-
https://occitanica.eu/files/original/cd78bd4732852be660a49d53ea1a018d.jpg
a43c36527a5e0a31b9caff1ef31fca33
https://occitanica.eu/files/original/e687deb76ef7b2a8dbd2606f62f6a65f.pdf
1c6350643f82f9a360ba3882f82a5488
PDF Text
Text
FAR CHALENDAS EN LAS VALADAS
de Rosella Pellerino
Jesus en naissut dins un estable, sus una punhaa de palha, entre
las bestias, coma naission las mainaas de l’Occitània. Qual autre
pòpol auria polgut chantar lo Deineal mielh d’aquel occitan?
Qual autre pòpol avia mai de pastres sus las montanhas blanchas
de neu, tant autas da truchar las estelas esberlusentas dins un cèl
plen de votz misteriosas? Benlèu degun autre auria sabut se
transformar mielh dins lhi originals personatges abaronats a
l’entorn de la crupia de Betlehem. L’Occitània a sabut lo far e lo
contiar abo la sia votz e abo las paraulas di siei poetas, premier
entre tuchi Nicolas Saboly. Aqueste avia un biais tot personal de
veire lo Deineal: a sabut mesclar l’istòria sacra abo aquela de la
sia tèrra sensa gavar pas ren al misteri de Betlehem. Lhi siei
pastres, abo las vestas d’aqueli de Provença, sonavon lhi
instruments de l’Occitània dal temps e balavon aquelas danças: fins la Vierge e lo Pichòt se confondion abo
las fremas e las mainaas de Provença, mas tot lo respècte per lo misteri de la lor calaa sus la tèrra demorava
entier e, benlèu, mai facilament comprensibil.
Giovanni Bernard, en «Ousitanio Vivo» 133-134, decembre del 1988, mia revirada da l’italian.
LO PRESEPI E LAS SACRAS RAPRESENTACIONS
Lhi noms del Nadal dins lo monde alpin son
diferents: Natal e Nadal s’originon dal verbe
latin nasci, naisser; Deineal e Desneal son la
transposicion del latin Dies Natalis, e las
Chalendas de la Val d’Estura venon das
Kalendae romanas, que marcavon lo premier
jorn dal mes que dins lo calendari roman
tombava pròpi lo 25.
La paraula presepi ven dal latin praesepium o praesepe e vòl dir crupia. Coma conta l’Evangeli de Luc, lo
Pichòt Jesus apèna naissut ven pausat dins la crupia perqué Maria e Jusèp an pas trobat pòst en degun òste. Per
la legenda, la crupia de Jesus foguet destrutjua dins lo II sègle per comand de Adriàn, mas entre 432 e 440 Sisto
III portèt qualque tòc del sant cròs, bastit per Sant Jusep dins l’escapada en Egipte, a Sancta Maria ad praesepe,
encuei Santa Maria Maggiore de Roma, glèisa ente dins lhi mesmes ans naisserè la costuma de la messa de
mesanuèch. Fins al sègle XI la celebracion dal Deineal s’empausa e s’eslarja a travèrs rapresentacions teatralas
de la Sacra Naissença, proibìas dins lo 1207 da papa Innocenci III perqué consideraas gaire respectosas. Mas
dins lo 1223 lo jove Francesc d’Assisi demanda a papa Onòri III de poler celebrar una messa la nuèch de
�Deineal: lo papa acòrda lo permés. Arribat d’un viatge en Palestina gaires jorns denant Deineal, ele auria dich a
l’amìs Joan Vellita: “M’agradaria celebrar la Messa de Deineal dins lo bòsc de Greccio, denant a una truna
qu’es sus la colina que tu as donat ai fraires. Volerio decò que dins aquela truna lhi foguesse una crupia abo un
buòu e un ase coma quora es naissut Jesus. Pòs, mon char amís, trobar tot aquò?”. Joan Vellita, proprietari de
tèrras e benefactor di Fraires Minors de Francesc, faset de tot per l’acontentar.
La nuèch de Deineal lhi lauraires, lhi pastres e lhi artisans dal pòst,
gent de totas las etats e las condicions, s’en aneron a la truna en
pelerinatge. Un preire celebret la messa de mesanuèch sobre una
crupia, e Francesc, coma era pas un preire mas sonque diacre, chantet
l’Evangeli de la Naissença e n’en faset l’esplicacion per lo pòpol
intervengut ben nombrós. Per la tradiccion, dins la Messa lhi auguet
un miràcol e dins la crupia, entre lo buòu e l’ase, pareisset lo pichòt Jesus, clar e sorient. Dui ans après aqueste
episòdi, Francesc muer: fogueron lhi siei Fraires a navisar a tota l’Europa aquel miràcol e a difondre la
reprepausa de la Sacra Naissença. Encara encuei Francesc es retengut lo creator dal presepi e dins lo 1986 es
devengut patron universal di presepistas.
Dempuèi lo premier presepi de Greccio comença una
tradiccion ben populara. Partecipar personalament al
misteri de la sacra nuèch era un biais per demonstrar la
devocion: parelh, já dins lo 1333, se parla de la premiera
sacra rapresentacion facha per lo pòpol dins la vila de
Tolon. D’alora centenas de país an rapresentat la
Naissença, en prepausant sovent decò lhi vielhs trabalhs.
Parelh, per qualque jorn dins lo temps dal Deineal, lhi
vilatges devenon pichòtas Betlehem: entre lhi mai poetics
sobreviscuts sus lo territori occitan alpin, aqueli de Prea de Ròcafòrt en Val Eller, de Sant Bartolomiu de La
Clusa e Poranh en Val Pés, de Valgrana e Pradlievi en Val Grana e de Andòn en Val Gés.
LO PRESEPI PINTAT
La mai vielha pintura a fresc sus lo Deineal es aquela des catacombas
romanas de Priscilla, de la meitat dal II sègle, ianlai cent ans après la
mòrt de Criste. Es un presepi in nuce abo tres solets personatges:
sonque un sègle après, sus tombas en peira esculturaa, pareisserèn
pastres, bestias e lhi Tres Rei, e enfin dins lhi mosaïcs lhi aurè espaci
decò per las istòrias de la vita de Jesus. Sonque ai temps dal sant de
Assisi, lo presepi deven objècte de famosas pinturas a fresc, coma
aquelas de Giotto a Assisi.
�Decò en las valadas las pinturas de la Nativitat son nombrosas e gardon sovent episòdis venguts da lhi
Evangelis Apòcrifes, coma lo miracle del blat o aquel de la palma. Entre las glèisas mai enteressantas chal
navisar San Florenç de Bastia Mondovì, Sant Pèire d’Estròp, Sant Bastian a La Marmo e la parroquiala de Sant
Peire.
LAS PASTORALAS
Arribat a Betlehem, ve avançar sus la via un bèl vielh abo una
jove e mai que jòlia esposa, que lhi demanda se pòl lor
conselhar una sosta per aquela nuèch, coma an pas trobat plaça
dins lhi òstes de Betlehem. Gelindo, qu’avia vist ilai dapè un
d’aqueli chabòts qu’eron sosta per lhi pastres, lhi la fai veire, e
lhi dui lhi van, dal temps que fai nuèch. Gelindo arriba a maison
e la familha lhi di qu’a mesanuèch an vist un angel qu’a
annonciat la naissença dal Salvaor en demandant d’anar a
l’adorar. Gelindo comprend sùbit que devia èsser aquela polida
esposa qu’avia vist, e pilhat un anhèl sus las espatlas retorna sus
la via e arriba al chabòt, ente adora lo Pichòt, qu’es cojat dins
la crupia, enfaissat abo pauras pèças, entre lo buòu e l’ase.
Rodolfo Reiner, Gelindo, 1896, mia revirada da l‘italian
Las pastorals, vertadiers misters de l’Etat Mesana sus la Sacra Naissença, eron recitaas dins las glèisas coma
part integranta de la messa. Dins l’airal piemontés es famosa l’istòria de Gelindo, lo premier di pastres a córrer
a adorar Jesus. Escricha dins lo 1896, es rapresentaa sovent encara encuei dins las glèisas avant de la messa de
mesanuèch. Dins las valadas occitanas, parelh coma en Provença, se fai decò lo pastrage, la presentacion d’un
anhèl a la messa. Un pastre, abo las vèstas dal trabalh, vai vèrs l’altar sus la mùsica de galobet e tamborin, en
portant una chandela e lo pichòt anhèl da ofrir al preire. Lo pastre contia donc lo lòng viatge fach a travèrs
valadas e montanhas per adorar Jesus: entre lhi pastres o
pastors rapresentats encuei, aquel de Vinai en Val
d’Estura e de Pradievi en Val Grana.
�LHI NOVÉ ALPINS
La messa de mesanuèch, tradiccion que remonta al V sègle, venia normalament après la velhaa, espaci reservat
a las rapresentacions sacraas e a la mùsica. Protagonistas de la nuèch de Deineal eron lhi Novè, chants sus la
Sacra Naissença: destinats dins l’Etat Mesana sonque ai preires, après son devenguts l’expression principala de
la devocion dal pòpol, decò d’aquel di Alps, coma demostron lhi novè dal XVI-XVII sègle retrobats a
l’Argentièra en Val d’Estura e a La Chanal en Val Varacha. Dins lhi vèrs de l’autor desconeissut d’aqueste
darrier novè se buta en evidença la generositat de lhi abitants des valadas, quora las fremas dion :
Tapatz aquela colonha alai
Un autre sera filaretz mai
E anem-nos en
E portem qualquaren
A’n’aquela paura maire
E a’n’aquel filh sensa paire.
Iu vau prener qualque placet
E vos portaretz qualque bonet;
la chal partir
e pas lo laissar patir.
Lo Novè de l’Argentièra presenta lo siu moment mai truchant en l’Anonci ai pastres, la Gasèta :
Lhi es vengua ‘na gaseta
Totora de novèl
Lhi es vengua ‘na gaseta
La pòrta ‘n angel dal cèl.
L’angel dal cèl
Dis que ‘na vergineta
Lhi a fach ‘n enfant que teta
Lhi a pas ren de pus bèl.
L’enfant qu’es nat totora
Es nat en Betelem
L’enfant qu’es nat totora
Es paure que n’a ren.
Paure que n’a ren
E lo bòn Diu l’emplora
E sa maire l’adora
Cojat s’un pauc de fèn.
La santa Vergineta
Esemp al bòn vielhon
La santa Vergineta
Lhi chanta ‘na chanson.
Chanta ‘na chanson
Que fai liron-lireta
Lhi dona ‘na posseta
Duerme mon bèl garçon.
E manca pas l’Adoracion da part di pastres :
Pastres de l'Argentiera
Calon d'en aut en bas
Pòrton formatge gras
De dins la formatgera
Per far la presentiera
Au bòn Jesus qu'es nat.
Ròsa, ven Pelagida
Cridon tot vitament
Cridon "compaire Laurenç!
Mai causa tant polida
Au temps de nòsta vida
S'es vista en Betelem".
Mas se n'en la forniera
Que fai lo pan furiant
Masvai fòra, lhi disam,
Au lòng de la charriera,
Te buto la premiera,
Janeta, fai lo pan.
Senton un'armonica
Que n'en descend dau cèl
E chantant un'aire tant bel,
Lhi autres fan la replica
Chantem totjorn musica
"Viva l'enfant novel!"
�LO MINJAR
Dins la tradiccion dal Deineal alpin, lo cinon, lo sopar dal 24, era una d'las
gairas ocasions per sortir d’una alimentacion segurament ni bondosa ni
variaa. Lo menu prepausava “lo maigre”, es a dir que se polia pas minjar
la charn rossa: protagonista sus las taulas era alora lo merlúç; ai nòbles e
rics, per contre, agradava de mai lo capon. Après la messa de mesanuèch
se minjaven las binhas abo la crama, o lo pan de farina de melha
pastandeaa abo lo lach e qualque grana de fenolh sarvatge. Lhi rites que
portavon bòna fortuna eron destinats a la nuèch entre Deineal e
Sant’Esteve: las maires filavon un pauc de lana per brodar una crotz sus la
mantelina di pichòts pastres: aquela crotz lhi auria empachat de derochar da la montanha e de tombar dins las
mans des maschas.
LO JORN DI REIS
La paraula greca epifanè vòl dir aparicion: pas aquela de
l’estela, mas aquela di Tres Reis. Sonats en italian Magi,
mot emplegat al plural per pas lo confondre abo lo mai
comun “mago”, sinhifiava òmes sabents qu’avion un
poder entre lo regal e lo sacerdotal. L’Evangeli parla pas
dal lor numre, que la tradiccion a fixat a tres en
consideracion di tres dons: òr, encens e mirra; las
nombrosas pinturas que lhi prepauson dins l’acte
d’adorar
lo
Pichòt
presenton
totun
totjorn
tres
personatges, e generalament dui blancs e un de color. Coneissem decò lors noms, Gaspar, Melquiòr e
Baldassar, e en las valadas la fèsta de l’Epifania es encara sonaa lo Jorn di Rei. Dins aquesta ocasion, parelh
coma lo premier jorn de l’an, lo pairin donava e dona encara encuei al filhòç, coma símbol de bòna fortuna, lo
Preirin o Chicho, babacho de pasta dòuça a forma d’òme.
�LHI SANTONS ALPINS
A las tradiccions del Deineal en las valadas de
Coni e ai santons alpencs ental 2000 emè
Maria Rabbia avem dediat lo libre Qui butem
dins lo presepi. Naissut dal projècte de
recercha fach abo las escòlas de totas las
valadas de la provincia d’Coni de cerchar un
personatge simbol de lor territòri e aprés crear
n’en lo santon, a vist la realizacion de 14
chichos. Si, coma di lo proverbi, en Provença
lo santon es rei, dal trabalh de recercha d’aquestas escòlas chal esperar que naisse una nombrosa familha de
chíchos, senhors des valadas occitanas. Mercés aquesti, dins lo Dui mila, se polerè prepausar un profil dal pòpol
occitan alpin, coma s’era já passat dins lo Sèt Cents dins lo retracte ofèrt per lo Novè de l’Argentièra. En
realizant lor presepi abo personatges reals, qu’an encharnat dins lhi sègles valors de la civiltat des Alps, lhi
Occitans des valadas rendon concret çò qu’a dich Jean-Louis Vaudoyer: “far lo presepi es un acte de fè dobla:
fè dins lo Pichòt Jesus mas decò dins lo país ente s’es naissuts”. Aquesti son estats lhi personatges realizats: lo
Doctor Sacco en Val Maudanha, Betta en Val Eller, lo Magolòu en Val Pes, Donat de Sant Maur e Don
Pellegrino en Val Còla, Nòto Sonador en Val Vermenanha, Nara en Val Gès, lhi Gigants Ugo, la magistra
Cucchietti e Bep Ros dal Jove en Val d’Estura, Tòni d’la Valera en Val Grana, lo marchant en Val Maira,
l’Abat de la Baïa en Val Varacha e Jòrs Bonet en Val Pò.
�
Libre
Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier
Région Administrative
Valadas occitanas (Itàlia)
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Far Chalendas en las valadas / de Rosella Pellerino
Alternative Title
An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.
Noël dans les vallées occitanes
Nadal dins las valadas occitanas
Subject
The topic of the resource
Noël -- Italie -- Piémont (Italie)
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Pellerino, Rosella
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2012
Rights
Information about rights held in and over the resource
Rosella Pellerino
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
application/pdf
1 vol. (6 p.)
Language
A language of the resource
oci
Type
The nature or genre of the resource
Text
texte électronique
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
http://occitanica.eu/omeka/items/show/1828
Coverage
The spatial or temporal topic of the resource, the spatial applicability of the resource, or the jurisdiction under which the resource is relevant
Piémont (Italie)
Occitanie
Date Modified
Date on which the resource was changed.
2018-12-19 Sophie Garcia
License
A legal document giving official permission to do something with the resource.
Certains droits réservés
Publisher
An entity responsible for making the resource available
Espaci Occitan (Dronero, Italie)
Relation
A related resource
Vignette : https://occitanica.eu/files/original/cd78bd4732852be660a49d53ea1a018d.jpg
Source
A related resource from which the described resource is derived
Mediatèca occitana, CIRDOC-Béziers
Occitanica
Jeu de métadonnées internes a Occitanica
Portail
Le portail dans la typologie Occitanica
Mediatèca
Sous-Menu
Le sous-menu dans la typologie Occitanica
Bibliotèca
Type de Document
Le type dans la typologie Occitanica
Brochure
Contributeur
Le contributeur à Occitanica
Espaci Occitan Italie
Catégorie
La catégorie dans la typologie Occitanica
Documents
Espaci Occitan
Nadal = Noël
tradicions de Nadal