-
https://occitanica.eu/files/original/1b8f267747ac2ecc9bb5f2b6ac7411c4.jpg
a372173eedbf13d7d7b59c6e3de14537
https://occitanica.eu/files/original/9af58f5da2d32e7fe8f8e845f923e526.xml
61240437053ef2124105aa1a7fe250f4
https://occitanica.eu/files/original/3a02ebc445f4a4519f61298b8f2ea3f8.pdf
4f84674d684b05d76bb6eaf3e468df18
PDF Text
Text
L
o diari
N°33
Setembre Octobre
2016
5€
L a cul tura, en occitan
Rencontre:
Matthieu Poitavin
pagina 12
Eveniment:
Rémi Geffroy,
novèl album!
pagina 14
«À la Une»
Lo Retrait: Boisson Divine
pagina 10
Lo Diari, La cultura, en occitan — Revista bimestriala de l’IEO Miègjorn-Pirenèas
Disponible au numéro et par abonnement
ISSN: 2427 - 5735 — CPPAP:0117 G 92946
�Edito
Prene’s eth temps.
La rentrada que se’n torna. Eth tribalh, l’escòla, eths
transpòrts e tot çò qui sobra. E com d’abitud, enguan que serà piri que l’an passat.
Per segur, no’vs vaga pas de prene’vs eth vòste
temps.
Totun
qu’avetz
E
seguir
tan
tà
o
pas,
a’vs
hèr
l’actualitat
que’vs
plaser
culturau,
costarà
drin
tanben
en
de
!
occitemps.
Alavetz, tota l’equipa de « Lo Diari” qu’a decidit
d’aidà’vs a préner eth temps de profitar e de hè’vs gòi.
Aqueth numerò que dèisha plan de plaça aus grans
formats e sustot a las entrevistas. Que’vs poderatz
préner eth temps de l’encontre e de la reflexion en
leguir las nostas entrevistas. Que s’i parlarà de tot :
de literatura actuau e de literatura classica, de musica actuau e de teatre, etc.
N’esitetz pas mes, respiratz, prenetz-ve eth temps.
De tot biais, tot çò qui èra urgent avant que serà encòra urgent un còp leguit « Lo Diari » !
Lo Diari et lodiari.com sont des
publications de l’IEO Midi-Pyrénées,
association sise 11 rue Malcousinat,
31000 Toulouse.
ISSN : 2427–5735
CPPAP : 0117 G 92946
Directeur de la publication :
Pierre Loubère
Rédacteur en chef :
Sébastien Pugin
Rédacteur & Maquettiste :
Aldric Hagège
Impression & Routage :
P.R.D., Millau
Remerciements à nos partenaires, relecteurs,
contributeurs et collaborateurs.
�Novèlas – p.4
Edicions – p.5
Tresaurs en lum – p.8
Lo Retrait:
Boisson Divine – p.10
Rencontre:
Matthieu Poitavin – p.12
Ne parlam
Epoxy – p.14
Qu’avem legit – p.16
Festenals – p.19
Carta blanca (version paganta)
Lo Scopitòne – p.20
Las Bèlas Letras – p.21
«Midi espòrt»– p.22
Rémi Geffroy – p.24
Vejaire
Du jour au lendemain – p.26
TV – p.27
Agenda – p.28
Photo : Aldric Hagège
�Novèlas
Fulheton :
Road trip per las Alpas
#1 La rota dusca a l’Itàlia
Frederic Mistrau en Tolosa
Era mantienença de Gasconha — Naut - Lengadoc,
qu’a per projecte d’installar ua estatua deth Mestre
de Malhana enas Aladas Frederic Mistral de Tolosa. Eth poèta provençau qu’ei a l’origina deths jocs
floraus en occitan.
Ara, qu’èm ara realisacion d’aquera estatua que
serà inaugurada ara fin de seteme de dètz-sèt.
Après l’estatua de Pèire Godolin, que trobam normau que Tolosa arcuelhisca enfin ua estatua deth
prèmi novel de literatura de mila nau cents quate.
Per aquera rason, eths felibres regionaus qu’avian
ua suscripcion.
Mercia d’enviar eras vòstas participacion a :
Felibres de Gasconha — Naut – Lengadoc,
11 rue Malcousinat, 31 000 Toulouse.
Amoroses de montanhas, de grands espacis e de vacanças calmas lènc de las gents, las rasons de far un
road trip per las Alpas mancavan pas.
Nòstre viatge nos menèt dusca a l’Eslovènia, en passant per l’Itàlia e l’Àustria.
Per evitar les engorgaments e profitar dels païsatges,
prenèm las rotas pichonas. La primièra etapa marcanta es le Puèi de Velai. Fasèm pas qu’i passar, mas
sufís per s’avisar qu’es una vila magnifica, dotada
d’un patrimòni excepcional : apercebèm una polida
plaça ornada d’una font, de veirinas amb d’enquadraments medievals de pèira, de pichonas Verges
delicadament pausadas dins de cavitats curadas als
cantons de las carrièras…
La rota es bèla, passam per de vilatges polits coma
Aiguilhe, amb son impressionanta glèisa quilhada
sus un piton volcanic. Còps que i a, los toponims son
estonants : Saint-Bonnet- le-Froid, le Gros Louis…
Arribam a Chambèri un pauc abans la nèit. Jos
una aparéncia un pauc freja, la vila amaga de polits passatges cubèrts que fan pensar a las trabolas
lionesas, de plaçòtas e de carrieròtas que mancan
pas de gràcia.
L’endeman, prenèm la rota cap a l’Itàlia. Passam pel
massís de las Bauges, la valada de la Tarentaise, le
Parc de la Vanoise, es sublim. Aprèp Bourg-SaintMaurice, traversam le pòrt del Petit-Saint- Bernard. Nos arrestam qualquas minutas per profitar
de la beutat e de la serenitat d’aquel lòc unic, de Un projècte enter-generacionau a
l’entorn dau teatre ena lenga.
la frescura, de las altas cimas ennevadas. I sèm…
Ara, cap a l’Itàlia…
Eth dissabte 18 de junh, a la sala de las hèstas de Bozols que’s tiè la representacion teatrau « Lo temps novèl » segon eth conte de
Abonatz-ve a « Lo Diari » en linha.
Joan Bodon. Aquera representacion aubrita a
A petits drins, « Lo Diari » que contunha la sua mo- tots que clavava eth tribalh de tota ua annada.
dernizacion. O mèslèu la sua normalizacion. Aqueth Que s’ageish de un projècte enter-generacionau
còp, eth progrès qu’arriba pera nosta difusion. D’ara qu’integrava a l’encòp eths residents de l’EHPAD
enlà e com entad un « magazine normau », que’vs « Les Cazelles » de Bozols, eth personau de l’estapoderatz abonar au noste magazine de l’actualitat bliment, eths mainats de l’escòla Saint François e
culturau en occitan e pagar en linha dirèctament sus eth grope Los Faisseliers - CCOR dab Paul Bony e
Amans Batut. Aquestes dus darrèrs qu’interpretaeth noste site internet.
Atau, que receberatz a casa 6 numeròs de la version van eths ròtles principaus (Paul Bony que joguè Jean
papèr cada annada (32 pajas, A4, quadricromia, dab Jaurès notament au meeting fondator de Carmauç).
totas las arrubricas). Que’vs sufeish donc d’anar tau La mesa en scèna qu’èra d’Oliver Royer.
noste site internet lodiari.com, de i entrar-i laguens Dròlles, ancians e actius que s’amassèn a l’entorn de
de l’arrubrica « Le magazine » puish d’emplear la un projècte comun. La lenga e la cultura en occitan
vòsta demanda qui’s tròba a baish de la paja. Per se- qu’estèn un factor de ligam sociau. E vist eth succès
gur, eth vòste pagament que serà realizat gràcias a de l’edicion, ua navèra emission que que serà organicarta bancària sus ua plataforma 100% securizada. zada autanlèu la rentrada qu’arriba.
4
N°33 – Setembre Octobre
�Edicions
Lo Crimi deu comte Neville
Gascon d’Astarac
Ua joena casterana qui ne’s pòt pas sofrir a si medisha que cèrca a’s har assassinar peu son pair
entà ajudar aqueste a acomplir shens domaus la
prediccion d’ua devinaira encontrada au tèrme
d’ua fuga qui ne n’ei pas.
Desempuish lo mes de mai
de 2016, ua navèra version
deu lexic gascon-francés/
francés-gascon
Gascon
d’Astarac, de Jacques
Tujague que sortiscoc.
Aqueste lexic, qu’estoc enriquit per l’autor d’entradas navèras e tanben d’ua
partida en grafia normalizada.
Gascon d’Astarac, qu’estoc realizat per Jacques
Tujague entà deishar ua traça de la particularitat
d’aqueste parlar. Aqueste trabalh ei plan complet
e pòt èster considerat bien mes que sonque un
lexic ; compausat d’ua partida gramaticala e d’ua
conjugason que podem díser que representa un
utís indispensable entà la coneishença deu parlar
de l’Astarac.
Lo Crimi deu Comte Neville
Amélie Nothomb,
14 x 22 cm, 74 paginas,
10 €
www.pernoste.com
Gascon d’Astarac
Prètz de venta 20 € e 3,50 € entau pòrt
Comanda a Jacques Tujague,
50 rue Gaston de Foix,
33260 La Teste de Buch.
Tél : 05 56 66 29 18
jacques.tujague@orange.fr
Letras d’Òc : a taula !
Navega !
Las edicions Letras
d’òc-Camins recampan las recèptas las
mai requistas, agradivas e saborosas dins
un libre de cosina
collectiu publicat en
occitan e en francés.
Fasètz-nos descobrir
totas las meravilhas culinàrias de la tèrra d’òc, de
las Valadas de Piemont al Bearn, del Lemosin a
la Provença, e d’endacòm mai : sopas e potatges,
farç e bolhit, sauças e moletas, carn e carnsalada, peis e cauquilhas, campairòls e ceps, pastisses
e tortas, adobaments e espècias, còcas e cocons,
frutas e ortalissas, formas e formatjons, pastissariás de tota mena... e que te sabi, ieu ?
Moussu T e lei Jovents
navegan despuei mai
d’una desena d’annadas entre Marselha e
leis Americas. Creat per
Tatou e Blu de Massilia
Sound System, aqueste
« side project » es devendut un dei gropes
lei plus estimulants
de la scèna francesa,
mesclant poesia urbana provençala, ritmes creòls e
blues. Amb un enracinament occitan e de guitarras
fòrça ròck, son novèl album es sensa concession !
Totas las informacions sus www.letrasdoc.org/
page-Acutalité-10-0-0-0-0.html
Navega !
Livre-disc illustrat per Tatou e Blu.
48 paginas e 11 titòls
De sortir le 23 de setembre en çò de World Village
/ PIAS
moussuteleijovents.com
N°33 – Setembre Octobre
5
�Lo Petit Nicolau en gascon
« Mamà que digò doman qu’anèrem crompar causas tà la rentrada.
— Quinas causas ? ce demandè papà.
— Hèra de causas, ce respondó mamà. Au demiei :
ua saca navèra, ua troça, e puisj cauçaduras.
— Enqüèra cauçaduras ? ce cridè papà. Mes n’ei
pas possible !
Que las se minja
o qué ?
— Non, mes que
minja sopa tà
vàder gran, ce
digó mamà. E
puish quan vad
gran, qu’a los
pès qui vaden
grans tanben. »
Lo Petit Nicolau
en gascon,
Sempé & Goscinny, revirada de Sèrgi Mauhourat,
Edicion bilingüa
IMAV edicions, 2016,
15 €,
www.imaveditions.com
Lo Pavòt dins la nivola
L’aligança de l’occitan e de la poesia americana :
traduccion de poèmas d’Emily Dickinson per Peyre
Anghilante.
« À mille lieues du romantisme qui caractérise son
époque, Dickinson, dans la solitude, invente la modernité. Ses mots sont précis, ciselés ; elle scrute le
monde avec d’autant plus d’acuité qu’elle l’explore
en son propre corps, de toute son âme incandescente. » escriu Aurélia Lassaque dins la prefaci.
Lo Pavòt dins la nivola,
Emily Dickinson,
trad. Peyre Anghilante,
Ua coedicion Chambra d’òc
— Letras d’òc
320 p. 12 x 19,5 cm
Illustracion de Rothko en
cubèrta.
14 €
www.letrasdoc.org
6
Los Ignorants
Raconte d’una iniciacion crosada, roman grafic
d’Étienne Davodeau.
Mai de 200 000 exemplaris en version francesa ! revirat en mantuna lenga (italian, espanhòl, portugués,
anglés, neerlandés, chinés, taiwanés...) e... enfin en
occitan (lengadocian) !
Étienne Davodeau es autor de benda dessenhada, sap
pas gaire del monde del vin.
Richard Leroy es vinhairon, a quitament pas jamai
legit de benda dessenhada. Mas aquels d’aquí son
totes dos de bona volontat e plan curioses. Perqué se
causís de se vodar la vida a escriure e dessenhar libres
o a produsir de vin ? Cossí e per qual se fa aital ?
Mai d’una annada de temps, per respondre a aquelas
questions, Étienne anèt trabalhar dins las vinhas e
la cava de Richard, que, en retorn, cabussèt dins lo
monde de la benda dessenhada.
Dubriguèron fòrça botelhas e legiguèron fòrça libres.
Se passegèron, anèron rescontrar autors e vinhairons
apassionats per lor mestièr.
Étienne Davodeau fa l’escomesa qu’existisson tant de
biaisses de realizar un libre que n’i a de produire de
vin. Constata que l’un coma l’autre an lo poder, necite e preciós, de ressarrar los èstres umans.
Es lo raconte gaujós d’aquela iniciacion crosada que
vos prepausa Los Ignorants.
Sortida prevista en setembre de 2016, jos reserva
d’aténer las 120 soscripcions (pagament serà
encaissat sonque se lo nombre de soscripcions
permet lo tiratge)
Los Ignorants
Étienne Davodeau,
272 paginas,
19,5 x 26,5 cm, coberta sopla,
25 €
w w w. f a c e b o o k . c o m / Te r a i r ò l - R e v i r a d a Ignorants-1043002005792962/
N°33 – Setembre Octobre
�Chansonnier totémique
languedocien – III
Volume 3 : transmission des gestes rituels languedociens. Jean-Michel Lhubac, Marie-José Fages-Lhubac, Josiane Ubaud e Pierre François (illustracions).
Doas grandas partidas per aquel tresen obratge : las
tintorietas (o cants actats) e les movements rituals
(rondas, branlon, rigodons...).
Cançonièr totemic lengadocian, Volume 3 : Transmission des gestes rituels languedociens,
Jean-Michel Lhubac, Marie-José Fages-Lhubac, Josiane Ubaud,
Illustracions de Pierre François,
Trabucaïre
Libre 21 x 30cm, 160 paginas
CD 40 pistas + DVD 37 capítols
42 €
www.trabucaire.com
Memòrias d’un vailet de bòria
Racontes en lenga d’òc, d’una partida dels sovenir d’adolescent de Zéphirin Bosc, dit Sefir,
quand quitèt le collègi e se trobèt dins l’obligacion de dintrar dins la vida activa, coma domestic agricòla, pastre de montanha, boièr e dalhaire
en Carladez puèi en Viadène. Filh d’una familha
de vinhairons de la valada d’òlt e desena naissença d’una frairiá de dotze, trabalhèt entre 1943
e 1947 de còp en còp dins aqueles mestièrs que
se sonavan vailet de bòria. Après una vida plan
emplenada, se consacrèt, tre la retirada, a l’istòria
locala, a la defensa e promocion de sa lenga mairala : l’occitan, per son escritura e coma manteneire e majoral del Felibritge.
Memòrias d’un vailet de bòria,
Zéphirin Bosc,
132 p., 16 x 24 cm,
10 € e 2 € de pòrt,
Colleccion del Cercle Occitan du Haut Rouergue,
En comanda a Zéphirin Bosc,
le Bosc Nalt d’Espeyrac,
12140 Entraygues.
Zefir BÒSC
Memòrias
d’un vailet de bòria
Études sur la littérature occitane
Balhats per le domeni internacional de las estudis
medievalas occitanas, les articles de Gérard Gouiran amassadas dins aquel volum concilian l’exigéncia scientifica amb una granda atencion al lector,
quitament s’es non-iniciat.
Descobrirà aquí, sens dificultats, la riquesa d’una
literatura a la fecondacion de l’Euròpa literària.
Amb un quasèrn intèrn de 8 paginas d’enluminaduras dels retraits dels trobadors citats.
Études sur la littérature occitane du Moyen Âge,
Tèxtes de Gérard Gouiran,
amassats e presentats per
Gilda Caiti-Russo,
Edicions
Lambert-Lucas
amb la participacion de
l’Universitat Paul-Valéry –
Montpelhièr,
16 x 24cm, 336 pages,
24 €
www.lambert-lucas.com
Collection du Cercle Occitan du Haut Rouergue
« Sus las piadas de Josèp Vaylet »
Avis :
Editor, autor, label o musician ?
Sortissètz un libre, un disc, un DVD ?
En occitan, sus la lenga e o la cultura occitanas ?
Esitatz pas ! Podètz enviar un exemplar premsa a la
redaccion de Lo Diari. Se retenga nòstra atencion,
ne parlarem dins la revista e o le site internet !
N°33 – Setembre Octobre
7
�Tresaurs en lum amb lo Cirdòc-Mediatèca occitana
Las annadas 70 e la
construccion del teatre
occitan contemporanèu.
A l’entorn de las annadas 1968, un genre teatral novèl se desvolopa en França. Mai popular e reivindicatiu, lo teatre d’Agit-Prop ven bolegar la tradicion
teatrala occitana e li donar un vam novèl.
A
la debuta de les annadas 1970, lo teatre occitan compta mai d’un milièr de peças escrichas dempuèi la debuta del sègle. Aquela produccion demòra pasmens variada amb d’un costat un
teatre local regionalista e de l’autre un teatre literari de grands autors contemporanèus, pauc jogat
per manca d’actors, de luòcs e de public.
Es primièr jos l’influéncia de Robert Lafont, escriveire
e figura màger de l’occitanisme contemporanèu que
lo teatre occitan capita de se tirar de sas problematicas tradicionalas. L’autor crèa tre 1966, aprèp son rescontre amb André Neyton e en collaboracion amb
lo Centre Dramatique Occitan de Toulon, un teatre
intellectual e didactic, que sa tòca es de presentar las
problematicas istoricas rescontradas per l’occitan.
Al meteis periòde, un grop d’estudiants lioneses
originaris del Miègjorn se recampa a l’entorn de
Claudí Alranq per fondar lo Teatre de la Carrièra,
portaire d’un teatre occitan popular, de reinvidicacion obrièra e linguistica. Aquel
teatre novèl tracta dels problèmas
de la vida quotidiana de son public, los inserís dins un paisatge
cultural occitan e s’apièja sus de
vectors coma la lenga, l’istòria e
los contes.
La primièra creacion del Teatre
de la Carrièra, Mort et résurrection de M. Occitània, espelís en
1970 pendent una virada dins
los vilatges del Miègjorn que
patisson de la crisi viticòla. Mai
tard, amb La Pastorale de Fos,
creada en 1975, la companhiá
formaliza un novèl metòde de
creacion, apiejat sus d’enquèstas menadas alprèp de la populacion locala, l’organizacion de
8
rescontres e d’animacions per balhar la paraula
al pòble en fin de la restituir per la forma teatrala.
Dins las annadas seguentas, lo Teatre de la Carrièra rescontra un grand succès e vira dins la
N°33 – Setembre Octobre
�França tota. Serà per
exemple programat al
festenal d’Avinhon mas
tanben a la Cartoucherie
de Vincennes.
Los archius del Teatre occitan contemporanèu al Cirdòc
Las colleccions d’archius del Cirdòc abrigan mai d’une fons relatiu al
teatre occitan de las annadas 1970. Dintrats per donacions successivas,
los fonses d’archius del Teatre de la Carrièra e del Théâtre de la Rampe
contenon de documents nombroses relatius a totas las creacions artisticas (dorsièrs d’espectacle, documentacion, tèxtes de las pèças mas tanben
una iconografía plan rica), mas tanben sus l’istòria administrativa e professionala de las doas companhiás. Enfin, de nombrosas copaduras de
premsa permeton d’estudiar la recepcion de las pèças. Aquela collecion
foguèt completada per la donacion de Claudí Alranq de l’ensem dels documents de trabalh de sa tèsi « Théâtre d’Oc contemporain ou les arts de
jouer du Midi de la France » que conten entre autres l’ensem dels tèxtes
de la pèças amassadas per l’autor.
Per accedir a l’inventari complet del Fons Teatre occitan contemporanèu :
http ://www.calames.abes.fr/pub/ms/FileId-1382
Lo Teatre occitan cabussa alara dins un teatre
de creacion populara en
lenga minoritària, amb
d’ambicions
universalas e que s’enriquís de la
memòria collectiva. Mas
se lo Teatre de la Carrièra
sembla ocupar tot l’espaci teatral occitan de las
annadas 1970, d’autras
companhiás apareisson
dins lo meteis periòde e
malhan lo territòri occitan d’un teatre militant,
qu’utiliza los còdes de l’eiretatge occitan per legir
lo present.
A Montpelhièr, la companhiá dels Compagnons
de la Rampe creada en 1968 e formada d’estudiants deven tre 1974 una companhiá professionala jos lo nom de La Rampe. Jòga de pèças
de teatre contemporanèu mas tanben d’espectacles de creacion per lo jove public, inspirats del
folclòre tradicional. Fins a la fin de las annadas
1970, afirma de mai en mai son identitat occitana
abans de s’aprochar del Teatre de la Carrièra.
A Niça, es Francis Gag que contribuís al desvolopament d’un teatre occitan novèl ont emplega los
mejans modèrnes de communicacion en particular dins la revista Lou Sourgentin ou Ràdio NiceCôte d’Azur.
Lo Diari : abonatz-vos !
Lo Diari pendent 1 an,
Per vos abonar :
siá 6 numeròs ;
lodiari.com/le-magazine
32 paginas
– pagament securizat per carta, directa-
e 4 rubricas exclusivas ;
ment en linha ;
– per chèc, amb le bulletin de telecargar
un exemplar imprimit
adreçat per corrièr en çò vòstre
= 24 €
(en plaça de 30 € al numerò)
sul site.
IEO MP – Lo Diari
Abonnements
11 rue Malcousinat
31000 TOULOUSE
�Lo Retrait
Boisson Divine, l’entrevista.
Que soi en companhia de Baptiste deu grope Boisson Divine. Un grope de qui s’enten plan
sovent sus l’antena de Ràdio País. Aqueth grope que hè lo sué petit caminament despuish
quauques temps e que veng de sortir un disc navèth que s’apèra « Volentat ». – S. C.
tanpòc adara... Après,
perqué Boisson Divine ?
Pr’amor, a la debutada, quan compausèm
cançons en francés, los
mots boisson e divine
qu’èran quasi dens totas las cançons. Atau,
que trobèm qu’estoré
ua idea de las bonas.
Sylvain Carrère : Quinas son las originas deu
grope Boisson Divine ?
Baptiste : Las originas... be i a longtemps !
Qu’èra en 2005 o 2006, qu’èram au collègi dab
l’Adrian (lo fondator deu grope). Adrian qu’ei lo
bataire e jo lo guitarrista — cantador. Doncas,
que ns’encontrèm au collègi de Riscla, un petit
vilatjòt de 1500 abitants. Benlèu pas un vilatjòt
entà la region, mès entau monde qu’ei un petit vilatge. Naturaument, eth que portava ua camiseta
Iron Maiden e jo tanben. Un còp encontrat, que
comencèm de jogar amassa. E despuish la debutada, la volentat d’escríver las nostas compausicions
que i èra. Doncas, que’s hiquèm a escríver cançons
en francés pr’amor que n’èram pas tròp adaise en
gascon a l’epòca. La permèra cançon que compausèm qu’èra Pays du vin. E doncas, après quauquas
annadas a jogar amassas, qu’apitèm un disc dab
nau tròç de cançons. Qu’èra en 2009. Alavetz, un
còp compausat 9 cançons, Adrian que partí har
la sua vita professionau de cap tà París entà devénguer cosinèr. Lo disc, après, que sortí sonque
en 2013, pr’amor, en realitat,qu’avèvam esperat
de trobar lo bon mesclatge, la bona maison de
disc, etc. N’èra pas lo noste mestièr. Non l’ei pas
10
Justament
Baptiste, que n’as parlat
dab aquera cançon
prumèra, Pays de vin,
quin ligam avetz vosautis dab la tasca,
dab lo territòri ?
Baptiste : Lo noste ligam dab la tèrra qu’ei
un ligam de tostemps. Per exemple, jo que vivi a
nosta despuish tostemps. E qu’ei a nosta despuish 400 ans. Doncas la cultura e la tèrra que son
pertot. Lo mié pairbon qu’èra paisan e que l’ei
enqüèra. Qu’a 91 ans, mès qu’ei enqüèra paisan.
Lo mié pair qu’èra tanben paisan, mès especializat dens la vinha. E doncas qu’ei naturau de cantar lo país e la tèrra entà nosauts. Pr’amor que i
avem tostemps viscut, qu’èm vaduts sus aquera
tèrra e benlèu que moriràm sus aquera tèrra.
E que’n pensan los pairs o los grans-pairs
d’aqueth tipe de musica ? Per’mor n’ei pas un estille tot public, que i a ua radicalitat laguens lo
metal, quin espiar e pòrtan los ancians de la tua
maison sus aquera faiçon de hèr musica ?
Baptiste : A la debutada, n’èra pas aisit. N’èra
pas enqüèra Boisson Divine – qu’avèm sonque
14 ans – que jogàvam death metal a la maison
dab guitarras acosticas. Que i avè doncas hèra
de crits, hèra de brut. Doncas ne comprenèvan
pas ; a l’epòca non cantàvam pas en gascon.
Mès dus ans i a, qu’avèm hèit un concèrt acostic a
Riscla. Que i a ua formula electrica de Boisson Di-
N°33 – Setembre Octobre
�vine e ua formula acostica
entà jogar davant los vielhs
o la gent qui n’aiman pas lo
metal, que n’i a. E doncas
dus ans i a, que joguèi davant lo mié pairbon. E eth
qu’èra hèra fièr, que’m disèva, qu’èra com a l’epòca lo
rondèu, la lenga e tot aquò. Quiò ! Qu’èra hèra fièr.
Que hè hèra plaser d’enténer aquò deu pairbon.
Aqueth disc navèth Volentat1, qu’ei çò que v’i
avetz volut entrar deguens aqueth disc ? Per’mor
que i a plan d’influéncias tradicionaus laguens
dau repertòri com per exemple la represa de « Los
Tilholèrs ». E puish que i a creacions. On ei la termièra entre creacion e repertòri tradicionau ?
Baptiste : Non pensi pas que i aja tròp de termièra entre los dus. Quan escotas « Los Tilholèrs »
sus eth darrèr disc, non i a pas nada termièra. Qu’ei
sonque ua canta tradicionau mès dab instruments
d’adara. Après, dens lo disc, que i a un esperit tradicionau. Quiò ! Que’u disi pr’amor que i a « Los
Tilholèrs » e drin d’ « Aqueras Montanhas » dens
la cançon « Sent-Pençard » (lo solò de guitarra) ;
que i a enqüèra « La dança de l’ors » o « Quin braguèr ». Qu’ensajam tostemps de compausar musica de nosta, pr’amor
que pensi qu’ei hòrt
important que los artistas e contunhen de
crear quauquarren de
nau. Que pensi que ua
cultura sense creacion
ei ua cultura morta.
Que cau contunhar de
hèr creacion, poesia,
contunhar a crear dens
tots los demeis. Mema
la cosina, que cau
contunhar de crear la
cosina gascona, coma
lo hesó André Daguin
dab lo magret enas
annadas 60. Qu’ei ua
creacion, qu’ac cau
díser. Quiò, qu’avem
tostemps enveja de
1 — cf. Lo Diari n°32, Julhet – Agost 2016 ; « Lo Scopitòne »,
p.19.
prepausar quauquarren de nau dens aquera lenga
entà hèr avançar la nosta cultura.
Òm pòt imaginar un disc de Boisson Divine
sense nada creacion ?
Baptiste : Non. Òm n’ac pòt pas imaginar.
Qu’aimi tròp la creacion entà imaginar un disc
dab sonque represas de musica tradicionau. Non,
non, que i aurà tostemps creacions. Non te’n hàcia
pas lo disc tresau qu’arribarà lèu. Que i aurà creacions de 20 minutas. Que’n tornaram parlar dens
ua o duas annadas. Que veiram.
Justament, entà acabar, quin serà Boisson Divine d’ací a 5 o 6 ans ? Quin ei l’avénguer d’aquera
formacion ?
Baptiste : Que podem imaginar que dens 5 o 6
ans, que haram un disc tresau, un disc quatau... Benlèu, que seram mei coneguts que uei. Qu’ac espèri.
Que joguèm au Ragnard Rock Fetsival
2016 la setmana passada. Qu’èra lo noste
permèr concèrt davant metalòs. Qu’èra
hèra positiu. La gent
que venguèvan après
lo concèrt entà pausar
questions sus la lenga, sus la boha e sus la
nosta cultura. Qu’èra
hòrt interessant !
E doncas uei qu’ei
sonque la debutada,
alavetz que podem
imaginar que dens 4 o
5, o 6 ans, benlèu que
seram sus l’empont au
Helfest. Qu’ac podem
imaginar. Benlèu, n’ac
sèi pas enqüèra.
N°33 – Setembre Octobre
11
�Rescontre
Rescontre amb Matthieu Poitavin
Sus lei piadas de l’Absenta — Sur les pas de l’Absente. Una passejada poetica en solitari dins Nimes. Un libre a legir, mai a gaitar, fruta d’un trabalh entre l’escrivan Matthieu
Poitavin e lo fotografa Stéphane Barbier. Matthieu Poitavin, de l’agait d’entre dos ; somiaire ? soscaire ? espepissaire o simplament endormit ? Lo meteis agait que Gaston
Lagaffe a quand es endacòm mai que çò qu’es a far, lo que pòt èstre tant plan un innocent coma un engèni o un joan-fotre. Se ne caldrà mesfisar d’aquel. Mas coma acceptèt
de parlar d’el pel Diari, deu pas èstre un
maichant arganhòl ! — C.C.
creire ! Partisson sus un còp de còr. Es un editor plan
trabalhaire qu’es amorós de sa region.
Dins lo vòstre libre, la fotografia, tant coma lo
tèxte, revèrtan la solitud. Èrem prevenguts amb lo titol. I a una estetica volguda de la solitud per mostrar
un aspècte non convencional de la vila de Nimes ?
Es pas volgut. Stéphane es un solitari, soi un solitari,
atal. Çò qu’es pertocant dins la fotografia de Stéphane e
que foguèt dificile de rendre al tiratge, es lo costat escur
que mai. Es son estile.
Un polit libre, devètz èstre fièr…
Soi fièr del trabalh collectiu, de trabalhar amb
de gents sensibles. Stéphane Barbier es un collèga.
M’agrada sa fotografia. Sèm dos amoroses de Nimes
que partiguèrem cadun del nòstre costat. Es un òme
de la natura, pescaire, sensible… Ne parlam pas
perque sèm d’òmes, mas me sembla qu’avèm la mesma sensibilitat sus Nimes. Me volguèt pas sus lo camin de sa fotografia. Partiguèt del tèxte, sabiái pas çò
qu’anava donar. A la debuta, quand recebèri las fòtos,
me diguèri « Es pas çò qu’aviái vist ». Segur, aviái mas
idèas e soi un pauc fotografa tanben. Mas la resulta
finala m’agrada, per un còp !
Pr’aquò es un libre qu’es de melhor descobrir a travèrs sa mòstra. Faguèrem primièr una mòstra de fotografias bèlas. Dins la mòstra, la fòto es mai importante.
I servèrem sonque qualquas frasas, coma d’eslogans. I
a pas l’istòria entièra, mas fonciona melhor. Se volètz
l’integralitat de l’istòria, qu’es una caminada, aquí i a
lo libre. L’ideal es d’aver los dos !
Las edicions Baie, son especializadas dins la fotografia ?
Es un editor de « Beaux libres ». Edita tota una
colleccion sus la bovina. Fa tanben una revista meravilhosa que se ditz In Vino. Son tres collègas que partisson dins una region e te fan un reportatge dessús.
Lo monde son abonatz mas sabon pas quand van reçaupre lo numèro. Los autors an una libertat de pas
12
Dins la vòstra poesia tanben, non ? Sembla que
partís del sorne, del « glauque ».
Aquò es estranh. Lo monde me dison que soi
qualqu’un de negre. Es terrible perque soi qualqu’un
de joiós. M’agrada lo rire. Mas quand sortís un libre,
los legidors veson lo costat negre de la fòrça ! Vertat
que i a un pauc de negre. Vesi las causas d’un biais
fosc, es fosc al dedins de ieu. Soi pas qualqu’un de clar
e m’agradan pas las causas facilas. Naturalament, soi
tanben quauqu’un de bordelic. Mas aquela caminada
Sus lei piadas de l’absenta devriá èstre, es, un camin
cap a la lutz.
Aprèp, coma avèm dich, soi un sensible. Dins cada
pèira, dins cada mot, dins cada vergueta que pòdi metre, i a una cèrca. Soi mai estructuralista, es a dire de
cercar de botar de sensibilitat dins tot. Sentissi tot. Es
pas fusional, mas puslèu sensual dins lo biais de l’emocion que pòdon portar los mots.
Dins la vòstra biografia de presentacion, se ditz
qu’avètz estudiat las letras. Es pas dificil de se despartir de l’aspècte teoric per far sorgir lo sensible ?
Pas sus ieu, non. A la debuta, benlèu quand èri estudiant, o caliá tot analizar e m’empachava de crear.
Per se ne despartir, faguèri de teatre. De teatre d’improvizacion. Quand fas aquó, t’obliga de sortir de totes
los camins, de tornar venir enfant e d’oblidar çò qu’as
aprés. Ma tòca principala es de racontar d’istòrias.
Que siá per l’imatge o la musica dels mots… mas es
una tòca tota simpla, coma racontar, gausar te racon-
N°33 – Setembre Octobre
�tar d’istòrias, e de préner plaser a
aquò.
Disiatz que lo libre èra un caminament cap a la lutz. Lo solelh
es un personatge, un remèdi al
sorne ?
Es evident. Soi un miègterran,
soi un afogat de Grècia. A mesura,
i soi de mai en mai sensible. Dins
mon libre precedent, Esperit de Sau, i teniá una plaça
importanta tanben, vertat. Mas es natural perque soi
dins un país ont es fòrt.
Pel caminaire de passatge, Nimes sembla pas una
vila desèrta. Perqué ne mostrar aquel aspècte ?
Es una vila que foguèt desertada per sa cultura. A
renonciat a son occitanisme, per exemple, sens o dire.
Es una critica que li fau. Es pas possible d’èstre fièr
d’una Nimes espanhòla, andalosa, de la Feria. Ai pas
res contra ! Mas es pas possible de renegar una autra
cultura e de s’oblidar coma fai. Pensi qu’es un problèma d’amplor francesa, pas restacat simplament a
Nimes. Dins la presentacion que faguèri a l’Estivada,
lo monde me diguèron qu’Esperit de Sau èra un libre
sus Aigas-mòrta. Non ! Es pas un libre localista. Lo vòli
coma una ficcion. Perqué seriá pas a París ?... Nimes,
dins « Sus lei piadas de l’Absenta », es un pretèxte tanben per se racontar d’istòrias, tornamai.
Es dificile, aquò : Quand fas un libre sus París, lo
monde te dison pas « los legidors coneisson pas los
noms de carrièra, serà tròp complicat, lo podrem pas
vendre ». E siás pas un autor regionalista nimai. L’autre
jorn, una librariá de la Vau Clusa volguèt pas préner
lo libre perque parlava de Nimes. Me pensèri « Me’n
foti que siá a Nimes ! ». En tant que legidor, faràs l’esfòrç de te perdre. Mas pel vendeire, s’escrives en occitan emai sus una vila en particular, siás regionalista e
interessarà sonque los nimesencs. Es una idèa dificila
de combatre !
A la debuta, lo tèxte s’apelava « Nimes l’occitane, sus
lei piadas de l’Absenta ». Mas l’editor
qu’es pas occitanista e que sentís las
causas me levèt la primièra partida
de la frasa. Aquel libre es un poèma.
En ajant daissat « Nimes l’occitana »,
seriá estat catalogat coma un libre sus
Nimes e tot lo trabalh poetic seriá
mòrt.
mas n’i a d’autres. I a Bigot, tanben. A son estatua a Nimes dins
los jardins de la Font, e es tanben
un poèta occitan. Mistral a fach
sos estudis a Nimes, mas i es pas
tant lo culte coma a Arles. E puèi
a Nimes, i a de contaires e d’escrivans modèrnes que marcan lo
païsatge occitan. I a Jòrdi Gròs, i
a Robèrt Lafont, Aimat Serres, un
fum de gents de qualitat ! Aimat Sèrras faguèt un libre
sus la scarrièras de Nimes. Ne parli dins lo libre. Una
calandreta pòrta son nom. Es un occitanisme poderós,
modèrne, qu’a pas forçadament besonh de Frederic
Mistral. Nimes es la debuta de la Provença. Lo folklòre
provençal i es tanben fòrt. Nimes es prigondament occitana, emai provençala. Los nimesencs son occitans
sens o saupre. Es important d’o dire.
Parlar d’una vila dins un poèma es un biais de
s’apropriar aquela vila ?
Òc, es un trabalh de reïnvencion. Es un problèma
de transmission tanben culturala, cresi, una manca
de transmission qu’ai, perque soi nascut dins una
familha mondializada de las annadas uechanta. La
cultura, la lenga, me son pas estadas transmesas,
qu’èran ja a se perdre. Nimes es la vila de mon enfància. Una enfància urosa. Un grand vilatge ont i
aviá pas grand causa a faire se que non de potonejar
la grand. Mas aviái pas lo costat sensible qu’ai ara. Es
l’identitat fòrta que me mancava. Atencion lo « ieu »
del reconte es benlèu pas ieu que vos parli aquí ! Mas
es vertat que me soi reapropiat Nimes.
Podètz aver una inspiracion en defòra de la vila ?
M’avise que non ! Gaire en defòra de las vilas, o
LA vila, perque soi un viatjaire e que tròbi dins las
vilas de fòrtas personalitats, de sensacions… Totas
las vilas m’interèssan. La vila mai miègterrana que
rescontrèri es New York. I a una energia bauja ! Las
gents te difusan d’ondas positivas, es agradiu, fòrça !
Frederic Mistral es present dins
los toponimes que retrobam dins la
vòstra passejada. Nimes demorariá
occitana sens Frederic Mistral ?
Si ben ! Mistral es important,
N°33 – Setembre Octobre
Finalament avètz una escritura
negra ensolelhada ?
Vertat que soi un miègterran,
un gregau. Mas m’agrada lo negre,
Idées Noires de Franquin, Noir Désir, Pierre Soulages… Quand fasiái
de fotografia, drollet, fasiái de fotografia en negre e blanc, pasmens èra
pas la mòda. Un fotografa m’aviá
dich qu’aviái un agach en negre e
blanc. Benlèu que mos sòmis son
tanben en negre e blanc…
13
�Ne parlam
Expo Epoxy
Art urban / Retorn sus l’exposicion Epoxy al musèu « Les
abattoirs » a Tolosa del 15 de junh fins al 28 d’agost de 2016
dins lo cadre del festenal « Rose beton »
Es una exposicion collectiva que mescla artistas estrangièrs e del país nòstre reconeguts dins lo mitan « street
art » dempuèi annadas a un nivèl internacional. — C.L.
Fotos © Big Addict
cargocollective.com/bigaddict
rose-beton.com
Futura
(USA)
Nascut en 1955 a N. York,
Futura alias Futura 2000
es una legenda viventa de
la scèna del grafiti. illustrator, fotograf, escultor, creator de mòda e conceptor
grafic, es l’un dels protagonistas los mai importants
de l’actuala scèna internacionala de l’art urban.
www.futura2000.com
Tilt
(FR)
Tolosan conegut al nivèl
internacional dins lo mitan
del graf. Tre 1988, faguèt sos
primièrs tags sus las rampas
d’esquèit. Auèi, son trabalh es enriquit pels viatges
nombroses
pel
mond.
www.graffitilt.com
14
�Craig Costello
(USA)
Craig
Costello
alias
« Krink », o « KR », es l’un
dels Street Artists lo mai
visionari o inspirant d’uèi.
Es tot parièr lo creator de
Krink, marca de tintas e
futres faits a la man de primièra, tant apreciats pels
artistas coma pels grafitaires. Son utís de trabalh es
un extinctor ; utís incontrarotlable que provòca irrupcions de colors, rajantas que
cubrisson
arquitecturas.
www.craigcostello.nyc
Mist
(FR)
Guillaume
Lemarquier
alias Mist, fa partida de
la segonda generacion de
grafitaires de l’escòla parisenca e se concentra sus
letratges « wild style » sens
doblidar los seus personatges inimitables. Precursor dels « Designers toys »
o jòcs d’artistas, figurinas
colleccionadas dins mantunes païses del mond.
mistone.blogspot.fr
Boris Tellegen
(NL)
Boris Tellegen, mai conegut jol nom de Delta es un
precursor de la scèna al nivèl europèu. En mesclant lo
sieu trabalh de recèrca sus
la bidimensionalitat de las
letras e dels mots a la seuna
formacion
d’engenhaire.
boristellegen.com
15
�Qu’avem legit
Andréu Pic : poète
injustament desbrembat
Q
ue poderiá parlar d’Andrèu
Pic de mantuas faiçons. Que
senteishi qu’èm injustes de cap a
eth, mes qu’ei sustot ignorància.
Ena « Nouvelle histoire de la
littérature occitane » de Robert
Laffont e Christian Anatole, de
1971, qu’a dret en tot e per tot a 31
linhas, d’elògi vertat. N’au enteni cap soen citat peths professors
e sapients nosti, e que m’aunori
d’aver pro parlat d’eth en emissions de Radiò-Païs a Tarba (cercatz eras K7 de « Escrivans » enas
arquivas, be las trobaratz) que vos
balhi adaptacion deth mièu article en francés ena efemèra revista « Vasconia » deth dit « Patrimoine de Gascogne »
No 4 de seteme 2004.
Que’m trobè anar en Gondrin (Gèrs) en 2003
cercar se’s brembavan aiqui, on nasquèc en 1910 e se
moric en 1958, traças deth mainat poète (e professor
d’Espanhòu). Gondrin era bastida armanhaquesa
on me platz de dentrar dam eth, e ena sièva grafia :
Goundri
Per Goundri qu’an un coumbent
L’aure
soule y espouse lou bent
taure
qui tume las grans parets
---- Amne
mie, ès gnaute coumbent, chets
psaume ?*
Nòta : « chets »= « sense »
Quin portau a, d’un ren, bastit ací eth poète a
sa bastida ! Ueit linhas, e qu’ei dita era impression
qu’òm a, dentrant en Gondrin, eth mistèri d’aqueras parets qu’eth vent esposa... Dentram-i, a puntetas...
Que me’n vau doncas enas arruas dera bastida,
demandant ath monde s’an entenut a parlar d’un
Andréu Pic, en disent-les çò que’n sabi, e sustot çò
mes segur, qu’ei nascut e mort acitau. E no i auriá
quauqu’ua placa, quauqua mencion sus ua paret deth
16
sièu nom. Era secretaria de mairia que fineish per aprene’m que i
a ua taua placa, e que coneish ua
persona au mens que’m poderia
parlar deth que no sap era èster eth
grand òme locau. Qu’encontrarè
atau Monsur Ivas Dalla Vedova,
un modèste entreprenur d’origina italiana, installat ath ras dera
vilòta, que s’interèssa a de bon ath
patrimòni locau, e que’s farà un
plaser d’acompanhà’m devant era
maison deth poète, e de fè’m leiger eths articles pareishuts quan
fuc pausada aiqui era placa, en
1959, sus era façada. Que leigem :
A la memorio dou poèto e sapient
gascoun André Pic, 1910-1958, basut en aquesto maysoun. L’Escolo Gastoun Febus 1959. Urós dera mièva
visita, Monsur Ivas Dalla Vedova que cercarà en eths
sièvi papèrs un petit fèish de poèmes d’Andréu Pic
editat pera Revista Oc, colleccion
Messatges, quan se moric, e que me’n farà ua fotocopia.
Ara, que vos inviti a tornar encontrar eth noste
Andréu en Barri d’Euse (Eauze, en Armanhac) :
Aqueth barri oey dat
a l’aret dou bigné
en-tems qu’ère ciutat
roumane...Bourdilé
qui trestéyes l’estout
abise’t d’esmouchà
la rélhe au marme rout
soubrance d’un autà
lati ou d’estrouncà
ü cap d’Emperadou
qui counegou lou car
dous trimfes e cadou
Chetre pique-talos
s’ère per tu lou hat
de trebucà û cos
de Diuse dou becat
N°33 – Setembre Octobre
�û nouble piyets hemnenc
qui t’alugue (you dic)
en aquet tès noucient
la luts dou Bèt antic...
Oun bau ? A tout pesà,
loungadement encoé
tout aqueste bladà
serà laurat dou boé
abans de-y hourucà
au pergoun : omis hous
noû boulem, nou, crubà
la glori dous ayous.
Que balhava eth poète aquesta precision : « la
bilo roumano d’Elusa qu’ey adare û loutissement ou
camps e bignes : nat recerc n’ey estat héyt » (Proses
et Poesies, p.158). Que vesem dab quin estrambòrd
aqueth poème ditz era romanitat de nosta tèrra, e
era nosta fòla capacitat de desbromb e de mauconeishença.
Dam poètes coma aqueste, era poesia gascoa
qu’ei encòp enraïgada e universala. Vesetz quin ditz
eth terrador en ligant-le ath mes fòrt dera nosta civilisacion e dera nosta istoèra. E vesetz er’audacia
tranquilla, tota classica, dera fòrma, d’aqueth vèrs
cairat en marbre mes sense ren de redde, de convencionau.
S’avem un poète qu’escapa a tot provincialisme,
qu’ei aqueste ! Que’s hinsa ara nautor d’un Vergili,
d’un Leopardi, que coneishiá, umaniste de prumèra.
Que’m platz de seguí’u (Reclams, 1937) sus eths
passes d’un Henry Beyle, alias Stendhal, en sièu
viatge en Provença e en Gasconha, ena pròsa clara
e agusada deths articles que balhava ara revista de
Camelat e Palay : dubèrtura e sen critic, arren no li
mancava, coma en’aqueth comparèr que gausa entre
Mistral e Jasmin (Reclams, 1957), en avançant que,
se Mistral agèc coma interprète un Gounod (Mirèio), a Jasmin qu’auria calut era musica autant tendra mes mes prima d’un Cimarosa.
Quant de causas a descobrir d’aqueth escrivan
que gausi díser deths mes grans dera nosta literatura ! Monsur Lazartigues, regent, qu’auria uei mes
de cent ans, que’m responèc ath telefòne plan cortés, e m’expliquèc quin n’avia pas tornat véser eth
sièu companh d’escòla primària, quin eths sièvi dus
camins avian forquejat, eth dintrant ar’Escòla normala deths regents, Andréu passant professor d’espanhòu, quin tanben no avia james arren leijut deth
amic , çò que confirma plan era mièva impression :
« deguns no ei profète en sièu païs ! ». Benlèu tanplan
Andréu no fic arren contra aqueth desbromb, mèma
se tornèc regularament a Gondrin aras vacanças.
Un qu’aimèc e botèc Andréu en davant, qu’ei
Miquèu de Camelat, dam qui agèc ua importanta
correspondéncia, e que’n pensava fèr eth sièu « successor » : açò qu’ei ua auta istoèra, que vo’n poderam
parlar un aute còp se voletz.
Miquèu Pujòl, Junh 2016.
Bibliografia (braca) :
•
•
•
Eth recuelh de poèmes publicat per « Messatges » (revista Òc).
Proses e poesies, 1976 presentacion de M.
Saint-Bezard, « libe de l’escole Gastou -Febus ».
Letres Causides de Miqueu de Camelat a
Andrèu Pic presentadas per M. Saint-Bezard felibre mayourau secretari de l’Escole
Gastoû Febus 1967.
N°33 – Setembre Octobre
17
�Eth Servici Civic,
un utís entà
desvolopar las
associacions.
La Seccion Regionau Meidia-Pireneas
de
l’Institut
d’Estudis
Occitans
qu’arriba tot just d’obtier l’agradament
d’intermediacion dau Servici Civic.
Dab aqueth agradament, l’IEO MP
que’s hica a la dispausicion de
totas las associacions qui’s dedican
a la lenga ena Region LengadòcRosselhon-Meidia-Pireneas. En efèit,
l’IEO MP que’vs da la possibilitat
d’arcuélher,
pendent
ua
mission
de 6 a 12 mes, ua volentària o un
volentari que poderà participar a
la vita de la vòsta estructura e au
sué desvolopament. Atau, se voletz
arcuélher quauquarrís, que’vs podem
hèr profitar d’ua convencion de
Servici Civic. Tanben, que v’aidaram
TOTASMISSION
LAS INFORMACIONS
SUS
VOTRE
VOUS ATTEND SUR
SERVICE-CIVIQUE.GOUV.FR
#FAITESLESAUT
cathy.ieomp@gmail.com
entà : hèr las vòstas demarchas
administrativas, cercar un volentari
o ua volentària, preparar l’arribada
de la joena o dau joen, definir la o
las missions de la persona en Servici
Civic, gerir eths pagaments, etc.
16À 30
25ANS
MISSIONS : 24
FRANCE
A 35 ÒRAS
ANS
ET
– 8 – 10 PER
EN6 SITUATION
SETMANA
ÉTRANGER
DE MESES
HANDICAP
Ara, s’ètz interessats per eth
dispositiu de Servici Civic, n’esitetz
pas mes e contactatz l’IEO MP :
09 62 56 09 91 (diluns e dimars)
o cathy.ieomp@gmail.com
�Ne parlam
Festenals : e se
l’occitanisme
sufiguèsse pas ?
17ena
edicion
del 9 de setembre al 4 de novembre de 2016
Le Conseil Départemental de la Haute-Garonne
Ville de Toulouse
Région Occitanie / Pyrénées-Méditerranée
Tim Bastian · Atelier Kunstart | Numéro de licences : n°2-1055652 et n° 3-1055653
A
05 61 11 24 87
Umanitat
plurala
www•festivaloccitania•com
toulouse
1
1
1
0
1
0
0
1
1
1
0
0
1
1
0
1
1
A
M
A
È
R
ST ECIN ITAN
Ò
D CC
M
O 6
201
0
0
0
1
1
1
1
1
0
0
1
1
0
0
1
0
1
1
0
0
1
1
1
1
1
1
0
1
1
1
1
1
1
1
0
1
1
s:
on su
maci t.cat/
rograenca ccitan
Alàs
la p
ltar ww.gemao
lles
consu wdecin
ace
tz
è
a
d
Alm e Mar
Po
str
d unt
mo
s
/
y
a
n
0
gu
Are s de Medó
0
llen
y
1
1
0
1
1
1
1
1
0
0
0
1
1
1
1
l risque de contrariar tre la debuta una bona partida dau-dit
occitanisme, òc : l’occitanisme sufís
pas.
Dins la volontat qu’avèm de
prepausar prestacions de qualitat per
los que parlan, comprenon, defendon
la lenga e cultura occitanas ; dins las
reflexions que menam sus la lenga e
las politicas culturalas e linguisticas,
es qu’avèm pas – nosaus actors de
la defensa e promocion de l’occitan
– de temps en temps, tendéncia a
oblidar los autres ? E òc : es plan e
plan necessari de far per los que
son ja convencuts, mai fin finala,
quid de los que son encara luènh
de las questions que fan nòstra
vida vidanta ? Uèi, vos prepausem
un biais de far, n’i a d’autres. Vos
prepausem un biais de menar amics,
pròches al monde occitan...
...sens parlar d’occitan !
Amb los festenals occitans que
començan, amb tanben la dintrada
de las associacions d’un biais
mai general, avèm la possibilitat
de partejar moments de musica,
cinemà, conte e racontes, bals,
passejadas e autras fèstas de vilatge.
I a tant de veire, d’escotar, de far e
partejar, en familha, entre amics.
Plaser e convivéncia. Ensagem d’au
mostrar cada numèro : en matièra
de cultura « occitana » (en occitan,
a l’entorn de l’occitan...) n’i a per
tot lo monde e doncas cadun i pòt
trobar quicòm a son gost. Doncas,
en plaça de far parladissas sus la
necessitat de defendre l’occitan,
perqué pas, simplament, se servir
de l’extraordinària e regaudissenta
diversitat d’eveniments prepausats
pels festenals occitans de la dintrada ?
Pas per convéncer quin que siá,
simplament per passar moments de
0
1
1
1
1
0
1
1
0
0
1
0
1
Art ac
nh
Auri lona
e
Barcordèu
B ar
eM
et d lva
Can e la Se es
ri
sà d pú
Cas lló d'Emoazze
C ish
te
Cas
Fo a
n
o
ir
G Les
a
Lleido
n
a
n
rtig n
Ma ntalba r
Mo ontlau
M
0
1
1
0
0
0
n
Are
1
0
1
1
na
rbo
Na na
nt
Ostaias Confle
Pàmda de Mar
Pra ià de
m
Pre s
Reu agona
r
Tar sa
Tolo sa
to
Tor p
m
Tre a
nc
lh
Vie galhe
Vila
0
0
1
0
1
1
0
0
0
0
0
1
0
0
1
1
1
1
1
1
1
0
0
1
1
paratge, prendre de bon temps. Plaser
e convenéncia, vos disèm ! Als rockers,
Boisson Divine ; als métalleux, Stille
Volk ; als enquestaires de bibliotèca,
Florian Vernet ; als youtubers, Dètz ;
etc. La melhora causa que podèm totes
far per l’occitan ? Partejar, escambiar
e sustot, sustot : aimar, s’amusar e
profeitar, non de non !
A.H.
La
seleccion, parcelària
incompleta :
e
• Festenal polifonic en nauta
valada d’Aude, del 2 al 11 de
setembre, per le Groupe d’Étude
et de Sauvegarde du Patrimoine
Polyphonique
Espérazannais
(GESPPE) e l’IEO d’Aude ; gesppe.
zic.fr ;
• Festenal Occitània, del 6 de
setembre al 20 de novembre, per l’IEO
31, www.festivaloccitania.com ;
• Vendemias d’Òc, del 10 de
setembre al 7 d’octobre, per l’IEO 82
– Associacion Antonin Perbòsc ;
• Hestenau Planvengut, les
22 e 23 de stembre, per lo Med’Òc
(Movement
deus
Estudiants
d’Occitània) de Pau, www.facebook.
com/events/1159764934043833 ;
• Mòstra de cinèma occitan, del
16 de junh al 8 de decembre, per la
Generalitat de Catalunya, llengua.
g e n c a t . c a t /c a /o c c i t a /m o s t r a cinema-occitan ;
• Les Troubadours chantent
l’art roman, del 7 de mai al 25 de
novembre, Trob’art Productions,
Associacion Le Passe Muraille e
l’Universitat de Stanford, festivaltroubadoursartroman.fr
1
0
1
Organiza:
0
1
1
1
0
L.909-2016
0
0
1
1
1
Amb la collaboracion de:
AJUNTAMENT DE CANET DE MAR
ÀREA DE CULTURA
Ajuntament
de Tortosa
Generalitat de Catalonha
Departament
de Cultura
CERCLE OCCITÀ DELS DOS ARENYS
Biblioteca Popular
Pare Fidel Fita
Biblioteca Pública
TARRAGONA
N°33 – Setembre Octobre
19
�Carta blanca
Lo Scopitòne
de Silvan Carrère
Polyphonic System
Polifonia tribau a dançar.
A
h macanica, quina bona suspresa en tot escotar
Polyphonic System aquera debuta deu mes de
julhet a Castelnòu d’Arri, en l’encastre deu forum
Euro-Region !
Devath ua petita hala e a l’òra de l’aperitiu, los
quate collègas que perpausèn ua musica tribau gessida deu repertòri tradicionau deu territòri occitan,
dab ua tòca : her dançar lo monde !
Mission pleada dongas per Polyfonic System,
on podem arretrobar dus « istorics » de la musica
occitana, dab Manu Théron (Còr de la Plana) tostemps a la punta e Ange B (Fabulous Trobadors,
QDLB) arretrobat e eficaç dab la soa tecnica de Human Beat Box (quin se dit aquò en gascon ? !).
Clamenç Gauthier e Henri Maquet que pòrtan
tanben las loas contribucions preciosas dab flaütas,
20
vriolons e bohas … sense nat dobte, qu’èm a la sorga
de çò qui’s hé de mielhor en musica occitana !
Au cairehorc deu caminament de cadun, qu’arretrobam mes que tot l’esperit deu grop mitic Gacha Empega en çò de Polyphonic System, segon jo,
dab ua tribalitat sonòra unica, mes tanben l’esperit de las tensons, combat vocau creat peus trobadors e hicats en lutz peus Fabulous Trobadors a
la debuta de las annadas ueitanta.
E quin plaser de tornar véger lo noste Ange B nacionau, laguens un registre mes que tot ritmic, mes
tostemps aquiu entà enviar la saussa a la canta.
Au bèth miei d’ua epòca trista e plapada de sang,
Polyfonic System qu’ensaja d’arrecampar lo monde,
de cantar la fraternitat ! E aquò qu’arregaudeish lo
còr e l’amna !
N°33 – Setembre Octobre
�Las Bèlas Letras de Cecila Chapduelh
E
Le monument
ntre los giratòris, las allèas de platanas
e los monuments
al mòrts cloturats d’obuses, aquí
qualques constantas del païsatge
francés. Cal passar
al delà del “mort
pour la France”,
per aver enveja de
s’i clinar dessús, al
delà de lor austeritat, per veire que
los mòrts acaban
tots parièrs mòrts,
sens distinccion
de classa militària.
Cal sortir del punt de vista de la glòria nacionala
finalament discreta. La glòria nacionala aguèt plan
consciéncia de l’absurditat de la guèrra. Remembratz, “Maudite soit la guerre”, çò-ditz lo monument
de Genciòus en Cruesa. La glòria nacionala sabiá segurament que sa guèrra aviá fait náisser plan de sentiments anarquistas, antinacionalistas. Louis Bartas
escriu dins sos Carnets de guerre : « Et dans les villages on parle déjà d’élever des monuments de gloire,
d’apothéose aux victimes de la grande tuerie, à ceux,
disent les patriotards, qui « ont fait volontairement
le sacrifice de leur vie », comme si les malheureux
avaient pu choisir, faire différemment. Je ne donnerai mon obole que si ces monuments symbolisaient
une véhémente protestation contre la guerre, l’esprit
de la guerre et non pour exalter, glorifier une telle
mort afin d’inciter les générations futures à suivre
l’exemple de ces martyrs malgré eux. »
Es dins una crisi de ràbia parièra que dintra lo
paire de Claude Duneton, un jorn de commemoracion davant lo monument de son vilatge. Aquò se
passa a Lagleygeolle — La Gleisòla. Polit toponime,
non ? Claude Duneton se bòta aital a parlar de son
paire, del dòl qu’aguèt a la mòrt de son paire, plan
longtemps après la granda guèrra. La curiositat remonta cap a cadun dels noms inscrits sus aquel monument, e Claude Duneton se fa istorian lo moment
d’aquel libre. Es un amorós de la lenga francesa, un
letrat al percors atipic e autodidacte plan sovent, mas
tanben un sensible. A tornar legir son òbra, es benlèu
çò que lo caracteriza lo melhor : dire las causas tal
coma las sentís e las aima, per tal de las far partejar,
sens tabó o vertat predictada. En tota franquisa.
Los joves de Lagleygeole, aprèp lo bal del 14 de
julhet, cossí foguèron mobilizats, que sabián, vist
lor atge e lo petit monde del campèstre dins lo qual
vivián — tant poblat que foguèsse a l’epòca — que
sabián del demai del monde ? Qué sabián del demai
de la França quand tantes mobilizats sabián pas parlar francés ?
Pr’aquò es pas evident de parlar d’un libre tirat a
mai de 1200 exemplars ! Pas evident de parlar aquí
d’un libre que deu aver ja un aparelh critic plan
dense, sul qual se disputiguèron mai d’un intellectual. Sauprai ieu dire çò qu’es juste de dire sus aquel
obratge ? Aver LA bona idèa que revolucionarà lo
monde de la critica literària, tota pretencion gardada ? Cap interèst a aquò. Simplament adoptar lo
biais de Duneton : dire çò que fa enveja de dire. Perqué parlar d’un libre en francés, franquiment d’un
tabó suprèm dins una revista occitanista !
Per la plaça qu’i ten l’occitan d’en primièr. Dins
la grafia de l’autor, occitanofil, mas pas tant a caval
qu’aquò sus las darrièras nòrmas a la mòda. Lo biais
de narracion i fa d’anar e venir entre los joves dins la
fangassa dels fronts e lo quotidian cargats de laguis
d’una campanha sens òmes. Se canta en occitan per
se remontar lo moral entre soldats :
« Sems d’a Poch et d’a Laubas
De Crumièra et d’Entinhac
Pel francès n’en savems gaïre,
Pel patois n’en crainhans cas. »
S’ensaja lo francés quand cal escriure als òmes
per lor demandar de nòvas : « Si vous entendé dire
des nouvelles de Joseph écrivé moi zen que moi j’en ai
pas. Je passe bien peine de lui. » Un “roman vrai” en
version originala, coma lo Bagatoni de Valèri Bernard que ne parlèrem aquí antan.
E puèi cal parlar de Le Monument perça que atal,
crosant las recèrcas istòricas e n’imaginant tota l’intimitat, los quites dialògs dins totas las lengas del front e
del campèstre, Claude Duneton capita de nos esmòure.
Reconstituís lo percors dels vint-e-sèt inscrits sul monument de La Gleisòla. Totes acabaràn per morir, siatzne segurs ! Un trabalh a la mòda de La Vie Mode d’Emploi de Georges Perec, mas pas amb de personatges de
ficcion, sens la distància sardonica que lo narrator bòta
entre los personatges e el-meteis. Una reconstitucion
gigantesca — per evitar de dire monumentala — mas
sens debòrd d’artificis. Un raconte que, quand l’auretz
acabat, pòst-fàcia compresa, tornaretz barrar en fasent
un grand sospir.
Le Monument, Claude Duneton — Presses de la
Cité, 528 p. 2010.
N°33 – Setembre Octobre
21
�Espòrt
Rugbi a 13 : Les Orses de Sent Gaudenç
Avètz entenut a parlar deus orses ? plan segur !
Mes, les Orses de Sent Gaudenç !
Rasseguratz-vos non s’agís pas de las bèstias !
Nani ! S’agís d’una equipa de 13 jogaires de rugbi !
Les Orses a XIII de Sent Gaudenç. Atau s’apèra
l’equipa esportiva eroïna deu Comenge !
Aquí son istòria.
T
ornam a las originas deu XIII. Au començament, totes les que corrián darrèr un balon ponchut jogavan a XV, e mès que mès en Anglatèrra.
Le Nòrd deu país èra obrèr e le sud èra mes ric. Au
sud, òm considerava que le jòc èra un espòrt nòble
e que s’i deviá jogar sense cap argent. Mentre qu’au
Nòrd, les obrèrs demandavan compensacions de
las oras perdudas a s’entrainar. Le Sud levava las
mans au cèu, en disent qu’èra pas possible de pagar
quauqu’un entà practicar un espòrt.
Tot aquò provoquèc ua separacion esportiva
màger entre l’Anglatèrra de la Rugbi Liga au Nòrd
e l’Anglatèrra fidèla a la Rugbi Union au Sud.
Pr’aquò, mèma separats totis les clubs
continuèron de jogar
a XV.
Pèi, au Nòrd, que
calèc pagar les jogaires
e entà i arribar, la liga
s’i hesoc a espurgar le
jòc ! Ne tirèren las tòcas dirèctas entre les
22. Mes trobèron que
le jòc èra pas pro viu.
Estudièron encara la
causa, e acabèron per
suprimir les dus tresen linhas alas. Atau
se trobèron a Tretze !
Les jogaïres que
sobravan venguèron
22
remplaçants ; pèi que tirèn dus remplaçants entà arribar au jòc que coneguem auei.
Atau, inventèron le XIII, un jòc mès brutau ambe
plan mès de mèrcas. Es demorat un espòrt fisic e
sobte. Entra la linha de defensa e la linha d’ataca, i
a una tresena zòna que permet d’agir e pensar le jòc
que l’òm vau hèr.
Mes coma Sent Gaudenç venguèc tretzista se
l’Anglatèrra es pas au ras ?
Dins las annadas 50, Jean Soubie, maquinhon
de son estat, adujat per les dus hilhs, Robert e Fernand, demoravan dins Lòt e Garona. Venguián a
Sent-Gaudenç quèrrer bèstias. Que n’i aviá d’aqueth
temps ! Alavètz las hièras s’i portavan plan !
Un dia venguèc que n’avèren pro de hèr le camin
e s’installèron a Sent Gaudenç.
Les joens Robert e Fernand, tretzistas dinc au
cap de las unglas, se trobèron dins un país de XV !
Jogavan mes sense retrobar le plaser deu jòc.
Atau, un dia au cafè, les dus joens, te diguèron
pas davant un jornalista (que ne coneguèven pas)
que volián montar una equipa de tretze ! Èra pas
tombat dins l’aurelha d’un sord aquò !
N°33 – Setembre Octobre
�Le lendeman, le Jean Soubie te legís le jornau e
apren la navèra ! E çò ditz aus hilhs : « ac avetz dit !
E ben hasètz-ac ara ! ».
E, es çò que hasquèren ! Fondat en 58 ambe le
nom de « Racing Club de Sent-Gaudenç” l’actuala
equipa deus « Orses de Sent-Gaudenç Cominges
XIII” demora eretèra deu valorós Jean Soubie, neissut dins Lòt e Garona. Qu’empleguèc tota son energia e son amna entà portar sos jogaïres a la victòria.
Adujat per les hilhs, Jean Soubie trionfarà tanlèu 1960 quan Sent-Gaudenç emportèc son prumèr
títou de campion de França de prumèra division.
Pèi, tot s’encadenarà ambe la regularitat d’un
metronòme. A la prima, les blus e blancs butats per
tota una region se presentèron sovent a l’ultime rendetz-vos. Les Orses s’englorièron dempèi mès de 50
ans.
Aquiu lor palmarès : campionat de França 1èra
division en 60, copa de França 61, finala deu campionat 61, finala deus campionats de França Elita 1
de 63 - 66 - 67- 69 e 2004, copa de França / Lord
Derby de 73 - 91- 92 e quauques campionats e copas
ambe las equipas de joens.
« Ací dins noste país, en tèrra de Comenge…
trabalham entà avançar. Que siá dins la victòria o
la des·hèita. Conjugan volentat, teneson e energia.
Nòste engatjament esportiu, ritma totas nostas annadas.
Nostes educators, caps, entrainaires, benevòles,
partenaris, amics e espectators, totis hen partida
d’un tot ; que hè nosta fòrça ! ». La Carta s’acaba en
afirmant : « Ací dins noste polit país en tèrra comengesa totis portam l’espiar cap l’asuelh que per
delà las cimas deu Cadira nos mena entà doman ».
S’espiam las darrèras annadas, 96 mèrca un
contorn dins le paisatge deu Rugby Comminges.
Quan Jean-Alain Rives ne preng le cap, l’equipa s’estructura notament ambe una modificacion d’estatut
juridic necessària.
Auei, pas mens de 30 personas encadran les 250
jogaires de las 6 equipas deu club e l’escòla de rugbi.
Preocupats que son de passar aus Orsons las valors
que haràn les Orses de doman.
Atau nasquèc le XIII a Sent-Gaudenç, ambe una
equipa constituida de 80% de quinzistas. Una formidabla epopèia que dura encara !
Le club establisquèc ua Carta que’s vòu portaira
de sas valors.
N°33 – Setembre Octobre
Gisèla Lafargue.
23
�De jour au lendemain : un novèl
album per Rémi Geffroy
Le 20 d’octobre de 2014, aguèri le privilègi de signar pel site internet del Diari « Rémi
Geffroy : la leçon de musique » ont m’esforçavi de partejar ma descobèrta de la musica d’aquel jove artista. Nos anam pas mentir : quitament se sèm tenguts a una certana
neutralitat jornalistica, es pas sens entosiasme que li consacram uèi una entrevista,
a l’escasença de la sortida de son darrièr album. — Aldric Hagège.
Bonjorn Rémi Geffroy. Per començar, quins
elements biografics poiriás donar als que vos coneisserián pas ? Qui sètz, d’ont venètz ?
Rémi Geffroy : Som nascut a Tolosa d’un paire
breton e d’una maire avaironesa. Costat musica
tradicionala, es subretot le costat avaironés que me
brecèt abans de començar l’acordeon. La menina
dirigissiá un grop folcloric (amb coma instruments
l’associacion tipica cabreta - acordeon cromatic1),
aviái ja dins le cap aires que retrobam dins le repertòri de Carcin o d’Auvèrnha abans mèma de jogar mas primièras nòtas. Aquò m’ajudèt plan quand
comencèri a dètz ans sus un acordeon de locacion.
L’aurelha èra un pauc formada inconscientament.
S’es incontornable dins la musica occitana,
dins la musica a dançar, dins la musica de fèsta o
de bal, cal reconéisser que l’acordeon a pas totjorn
bona premsa. Cossí arribèretz a l’instrument ?
R.G. : Un pauc per azard, amb ma sòrre, voliam
jogar d’un instrument dempuèi tot petits. Un jorn,
un amic dels parents me prestèt un acordeon cromatic, per que m’exercisca a trobar qualques nòtas.
M’agradava plan. Un còp arribat a l’escòla de musica
de Caors per m’inscriure, m’anoncièt que me caliá
un diatonic. Descobriguèri doncas aquel instrument mes petit que semblava a çò que pensavi èstre
le « vertadièr » gròs acordeon que vesèm pertot. Fin
finala i ai retrobat le repertòri tradicional que m’aviá
breçat pendent las annadas precedentas e n’ai finalament presat la practica.
« La mélancolie, c’est le bonheur d’être triste »
escriguèt Victor Hugo (Les Travailleurs de la
mer, 3ena partida, Libre I, capítol 1). Es l’impression que se desgatja de vòstre primièr album :
quicòm coma una catharsis, un besonh de despassar una certana tristesa per la metre en partida dins la musica. Du jour au lendemain sembla
mai luminós, mai joiós, mai optimista tanbens.
24
La miralha d’un caminament personal ?
R.G. : De la tristesa naisson bèlas pèças, de la
jòia naisson aires emplenats d’energia. Es la vida de
cada jorn que balha elements de composicion. Du
jour au lendemain serà pas tant luminós, al mens
a la debuta. Representa tot un camin, long e dificil, tre un novèl avenidor possible. En consequéncia,
al menú del CD : la solitud, les combats interiors,
les rescontres, l’espèr... e tot aquò fins a la novèla
partença. Cada pèça simboliza un tròç de l’istòria.
Benlèu que d’unis se retrobaràn dins aquel laberint,
passam gaireben totis per moments atal. Del còp
provocat per un moment fòrt de la nòstra vida, le
camin interior per se remetre e enfin la reobertura sul monde exterior. Optimista ? Brica ! La tòca
es que, quitament dins las pèças malenconiosas, se
pòsca imaginar un cèl blau al dessús de sa tèsta.
Albums realizats amb d’autres musicians, participacions a Tara’s Folk, The Booze Brothers, le
Trio Abrégé : fasètz fòrça musica acompanhat.
Una causida ? Un besonh ?
R.G. : Las composicions, les projèctes personals
coma aquel novèl CD, son un biais de terapia (musico-thérapie). Per çò qu’es de la rèsta, jogar amb
les autres, es just essencial. Sol, podèm far çò que
volèm, mai amb d’autres va mai luènh dins las possibilitats pr’amor que combinan las idèas de cadun
e l’energia creada e partejada sus la scèna es simplament geniala. Vist que m’agrada un molon de
musicas diferentas, som urós de me poder adaptar amb l’acordeon, dins divèrsas formacions que
m’agradan e ont me pòdi exprimir, que siá dins un
grop de ròck o de bal fòlc.
Aquela diversitat se retròba tanbens dins
vòstras practicas musicalas : concèrts, enregistraments, bals, talhièrs... Pensatz qu’es important per un compositor, per un musician de se
confrontar a las diferentas practicas ? Qué vos
N°33 – Setembre Octobre
�apòrta caduna d’entre elas ?
R.G. : Cossí que siá, se cal daissar anar a la descobèrta de tot çò que pòt ofrir cada pòrta entredubèrta. En musica, es parièr. Petit a petit, me som metut a far causas variadas e caduna m’aportèt fòrça
dins çò qu’es a la fin, mon bagatge personal. Per la
petita anecdòta, voliái explicar una tecnica pendent
un estagi que me som metut a far las primièras nòtas de la pèça « Réveil matin ». Aquel encadenament
fasiá rire tot le monde, ieu le primièr e nos focalizèrem sus l’idèa que semblava a un revelh a tindar.
Puèi l’idèa s’es desvolopada, en la reprenent a l’ostal, fins a abotir a la pèça. L’auriái benlèu pas jamai
compausada s’aguèssi pas animat aquel talhièr.
ment qu’aimi. Quand èri al licèu, aviái vergonha
de dire que jogavi d’acordeon, « es tròp ringard ».
Uèi, m’arriba de sortir de scèna per tombar sus joves « métalleux » que me venon dire : « es tròp cool
l’acordeon ! ! ». Las idèas càmbian segon le biais de
practicar las causas. Se donam bolas de petanca a
qualqu’un que fa de circ en li explicant le principi
del jòc, serà pas forçadament entosiasta. Per contra
serà plan content de poder joglar amb, e trobarà
segurament la bola de petanca « cool », en anant
a l’encontre dels especialistas del boçon que seràn
desconcertats per aquel jove qu’a pas « res comprés
a las règlas ».
Anem, petita question provoc’ : cossí far per
tombar pas dins l’acordeon « ringard » ?
R.G. : Çò « ringard » per d’unis es fabulós per
d’autres. Çò que compta per ieu, es de poder sortir çò qu’ai al fons en fasent nòtas amb un instru-
Vos sètz tirat de l’Entre-deux, passat Du jour
au lendemain. De qué avètz enveja uèi e per la seguida ? Qué vos podèm dire ?
R.G. : De pòrtas novèlas de dubrir... contunhar
de rescontrar personas apassionadas, crear autras
causas. Veirem plan çò que la vida resèrva.
Discografia
Formacions e Informacions
• Dançarem, musiciens traditionnels du
Quercy, (participacion), AMTP Quercy, 2012, 14
titòls 12 € ;
• Tara’s Folk (labelbooze.wix.com/tarasfolk) ;
• Entre-Deux, Org&Com, 2012, 12 titòls, agotat
mai disponible en linha ;
• Parenthèse — musique pour l’imaginaire, autoproduccion, 2014, EP 5 titòls, 7 € ;
• Du jour au lendemain, Arthénice Musique,
2016, 12 titòls, 15 €.
• Booze brothers (www.boozebrothers.info) ;
• Trio
Abrégé
(www.zicmeup.com/groupe/
abregetrio) ;
Las informacions, las datas e mai se podon
trobar sus :
remigeffroy.wixsite.com/officiel
N°33 – Setembre Octobre
25
�Vejaire
Du jour au lendemain — Critica
Contunham de parlar « Du jour au lendemain », novèl album de Rémi Geffroy (cf. version
premium pp.24–25).
A l’ora de boclar aquel numèro (fin de julhet) avèm — privilègi de la premsa — ja recebut
la version numerica de l’album. Vejaire. — A.H.
jour au lendemain me sembla plan conténer
aqueles dos movements opausats e complementaris, que ne fan una musica complèta.
Me sembla una musica abitada, personala e
collectiva. Non : personala doncas collectiva. Utilizant la composicion coma catharsis,
coma biais de metabolizar experiéncias de la
vida, Rémi Geffroy bastís una musica personala que pòt evocar, tocar e ressonar amb la
vida de cadun. Me sembla pas tant anodin
qu’aquò, pr’amor qu’èm dins un monde que
va aviat, ont las òbras artisticas sont (tròp)
sovent limitadas a un objectiu de succès e
doncas una sola dimension estetica. Aquí de
musica qu’a « quicòm de díser ». Aquí un artista que pren son temps.
L
e primièr mot que me ven a l’escotar d’aquel album novèl, es tocat. Qué vòl dire qu’una òbra
nos a tocat ? Es un biais de qualificar un movement
de l’òbra fins a l’espectator. Quand èm davant una
òbra, avèm dins le cap una fila de « personas », d’instàncias de jutjament successius (vesètz Vice-Versa
de Pixar ?). I a le jutjament estetic (« me plai, me
plai pas »), un jutjament teoric de còps (« es interessant(a) »), etc. Generalament, aqueles jutjaments
fan un pauc gardabarrièra : se me plai pas, auraí pas
enveja de m’interrogar s’es interessant, complèxe...
Mas, qualques òbras an la capacitat de passar per
dessús tot aquò per anar dirèctament ressondir amb
emocions, sovenirs, sensacions ; amb l’afècte, le
subconscient, apelatz aquò coma vos plai. Passar le
camin, la barralha, le can e la pòrta per dintrar en
çò vosautres. Alara, aquò nos tòca. Se mena sovenirs
a la susfàcia, se càmbia nòstre estat del moment, se
l’òbra qu’avèm davant les uèlhs (o aquí, las aurelhas)
nos pòt far venir joiós, trist, melancolic, alara vòl
dire qu’èm bolegats, o per utilizar le tèrme exact :
esmoguts. Un biais per nosautis de projectar, de
poblar tèxte, musica, pintura...
Esmogut. Es quicòm d’important. En latin
ex movere es literalament « bolegar defòra ». Du
26
Cal pas oblidar que Entre-Deux data
de 2012 e Parenthèse — musique pour l’imaginaire de setembre de 2014. Es probablament un
element central de l’autra granda qualitat del disc :
i vesèm una vertadièra progression de l’artista. Me
sembla que la musica (composicion e interpretacion) es mai personala, avançada, arboradura, mai
ambiciosa e exigenta benlèu tanben. Amb tota las
resèrvas ligadas a l’interpretacion, plan segur. Mai
segur, la progression musicala, amb una còla plan
mai importanta que la del triò d’Entre-Deux e doncas orquestracions ricas e fòrt interessantas.
Du jour au lendemain es una transicion,
la primièra etapa vertadièra de la realizacion d’un
potencial que se devinava plan fins a uèi, enriquit
sens dobte per las experiéncias personalas e musicalas divèrsas del compositor musician. Un artista
qu’avança amb nosautis e que me sembla definitivament meritar una aurelha atentiva !
Du jour au lendemain,
Rémi Geffroy e convidats,
Arthénice Musique,
2016,
12 titòls,
15 €
N°33 – Setembre Octobre
�TV
Un temps fòrt occitan,
Castèlnau d’Arri lei 1, 2 e 3 de julhet de 2016 :
Forum Euroregionau Patrimòni e Creacion
Tè Vé Òc anèt a Castèlnau d’Arri, au rescontre
d’una soscadissa importanta sus « Patrimòni e Creacion ». Lo Forum fuguèt coma lo fuòc d’artifici finau
de TOTAL FESTUM de 2016 !
Taulas redondas, conferéncias, espectacles nombroses,
debats, concèrts, espòrts regionaus, cosina, balètis,
talhièrs, mòstras, recampèron lo public d’aquel finau.
Un public vengut d’Occitània tota, l’Occitània granda.
Un Forum gigant, fòrça ben reçauput per la Vila de
Castèlnau d’Arri amb una organizacion capitada pel
CIRDÒC e sa còla.
Tè Vé Òc i cubriguèt mantunes moments a la demanda
dau CIRDÒC. De captacions integralas de quauqueis
accions fuguèron fachas, que se trobaràn lèu sul site
dau CIRDÒC. Podretz trobar :
Divendres 1 :
— Una reflexion sus l’Amassada de la Region Lengadòc
Rosselhon Miègjorn Pirenèus dubriguèt lo Forum e
recampèt leis actors de l’occitan en Region LRMP.
— La dubertura oficiala dau Forum seguiguèt, amb
d’elegits e representants dei territòris de la region LRMP.
— Una taula redonda : « Escambis teatraus e adaptacions » amb lei representants de la Companhiá Mariantònia Oliver (Balearas), La Rampe TIO (Lengadòc),
Teatre deis originas (Lengadòc), Art Cie (Lengadòc),
Cie du Sarment (Catalunya Nord) Auditori Sa Màniga
(Balearas) e Marionetes nomàdes (Catalunya) ;
— Supereròi, teatre jove public e adultes (El Perro Azul
Teatro), un moment remirable e de qualitat granda.
Una creacion originala amb un actor unenc mascat
que ten mantunes ròtles.
Lèu la dintrada amb Òctele
Una annada escolara comença e per totes
los joves en aprendissatge de l’occitan, que siá en
Calandreta, escòlas bilingüas o endacòm mai, ÒCtele vos prepausa de seguir Pepin Trespomas, las
aventuras d’un petit cavalièr, al ritme d’un episòdi
novèl cada 15 jorns. E per los que son concernits
per l’ensenhament de l’occitan, la bona novèla ven
d’un D’ÒC Show excepcional, totjorn presentat per
nòstre illustra Silvan Carrère, lo dimècres 28 de setembre en direct d’Albi !
L’Agenda
Avètz, benlèu, ja vist l’emission novèla d’ÒCtele : un
agendà cultural co-produsit per Lo Cirdòc, en partenariat amb La FaBrica ? Los eveniments màgers
de la periòde en cors, sus l’espaci geografic occitan i
son presentats per Samira El Hadrati.
Dissabte 2 :
— Taula redonda sus la creacion e re-creacion musicala : tradicion, recèrca e contemporaneitat, animada per
David Ibàñez (Director artistic de la Fira Mediterrània
de Manresa) amb Vox Bigerri, Du Bartàs, La Talvera,
Cie Guillaume Lopez, Bufassons, Lo Còr de la Plana e
Polifonic system.
— Taula redonda : « Musicas actualas e identitats »
animada per Camille Martel amb Mauresca, Avant
mardi, Propaganda pel pet, Valencian Music association, Agence Sirventès, Lo Còr de la Plana, Polifonic
system e David Ibàñez.
— Concèrt de Mauresca.
Dimenge 3 :
— Patrimòni e creacion culinària animat per Mirelha Braç (IEO Aude). Amb Gerard Noguès (Fundació
Institut Català de la Cuina i la Cultura gastronomica),
Vincent Marquès (autor), Roberto Colomero (President d’Espaci occitan dels Aups - Valadas Occitanas)
— Conferéncia de Claudi Alranq « Plus le futur interpelle, plus l’archaïsme répond : les animaux de la fête
occitane. » Coma totjorn un moment fòrt, qu’interpèla
vertadièrament.
En mai d’aqueleis captacions integralas, d’autrei moments nombroses faràn l’objècte de doas emissions de paréisser sus TV Sud e sus lei sites de Tè Vé
Òc, Occitanica e FIMOC. Leis espòrts regionaus que
vegèron un public nombrós e afogat, lei concèrts, lei
deambulacions de grops musicaus costumats venguts
d’Occitània tota amb d’animaus totemics tanben.
Lo Forum Eurò Regionau fuguèt un rescontre variat
e fòrça ric entre actors de la creacion occitana, institucionaus e public. De renovelar de segur en 2017.
Clinhada
Vaquí una rubrica ÒCtele dubèrta als que fan de
videos cortetas, originalas, escolaras, amators. Enviatz vòstras videos a ÒCtele e seretz benlèu difusats. (contact@octele.com o Oc Prod, 77 avenue des
Lilas, 64000 Pau).
Artistas
Mai en mai d’artistas nos fan passar lors clips, extraits de concèrt, videos musicalas per lor promocion. Sètz musician, cantaire... contactetz-nos.
E mai
Clément Pech, cap redactor de La Setmana torna
en fòrça amb una seria de « Cara e Cara » filmats
pendan l’Hestivòc de Pau ; los dos primièrs episòdis
de la sitcom ÒC-veituratge dins pauc de
temps sus ÒCtele e fòrça autras suspresas...
ÒCtele, 1èra tele 100% en occitan
www.octele.com — contact@octele.com
N°33 – Setembre Octobre
27
�Agenda
NB : A l’ora d’acabar la revista,
totas las programacions son pas
arrestadas.
Consultar la documentacion
dedicada.
Son pas
acabats
Del 6 de junh
al 8 de decembre
Mòstra de cinèma Occitan
Espanha e Françà
La Mòstra de Cinèma Occitan
ofrís una vision panoramica de
la lenga e de la cultura occitanas
a travèrs de las creacions
audiovisualas e contribuís a bastir
un ret d’exibicions publicas, en
Catalonha e en Occitània, amb
la collaboracion d’institucions,
entitats culturalas e entrepresas
catalanas e occitanas.
Generalitat de Catalunya
llengua.gencat.cat /oc/occita/
mostra-cinema-occitan/index.html
Del 7 de mai
al 25 de novembre
e l’associacion AMTET. Podètz
cantar en occitan en grop
acompanhats de musicaires,
quin que siá vòstre nivel de lenga
e de cant.
Gratuit
dança, musica
• 10h-12h : scèna dubèrta pels
musicians (sus inscripcion)
• 10h : petita randonada de 2h
de marcha fins al bèlvéser de
Caubarol (preveire cauçaduras de
marcha, desconselhada al joves
www.ostaldoccitania.net
enfants)
• 11h : visita de la capèla de
Pouey Lahun
del 2 al 11 de setembre
• 11h : cantèras
15en Festenal polifonic en nauta
• 13h : aperitiu repais
valada d’Aude
• divendres 2, Saint Ferriol, • 15h-17h : bal amb Duo Raibaud
Bibonne
21h : Ardalh (bearnés), 10 € ;
• dissabte 3, Quilhan, 21h : • 17h-17h30 : cantèra
• 17h30-19h30 : bal amb
Madamicella (còrs), 10 € ;
• divendres 9, Espesèlh, 21h : Maishant temps
• 20h : biaça musical e fin del
La Mata de Jonc (catalans), 10 € ;
• dissabte 10, Quilhan, 21h : festenal
Andhira (sardas e italianas), 10 € ; Informacions e tarifes, tradazun.
• dimenge
11,
Esperaza, jimdo.com/le-programme/
16h : Calis Mabrüca e Le
Gesppe (occitanas e del monde),
participacion liura ;
le 3 de setembre
• dissabte e dimenge 3 e 4 : Passejada
Estagi de cant, 40 € (35 € pels Boason (Bozouls) – Sta Fauste
adherents del amics del GESPPE 14h
o de l’IEO Aude).
Rendètz-vos a 14h a l’Ostal de
Entresenhas 04 68 74 02 50 o Vila ; descobèrta del canyon de
Bouzouls e visita de la glèisa de
gesppe.zic.fr/contact
Sta Fausta, en òc.
Dubèrt a totis – gratuit
les 3 e 4 de setembre
Organizat per l’IEO 12
Festenal Trad’Azun
Arrens-Marsous
Dissabte 3 :
• 14h : dubertura del festenal
• 14h-20h : salon de luteria e
Occitània Pireneas meditermercat
artesan
ranèa
Concèrts de qualitat, dins zònas • 15h-18h : estagi de cant, dança,
ruralas, a l’entorn del patrimòni musica
• 15h-17h : scèna dubèrta pels
religiós e musical medieval.
musicians
(sus inscripcion)
festival-troubadoursartroman.fr/
• 17h : cantèras
• 19h : aperitiu repais
• 20h30-22h30 : bal amb Huec
• 22h30-23h : cantèra
• 23h-1h : bal amb Brotto-Lopez
• 1h-1h30 : cantèra
le 1er de setembre
• 1h30 : bal boeuf.
Cafè-cantaires
Dimenge
4:
Tolosa
• 9h : acheulh
Ostal d’Occitània
• 10h-14h30 : salon de luteria e
18h
Cafè
cantaires ambe le Xavier mercat artesan
Vidal, organizat per La Topina • 10h-13h : estagi de cant,
Les Troubadours chantent l’art
roman
Setembre
28
N°33 – Setembre Octobre
Ensenhaments : 05 65 68 18 75
del 6 de setembre
al 20 de novembre
Festenal Occitània
Region Occitània
Mediterranea
Pireneas
• 6 de set., Tolosa, Conferéncia
de premsa, gratuit ;
• 9 de set., Tolosa, Conferéncia,
gratuit ;
• del 9 al 17 de set., Tolosa,
Exposicion, gratuit ;
• del 9 de set. al 21 d’octobre,
Murèth, Exposicion ;
• 10 de set., Murèth, Fèsta,
gratuit ;
• 14 de set., Tolosa, Presentacion,
gratuit ;
• 17 de set., Tolosa, Inauguracion
del Festenal, gratuit ;
�• 17 de set., Tolosa, Mercat,
gratuit ;
• 17 de set., Tolosa, PassaCarrièra, gratuit ;
• 17 de set., Murèth, Comic, 25 € ;
• 23 de set., Tolosa, Inauguracion
d’exposicion, gratuit ;
• de 23 de set. al 1er d’octobre,
Tolosa, Exposicion, gratuit ;
• 24 de set., Montsegur, Cant &
Poesia, participacion liura ;
• 25 de set., Sant Felix de
Lauragués, Cant & Poesia, 10 € ;
• 26 de set., Tolosa, Cant &
Poesia & Musica, gratuit ;
• 28 de set., Tolosa, Conte,
gratuit ;
• 29 de set., Tolosa, Teatre, 12 € ;
• 30 de set., Tolosa, Musica,
6 €/8 € ;
• 30 de set., Puègbonieu, Teatre,
gratuit ;
• 30 de set., Herranh, Musica ;
• 1er e 2 d’octobre, San-Lís,
Fèsta, Repas 8 € ;
• 1er d’octobre, Tolosa, Fèsta,
Repas 5 €(enfants), 8 € (adultes) ;
• 1er d’octobre, Herranh, Visita
comentada, gratuit ;
• 1er d’octobre, Herranh, Repais
& Balèti, 15 € (repais) bal gratuit ;
• 1er d’octobre, Herranh, Cant, 5 € ;
• 1er d’octobre, Venèrca, Conte,
gratuit ;
• 1er
d’octobre,
Venèrca,
Concèrt, 10 € ;
• 1er d’octobre, La Vaur, Comic,
5 €/8 € ;
• 1er d’octobre, Montesquiu de
Volvèstre, Balèti ;
• 2 d’octobre, Herranh, Estagi
de musica, 20 € ;
•2
d’octobre,
San-Lís,
Messa & Repais & Espectacle,
10 €(espectacle) 26 € (espectacle +
repais) ;
• 6 d’octobre, Vilafranca de
Lauragués, Exposicion, gratuit ;
• 7 d’octobre, Vilafranca de
Lauragués, Cinemà, 5 €/7 € ;
• 8 d’octobre, Vilafranca de
Lauragués, Balèti, gratuit ;
• 8 d’octobre, Senta Gabèla,
Balèti, 10 € ;
• 9 d’octobre, Gèrm de Loron,
Musica, 6 €/8 € ;
• 9 d’octobre, Senta Gabèla,
Mercat & Musica & Repais,
gratuit ;
• 11 d’octobre, Tolosa, Musica,
gratuit ;
• del 11 al 15 d’octobre, Tolosa,
Balèti, participacion liura ;
• 11 d’octobre, Vilafranca de
Lauragués, Conferéncia, gratuit ;
• 13 d’octobre, Castanet Tolosan,
Cine & Musica, 4 €
• 14
d’octobre,
Aigafonda
(Calmon), Conte, 5 € (adulte)
gratuit (enfants) ;
• 14 d’octobre, Tolosa, Rencontre
Film Trad e Cantèra, gratuit ;
• 14 d’octobre, Tolosa, Musica,
6 €/8 € ;
• 15 d’octobre, Tolosa, Musica,
15,80 € ;
• 15 d’octobre, Albi, Collòqui,
gratuit ;
• 15 d’octobre, Vilafranca de
Lauragués, Teatre, 5 €/8 € ;
• 15 d’octobre, Sant Sulpici
la Punta, Dança & Balèti,
participacion liura ;
• 19 d’octobre, Tolosa, Musica,
gratuit ;
• 21 d’octobre, Boussens, Cant,
gratuit ;
• 26 d’octobre, Tolosa, Conte,
gratuit ;
• 27 d’octobre, Tolosa, Cinèma,
gratuit 2ans/6 €/8 € ;
• 28 d’octobre, Vaquièrs, Musica,
gratuit -18ans/5 €/8 € ;
• 29
d’octobre,
Tolosa,
Projeccion ;
• 30 d’octobre, Ramonvila
Santa Anha, Balèti, gratuit
-12ans/6 €/8 € ;
• 4 de novembre, Mazamet,
Musica, 8 € ;
• 17 de novembre, Tolosa,
Projeccion, gratuit ;
• 20 de novembre, Tolosa,
Festenal Peuples et Musiques au
Cinéma,
Organizat per l’IEO 31
partenaris.
www.festivaloccitania.com
www.ieo31.com
N°33 – Setembre Octobre
le 8 de setembre
Cinèma
Tolosa
Ostal d’Occitània
• 18h 30 : « Cathare », classic en
la cinematografia occitana.
• 19h : « Trobadors » aperten a
una tièra de quatre filmes ont le
realitzador Michel Gayraud posèt
en imatges diferents aspèctes de la
tradicion culturala a l’Occitània
medievala.
Gratuit
www.ostaldoccitania.net
del 9 al 11 de setembre
Hèsta de la husta
Luc de Bearn
Animacions, passejada, talhièrs,
concèrts (Artús, Lo Còr de la
plana, Calva...)
Estagi de cant amb Manu Theron
les 10 e 11 de setembre. (50 € per 2
jorns, siá 2 x 6h).
Inscripcions :
romain@hartbrut.com
e 06 82 95 45 43.
o s t a u b e a r n e s . f r /
agenda/?event=fete-dubois-2016
del 10 de setembre
al 7 d’octobre
Vendémias d’Òc
Montalban
10 de setembre : passejada
toponimia animada per Paul
Brugan, St Nauphary, gratuit.
6 d’octobre : Mòstra de cinemà en
occitan
• 15h : Trobadors
• 20h : Ibòs en Bigòrra. Entre
mutacions e mites & Catars
(Ancian colègi, sala de projeccion,
gratuit) ;
7 d’octobre, 16h : Conferéncia
« L’Occitan, las formacions e
les mestièrs » presentada per
e Sebastien Pugin (Ancian collègi,
sala de projeccion, gratuit) ;
14 d’octobre, 20h30 : Concèrt,
Alide Sans en solo (Espaci dels
Augustins, 8 € adh – 6 € minimas
29
�socials e 10 € non aderents) ;
Organizat per l’IEO 82
Associacion Antonin Perbòsc
ieo82@ieo-oc.org
05 63 03 48 70
–
le 11 de setembre
Concèrt
Comps-la-Grand-Ville
Abadiá de Bonnecombes
15h
Concèrt avec Philippe Vialard
10 €
ccor.eu
le 15 de setembre
Conferéncia
Tolosa
Ostal d’Occitània
de 18h a 20h : Conferéncia de
l’Alem Surre Garcia : « Lo camin
de la faula, d’India als Pirineus »,
passant per Pèrsia, Bagdad,
Cordoa e Saragossa.
Gratuit
www.ostaldoccitania.net
le 17 e 18 de setembre
Jornadas del patrimòni
Tolosa
Ostal d’Occitània
Dissabte : concèrt basco-occitan,
dansas tradicionalas (oraris de
precisar)
Dimenge : 15h, duo Muriel
Batbie Castell e Lakhdar
Hanou, « Fin’Amor Cants
d’amor mediterraneus », poesias
occitanas acompanhadass pel laüt
oriental.
Gratuit
le 18 de setembre
Jornada pòrtas dubèrtas
Tolosa
Lo divés 23 de seteme a La
Centrifugeuse, concèrts dab :
• 20h : La Fraîche (Jazz & HipHòp)
• 21h : Espartenhas (bal trad)
• 22h : Lou Seriol (Ròck-fòlcreggae-pachankà Occitan)
Tà poder finançar lo projècte,
lo Med’òc qu’a besonh un drin
d’ajuda e que perpausan de
participar a ua dineròla virtuau
sus un site especializat : Leetchi.
Que cercan monde tanben tà
balhar un còp de man benevòle au
parat deu hestau, s’ètz interessats
que’us podetz contactar.
COMDT
Per las Jornadas Europencas del
Patrimòni, le COMDT prepausa
una visita liura del talhièr de
fabricacion
d’instruments.
Mòstras, instruments del monde
e La photo sur le rythme du Trad.
11h–12h30 : iniciacion als
instruments
14h–17h : impromptus de musica,
cant e danças
18h : concert-bal amb la Còla del medocdepau@gmail.com
Conservatori de Tolosa
w w w.facebook.com/
www.comdt.org/agenda/
events/1159764934043833/
le 18 setembre
le 23 de setembre
Jornadas del Patrimòni
Felibrejada de Tolosa
Centre culturel et Archives Départementales, Salle de Conférence
15h
Difusion del DVD « 10 par jour »
d’Yves Garric sus la guèrra de 1418, seguida d’un escambi en sa
preséncia.
Gratuit.
Ostal d’Occitània
• 14h : arcuelh deths felibres ath
centre dera maison d’Occitania .
• 15h : Depòst de garba ara plaça
Frederic Mistrau (casau deras
plantas ) dab lecturas de poèmas !
• 16h : Remesa deras pervenches
a quauques felibres ara sala
Perbòsc ( Maison d’Occitania)
peth sindic de Gasconha -Naut
Languedoc.
• 17h30
:
Vernissatge
der’exposicion der’Escòla deras
Pireneos sala Perbòsc (Ostal
d’Occitània) en preséncia deth
Capolièr deth Felibritge, e
de nombrosis personalitats e
partenaris.
• 19h : Aperitiu ofèrt pera
mantienença de Gasconha–Naut
-Languedoc.
• 20h30 : Eth majorau Jòrdi
Passerat harà ua conferéncia sus
eth poeta : « Pèire de Godolin »
• 21h30 : Eth Capolièr deth
Felibritge Jacmes Motet harà ua
conferéncia sus : eth Felibritge
guèi, vector d’economia pera
lengua.
Rodez
ccor.eu
les 22 e 23 de setembre
Hestenau Planvengut
Pau
Tolosa
Universitat
Lo Med’Òc de Pau, Movement
deus Estudiants d’Occitània de
l’UPPA, que torna organizar lo
son hestau « Planvengut ». La
dusau edicion que’s debanarà los
dijaus 22 e divés 23 de seteme
www.ostaldoccitania.net
2016 dab un beròi programa.
Lo dijaus 22 de seteme suu prat
deu campus :
les 17 e 18 de setembre
• lo vrèspe : Olimpiadas
Jornadas
Europencas
del
d’Occitania
dab
jòcs
Patrimòni
desacostumats
ubèrts
a
tots
Euròpa
Visitas, dubèrtura de monuments, • 19h30 : Cantèra
• 21h : Concèrts dab Atzembla
eveniments...
j o u r n e e s d u p a t r i m o i n e . (Punk/Ròck) e Goulamas’K (Skà/ www.ostaldoccitania.net
Ròck-Trad).
culturecommunication.gouv.fr/
30
N°33 – Setembre Octobre
�le 24 de setembre
Jornada del Felibritge
Tolosa
Ostal d’Occitània
10h30 : Missa en Occitan dab
eth pair Jòrdi Passerat, carrèra
deth Taure, cantada e animada
peras dues escòlas felibrencas
de Gasconha « Eras pastorellas
de Campan, e l’Escloupeto de
Rodes. »
12h : un aperitiu que serà servit a
l’Ostau d’Occitania
15h : Cor d’amor dehòra à l’Ostau
(Esquirau)
dab diferents grops de folkore en
occitan.
Eth sindic de Gasconha que
daurirà era cor d’amor !
Que començaràn a dançar :
Eras Pastorellas de Campan,
l’Escloupeto
de
Rodes.
Qu’auram eth plaser d’enténer
contaires gascons deth Gers.
Qu’acabaram peras Sardaignes de
Tournefeuille !
Alavetz ara fin de l’Espectacle que’s
clavarà era Felibrejada,tostemps
dab plan d’emocion.
Octobre
le 4 d’octobre
le 28 de setembre
Lavercantièra
Ostal Rampoux
Los Barjacaires prepausan la pèça
« Gaston Dominici assassin par
défaut » per le Centre dramatic
occitan de Tolon.
10 €
del 8 al 23 d’octobre
Jazz sur son 31
Nauta-Garona
Trentena edicion per aqueste
festenal ! Dempuèi 30 ans
le festenal Jazz sur son 31 es
Los Barjacaires en partenariat l’eveniment marcant de la sason
culturala de Nauta-Garona.
amb l’IEO d’Òlt.
Aquela edicion ofrís una
programacion de la mai eclectica,
al aculhir artistas del mond
le 5 d’octobre
entièr al entorn de tematicas
Descobèrta d’una òbra
(Scène 31, Jazz européen, Autour
Rodés
du jazz français, Club New York,
Ostal de las associacions
Passerelles...) segon una politica
18h
« Escriches de femnas tarnesas » d’accessibilitat.
- Ramon Ginolhac - IEO de Tarn Informacions,
programacion
(2015)
e reservacions : jazz31.hauteEn preséncia de l’autor.
garonne.fr
Dubèrt a totes e a gratis
Organisat par l’IEO 12
Ensenhaments : 05 65 68 18 75
le 15 d’octobre
Quine Occitan
le 6 d’octobre
Cafè-cantaires
Tolosa
Ostal d’Occitània
Cafè
cantaires ambe le Xavier
Ostal d’Occitània
« Serada Contes » avec Monique Vidal, organizat per La Topina
e l’associacion AMTET. Podètz
Burg et Pèire Boissière
cantar en occitan en grop
www.latutadoc.com
acompanhats de musicaires, quin
que siá vòstre nivèl de lenga e de
cant.
le 30 de setembre
Gratuit
Anniversari
Tolosa
www.ostaldoccitania.net
w w w.printempsdeseptembre.
com/fr
Teatre
www.ostaldoccitania.net
Rescontre de la Tuta
Projeccion d’un film en continu
Gratuit
Agen d’Avairon
Sala de las fèstas
20h30
Quina occitan
ccor.eu
le 22 d’octobre
Presentacion de disc
Tolosa
Ostal d’Occitània
Las Mondinas : amb la
colaboracion de La Topina,
presentacion del darrièr disc del
Tolosa
www.ostaldoccitania.net
grup tolosenc que remportèt le
Ostal d’Occitània
prètz de cant a Aramis e le prètz
L’associacion Toulangues celèbra
del public a Laas.
son 10en anniversari.
le 8 d’octobre
www.toulangues.org
Printemps de Setembre de Tolosa Gratuit
www.ostaldoccitania.net
Tolosa
Ostal d’Occitània
N°33 – Setembre Octobre
www.ostaldoccitania.net
31
�30 ans, ça jazz!
312 artistes EN concert sur 25 lieux
08 23
AU
OCT. 2016
LA HAUTE-GARONNE C’EST VOUS !
CRÉATION CD31: 16/07
PARTENAIRES MÉDIA
N° Licences : 1/1086600-2/1086602-3/1086603
Renseignements :
tél : 05 34 45 05 92
jazz31.haute-garonne.fr
�
https://occitanica.eu/files/original/186829ac3ce883b2e53e06612657cee2.jpg
d6c4bb6437e1099f895714168cbead0a
https://occitanica.eu/files/original/f3f61cbcfa51178a4b29a18f8f2cdce5.jpg
8f99d4e40e28fe1b64f49767c51e1bc7
https://occitanica.eu/files/original/2f3ccff06fd7835e7afade1dcc25e936.jpg
64cc62fc97f6bce17baec8ff65313eb1
https://occitanica.eu/files/original/910bad4849200a07ef0970064a7e78b2.jpg
fd33733cbf590756625f8dfc3ebe8d44
https://occitanica.eu/files/original/670a22e3eaff0aa85977e41d6d43a300.jpg
c37f28d154cd0c09cbfca54921f30bd9
https://occitanica.eu/files/original/b80390f3dde0bb3c31d03fd75516eccf.jpg
4b2398c656b2e8d8ed45092550e915e9
https://occitanica.eu/files/original/ca242312472572911d79443fe0cbc36c.jpg
fc74b758442694707ee413d194cddd35
https://occitanica.eu/files/original/988e2cdc71292b08f12c2d221939b121.jpg
68ed626fc4055cdafa8566777e549642
https://occitanica.eu/files/original/8d350355b8be426d6c9788bcab9868b0.jpg
bdedcede6390e9e6dd02ae56e815b10e
https://occitanica.eu/files/original/c0189f10541b9ddfe2c8afe178a31d33.jpg
aaf0944d38689649d6ddb8342d9be867
https://occitanica.eu/files/original/506ccd630f0106663f898f5ca1251137.jpg
e77bd009c8cbb9e1b823e7f3007b03e5
https://occitanica.eu/files/original/2cf61f36fd78cbb368005af3cef00c6b.jpg
eb99758afa84fdd93603a4c3c1e3ab3c
https://occitanica.eu/files/original/b3597a3fa0e71aacba162aec4b9d8e5c.jpg
c840b7370f2c2fa9b77b6adec186d8b6
https://occitanica.eu/files/original/68e28c3cf072243b3e642f6d5552810d.jpg
8beb4a98e8d4b0c4d7aa9b152b6d735c
https://occitanica.eu/files/original/a8180e7dbacd4b2479219a6966c8c217.jpg
2cd1dc38b46c4c815a0413f42c1aa82e
https://occitanica.eu/files/original/f04f7477c4c9c1577518c36c63db0414.jpg
4b507f97c9c98b0de62ab6bc277bac54
https://occitanica.eu/files/original/3ccecbb46a97627bcb115fd86aa66ffa.jpg
7dd987c4e01f694cf2cac37ce8e81385
https://occitanica.eu/files/original/2dbe0466bf4fd1908b96f9652653f9e6.jpg
a037282bad9da9279d8f4f93e3cbf5ac
https://occitanica.eu/files/original/55e041d587a77bf1c440db5fa1763c67.jpg
adce6e6f4e23ef01d7f12d400849cbaf
https://occitanica.eu/files/original/6ab5e13fbf022e024a568e88e4d9b802.jpg
bd4045191fd21e71eee17f6e537ff08f
https://occitanica.eu/files/original/347d057650398e2ce076bb0e881e17b8.jpg
6ab48632f4dc6843bd678b80025d1f8b
https://occitanica.eu/files/original/f78839d1c80cb619f6292ddd839796e3.jpg
a1196353d45999d72188fc36e05b8381
https://occitanica.eu/files/original/62f4967f5044faf6f8db8b655efa87d1.jpg
5ec69eebd1665c00437d1f54d09351fa
https://occitanica.eu/files/original/c74957742679731d397775b9e9a5a96d.jpg
8831ab13810cace3bfd203df9a119d78
https://occitanica.eu/files/original/cd6c4dc8af1d87ed093eaf8eb65bb98f.jpg
9304e8e09b18298cfc428cf993ca4945
https://occitanica.eu/files/original/8a9eadf30fc939d364f440549f998e3d.jpg
672df2c0fd30c9e61e6461d9b6961f46
https://occitanica.eu/files/original/a119916a9aede20fc469345bb0dbf00b.jpg
fbadd3040f2346b47fe0d637452d0bdd
https://occitanica.eu/files/original/e3f38b34526e6d3cb09302a9b2726a95.jpg
cf360116d40f4107259d984e1b02774b
https://occitanica.eu/files/original/17f48e8b60f0839831c72c7ef22b2ad0.jpg
6388f663b757fd7d13fbabb29fccfd81
https://occitanica.eu/files/original/f233355b00565f349e8be7f5557fa501.jpg
8447db6d6c8cc55a4aca53c796c4ad90
https://occitanica.eu/files/original/33e326e20cdc143d09f2274fbc0b6221.jpg
aeba93f5ea1bc0b4f8ed46493349cae1
https://occitanica.eu/files/original/b7c3adec14f1614b7efb1d8ea07fb948.jpg
729ead99066c6cedadea44ec8e96ff99
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
IEO Midi-Pyrénées
Description
An account of the resource
Institut d'estudis occitans de Miègjorn-Pirinèus
Revista
Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier
Type de périodique
Revistas literaràrias e artisticas = Revues littéraires et artistiques
Région Administrative
Midi-Pyrénées
Variante Idiomatique
Languedocien
Gascon
Graphie
Graphie classique / Grafia classica
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Lo diari : La cultura en occitan. - 2016, N°033 (Setembre-Octobre)
Alternative Title
An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.
Lo diari de l'IEO Miègjorn-Pirinèus. - 2016, N°033 (Setembre-Octobre)
Subject
The topic of the resource
Vie artistique
Occitanie -- Civilisation
Festivals -- Occitanie (France)
Culture -- Périodiques
Pic, André (1910-1958)
Description
An account of the resource
<!DOCTYPE html>
<html>
<head>
</head>
<body>
<div style="text-align: justify;"><em>Lo Diari</em> contient des articles sur les événements passés ou à venir, des comptes rendus scientifiques, l’annonce des prochaines parutions, des entretiens avec les acteurs majeurs du monde culturel occitan et un agenda culturel.</div>
</body>
</html>
<!DOCTYPE html>
<html>
<head>
</head>
<body>
<div style="text-align: justify;"><em>Lo Diari</em> conten d'articles suls eveniments passats o de venir, de renduts comptes scientifics, d’anóncias de publicacions, d’entrevistas amb los actors magèrs del monde cultural occitan e un agendà cultural.</div>
</body>
</html>
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Pugin, Sebastien
Source
A related resource from which the described resource is derived
Institut d'estudis occitans (Toulouse), 2016-09-n033_Lo-Diari
Publisher
An entity responsible for making the resource available
IEO Miègjorn-Pireneas (Toulouse)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2016-09
Date Issued
Date of formal issuance (e.g., publication) of the resource.
2017-05-03 Françoise Bancarel
Contributor
An entity responsible for making contributions to the resource
Centre interrégional de développement de l'occitan (Béziers, Hérault)
Chapduelh, Cecilia (1980-....)
Pujòl, Miquèu
Lafargue, Gisèla
Rights
Information about rights held in and over the resource
© IEO Miègjorn-Pireneas
Relation
A related resource
Vignette : http://occitanica.eu/omeka/files/original/1b8f267747ac2ecc9bb5f2b6ac7411c4.jpg
Is Part Of
A related resource in which the described resource is physically or logically included.
<!DOCTYPE html>
<html>
<head>
</head>
<body>
<a href="http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/4323" target="_self">Lo diari de l'IEO Miègjorn-Pirinèus</a>
</body>
</html>
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
application/pdf
1 pdf (32 p.)
Language
A language of the resource
oci
Type
The nature or genre of the resource
Text
publication en série imprimée
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
http://occitanica.eu/omeka/items/show/15615
Temporal Coverage
Temporal characteristics of the resource.
20..
19..
Occitanica
Jeu de métadonnées internes a Occitanica
Portail
Le portail dans la typologie Occitanica
Mediatèca
Sous-Menu
Le sous-menu dans la typologie Occitanica
Bibliotèca
Type de Document
Le type dans la typologie Occitanica
Numéro de revue
Contributeur
Le contributeur à Occitanica
Lo Diari IEO MP
Catégorie
La catégorie dans la typologie Occitanica
Documents
Actualitat culturala = Actualité culturelle