En aquesta debuta de sègle XXIen, la novèla es un genre d’expression de mai en mai usitat dins la literatura nòstra. Dins aqueste exercici singular, Sèrgi Viaule s’i fa de man de mèstre desempuèi bèl briu. Amb Una punhada de clavèls es tornamai una garba de vint-e-quatre tèxtes que nos ofrís l’autor albigés. Divèrses son los tèmas evocats, mas totes de factura classica. Cada novèla es una observacion aguda de la societat occitana en cèrca d’identitat dins una temporada d’exagonizacion forçada e de mondializacion despietadosa. La qualitat primièra del novelista es d’aver d’imaginacion, e l’autor ne manca pas. Cada pèça d’aqueste recuèlh carreja son fais de suspresas. Lo legeire anirà, tròç aprèp tròc, d’embalausida en encantament dins aquel recuèlh ont alternan umor e poesia.
En aquesta debuta de sègle XXIen, la novèla es un genre d’expression de mai en mai usitat dins la literatura nòstra. Dins aqueste exercici singular, Sèrgi Viaule s’i fa de man de mèstre desempuèi bèl briu. Amb Una punhada de clavèls es tornamai una garba de vint-e-quatre tèxtes que nos ofrís l’autor albigés. Divèrses son los tèmas evocats, mas totes de factura classica. Cada novèla es una observacion aguda de la societat occitana en cèrca d’identitat dins una temporada d’exagonizacion forçada e de mondializacion despietadosa. La qualitat primièra del novelista es d’aver d’imaginacion, e l’autor ne manca pas. Cada pèça d’aqueste recuèlh carreja son fais de suspresas. Lo legeire anirà, tròç aprèp tròc, d’embalausida en encantament dins aquel recuèlh ont alternan umor e poesia.