enciclopedia

Documentari : Personalitats, òbras, luòcs, expressions e practicas vivas : partissètz a la descobèrta de las riquesas del patrimòni gràcias a las fichas de l'Enciclopèdia del patrimòni cultural occitan
Licéncia Licence Ouverte
Les almanachs occitans
AuteurCIRDÒC-Mediatèca occitana
EditeurCIRDÒC-Mediatèca occitana
SujetAlmanachs occitans
Source
Période évoquée18..
19..
Type de documentText
Languefre
oci
Formattext/html
Droits© CIRDÒC-Mediatèca occitana
RéutilisationLicence ouverte
Permalienhttp://occitanica.eu/omeka/items/show/14973
Création de la notice2017-02-23 Françoise Bancarel
Mise à jour de la notice2019-01-10 Françoise Bancarel
Accéder à la notice au format


Embed

Copy the code below into your web page

Les almanachs occitans [Œuvre ou corpus]
La fin del sègle XIX vei se multiplicar los almanacs en lenga d’òc sus l’ensems del territòri occitan. Publicacion periodica annadièra contenent un calendièr, d’entresenhas astronomicas, meteorologicas e practicas (datas de fièras e mercats per exemple), l’almanac es un mèdia popular per excelléncia. Serà lo biais ideal per far dintrar la lenga dins totes los fogals, dins totes los mitans, mai que mai lo mond rural, e tocar un public dels largs.

Lo primièr almanac entièirament redigit en occitan es l’Armana prouvençau, publicat a comptar de 1855 pel Felibritge jos la direccion de Frederic Mistral. D’aquela data fins a la debuta del sègle XX, desenas de publicacions van eissamar dins Occitània tota e participar a la renaissença de la lenga. Per ne citar pas que d’unes, en Gasconha : l’Armanac bourdelés (1869), l’Armanac gascoun (1873), puèi l’Almanac de la Gascougno (1898), en Auvèrnha : l'Olmonat d'Oubèrgno (1895), l'Armanac d'Auvernha (1931), en Lemosin : L'Annada lemouzina (1895), en Lengadòc : l'Armagna cevenòu (1874), l'Armana de Lengadò (1876), l'Armanac mount-pelieirenc (1893), l'Almanac illustrat de Toulouso (1904), l'Almanac narbounes (1913), en Vivarés : L'Ormogna d'éi Féçouyrié (1886) e en Provença : Lou Franc Prouvençau (1873), l'Armana marsihés (1889), Lou Bartavèu (1902), l'Armanac niçart (1903).

Armanac cetòri

[imatge id=20325] Cada an, en genièr, de 1894 a 1913, l'Escolo de Ceto ( creada en 1894, cabiscòu Josèp Enric Castelnau), puòi l'Escòla Felibrenca de Sant Clar (fondada en 1902, president Josèp Solet), fan paréisser l' Armanac cetòri. Dins aqueste periòde i aurà sonque tres pausas. L'Armanac espelirà pas en 1896 (garrolhas entre Castelnau e Solet sus la rega editoriala de seguir), en 1900 e en 1901 (mòrt dau pichòt Vinçent de Solet, en 1899). Pendent vint annadas, Josèp Solet (1851-1919), autodidacte, afogat de l'òbra de Frederic Mistral, negociant en vin e alcoòl, ten l'orjau per agradar as setòris : « es per vautres, braves setòris qu'avèm congrelhat aquela òbra ». Bota la proa sus « de galejadas, de contes, de poësias, tirats dau pòble e escriches dins nòstra armoniosa lenga miègjornala : la lenga dau breç lengadocian ». Lo meriti de J. Solet es d'aver fach de l'Armanac cetòri pas solament un luòc dau languiment, das reires, dau remembre, mas puslèu un luòc de l'imaginacion e de la creacion. (Presentacion redigida per Alan Cameliò, escrivan, especialista de l'Istòria sociala, culturala e linguistica de Seta, president del Ceucle occitan Setòri).  Contengut Cada almanac conten la tièra dels « ajustaires qu'an ganhat la lança e lo pavés » dempuèi 1846, la ròsa dels vents amb lor nom en occitan, un calendièr amb expressions occitanas nombrosas ligadas a las datas, fèstas, sasons, e tanben tèxtes, cronicas de vida locala, cançons, provèrbis, contes, etc. En occitan per d'autors setòris. Aquesta pichòta publicacion annadièra es una mina d'informacions e de trabalhas sus l'Istòria, la cultura e la lenga a Seta e a l'entorn del bacin del Taur.
Armanac cetòri
Totes aqueles almanacs an assegurat una difusion larga de la lenga occitana. D’un punt de vista linguistic s’i pòt seguir l’evolucion de la grafia dins los diferents dialèctes e los debats intèrnes qu’aquel subjècte soslèva sovent dins lo mitan. Lor interès etnografic es tanben pro important, la màger part de las publicacions presentan de tèxtes eiretats de la tradicion orala e del folclòre local, transmés a còps per los quites legeires que participan atal a la collècta e a la reconeissença del patrimòni.
La literatura publicada dins aqueles recuèlhs es estada sovent criticada car jutjada tròp populara. D’unas d’aquelas publicacions durèron gaire, d’autras existisson encara, una pichòta desena d’almanacs occitans contunhan de paréisser a l’ora d’ara.

Sources et références

BLANC, Dominique, « Lecture, écriture et identité locale. Les almanachs patois en pays d'oc (1870-1940 ) », Terrain, n° 5, octobre 1985, p. 16-28.
Dins la meteissa colleccion

Mont-Segur [Revue]

FRB340325101_JI2_1903_05_05_01_1903_05_31_01.jpg Mont-Segur

Enquête Jacques Bouët (Caroux, Espinouse) : Fonds ODAC, Archives départementales de l'Hérault [Fonds documentaire]

image_eanem_fons.jpeg Enquête Jacques Bouët (Caroux, Espinouse) : Fonds ODAC, Archives départementales de l'Hérault

Lo Camèl de Besièrs [Pratique festive]

Chameau-2-300x163.JPG Lo Camèl de Besièrs

Biographie d'Aimat Serre [Article biographique]

AUT_serre_a_3.jpg Biographie d'Aimat Serre

Lo Chivalet de Montpelhièr [Pratique festive]

cl 184.jpg Lo Chivalet de Montpelhièr

Bogre de Carnaval, una pèça del Teatre de la Carrièra [Œuvre ou corpus]

vignette174.jpg Bogre de Carnaval, una pèça del Teatre de la Carrièra

Carnaval [Pratique festive]

RLFR16145.jpg Carnaval

CIRDÒC-Mediatèca occitana, fons Michel Cans [Fonds documentaire]

fons-documentari.png CIRDÒC-Mediatèca occitana, fons Michel Cans

Centre des musiques traditionnelles Rhône-Alpes, Enquêtes en Pays de Cèze [Fonds documentaire]

Pic_de_Finiels.jpg Centre des musiques traditionnelles Rhône-Alpes, Enquêtes en Pays de Cèze

[Fonds documentaire]

novia2.jpg

Le fonds d'Archives de Jusèp Sandaran Bacaria, auteur Aranais de Canejan (province de Lérida, Espagne) [Fonds documentaire]

JSB.jpg Le fonds d'Archives de Jusèp Sandaran Bacaria, auteur Aranais de Canejan (province de Lérida, Espagne)

La canso de la Crozada [Fonds documentaire]

vignette_694.jpg La canso de la Crozada
Veire tota la colleccion