Explorar los documents (14803 total)

dynamogene.jpg
Lenga d'òc/Lengo d'o : DYNAMOGÈNE / Tè Vé Òc
Tè Vé Òc. Producteur
Emission dau 23 de junh de 2017

Avèm recentament aguda l'escasença d'assistir au rodatge de la scena d'un filme destinat a la creacion d'un espectacle nòu. Es una òbra de la companhiá Dynamogène, e se sonarà Encore râté... La sortida es prevista en 2018. Fuguèt l'oportunitat de conéisser un pauc mièlhs aqueleis artistas e de nos interessar a seis espectacles que realizan despuèi 1995. L'emission pòrta sus la biografia de la còla, amb de sequéncias filmadas e de presentacions de talhièrs, puèi lo foncionament de l'organizacion.

Un reportatge de Marc Cartheyrade.
miereille-grau-roi.jpg
Lenga d'òc/Lengo d'o : Total Festum au Grau dau Rei / Tè Vé Òc
Tè Vé Òc. Producteur
Emission dau 16 de junh de 2017

Lo festenau de cultura d'òc Total Festum se durbiguèt aquest an au Grau dau Rei. Lo tèma d'aquesta manifestacion inedita dins lo vilatge balneari èra Mistral e Mirèio. Dins nòstra emission, veirètz mai particularament lo trabalh dau Centre Comunau d'Accion Sociala auprès dei publics per lei sensibilizar a l'òbra Mirèio e son univèrs. Leis elegits, leis artistas de l'opèra Mireille, lo CIRDÒC et les associations pròchas lo Felibritge prepausèron un eveniment nòu, dins una perspectiva sociala fòrta.
Un reportatge d'Amada Cròs.
aqueles-punk.jpg
Lenga d'òc/Lengo d'o : Aqueles e son CD "Punk's Not Born" / Tè Vé Òc
Tè Vé Òc. Producteur
Emission dau 09 de junh de 2017

Es a la Bòria marina deis Aresquièrs que vos convidam per descubrir lo CD d'Aqueles, un triò inspirat de la Bèla Epòca e lo repertòri musicau lengadocian. Per la presentacion de son primièr album, Aqueles causiguèt un luòc bèu e una còla simpatica, lo duò Falco/Charrier, per l'animacion. E pendent la degustacion de la brasucada, Aqueles cantèt una cançon en òc pròche cada taula. Solèu, fruchas de mar, amistats e cançons novèlas : un bonaür !
Un reportatge de Lisa Gròs.
IMG_1630.JPG
Lo viatge de Joana - Sason 2 / Episòdi 2
Clément, Anne. Auteur, interprète
Benichou, Julien. Compositeur
Vidal, Alain. Interprète
Huang, Edda. Interprète
Benichou, Daphné. Interprète
Zinner, Lucas. Interprète
François, Isabelle. Interprète
Tèxte de l'episòdi : 

Evidentament tot a cambiat per ieu. Me siáu acostumada a ma vida de femna amb un òme e lo risolièr de l’amor sus ma tèsta. Aviái pas jamai pantaissat qu’una causa com’aquò arribariá un jorn dins ma vida de tanturla: faire la cosina, anar faire leis crompas soleta dins los supermarkets americans, començar a comprendre e a parlar un pauc aquela lenga. Remy me daissava sa veitura e menavi una veitura automatica sens bóstia de cambi.

M’a menat visitar los musèus de Baltimore lo BMA (Baltimore art museum) e lo Walters Museum. I aviá tant de pinturas francesas que me sentissiái a l’ostal. Urosament que Remy èra amb ieu que pecaire la pintura es pas jamai estada una causa importanta per ieu. Un còp a Paris èri anada al Louvre mas fasiá tant de temps. Donc ai descubert al BMA Matisse, Van gogh, Picasso e çò que m’a fòrça esmoguda Andy Warrhol. E al Musèu Walters ai aimat los paisatges del Monet, Manet, Sysley, l’art del Japon, de l’Egipte, de la Grècia...

Tot aquò me semblava un autre mond : pas simple d’imaginar de gens fasent de pinturas o d’esculturas tota la santa jornada. Quand on a pas apres a conóisser l’art enfant es pas simple de lo descubrir e de lo comprener a la fin de sa vida.

Sabi pas çò qu’auriá dich l’oncle Vincent de me veire vistalhar los musèus ambe son argent !
Çò que m’agradava mai èra d’anar me passejar sus la Baia del Cheasepeake ont son arribats los Pilgrims Fathers d’Anglatèrra a la debuta del sègle detz e sèt. E tanben los soldats de la guèrra de Secession prèp del Patamac. Rémy èra urós de me veire espantada per tant de meravilhas com’un enfant davant un novèl joguet.

- Un jorn anarem a Washington. En fàcia del Congrès i a de Musèus mai que bèls de tota mena. E descubriràs un pauc mai la pintura francésa e aquela de tota l’Euròpa. E las esculpturas de Malhòl que ven de ton pais Banyuls. E anarèm passar una fin de setmana a New York ont i a tanben de musèus e subretot aquel de l’Edat Mejana « Lo Cloister Museum ». Saràs pas contenta de veire qu’an raubat lo clastre de San Guilhem del desert e tant d’autres. Subretot aquel de San Michel de Cuxa dins las Pireneas orientalas. Tot de marme ròse. Mas l’an pas raubat l’an crompat donc i a de gens del pais que l’an vendut !

Fasiái la torista, l’amorosa e la femna a l’ostau. Un jorn me desrevelhèri. Me caliá tornar al vilatge :

- Allò! Joana Belcaire? Mossu Bardot lo notari !

- Bonjorn Mestre ! Quante plaser de vos ausir !

- Pas qu’un problèma…

- Es grèu?

- Non pas : i a agut ièr un gròs auratge e lo teulat de vòstre ostal es tombat al mitan de vòstre jardin. Vos faguètz pas de marit sang ai demandat al maçon de venir. E deman tot anirà plan !

- Mercè plan. A ben lèu; Deman tornarai al vilatge.

- Bon viatge!

Remy èra pas content mas ieu me fasiá plaser. Subretot que sabiái ara que l’òme qu’aimavi me seguiriá.

- Es pas tu que vas reparar ton teulat?

- Vòli veire çò qu’es arribat e seguir lo travalh, es mon ostal !

- Dins un mes ai acabat a l’universitat per de bon, la retirada es arribada. S’esperavas poiriam partir ensems.

Per lo primièr còp èrem pas d’accòrdi. Remy èra tot blanc, sa votz tremolava e sas mans tanben. Las lagremas èron pas luènh. E ieu voliái partir, dintrar al vilatge. Eri secassa : la tanturla èra tornada.
Quand comencèt de plorar m’arrestèri. Aviái ganhat ! Segur que dins un mes me vendriá rejónher.

- Pas qu’un mes e puèi vendràs.
- Mas es pas possible per ieu de tot laissar aicí, caldrà de temps. Vòli pas gardar aquest’ostal aprèp la retirada. Ai pas d’enfants e sabi pas de que vau faire dels mòbles e tot lo demai.

- T’en fagues pas tornarai ambe tu a la fin de l’estiu…

- Benlèu. Mas ieu te vòli pas quitar. Vòli viure ambe tu. Deves saupre que t’aimi. O sabiái dejà quand èrem joines mas ai agut paur : ères tant plena de ton pais. Era pas possible d’imaginar Joana vivent dins un autre pais tant luènh de son Occitània.

M’a pres dins sos braces e puèi es anat crompar un « crab cake » amb un còp de vin roje per me faire plaser. Eri devenguda una filhèta gastada.
Puèi avèm pres los bilhets e zòu : ieu partiriái deman e el dins un mes.

Quand nos quitèrem a l’aeropòrt me balhèt una pichòta caisseta. Dedins una baga amb una pèira blava: un safir... Eri promésa e el plorava de bonhur e de lagui de me daissar.

Un còp assetada dins l’avion comencèri de realizar tot çò qu’aviá cambiat dins ma vida dempuèi una annada. Lo sovenir de Matilda èra luènh mas pensavi sovent a ela, al plasèr qu’aviam agut de viure ensems, de faire lo viatge per l’America totas doas. M’auriái tant agradat se foguèsse venguda ambe ieu dins los musèus. Un estela limpaira dins ma vida ! Mas èri segura que l’aviái ajudada a faire son camin de femna. Mas qual èra l’òme qu’aviá causit : un gentleman o una racalha !

Paris, Montpelhièr, mon amiga Clara m’esperava a l’aeropòrt.

- Alara Madama l’americana de qué fa de tornar al vilatge ? Es que parlas la lenga aprèp una annada dins lo pais ?

- Comenci a me despatolhar e pòdi sortir soleta.

- E l’amor es enfin arribat dins ta vida? Aquel Rémy èra tant polit dins seis vingt ans ! Evidentament es un pauc tardièr d’èstre amorosa dins l’automne de sa vida ! Lo mai important es que ara existís e que siás urosa. Per aquò i a pas d’atge.

Quante plaser de la tornar veire, sèm amigas dempuèi l’escòla primaria. Es maridada, dos enfants e a trabalhat tota sa vida a la comuna, secretària. Ara es retirada e amb lo Jaume son marit qu’èra regent, fan de viatges organizats un pauc pertot dins lo mond et cade còp que tornan fan una serada ambe los filmes del darrièr pais descubert.
Auriái poscut faire aquò ambe Baltimore. Un autre còp! Mas quand Rémy sarà aicí farem una serada sus l’istòria del Maryland, aquò sarà fòrça interessant... e different.

Ara siáu davant ma pòrta. Dintre e sus la taula un molon de corrièr. Una letra endessus e recóneissi sul còp l’escritura e mon còr fa tifa tafa...

escura-lavit.jpg
Lavit, Joan Loís
Au IIIème siècle, dans un village pyrénéen, le jeune Shuban est initié aux secrets des Dieux anciens, et envoyé dans le piémont pour y parfaire son initiation. Mais au cours d’un raid de barbares, la statue de la déesse protégeant sa communauté est volée… Shuban se lance alors à la poursuite des barbares jusqu’au Rhin. La quête sera longue, difficile, pleine de surprises… Pourtant, quand le jeune homme rentre chez lui, tout a changé au village ; sa communauté a embrassé une nouvelle religion. Les Dieux anciens survivront-ils aux changements des temps ?
VIGNETTE_CAB1541_0003.jpg
Mas serados en bers patois / per Grenier
Grenier, Arnaud (1850-....)
VIGNETTE_CBC708_0001.JPG
Achille Mir : Pièces inédites, inauguration du buste
Mir, Achille (1822-1901)
Vignette_Dico_rimes.jpg
Le Dictionnaire de rimes languedociennes de Henri-Pascal de Rochegude
Bertrand, Aurélien

Resumit

Lo Dictionnaire de rimes languedociennes es un manuscrit de Henri Pascal de Rochegude (1741-1834) redigit a l'entorn de la fin del sègle XVIIIen.
Ric de mai de 13.000 mots, permet de conéisser la prononciacion de l'occitan albigés del temps de Rochegude. Foguèt segurament escrich parallèlament al Recueil de chansons et poésies modernes que compila de cançons seleccionadas per Rochegude.
Lo manuscrit es prèst per èsser estampat mas demòra uèi encara inedit.

Manuscrit du <i> Parnasse occitanien </i> (Roch ms 1), bibliothèque Pierre Amalric (Albi)

Ressourças numericas


Documents conservats per la Mediatèca Pierre Amalric (Albi) e presentats individualament :

 

- Lo manuscrit definitiu del Dictionnaire de rimes languedociennes

- Dictionnaire de rimes languedociennes (Roch Ms 24)

- Lo borrolhon manuscrit del Dictionnaire de rimes languedociennes

- Borrolhon del Dictionnaire de rimes languedociennes (Roch Ms 23)

ms9_vignette.jpg
Lo Recueil de chansons de Henri-Pascal de Rochegude
Bertrand, Aurélien

Resumit

Lo Recueil de chansons et autres pièces en langue méridionale es un manuscrit de Henri Pascal de Rochegude (1741-1834) copiat devers la fin del sègle XVIII. Conten 201 cançons e 12 pèças en vèrs d'inspiracion, de fòrmas, de talhas e de tematicas fòra divèrsas. A qualques excepcions prèp, totas las cançons son redigidas en occitan.

Manuscrit du <i> Recueil de chansons et autres pièces en langue méridionale </i> (Roch ms 9), bibliothèque Pierre Amalric (Albi)

Presentacion del contengut

Lo Recueil de chansons et autres pièces en langue méridionale es un manuscrit de Henri Pascal de Rochegude (1741-1834) copiat devers la fin del sègle XVIII. Conten 210 cançons e 12 pèças en vèrs d'inspiracion, de fòrmas, de talhas e de tematicas fòrça divèrsas. A qualques excepcions prèp, totas las cançons son redigidas en occitan.
Las cançons se pòdon classificar segon lo biais seguent :

 

- 157 cançons d'amor,
- 25 cants religioses, principalament de cants de nadal,
- 9 cançons de taula o per beure,
- 11 cançons d'inspiracion borlesca,
- 6 cançons de caractèr politic (en relacion amb los temps revolucionaris)

 

L'ensem de las pèças es classat per òrdre alfabetic dels primièrs vèrses e numerotat cronologicament dins aqueste òrdre. Per d'unas, una precision sus l'autor o las persona qu'inspirèt la cançon es indicada. Qualques títols de cants figuran sens cap de tèxte : dins aqueste cas, son pas numerotats. Sus mantun cants figura la mencion « notada », sens que cap particion, ça que la, las venga completar.

 

Las cançons d'amor

 

De las 158 cançons d'amor repertoriadas, los dos tèrç meton en scèna las dificultats dels rapòrts amoroses entre pastres e pastoras, sovent sul tèma d'un amor pas partejat, pas totjorn tròp sincèr mas conscienciosament dramatizat.
Dins d'unas d'entre elas, un vintenat, l'amor es partejat e consomat. La cançon ven allusiva e coquina.
Aquestas cançons son fòrça caracteristicas de la segonda mitat del sègle XVIII que lo motiu de la pastorala i demòra fòrça popular entre los nòbles e los borgeses « esclairats » qu'i veson una resurgéncia de las amors païsanas anticas tant coma de l'esperit libertin. 
Aquesta seleccion volontària testimònia benlèu del gost personal de Rochegude. 

 

Los cants religioses

 

Los cants religioses son majoritàriament de « nadalets », cants de Nadal. 14 son del curat de Busque (vilatge de la region de Graulhet), 2 de M. Plomet, prèire de Montpelhièr, un del curat de Fresigne, un de Massol dich « le prébendier », 5 d'autors non mencionats.
Dos autres cants son dels « stabat mater », cant sus la Passion. Enfin, una darrièra cançon conta lo malcontentament d'un curat censurat.

 

Las cançons per beure e las cançons borlescas

 

Aquestas cançons celèbran generalament lo plaser del deslassament bucolic entre monde de bona companhiá.
S'i retròba tanben una algairada entre una femna e son marit ibronha, doas galejadas contra las moscas, una contra las piuças, doas trufariás contra los uns o los autres, de cants que i es question d'aucèls e un cant sus la vielhesa e la mòrt que benefícia de referéncias a la cultura antica coma a la mitologia.

 

Las cançons politicas

 

Aquestas cançons demòran complicadas a comprene en abséncia de lor contèxte politic de composicion. S'i retròba pasmens :

- un cant qu'evòca la proliferacion dels lops en França que sembla de s'accelerar dempuèi la Terror
- una cançon sus l'oportunisme politic bastida a l'entorn de la figura de la giroleta que seguís lo sens del vent, que siá reial o republican
- una cançon suls regrets d'estatjants de la parròquia de Castras que son curat, refractari, n'es caçat
- una cançon sus la fidelitat a la glèisa catolica
- una cançon d'amor dedicada a una figura complicada d'identificar, benlèu Enric IV.

 

Las pèças divèrsas 

 

D'unas pèças pòdon èsser classadas a part, que son pas de cançons. Entre aquestas :

- Requista del P. Filip Cleric als juges de Besièrs en 1740, sul brutitge de las carrièras de Besièrs
- Dins Besièrs de tots temps se veirà de falords, que s'i vei de prèires se faire raubar lor dinnar pendent una parida de pesca
- Los gorraus de Pechelicon, sur les figues
- los pelegrins d'Emmaüs, traduccion de l’Evangèli de Luc n°24
- lo conte ditz qu'una cigala, traduccion de la faula de la Fontaine « La cigale et la fourmi »
- S'aimatz lo lengatge "patois", un tèxte umoristic sus las qualitats atribuidas a la lenga d’òc.

 

Ressorsas numericas

 


Documents conservats per la Mediatèca Pierre Amalric (Albi) e presentats individualament :

 

 

 

- Los manuscrits del Recueil de chansons et autres pièces en langue méridionale

 

- Recueil de chansons et poésies modernes (Roch Ms 9 a)

- Tables incomplètes du manuscrit 9 a (Roch Ms 9 b)

Glossari-vignette.jpg
Lo Glossaire occitanien
Bertrand, Aurélien

Resumit

L’Essai d'un glossaire occitanien, pour servir à l'intelligence des poésies des troubadours (ou Glossaire occitanien) es un lexic occitan medieval-francés, publicat d'un biais anonim en 1819 per Henri Pascal de Rochegude (1741-1834), parallèlament a son Parnasse occitanien. Constituís una avançada fondamentala per l'estudi dels tèxtes e de la lenga dels trobadors al sègle XIX, que prefigura lo moviment dich dels « romanistas », apelacion donada als saberuts qu'estudièron aqueste subjècte a partir del sègle XIX.

Autras versions del títol

Essai d'un glossaire occitanien, pour servir à l'intelligence des poésies des troubadours (fòrma complèta del títol dins l'edicion de 1819)

Manuscrit du <i> Glossaire occitanien </i> (Roch ms 1 bis), bibliothèque Pierre Amalric (Albi)

Presentacion del contengut

Pensat coma una ajuda a la compreneson de la lenga d'òc dels sègles XI,XII e XII, l'Essai d'un glossaire occitanien, pour servir à l'intelligence des poésies des troubadours (ou Glossaire occitanien) posa dins los tèxtes literaris emblematics d'aquestas epòcas : la Cançon de la Crosada contra los albigeses, lo Breviari d’amor, lo roman de Gerard de Rosselhon, lo roman Jaufré, lo Tractat de las vertuts e dels vicis, la Vida de Sant Honorat de Lerins e un Novèl Testament.
Posa tanben dins los divèrses diccionaris que possedís coma aqueles de Pierre Borel (1620?-1671), Gilles Ménage (1613-1692), du Cange (1610-1688), sens n'èsser totalament satisfach, e aquel de Boissier de Sauvages (1710-1795) que li es mai utile.

Dins lo prefaci de 18 paginas que dobrís lo recuèlh Rochegude expausa sa teoria sus l'origina e l'evolucion de la lenga d'òc, teoria fòrt pròcha de la retenguda per la majoritat dels linguistas contemporanèus.
I afortís que l'occitan es pas la lega maire de las autras lengas romanicas e que cada lenga s'es probablament bastida en posar dins lo lexic de l'una o l'autra de sas vesinas. Descriu tanben los fenomèns de diglossia e de substitucion linguistica qu'exprimisson l'idèia que las lengas se substituisson las unas a las autras en foncion dels rapòrts de poténcia politica o economica que las ligan.

Los manuscrits

La version publicada de l’Essai d'un glossaire occitanien, pour servir à l'intelligence des poésies des troubadours representa pas qu'una part del trabalh fach per Rochegude. Los manuscrits e versions preparatòrias del glossari son accessibles çai-jos.


Ressorsas numericas


Documents conservats per la Mediatèca Pierre Amalric (Albi) e presentats individualament :


- Lo manuscrit definitiu de l'Essai d'un glossaire occitanien, pour servir à l'intelligence des poésies des troubadours

- Second tome du parnasse occitanien de Henri de Pascal de Rochegude qui contient la version définitive du Glossaire occitanien à partir du feuillet 363 (Roch Ms 1 bis)


- Lo manuscrit de la version preparatòria del Glossaire occitaninen

- Glossaire occitanien pour servir à l'intelligence des poésies des troubadours et des autres ouvrages écrits en cet idiome (Roch ms 17) 


- Los manuscrits de las addicions e correccions al Glossaire occitaninen

Additions et corrections au glossaire occitanien : aditions et corrections (Roch Ms 18 a)

Additions et corrections au glossaire occitanien : mots à ajouter (Roch Ms 18 b)

Additions et corrections au glossaire occitanien : mots du glossaire occitanien apppuyés, éclairés et confirmés par un ou plusieurs exemples (Roch Ms 18 c)

Additions et corrections au glossaire occitanien : exemples qui sont dans le dictionnaire languedocien de Sauvages (Roch Ms 18 d)



- Los manuscrits de las sorgas literàrias del Glossaire occitanien

- Recueil de textes romans du Nord et du Midi (Roch Ms 2)
-
Recueil des divers ouvrages des XIIIe et XIVe siècles (Roch Ms 4)



- Los manuscrits de las tièras de mots extraches de sorgas literàrias e filologicas del Glossaire occitanien

Mots extraits de Beda, partie 1 (Roch Ms 19 a)

- Mots extraits de Beda, partie 2 (Roch Ms 19 b)

Mots tirés du dictionnaire de Sauvages (Roch Ms 19 c)

Mots tirés du Nouveau testament (Roch Ms 19 d)

Mots tirés d'Honorat de Lerins (Roch Ms 19 e)

Glossaire non identifié (Roch Ms 19 f)

Mots provençaux de l'histoire des albigeois, en vers, par de Tudele (Roch Ms 19 g)

Glossaire des mots provençaux extraits des troubadours (Roch Ms 20 a)

Mots absents du dictionnaire languedocien et celui de Sauvages (Roch Ms 20 b)

Mots tirés du banquet d'Augié Gaillard (Roch Ms 20 c)

A la fin des fables causides de La Fontaine en bers gascouns (Roch Ms 20 d)


- Lo manuscrit d'un diccionari anotat per Rochegude

Dictionnaire méridional annoté par H. de Rochegude (Roch Ms 21)


- Lo manuscrit d'un glossari dels trobadors

- Glossaire des troubadours (Roch Ms 27)


Accedir a las versions estampadas del Glossaire occitanien disponiblas sus Occitanica.eu

- Edicion de 1819


Accedir a totas las ressorsas a prepaus del Glossaire occitanien disponiblas sus Occitanica.eu

- Veire la tièra de las resultas jos aqueste ligam


Ressorsas bibliograficas

Edicions :

Toulouse : Benichet Cadet, 1819

sus 1481