Explorar los documents (3 total)

viatge-immobil.jpg
1ra Nuèch de la lectura al CIRDÒC : Lo Viatge immobil / CIRDOC, Mathias Leclerc
Centre interrégional de développement de l'occitan (Béziers, Hérault)
Mathias Leclerc
Lo 14 de genièr de 2017, lo temps d'una nuèch – la primièra Nuèch de la lectura -, la Mediatèca del CIRDÒC se cambièt en rotlòta per menar sos legeires per un « Viatge immobil » entre los imaginaris e las culturas.

En farsi, en LSF, en francés, en latin, en italian, en castelhan o en occitan, legeires, autors, traductors e artistas gostèron amassa los mots que los avian fach barrutlar.

Aquí lo realizator Mathias Leclerc liura en imatges los quasernets d'aquel viatge.

Amb la participacion de la companhiá Calame Alen, l'Amistat franco-marroquina de Besièrs, Alem Surre-Garcia, Manijeh Nouri, Rotland Pecot, France Rougié, Maeva Ou-Rabah, Mirelha Braç, Marie-Jeanne Verny, Marie-France Fourcadier, Alan Roch, Matieu Poitavin, Sèrgi Carles, Corinne Lhéritier...
La Nuèch de la lectura es sostenguda pel ministèri de la Cultura e de la Comunicacion.
Lo_fablier_occitan - Copie.jpg
Le fablier occitan de Prosper Estieu, une illustration de la « convivéncia » par les fables
CIRDÒC-Mediatèca occitana

Resumit

 En 1930, Prosper Estieu publica un de sos darrièrs recuèlhs originals, Lo fablièr occitan, que recampa de faulas del monde entièr, traduchas en occitan. Emai siá pas estat pensat aital, apareis coma una emanacion originala de l’idèia de « convivéncia » dins la literatura occitana de la debuta del sègle XX.

Referéncia bibliografica del recuèlh

Prosper Estieu de face. Archives départementales de l'Aude, fonds Prosper Estieu, cote 120J19

ESTIEU, Prosper. Lo fablièr occitan. Castèlnòudari : Societat d'Edicions Occitanas, 1930, 168 p.

Note d’étude

Lo fablièr occitan es un recuèlh compausat de 72 faulas occitanas de 10 a 60 vèrses, de còps manlevats a Esòp (621-564 av. J.-C.), Fèdre (14-50 ap. J.-C.), al Coran o al folclòre occitan ancian. Es compausat de cinc libres que semblan classar las faulas per grandas sorgas d’inspiracion ont se mesclan sens ierarquia de moralas e tematicas crestianas, musulmanas, paganas emai politeïstas (per las faulas inspiradas per Esòp e Fèdre), sens portar tòrt a la coeréncia de l’ensemble. 

Retrobam dins aquelas faulas la quita idèia de la « convivéncia » tala coma es definida a l'ora d'ara per Alem Surre-Garcia :

 

«  L'art de viure ensems dins lo respècte de las diferéncias en tèrmes d'egalitat »

La coabitacion d'una multiplicitat de culturas es pas gaire susprenenta dins un tal  recuèlh puèi que lo genre literari de la faula se bastiguèt sus la tradicion de recuperacion de racontes ancians, en particular amb las òbras d'Esòp e de Fèdre.

Al delai de las importantas reinterpretacions culturalas inerentas al genre de la faula, Lo fablièr occitan se plaça tanben dins la dralha del movement Orientalista alara de mòda en Euròpa occidentala tant dins lo domeni de la literatura que dins lo de las arts plasticas. Prosper Estieu, sensible a aquel movement literari e artistic s’es fòrça largament inspirat del grand autor francés Victor Hugo, que s’èra el tanben ensajat al genre coma dins son recuèlh de poèmas Les Orientales (1829). Prosper Estieu, accompagné de sa famille, devant sa presse d'imprimerie d'où sortent les numéros de la revue <i> Mont-Segur</i>. Archives départementales de l'Aude, fonds Prosper Estieu, cote 120J20


Pasmens Lo fablièr occitan es pas la sola òbra de Prosper Estieu a faire resson a la nocion de «convivéncia». En efècte, Estieu se clinèt sus l'Edat Mejana tre los primièrs numèros de la revista Mont-Segur (1901-1904), qu'estampava del sieu domicili e al dintre de la quala pausava coma question centrala l'influéncia contemporanèa de la civilizacion medievala occitana, largament dubèrta cap a l’Orient. 
Per ne saber mai sus Prosper Estieu e son òbra : http://vidas.occitanica.eu/items/show/2077

Montpellier_Bibliotheque_interuniversitaire_H_095_garde_001.jpg
La Chirurgie d'Albucasis en occitan
al-Zahrāwī, H̱alaf ibn 'Abbās Abū al-Qāsim al- (0936?-1013?)‎

Aquel manuscrit unenc de la version occitana de la cirurgia d'Albucasis, revirada per Gaston III de Fois-Bearn (1331-1391), dich Gaston Fèbus sembla eissut d'una version latina.
Lo manuscrit es conservat a la Bibliotèca interuniversitària de Medecina de Montpelhièr (quòta H95) que, segon lo trabalh recent de Claude Galley, auriá pogut èsser sa sorga.


Lo manuscrit compòrta sus lo primièr fulhet las armas e la devisa de Gaston Fèbus. Es tanben remirable per sas dessenhs nombroses (215 figuras environ) que representan  mai que mai los instruments de cirurgia d'epòca.

Es estat numerizat per l'Institut de Recherche et d'Histoire des Textes (IRHT) e se pèot consultar en linha sus la Bibliothèque virtuelle des manuscrits médiévaux (BVMM).

Consultar lo manuscrit numerizat :

Veire lo manuscrit numerizat dins la Bibliothèque virtuelle des manuscrits médiévaux (IRHT-Cnrs)

Veire lo manuscrit numerizat dins la Bibliothèque numérique interuniversitaire de Montpellier.

Ne Saber mai :

- Veire la descripcion detalhada del manuscrit dins l'inventari dels manuscrits de la Bibliotèca Interuniversitària de Medecina (sus Calames) : veire la notícia del manuscrit H95.

- Veire totas las ressorgas disponiblas sus la version occitana de la Cirurgia d'Albucasis dins Occitanica : aquí