèrdre la carto,
Tu mai as revieuda nostre parla rouman.
11
N'es pas à Font-Segugno, au brès dôu Felibrige,
Que la flou di felibre, en toun noum counvida,
S'acampèroun un jour, fièr de toun grand prestige,
Mai qu'en t'ausènt brinda disièn qu'èro'n proudige
De vèire un Irlandés saupre tant bèn parla ?
m
Aquito mai disiès davans nôsti grand Prèire :
Iéu vole Pescala vost'aubrc felibren !...
E tu, noble felcn, coum'un de ti grand rèire,
Que n'aviè qu'à voulé pèr sèmpre èstre vincèire,
As tengu ta paraulo en t'espargnant de rèn.
�DE TELA.DOS
229
IV
Se te sos desoungla pèr arrib'à la cimo,
D'aquéu rude travai te n'en plagnes jamai,
Car en pur prouvençau as fa d'obro sublimo,
De man de mèste escricho emé de bèlli rimo
•Que mai d'un gros letru badara mai-que-mai.
V
La Prouvènço es per tu 'no scgoundo Patrio,
E de l'ama tambén n'as pa saique bèn tort ;
Aquito, emé Mistrau, Aubanèu, Roumanibo,
Car Dieu, coumo se dis, li fa, lis apario,
Dôu Felibrige entié siès li grand matador.
VI
Mai t'i chales, parai ? dins aquéu bèu terraire
Ounte règno la pas, ounte règno l'acord ;
Aquit) grand e pichoun, feble e fort coumo fraire
Siès tôuti bons ami, tôuti siès travaiaire.
Se saup, li bon felibre an mai de cor que d'or.
�•230
UN
MOULOU
VII
La mouralo qu'as fa dins uno de ti fablo :
Es lo de la Luseto emé lou Roussignôu,
Aquelo es vertadièro e tambèn memourablo ;
Uno de ti mai gènto e di mai agradablo
Pèr iéu felibrioun nascu din lou Capnôu.
VIII
Mai se siéu di pichoun, iéu ai uno fièro amo ;
Ai moun rai de soulèu dins moun apaurimen ;
Encaro'n pau d'alen, encaro'n pau de flamo :
Ame lou Felibrige e tout ço que l'enflamo,
En asperantla mort, liuen de tout pensamen.
De ti Piado de la Princesso,
Coumo de ti cParpaioun blu,
Iéu jour e niue dirai sèns cesso :
Soun d'astre, de mirau, de Dieu o de Divesso
D'un biai requist e saberu.
�DE
TELADOS
231
AU GRAND FELIBRE WILLIAM C. BONAPARTO WISE
Milord.
Per vous èstre mai-que-mai agradable, ai assaja derimalha
dins la parladuro avignounènco, aquelo qu'amas Ion mai e
que (roubas la mai bèllo coumo nous ou dises dins vosto
poulido Cansoun Capoiilièro. « Serio de voste bord s'èri pas
nascu à Beziés. »
Un de vôsli grand amiradou,
JUNIOR SANS.
Béziors, fin décembre 1383.
��LOU DANSAI RE DE CORDO
E LOU BALANCÉ
F AB LO
IMITADO
DE
FLORIA N
La jeunesse sans expérience se livre à
une critique présomptueuse qui la dégoûte
de tous les modèles qu'elle a besoin de
suivre, et qui la jette dans une indocilité
incurable.
Fénelon.
Sus la cordo tibado, un jour, un goujatou
Apreniô lou mestic ; mai deja soun adresso
Per dansa sus la cordo e sous tours de souplesso
Fasiô veni mai d'un espectatou.
Sus soun cami destrech on lou vei que s'avanso
�234
UN
MOULOO"
Ambé soun balancié, sens faissous, lou cors drech ;
Ardit, alèrto, e tant lèugié qu'adrech,
Monto, descend, va, ven, e mai nautel s'elanso;
E torno mai descendre e remonto n cadanso;
E tal qu'uno iroundello, en estiéu, quand fa caud,
Qu'en voulant raso Paigo ou la terro rasejo,
Sounpèdtoco, sens qu'on ou vejo,
A la cordo que plègo e lou mando pus naut.
Tout fier de soun bèl biais, nostre apendris dansaire
Se dis un jour dins el : aro que n'ai lou truc,
Perqu'aquel balancié tant loung e tant pesuc
Que tant m'alasso
E m'embarrasso ?
Se dansavi sans el, auriô milhouno gracio
E bèlcop mai de forso e de lèugeiretat.
Tant-lèu fach coumo dich. Lou balancié jitat,
Coumo'n nouvel counscrit à sa primo batalho,
Nostre falourd a pou, trantalho
Etombo'n brassejant, e s'espoutis lou nas ;
Mai tout lou mounde de n'en rire,
�DE TELADOS
235
E cadun de se dire :
Atrapo ! un autre cop saupras,
Ma pauro closco sens cervello !
Qu'acô s'apello
Moussu Per-tu-fas.
Mouraïo.
Jouvents, noun vous 6u dich cent milofes per uno,
Siègue mati, siègue à la bruno,
Que sens règlo e sens guido à la loungo'n se perd ?
Si lèt. D'un brave paire es lou prumié devèr.
La vertut, la rasou, laissas tout acô 'staire ;
Las lés, l'autouritat mai vous destorbou gaire ;
Per fa lous vantarèls, oh ! n'i'a pas cap de mut,
Mès per parla coûtât, aubé ! plantas un chut.
Dins vostres brams ardents lou balancié vous gèino;
Vrai, lous dires d'un paire ou prenès per de fèino ;
Avès tort, o jouvents ! car un paire escoutat
Es en tout e pertout vostro seguretat.
Beziés, £4 d'outobre 1834.
��AL MAJOURAL
EN CAMILLO LAFORGÔ
A L'OUCASIEU
DE LA
MORT DE
SOUN PAURE PAIRE
I
Un brave ome de mens dessus aquesto terro !
Toun paire es mort trop lèupértoutloubequ'afach!
Vrai, pel be del païs senipre es estât en guerro...
E se la mort l'a près, d'amoun es un bienfach.
�238
UN MOULOU DE TELADOS
II
Deuriou jamai mouri lous omes de sa meno :
Lous qu'en faguent lou be caminou toujour drech;
De la mort d'un tal paire un filh déu n'ave peno ,
Perqu'ount el caminavo èro'n cami destrech.
ni
D'estrècho èro la draio amai pleno d'espignos !
Causo noblo per el e per l'umanitat ;
Car, en persévèrent gueriguèt nostros vignos,
Lou paure ! sens pensa qu'el n'en seriô pagat.
IV
Mai de tais benlactous Lou d'amoun lous reclamo
Per lous recompensa de sas bounos accieus ;
Mai que nautres urous, aro, al ciel sa bello amo
Es en joio eternalo, en presenso de Dieus.
30 d'oufobre 1884.
�A MADAME E MOUSSU ADRIENJALOUS
A
A
SOUN
CASTEL DE
SANT-GENlÈS
L'OUCASIEU DE I.A NAISSENSO DE
SA
FILHO MARGARIDO
Al loc de Maleficiado
La terro de vostre castèl
De Dicus es privilegiadô,
Car fa de flous d'acô pus bèl,
Mêmes l'ivèrn quand i'a de gèl.
Qu'èro Tort de las Hespéridos
due fasiô tant de poumos d'or ?
�240
UN MOCLOU DE TELADOS
Lou vostre fa de Margaridos
Que caduno val un trésor.
Se Dicus vous a donnât la flou qu'avès culido,
O maire benurado ! o paire benurat !
Fague qu'en grandiguent elo venguo poulido,
E que la vostro Margarido
Siègue toujour la fèino al mieeh de vostre prat.
Décembre 1S > 1.
�A LA
NOBLO
DE
COUMANDANT AL
OUFICIÉ
E
DIGNO
LEON
143e
DE
VÉUSO
FARRET
DE LIGNO, OUFICIÉ DE LA LEGIOUN D'OUNOU
L'ORDRE
REIAL
DEL
CAMBODGE
I
Grand malur ! cop fatal ! desastrouso journado
Lo qu'a menât la mort de tout paure marit !
Quano tristo nouvello ! o malastrouso annado !
Per sous councieutadins la mai infourtunado,
E per tu, sa moulié, lou jour lou pus marrit,
Lou qu'a finit sa destinado!
11
�242
UN MOULOU
II
Maudito siègue dounc la guerro de la Chino,
Car un maudit de Dieus, Ferri, n'es soul l'autou ;
Se tout lou mal qu'a fach dempèi soun ourigino
I'èro toumbat sul cap, sul rèble ou sus l'esquino,
S'eriô deja plegat dins la pèl d'un moutou
E rousigat per la vermino !
m
Alamar, demounas, tu mai ta republico
Que found tout nostre argent amai nostres efants !
Que tèn de rezounzat d'uno faissou cinico :
Dieus, Escolos, Couvents, tout'obro catoulico ;
Tout péris dins las mas de tous fièrs sacripants.
Alou ! ta maridasso clico.
IV
Tout acô's que trop vrai per nostro maluranso,
Car lou brave souldat que quito soun païs
�DE TELAD0S
243
Per ana guerreja partis pie d'alegranso,
En pensant al bel jour que reveira sa Franso,
Soun clouquié, sous amies, sa familho e soun nis.
Paures agnèls ! tristo esperanso.
v
Aital tu, Commandant, vièlh guerrié del Messico,
Sos partit per aval ambé toun batalhoun
Per apara dequé ? Ferri ? sa poulitico
E toutes lous mandrins d'aquelo republico ?
Saique be per l'ounou de nostre paviihoun ?
Que d'i pensa, n'ai la coulico.
VI
Coumo la flou des camps que lou tems dessanflouro,
Après tant de coumbats, malautiés, privacieus,
Esclavo del devèr, souldat pie de bravoure,
Toun cors s'es desanat, arrouït, avant-ouro...
O moustre de Ferri I tas abouminacieus,
Las pagaras ! Dieus soul sap couro.
�244
UN MOULOU DE TELADOS
VII
Ah! s'un quicom jamai amauso la tristesso
De la pèrto qu'as fach, de ta grando doulou,
Noblo damo, sera lou jour de sa grand messo
Ount i'aviô tout Beziés, lou cor pie d'amaresso,
Gênerais, ouficiés de nostro garnisou,
Coum'el guerriés pies de noublesso.
VIII
Ah ! moun paure Léon ! la bountat incarnado !
Ounèste coumo'n rei e dous coumo'n agnèl,
T'ameritavos pas tant tristo destinado
Tabé, l'amie en plours canto bèi la journado
Qu'en quitant lou Shamrock tu sos mountat al cèl.
Siègue aital per Dieus courounado !...
16 de juliet 1885.
�AL MAJOURAL
EN MELQUIOR
QUE
M'A
MANDAT
SOUN
PRUMIÉ
E
BARTHES
SOUN
SEGOUND
BOUQUET
FLOURETOS DE <£MOUNTAGNO
I
S'en debanant monn fiai iéu ramboulhi l'escagno,
Es que soi un sens-biais, un sens-irme, un pâlot ;
Mès tu, quand vos de flous, zou ! vas à la campagno,
Amai tout en cugant n'en trobos un balot.
�246
UN MOULOU
II
Rai, qu'à l'oubrié valent res noun li porto peno !
Tabé. quand as al cap de faire un bèl bouquet,
Sos d'un gaubi triât e de la bouno meno,
Mai per cerca de flous vas pas à pèd-couquet.
ni
Nou,sos pa'n ourtala qu'en soun ort sèmpre chourro,
Levèntis sens parié, tu caminos toujour ;
Sos mai un abiat de la prumieiro bourro,
Un amatou de flous pie de goust e d'amour.
IV
Los que tu m'as mandat, las ai toutos sentidos,
Manejados arréu e sens n'en manca cap ;
Estudiat toun ^Bouquet dins toutos sas partidos,
Dins lous très jours qu'amb'el ai restât cap-à-cap.
�DE TELàDOS
247
V
D'uno flairo embaumado es ta primo floureto,
Car mai on la sentis, mai vous trauco lou cor ;
Tabé, las dedicado à la pauro maireto !
Debèr d'un brave efant; glôrio à tu, Melquior !
VI
Tas Satiros, tous Plangs, tas Istôrios, tas Fablos,
Tas Letros, tas Cansous, Menudalhos, Sounets,
Iéu t'en disi qu'aissô : sou de flous delectablos
Que valou cent fes mai qu'un plan-poun de jaunets.
VII
Vai, pôdes te flata qu'as troubat lou boun rodou !
O, sos un benurous, lou rei des fourtunats !
Quand dins milo terrens i'a'n fum de gens que rodou
Amai de toun bèl biais pla pauc s'en sou 'strenats !
�248
UN MOULOU
VIII
Tous dous filhs batejats : Flouretos de DvCountagno\
Gardarôu sas coulous, sa flairo e sa bèutat ;
Los que nous dono Diéus, las dono sens magagno
Per servi de moudèlo à la pousteritat.
IX
Lo qu'as pausat sul clot de toun anjo Louïso.
Aquelo es un lugar qu'es tout flambo e tout fioc ;
Tu, l'inspirât de Diéus, tal que lou grand Mouïso,
M'as fach raja lous èlhs, coum'el faguèt al roc.
x
Ah ! paire malurous, dins la pregario soulo,
De la pèrto qu'as fach de ta pus bello flou,
Dins lou tems que s'en va, que fougis, que s'escoulo,
Aqui soul, pauc à pauc, calmaras ta doulou,
�DE
TELA.DOS
249
XI
Que te dire de mai, car e valent felibre,
Sounco pla gramecis per toun Secound Bouquet;
Que tous darriés adiéus siègou'n toun tresenc libre!
Del countràri d'acô iéu seriô tout mouquet.
2 de fevrié 1886.
��AL FELIBRE MAJOURAL
EN
FREDERIC DONNADIEU
SENDIC
DE
LA
MANTENÈNSO
DEL
LENGADOC
I
Vivo lou mes de mai que nous dono à manados
Toutos las bellos flous qu'oundrou nostres jardins,
De jours fresques e gais, e doussos alenados,
Amai qu'alegro tout : paisans e ciéutadins.
il
De tu, bèl mes de mai, gardarai souvenènso,
Car as recoumpensat un souldat aguerrit,
En lou faguent Sendic de nostro Mantenènso,
Al grand countentament de mai d'un bèl-esprit.
�252
UN MOULOU DE TELADOS
III
Es mai dins toun bèl mes qu'à Gap, lou Counsistbri,
Dins l'Acamp présidât per nostre grand Mistral,
A noumat moun Sendic, claufit de coumprenôri,
A l'unanimitat Felibre Majoural.
IV
Rai, mai que tous ainats tu te sos moustrat juste ;
Tabé, t'alizarai mai souvent qu'à moun tour ;
Vrai, m'as trop benurat per que te tarrabuste ;
Nou ! nou, bèl mes de mai, sempre auras moun
[amour.
v
Moun trincament de cap el l'a sanjat en joio,
O, Sendic Majoural ; o, moun bèl Frédéric ;
Ah ! s'èri pas tant vièlh, ni ma muso tant goio,
Cantariam toun triomfe, o digno e noble amie !
Sans-Soucis, 27 de mai 1S86.
�AL VICOMTE A. DE MARGOUN
QUE
M'A MANDAT SAS
QMES
A
SOUN
POÏÏËSÎOS
AMB'UNO
MOMENTS
CASTÈL
DE
MARGOUN,
GENTO
DEDICASSO :
VERDUS
PRÈP
DE
ROUJAN
Fraire, ai legit arréu toun gent e galant libre.
Milo fes gramécis de l'ounou que m'as fach;
Mes coussi farai ieu per paga 'n tal benfach,
Quand soi qu'un vièlh sens-biais e qu'un floc de feliA la gardo de Dieus ! n'en vôu faire l'essach. [bre?
�254
UN MOULOU
II
Ieu, de moun natural, soi pas un encensaire;
Esculli ma pensado ambé sinceritat ;
Mêmes davant lou rei diriô la veritat
Perqu'avant de parla, tal qu'un proufound pensaire,
Cent fes viri ma lengo avant moun arrestat.
in
Tabé, disi tout franc so que moun cor se penso ;
Se me troumpi, tant-pis ! qu'es aquel qu'es parfèt ?
Disi tout sens malisso, e n'auriô grand regrèt,
Quand tal e tal trabalh merito recoumpenso,
D'ana l'acalhauda, nàni ! n'es pas moun fèt.
IV
De tous Mouments perdais bello es la tragedio !
Soun vers armounious mas carns a galinat ;
E de talamen pla que tout i'es debanat,
�DE
TELADOS
255
Tout dins ieu me disiô : sos à la coumedio!..
Coumo de ma de mèstre acô's pla penchenat !
v
Es vertadieiroment l'obro d'un grand pouëto !
E, siègue cardinal ou duc Mountmorenci,
Cadun camino plan e sens cap de couissi;
Quane bouci pignat per fa grosso recèto
Se jamai se jougavo al teatre d'aissi !
VI
De l'un à l'autre cap tout es bèl dins toun livre !
Se tout l'esprit qu'as mes dins un tant grand trabalh
Tu l'avios emmessat en lengage mairal,
S'al loc d'èstre un pouëto èro nascut felibre,
Margoun, que t'a vist naisse, auriô bèi soun Mistral!
vu
Quane countentament per nautres, tous counfraires!
Desvariats de joio en l'èr fariam très sauts
�256
UN MOULOU DE TELADOS
D'avé nostre Mistral coumo lous Prouvensaus ;
Ee mai, nou'n couflariammai que de troumpetaires:
Saique trop, car la joio es la mort ou rend baus.
VIII
L'oumage afectuous e de recouneissenso
Qu'as escrich de ta ma sus toun bèl mandadis,
Me fa fièr e jouious, amai me reverdis;
O, tous Moumenls perduts farôu ma gaudissenso,
E lou paire e l'efant toun felibre aplaudis.
15 d'oatobre 1886.
�LOU JOUR DES MORTS
Qui crédit in me non morietur
in Eeternum.
I
Triste jour lou des Morts ! jour de reminiscensô,
De plagnuus e de plours per las marridos gens ;
Mès per lou boun crestian qu'a bouno souvenenso,
Aquelj lou cor jouious, pie de recouneissenso,
Per lous Morts prègoDieus e per lous mescresents.
�258
UN MOULOU
II
Rai per tu, Samuèl! noble amie ! digne fraire!
Que dempèi ta naissenso al moument de ta mort,
As toujour pla viscut e res fach per desplaire
Lou que gouvèrno tout, Lou qu'ensegno à pla faire;
E jamai contro Aquel te sos mes dins toun tort !
n i
La probo es tous trabalhs ; e n'as fach uno armado :
Couro de pichounets, e couro de pla grands,
Toutes per lou boun Dieus e per ta ben-aimado,
Nostro divino Maire, amoun entournejado
D'anjos e d'anjelous, de santos e de sants.
IV
O, d'un cap d'an à l'autre al davant de ta tèlo,
As pintrat de-countun sens jamai n'èstre las :
Per prene ta paleto èros toujour en bello,
E cado jour per El fasios obro nouvello ;
Rai, n'èros que countent lou pincèl per las mas.
�DE
259
TELADOS
V
Quant de trésors sourtits de ta grando paleto !
Beauvais, Passi, Baiouno, e Dijoun, e Bourdèus,
Véusos d'un obro d'art, i'as fach richo teleto ;
Tu, l'ajudat del cèl e fort coumo'n atleto,
Glèisos e Pensiounats as claufît de tablèus.
VI
Mès laissem pas darrès ta poulido Capello (i)
Ount quaranto-sieis ans as pregat ambé grat,
Ount as mes tout toun fîoc, e toun amo e toun zèlo;
Obro majestuouso, autant noblo que bello;
Obro ount tous pus bèls jours sens comte as counsa[crat.
(1) Eglise du Pensionnat des Frères de Béziers où il était
entré en 1839, mort à Paris, à la maison-mère, le 18 février
1886, où il avait été appelé par ordre du Supérieur général
pour exécuter des travaux importants. Et c'est par exception
à la règle que le pauvre mort à été renvoyé à son Pensionnat, où il s'était acquis une grande réputation, bien méritée
du reste, et d'innombrables amis. Tout ce que Béziers compte
de plus honorable avait tenu à assister à ses funérailles.
�260
UN MOULOU
VII
Es vrai. De cap à pèd tu l'as touto pintrado;
E cadun que la vei dins el-mèmes se dis :
Coumo tout acô's bèl ! coumo es pla decourado !
Per pensa, per prega, la bello retirado !
E, tout en la badant, crei d'èstre al Paradis.
VIII
De pus bèl en pus bèl. Aval, à Founceranos,
Ount tant de Frairounets fou soun nouviciat,
Dins aquel bèl séjour, lènt des èlhs des proufanos,
Aqui mai un trabalh sens décos ni marranos !
Un cap-d'obro, un bijou digne d'un poutentat.
IX
Ah ! n'en finiriô pas de coumta las batalhos
Qu'as gagnât per l'amour e la glôrio de Dieu ;
Loungarudos seriôu toutos tas menudailhos,
Car, sens trop fureta, fariô tant de troubalhos
Que me calriô prou tems per n'en fa l'adicieu.
�DE
TELADOS
261
x
Mai davant te quita, Fraire, bèi qu'es ta fèsto,
Laisso-me sus toun clot pausa'n bouquet de flous;
Laisso-me descoufla per aléuja ma tèsto ;
Laisso-me prèp de tu, lènt de touto tempèsto,
Prega Dieus per lou be que m'as fach à moulous.
XI
Samuel de Jésus, adieu moun paure Fraire 1
Mai que nautres urous, ta bello amo es al cèl !
En te quitant à tu, vôu sul clot de moun paire
Fa moun debèr de filh, e de filh boun pregaire.
Adieu! encaro'n cop, adieu, boun Samuel!...
2 nouvembre 1886.
��AL YICOMTE DE
QUE
M'A
MANDAT
MARGOUN
SOUN
LIBRE
LAS FESTOS DEL FELIBRIGE
Toun Gustou, toun prumié naseut,
Es un escatilhat, amai de bello esclapo,
Iéu raroment n'ai counescut
D'efant tant pla bastit per faire loungo estapo.
Vrai, n'es pas endecat ni noun anequelit;
N'ages pas làgui d'el ; aura la vido duro ;
L'efant a bonno caro e bello carnaduro,
�264
UN MOULOU DE TEL ADOS
Es galoi, avenent e cantaire abelit,
Mai d'un gaubi triât per nostro parladuro.
Acô's so qu'on pot dire un goujat acoumplit.
Glôrio dounc à soun paire ! al jour que l'a Jspelit î
17 nouvembre 1886.
�A M. AUGUSTIN GOUNTIÉ
FOUNDATOU-D1RECTOU DEL CERCLE CATOLIC BEZIEIRENC
LOU BÈL JOUR DE SA FESTO,
28
D'AGOUST
1887
Toun sant Patrou, dins sa jouvenso,
Coumo fosso gens d'aro, èro'n descabestrat ;
Mes pèi en grandiguent, vejent lou malparat,
En Diéus, el metèt sa cresenso
E prenguèt l'estud'in agrat.
12
�266
UN MODLOU
II
D'aqui ven qu'ambé frenesio,
El, l'inspirât de Diéus, pie de fe, rescmrgut,
Trabalho nèit e jour à faire soun salut,
Guerrejo contro l'eresio
E foundo soun sant Institut.
ni
Tabé, per sa grando sabenso,
El es lèu prouclamat per sous admiratous
Lou soulel de la Glèiso, un des prumiés Douctous;
Per sa sagesso e sa valenso,
Lou moudèlo des servitous.
IV
Coum'el, rai, la causo es publico,
Per la glôrio de Diéus, tu, pie d'umilitat,
Per lou trabalhadou qu'es dins la pauretat,
Foundos un Cercle catolico
Ount règno la fraternitat.
�DE TELADOS
267
V
Coum'el, tu, pie de benfasenso,
Ensegnos cado jour lou brave journalié
A viéure en boun crestian, moudèste e regulié ;
Coum el, tu sos sa prouvidenso,
Car lou benfach t'es familié.
VI
Es vrai. Nautres cado vesprado
En bouns fraires aissi venèm nous deslassa ;
Coumo à nostres oustals, sens nous faire anounsa,
Venèm legi, fa la charrado,
E sens jamai nous courroussa.
va
Que n'as pasfach per nous coumplaire?
Al Cercle manco res : papiés, amusaments
Per nous tira del cap lous nostres trincaments ;
De mai, la mouralo d'un Paire
Que seguissèm sens mancaments.
�268
UN MODLOU
VIII
Un tal prefach grandis toun amo,
Car dempèi sa divino e noble instituciéu,
Sèm fiers de laura drech dejoust ta direcciéu ;
E nautres, que lou Vrai enfiamo,
Voulèm canta sa Fondaciéu.
IX
Ah ! que nostro recouneissenso
E nostre amour per tu se refrejou jamai ;
Visques mai d'ans e d'ans, s'a Nostre-Segne plai,
Per que ta dousso benfasenso
T'ennobligue de mai en mai.
x
Perqué lous omes de ta meno
Dins nostre vièlh Beziés sou tant clar semenats ?
Perqué li n'i'a sus cent nonanto-nôu fenats
due noun volou prene la peno
D'endoutrina lous dessenats.
�DE TELADOS
269
XI
Mès Lou d'amoun noun abandouno
Lou paure infourtunat, l'oubrié que lou servis ;
Diéus fa naisse quaucun qu'à soun sort coumpatis ;
La probo : es la digno persouno
Lou benurat que nous counduis.
xi i
Ah ! qu'aquel Diéus dins sa clemenso
Per toutes lous benfach que nous fas cado jour,
Quand tu t'atudaras, te pague de retour ;
Que ta bello amo, en recoumpenso,
Monte à soun celestial séjour !
Agoust 1887. — S'atudèt en 1889.
��MOUN
AMIC EIXENS
Q.UE M'AVIÔ DEMANDAT MOUS
TuqUîéS
D'aqueste libre des Tuquiès,
Gai passo-tems des risouliés,
Iéu n'en vôli faire Tournage
A-n-aquel qu'es moudèste e sage,
La pèrlo des ornes prudens,
Amai de las ounèstos gens :
Causo raro à-n-aquest epoco
�272
UN MOULOU DE TELADOS
Ount tant pichots que grands enmessou tout soun
A faire ransouna lous paures inoucens,
[tems
Rai, bèi tout es permés per faire encroco ! encroco !..
Ah! quand per aquel or nostr'ounou se defloco,
Adiéu l'ounestetat,Drech,Lés, Gouvernamens. [co,
Quantes n'i'a pas qu'en Franso acô mai mens pertoN'i'a que trop qu'ôu l'amour des wilsounejamens !
Triste tablèu del siècle, o moun brave Rixens !...
17 nouvembre 1887.
�AL LIBRE
DE
MOUN
PAU RE
ANTONI
GRAND
E
PAIRI
SANS
QU'AI TROUBAT EN FOURFOULHANT AL GRANIÉ
Octanto-bèit ans i'a, quand sus aqueste libre (i)
Lou paure moun grand i'escriviô :
« Que lou que lou troubariô
« A soun mèstre lou rendriô, »
Ero lènt de pensa qu'aquel seriô'n felibre,
(1) Traité de la vérité de la religion chrétienne. — A la
Haye, M.DCC.L.
�274
UN MOULOU DE TELADOS
E qu'entre bounos mas, pecaire ! el toumbariô.
Siègues bénit de Diéus, o jour de ma troubalho !
L'urous felibre es iéu, soun filhol e felen
Que bèi marco sa joio ambé quauco rimalho,
Car amai siègue vièlh n'es pa'ncaro indoulen.
Libre de religiéu crestiano e catolico !
Fai-me mai-mai pïous quand iéu te legirai ;
O Libre de moun grand 1 preciouso relico !
Coumo mous dous vistous, iéu te counservarai.
Per Sant-Antôni, 17 janvié 1888.
�A MOUSSU JUÈRI
MOUN VESI DE VILLA
QUE
M'AVIÔ
DEMANDAT
MAS
TdadoS
Tè, libre, vai-t-en vite à la Villa Juèri,
La reino, sens menti, de toutos las Villas ;
Vai trouba soun Moussu, e tout round, sens mistèri
Li diras : aissi soi ! se me voulès ? parlas ! '
E quand t'aura guèitat, s'el te prend d'agradanso,
Tu qu'aimos toujour d'èstre al mitan de las flous,
Per tu, moun paure efant! sera'no benuranso :
�276
UN MOULOU DE TELADOS
Dins sa noblo Villa ne veiras à moulous,
E de la bello meno, e de richos coulous.
Mès s'al loc de Moussu trobos sa gènto damo,
Tu la saludaras ambé fosso respèt,
Mai se toun vièlh parla li counven e l'enflarao,
Elo t'aculira, tant es uno bouno amo !
Avenento, amistouso... es un trésor coumplèt ;
E tu, soun pla vengut, auras tout à souhèt.
Villa Sans-Soucis, avril 1888.
�OENTENARI DE LAFARO-ALÈS
AUTOU
DE LAS
Castagnados
T'alesounes pas tant, anem, vièlho loungagno !
Que siègue pas lou dich que tout l'an as la cagno;
Isso ! esparpalho-te ; tèngues pas de chourrat ;
Dins ta vido, uno fes, fai quicom de boun grat.
Zou! raissejes pas mai, vejam, ma pauro muso !
E sens ana cerca rampogno ou desencuso,
�278
UN MOULOU
Enraufelado ou nou, dins aqueste bèl jour
Canto lous alèsencs e soun grand troubadour,
Un de sous davanciés : lou marquis de Lafaro,
Car el bèi ressuscito ambé sa noblo caro,
Quilhat per souscripciéu dessus soun pèdestal.
Ounou ! glôrio ! salut à soun païs natal,
Municipalitat, Escolo felibrenco,
Felibres, Cigaliés, arribats tout esprès,
E venguts de tout caire en ribo gardounenco
Prene part à la joio, à las Fèstos d'Alès !...
Musicos, ourfeouns, recepciéus, pegoulados,
Joios à bèls manats, jocs-flourals, court-d'amour,
De bèl mounde en pertout, banquets, felibrejados ;
Vrai, tout es al coumplèt per marca lou grand jour.
Cadun s'es esquichat mai qu'à soun ourdinàri,
Perqué fèstos aital n'arribou pas cad'an ?
Tabé, per faire en grand soun prumié centenàri,
Toutes lous Alèsencs se sou lachats d'un cran.
O, felibre raiol! las as mai que gagnados
Las Fèstos que te fa ta poulido ciéutat ;
�DE TEL ADOS
279
L'as ravido, encantado ambé tas Castagnados
Ount tant sabentoment en rouman as cantat.
Enfin ! pounchejo dounc lou jour que fa ta glôrio,
Car coumo pas uno autre illustras toun Alès;
Bèi, per pago, el tabé celèbro ta memôrio,
Fièras de toun cap d'obro e de soun grand succès.
19 d'outobre 1889.
��TRINC
POURTAT AL BANQUET OUFERT A NOSTRE AMIC
PIERRES
COSTO
RESIDENT A NOVI, VILAGEOT DE LA PROUVENSO D'ALGER
I
Coumo lou bestialou que nais clins la campagno,
Que tant-lèu beca soul s'escapo de soun nis ;
El se cèrco sa vider, el causis sa coumpagno
Per faire sa nisado e se mètre en soucis.
�282
UN MOULOU
II
Aital nautres fasèm, lou cor pie d'esperanso,
En trefouliguent l'ouro ount quitarem l'oustal ;
E quand avèm pagat nostre déute à la Franso,
Cercam vite uno jouve e plantant lou cremal.
m
L'un lou planto à la vilo, un tal autre al campèstre;
Es aital que pertout nous sèm escampilhats
Per trima nèit e jour à nous faire un benèstre ;
D'aqui ven qu'ai trabalh sèm escarrabilhats.
IV
Tabé, lous quinze amies, toujour bouns camarados,
Per festa l'african qu'a sautât lou grand rèc
Per nous fa'no suspreso e de loungos charrados,
Bèi nous ouncham la barbo e nous bagnam lou bèc.
�DE
TELADOS
283
V
Se toutes ne sèm fièrs dins aquesto vesprado,
Car fa boun èstre ensemble après douge ans de tems,
Gracio à nostro amistat qu'es de loungo durado ;
La nostro troumpo pas coumo fou trop de gens.
VI
Festem dounc lou bèl jour, e d'uno imou galoio,
Buguem à Boussaidi, sounfidèl servitou,
E toutes, veire en ma, dins l'espet de la joio,
Trinquem à la santat de nostre amie Costou.
vu
A sa bravo coumpagno aussem mai nostre veire
Per qu'arribe en Africo en pla bouno santat ;
Souètem à toutes très de nous lèu tourna veire,
Car douge ans per d'amies es uno eternitat !...
�284
UN MOULOU DE TELADOS
MANDA DIS
A MOUN MARCHAND DE TABAC QUE M'AVJO PREGAT DE H FAIRE
QUICOM PER DIRE A-N-AQUEL BANQUET.
« Aissi, Danis Baiar, lou trabalh de couraando ;
» Gueitaras se t'agrado e se n'as per l'argent ;
>> Laisses pas escapa so que l'amie te mando,
» Car el li pot pas mai se n'en sos pas countent. »
Beziês,
prumié nouvcmfcre 18E9.
�A MOUN COUSI JOUSÈP
SUS
LA
MORT
DE
SA
FABRE
MOULHÉ
JOUSEFINO-CATARINO, DINS SOUS TRENTO-DOUS ANS
LOU
6 DE
DECEMBRE
1889
Nous devons en naissant tous un tribut de larmes.
A. Ckènier.
I
Jour de plours, de sanglouts, de plangs e de misèro,
Jour afrous quand la Mort ven dalha sens pietat
La pus poulido flou qu'es dins vostre parterro,
Rude cop per aquel que noun l'a méritât,
Qu'a toujour pla viscut. Quano fatalitat!
�286
UN MOULOU
II
Aquelo raro flou, la mitât de ta vido,
Auras bèl la cerca, tu noun la troubaras ;
L'insadoulablo mort per toujour la ravido
A ta grando afecieu dins aquel jour negras.
Ah! moun paure cousi, jamai pus la veiras !
in
Quano pèrto as fach tus, en perdent tacoumpagno!
A la flou de soun âge, elo, ai ! las ! t'a quitat,
Après nôu ans de tems, sens bisbil ni magagno,
Car vostre maridage èro tout d'amistat :
Véritable mirai de la félicitât.
IV
Rudo esprobo per tu ! tristo e duro journado !
Adiéu, joio e plasés, car ta grando doulou
Te rememourara lo que s'es enanado ;
E mai li pensaras, mai saupras la valou
j
De la pèrto qu'as fach de ta pus bello flou.
�DE TELADOS
287
V
Contro toun marrit sort armo-te de courage ;
Luto, luto contro el, ela nèit e lou jour!
Coumo l'ardit marin prèste à faire noufrage,
Prègo, prègo, e toun Diéus, sensible à toun amour,
Eltantgrand, juste e bou, t'assecaras toun plour.
VI
Lou Dieus pie de bountat e de misericordo,
A lou que lou servis acordo sas favous ;
E tu, lènt de tout bruch e de touto discordo,
Ambé ta Marineto, ensemble toutes dous,
Tout en vous counsoulant vous farés de poutous.
vu
O, per vous counsoula, parlarés de sa maire,
De soun amour per elo, e de sas qualitats,
D'aquel jour de toun dol quand en terro anèt jaire;
De sous bouns sentiments, de toutos sas bountats,
De soun gaubi triât de sas aimabletats.
�288
UN MOULOU
VIII
Aital, de soun malur en faguent la balanso,
Saupra qu'à sous cinq ans sa maire la quitèt,
E tu, dins ta fllheto, auras sa ressemblanso.
Trésor qu'en mouriguent, pecaire 1 te laissèt :
Dousso coumpensacieu de toun pus grand regret !
IX
L'aimaras dounc per dous : per tus e per sa maire;
De mai, sul boun cami tu l'acaminaras :
Aqui lou sant devèr, lou devèr d'un boun paire !
E jamai, noun jamai te dessepararas
De toun pus bèl trésor, coumo fa l'avaras.
x
E ieu mai te dirai : Es la pregàrio soulo
Qu'amausara toun mal e sa grando malou ;
E lou tems que s'en va, que fougis, que s'escoulo,
A soun tour, pauc à pauc, tancara la doulou
De la pèrto qu'as fach de ta mai bello flou.
�DE
289
TELADOS
DARRIER ADIEU DE JOUSÈP FABRE
A SA PAURO MOULHÉ J0USEFIN0-CATAR1N0
Jusqu'à moun darrié pouls ta dousso e bello caro,
Ount que siègue, omit que nou, davant mous èlhs
Nostro separacieu m'es peno trop amaro,
[l'aurai
Nostre amour l'un per l'autre èro causo trop raro ;
La Mort m'a près lou téu, mès lou méu rejundrai
Dins lou founs de moun cor, e t'i lou gardarai !...
25 décembre 1889
13
��GRAMECIS A L'AMIC GISCARD
QUE M'A MANDAT DOUS FLASQUETS DE BOUN MUSCAT
D'aqueles dous flasquets, moun bèl amie Giscard,
Arribats à boun port e mandats de ta part,
Pas pus lènt que dimenche, aquel grand jour de
Ne destaparai un, acô n'es sens countèsto,
[fèsto
Per lou béure en familho à ta noblo santat,
Ambé cent gramecis per toun ounestetat.
De mai, per parla franc, sens ges de faribolos,
Ambé quauques biscuits vôli faire saussolos ;
�292
UN MOULOU DE TELADOS
Coumo lous groumandouns iéu m'apitansarai,
E de toun vièlh muscat mai me regalarai.
Me sembio que li soi, de tant que trefoulissi
De lou veire raja dins moun veire à calici.
Pas que de n'en parla me fa prusi las dents !
Moun Diéus que de très jours noun m'arribe acidents
Per dire un cop de mai : « Siègues très fes benido
» Vigno de Maraussan quefas tant boun muscat!
» Baste que moun Giscard noun veje ta finido,
» E que toun noble vin lou tèngue d'alucat ! »
Lou dijôus-gras de 1890.
�AL FELIBRE RENÉ FOURNIE
A PREPAUS DE SOUN ARTICLE ENTITULAT
L'ESCOLO
DE
PE PEZUT - PANTAI
DINS LOU JOURNAL LA
Ctgalo d'Or
QUE SE PUBLICO A MOUNTPELlÉ
As bel dins toun Pantai cridavivo l'escolo,
Vivo l'Escolo Pepezuc !
Tu noun la veiras gaire al païs del boun tue,
Mens encaro un felibre amb'un pauc de gloriolo ;
Nou ! Beziés es trop fièr per n'en fa soun idolo,
S'el noun es un richard, un barou, comte ou duc ;
Car per l'efant del pople es tal qu'un atahuc:
�294
UN MOULOU DE TELADOS
Engoulis tout arréu quand porto carmagnolo.
Escrichos sens passiéu, mes am justo rasou,
Noun sens m'èstre embrouncat de talos catastrofos,
Evengut desempèi lou rei des filousofos,
En restant soul e lènt de tout aquel pouisou.
Aissi per ta gouverno uno de mas estrofos (i)
Qu'aprendras de precor quand tu n'auras lesou :
« Es coumo dins lous Arts, Sciensos, Literaturo,
» Tout vous belugariô per lous èlhs, per lou nas,
» Se sès paures, tantpis ! marrido prouceduro !..
» Guèitou mai dount venès que noun pas ount anas. »
Lou bèl jour de Sant Antôni de 1891,
lou bèl jour de ma fèsto.'
(1) Bêit Telados, Jouaust, Paris. — A Camillo Laforgo,
estrofo xxii.
�AL FELIBRE MAJOURAL
EN
FREDERIC DONNADIEU
PRESIDENT DE
que m'a
LA SOUCIETAT
ARQUE0LL0UGICO
mandat amb'uno bello dedicasso :
A
l'autou de
-Tourna mai las Femnos «, dos broucaduros .- Uno, que porto
lou comte-rendut de sous Precursous des Felibres, per nostre
valent counfraire Jou vicomte de Margoun; l'autro, sa traducieu d'un passage del Breviari d'amor ount lou savent MATFRE
ERMEKGAUD parlo des diferents pecats que fasiôu las femnos
i'a d'acô cinq cents ans.
Dissate, en arribant d'aquel vièlh Peitavi,
Terradou renoumat per faire de boun vi,
A moun lèse ai legit de tas dos broucaduros
Lo qu'ount Matfre Ermengaud, nostre aujol feliN'en debano quaucuno, e de las pus maduros.[brenc,
�296
UN MOULOU
Sus l'orre femelun mens ou mai bezieirenc.
Ah ! lou marrit bestial, en compensant per Èvo...
Sul même picadis e lou même trin-tran,
El, sens pauso ni fi, ni sens fa n jour de grèvo,
Enjaulo lou balourd, siègue pichot ou grand.
Quano plago, moun Diéus ! ah ! quel'ase me tounde
Se quaucun la guéris ; aurôu bèl la sounda,
Lou mal del carneja, dempèi que mounde es mounde
S'es trop enmalinat per lou pourre dounda.
S'es vist de medecis de grando caparrasso
Coumbattre lou grand mal d'aqueles ardimants :
Siègue Lucilius, Juvenal, siègue Orasso,
Pas un s'es redimat d'aqueles vièlhs carcans !
Paure Matfre Ermengaud ! èro peno inudllo
De te tusta lou frount per trouba'n boun courdial ;
Cridas cébo, sabents ; ni per se fa de billo,
Es trop enverenat aquel marrit bestial.
Vendrias pulèu à bout de mounta dins la luno,
Ou d'atali las mars, rècs, ribieiros, estancs,
Que de n'en redima, mêmes la cougo d'uno,
�J)E
TELA.DOS
297
Sounco s'atude lèu la rasso des roufians.
Aqueles dous librets que m'as mandat dissate,
N'ages làgui que iéu noun jamai lous barate ;
Nou ! lous ai rejunguts ambé mous vièlhs papiés,
Car aimi mai-que-mai lous efants de Beziés
Qu'enmessou tout soun tems à fa parla la muso ;
Mès lou que s'agourrino ambé l'orre bestial,
Que d'un cap d'an à l'autre à carneja s'amuso,
Alou! très cops alou per aquel grand coudial !...
Aro, per pla clava ma tant rudo journado,
Car n'ai felibrejat desempèi pla de tems,
Te mandi mous souhèts de la nouvello annado
E per toutes lous téus, mirai de bravos gens.
Lou bel jour de Nadal de 1S91.
��LA
OANSOU
DEL
MOULI DE L'OLI DE MOUN QUARTIÉ
ER, . Amis, courage, à l'abordage...
I
Bourro-cabasses en prumié,
Ambé sas moustachos frisados,
Per fa creire qu'es un guerrié
Cargo de caussos enroujados,
Mès Fernand n'es qu'un cavalié.
�UN MOULOU
Anem, béulôli,
Dono-nous d'ôli
Per pourre ouncha nostres caulets ;
Quauco rajado
Per l'ansalado,
E te cantarem de couplets.
II
Aissi lou cavalié secound
due semblo qu'a toujour la fouiro
Tonin, per fa soun fanfaroun,
Peto coumo'no vièlho souiro,
A faire trambla lou plafoun.
Anem, béulôli, de.
in
Tièrs, l'abat de nostre mouli,
Quand cargo sous trento cabasses,
Alogo de lou pla roumpli
�DE TELADOS
Boujo l'aigo dins sous debasses
E reguinno coumo'n pouli.
Anem, béulôli, etc.
IV
Lèste coumo'n bachiboujou
E replèt coumo'no alumeto,
Aquel es Jan, nostre aigatou,
Lou qu'en fumant sa cigaretto
Tèn soun cassot toujour en jou.
Anem, béulôli, etc.
v
Aissi mai Guilhaumes Barrai
Qu'a pas la mino d'un viedase,
Es pourtant pâlot al trabalh ;
Mès que voulès tira d'un ase
Que manjo pas que d'amargal.
Anem, béulôli, etc.
�UN
MOULOU
VI
E Tôni, nostre fougatou,
Que nèit e jour lou fioc brasuco,
Es del vermour grand amatou,
Un mèstre per aussa la tuco,
Mai per caira dis jamai nou.
Anem, béulôli, etc.
VII
Nostre Prïou, qu'es un sénat,
Un leventis per leva l'ôli,
Es un mèstre disciplinât
Per pessa nostre grand béulôli,
Car el jamai n'es abenat.
Anem, béulôli, etc.
VIII
Enfin, lou rispaire Soulié
Qu'a jamai fach cap de galocho,
�DE
TELA.D0S
A bèl èstre pla matinié,
Cairo pas tant, ni noun bambocho
Coumo quand èro marinié.
Anem, béulôli
Fai raja d'ôli
Per azaga nostres caulets ;
Quauco rajado
Per Pansalado,
En acabant nostres couplets.
3 do janvié 1892.
��CANSOU DE LAS TRELHOS
A L'OUCASIOU
DE L'ESPOUSICIOU E DE L'iNAUGURACIOU
DEL TITAN
Nostre Beziés
Dins toutes sous quartiés
Bèi semeno la joio,
Nostre Beziés
Dins toutes sous quartiés
Fa marcha lou prougrés.
Dibertïssents
Joubentos e joubents
F. d'uno imou galoio,
Dibertissents
�UN MOULOU
Joubentos e joubents,
Zou ! perden pas lou tems.
11
En nous targan
Gagnen cap al Titan
Per i dansa las Trelhos,
En nous targan
Gagnen cap al Titan,
L'obro d'un noble efan.
Es Injalbèrt
Qu'es un artisto espèrt
Per faire de merbelhos,
Es Injalbèrt
Qu'es un artisto espèrt,
Per Beziés tout en l'èr.
in
Al grand Riquet,
Trelhos e Chibalet,
�DE
TELAD0S
Dansen à sa memôrio ;
Al grand Riquet,
Trelhos e Chibalet
Lou festen un paouquet.
A Pepezuc
Qu'èro pas un paouruc,
Grand guerrié dis l'histôrio
A Pepezuc
Qu'èro pas un paouruc
Soustenguèt mai d'un truc.
IV
L'Espousiciou
Que fa l'admiraciou
De touto la countrado,
L'Espousiciou
Que fa l'admiraciou
Es nostro prouducciou.
S'i bei de tout
�UN
MOULOU
De l'un à l'aoutre bout
Dins la tant desirado ;
S'i bei de tout
De l'un à l'aoutre bout
Car ben gens de pertout.
v
La probo n'es
Que lou Barcelounés
Nous mando sa musico,
La probo n'es
Que lou Barcelounés
Noun lapren pas per res.
Coumo besès
Aimo nostre Beziés,
De renoumado antico ;
Coumo besès,
Aimo nostre Beziés,
La bilo del prougrès.
�DE
TELADOS
VI
A pies bagouns
Arribo d'Ourfeouns
Amb'un fum de musicos,
A pies bagouns
Arribo d'Ourfeouns
Ambé de grands renoums,
Per lous Councours
Que duraroou très jours,
En lutos pacificos,
Per lous Councours
Que duraroou très jours
Sans counta lous discours
VII
E tu, Camèl,
Amai siègues pla bièl,
Marcbos tèsto lebado ;
E tu, Camèl,
�UN MOULOU
Amai siègues pla bièl,
As l'èr d'un joubencèl.
Per ta fîèrtat
E toun antiquitat,
As bouno renoumado
Per ta fièrtat
Etoun antiquitat,
Sos toujour festejat.
VIII
Lou Chibalet,
Ardit, degourdidet.
Ambé sa cambo lèsto ;
Lou Chibalet,
Ardit, degourdidet,
Fa pla lou moulinet.
Enribantat,
El bous tèn de dansât
Per réjoui' la fèsto :
�DE TELAD0S
311
Enribantat,
El bous tèn de dansât.
N'es jamai alassat.
IX
Mous coumpliments
As dous cap-de-joubents,
Trelhairos e Trelhaires ;
Mous coumpliments
As dous cap-de-joubents :
Que las dansoti lountems !
Al bièl Querèl
Qu'a pa'no palho à l'èl
Per guida sous dansaires ;
Al bièl Querèl
Qu'a pa'no palho à l'èl
Per mena soun troupèl.
Avril 1892.
Per èstre coumprés e legit de mous councieuladins bezieirencs, ai secjuit soun ourtougrafo dins aquesto cansou.
��A.
GENTO
VESINO
CLARO-MARIO
LOU BEL JOUR DE SOUN MARIDAGE
I
Novieto, s'acô's vrai que quand on se marido
Es lou jour lou pus bel qu'avèm dinsnostro vido,
Trefouligues pas mai, lou téu es arribat ;
Envejent sus toun frount blanqueja la courouno,
Coumo la Vierge, ta patrouno,
O, nôvio, aquel tant désirât,
Lou que Dieus a fach bèi, es toun jour benurat.
14
�314
UN MOULOU DE TELADOS
II
Que l'astre qu'es amoun empéutat à la capo
Aclare aquel cami de ta nouvello estapo
Ount nais pla mai souvent d'espignos que de flous ;
Que li camines drech sempre ambé ta coumpagno,
A l'abric de touto magagno,
E que la Parco à toutes dous,
Lènt de tout pensament, vous fiale un sort urous.
ÏII
Que Dieus vous done dounc e joio et benuranso,
De moun cor amistous talo es la desiranso ;
Nôvis, que sul cami de la prousperitat
Vous mené lou trabalh, la forso e lou courage ;
E que dins vostre maridage
Siègue la pas e l'amistat !...
Ah ! que vostre bounur dure uno eternitat.
4 d'outobre 1892.
�O Crous, aubre divin, nostro soulo esperanso !
Sourso de fe, de gracio e de benediciéu,
Sousto tous servitous ; o Crous, sauvo la Franso !
Siègos à nostro mort nostro counsoulaciéu.
FINIS
��TAULO
Satiro prumieiro. — Sul Prougrès
Satiro II. — Sul Crèdi Founcié
Moun Viage à la mar de Serigna
Per la representacieu al benefici de madamo e de
moussu Darman
Verses estacats à la courouno de laurié que jitèri à
nostro forto cantairo madoumaisello Chamboun.
L'oïdium e lous chimistos del Nord
A moussu Lagranjo
Epitro prumieiro. — As braves fraires Heirissoun...
Satiro III. — E tourna-mai las Femnos
Triounfe de l'Ourfeoun bezieirenc
Brinde à Frédéric Mistral
Pajo.
9
21
33
49
53
55
61
63
69
85
89
�318
TAULO
Sounet à Frédéric Mistral
Esplicacieu del mot Tuquiés
A moussu Viennet, de l'Academio franceso
Lous Tuquiés d'Erepio
Epitro II. — A moun amie Felip Vidal
Epitro III. — A moussu Albert Viennet, avocat
Lou Souïsso e Sans-Quartié
Al brave mèstre Marti
Brinde à mèstre Marti
91
93
99
101
115
119
125
129
133
A-n-un vièlh camarado de coulège
A madoumaisello Zelio C
A moun cousi Jan Fabre
Epitro VI. — A Marius Galibert
Al libre qu'ai mandat al Fraire Samuel
Un mot à la Franso
A M. Oscar Ustacho
A la Franso, ma maire
Epitro IV. — A M. Louis Bonnet
Lou jour de ma naissènso
A l'amie Toulousenc
Brinde pourtat al dinna que dounèt moussu Pourquiô.
A Augusto Balufo
A Benjamin Fabre
Lou Devignaire
135
141
143
147
151
ISS
157
159
165
173
175
177
179
181
183
�TAULO
Dislribucieu des prises à l'escolo des Fraires ignourentins
A Benjamin Fabre
La Crous de l'amistat
Al felibre Ernest Chalamel. — Brinde
A nostro Coupo
La Gelado del paure jour de Pascos
Brinde à mèstre Fabre, moun sarralié
Epitro V. — Al felibre majoural en Frédéric Donnadieu
A nostro Coupo. — Brinde
Al pouèto avignounenc, Alèssis Mouzin
A Milord William C. Bounaparto-Wiso
Lou Dansaire de cordo e lou balancié
Al majoural en Camillo Laforgo
A madamo e moussu Adrien Jalous
A la noblo e digno véuso de Léon Farret
Al majoural en Melquior Barthés
Al felibre majoural en Frédéric Donnadieu
Al vicomte A. de Margoun
Lou jour des Morts
Al vicomte de Margoun
A M. Augustin Gontié
A moun amie Rixens
,
319
197
201
203
205
207
209
211
213
223
225
227
233
237
239
241
245
251
253
257
263
265
271
�320
TAULO
Al Libre de moun paure grand e pairi Antôni Sans. .
A moussu Juéri
Centenàri de Lafaro-Alès
Trinc pourtat al banquet oufèrt à nostre amie Pierres
Costa
A moun cousi Jousèp Fabre
Gramecis à l'amie Giscard
Al felibre René Fournie
Al felibre majoural en Frédéric Donnadieu
La Cansou del mouli de l'ôli de moun quartié
Cansou de las Trelhos
A ma gento vesino Claro-Mario
A la Crous
ERRATUM
A la page 5, lire ainsi le premier vers de la dédicace :
« iA tu moun Moulou de Telados
Beziès, Emprimarié Semr&io, J. Sapfe
273
27S
277
281
285
291
293
295
299
303
313
315
���
https://occitanica.eu/files/original/8b95fc5986174c93458ad2089db41882.jpg
bb91b5c3a91864248544df2050cd5829
https://occitanica.eu/files/original/553d861313f6a04bc6a408221fb24abe.jpg
e2c6a6996d0e7e2a7eb117bdab2d72f4
https://occitanica.eu/files/original/6566e40aa0c05f1977345500b447c07c.jpg
522c993bc00053ef4d02d78414fc0014
https://occitanica.eu/files/original/3227217e6315fbd0ad331d5865459a89.jpg
2ccf471932106ed586498e9bb9e8dc8b
https://occitanica.eu/files/original/0c79fc3fefb0f11d4f8ad8c36002c6f5.jpg
e57daafda6bc18b54123d54bbc1712bb
https://occitanica.eu/files/original/071580177d7c71b09e842c7bf8dbd92e.jpg
6564bb0bc2a302334f7f6c3ee1748b13
https://occitanica.eu/files/original/f52527aa4322c8596e9e3fd3b06389b4.jpg
9ac222fafe3d7d03906b797aafcb629a
https://occitanica.eu/files/original/4714e0738f26fd4a867a48ea3ca49860.jpg
c94050a04af033b36f29983c2063aac5
https://occitanica.eu/files/original/0c68b0b64041f72cb96b99d7eeb5dc01.jpg
ba5053d2a1fe7fa0ea4a03ed4d7750a3
https://occitanica.eu/files/original/f040de62f796569ca5788ed6fca77b52.jpg
8d22faa55a85bcee9b362bd3058f7d32
https://occitanica.eu/files/original/20df8881d72b60fef19a4d6872e95bb7.jpg
a20547bf4896a1e8d36dad7f234ba40e
https://occitanica.eu/files/original/7aed23e8904ae5214e61df133d4190fe.jpg
3b2c1a6e7de6431592f3ad019f906d82
https://occitanica.eu/files/original/c10a20e4f3ef5f8c3360abc3b45e1cc7.jpg
f253830edca555f0e00e233c4fe25c6a
https://occitanica.eu/files/original/3963a8f538d332153423b61bb84a0e6c.jpg
30d0c67cd356550e435e57df2fdd44e3
https://occitanica.eu/files/original/1e16e9c44035fcc5121766286ff91a7c.jpg
4a63a598b3fa6f3dd6464d009a909301
https://occitanica.eu/files/original/76dda77d8bf9a4a482254aebdaa2fc06.jpg
d05dffd182259e8f83f60986f6843d5f
https://occitanica.eu/files/original/9d930c51947972c08550c3702a929093.jpg
631b9dc530863db57f59f90415c28ace
https://occitanica.eu/files/original/0dfdd61b6e73b71dbd46a9889322d9ad.jpg
038cda16e7cd8d4de69763df1e8897f3
https://occitanica.eu/files/original/2abe1e0eac39e7aafcfa0a241e9a5688.jpg
ea384438b67808ba7e97e96b6e37d97f
https://occitanica.eu/files/original/5b46f7011f8b355aa3838ac07c219e79.jpg
759393421f40ab30196f453be9bdf703
https://occitanica.eu/files/original/91674e1634b54cb048e8fb2f8965e2b7.jpg
d7e96629bb94081a9eb684bfac2f00d2
https://occitanica.eu/files/original/ffe2fb0469df281a995b2f3919bdf756.jpg
18e47d78b3c644f1ae119d1da8852f60
https://occitanica.eu/files/original/325c3ba12b83cef19247c52f4c7b879b.jpg
ca75f72703293cb8ea67792d189e723b
https://occitanica.eu/files/original/0a29212e1e10acd22487151a21ea228c.jpg
7b064c91dfb0994048d42033cbcb1e2e
https://occitanica.eu/files/original/28f800b1e67ee189534c7a09f15f29d7.jpg
56e936af5d23482e1203b544743f9754
https://occitanica.eu/files/original/b7d3693889bbb3428394cfa67dda88a7.jpg
11cbed9dead8ab408a5fff77cec5588d
https://occitanica.eu/files/original/ed61461e86713079263c4d8f28818b9f.jpg
30444716c0b7522b9d5f6c1cab8cb90a
https://occitanica.eu/files/original/866b752a175964df27b5ac65e58e4c45.jpg
4727d56a2926d67d93043252e22e143c
https://occitanica.eu/files/original/b0a73a2757b7ffe8b138feb6c4be77d6.jpg
3cbfc4bbfc9cd4809813c300440a6e31
https://occitanica.eu/files/original/fea73e51970f13c2ebeba3703931af1c.jpg
5ce0bedbf1492beafe9f53af7bd047ee
https://occitanica.eu/files/original/2912878a4da6e0bca0b3ff37976461ed.jpg
be0b76de7a8231f63934f0fbd1d3cf95
https://occitanica.eu/files/original/2f25e6ec8780866eed46ffac4f7d04ae.jpg
252f1baf349fb61f5cc955520083b023
https://occitanica.eu/files/original/4fc2c8ac99ecd8625359f96326ba33f2.jpg
3629b54d3cac0db161566b26dd9d667d
https://occitanica.eu/files/original/af906358b4373d95b87943223f0aedfb.jpg
3d07e89edbf274ff58fafe824754f63c
https://occitanica.eu/files/original/e555fb713b906820c7fa773894c7f886.jpg
6a325ab66b55f69e3a6b00dc59bbd51b
https://occitanica.eu/files/original/e64e8b949d7eb913d9d67f9d6cbfc59b.jpg
13ca2ccdff2a0f2d1ea8bbdbfac23a4e
https://occitanica.eu/files/original/14d327aefc9002ed5b75cad6a154bbac.jpg
3c185452dfa66af47d736de94af349b1
https://occitanica.eu/files/original/25645323d9bc5a81504a5fc0623a798c.jpg
72bf928293d533c92855e134432a019f
https://occitanica.eu/files/original/279d13281bc4df8659b986deca7d51b8.jpg
d27c01ba2eb548ea3ab04f01a1a8a2ec
https://occitanica.eu/files/original/092572518091d1af0cf8d2dda54cbe1f.jpg
eb42c26ea93eb63e3072eeee15db8a23
https://occitanica.eu/files/original/a344c36c788a785665983adf9d07a604.jpg
ac6c67e52641ec96cbd3ae3f1e9c57cc
https://occitanica.eu/files/original/5183ac9e46373d36eb5ccaf304e704bc.jpg
17fa5e4662cbc587b15b1c1df46b469f
https://occitanica.eu/files/original/ced8e3d44fa5f1e7f2dfae7a167a32c5.jpg
06ccb45b33b8bcf24df41acd2c141934
https://occitanica.eu/files/original/c3c7f8eaabd130312efdc7e90e13993a.jpg
d30f65cac8c3b65fd03c40d18df42519
https://occitanica.eu/files/original/2b6163bf5e7dfcc70f46723d43912feb.jpg
11fad598b24d30a1c42548679dabb2fa
https://occitanica.eu/files/original/ed4c6559f2668676913a9d407334219a.jpg
6d0c1ad455f1a54c2fef0d69b0f59571
https://occitanica.eu/files/original/2e62d17fee723b07e7e4924c5218dceb.jpg
21cc0e1977dbb379b2768b6d1888ad9d
https://occitanica.eu/files/original/08fd1d223c335178350c70ad112b5be4.jpg
cabcfb5a1f5cff3567609662be493540
https://occitanica.eu/files/original/16469890db12cee4fc9116b77a175be9.jpg
ef109a2664fb4ca24e741253828c83fc
https://occitanica.eu/files/original/25fee9baecc7e10cfadd80fb52e13c46.jpg
ec5a0f60c24bc29727c0250df6f5d482
https://occitanica.eu/files/original/51b4db36081134d513d9e9d3990811fb.jpg
429525ec5e6a7bf8491adacf8f972fc2
https://occitanica.eu/files/original/e85464eba94f8c2aa2073e00e8c79472.jpg
98b0a6072d508233e5a8301c9b5f4731
https://occitanica.eu/files/original/9668bcac5ac8d00be51df788fa571a75.jpg
3b419efd77ff0402696436f5716ac9e4
https://occitanica.eu/files/original/b2d64eb8e14a584c1e77fb5e63aa70ee.jpg
ce7031b23b3deea0136d8a4257cdec83
https://occitanica.eu/files/original/5df4a0fbde568338353a489d2cde51f0.jpg
28731ea4a966047392e75824ffd21cd1
https://occitanica.eu/files/original/be30354f2a3244b573b7dc23d2e4c8d7.jpg
747aae2185bb5c2a473a24f590581a68
https://occitanica.eu/files/original/e71f639cb07d08fdec8093d8b390db39.jpg
9ba90b53c0f6900bc74d95b85a62694a
https://occitanica.eu/files/original/58fe71e3857484ce81b47f5241d28e14.jpg
03c7bb3d3a4390d84374d869ec0069e7
https://occitanica.eu/files/original/7efb11d0f832ff1c2cb184c766c42efb.jpg
bd78f6fc7679574026c3a467d145e003
https://occitanica.eu/files/original/dcb9bbfc4ec3f29a4e8647be40d63552.jpg
d30a45c75ef02f3f893460d91b2fc1e7
https://occitanica.eu/files/original/7e71fe96060837dc272c54a37180feed.jpg
806a2cb2f752301551c936c1963e1719
https://occitanica.eu/files/original/72908fb0d87fa17b5f3d169b1f2017b3.jpg
1af4a647f3b3d334c5350b5391267f78
https://occitanica.eu/files/original/3a3f4a68e6eeedf1e73daac6b65683d9.jpg
7707f023c8d5c72550859d6287a44f2f
https://occitanica.eu/files/original/703a97d142bb769858b00939b229dee0.jpg
407d066b1433493f3d81c123a780e0b1
https://occitanica.eu/files/original/2e6947afa4c05332ae7dc5a7cd810277.jpg
f9c7f93cc35b80db2db3b7c0c88df837
https://occitanica.eu/files/original/0034071aa3b504985568980ad53daf80.jpg
08b6b88a448e727f00718fe47eb2f257
https://occitanica.eu/files/original/aa7fef6a5bf0cc2d52b34e210fd0aa3e.jpg
835956ef3c169b18fd75875f345c90e5
https://occitanica.eu/files/original/a0668c3c1afecab2e00447702637980d.jpg
fb5217fe99bb4d872c362dd34c4ca8d6
https://occitanica.eu/files/original/4b6c87842a2dfa224d4f29dad2b2e183.jpg
e9f72b3a464af69abbc17770cc75f2d4
https://occitanica.eu/files/original/7a14d8bb994cc518c8fda82698c15592.jpg
5df7ff1f6da5a17f74dc3c36a1ea9ae5
https://occitanica.eu/files/original/6734c2ed62d646cf3fd9d130ed9c1499.jpg
0533767b1be4d9449081c276eb678327
https://occitanica.eu/files/original/1dc4175eed61594091761e118434bbeb.jpg
0fad5da1621995035701282eb58e33da
https://occitanica.eu/files/original/c5215f767e410d5adcef8bbc682fae6b.jpg
5dde3ddcb1c3f11d155558f71fc0021b
https://occitanica.eu/files/original/d02fc08486a7e4ac876f580139ef6533.jpg
a67ab47313fd8387aed1c9e67328da94
https://occitanica.eu/files/original/3c59972c7177a296e68215eeab94cf6c.jpg
07ca9b367637145fa854ac1a1dc43f6f
https://occitanica.eu/files/original/ce8ebce990e32b3566c7331b48960652.jpg
4db32a5b2517f89f32a37b9f9981df14
https://occitanica.eu/files/original/5663b1c534ad5dc377a57c9e621dbb17.jpg
fd23fee5d757e7e1535fd2211cf63d3e
https://occitanica.eu/files/original/4d73b8a5dd713aa55e6fa0c1f4ef9336.jpg
4108070948ed3438bad54dc3ea8ac691
https://occitanica.eu/files/original/7a1d999bd2aa3cc5f1af71571ab66bbb.jpg
46869813e6bf25bb80e1ba5e8133defd
https://occitanica.eu/files/original/a8498af28b40b0ec228defc968f185fd.jpg
7c82fc16824d2f70b1812d8ddf7c95d4
https://occitanica.eu/files/original/fbff4b19904cdd966b64e4b058a6c83b.jpg
1dacd703d55c278ea9993190b82120d3
https://occitanica.eu/files/original/dbfae877f11581c1a62c410414715ee7.jpg
d13b60c0b9d3a985729e4aa39657205e
https://occitanica.eu/files/original/91a90df88ca698776b5394a7d5ab71b9.jpg
a68561aee6c5812a9043e05bce6198d5
https://occitanica.eu/files/original/73877a0aafbecc914324d1184f22a203.jpg
b9358a0483b6cd54a7221d9612891b8c
https://occitanica.eu/files/original/a9035671c2dbaeba89b26e0e8918b57b.jpg
13bd9537339df839d60c746adb279a2b
https://occitanica.eu/files/original/19ff9eec514be97c2533ce076c00ecae.jpg
a065cb36fb964fd38ede4de2c5ee7ede
https://occitanica.eu/files/original/325c730afe4af65749e2462845db81c1.jpg
8be7f58451a4b1c38a82b090d48b91e8
https://occitanica.eu/files/original/6ac779613c8420b712b50e125f5b5b05.jpg
b0cfb77e7edf1005d915cc9d155a7cad
https://occitanica.eu/files/original/edbc6065ef562216f811b4d47c561bff.jpg
0fc3b34b98b84ce7cfecf5414835b92d
https://occitanica.eu/files/original/e2640788d23e352f5c361c5c222164e2.jpg
c263582edf12f28079338a32d4da1323
https://occitanica.eu/files/original/b66912e0cd22dc31c897b1083c8f360f.jpg
38d488edb3f24ae56742a0d80132f7d6
https://occitanica.eu/files/original/07a556453bfc7c146b5683e6895d6edb.jpg
efac0e1185e4ce085863774e01c7d29f
https://occitanica.eu/files/original/8db625dd26aa3ea4f2c3cbfe007c1e56.jpg
dc1756bb1d8545ce19f0dbfc998136ba
https://occitanica.eu/files/original/b1544b7b8eaa409caaf1b885e9705b60.jpg
11bfa7f7b17a4401985fcdec58a91ecb
https://occitanica.eu/files/original/bb3333c80e252f593e12fb276664c440.jpg
9be3a00dfbd0dd8eefb34c815a54ef77
https://occitanica.eu/files/original/732bd3f12ec90bf22c38429d11ef2241.jpg
820d00b6f67d85187bc5cd0731ca57a0
https://occitanica.eu/files/original/ff433493bdacbdf9a8bc7a85dcebf9ed.jpg
ef65442306f194b91a66c6af7ca705c0
https://occitanica.eu/files/original/119ba5e3b05e128c31b452d1b51ace92.jpg
5ba5ba552cfb697b407f066eb6603443
https://occitanica.eu/files/original/471fb988c23306a55caf0d440d884037.jpg
5462c48951d681773e11462804c32569
https://occitanica.eu/files/original/2f94629994e2f13e0aae23943e0b94c9.jpg
415cc003ed2a64d841f0c277dc385e74
https://occitanica.eu/files/original/d0227fcc38cd124b762f5ad56ec7f6e6.jpg
9c12ff1bb800c28891846c8fd82c72f4
https://occitanica.eu/files/original/f2c924809373821844a32205364bd8f6.jpg
96f1dbab722018e78d7d43599f4fca24
https://occitanica.eu/files/original/bf9130eac6eb70c95d1a42bdb300504e.jpg
d06766595cc1174637c1de4760b201d6
https://occitanica.eu/files/original/c7cd1fd305c99147f8917fcd02da8b34.jpg
e5fd9c1f0bb83303f9ee961fd72427d0
https://occitanica.eu/files/original/aabb0b8d10dcf51389516cecaa5ff871.jpg
a9a105bc73bba60d20f0b7238a38a544
https://occitanica.eu/files/original/26550b98b53ba4cd3ccc04dc345a9bf7.jpg
ca1eb805bd992b12b733de70e0661a21
https://occitanica.eu/files/original/8a34803d845402a2dfb1702fed371411.jpg
8ad73d627bdc705823f3be96245cbe02
https://occitanica.eu/files/original/0ad7069774a35120405977bb420b2ddd.jpg
2e251140b7d38fbbd52d19978f49e54b
https://occitanica.eu/files/original/81a1971f37d2d49060968a8da8466717.jpg
e8257b5ec9b689d4a30e4f49dd45cb16
https://occitanica.eu/files/original/6794a39861dc4e234d260692fe0ede74.jpg
25df53ea291166d6de6638dd363942be
https://occitanica.eu/files/original/3bc5da092518822da6cf61fe50985324.jpg
66981cd3016576d7a1686d67e44e5464
https://occitanica.eu/files/original/88f3dfb1b41aab0c782be7c9f6e00a7a.jpg
6b23e7502e6ff2d1b0df7b5617c96a2f
https://occitanica.eu/files/original/0017f7f26bd5a41ff370432c20e51350.jpg
d29d96c3d90bc109ef4a986e1275a603
https://occitanica.eu/files/original/a42c1f6880d8077d3f747a5e9c733c85.jpg
e26e4add301d2a355b443233ff872540
https://occitanica.eu/files/original/56cf56de995782d105e8d9f44b4c2b3e.jpg
db53b6e62b6fd161506dd881283415ec
https://occitanica.eu/files/original/4e9a8150ed4675f4b3f499bef4fc4961.jpg
88082b9319e1a50548c3d1687844616e
https://occitanica.eu/files/original/c92c4d7396ad5e04ba8003f62047f6fb.jpg
36a7eeb56c6bb557fe28f0f2c93558c4
https://occitanica.eu/files/original/07131f5299905501c8eec7e8220f315d.jpg
934ac6d9e199f1762fc068c07cf3678f
https://occitanica.eu/files/original/e292b1f0f6fb9e02ff920ad2c7040327.jpg
368052111d16435462dee15af2e9b5fa
https://occitanica.eu/files/original/a788b48a43e8cc94e364c3f0724402a9.jpg
205bb95a685cd09e1b2e8d314c92227e
https://occitanica.eu/files/original/df8cd0ffdeb48dae742e3ef647e2b37c.jpg
94aa7a669652c1153bc0cadc69481881
https://occitanica.eu/files/original/872b1505628b645a3f5b95476cf61e9f.jpg
cb304308518c772cc806c897ee2440a3
https://occitanica.eu/files/original/fb990a034ce2dcb5ae22cd159ddf25d7.jpg
7ea5e7064a8cba3e6b699b86e019dd89
https://occitanica.eu/files/original/24444bf75fb4167195926189517c5658.jpg
fb6b362b4616302f8eaabcdc9c8eae9e
https://occitanica.eu/files/original/2260834451a752d50849c8f1a767de26.jpg
ce96443f4c66e0fdc62143316b0a9846
https://occitanica.eu/files/original/a87ee563acc072cade5ba5b177802448.jpg
dd637f9ef95b6dcccbbd2d75a23939d8
https://occitanica.eu/files/original/bf4831ddda9985e3032e4786d3e58936.jpg
fc823948d86179db107aa26eb1b0a549
https://occitanica.eu/files/original/25056df0b4315d3371065f181de0b82a.jpg
16f9c83c2cbc6ed366fbfab141da889b
https://occitanica.eu/files/original/b84b741471a3ea88814f7d911b06e9de.jpg
3de5bbb71c46aeaa7a4a4e18b9676380
https://occitanica.eu/files/original/24b4cc4ea231eeb4d9a4e7ae7bd0bad5.jpg
bff256e6a69a0a8e36a7a50f41be1593
https://occitanica.eu/files/original/308c4af93529bdc2f40beb19ef446032.jpg
362157c30dca609bd098adae43b20a70
https://occitanica.eu/files/original/873c599496fb903f89895e6d8732d1b4.jpg
3aa821b6d1a49dde27234ca5f873f932
https://occitanica.eu/files/original/2027ffbc6ce692cbbd2417add25a3832.jpg
7f027180c5242853ca8bb4000360110a
https://occitanica.eu/files/original/df4ac8079d288f4c6f66ff653ca8e0f6.jpg
cd83a2686bf34fc0d51a1b232a54c4c2
https://occitanica.eu/files/original/e2d6596b7b2bd88d502524e112d0e9e7.jpg
79b3b2b69a902f05a774427b70625662
https://occitanica.eu/files/original/6f922ff2f183caff0fba75afa87eb2c3.jpg
717ae6481517b012842605e9c5add845
https://occitanica.eu/files/original/70856f4caf94ea10560b6fe177e25d69.jpg
cfe14c8c7a6f8e9f8f5610a25029ae81
https://occitanica.eu/files/original/6e6678ae6240797d4e1b6858f7df456f.jpg
4467941281ac88e591a961e5a8e70ae6
https://occitanica.eu/files/original/e6e0a9cc33066f86ffac45ef903bd748.jpg
86f2c01920738a1f50dfe2fd9fbad470
https://occitanica.eu/files/original/ef0a7a29763285970b7d1e3ee366609d.jpg
fef2968b647b1e5f7f90e7c42ef5fa49
https://occitanica.eu/files/original/147c4be218a0d0da9f379bf21ff7d2bf.jpg
624bf647a8d4b7584a383ef9a16efb33
https://occitanica.eu/files/original/619f4dfbc3a3d814cea75c8f5b34709e.jpg
80fdea57e44c41f7c29f496481b484fa
https://occitanica.eu/files/original/20f4e993a60dd6bab3babbde2b6684cd.jpg
5634c80567882a89f5d92e15bc2bd037
https://occitanica.eu/files/original/c63fd2582a7d117a56ba04226654d07c.jpg
a609dcf5ec9a37d282d8c59073521cdd
https://occitanica.eu/files/original/f66f2889c22f54da8eeeeaf3f1dbc385.jpg
08e3abb79d637ad4aba74eb0aa15e8c6
https://occitanica.eu/files/original/ee4c488d846ae83f4ae7a38fbef7566a.jpg
b6d41630314893505282a0820f8ed92b
https://occitanica.eu/files/original/8fdb06ffd690faac4c78e1d24803f23b.jpg
aa9adb8bfe0f5bb8e91331e2694039e7
https://occitanica.eu/files/original/5a4f3bd42ed9401aef9125b4b04eeb44.jpg
ef37b26b6ab771a2e878a26d1ea1265d
https://occitanica.eu/files/original/b44c78b70334cfe72e17e6cda41e915b.jpg
ad891088205ef5397836695ae6571e82
https://occitanica.eu/files/original/b42655326a510ebc8675f76f1b60faa5.jpg
c02310732e0ea40b57350b14082c6e23
https://occitanica.eu/files/original/404dca3f4e9bef14edc59ae734ab628f.jpg
4443d18c85ade6b318933db88613469e
https://occitanica.eu/files/original/8aa697dc75c5cf9c113950fa9a5737c9.jpg
2679ee8944fbd5a18476e0becc68d2f3
https://occitanica.eu/files/original/59f28771902ec52798197f14f250d0f3.jpg
58fd844167a26f25a8aef2feed867ef2
https://occitanica.eu/files/original/230da518289cdce97df5b689ed84f4f0.jpg
eaeea96bbe978206477803834787f834
https://occitanica.eu/files/original/9c361e09fa065ad4a373bbaae2e4f55e.jpg
1e06b4448e1bf53b8d797468bc6e9d39
https://occitanica.eu/files/original/a7622f0bd905d5e2d39de571fe6f4f36.jpg
8047df5c5020380d14978f0957fe782a
https://occitanica.eu/files/original/708c6422bd98e4d22be285014dffbe59.jpg
f91e975f2ac5b6e520ada456c83498a3
https://occitanica.eu/files/original/45899a6599a43400e9c23835c3bc89c0.jpg
b6ebb71de3239dbbf27a388fcd6c4567
https://occitanica.eu/files/original/6383ade3a5fa2c574b9b3da48d8365f7.jpg
f6f3903a28f0ee96ebe2368d6a625943
https://occitanica.eu/files/original/d43b73cc2f5b07d352630cf630fddb29.jpg
c6ab233bb9a1d6e157bc73601a6f1f88
https://occitanica.eu/files/original/d5b9a7f7f5dc0153e7d545989fff50b5.jpg
5804c1bb6f651d6d8b042a37199a3537
https://occitanica.eu/files/original/de4b1b3c61a633f5c5b3f75c754d0820.jpg
e174398b5526e6bca8875e56c35aaceb
https://occitanica.eu/files/original/f445d3610ba6b3ce30cc5c4f4b71e476.jpg
d64ab3ae64ef5dac38dd8cb81a9b887a
https://occitanica.eu/files/original/c8cae5bc2f233dbc7c8aaef11f509ab0.jpg
dbe9acafed07ca07db66d45266249a65
https://occitanica.eu/files/original/a7c473fdbfbbca293287b920f3c9943a.jpg
83ce2c499e78dd65e29d03310ecf9b35
https://occitanica.eu/files/original/23df31e0d11585f4a81afdb22ae243bc.jpg
5dfec168bd54e385b74f21d7adf3449b
https://occitanica.eu/files/original/624ad4ecbf9549bbb41683cd57be046e.jpg
abb6fc08881e6ab81600116185bc64bc
https://occitanica.eu/files/original/841b43393845fd2dfbd56b94a2dacde5.jpg
5e6d81c360371ff169d075482c7e860e
https://occitanica.eu/files/original/877be2cec101a97f489ab0b341a29d70.jpg
bc133c22a22545228d9c1a697b2d98d9
https://occitanica.eu/files/original/89c618025c277928c75672dedef4f79e.jpg
66f3f1218c2d9a4c2b364f745dc5b8b8
https://occitanica.eu/files/original/309a5202376c8f2a39cf72a7c351f997.jpg
ffd23deed1b51a638b25d2d3d49ba91c
https://occitanica.eu/files/original/76a7aa566f0f894403972d003e8a4ddf.jpg
9ea54e722d37fd5d0dfcec250b93370e
https://occitanica.eu/files/original/e03691715445bc39bce6867e3e2270bb.jpg
dcf98c220f7f1833772c22b7844a5af9
https://occitanica.eu/files/original/a0c8b6759ae4a4661bb1b37eeec876cf.jpg
c6f0712d69bc9611d5443f074758389c
https://occitanica.eu/files/original/c4286a47f02cf84b8ad6c9c15bdf73f7.jpg
afbd50bb7f4cc2960e60ddb631d1f131
https://occitanica.eu/files/original/a2af33c8d23afc3130b236262030aab1.jpg
678dc3356d170c6f9a7005449bc36041
https://occitanica.eu/files/original/9fc0f33f1ff0a68aa82c1880077e97f4.jpg
3804f0aef1ae2cbecf9b38542d674ad2
https://occitanica.eu/files/original/164ae25de63ea20f0f9175acec584a49.jpg
4730f1a963d1eac146750dc39affa396
https://occitanica.eu/files/original/e1dfe3d9d5193a96ef2ea49cd8154494.jpg
0ecdf1e0ff3910a1bd99ec0828a69570
https://occitanica.eu/files/original/bcb2229a6e01b83aaca39aab1cef8596.jpg
da1375c43724e834d90a921dd719bb06
https://occitanica.eu/files/original/0b1ff7362601795da537e1beef3b4aeb.jpg
6775b3346ebfc6a64a8e4b04d14933ee
https://occitanica.eu/files/original/3f2890e33a1edc82fc7d70d6c36d7f73.jpg
8b6495a481c202662630742c0f54eea6
https://occitanica.eu/files/original/c47c5d442c18fcd154f7f19f5e1b93a9.jpg
c96a82e6369a213949f055de6d3c88aa
https://occitanica.eu/files/original/0224c26e293ee045b0de710097aafc2e.jpg
ae2dbf1979dfc936cc28e64cbf92de32
https://occitanica.eu/files/original/e6f0594ee0c95e0cd346316ff301fa26.jpg
f1d6d42e7cd953619811bf3e70e491c3
https://occitanica.eu/files/original/c101d59279fc44781d93e8a4e87bc0e3.jpg
4821840fa5eb39ff92ab1daa1b80b8a5
https://occitanica.eu/files/original/3eaa1735ba6256a43da6d77e324e09e4.jpg
086ea83c9ad850f9033001e403f71500
https://occitanica.eu/files/original/8fa9820f91a9e89741520f821af6c613.jpg
077329ebc7bd3047b3c6a9ee3a62c1da
https://occitanica.eu/files/original/782182bde4b62055e5af1a776b4d9f5b.jpg
fdaf7a6d88c729771a0e59889c361fa6
https://occitanica.eu/files/original/f55e91a23b4e42fd94a1ff5ca72bb0dd.jpg
a51208eaaedf2484c5f321ce4741f3dd
https://occitanica.eu/files/original/2aa925e5cba4f41f4e182f272fa5e09d.jpg
30e9138710317c18a7fefde5187f4f0b
https://occitanica.eu/files/original/4fbf0bf34540a15070b53f8cf97c4ec3.jpg
95ffbbc05ce75aaf5e790170e89f3d3a
https://occitanica.eu/files/original/da47afc1a0fdfda2d492ae58348e12af.jpg
8ea8274b4a19a6177a27794cd7ea9a67
https://occitanica.eu/files/original/6403b4ce873564868170e6ed7fc10049.jpg
c11bd41e9195b5c62ba24e11cea422e3
https://occitanica.eu/files/original/cc51b7ea202106d220a780aaefc1a1c6.jpg
7ef682b1837635e776e8c0d121886181
https://occitanica.eu/files/original/903ca823fbc5b497f76162a9b98126a6.jpg
f119d2e3543263745222f5a27d8456e8
https://occitanica.eu/files/original/21b2a85083fd08ed1add753b6f005b73.jpg
c82821a25f5b7500205ebc0b0213ae1e
https://occitanica.eu/files/original/512a5adf4134dd691a61aad7d04dc618.jpg
64049c809d3c562050147afe547b1b91
https://occitanica.eu/files/original/543af7ad63c206b2b66646b5b86f754e.jpg
85614e1c9b1845c70a887846b23bb9e0
https://occitanica.eu/files/original/0ccbc83e3f10059afc158183768c0bb7.jpg
a8c0483f7e38ccca27741a2d67f0c0c9
https://occitanica.eu/files/original/6157ff77ad47a416f31fbdb1d030637e.jpg
a3feb01fbd5f2d7cce8ea1849d464ffb
https://occitanica.eu/files/original/77e9b3c046f73e1957d08dbabc9d8cca.jpg
b9f797c03d4ba83c622f12c048576f3e
https://occitanica.eu/files/original/d2c130f3826f91996cec4408306cf757.jpg
96b759014b0301456289c876cee6476b
https://occitanica.eu/files/original/c55bb472ad49e5b6348128c89de97cae.jpg
dea01c323ac83f668133c8b7efd8e3d3
https://occitanica.eu/files/original/c2dbbc23353cd703a142465d92dbd0ee.jpg
204d8a7180a6c9f1f675c07c50db7b56
https://occitanica.eu/files/original/2b516513cae6f2c0644a9cdbf1bb6f8b.jpg
1763135a2ad34dc551b4c9c397d314d4
https://occitanica.eu/files/original/544af02fec7d94b01d1a6354e5fee9d6.jpg
98792a63c52bdd79aa6f42e069d92473
https://occitanica.eu/files/original/d8928d4a605af2fbfa643d866ef35eda.jpg
96fdbbf73cf23065cf7c9f3204a02efa
https://occitanica.eu/files/original/80ed010804f0b5188a81cd248a16ea27.jpg
6bc234f0fc425e741719d49f630a300f
https://occitanica.eu/files/original/2c8387a4478b84234b84e34eb559bd1d.jpg
ffacf2a7d34e5876b50da07257be4628
https://occitanica.eu/files/original/f5846fd5b04c1bdbc1d31826d514299b.jpg
c7af4d9ba0c5da2ceaa3e934a88a5c22
https://occitanica.eu/files/original/dc3844f50dac583ea48cebec8260f85c.jpg
82cb9e3c794daee4d5589598d8233f04
https://occitanica.eu/files/original/77e1381457ba386345263199ed5daaf3.jpg
74cff2ab17c04c7682824b33b200edd5
https://occitanica.eu/files/original/d2d3c9d24abd2046d039e7a871558436.jpg
eae43b802d6b8a9d978abc6297e5358c
https://occitanica.eu/files/original/cb47253b83fc07509eeb77a651eb5c8f.jpg
6f91c26c67fbd49db48f543d808cc938
https://occitanica.eu/files/original/127a98e64932dd6dd595ca9c4a85eade.jpg
de1e9b8ce5230fa3a8148a0362b75ca0
https://occitanica.eu/files/original/6286f4d0030bfffdbf4723a769bfb09d.jpg
3f73e622e986cb30cd74ad86ab7e407a
https://occitanica.eu/files/original/66b7db4d63fbae40bc1f1d3773ec0a46.jpg
b8b21bd11ba41420af2bbdbba8719bf5
https://occitanica.eu/files/original/2ab45a79d5626f4fb944c4d69a7366c2.jpg
e0b4f7cd2da6191ee90d49f1b3d937d8
https://occitanica.eu/files/original/6df7219559b0a10c6e56533208971f67.jpg
082495eb3cfec1799fd9722f9baf3c2c
https://occitanica.eu/files/original/627a28717039e12980d55b45619c3f2c.jpg
9fb9d6fbda5f628b5df8223c68584055
https://occitanica.eu/files/original/81686195ad0d61830e9afd825f54e679.jpg
faef15e47f695c7d99d380ae8b7f4864
https://occitanica.eu/files/original/e3c9423a8daa9564e5ee8cb8ab12ef5b.jpg
77ddaec6a28502370fce50e8367a8c45
https://occitanica.eu/files/original/33f412b4209249e28ca18f05eaaedc24.jpg
2dd22d4d56f6d63636f696419fe2911a
https://occitanica.eu/files/original/85a5d2944fb1ceb62368b88e23407b41.jpg
a3af87da811129a64d620a83e644da94
https://occitanica.eu/files/original/948d70b6e8a0858036c35ca6d361a623.jpg
ba2b1f144378ab05b04d2d08a229fcc4
https://occitanica.eu/files/original/4f584ca8026fea6d7813762991dac65f.jpg
5741f81ed3a864f195af591e02fb4339
https://occitanica.eu/files/original/4a27c4eb500e0aad02cff2b7c29660c6.jpg
a045eb65b38c53ffb7f303751dc89d4b
https://occitanica.eu/files/original/b15450ee23d3018a27901b5499744a32.jpg
29d8bac0a88a55d70bdeb444d22c4407
https://occitanica.eu/files/original/46689e2abfac42d1c720731813c3d6da.jpg
cb3f942c30b590c318db36076bfbe66b
https://occitanica.eu/files/original/b960d10214d80b147c3592a50896726d.jpg
15585b05cef5010e62370256c3526c18
https://occitanica.eu/files/original/000ad819ffa2b6f0006595368275c991.jpg
a0dc8fb505420ae2b8760d53b1c4fd2c
https://occitanica.eu/files/original/97a5ab6a4bdfe9c5904af33a6f07375f.jpg
9f79a7d2344519d6563be732b54a6db5
https://occitanica.eu/files/original/328fefa9e04ac1acd422f4cd4c36e814.jpg
59ef45aaf00bad86831513199a4f342a
https://occitanica.eu/files/original/f34918f549adc8cd53b266d14912d47e.jpg
c9cf26ee138dc7884a620122cc523e1c
https://occitanica.eu/files/original/326e6f0c0dc2466ca516c27fa691599b.jpg
dea2ae7c2feacd08765314e4fc3f3ab1
https://occitanica.eu/files/original/801bbf6bacbc98157254f42a5a8bee54.jpg
3ef0d0f2fc8776dfc6cb0f08bbc1a3b7
https://occitanica.eu/files/original/e89e8ba526b7281c9b6de38bc8c9a90c.jpg
28b91740a949b2f6dcbc6fd358879366
https://occitanica.eu/files/original/0e4f842e30cfe6434637f7b7d2ea18a9.jpg
722c83cbfc90862d9fb5842541913600
https://occitanica.eu/files/original/8258c938a624021ab05daff15d08fe63.jpg
03932a6aae71fbfa1045c1bb57707e77
https://occitanica.eu/files/original/5e712aef1879a099ee8256eaf32c2995.jpg
a2ed133ef2902f57f12540afe1781d48
https://occitanica.eu/files/original/7d9db250c2596cfcd0bda0fb2a626126.jpg
2bec1e68815ce97f89c9152f4f0a3652
https://occitanica.eu/files/original/0710e6f218515a43367e6e761d53740a.jpg
d3b5256afc95bb857b420efae6a170a6
https://occitanica.eu/files/original/c7443dfe2a940e8e39c2e0f11b0d3bd2.jpg
5320b5ff05a02c20f1a0e52a1faf8b44
https://occitanica.eu/files/original/3535cb0be21d96dc9832448f86faa4a8.jpg
b4599a8c7af63159da44ae9c03f5373f
https://occitanica.eu/files/original/56976394e1284c2e516bfd92ec918e0c.jpg
67fbad5c0bcede9819c02fea2da7d1ba
https://occitanica.eu/files/original/e282f8cf223fa2a92b1c2e039b3827bd.jpg
e4b47e09b80fc1bddca14cc879f38747
https://occitanica.eu/files/original/4ab46af11e4d63b3d49160e58f5c9da8.jpg
af5533686be01feb62af31606e46a270
https://occitanica.eu/files/original/b3b2b81f84914ea5be1ddca5dc90d863.jpg
e492edf203fddeeae68704a9383abe8c
https://occitanica.eu/files/original/e1469feb3152379f3d565daafa17e7db.jpg
14c067f34cad2d0b0ef395e26e72a930
https://occitanica.eu/files/original/5d4ac7c8af1cc8290e265673253e1fa7.jpg
9a7a602600eea31215d27d33d19caca8
https://occitanica.eu/files/original/dec9a3a5780cf39becaccaaf90736b57.jpg
36b7534f048be65de28ec8b08cb2947a
https://occitanica.eu/files/original/378cd0275f66f622c29eb9f57ba9fc31.jpg
d5fce64a60ad6b68ce08444a89b9e7fb
https://occitanica.eu/files/original/c109f90a23adbb10563c0ecc5ce55d54.jpg
13f4c0f455a509ff4c20cf3d505aed0e
https://occitanica.eu/files/original/5e3c1a9060abb2e90a94e3ab9aa1cf33.jpg
fa7a101a270f945b7809fc346dfc02a6
https://occitanica.eu/files/original/adf8226d4778dabff2dec92963ec2dc4.jpg
2dc710a436da52879a0b61bba4958729
https://occitanica.eu/files/original/26d377c881fc4a302342094f3e214b7e.jpg
501502e7a39f5a2eed3306d06a332b7a
https://occitanica.eu/files/original/bbeda0130b03a603ddd1eeed6fc4fa56.jpg
9055565e388e44bd50a5ae8a0dd35b63
https://occitanica.eu/files/original/44164d048ce66da889adfda91746d8fd.jpg
210a6b70c86a7109723a8d1fa8572683
https://occitanica.eu/files/original/d80f173730efdd28fc3e24492dce0658.jpg
c5dc7b833264bb14fcf88aa82beb4a2b
https://occitanica.eu/files/original/839b3fe2c969680f6269f0cac4899a1b.jpg
ae4532ecd6372eeb4401e3da7d075043
https://occitanica.eu/files/original/4776a9ad587b3310b06b92484501562d.jpg
f7f17e95fd2be70fe19b0a7bff67be54
https://occitanica.eu/files/original/2b6a1ec29a04353a55b270e8a646fd11.jpg
c1af6c22237361e2292e919c133176a5
https://occitanica.eu/files/original/fc5b09a48e425be27a089b453a44de6e.jpg
2cffc42e4e3a730651f6d39927fb614c
https://occitanica.eu/files/original/1a73cc41a4088a19a269751bf82f64b9.jpg
56fb5a22d4372ef055ee55e848532861
https://occitanica.eu/files/original/2d7c95fa9b04f187b6affeebe7cb2a9d.jpg
76093d177a4a66f2d182a427913a6c31
https://occitanica.eu/files/original/5a2f4ab386c0dd1215baaafc60d160a7.jpg
3dd9089c5d9c6080bd8134cb62c9de41
https://occitanica.eu/files/original/2af05c23541ee3305115c48649dd1d7b.jpg
ceb8074f2ab8d319395f6fcd988d8e18
https://occitanica.eu/files/original/b51427bb104d698ad4bb6920579f7c37.jpg
50d494faed056c2a4d140780b299017a
https://occitanica.eu/files/original/4b01f7f2bd896f092c0e28f7ba810c83.jpg
25361c764daefe34860f90e6eec325f6
https://occitanica.eu/files/original/c523b31d86fbf50ab6b7c633a155a569.jpg
44634241e18bd2bcd62db5ec3f0ada14
https://occitanica.eu/files/original/de55ef81dee4742f0f82f10be04819c2.jpg
80a2d81c4abf8edf957fe7c165c62352
https://occitanica.eu/files/original/ed9029eb2655e2f6428ded999c4441ac.jpg
a1ca4ab036c1c429e5de51830493333a
https://occitanica.eu/files/original/1e6cd38bf748cfa378ea8e34203861ab.jpg
ddee43abc1d95e542d3aad8103cd13f3
https://occitanica.eu/files/original/2f7eb62b532040936aa2473e368379d7.jpg
61d45016cf3ba2037fe42051c4ecf2e1
https://occitanica.eu/files/original/853175ffbaaca99cb171fc41dee34e1f.jpg
e670211817d6aa9ab8476a332200f5f0
https://occitanica.eu/files/original/c61b43a8deee149ad9e1445121fd255a.jpg
68b3e38655875eb99ab9e71397424e2b
https://occitanica.eu/files/original/00b2354bca97509f36da94a0fe767277.jpg
fd24598845c613993dcaca89893de80c
https://occitanica.eu/files/original/bf8bf8cda0dbfe9c5cf3063fd5899f4d.jpg
8f3f120ac08f663727f8e3fe891db5a4
https://occitanica.eu/files/original/e5529354372cd05ccae5b589933c35bf.jpg
bac58287d2d4260d12bdd54ec62f4efe
https://occitanica.eu/files/original/fc8cabd1f9a8bccf5cc09548894374b2.jpg
035ab9bc983c1c683cc7dd4d7bc2e190
https://occitanica.eu/files/original/a3d2ca01bb75b7e5c629548670fcb75c.jpg
fefa054c457ad4c5d469ea24fc14b00c
https://occitanica.eu/files/original/84aa3cd38f2bccf137fea265715354f2.jpg
aca49f2235302ad7148ca4e6c071c58e
https://occitanica.eu/files/original/4732ffe85d1444f1f98a22311017efd4.jpg
e8ddbe04b934830c78b8393a4f97fdb6
https://occitanica.eu/files/original/5f4f00b8dcc83e2fbdd59a92dea7f28e.jpg
36c9e119df9f0545de72722e1b06a95e
https://occitanica.eu/files/original/f0fa23c68338236e10d8fdfe22423b71.jpg
9f17443288ea355975e1028bdc118923
https://occitanica.eu/files/original/6d7a97b4bcff182a02c6cfe9e0ee9bfd.jpg
3b15e279bddd6f85207f1f6ed52b9151
https://occitanica.eu/files/original/87c4936e1f83e6dec46893b8bfb59c1e.jpg
3e56443af312d7dc8acc88896112eb23
https://occitanica.eu/files/original/db6bfc2215399e2cc40492eb4d29289b.jpg
1f85904950469502f21916187aa9a15b
https://occitanica.eu/files/original/c540392758225510264fc610e84fa18f.jpg
24ae530254577228299bf3fe95bf7172
https://occitanica.eu/files/original/25b39de5657991453244e742d811e195.jpg
427c44e55f2a7d62975a37a66e3dacf1
https://occitanica.eu/files/original/628411ee8fac9f643bd7126f08695ce2.jpg
0ea9a7210bde9600b60d0c139ad41f28
https://occitanica.eu/files/original/fb9b4b9983cee26ab38e1081e1585516.jpg
9214f5aef3edd0b32459076b88592d2a
https://occitanica.eu/files/original/6e931cb12d533d0adc99f92c23693bec.jpg
b712a46c036fa6620dd9388bd80b26f1
https://occitanica.eu/files/original/4effab927c8d5910f6f2b197bfc4d8ca.jpg
13ba8925c6d16bd44f9cbf1e5cf927c2
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Patrimoine écrit occitan:imprimés
Description
An account of the resource
Ce set contient les imprimés numérisés par le CIRDÒC issus des collections des partenaires d'Occitanica
Libre
Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier
Région Administrative
Languedoc-Roussillon
Variante Idiomatique
Languedocien
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Un Moulou de Telados / Junior Sans
Subject
The topic of the resource
Languedocien (dialecte) -- Textes -- 19e siècle
Poésie languedocienne -- 19e siècle
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Sans, Antoine-Junior (1820-1905)
Publisher
An entity responsible for making the resource available
impr. J. Sapte (Béziers)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1893
Rights
Information about rights held in and over the resource
Domaine public
License
A legal document giving official permission to do something with the resource.
Licence ouverte
Relation
A related resource
Vignette : http://occitanica.eu/omeka/files/square_thumbnails/797830f3271d61e6e711dc265118bcee.jpg
http://www.sudoc.fr/005776465
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
application/pdf
1 vol. (320 p) ; 20 cm
Language
A language of the resource
oci
fre
Type
The nature or genre of the resource
Text
monographie imprimée
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
http://purl.org/occitanica/3083
FRB340325101_CAB_34-2
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Béziers (Hérault)
Description
An account of the resource
Troisième et dernier livre publié en 1893 par Junior Sans, poète biterrois, qui se signe le <em>Félibre de la Naveto</em> et édite ses poésies sous le nom de <em>telados</em> (toiles), en hommage à son père tisserand.
Temporal Coverage
Temporal characteristics of the resource.
18..
Alternative Title
An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.
Un Moulou de Telados / Junior Sans
Source
A related resource from which the described resource is derived
Mediatèca occitana, CIRDOC-Béziers, CAB 34+2
Occitanica
Jeu de métadonnées internes a Occitanica
Portail
Le portail dans la typologie Occitanica
Mediatèca
Sous-Menu
Le sous-menu dans la typologie Occitanica
Bibliotèca
Type de Document
Le type dans la typologie Occitanica
Livre
Catégorie
La catégorie dans la typologie Occitanica
Documents
Contributeur
Le contributeur à Occitanica
CIRDOC - Institut occitan de cultura
Besièrs = Béziers
Junior Sans
-
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Enciclopedia
Enciclopèdia (article)
Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier
Région Administrative
Languedoc-Roussillon
Aire Culturelle
Languedoc
Domaine d'activité
Écrivain
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Junior Sans (1820-1905)
Junior Sans (1820-1905)
Subject
The topic of the resource
Écrivains de langue occitane
Sans, Antoine-Junior (1820-1905)
Description
An account of the resource
<p style="text-align: justify; line-height: 150%;">Junior Sans naît le 3 décembre 1820, au 45 de la rue Sainte-Claire, à Béziers. Il est le fils de Julien Sans, tisserand, connu pour ses Carnavalades et de Jeanne Françoise Eustasie Benezech qui meurt alors qu’il a deux ans. <br />Junior se marie le 8 septembre 1848, à Béziers, avec Marie-Anne Félix Gailhac fille d’un perruquier dont il aura un fils unique Aimé. Ce dernier épousera en 1871 Joséphine Sauret fille de Raymond Sauret maire de Maureilhan. <br /><br />Dans la poésie « Moun bouyache à la mar de Serigna », pièce primée au concours de la Société archéologique de Béziers en 1855, il se qualifie d’imprimeur. <br />C’est en 1875 qu’il publie son premier recueil de poésies intitulé : <em>Bèit telados</em> qui contient huit poèsies dont une consacrée au sculpteur Antonin Injalbert et une autre à l’épidémie de choléra qui frappa Maureilhan en 1835. <br /><br />En 1881, il participe à la <em>Santo Estello</em> de Marseille du 22 mai, où il est élu Majoral du Félibrige, premier titulaire de la <em>Cigalo</em> de Béziés. <br />Il publie cette même année son second recueil Autros bèit telados qui contient huit nouveaux poèmes dont un où il rends hommage à Jean Laurès et un autre « A moun paire » où il décoche ses flèches contre Gabriel Azaïs. <br />Ce n'est qu'en 1893 qu'il publiera son troisième volume <em>Un Moulou de Telados</em> qui sera son dernier livre. A partir de cette date, il restera alité pendant 12 ans, suite à une hémiplégie, avant de décèder au 4 de la rue Clairie, à Béziers, le 29 mars 1905. <br /><br />A partir de 1875, date de la publication de son premier recueil, il réunit l'ensemble de sa production écrite en langue d’oc dans plusieurs volumes manuscrits. Ces recueils qui représentent trois forts volumes reliés, constitués en grande partie de poèsies inédites, nous permettent de suivre la carrière littéraire de Junior Sans et de découvrir plus de trente années de vie biterroise.<br />Junior Sans écrit pour perpétuer la mémoire de ses ancêtres mais aussi leur écriture en langue d’oc. Son écriture est celle du témoignage. Il revendique sa filiation en donnant à ses poésies le nom de <em>Telados</em> (toiles) et en écrivant sous le pseudonyme de <em>Felibre de la Naveto</em> en souvenir de son père tisserand, mais aussi en restituant comme eux, dans le parler de Béziers, les évènements survenus entre 1850 et 1880 ou encore en rapportant les vieilles traditions de la cité. <br />Le jeune félibre Joseph Loubet qui est en relation avec Junior Sans au cours de l'année 1890 le reconnaîtra comme son maître à penser avec Stéphane Mallarmé.</p>
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Centre interrégional de développement de l'occitan (Béziers, Hérault)
Publisher
An entity responsible for making the resource available
CIRDÒC - Médiathèque occitane (Béziers)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2011
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
text/html
Language
A language of the resource
fre
Type
The nature or genre of the resource
Interactive resource
texte électronique
Date Modified
Date on which the resource was changed.
2015-07-30 GB/JC
Rights
Information about rights held in and over the resource
© CIRDÒC - Mediatèca occitana
License
A legal document giving official permission to do something with the resource.
Licence ouverte
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Béziers (Hérault)
Temporal Coverage
Temporal characteristics of the resource.
18..
Alternative Title
An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.
Junior Sans (biographie)
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
https://occitanica.eu/items/show/259
Occitanica
Jeu de métadonnées internes a Occitanica
Contributeur
Le contributeur à Occitanica
CIRDOC - Institut occitan de cultura
Type de Document
Le type dans la typologie Occitanica
Article biographique
Portail
Le portail dans la typologie Occitanica
Enciclopèdia
Sous-Menu
Le sous-menu dans la typologie Occitanica
Actors
Catégorie
La catégorie dans la typologie Occitanica
Encyclopédie
Biografia = biographie
Encyclopédie occitane
Junior Sans
Personalitat = Personnalité
Poète