Explorar los documents (864 total)

vignette_60539.jpg
Lo Pojòl dins las annadas 1950
Cans, Michel
Film mut en negre e blanc filmat per Michel Cans.
Vistas del vilatge del Pojòl, de las carrièras. De mainatges discutisson. Una auto passa.
vignette_60529.jpg
Linhan dins las annadas 1950
Cans, Michel
Film mut en negre e blanc filmat per Michel Cans.
Agaches suls abitants de Linhan. Dels drolles, una sortida d'ofici religiós, un motard, dels joves amb una bicicleta, etc.
vignette_LGO-20230701.jpg
Fèsta de la musica 2023 a Argon - Tè Vé Òc
Gros, Lise. Metteur en scène ou réalisateur

Emission del 1er de julhet de 2023

A Argon, l'associacion Fasètz la lenga en Cabardés recampèt sos sòcis a l'Ostal del Cabardés per la Fèsta de la musica. La primièra partida fuguèt lo concèrt de la corala "Cossi que siague" amb son cap de còr André Denat.

Los collegians de Sarlat èran presents e participèron activament a la segonda partida animada per lo cantaire Christian Almerge. Una serada amb un manja-dreit ben agradiu.

[resumit : Tè Vé Òc]

vignette_LGO-20230516.jpg
Descobrir Occitania : un jòc educatiu - Tè Vé Òc
Gros, Lise. Metteur en scène ou réalisateur

Emission del 16 de mai de 2023

Alex Pesson a creat un jòc fòrça ric per conèisser Occitania. Ara seriá bon de trobar un finançaire per lo poder comercializar. Vos manca pas que de descubrir aquel jòc susprenent !

[resumit : Tè Vé Òc]

vignette_60524.jpg
Entrevista amb Patric
Mir, Didier (19..-....). Collecteur
Entrevista amb Patric, figura emblematica de la Nòva cançon occitana, a prepaus de son experiéncia de "primièr cantaire occitan" a se produire sul Larzac en 1970/1971 e de l'installacion del camp militar de Canjuers.
vignette_60522.jpg
Entrevista amb Mans de Breish
Mir, Didier (19..-....). Collecteur
Entrevista amb Mans de Breish, figura emblematica de la Nòva cançon occitana, a prepaus de son experiéncia de "primièr cantaire occitan" a se produire sul Larzac en 1970/1971 e de l'installacion del camp militar de Canjuers.
vignette_revol.jpg
Videoguida : La Revolucion francesa e las lengas de França (en lenga occitana sostitolada francés)

Aquel videoguida d'animacion s'estaca a l'estudi d'aquela periòde carnièra per las lengas de França, que constituïguèt la Revolucion francesa (1789-1799). 

Foguèt realizat en 2023 dins la continuitat de la colleccion e-Anem, mercés al partenariat negat entre lo CIRDOC - Institut occitan de cultura e l'Universitat Tolosa Joan-Jaurés. 

Version occitana sostitolada en francés.

Tèxte occitan

Quand restontís la Revolucion francesa, sos partisans son confrontats a un dilèma : lor objectiu es d’espandir lo messatge revolucionari demest lo pòble per obténer son sosten. Mas pauc de monde sabon lo francés, la màger part  parlan lor lenga regionala.  

Al començament, los revolucionaris s'encargan de traduire los decrets novèls dins las lengas de França. L’entrepresa es gigantassa, e fa espelir 96 volums de traduccions. 

Mas apareisson lèu mai d'un empach : economics, tecnics e sustot ideologics. D’unes revolucionaris presican d'efèit un apròchi radicalament diferent. Tre 1790, lo Provençal Mirabeau declarava « Il est temps de parler françois dans les lois françoises, et d'ensevelir ce style gothique sous les débris de la féodalité » mentre que l’abat Grégoire lançava una enquista granda sus « les moyens d’anéantir les patois ». 

La politica de traduccion es finalament abandonada alara que l'ostilitat cap a las lengas regionalas s'impausa pendent la Terror. Lo deputat Bertrand Barère ten un discors violent ont assòcia las lengas de França als contrarevolucionaris fanatics e a la barbariá. Es représ per l’abat Grégoire que preconiza de fòrabandir los parlars locals al profièit del francés, sola lenga que se deurà ensenhar dins las escòlas de la Republica. 

Aquel climat que s’i mesclan ostilitat declarada e presa en compte pragmatica de la realitat de terren empachèt pas pr’aquò l'usatge de las lengas localas dins los escrits de propaganda, revolucionaris tanplan coma contrarevolucionaris. A Tolosa, lo paire Sermet, defensor afogat de la Revolucion, dispausa aital d’una notorietat considerabla. 

Finalament, ça que la, la Revolucion vei lo trionf d’una linha dura que fa del francés la sola lenga de la libertat e del progrès, e remanda las lengas regionalas al passat e a una societat retrograda. Una fractura ideologica en forma d’oposicion binària que travèrsa los sègles e pesa encara uèi dins lo paisatge politic francés.

vignette_revol.jpg
Videoguida : La Revolucion francesa e las lengas de França (en lenga occitana sostitolada occitan)

Aquel videoguida d'animacion s'estaca a l'estudi d'aquela periòde carnièra per las lengas de França, que constituïguèt la Revolucion francesa (1789-1799). 

Foguèt realizat en 2023 dins la continuitat de la colleccion e-Anem, mercés al partenariat negat entre lo CIRDOC - Institut occitan de cultura e l'Universitat Tolosa Joan-Jaurés. 

Version occitana sostitolada en francés.

Tèxte occitan

Quand restontís la Revolucion francesa, sos partisans son confrontats a un dilèma : lor objectiu es d’espandir lo messatge revolucionari demest lo pòble per obténer son sosten. Mas pauc de monde sabon lo francés, la màger part  parlan lor lenga regionala.  

Al començament, los revolucionaris s'encargan de traduire los decrets novèls dins las lengas de França. L’entrepresa es gigantassa, e fa espelir 96 volums de traduccions. 

Mas apareisson lèu mai d'un empach : economics, tecnics e sustot ideologics. D’unes revolucionaris presican d'efèit un apròchi radicalament diferent. Tre 1790, lo Provençal Mirabeau declarava « Il est temps de parler françois dans les lois françoises, et d'ensevelir ce style gothique sous les débris de la féodalité » mentre que l’abat Grégoire lançava una enquista granda sus « les moyens d’anéantir les patois ». 

La politica de traduccion es finalament abandonada alara que l'ostilitat cap a las lengas regionalas s'impausa pendent la Terror. Lo deputat Bertrand Barère ten un discors violent ont assòcia las lengas de França als contrarevolucionaris fanatics e a la barbariá. Es représ per l’abat Grégoire que preconiza de fòrabandir los parlars locals al profièit del francés, sola lenga que se deurà ensenhar dins las escòlas de la Republica. 

Aquel climat que s’i mesclan ostilitat declarada e presa en compte pragmatica de la realitat de terren empachèt pas pr’aquò l'usatge de las lengas localas dins los escrits de propaganda, revolucionaris tanplan coma contrarevolucionaris. A Tolosa, lo paire Sermet, defensor afogat de la Revolucion, dispausa aital d’una notorietat considerabla. 

Finalament, ça que la, la Revolucion vei lo trionf d’una linha dura que fa del francés la sola lenga de la libertat e del progrès, e remanda las lengas regionalas al passat e a una societat retrograda. Una fractura ideologica en forma d’oposicion binària que travèrsa los sègles e pesa encara uèi dins lo paisatge politic francés.

vignette_LGO-20230523.jpg
Montsegur 2023 - Tè Vé Òc
Gros, Lise. Metteur en scène ou réalisateur

Emission del 25 de març de 2023

Cada an, lo 16 de març e lo dimenche que seguís, se commemora lo martiri dels Catars cremats al prat dels cremats a Montsegur, Arièja. Reportatge un matin que "marcejava" !


Un reportatge de Lisa Gròs

[resumit de Tè Vé Òc]

vignette_59539.jpg
Lespinhan II dins las annadas 1950
Cans, Michel
Film mut en negre e blanc filmat per Michel Cans.
Agaches suls abitants de Lespinhan : una sortida de messa, la cava cooperativa, una ceremonia de remesa de medalhas, de las eleccions, etc.
sus 87