Explorar los documents (14902 total)

vignette_pastoralavolurs.jpg
CIRDOC - Institut occitan de cultura

PRESENTACION 

La Rampe-TIO interprèta lo tèxte crudèl mas poetic de Max Rouquette, tornant visitant lo genre tradicional de la pastorala.
Un ser de Nadal, un ric païsan e son esposan se planhon de la pigresa dels paures. Dos mendicaires frapan a la pòrta e pervenon a convéncer la femna que son Sant Pancraci e Sant Grabié en mission sus tèrra. Aculhits coma cal, los dos pretenduts sants fisan a lors dos òstes un grand secrèt : un tresaur es escondut jos la tèrra a una lèga del mas.
L’espectacle, en cors de creacion, serà presentat al public al sortir d’una setmana de trabalh.


INFORMACIONS PRACTICAS 

CIRDÒC - Institut occitan de cultura : Béziers, 1 Boulevard Duguesclin


Entrada gratuita sus inscripcion : 

secretariat@oc-cultura.eu / 04.67.11.85.13. 

vignette_literari_pinsaguel.jpg
Médiathèque Salou Casaïs de Pinsaguel
CIRDOC - Institut occitan de cultura
Occitanie Livre et Lecture
Librairie de la Renaissance

PRESENTACION 



Carta blanca a l'autritz Cecila Chapduelh per aquel segond cafè literari a Pinsaguèl. Lecturas, escambis, talhièr practic, seràn al programa d'aquel rendèz-vos familhal.

Per aquela segonda annada, lo cafè literari « Total Festum literari » prepausat pel CIRDOC e la mediatèca Salou Casaïs de Pinsaguèl, dona carta blanca a l'autora Cecila Chapduelh a l'entorn de son recuèlh « Mina de plomb, mina de ren - Mine de plomb, mine de rien ».
L'obratge, paregut en 2023 en cò de las edicions Jorn, dona a ausir lo cant d'una femna liura. Un rdv entre escambis, lecturas mas tanben practicas, puèi que l'artista vos prepausa de vos ensajar al vòstre torn a la mina de plomb.


INFORMACIONS PRACTICAS 

Médiathèque Salou Casaïs - 1 rue du Ruisseau, 31120 Pinsaguel

Entrada gratuita sus inscripcion : 

 mediatheque@mairie-pinsaguel.com /  05.61.76.88.68.

vignette_webinari-barroc.jpg
CIRDOC - Institut occitan de cultura
Rectorat de l'Académie de Montpellier

Per Sylvan Chabaud (Mèstre de Conferéncias en Literatura occitana modèrna e contemporanèa a l’Universitat Paul Valery, laboratòri ReSO) e Florian Bart (responsable del patrimòni escrich al CIRDÒC – Institut occitan de cultura)

Événement proposé en collaboration par le Rectorat de l'Académie e Montpellier et le CIRDOC - Institut occitan de cultura

PRESENTACION

Als sègles XVI e XVII, la literatura occitana explòra de vias novèlas dins un periòde istoric trebolat, entre ombras e luses, guèrras de religions e descobèrtas scientificas, vanitats e plasers de viure. L’escrich occitan ven, entre Provença, Lengadòc e Gasconha e jos la pluma d’autors variats, un territòri d’experiéncias poeticas generosas e pivelantas. Aquel webinari vos menarà sus las peadas d’aqueles primièrs escrivans modèrnes.
Concebut pels ensenhaires, aquel temps de formacion es dubèrt a l’ensemble del public.

INFORMACIONS PRACTICAS 

Lo dimars 30 d'abrial de 2024 a 18:00
En linha - Ligam de connexion Zoom sus inscripcion alprèp de prod-edu@oc-cultura.eu e afichat sus aquesta pagina lo 30/04
1749266450.jpg
ADECC
Cette étude sur le hautbois du Couserans réunit pour la première fois chercheurs, musiciens et passionnés afin de mettre en commun et de faire partager les connaissances sur ce qu'était et ce qu'est aujourd'hui l'aboès.
Des sources écrites aux témoignages oraux, l'ouvrage redessine les différentes facettes de l'objet.
Instrument de musique et de médiation d'un territoire, acteur d'une histoire, témoin d'un mode de vie, il traverse les décennies et regarde passer les modes.
vignette_60807.jpg
Casanova, Jean-Yves
Malgré des tentatives anciennes et récentes, notamment celles de Marcel Carrières, Charles Camproux, Philippe Gardy et Emmanuel Desiles, l’histoire des premiers romans écrits en langue d’oc, du moins en prose, n’a pas été vraiment analysée dans sa globalité, son étendue géographique et sa chronologie. Ce présent volume tente de remédier à ce manque en mettant en perspective les différents romans en langue d’oc parus de 1840 à 1930. La première date correspond à l’apparition du genre en ce XIXe siècle, textes imprimés en volume, en diverses livraisons, sous forme de roman-feuilleton, ou même restés manuscrits ; cette date d’ouverture se réfère à celui de Garcin, La Roubinsouno prouvençalo, premier opus du genre. La date limite est celle des années qui suivirent la parution de La Bèstio dóu Vacarés de Joseph d’Arbaud, tentative exemplaire de constitution d’une langue romanesque remarquable. La présente étude comporte un corpus de plus d’une cinquantaine de romans, certains connus, d’autres peu étudiés, d’autres encore inconnus, restés manuscrits ou publiés dans des périodiques peu accessibles, comme Estève de Valèri Bernard ou les romans toulousains parus dans Lé Gril. Ce travail se concentre donc sur cette mise en perspective chronologique, tout en donnant de ces romans un large aperçu analytique et sociologique afin qu’ils puissent être replacés dans un mouvement plus large. Enfin, ce travail pose une série de questions sur la définition du genre, sa socialisation, sa permanence ou son absence dans l’histoire de la littérature d’oc, le lectorat qui y est afférent, puis tente une comparaison avec des situations semblables, celles de l’émergence des romans catalans, corses et bretons.
vignette_60806.jpg
Marsal, Édouard
Edouard Marsal (Montpelhièr, 1845-1929) es conegut coma pintre e illustrator, mas tanben coma felibre, aparaire convençut de la lenga d'òc. Son obratge Dins las carrièiras dau Clapàs, publicat en 1896, recampa cinquanta retraches en mots e en images del pichòt pòble montpelhierenc : mercands e mercandas de carrièira (de vin, de vinagre, d'ensalada fèra, de cagarauletas, de lach de sauma, cabra o vaca, de merçariá, de tripas, de jornals, de benhets, de bonbons.), amolaire, escuraira, cardaire, brutlaire de vin, descrotaire de sabatas, mas tanben marginals a l'encòp comics e tragics (nècis, colcavestits, ibronhas). Un Montpelhièr popular e avalit, lo Clapàs d'un còp èra, s'anima jos nòstres uèlhs de totes aqueles ganha-pichòt, d'aqueles gents de pauc que son l'anma de la vila e que Marsal fa parlar, amb totas lors cridas de mestièr, dins la sola lenga que coneisson : l'occitan. A caduna de las 50 gravaduras respond una fòto actuala del site ont figura lo personatge, presa exactament dins la perspectiva del dessenh e permetent aital de mesurar la permanéncia e las mudasons de Montpelhièr. Una mapa dels endreches dessenhats invita a visitar la vila d'un autre biais, sus las piadas d'Édouard Marsal, un guida plen d'umor e de tendresa per aquelas vidas minusculas que reviscòla dins aquelas paginas. Òbra artistica e literària en meteis temps que document irremplaçable.

Transcripcion en grafia classica, traduccion e fotografias de Pascal Wagner.
vignette_60805.jpg
Lesfargues, Bernard
La poésie occitane est, à l’heure actuelle, la plus ancienne des poésies vivantes. Celle de Bernard Lesfargues, dont nous commémorons cette année le centenaire de la naissance, est reconnue riche, vivante, contemporaine, de haute qualité. En rendant compte de tout ce qui est humain, elle nous réconforte. Nous lui avons souvent entendu dire que son rapport à sa langue d’écriture était bien différent suivant qu’il s’agissait de l’occitan ou du français. Pour lui, l’occitan était naturel, intime, viscéral, il venait du plus profond de son être. Pour ce florilège, il a opté pour un mélange de poèmes anciens et récents. Nous trouvons dans cet ouvrage un résumé parfait des principaux thèmes chers à Bernard.

Pour le CD, en associant, pour la partie française, son épouse Michèle et leur amie Béatrice Becquet – toutes deux à la diction parfaite –, il était sûr de sa réussite. Et que dire de l’intense émotion qui émane, en entendant la voix de Monique Burg, associée à celle de Bernard, dire des textes, qui, nous le savons, lui étaient très chers. La présence de Maurice Moncozet, spécialiste de musique médiévale, complète le lien explicite entre l’oeuvre du poète du XXe siècle et celle des Troubadours, dont il était un fervent admirateur.

« Poèmas, Poèmes », un livre + CD de 42 textes en occitan et en français, avec un bonus « Can vei la lauzeta mover... » de Bernard de Ventadour, retrouvé par Maurice Moncozet.
vignette_60804.jpg
Roanet, Maria
Aquí lo viatge extraordinari d’un capitani vièlh, reirevièlh, lo capitani Campani. Figuratz-vos qu’a mai de 400 ans ! A estralhadas totas las mars, totes los oceans, tòca tèrra e se retira dins son monde, lo monde dels sòmis. Lo Capitani Campani, un conte encantaire e oniric de Maria Roanet.

Dessenhs de Cl. Foenet.
vignette_ra2023.jpg
CIRDOC - Institut occitan de cultura
Romain Diant - Studio Asensò (graphisme)
Perrine Alsina (trad.)
Sèrgi Javaloyès (trad.)
[ Bilanç de l'annada ]

Retorn sus una annada rica en accions culturalas e patrimonialas. 
Fòrt de sos dos labèls, Colleccions d’Excelléncia e Etnopòl, lo CIRDÒC - Institut occitan de cultura contunhèt en 2023 lo desvolopament de son accion dins totes los domenis d’intervencion definits per son projècte scientific, cultural, educatiu e social, e confirmèt son ròtle de menaire en
matèria de cooperacion territoriala per la coordinacion d’operacions patrimonialas, de lectura publica e d’engenheria culturala d’envergadura granda. D’un costat l’engatjament dins
las commemoracions dels centenaris Robèrt Lafont e Bernat Manciet illustrèt la pertinéncia del nivèl interregional dins la co-construccion d’un programa coerent e projectable a l’escala, mai larga, de l’espaci occitan. D’un autre costat, lo succès
del projècte montpelhierenc Martor. L’esprit des lieux, amb la participacion de centenats d’escolans e collegians de la vila, demostrèt la capacitat de l’establiment a renovelar sos formats
a la dimension d’una metropòli.
Enfin, la co-organizacion a Pau de la barradura del programa
europèu LIVHES en preséncia de Tim Curtis, Secretari de la
convencion de l’UNÈSCO per la salvagarda del patrimòni cultural immaterial, testimonièt del nivèl de reconeissença aquesit sul subjècte al près d’institucions prescriptoras.
Lo CIRDÒC - Institut occitan de cultura ne contunha pasmens una politica de site amb la progression de sas cooperacions localas en relacion amb sos dos equipaments, la Mediatèca
a Besièrs e l’Espaci Lecturas e Descobèrtas a Pau. La valorizacion de colleccions occitanas e la promocion
de la lectura publica en lenga s’enriquís d’iniciativas de proximitat, en ligam amb las associacions, institucions e collectivitats, çò que permet a l’encòp d’estructurar los publics e de sosténer los actors culturals. A títol d’exemple, la collaboracion amb los conservatòris de las doas ciutats contribuís a alargar los malhums locals, renovelar las fòrmas de mediacion e inspirar las proposicions d’educacion artistica
e culturala en relacion amb los diferents partenaris academics.

Una annada de tornar descobrir mercés al Rapòrt d'activitat de 2023, disponible aquí.

Creacion visuala Asensò / Romain Diant.
vignette_ugugufilafil1.jpg
Delphine Lafon
Émilie Esquerré

L'ESPECTACLE


Presentacion

Doas preséncias.
Una anciana, una mens...
Una dins aquel monde, una dins l'autre.
L'una parla Occitan, l'autra francés.
E puèi i a una autra votz, mens jove,
que mèscla aquelas doas lengas sens se pausar de question.
Per qué la question es pas aquí. 

L'una e l'autra cantan,
arpentan e revisitan un territòri
inscrit dins los cosses
al fial del temps.

Un mescladís de lengatges,
oral, non-verbal, musical,
escambi golard,
batalha fosiga.

Téisser un ligam, esprovar sa resisténcia e sa soplesa.
Dobrir una via per se comprene,
s'ausir d'una riva a l'autra del riu,
d'un penjal a l'autre de la montanha
o de la vida.


LO PUNT DE DESPART DE LA CREACION

De qué seriá un espectacle jove public d'esséncia patrimoniala ?

D'un biais espontanèu, ai l'enveja de respondre dins la lenga mairala de mos grands : lo patés, que m'a envolopada, breçada, impregnada, que conta los noms dels luòcs, de las familhas, dels usatges. Un jorn ai sauput que s'apèla tanben occitan.

Enfant, se me lo transmetèt pas activament. Pertant, adulte, caliá pas grand causa per que ressorgisca, giscle e irriga de nombroses pans de ma vida de comediana.

Alara, germava lo desir de questiona d'una parta çò que fa raices e d'autra parta, la transmission inter e intrafamilhala. De qué transmetèm volontarament ? Qué causissèm de transmetre pas ? De que nos escapa e se transmet naturalament ? Es apareguda la question del ligam.

Cossí en 2024 se téisson las relacions entre las generacions ? Cossí las entreténer ? Es que son ligams visibles ? A qual punt sont resistents ?

A la sorça, i a ma menina mairala. Al près d'ela ai posat la terranha primièra, faita d'anecdòtas familialas (pichonas istòrias dins la grand), de contes, de vira-lengas, de cartografia mentala…

Aquela matèria primièra, inspirada de mas raices, es estada emendada, enriquida, tòrta e desviada per Emilie Esquerré que l'a faita bascular del costat de la ficcion. Lo raconte intim es vengut universal, prèst a èsser partejat.

Teissada amb de fial de jòia salvatja, per ieu, aquela creacion a pas de sens s'a pas l'escasença de faire virar la lenga Occitana, coma fasèm circular la bala, sens se pausar de question, per qué lo jòc contunhe. 

Delphine Lafon


NOTA D’INTENCION DE LA METAIRA EN SCÈNA

Aimi parlar de « ieu », aimi utilizar lo real, l'intim, perque cresi que cadun a un se a bastir, un ego amb lo qual viure. Lo mieu es diferent del tieu. En proclamant mos dobtes, mas diferéncias, daissi la possibilitat a l'autre d'èsser pas coma ieu. Ma cultura, ma mameta estaca plaça a las autras tradicions, als autres grands parents.

Aimi l'idèa de balhar aquò a de mainatges e de lor renviar la question : coma es ta mameta ? quala cançon coneisses ? danças ? e amb lor òc, lor non, lor istòria, se fabrica un mond, s'accèpta los vièlhs dels autres e lor cultura.

Lo plaser es çò que desirariái partejar. Ai plaser a jogar, cantar e dançar amb Delphine amb que partegi una cultura e de las emocions. Seriá ma direccion artistica sus aquel projècte : la jòia que fait comun.

Emilie Esquerré



Un espectacle Jove Public a partir de 6 ans, bilingüe Occitan-Francés. 

Una creacion d'esséncia matrimoniala portada per UGUGU, collectiu bordalés que met en ressonància la Lenga e la Cultura Occitanas.

Una creacion Jove Public 2024 sostenguda pel dispositiu Garage Résidence, coordonada pel CRMTL.

Equipa artistica

Impulsion, matèria primièra & jòc : Delphine Lafon

Escritura, mesa en scèna & jòc Emilie Esquerré

Agach exterior, scenografia Kristof Hiriart

Votz Léonie Laurent

Consèlh & arrengaments musicals : Marie Anne Mazeau

Costums Garland Newman

Acompanhament tecnic global Benoît Lepage

© Credit fòtos Nicolas Godin


FICHA TECNICA



Lo dispositiu escenic e lo rapòrt al public.

Al fons : dos fials a fardas.  Lo vent a fait volar lençòls, toalhons e caucetas... n'i a un pauc pertot sus l'espaci de jòc.

Aquí : una crinolina crincada. Una lampa ? Un paracasuda ? Una cabana ?
Aicí : una illeta per se metre a l'obratge. Boita a costura, sistèma son somari, papièr e gredons.

Un dispositiu escenografic volontarament espurat e totes terrenhs, çò que permet de jogar dins luòcs variats, pas forçadament dedicats a l'espectacle. 

L'espectacle s'adreiça en prioritat a d'enfants de 6 a 10 ans. An aquel atge, an ja l'usatge d'una o de mantunas lengas e son en mesura de faire de ponts amb un idiòme novèl. Faire sonar per eles dels cants e contes en occitan permetrà d'agusar lor percepcion e lor obertura a d'autras sonoritats, d'autras referéncias culturalas.

Esperam atisar lor golardisa pels escambis intergeneracionals e los ajudar a prene consciéncia de la riquesa que representan lors raices e lo lor mestissatge. 

De quala lenha te calfas ? De qual arbre davali ? De quala esséncia sèm constituits.idas ?

Durada : 40 minutas

Audiéncia minimum: 20 personas

Audiéncia maximum : 100 personas (segon configuracion)

Ficha tecnica sus demanda


Contacte :

Contacte Artistic : Delphine Lafon / 06 63 36 35 28 / ugugu.asso.33@gmail.com

Contacte Tecnic : Benoît Lepage / 06 81 42 45 96 / superbenouite@gmail.com

Collectiu UGUGU – 06 63 36 35 28 – ugugu.asso.33@gmail.com

sus 1491