-
https://occitanica.eu/files/original/fc5733323a59b60a4547b4e2efecfe43.JPG
6a61a0725d8e6bc6dda08da7dfdedb2d
https://occitanica.eu/files/original/e47853c9e3f2e1794ef2e6e32183ce52.pdf
d0a1b4de53af46fdc87707ceca8df99b
PDF Text
Text
Jornada d’estudi Agregacion Occitan – 10 de febrièr de 2018 – Tolosa
Xavier BACH
University of Oxford
Pierre-Joan BERNARD
Archives municipales de Montpellier
La musica dels noèls de Saboly
0. Introduccion
Saboly foguèt mèstre de capèla a Sant Trofima d’Arles, puèi a Sant Sauvaire d’Ais,
avant d’acabar a la collegiala Sant Pèire d’Avinhon. Après doas glèisas catedralas
d'arquivescats, pren una simpla collegiala : aquò marca l’importància d’aquela glèisa que i
son conservadas las relicas de Sant Pèire de Luxemborg. Un mèstre de capèla a la carga
d'animar la mestria de cant e de musica, de causir los plain chant cantats als oficis, de
compausar de messas e de motets, e eventualament de sonar l’orguena. De son òbra de
compositor, se son conservadas doas messas (BM Carpentras ms 1267) ; se sap qu’aviá
tanben compausat de musica de fèsta en 1648.
Los noèls en contra son escriches sus de timbres. Aquò vòl dire que Saboly ne
compausèt pas la musica. Un timbre es un aire conegut que i s'escriu lo tèxte d'una cançon
novèla dessús. Es sortit de la tradicion orala a de còps, mas es mai sovent pres dins los aires
a la mòda venguts de Paris (aires de cort). Qualque còp es un aire novèl.
Perqué escriure sus de timbres ? Una especificitat de Saboly es que sos noèls son de
noëls nouveaux, publicats en pichonas plaquetas annadièras. Son de tèxtes escriches cada
an, perissables, ligats a l’actualitat e ligats tanben a d’aires a la mòda. Lo noël nouveau èra
particularament present a Tolosa, mas i a tanben d'exemples a Ais en 1649 e 1654.
1. Saboly e la musica en Provença al sègle XVII
Lo cimbèl de l’art musical en Provença es la segonda part del sègle XVII. La musica
s'escriu e se fa al dintre de las mestrias de las capèlas catedralas e collegialas, en particular a
1
�Jornada d’estudi Agregacion Occitan – 10 de febrièr de 2018 – Tolosa
l’entorn de Guillaume Poitevin (1646-1706) a Ais, que foguèt lo melhor mèstre de capèla de
son temps e que formèt bon nombre de musicians (André Campra, Jean Gilles...). Mas dejà al
temps de Saboly i a de musicians de talent, coma Sauvaire Intermet, mèstre de capèla a Ais,
e puèi a Avinhon a Nòstra-Dama dels Doms, que se’n sèrvan de composicions, Aeschirol a
Sant Agricòl d’Avinhon, o encara Puech, compositor de noèls a Ais ("Noèl dels bomians").
La màger part dels exemples de noèls avinhoneses conservats del temps de Saboly son
en polifonia. Es en particular lo cas dels manuscrits BM Avinhon ms 1181 e ms 1250 que son
de "part books", que cada libre conten una partida del cant polifonic per poder cantar a mai
d'un sens se geinar : un libre conten lo dessús, e l'autre la bassa. Son de manuscrits faches
per cantar. Saboly mençona aquela tradicion de cant polifonic dins lo noèl 25 Ah ! que Jésus
est beau, qu'es jostitolat "Dialogue d'un dessus & d'une basse". Un punt caracteristic d'aquel
biais polifonic provençal es l'emplec d'onomatopèias e de musica representativa que repren
de bruches de la realitat (campanas, esclòps, tamborins, etc). Un bon exemple es lo noèl de
Michel, mèstre de capèla de la Major de Marselha en 1682 (Bach & Bernard 2017) :
You n'ay mon pifre
Prein ton taboury
a n'en giouga l'aubado
a la couchado
quo fa lou d'auphi
quandy seren
aysso coumo cau fayré
para pa ta pan pan
para pata pan pan
para pata pan Lyretto
a quo pot pas manqua
de rejoüi la mayre
para pa ta pan pan
para pata pan pan
para pata pan Lyretto
a quo pot pas manqua
de rejoüi Lefan
(W 46-48)
2
�Jornada d’estudi Agregacion Occitan – 10 de febrièr de 2018 – Tolosa
Saboly, el, fa pas gaire de musica representativa (mens que de son temps). Un exemple de
musica representativa a cò de Saboly es lo noèl 2 Chu taisas vous mes avi qu’aus’ uno voas :
Chu taisas vous mes aui qu’aus’ uno voas
Es l’Echo la babillardo
Que resonno den lou boas
Tararo pon pon
Tararo pon pon,
Compaignons prenez ben gardo
Que n’arribe ren à nostei moutons
Un autre trach recurrent de las cançons provençalas del temps es l'incipit "Nautres sian" que
se retròba dins un nombre de cançons e de noèls, i comprés a cò de Saboly :
-
Nautres sian ley requinquados, BM Ais ms 147 « des vers du Luth » (fin del sègle XVI o
debuta del sègle XVII)
-
Nautres sian tres galharts obrièrs, dins un balet dansat a Avinhon en 1661, qu'èra
tanben present dins lo manuscrit lengadocian anonime W
-
Nautres sian tres boumians, del canonge Puech d'Ais a la fin del sègle XVII (= noèl deis
boumians)
-
Nautres sian aici vengut, un noèl de ND dels Doms
-
Nautres sian enfans de cor, de Saboly (= noèl 9)
Quitament se qualque còp Saboly repren d’elements de la tradicion musicala de son temps
(Nautres sian…, onomatopèias), per la màger part se despartís d’aquela tradicion : pas de
polifonia mas una escritura sus de timbres en monodia ; pauc d’onomatopèias ; e la fòrma
del Noël nouveau (los primièrs estampats a Avinhon).
2. Sus l’aire de … Timbres e intertextualitat
Avèm pogut retrobar un gròs tèrç dels aires utilizats per Saboly per sos noèls. D'aqueles,
un bon tròç venon de las publicacions parisencas.
3
�Jornada d’estudi Agregacion Occitan – 10 de febrièr de 2018 – Tolosa
Lo primièr grop de publicacions parisencas que Saboly i posa per trobar los aires de sos
noèls son las tragèdias parisencas mesas en musica per Lully (a cada còp mençonam lo
numerò del noèl de Saboly dins l'edicion de Moucadel, seguit per l'aire original e sa sorça)1:
-
Noèls de 1671:
o 24 Aimable jeunesse > Psyché (Molière), 1670
o 23 Est-on sage ? > Psychée (Molière), 1670
-
Noèls de 1673:
o 43 Amants quittez vos chaînes > Cadmus et Hermione (Quinault e Lully), 1673
-
Noèls de 1674:
o 51 Malgré tant d’orages > Alceste (Quinault e Lully), 1674
o 55 Jeunes cœurs laissez vous prendre > Alceste, 1674
Lo segond grope es format per d'aires de cort publicats per Robert Ballard dins sa seria de
Recueil d'airs de differents autheurs à deux parties (republicats al sègle XVIII dins las
Brunettes ou airs tendres) :
-
Noèls de 1669:
o 7 On a beau faire le serment > Ballard 1667
-
Noèls de 1671:
o 28 Un jour le berger Tircis > Ballard 1664
-
Noèls de 1672:
o 37 Aimable bergère > Ballard 1671
-
Noèls de 1673:
o 46 Dans le fond de ce boccage > Ballard 1673
-
Noèls sens data de l’edicion de 1699:
o 63 L’autre jour dans sa colère > Ballard 1667
Se pòt notar que per totes aqueles aires parisencs, la data de publicacion del noèl de
Saboly seguís de prèp la data de la publicacion de l'aire original a París. I a doncas una
actualitat del noèl de Saboly tanben dins l'aire causit. Aquò permet tanben de confirmar
l'ipotèsi de noëls nouveaux, que vista la data de publicacion de l'aire original, pròva que son
escriches just abans lor publicacion.
1
Per aqueles aires, se pòt reportar a l'edicion de Moucadel que conten pro d'entresenhas, dins las nòtas a cada
noèl.
4
�Jornada d’estudi Agregacion Occitan – 10 de febrièr de 2018 – Tolosa
Apuèi i a tota una seria de noèls ambe d'aires a títol vague, que semblan que
foguèsson de musica a dansar :
-
De Bourgoigne
-
De la Bohémienne
-
De l’Echo
-
De l’opéra
-
Du Postillon
-
Du Traquenar
-
D’un Menuet
Enfin, i a los aires qu'avèm pas pogut identifiar, quitament se son en francés. S'agís benlèu
aquí de cançons pus localas que faguèron pas partida d'edicions parisencas e que del còp se
pòdon pas retrobar :
-
Aymons nous mon Daphnis
-
Berger va-t’en à tes moutons
-
Ce n’est qu’un badinage
-
Dans ce beau jour
-
Je ne m’apperçois guère….
Enfin i a una seria de timbres provençals :
-
53 Chambriero te voas tu louga
-
40 De la Postouro
-
26 Noste paure Ca
-
56 Si Jano me vou mau
-
44 Siou pas ama de ma mestresso
-
42 Tan matin sés levado
-
45 Vautrei filleto qu’avez de galan
-
30 Vous dirai ben son nom
-
38 You n’aviou uno Chambriero
En l'abséncia de sorsas localas per las cançons provençalas del sègle XVII, es pas possible de
retrobar l'aire original d'aquelas cançons (quitament se se pòdon trobar de versions
collectadas als sègles XIX e XX, mas que se modifiquèron bravament). Se pòt sonque trobar
un d'aqueles aires dins una publicacion de cantics en 1750, l'aire Chambriero te voas tu
louga del noèl 53 Voas tu qu'anen en Bethleen :
5
�Jornada d’estudi Agregacion Occitan – 10 de febrièr de 2018 – Tolosa
Figure 1. L'aire Chambriero te vos tu louga, dins los Cantiques d'Hélouin (1750)
Enfin, i a los noèls que son sens mencion d'aire, dos noèls diches sus un aire novèl (6
e 35), benlèu compausat per Saboly, e sèt noèls sens referéncia d’aire (16, 22, 48, 57, 58, 59,
68), que d’unes que benlèu èron pas faches per èsser cantats (Dialògues) e los autres que la
mencion de l’aire i es pas notada.
Finalament, Saboly apareis coma pro parisenc. La màger part dels aires venon
d’impressions parisencas, ambe 25 aires identificats coma venent de París, e son preses dins
las publicacions pus recentas : i a plan pauc de temps entre la publicacion de l’aire a París e
la data de publicacion dels noèls de Saboly. Son de noèls novèls, escriches pauc de temps
abans l’impression.
Dins totes los cases, l'escritura sus timbre crèa una ret intertextuala : cada novèla
cançon sus un aire donat respond per part a la cançon originala que son aire li servís. Çaidejós tres exemples d'aquela intertextualitat pels noèls de Saboly.
Intertextualitat : Per non langui (noèl 66)
Lo noèl 66 Per non langui es sus l'aire J'allois au marché ce matin, que l'avèm pogut
retrobar. La comparason dels dos tèxtes es esclairanta que mai, que Saboly repren, en mai
6
�Jornada d’estudi Agregacion Occitan – 10 de febrièr de 2018 – Tolosa
de l'estructura generala del vèrs que s'explica se i vòl adaptar la meteissa melodia,
l'estructura de rimas de la cançon originala : lo primièr coblet es atal una alternància de
rimas en -in e en -etto, coma la cançon originala. Aquí una clara demonstracion que la
cançon originala jòga un ròtle dins la compausicion del noèl al-delà de sa melodia :
J’allois au marché ce matin,
Sur lou fifre & lou Tabourin,
Pour faire quelque emplette;
Disen la Cansouneto.
J’ay rencontré dans mon chemin
Une jeune fillette,
Canten Noé noé noé
noé sur la Musetto
Allons aux bois brunette
Lou tem nous a gaire dura;
Allons cueillir la violette
Vezeicy la Granjeto.
Si nous estions allez aux Bois,
Lou beou premié que l’intrara,
Répondit la fillette:
Que leve la barreto.
Peut-être que vous feriez choix,
De quelqu’autre fleurette;
Canten Noé noé noé
noé sur la Musetto
Allons aux bois brunette
Allons cueillir la violette
Per non langui l’on d’où camin
Conten qu’auquo sourneto ;
Intertextualitat : Vené veire dens l’estable (noèl 46)
Lo noèl 46 Vené veire dens l'estable es sus l'aire Dans le fond de ce bocage. La
comparason dels tèxtes mòstra que Saboly ne repren unicament l'estructura de las rimas
abba, non pas las rimas pròpriament dichas :
Dans le fond de ce Boccage,
Se parloient de leurs amours,
Tircis, & Cloris un jour:
O Dieux! Le tendre langage.
7
�Jornada d’estudi Agregacion Occitan – 10 de febrièr de 2018 – Tolosa
Ils contoient leur esclavage,
Vous sares tous estouna,
Pour le plus grand de leurs biens:
N’ia ren de pus admirable
O Dieux les chamants liens!
Es d’uno doublo naturo
O Dieux le tendre langage!
Fis de l’home, Fis de Diou,
Vené veire dens l’estable
Es miracle quan es viou,
Aqueou bel Enfan qu’es na,
Apres lei mau qu’eou enduro
Intertextualitat : Lei plus sage (noèl 23)
Lo noèl 233 Lei plus sage es sus l'aire Est-on sage. Aqueste còp, en mai de la rima
primièra en -age qu'es represa de l'original, Saboly repren e mai lo mot de la rima, « sage » :
Est on sage
Fan entendre
Dans le bel âge
Que Divendre
Est on sage
Lou fis de Diou es na de gran matin
De n’aimer pas?
Que sa Maire
L’es ana faire
Lei plus sage
Dens un estable su lou gran camin
Dou vesinage
Lei plus sage
Et lei plus fin,
3. Cantar Saboly : las sorsas per la musica
Per cantar Saboly, s'utiliza l'edicion alestida per François Seguin en 1856. Es la primièra
edicion amb la musica notada (totas las edicions precedentas contenon pas que la mencion
del timbre, en mai del tèxt). Es un trabalh d’erudicion collectiu : Requien, Seguin paire,
Richard, Seguin filh i participèron. Foguèt completat per Seguin filh, qu’èra mai cargat de la
musica dins lo grop. S'apièja sus un trabalh de collècta dels aires dins la memòria populara,
mas tanben sus la transcripcion del manuscrit Bastide (BM Avignon ms 1262 per la còpia
sègle XIX per Seguin ; l'original del començament del sègle XVIII es perdut), qu'èra un
manuscrit de 220 noèls demorat dins la familha de Saboly, amb la musica notada.
Quora i a mai d'una version, Seguin las dona totas : en primièr, la version del manuscrit
Bastide, seguida de las versions collectadas dins la memòria populara al començament del
sègle XIX o d'autras sorsas escrichas. Mas Seguin fa tanben òbra de creacion, que las
8
�Jornada d’estudi Agregacion Occitan – 10 de febrièr de 2018 – Tolosa
melodias son totas presentadas amb un acompanhament pel piano. Es un trabalh seriós mai
que mai. I avèm pas trobat qu'un defaut per d'unes noèls, quora la melodia de Bastide li
agrada pas, la met pas dins son edicion. Es en particular lo cas pel noèl 43 Adam e sa
compagno, que la melodia originala semblèt a Seguin que s'adaptava pas plan a las
paraulas : « cet air ne parait pas s'adapter aux paroles » (nòta sus sa còpia del ms Bastide).
Pr'aquò, la version del manuscrit Bastide correspond plan a l'aire original del timbre Amants
quittez vos chaînes, qu'es en realitat Amants aimez vos chaînes tirat de Cadmus et Hermione
de Quinault e Lully (veire las fòtos çai-dejós de la còpia del manuscrit Bastide e de l'aire
original). En plaça de l'aire original, Seguin ne provesís un que li sembla foncionar melhor, lo
plan conegut noèl parisenc Or nous dites Marie.
Figure 2. Adam e sa coumpagno dins lo manuscrit Bastide (Avignon BM, ms 1262)
Figure 3. L'aire original d'Adam e sa coumpagno, Lully e Quinault, Cadmus et Hermione
9
�Jornada d’estudi Agregacion Occitan – 10 de febrièr de 2018 – Tolosa
Figure 4. Adam e sa coumpagno dins l'edicion Seguin (1856). La version de Bastide i es pas notada.
Mas l'edicion que lo monde d'ara se'n servisson mai es aquela del felibre Gustave Ramette
publicada en 1925, qu'es mai simpla d'utilizacion, e que se tròba pus aisidament dins lo
comèrci dins un reprint. Ramette dona pas qu’un aire per cada noèl, e sens acompanhament
(plan mai lisible que la version de Seguin). Se justifica Ramette, diguent que « quouro i avié
mai que d’un èr, ai pres lou plus couneigu ». Per exemple, pel noèl 45 Pastres pastresso,
10
�Jornada d’estudi Agregacion Occitan – 10 de febrièr de 2018 – Tolosa
Ramette causís la tresena version de Seguin, que correspond a l’aire de Diga Joaneta, mas
qu’a pas res a veire amb l’aire original de Vautrei filletto qu’aves de galan. Aital se fabrica un
canon oficial de las melodias de Saboly, représ per tot lo monde, luènh de la version
originala.
La multiplicitat de las versions musicalas implica una transmission orala dels noèls.
Coma i aviá pas que lo nom dels aires, temps passant, un cadun a pogut readaptar d’autres
aires pus coneguts. Dins d’unes cases s’es représ un timbre de noèl, coma lo noèl 51
L'estrange deluge ! sus l’aire de Malgré tant d’orage, qu’es vengut amb un aire de noèl
soïsse Il est un petit ange, o lo noèl 7 Lia quauquarren que m'a fa pou sus l’aire On a beau
faire des serments, qu’es vengut sus l’aire A la venue de Noël que se retròba en cò de
Charpentier. Se tròban tanben sovent de modificacions dels aires primièrs, en forma de
variacion que ven amb la transmission orala.
Un bon exemple d'aquela tradicion e variacion es lo noèl 62 La cambo me fai mau.
L’aire original es Tonleron ton ton, que se tròba dins La clef des chansonniers :
Figure 5. Lo Timbre Tonleron ton ton, dins la Clef des Chansonniers
Seguin, el, publica quatre aires. Lo primièr es la version del manuscrit Bastide, qu'es
quasiment l’aire original, adaptat a las paraulas. Dos autres aires an pas res a veire. Lo
11
�Jornada d’estudi Agregacion Occitan – 10 de febrièr de 2018 – Tolosa
darrièr n'es una varianta de l'aire de Bastide (variacion deguda a la transmission orala de la
melodia), e qu'es tanben l’aire retengut per Ramette. I a doncas variacion dins l’espaci e dins
lo temps. La version que se canta a l’ora d’ara es una pichona variacion rapòrt a la causida de
Ramette. Mas d'autras versions existisson, coma la version collectada e publicada per La
Talvèra que n’es una autra varianta. Quitament la version baroquisanta de B. Bonhoure dins
lo disc Noël baroque en Pays d'Oc fabrica una novèla tradicion.
Mas la variacion se coneis tanben dins las sorsas ancianas dels noèls de Saboly. I a doas
publicacions del sègle XVIII que i caupon de noèls de Saboly amb la musica notada :
-
Nouveaux cantiques spirituels provençaux, d’Héloin, curé d’Orgon, Avignon,
Domergue, 1750
o Dou tem de l’empire roman
o Lou quitivié d’aqueou marri estable
-
Chant des cantiques spirituels provençaux et françois, de Dubreuil, Paris, Hue, 1759
o Hou de l’houstau
o Lou quietevié
o Me siou plegua
o Aquel angi qu’es vengu
o Tourolourolouro
o San Jousé m’a di
o Auprés d’aquel estable
Coma un noèl se retròba dins aquelas doas publicacions, las anam examinar, amb tanben la
version del manuscrit Bastide, es lo noèl 17 Lo queitivie. Nos mainam que tre lo sègle XVIII i a
doas tradicions d'aires per aquel noèl :
-
Héloin, que pòrta probablament una version de l'aire original Peut-on douter ?
12
�Jornada d’estudi Agregacion Occitan – 10 de febrièr de 2018 – Tolosa
Figure 6. L'aire del queitivié dins Héloin (1750)
-
Dubreuil e Bastide que readaptan lo tèxt a l'aire conegut de Les folies d’Espagne que
servís de timbre a bon nombre de cançons e cantics occitans al sègle XVIII.
Figure 7. L'aire del Queitivié dins Dubreuil (1759)
13
�Jornada d’estudi Agregacion Occitan – 10 de febrièr de 2018 – Tolosa
4. Conclusion
La sorsa musicala de Saboly es essencialament parisenca : aires de cort e aires d’opèra. Tre
lo sègle XVIII los noèls de Saboly venon part d’una tradicion, ambe la republicacion
perpetuala del tèxt que lo fa venir un « classic », al temps que las melodias venon variablas
de tal biais que per la màger part dels noèls, se cantan pas pus coma Saboly o aviá imaginat
primièr. D’aquí la complexitat de tractar la musica dels noèls de Saboly !
Referéncias bibliograficas
Tèxtes
DUBREUIL, Chant des cantiques spirituels provençaux et françois, Paris, Hue, 1759.
[HÉLOIN], Nouveaux cantiques spirituels provençaux, Avignon, Domergue, 1750.
SABOLY, Nicolas, Recueil des Noëls composés en langue provençale par Nicolas Saboly,
ancien bénéficier et maître de musique de l'église de Saint-Pierre d'Avignon. Nouvelle
édition plus complète et plus correcte que les précédentes publiée pour la première fois
avec les airs notés, recueillis et arrangés pour le piano ou l'orgue, ed. François Seguin,
Avignon, F. Seguin aîné, 1856 ; Nouvè prouvençau (Saboly, li rèire, li felibre), éd.
Gustave Ramette, Avignon, Aubanel, 1925 ; Recueil des Noëls Provençaux. Lou Reviromeinage, ed. Henri Moucadel, Montfaucon, A l'azard Bautezar, 2014.
Estudis
BACH, Xavier / BERNARD, Pierre-Joan, « Una autra polifonia. Provença, sègles XVII e XVIII »,
in Aitor Carrera / Isabel Grifoll (eds), Occitània en Catalonha. De tempses novèls, de
novèlas perspectivas. Actes de l'XIen Congrès de l'Associacion Internacionala d'Estudis
Occitans, Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2017, 849-858.
14
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Campus
Article (Campus)
Région Administrative
Languedoc-Roussillon
Zone Géographique
Région(s) liée(s) à la personnalité/au sujet traité dans l'article
Gascogne
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
La musica dels noèls de Saboly / Xavier Bach, Pierre-Joan Bernard
Alternative Title
An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.
La musica dels noèls de Saboly / Xavier Bach, Pierre-Joan Bernard
La musica dels noèls de Saboly / Xavier Bach, Pierre-Joan Bernard
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Bach, Xavier
Bernard, Pierre-Joan
Publisher
An entity responsible for making the resource available
Université Toulouse-Jean Jaurès
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2018
Date Issued
Date of formal issuance (e.g., publication) of the resource.
2018-02-23 Françoise Bancarel
License
A legal document giving official permission to do something with the resource.
Certains droits réservés
Is Part Of
A related resource in which the described resource is physically or logically included.
<a href="http://occitanica.eu/omeka/items/show/19183">Jornada d'estudi <em>Agregacion Occitan</em>, dissabte 10 de febrièr de 2018, Universitat Tolosa-Joan Jaurés</a>
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
application/pdf
1 vol. (14 p.)
Language
A language of the resource
oci
Type
The nature or genre of the resource
Text
texte électronique
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/19184
Temporal Coverage
Temporal characteristics of the resource.
16..
Description
An account of the resource
<div style="text-align: justify;">
<p>Communication de Xavier Bach et Pierre-Joan Bernard dans le cadre de la journée d'étude <em>Agregacion Occitan</em>, Toulouse, 10 février 2018.</p>
</div>
<div style="text-align: justify;">Comunicacion de Xavièr Bach e Pèire-Joan Bernard dins l'encastre de la jornada d'estudi <em>Agregacion Occitan</em>, Tolosa, 10 de febrièr de 2018.</div>
Relation
A related resource
Vignette : http://occitanica.eu/omeka/files/original/fc5733323a59b60a4547b4e2efecfe43.JPG
Subject
The topic of the resource
Saboly, Nicolas (1614-1675)
Noëls occitans -- 17e siècle -- Histoire et critique
Musique de Noël -- Histoire et critique
Rights
Information about rights held in and over the resource
© Xavier Bach et Pierre-Joan Bernard
Source
A related resource from which the described resource is derived
Mediatèca occitana, CIRDOC-Béziers
Occitanica
Jeu de métadonnées internes a Occitanica
Portail
Le portail dans la typologie Occitanica
Mediatèca
Sous-Menu
Le sous-menu dans la typologie Occitanica
Campus
Type de Document
Le type dans la typologie Occitanica
Article scientifique
Catégorie
La catégorie dans la typologie Occitanica
Ressources scientifiques
Contributeur
Le contributeur à Occitanica
CIRDOC - Institut occitan de cultura
Cantic = Cantique
Musica tradicionala = Musique traditionnelle