Explorar los documents (15399 total)

persee.png
Robert Lafont
Philippe Gardy
Gardy Philippe, Lafont Robert, . La diglossie comme conflit : l'exemple occitan. In: Langages, 15e année, n° 61. Mars 81. Bilinguisme et diglossie. pp. 75-91.

>> Voir la ressource dans Persée
martror.JPG
Martror, la fèsta dels mòrts (Pesenàs, Théâtre des Origines)
Théâtre des origines
Nomad'Studio
Las Temporadas de Pesenàs ritman l'annada de la ciutat amb de rituals festius entre tradicions immemorialas e creacion teatrala contemporanèa. La fèsta de Martror, al moment de la Totsants, se debana al mes de novembre. Martror s'inscriu dins un trabalh mai larg de recèrca e de creacion bailejat pel Teatre de las Originas a l'entorn de las fèstas sasonièras : fuòc de la Sant Joan d'estiu e Carnaval a la prima, autres rituals calendaris de memòria perduda qu'acompanhan lo passatge simbolic d'una sason a l'autra, d'un atge a un autre, son los autres moments magèrs de las Temporadas, tradicions revisitadas e repensadas per la companhiá al tèrme d'un important trabalh de recèrca sus lo patrimòni cultural immaterial regional.

Presentacion de la companhiá :

Lo collectiu que constituirà lo Teatre de las Originas nasquèt en 2003, suls bancs de la licéncia professionala « Actors Sud » e regropa de comedians, a l'encòp cercaires e scenografes prepausant d'espectacles de carrièra transdiciplinaris e interactius. Lo collectiu posa dins lo patrimòni cultural immaterial local la matèira d'una creacion novèla que fa resonar luòc, istòria, tradicions e estatjants dins una entrepresa tant artistica coma culturala e sociala.

2014-11-06_Alranq-Claude_Martror_Page_1.jpg
Martror : la fête des morts / Claudi Alranq
Alranq, Claude
"La tradition fait la différence entre Toussaint que les pays d'oc nomment Totsants (fête de tous les saints ou Martror, fête des martyrs) et le Jour des Morts.

Toussaint est le premier novembre, le Jour des Morts le 2 novembre. Aujourd'hui les deux fêtes se confondent, comme elles confondent et minimalisent leur contenu : la toilette, le fleurissement et la visite mémorable du tombeau.

En Occident, cette fête est synonyme de deuil et de tristesse, alors qu'en d'autres lieux ou d'autres temps, elle peut ou a pu être joyeuse (Mexique), initiatique (les Anthestéries grecques), contagieuse (Rome), paillarde (les « insolenzas » du Brésil), initiatique (Tibet) ou volontairement écartée (Tziganes).

Alors que tout poussait à croire que, chez nous, cette fête perdait sa fonction de « rite de passage » et que la mort était de plus en plus occultée, elle a rebondi curieusement avec le Halloween des enfants, sous l’œil complaisant du commerce mondial.

Devant la multiplicité et la complexité du phénomène, les chercheurs hésitent à élaborer une véritable « anthropologie de la mort ». [Cette] causerie n'en a pas l'ambition, elle cherche seulement à contribuer au débat que le renouveau des temporadas (fêtes saisonnières liées au « patrimoine culturel immatériel ») suscite en pays d'oc."

Claude Alranq
vignette_martror.jpg
Martror, la fèsta dels mòrts / Claude Alranq
Alranq, Claude (1947-....)

« De que demòra uèi de la fèsta dels mòrts ? »

Es per aqueles mots que Claudi Alranq començava sa conferéncia sus Martror, la fèsta dels mòrts, enregistrada lo 29/10/2014 al Teatre de Pesenàs, en amont de las fèstas de Martror, organizadas dins l'encastre de las Temporadas de Pesenàs.

Retrobar la transcripcion d'aquela conferéncia sus Occitanica.

vignette_10548.jpg
Videoguidas Aigas Mòrtas
Centre interrégional de développement de l'occitan (Béziers, Hérault). Auteur
Kaleo design. Metteur en scène ou réalisateur


En caminant per carrièras dins Aigas Mòrtas, benlèu que passaretz carrièra Nicolas Lasserre. Qual èra doncas "Mestre Nicoulau" ? Descobrissètz-lo, e amb el l’istòria de sa ciutat. En barrutlant près de las muralhas, poiretz, per la fièra d’Aigas Mòrtas, veire l’abrivada. Qu’es aquò ? Per respondre a tot sus la bovina, seguissètz doncas una guida de tria : lo quite marquis Folco de Baroncelli   !

Aquestas videoguidas d'animacion foguèron realizadas en 2014 dins l'encastre del projècte e-Anem, finançat pel FEDER en Lengadòc-Rosselhon.

montpelhier-albucasis.JPG
Videoguidas de Montpelhièr
Centre interrégional de développement de l'occitan (Béziers, Hérault). Auteur
Kaleo design. Metteur en scène ou réalisateur
Las colleccions de la Bibliotèca de Medecina de Montpelhièr consèrvan un manuscrit occitan medieval preciós e misteriós, la Cirurgia, qu’a pas encara liurat totes sos secrets. Saupre se devem aquela traduccion occitana del cirurgian d’Al-Andalus Albucasis al comte Gaston Febus, Gaston III de Fois Bearn ?

Una autre domeni que demorèt lontgemps, sinon una sciéncia, al mens un biais vertadièr, es lo de la bugada. Las damoiselas de Grabèls, una comuna al nòrd de Montpelhièr, se ne faguèron una especialitat.

Aquestas videoguidas d'animacion foguèron realizadas en 2014 dins l'encastre del projècte e-Anem, finançat pel FEDER en Lengadòc-Rosselhon.
vignette_10546.jpg
Videoguidas de Limós
Centre interrégional de développement de l'occitan (Béziers, Hérault). Auteur
Kaleo design. Metteur en scène ou réalisateur

Durant dix semaines, Fecas et Godilhs prennent possession de Limoux. Plus d’un mois de fête pour le carnaval le plus long du monde, arrosé à l’occasion de sa dernière soirée, la Nuèit de la Blanqueta, par le cru du même nom, le mythique vin blanc pétillant de Limoux.

Ces vidéoguides d'animation ont été réalisés en 2014 dans le cadre du projet e-Anem, financé par le FEDER en Languedoc-Roussillon.

sant-ipolit.JPG
Vidèoguidas de Sant Ipolit del Fòrt
Centre interrégional de développement de l'occitan (Béziers, Hérault). Auteur
Kaleo design. Metteur en scène ou réalisateur

Per de sègles, la manhanariá e la transformacion del cocon de manhan en un textile preciós son demoradas un secret oriental asprament gardat. Pasmens, a la Renaissença, aquel es bravament desvelat e començan en França de produsir d’un biais intensiu aquel produch de luxe.
Còp d’uelh sus la sericicultura cevenòla e còp de projector sus l’enfant del país Anne Clément, una femna de teatre que sas creacions contemporanèas an jogat un ròtle clau dins lo reviscòl del teatre occitan.

Aquestas videoguidas d'animacion foguèron realizadas en 2014 dins l'encastre del projècte e-Anem, finançat pel FEDER en Lengadòc-Rosselhon.

vignette_10544.jpg
Videoguidas d'Alès
Centre interrégional de développement de l'occitan (Béziers, Hérault). Auteur
Kaleo design. Metteur en scène ou réalisateur

Quin es lo ligam entre l’autor del primièr diccionari lengadocian-francés e Rotland, un dels caps camisards ?
Totes dos viravan dins lo canton d’Alés. De fach, es al mas Sobeiran, uèi Musèu dau Desèrt, a Mialet, que nasquèt en 1680 Pèire Lapòrta dich Rotland. Qualques annadas après, en 1710 naissiá  Pierre-Augustin Boissier de Sauvages : se Lapòrta a luchat per la libertat de culte, es en favor de la lenga occitana que Boissier de Sauvages, membre d’una granda familha alesenca, orienta son accion.

Aquestas videoguidas d'animacion foguèron realizadas en 2014 dins l'encastre del projècte e-Anem, finançat pel FEDER en Lengadòc-Rosselhon.
 

vignette_10543.jpg
Videoguidas de Menerbés
Centre interrégional de développement de l'occitan (Béziers, Hérault). Auteur
Kaleo design. Metteur en scène ou réalisateur

Leon Còrdas passa las primièras annadas de son enfança dins la ciutat medievala de Menèrba, sèti d’episòdis màgers de l’epopèa catara. Retorn sul percors de l’autor occitan de la peça Menerba 1210 e mai sul sèti sagnós que marquèt aquesta annada tragica.

Aquestas videoguidas d'animacion foguèron realizadas en 2014 dins l'encastre del projècte e-Anem, finançat pel FEDER en Lengadòc-Rosselhon.

sus 1540