Explorar los documents (148 total)

vignette_56097-1.jpg
Los halhars aus Pirenèus occitans
CIRDOC - Institut occitan de cultura
Aus Pirenèus centraus (candaus francés, espanhòu e andorran), los huecs de Sent Joan que s'alucan tot an, tradicionaument dens la nueit du 23 au 24 de junh. A nueit caduda, los abitants de Catalonha, d'Aragon e d'Andòrra que baishan dab halhas alucadas deus soms de las montanhas dinc aus lors vilatges, en botant lo huec a tot un seguici de halhèras preparadas de faiçon tradicionau, mentre que dens lo parçan occitan deus Pirenèus, un arbo (en generau un sapin o un hac) ei desapitat, henut dab conhs puish hicat a secar dinc a la halhèra a l'escadença de Sent Joan. Aqueth arbo tribalhat e a còps capurat d'un flòc que pòrta lo nom de "brandon" (francisme) o "eth har/halhar" en gascon.
Haro de Les (Val d'Aran) - © Mathilde LamotheHaro de Les (Val d'Aran) - © Mathilde Lamothe

En Comenges e Varossa, un recensament actualizat e precís de las comunas francesas qui hèn lo brandon/halhar qu'ei en cors : qu'a permetut d'identificar au mensh 87 vilatges qui hèn enqüèra aqueth tipe de huec de la Sent Joan en dus departaments (Hauts Pirenèus e Hauta Garona). Aqueth estat deus lòcs que permet d'identificar lo dinamisme de la practica, deus modèles d'organizacion recurrents (la comuna que pren sovent en carga la crompa e lo tribalh de l'arbo, mentre qu'ua associacion e s'ocupa de la partida animacion de la hèsta) e de las innovacions com los sistèmas de « huecs caminaires » qui altèrnan enter mei d’ua comuna.

© Matèu Bares© Matèu Bares© Matèu Bares

Que s’i considèra las hèstas ligadas aus huecs de Sent Joan com ua oportunitat de regenerar los ligams sociaus e d'en·hortir los sentiments d'apartenéncia, d'identitat e de continuitat de las comunautats, per’mor de ‘quò la lor celebracion que s'acompanha de sopars de grop e de cantas e danças tradicionaus. A bèths còps, que s’i atribueish foncions especificas a uas quantas personas : en comunas qui i a, qu'ei lo maire qui ei encargat d'ahuecar lo halhar/brandon de Sent Joan, aulhors, qu'ei un caperan qui l'aluca o lo benedeish. Bèth temps a, en vilatges qui i a, lo darrèr coble fresc maridat que devè alucar lo huec o sautar per dessús las eslamas.

Juzet-de-Luchon (Haute-Garonne) - © Patricia Heiniger-CasteretLuchon - © Patricia Heiniger-CasteretCierp-Gaud (Haute-Garonne) - © Patricia Heiniger-CasteretSarp (Hautes-Pyrénées) - © Patricia Heiniger-Casteret

Prometheus : Lo projècte de las hèstas deu huec

Lo 1èr de deceme 2015, l'UNÈSCO qu'a inscriut las "Hèstas deu huec deu solstici d'estiu dens los Pirenèus" sus la Lista representativa deu patrimòni culturau immateriau de l'umanitat. Au darrèr d'aquera reconeishença, lo projècte PROMETHEUS que cèrca a valorizar lo patrimòni commun d'Andòrra, d'Espanha e de França, los tres país concernits per aquera inscripcion.

Lo projècte qu'a tà tòca de transferir a la societat las coneishenças sortidas deu procèssus de recèrca universitària a l'entorn de las "Hèstas deu huec deu solstici d'estiu dens los Pirenèus" a travèrs accions de formacion e de sensibilizacion (maleta pedagogica, musèu virtuau, senhaletica territoriau...), a destinacion de las institucions publicas, de las associacions e de las enterpresas deu sector culturau deu territòri transfronterèr.

L’Etnopòle CIRDÒC-Institut occitan de cultura qu'ei implicat dens PROMETHEUS autant per çò qui ei de la coordinacion d'actors deu candau occitan deus Pirenèus, la mobilizacion de ressorsas numericas com per çò qui ei de la lor valorizacion numerica.

Lo portau deu projècte

© CC Neste-Barousse
vignette_56083.jpg
Loís Deufrèisho : un presoèr bearnés en Alemanha
CIRDOC - Institut occitan de cultura

Lo fons "La votz retrobada deus Peluts"

Lo fons "La votz retrobada deus Peluts" qu'ei uei conservat au Lautarchiv de l'Universitat Humboldt de Berlin e qu'a recebut l'estatut de Memòria deu monde per l'Unesco.
Aqueth programa d'enquèstas miat per la Königlich Preussische Phonographische Kommission (Comission fonografica reiau prussiana), creat en 1915 e tiengut secret tot lo temps deu conflicte, qu'avè tà tòca l'enregistrament de la diversitat lingüistica e culturau deus soldats de las armadas aliadas (250 lengas e culturas).    
Au miei deus 200 documents enregistrats au près deus presoèrs de l’Armada francesa que s'i recensa peu torn de 70 occitans : auvernhats, gascons de Bearn, de Bigòrra et deu Medòc ; lengadocians, lemosins, niçards e provençaus.

Loís-Auguste Deufrèisho


Loís Auguste Deufrèisho que vadó lo 25 de noveme 1889 a Pau (64) de Jean Deufrèisho, hustèr de mestièr, e Anna Toret, hemna de larèr.

Après aver obtiengut lo son brevet d’instruccion primària, que's vira tau mestièr de pintre publicitari.

Lo 5 d'octobre 1910, a l'atge de vint un ans, que junta lo còrps militar soldat de dusau classa e que l’enregistran sus la lista deu canton de Pau. Lo 30 de seteme 1911, que s’intègra aus soldats sapaires, qu'ei a díser un regiment de militars cargats de construsir los sosterrans au front, ço qui permet de desquilhar los edificis o las traucadas enemigas.

Lo 2 d'aost 1914, que respon a l'avís de mobilizacion generau e lo dia qui segueish qu'ei hidat a las armas dens lo 18au regiment d'infanteria.

Lo 21 de seteme 1914, lo 18au regiment d'infanteria que receu l’ordi de’s dar tau Camin de las Daunas au nòrd d'Oulches (02) entà har rampèu a l'avançada deus Alemans en aquera zòna deu front. Après aver arrecussat dab escaduda cinc contratacas alemanas, lo regiment que deu har arrèrpè. Qu'ei au cors d'aquera manòbra que Loís Auguste Deufrèisho despareish e ei empresoat peus Alemans au camp de Niederzwehren dens lo district de Kassel en Alemanha. Qu'ei deu temps deu son empresoament que la Comission fonografica reiau prussiana enregistra la soa interpretacion de tres cantas en bearnés : Beròja flor, Beròi chantur e sustot lo celèbre Bèth Cèu de Pau.
Loís-Auguste Deufrèisho, au prumèr reng, dusau a comptar de la dreta.
Qu'ei sonque au sortit de la Prumèra Guèrra mondiau, lo 2 de genèr 1919, qui ei fin finala repatriat en França.

Après la guèrra, que's retira a Pau e que's marida dab Maria Eulalia Labarteta lo 19 de noveme 1920. Qu'ei administrativament dispensat de totas obligacions militaras lo 15 d'octobre 1938.

Loís Auguste Deufrèisho que's moreish au domicili familiau a Pau, en 1940, a l'atge de cinquanta un ans.
AFFICHE_Uoe2021.jpg
M.A.R.P.O.C.
CIRDOC - Institut occitan de cultura
Dempuèi mai de quarante-cinq ans, l'Universitat Occitana d'Estiu (UOE) de Nimes, portada per la MARPOC, constituís un rendètz-vos estival  a l'entorn de l'actualitat dels sabers, del debat d'idèas e del rencontre cultural. Se debanarà aqueste an del 10 al 13 de julhet a Nimes a l'entorn de la tematica : « Òme / Animal : quinas evolucions dins las relacions ? ».

Coma totjorn, al long d'aqueles 4 jorns, conferéncias, taulas redondas, talhièrs... alternaràn en jornada amb los concèrts e espectacles propausats pendent la serada.  

Lo programa de l'edicion de 2021 es de descobrir çai-dessús.  

INFORMACIONS PRACTICAS :

Site internet : https://www.ieo30.org/
Contacte : marpoc30@gmail.com
Tèl : 04 66 76 19 09 / 06 32 19 92 67
MARPOC : 4 rue Ferdinand Pelloutier - Nimes
affichesalinelles21_A3LIGHT.jpg
Association L' Aucèu Libre
Comité des fêtes de Salinelles
CIRDOC - Institut occitan de cultura
M.A.R.P.O.C.
Aprèp una annada de pausa ligada al contèxte internacional, las segondas Rencontres de Salinelles : literaturas e creacions d'Òc actualas, se desrotlaràn los 11, 12 e 13 de junh dins lo vilatjòt de Salinèlas, prèp de Someire (Gard).
Aculhit per la comuna dins l'irangeria e lo pargue del castèl, aquel eveniment es un temps d'escambi e de descobèrta a l'entorn de la literatura en lenga d'Òc, dins una perspectiva dobèrta e viva, que fa lo ligam entre los tèxtes grands de la tradicion literària d'Òc.  

PROGRAMA DEL DIVENDRES 11, DISSABTE 12 E DIMENGE 13 DE JUNH DE 2020
Telecargar lo programa papièr

DIVENDRES 11/06/2021

cap. St Julien : « A l’entorn del roman »

- 20h00

> La religiosité cathare à la lumière des textes originaux (nouvelles traductions). Intervenants : Pilar Jimenez/Anne Brenon. Présentation des textes et causerie avec le public. 

> Lecture de Montségur (extraits) poème de René Nelli. Guy Mathieu  

> Azalaïs, intervention musicale filée au cours de la soirée.

DISSABTE 12/06/2021

Matinada capèla St Julien : « A l’entorn del roman »

- 09h30
> Lectura d'extraits de la Bestio dóu Vaccarès de Jousè d'Arbaud, per Annelyse Chevalier
> Lectura d’extraits de Lo libre dels grands jorns de Joan Bodon, per Joëlle Ginestet

Intermèdi musical

- 10h00 
> Robert Lafont : La Fèsta presentada per Danielle Julien
> Joan Ganhaire : entretens amb Joëlle Ginestet & Dominique Aussenac
> Jean-Claude Forêt : entretens amb Joëlle Ginestet & Dominique Aussenac
> Le roman catalan aujourd’hui : Joan-Lluis Lluis, entreten amb Jean-Yves Casanova

Intermèdi musical

- 12h00 : Projeccion poetica. "La Barca"(Marco Alvarez Novoa) : A.Surre-Garcia e N.Chemoul. Rencontre entre un escrivan occitan e una artista sefarada. 

- 13h-15h Pausa dejunar. Reservacion repais conselhada

Tantossada, Irangeria del castèl :

- 14h30 : Sèsta poetica « Voues de fremo d'aièr e d'uèi », acompanhada per Mona Hilaly, arpista.
Poètas contemporanèas (Cecile Chapduelh, Danielle Julien, Estelle Ceccarini, Pauline Kamakine, Danielle Estèbe Hoursiangou). 

- 16h00 : Contes pels enfants (Jos la pergòla, 01h30) Catarina Ramonda & Claudine Paul

- 16h15-16h45 : Lectura a doas voses : Aurèlia Lassaque e Àngels Gregori Parra, poèta catalan

Performanças poeticas - Capèla Sant Julian

- 17h30-18h15 : Duò poetic e musical, Aurèlia Lassaque e Mariona Sagarra (creacion)

- 18h15-19h00 : Performança musicala e poetica de Rodín Kauffmann et Rosalie Baudry  

Serada festiva - Pargue del castèl

- 19H30 : animacion de l’espaci editors. Actualitats de l’edicion en lenga d’Òc.

- 20h00 : sala dels marronièrs (Taulas redondas professionalas limitadas ) > Les revues d'oc + invités politiques, universitaires et institutionnels

A partir de 20H15 Repais foods trucks + animacion musicala musica d’Òc (CD)

21h00 - Concèrt CORIANDRE

 

PROGRAMA DEL DIMENGE 8 DE NOVEMBRE

« Debats actuals » - Irangeria del castèl

09h30 : Ecologia
La Réserve Naturelle Nationale de Camargue et le Parc Naturel de Camargue, histoires provençales engagées. Annelyse Chevalier
> Le sauvetage des chevaux de Przewalski, une histoire occitano-mongole. Claudia Feh. 
 
11h00 : L'Universitat Occitana d'Estiu. 40 ans que caminam e tenèm totjorn la dralha ! Association MARPOC 
 
11h40 : «Pourquoi parler occitan alors que tout le monde comprend le français ? » Michel Feltin-Palas. 

INFORMACIONS PRATICAS

Durant los dos jorns : Salon du livre d’Oc / Exposition photos d’Alice Traisnel / Bibliotèca efemèra del CIRDÒC - Institut occitan de cultura / Installation vidéo / mini salon du livre d’artiste

Editors, Librariás e Revistas

MARPOC, Credd’O, Édite-moi, Jorn, L’Aucèu libre, Aquò d’Aquí, Òc, Le Félibrige, Li Nouvello de Prouvenço, Letras d’Oc, Papiers coupés, Edition des Monteils...


Informacions : T/ 06 84 90 73 92 / 06 23 53 25 32
Facebook : LesRencontresdeSalinelles
vignette_vosesfemnas.jpg
CIRDOC - Institut occitan de cultura
Maison de région de Béziers

PRESENTACION

Inscrivent aquel eveniment dins la continuitat de la Jornada internacionala dels dreits de las femnas e la Quinzena de l'egalitat, la Maison de region de Besièrs e lo CIRDÒC-Institut occitan de cultura vos convidan a un eveniment numeric dedicat a las Voses de femnas occitanas. Un còp non fa pas lei, es a d'òmes, soven autors tanben, qu'avèm fisada la mission de metre en votz e en lum los tèxtes de lors consòrres, escasença de còps per eles coma per nosautres, de los tornar descobrir dins una autra frasejada, un autre apròchi. Pendent aquel eveniment numeric, vos convidaram a descobrir per una serada, tèxtes torn a torn seleccionats en dialòg amb l'autora, fisats per ela o daissats a la liura causida de l'interprèta.

De tèxtes eissits del repertòri de Maëlle Dupon, Anna Regord, Benedicta Bonnet, Danièla Julien, Miquèla Stenta, Lou Petít Ausèth, l'Auceleta o Cardarino ; e legits per Florian Vernet, Domenge Caucat, Christian Andrieu, Joan-Peire KLacomba, Joan-Paul Creissac, Joan-Paul Forêt o Joan-Ives Casanova...

RDV le 19/03 dins l'onglet "Discussion" de l'eveniment sus Facebook (Aquí) per fin d'accedir a las lecturas. Esitetz pas a vos inscriure per ne recebre lo rampèl !

INFORMACIONS PRACTICAS

Lo 19/03 a 18h30.

Eveniment numeric en linha, accessible gratuitement per la pagina Facebook del CIRDÒC - Institut occitan de cultura : Aquí

Un rdv en partenariat amb la Maison de région de Besièrs, propausat dins lo quadre de la Quinzaine de l'égalité
vignette_55884.jpg
Juli Ronjat (1864-1925) un lingüista europèu precursor
CIRDOC - Institut occitan de cultura
Captacion d'un collòqui a l'entorn de l'òbra de Juli Ronjat organizat per la Societat arqueologica, scientifica e literària de Besièrs, lo Felibritge e lo CIRDOC - Institut occitan de cultura, que se tenguèt lo 28 genièr de 2017.
vignette_55844.jpg
La chanson de langue d'oc contemporaine et l'Italie, ancrage dialectal et dynamiques transnationales
CIRDOC - Institut occitan de cultura
Le 4 octobre 2019 se tenait à la faculté des arts, lettres, langues et sciences humaines de l'Université Aix-Marseille la journée d'études CAER « La chanson de langue d'oc contemporaine et l'Italie : ancrage dialectal et dynamiques transnationales », dans le cadre du programme « Chanson : les ondes du monde ».

Une journée organisée par Estelle Ceccarini (DEI-CAER) en partenariat avec le CIRDOC - Institut occitan de cultura, filmée par l'association Artoscopie.
vignette_te_2.jpg
CIRDOC - Institut occitan de cultura
C’est dans un contexte plein d’incertitudes pour le monde de la création que nous rédigeons ce deuxième Tè !... Ainsi, une fois encore, nous souhaitions rappeler notre attachement viscéral au monde des arts pour une simple et bonne raison :  la culture occitane lui doit tout. Des troubadours et conteurs populaires d’hier aux plasticiens et musiciens d’aujourd’hui, ce sont des siècles de questionnements et d’expérimentations qui jalonnent le parcours de cet agach occitan si singulier et pluriel. On ne pourrait donc considérer pleinement l’occitan et ce qu’il convoque sans envisager la création et les arts comme la continuité naturelle d’une culture qui se vit intensément. Il convient donc de rendre aux artistes et aux créateurs toute la place qui leur revient, passeurs essentiels d’une culture toujours en devenir, d’une culture vivante.


Qu’es aquò, Tè! ?

Au fil des pages, classées par grandes thématiques, mais dont les contenus dialoguent entre eux d’un domaine à l’autre, nous vous proposons au travers de ce nouveau catalogue de la création occitane actuelle, une sélection plurielle. Plurielle dans ses formes et expressions (romans, concerts, spectacles de théâtre, expositions...), mais également en se faisant le reflet de la grande diversité de l’expression occitane dans toutes ses formes dialectales, du provençal au gascon en passant par le languedocien.

« Sélection » ne signifiant pas « exhaustivité », les prochains numéros de Tè! vous inviteront à découvrir de nouvelles créations, de nouveaux artistes, en restant au plus près de l’actualité.

Afin de vous épauler dans vos choix d’acquisitions et de programmation, ces présentations sont accompagnées d’informations techniques et de pictogrammes dont le détail est présenté sur la première page du catalogue. Chacune d’entre elle renvoie, par ailleurs, à une présentation en ligne au sein du portail de la création occitane actuelle : fabrica.occitanica.eu, pour une présentation détaillée (et bilingue).

Et, bien sûr, n’hésitez pas à solliciter les équipes du CIRDOC - Institut occitan de cultura pour vous accompagner dans vos recherches, vos prises de contact, ou pour bénéficier des services et outils proposés dans le cadre de l’offre aux collectivités (détail en page 27 du catalogue).


Consulter le premier numéro du catalogue Tè! en ligne : ICI

Bonne lecture et bonne immersion !

nadalet_2020_page_facebook.jpg
CIRDOC - Institut occitan de cultura
Per fin de clavar l'annada de 2020 sus una nòta poetica e positiva, lo CIRDÒC – Institut occitan de cultura a desirat mantene son tradicional eveniment de fin d'annada en recampant a son entorn, artistas e sòcis.
Es a un Nadalet numeric que lo Centre, Òctele, l'Agéncia Sirventés, la Companhia Hart Brut e l'Associacion dels Amics del CIRDÒC vos convidan lo 17 de decembre que ven sus lors paginas Facebook respectivas. Perseguissent son entrepresa d'exploracion de las tradicions de Nadal, aquela edicion s'estacarà a l'exploracion d'un dels classics del repertòri provençal del sègle XVIIe, le Nouvé dei Boumians.
Roland Pécout, Malika Verlaguet e Frederic Mascaro e enfin Romain Baudoin, intervendràn torn a torn en vidèo, cadun dins son art e a sa manèira, a l'entorn del Bomian, figura centrala d'aquela edicion 2020 mai que jamai dedicada a las arts, a la creacion e al dialòg de las culturas.


INFORMACIONS PRACTICAS 

L'eveniment, realizat jos la forma d'un filme per l'escasença serà presentat en abans-primièra lo dijòus 17 de decembre a 18h30 sus las paginas facebook dels partenaris de l'eveniment : https://www.facebook.com/oc.cultura https://www.facebook.com/octele 

Serà en seguida presentat suls portals numerics : occitanica.eu et octele.com
vignette_nadalet.jpg
CIRDOC - Institut occitan de cultura
Las fèstas de Nadal apròchan e amb elas, la seleccion e la crompa de presents, per ofrir o per se far plaser.

La còla del CIRDÒC - Institut occitan de cultura vos propausa una edicion inedita de son catalòg novèl de la creaccion occitana  amb una seleccion dels nòstres còps de còr demest las darrièras parucions DVD, CD, libres… e tanben qualques doçors, per festejar en familha un Nadal en òc. 

Bona lectura e bonas fèstas !
sus 15