Explorar los documents (14803 total)

vignette_sejar.jpg
Pascal BOUDY
Jean-Pierre LACOMBE
Aquel film documentari d'una durada de près d'una ora descriu un fenomèn economic e social d'amplor sus nòstra bassa Correze. Los joves, dats alara qu'avián atench l'edat de l'adolescéncia , se logavan sus las montanhas del Cantal per dalhar a la dalha. Aquela practica a perdurat fins a l'endeman de la segonda guèrra mondiala abans l'arribada de la mecanizacion. Los joves de la comuna de Ménoire èran nombroses de partir en « Auvèrnhe ». L'institut d'estudi de l'occitan (IEO) a acceptat de trabalhar sus la salvagarda d'aquela memòria, sus la proposicion del cònsol màger de Ménoire.
Marcel Groa , degan de la comuna de Ménoire, Édouard Arrestier de la comuna vesina, Sent Ilari Taurieux, Albert Borie de Molons sus Dordonha an agut l'amabilitat de nos far partejar los sovenirs de lor joventut. D'autres testimònis corresians an enriquit aquel document, atal coma d'auvernhats dont los parents èran emplegaires.

FICHA TECNICA 


Una produccion IEO Lemosin, per Pascal BOUDY e Jean-Pierre LACOMBE
Descobrissètz la banda anòncia del filme AQUÍ
vignette_alloallo.jpg
Marie Baltazar
Jean-Michel Martinat
Un film documentari de Marie Baltazar e Jean-Michel Martinat, amb los estatjants del País Carcassonés

En França, alara que los planhs repetats contra los gals, las clòscas e autres bruits de las campanhas conduson a prene mesuras de salvagarda, que pensar dels nautparlaires que, dins Aude al delà, difuson cada jorn, a votz fòrta e en musica, d'anóncias divèrsas e variadas dins las carrièras dels vilatges ? La paraula es aquí, donada als estathants del País carcassonés que, testimoniant d'aquela tradicion pròpia a lor territòri, contan en filigran, l'evolucion del monde rural de l'après-guèrra als nòstres jorns, d'estructuras vilatgesas coma de sensibilitats. Un pas de costat dels sons per mièlhs entendre çò que fa sens per aquelas e aqueles qui vivon los vilatges. 

Marie Baltazar es etnològa, cercaira associada al LISST (Universitat Tolosa Joan Jaurés, CNRS, EHESS). Dins lo quadre de sas recèrcas sus las relacions que las gents entretenon amb lor environament sonòr, a dirigit de 2020 a 2022 l'enquèsta etnografica aculhida pel Garae Etnopòl sus las publicacions sonorizadas per nautparlaire dins lo País Carcassonés.
Res de çò que concernís lo reialme de l'imatge es pas estrangièr a Jean-Michel Martinat, fotograf, preneire d'imatges audiovisuals, realizator. Discípol de Maurice Faillevic, es tanben lo coneisseire melhor dels films virats dins Aude dempuèi l'origina del cinèma. Dempuèi mantuna annada, met son saber-far al servici de films documentaris realizats sustot dins l'encastre del Pargue natural regional de la narbonesa en Mediterranèa.

FICHA TECNICA 


Amb la participacion dels estatjants, dels elegits, dels agents municipals de Carcassona Agglo e de la Communautat de Communas de la Montanha Negra.

Realizacion : Marie Baltazar
Imatge : (presa de vista, montatge) : Jean-Michel Martinat
Son (presa de son) : Jean-Michel Martinat, Marie Baltazar, Son (montatge, mastering) : estúdio del rei e Lums de la vila
Concepcion grafica : Yahnn Owen
Descobrissètz la banda anòncia del filme AQUÍ


vignette_nou.jpg
CIRDOC - Institut occitan de cultura
La Rampe - TIO
Association Cròca-Luna
NOÙ#1, c'est 4 jours de teatre carrément viu, pour les petits et les grands ! Le détail de la programmation du festival est à retrouver dans le tiré à part Tè ! à découvrir ici.  La billetterie est ouverte en ligne ici. Du 4 au 7 octobre 2023 à Saint-Affrique, avec Cròca-Luna et La Rampe-TIO, découvrez la création occitane au travers de spectacles exceptionnels, accessibles à tous et à toutes.

Le jeudi 5 octobre, le CIRDOC - Institut occitan de cultura s'associe au festival pour proposer aux professionnels du théâtre occitan et au monde enseignant un temps d'échange et de rencontre. 

Jeudi 5 octobre 2023 / 16h30 à 18h30
Salle le Familial - 7 Rue Frangi et Ortega -12400 Saint-Affrique

Participer à distance (sous réserve de bonnes conditions de diffusion) : ici

Infos et inscriptions : stella [a] larampe-tio.org  / prod-edu [a] oc-cultura.eu

vignette_letra16.jpg
CIRDOC - Institut occitan de cultura

« Cent seringues, vers la muraille,/bien remplies non pas de mitraille,/mais d’un produit dont le seul nom/ rendrait le vers trop polisson,/ écartèrent la populace/qui d’en haut défendait la place./ Du diable si un y resta, tant ce machin les empesta !/ ». Avec l’abbé Jean-Baptiste Fabre, dont nous célébrons le 240ème anniversaire, nous pouvons mettre de la couleur dans une rentrée quelquefois pesante. Fèlix-Marcel Castan parlait de la « fraternité des écrivains liés à leur peuple, compagnon littéraire pour tous ». Avec Fabre nous sommes appelés à redécouvrir derrière la blague, la virtuosité, dans la satire, la poésie, celle d’une langue qui n’est pas séparée de la matière qu’elle exprime, où le mot contient encore la chose qu’il représente. Là est « le vers trop polisson », il n’ a pas besoin d’être dit pour être déjà senti. Alors n’oublions pas la leçon du père Fabre, l’excellence culturelle se révèle souvent loin de tout esprit de sérieux, lui qui disait « Ici le patois m'échappe;/ Monseigneur excusez-le;/ dès que je suis de bonne humeur/ cette folie me prend ».      


1. Jean-Baptiste Fabre, Lou Siégé dé Cadarôussa. Le siège de Caderousse, A l’asard Bautezar! (1797) 2023, p. 114. 
2. Fèlix-Marcel Castan, Argumentari. Lo semen del militantisme, IEO, Ensages, 1994, p. 59.  
3. Jean-Baptiste Fabre dins, Marcel Barral, “J.-B Favre. Poèmes inédits en langue d’oc”, Revue des langues romanes, LXXVII, 1967, pp. 125-144.   

Descobrir la Letra en Òbra 15 - Julhet/Setembre de 2023: AQUI
vignette_Eurofonik-2021.jpg
La place des femmes dans les musiques trad' aujourd'hui : rencontres professionnelles de la FAMDT 2021
Hougron, Maël. Directeur de publication
Cogrel, Alban (19..-....). Directeur de publication
Publicacion deus encontres professionaus deu hestau Eurofonik 2021, organizadas peu Pabalhon Navèth e la FAMDT, dens l'encastre deu projècte "Tambors batentas !". Testimoniatges, intervencions e debats a perpaus de la plaça de las hemnas dens las musicas tradicionaus.
logo_ethnopole.jpg
CIRDOC-Institut occitan de cultura
Ministère de la Culture

“L'apellacion Etnopòle que s'estaca a ua institucion labellizada peu Ministèri de la Cultura qui, en matèria de recèrca, d'informacion e d'accion culturau, òbra au còp au plan locau e au nivèu nacionau. Per aquera reconeishença, lo Ministèri qu'enten, dens lo quadre pròpi a cada estructura, promòver ua reflexion de nivèu haut s'inscrivent tot au còp dens los èishs grans de desvolopament de la disciplina etnologica e dens ua politica de constitucion de las basas d'ua accion culturau concertada.


Lo hialat que compta 12 Etnopòles despartits suu territòri .”


L'Institut Occitan d'Aquitània, vadut en 2019 CIRDOC-Institut occitan de cultura, qu'ei labellizat Etnopòle despuish 2014 peu ministèri de la Cultura qui reconeish atau l'interès nacionau de la soa accion dens l'inventari e la mediacion numerica deu Patrimòni culturau immateriau, e que'u confereish la mission nacionau d'animacion de la recèrca en etnomusicologia de França.

L'Establiment Public de Cooperacion Culturau CIRDOC-Institut Occitan de Cultura qu'arcuelh los Encontres nacionaus deus Etnopòles 2023 a La Ciutat a Pau. Aqueth eveniment organizat en associacion dab lo Ministèri de la Cultura qu'a entà tèma “Los Etnopòle e lo patrimòni viu”, 2023 estant l'annada deu 20au anniversari de la Convencion entà la sauvaguarda deu Patrimòni culturau immateriau de l'UNESCO.

Encontres nacionaus deus Etnopòles 2023

Pau - La Ciutat - Plaça François Récaborde

Los Etnopòles e lo patrimòni viu


Diluns 25 de seteme     

Jornada de seminari intèrne aus etnopòles (Salle de recepcion - bastiment Cerquem ! )

Arcuelh de Jean-Luc Armand, Conselhèr regionau de Navèra Aquitània, delegat a las lengas e culturas regionaus, e de Cyril Gispert, director generau deu CIRDOC–Institut occitan de cultura.



Dimars 26 de seteme     

Jornada publica (Salle de recepcion - bastiment Cerquem ! ) - Gratuit sus inscripcion.  


9h15-9h30  Arcuelh


9h30-9h45   Introduccion


9h45-11h   Taula arredona Creativitat e patrimòni viu

Qué los principis qui estructuran la Convencion entà la sauvaguarda deu patrimòni culturau immateriau, sia l'implicacion de las comunautats patrimoniaus, la coneishença e la reconeishença d'un patrimòni viu (creatiu, incarnat, materiau-immateriau, culturau-naturau), e l'imperatiu de sauvaguarda, qu'obreishen com perspectivas d'accions a las institucions culturaus : inventivitat dens lo maine de la mediacion culturau e de la museologia, ligams dab la creacion artistica, despartimentatge de las categorias e dispositius deu patrimòni naturau e deu patrimòni culturau, etc. ?


Dab la participacion de : Karine Le Petit – La Fabrica deus patrimònis en Normandia ; Antoine Huerta – Umanitats océanes ; Alice Fromonteil – CFPCI ; Sylvie Sagnes – GARAE ; Jean-Jacques Castéret – Etnopòle occitan & Marion Llorach – País de Bearn.



11h-11h15            Pausa


11h15-12h30      Taula arredona Cooperacions : hialats, territòris, disciplinas

En se prement deus cas concrèts o deus projèctes, aquera segonda taula arredona qu'explorarà las capacitats deus etnopòles a religar los actors au delà de las lors zònas d'accions abituaus, a intricar las problematicas de recèrca e los enjòcs de l'accion culturau, a crotzar las crisis e los enjòcs territoriaus.

Dab la participacion de : Terexa Lekumberri – Etnopòle basco ; Julie Oleksiak – Musicas territòris interculturalitats ; Philippe Hanus – Migracion, frontèras, memòria ; Antonin Chabert – Sabers de la natura ; Caroline Darroux – Que la fabrica sociau orau.


12h30-14h     Repaishs au Vind’Òc


14h-15h     Projeccion deu filme Allo allo, entenetz-vse dens las nostas campanhas ? un filme documentari de Marie Baltazar e Jean-Michel Martinat, dab los abitants deu país carcassonés, produccion Garae etnopòle.

Presentacion e discussion dab Sylvie Sagnes, etnològa e presidenta deu GARAE



15h-15h45   Actualitat scientifica e culturau deus etnopòles



15h45 -16h   Barradura


16h15 - 17h30    Visita de la mustra “Aussau 1920”, Musèu de las Bèras arts de Pau.

vignette-mireille.jpg
L'Occitana Prod
Opéra du Grand Sud
En 1904, l'escrivan Frederic Mistral recebiá lo Prèmi Nobel de literatura. Un de sos caps-d'òbra, Mirèio en lenga d'òc, inspirèt lo compositor Charles Gounod per crear l'opèra Mireille en francés, a partir de l'obratge del poèta provençal. Uèi, aquel opèra dels mai bèls repren vida dins una coproduccion Opéra du Grand Sud – L'Occitana Prod.
Ne saber mai sus la creacion

Orquestra: Orquestra Mozart del Capitòli de Tolosa
Direccion Musicala:
E. Plasson
Met en scèna :
J. Brun
Recitant dins lo ròtle de F. Mistral :
Joanda
Votz bassa :
JM Malzac
Soprano :
Anaïs Constans
Ténor :
François Almuzara, JM Ballester
Mezzo-soprano :
M-A Todorovitch
Amb egalament
T. Epstein, A. de Guérines, N.Stenberg, Les Treilles cazoulines, e la creacion lum de J.Guardiola, la creacion audiovisuala de N.Crespo, la creacion dels costums de l'Ostal Grout.

Representacions los dissabte 16 e dimenge 17 de setembre de 2023 a 21h00

Luòc : Cave du Château de Colombiers , place du 3ème millénaire 34 440 Colombiers

Tarifa : 40 € / 15 € (-10 ans)

Venda bilhetas : Office Tourisme du Canal du Midi au St Chinian (04 67 85 29)/ Florista Maraussan (09 50 65 75 65)/ Abbaye de Fontcaude (34460)

Informacions : occitanaprod@gmail.com

vignette-mireille.jpg
L'Occitana Prod
Opéra du Grand Sud
En 1904, l'escrivan Frederic Mistral recebiá lo Prèmi Nobel de literatura. Un de sos caps-d'òbra, Mirèio en lenga d'òc, inspirèt lo compositor Charles Gounod per crear l'opèra Mireille en francés, a partir de l'obratge del poèta provençal. Uèi, aquel opèra dels mai bèls repren vida.

L'istòria

Dos joves, Mirèio e Vincèn, s'aiman d'un amor impossible. La lei sociala, los pretendents de Mirèio, l'argent los separan. Desesperada pel refús que son paire opausa a lor maridatge, Mirèio fugís lo mas familial e part pregar sul tombèl de las Santas-Maria, en Camarga. Travèrsa aquel paisatge provençal en plen solelh en direccion de la mar…

Lo cap d'òbra

Meravilhosa epopèa ont Frederic Mistral evòca los fastes, la cultura e la lenga de sa Provença natala, aquel poèma de dotze cants valrà la glòria a son autor. Un pur cap d'òbra mes en musica en 1864 per Charles Gounod en francés e en 5 actes, plaçat jol signe de Mozart, Mendelssohn o encara Weber.

Compositor : Charles Gounod
Libretista : Michel Carré
Data de creacion : 1864
Luòc de creacion : França
Nombre d'actes : 5
Lenga originala : Francés
Ostal d'opèra - produccion originala :
Théâtre Lyrique
Libret inspirar del poèma provençal de
Frederic Mistral, Mirèio (1859)

Una supèrbia distribucion

Orquestra: Orquestra Mozart del Capitòli de Tolosa
Direccion Musicala:
E. Plasson
Met en scèna :
J. Brun
Recitant dins lo ròtle de F. Mistral :
Joanda
Votz bassa :
JM Malzac
Soprano :
Anaïs Constans
Ténor :
François Almuzara, JM Ballester
Mezzo-soprano :
M-A Todorovitch
Amb egalament
T. Epstein, A. de Guérines, N.Stenberg, Les Treilles cazoulines, e la creacion lum de J.Guardiola, la creacion audiovisuala de N.Crespo, la creacion dels costums de l'Ostal Grout.
Informacions :
occitanaprod@gmail.com
Coproduccion :
Opéra du Grand Sud – L'Occitana Prod

Opéra de poche et actions pédagogiques

L’Occitana Prod et Opéra du Grand Sud prepausan als ensenhaires e a lors classas de sessions pedagogicas amb d'artistas intervenents especializats a l'entorn de l'òbra e de l'opèra Mirèio en lenga d'òc/Mireille en francés, dins un format adaptat als escolans.
Es « l'Opèra de pòcha ».

Ne saber mai :


vignette-60493.jpg
Beaume, Ivona
« Ivona obsèrva lo mond a l’espèra de l’eveniment. Son inspiracion es sens bòlas que se va noirir de l’actualitat, d’anecdòtas, d’articles scientifics coma d’istorietas de uèi o dau passat, de la vida vidanta fin finala. Fina cosinièra, dins sas recèptas coma dins sos escriches, sap ajustar la punta de sal que dona de gost o apondre los qualques grans de pebre que fan ressortir sa composicion mas tanben lo vinagre quand li sembla necite e que las circonstàncias ne fan mestièr ».

Aqueste libre recampa, de passejadas en soscadissas au fial de l’aiga, de cronicas que la primièra espeliguèt dins lo temps de la covid. Volgut bilingüe per fissar la curiositat dels novèls estatjants aculhits en riba de Taur ; mas tanben per tornar donar lo chuc e lo muc de sa lenga a aqueles d’aquí.
vignette-60492.jpg
Segondy, Jean-Louis
Amoroses de la lenga occitana, apassionats d’ornitologia, de l’origina dels mots e dels noms vernaculars, aqueste libre es fach per vautres.

En mai 286 fichas d'aucèls polidament illustradas per de fotografias, lo libre presenta un vintenat de paginas sus las "paraulas d'aucèls" (mimologismes e onomatopèas) e de reviradas de las fabliòlas d'Esòp ont i a un aucèl, dau grèc a l'occitan, per Joan Pau Bringuièr. Obratge de vulgarizacion, las intradas se fan en francés, lo libre conten atanben la traduccion de las fichas dins aquela lenga e d'ensenhadors que permeton de passar d'una lenga a l'autra e de s'i retrobar.
sus 1481