Lo collectiu que constituirà lo Teatre de las Originas nasquèt en 2003, suls bancs de la licéncia professionala « Actors Sud » e regropa de comedians, a l'encòp cercaires e scenografes prepausant d'espectacles de carrièra transdiciplinaris e interactius. Lo collectiu posa dins lo patrimòni cultural immaterial local la matèira d'una creacion novèla que fa resonar luòc, istòria, tradicions e estatjants dins una entrepresa tant artistica coma culturala e sociala.
« De que demòra uèi de la fèsta dels mòrts ? »
Es per aqueles mots que Claudi Alranq començava sa conferéncia sus Martror, la fèsta dels mòrts, enregistrada lo 29/10/2014 al Teatre de Pesenàs, en amont de las fèstas de Martror, organizadas dins l'encastre de las Temporadas de Pesenàs.
Retrobar la transcripcion d'aquela conferéncia sus Occitanica.
En caminant per carrièras dins Aigas Mòrtas, benlèu que passaretz carrièra Nicolas Lasserre. Qual èra doncas "Mestre Nicoulau" ? Descobrissètz-lo, e amb el l’istòria de sa ciutat. En barrutlant près de las muralhas, poiretz, per la fièra d’Aigas Mòrtas, veire l’abrivada. Qu’es aquò ? Per respondre a tot sus la bovina, seguissètz doncas una guida de tria : lo quite marquis Folco de Baroncelli !
Aquestas videoguidas d'animacion foguèron realizadas en 2014 dins l'encastre del projècte e-Anem, finançat pel FEDER en Lengadòc-Rosselhon.
Durant dix semaines, Fecas et Godilhs prennent possession de Limoux. Plus d’un mois de fête pour le carnaval le plus long du monde, arrosé à l’occasion de sa dernière soirée, la Nuèit de la Blanqueta, par le cru du même nom, le mythique vin blanc pétillant de Limoux.
Ces vidéoguides d'animation ont été réalisés en 2014 dans le cadre du projet e-Anem, financé par le FEDER en Languedoc-Roussillon.
Per de sègles, la manhanariá e la transformacion del cocon de manhan en un textile preciós son demoradas un secret oriental asprament gardat. Pasmens, a la Renaissença, aquel es bravament desvelat e començan en França de produsir d’un biais intensiu aquel produch de luxe.
Còp d’uelh sus la sericicultura cevenòla e còp de projector sus l’enfant del país Anne Clément, una femna de teatre que sas creacions contemporanèas an jogat un ròtle clau dins lo reviscòl del teatre occitan.
Aquestas videoguidas d'animacion foguèron realizadas en 2014 dins l'encastre del projècte e-Anem, finançat pel FEDER en Lengadòc-Rosselhon.
Quin es lo ligam entre l’autor del primièr diccionari lengadocian-francés e Rotland, un dels caps camisards ?
Totes dos viravan dins lo canton d’Alés. De fach, es al mas Sobeiran, uèi Musèu dau Desèrt, a Mialet, que nasquèt en 1680 Pèire Lapòrta dich Rotland. Qualques annadas après, en 1710 naissiá Pierre-Augustin Boissier de Sauvages : se Lapòrta a luchat per la libertat de culte, es en favor de la lenga occitana que Boissier de Sauvages, membre d’una granda familha alesenca, orienta son accion.
Aquestas videoguidas d'animacion foguèron realizadas en 2014 dins l'encastre del projècte e-Anem, finançat pel FEDER en Lengadòc-Rosselhon.
Leon Còrdas passa las primièras annadas de son enfança dins la ciutat medievala de Menèrba, sèti d’episòdis màgers de l’epopèa catara. Retorn sul percors de l’autor occitan de la peça Menerba 1210 e mai sul sèti sagnós que marquèt aquesta annada tragica.
Aquestas videoguidas d'animacion foguèron realizadas en 2014 dins l'encastre del projècte e-Anem, finançat pel FEDER en Lengadòc-Rosselhon.