-
https://occitanica.eu/files/original/31de597ebff6d52cbcb1f1654d0d9017.jpg
b4963d17d09f62220fccad8bc3a5ac4c
Omeka Image File
The metadata element set that was included in the `files_images` table in previous versions of Omeka. These elements are common to all image files.
Bit Depth
8
Channels
3
Height
468
Width
682
https://occitanica.eu/files/original/8ba0994e2e52b8a262e8501a4edb4c02.pdf
435e16d6cb8988defafd19f65244f661
PDF Text
Text
Lou Numerot : Oous Sôus
JOURNAL
LENGADOUCIAIM
ABOUNAME NT
SlÈIS MESES
CN *Ï
Redacioun :
QuARANTA SÒUS.
ÏRES FRANCS.
Pèr las reclamas e lous abounaments,
s'adressà ou escriéure à l'Aministracioun.
Pír loi cinqiaBteiàri de«Caleiian=
Es l'auba, la prima aubeta de la vitòria, e
lou Gal canta.
Soun mestiè 's de cantà lou prumiè de
toutes, e vai canta ioi, lou çla sourel qu'illuminèt nosta terra miejouinala vejaici cinquanta ans.
En 1909 seguèt lou cinquantenàii de
Mirèio ; toutes se souvènoun de las bellas
fèstas d'Arles ounte lou Mèstre reçaguèt la
caravatadelaLegioun d'ounou. Tout lou Nord
davalèt vers lou Miejour, earapêr lou cinquantenàri de Calendau vejaqui que tout
lou Miejoor es partit pèr aparà lou Nord
contre lous Barbares. Ah ! se Mistral èra
aqui ! couma sanè flèr de veire de centenats
de sous disciples reçaupre à soun tour lou
riban sanguinous ! Couma, au souveni de
las festas de 1909, rediriè :
0 flour, erias trop proumierenco !
Nacioun en flour, l'espaso trenco
Toun espandido ! Tu, c!ar soulèu dôu Miejour,
Trop dardaiaves ! Li trounado,
Se coungreièron ; destrounado,
Messo à pèd nus, badaiounado;
La lengo d'O, pamens flèro coume toujour,
S'enanè viéure à la trencado.
Car es à la trancada ara, e noun plus encò
das pastres que sount lous mascles dau terradou. Ious qu'aparoun à boulet rouge Ia
Patria, la Libertat, e la lenga d'Oc, lous felibres de VEscoto dòu Boumbardamen ; e
couma l'oustalou dau pescaire de Cassis,
noste oustau fournis souvent lous priéus de
la counfrariè : lous Joffre, lous Roques,lous
23,
PLAN DAS PATRIOTAS,
23. —
SEGOUNDA ANNADA
N' 36
MOUNT-PELIÈ
15
DE DECEMBRE 1916
Aministracioun
9,
FAUS-BOURG BOUTOUNET,
9. —
MOUNT-PELIÈ
Castelnau, lous Sarrail, lous Raynal, lous
Gallieni.
Ce que me manca lou mai dins tout aquel
chapladis sount mas archivas. Se las avièi
me sariè gau de vous racountà de fléu en
courdura toutas las escourridas de Mistral e
d'Aubanel de 1859 à 1866.
Es en barroullant ansi que Calendau preniè chaca jour una estrofa, una paja, un cant
de mai. Dins sous Memori, Mistral nous a
countat sas escourridas dau Ventour,
e au
roucás dau Cire. D'autres cops, es à Grassa
qu'anavoun nostes amics. d'aqui anavoun au
castèl d'Eiglun pioche de la barouniè d'Esclapoun.
Enfin, Mistral èra tamben l'oste d'un avoucat de Marselha : Ludouvic Legré, lou grand
amic e l'istourian d'Aubanel. Aici, una parentèsa : l'islòria definitiva d'Aubanel es
estada escricha pèr Micoulau VVelter, de Lissembourg, d'après lous memôris de Legré.
Dempioi \Velter a vist soun païs envahit pèr
lous Prussians, e a dounat de pouèmas inegalables e superbes de p routestacioun, que
malurousament degus encara a pas revirat
dau tudesc.
• Adounc, de 1862 à 1864, Aubanel e Mistral passavoun touta la bella sesoun à Cassis, à la bastida de Legré, vivièn emé lous
pescadous, à travès colas e calaneas, anavoun à la pesca e vivièn en pescadous. Ansi
Mistral viviè la vida de soun erôs ; Calendau
es un pauc la segounda part das Memoris
mistralencs. e retrais la vida dau Mèstre ;
couma Mirèia retraís en partida la jouinessa
d'unautre primadiè : Ànfos Tavan. Es Jousè
Loubet que nous 'n dounèt la prouba.
^fDNSJOUVEAU
Lou GAL parei lou 1è e lou 15 de chace
mes
, .
Ah 1 se Mistral èra aqui dins sajouinessa,
quante regal sariè de lou coumtà dins nosta
Escola dau Boumbardamenl; lou jouve Calendau couma una vèla largant la tèla de tenda,
e pescant lous Bòchous à plen íìelat couma
lou Cassidenc pescava lous moustres marins ;
couma diriè la vergougna de Guilhaume lou
nouvèl Severan ! Ah ! grand Malhanenc, que
noun siès plus emé nautres lou jour de deman qn'anan escalà Vaux couma lou roucàs
dau Cire, e Douaumont couma lou mount
Gibau, e que sauvaren Esterella, e que rebastiren lou castèl d'Eiglun. Mès nosta pensada s'enanarà vers toun eròs, au jour proche ounte tournamai veiren
L'Europo sourrisènto à noste gaicanta
Leoun
TEISSIER.
Dau front, 15 cfotobre 1916.
TABLÈUS DE G UERRA
«'François-doseph »
— « Ah ! se m'escoutavoun ! Ah ! se voulièn me bailà 'na quinzenada de repaus !
N'aurièi lèu fach, de touta aquela cassibralha !... N'en chaplarièi, de bôchous ! Ah ! se
m'escoutavoun !... »
— Dequé roundines encara, FrançoisJoseph ? dis un pialudet de la classa 16 en
passant procha d'el.
— Acô t'arregarda pas. Ai pas jamai vist
lous cadèls japà à coustat das chis de StBernat. Fica-me lou eamp 1
... E François-Joseph countùnia de marchâ, de charrà, de roundinà tòut soulet.
�LOU
Sahès pas, vautres, brave mounde que la
guerra a pas sounat sus lou front, dequé
sount lous tipes à la François-Joseph ? Ebé,
es rare s'un regiment, un batalhoun, una
couinpaniè inèma, poussèda pas un fenoumèna antau. •
Ai counougut dejà « papeta Joffre ». Era
un territourial bravàs, dous, amistous, que
s'embalava pas jamai e que, couma l'ouncle
Pierrou, disiè : « Tout vèn pèr un ben ».
Rasounable en causa de soun age, èra bon
pèr las tèstas laugièiras d;is jouines blus
emé quau èra mesclat. Aviè, pèr sa bounoumia e sous perpaus senats, una autouritat
marcada. Era « papeta Joffre » pèr toutes e
digus lou sounava pas autrament.
Ai counougut un parigot, long, poumadat,
sec couma nn listèl, lou nas croucut e pounchnt, las camhas en cèucle, lous brasses que
n'en finissièn pas pus. Aviè Iou caratèra encara mai pounchut que lou nas. Era batejat
lou « kounprinz ».Ai counougut encara « l'Eczar », « Guilhaume » : counouisse ioi François-Joseph.
François-Joseph
es un ome pichotet,
rrlagriéulot, un pauc gimblat. Sous iols sount
enfounsats talament, que sembloun se
rescondre, dau tems que sas gautas magras
e secas mostroun la forma de sous osses à
pena tapats pèr un floc de pèl. Se rasa
cha'ca quinzejours, amai pas toujour encara.
Sa barbassaespessa,grisae salla ió roumplis
las rigolas de sas gautas en pèl de íìga
passida. Es toujour caussat d'un esclop e
d'una groulla, sa capota ravala au sôu e sas
mouletièiras sount amoulounadas sus lou
pèd pu ié montoun jusqu'à la quioissa.
François-Joseph es un ome de la mar.
Touta sa vida es estat matelot e sap pas ni
couma, ni perdequé es dins l'enfantariè.
Matelot, aviè l'abituda quand toucava terra
de dinnà 'mé dous sòus de tuferas roustidas,
qu'arrousava d'un litre de rum I Aviè
toujour gardat soun caratèra de marin e que
de cops en mitan d'un coumbat serious, on
l'aviè entendut bramà: « Feu de tribord, feu
de bâbord, feu par bordée ! »
Quand mountava à las tranchadas emé sa
coumpaniè, disiè toujour : « Ce vèspre, on
cargue la voile ! ». e quand davalava : « On
va amarrer ». Car se parlava toujour en
bona lenga d'oc, François-Joseph gardava
lou francimand pèr sous tèrmes de marina.
Parlava encara francimand quand èra bandat.
Alors èra manific e on poudiè pas lirà d'el
qu'un soul mot : La mer. Lou fourriè, lou
jour qu'arribèt, ié demandèt quauques
ransegnaments : Siès maridat ?. — Avec la
mer.— D'ounte siès ? — De la mer ! — Ounte
demores ? — A la mer. — S'ères tugat, quau
prevendren de tafamilha? — La mer/ E lou
fourriè n'en tirèt pas mai.
Pamens, dins sa tèsta, quicon toujour
travalhava. Vouliè 'nvetà de machinas à
tugà lous Alemands sans se faire veire ou à
lous empachà de nous tugà. Moussu Painlevé,
lou ministre de las envenciouns n'a degut
GAL
ressaupre dé sa part. La prumièira que ié
mandèt, èra l'estùdia d'una pèl de bèstia,
que tanada d'un biais especial,
duviè
demourà dura amai elastica. Aquela pèl
tibada sus las tranchadas auriè remandat
oubus e granadas dins lou camp enemic.
François-J>seph vouliè que lous oubusses
seguèssoun ressachuts pèr nautres, couma
un tambouinet reçap una pauma mandada
pèr un batèire. un jour de councours sus la
passejada de Pezenas ou de Gignac
Acô reiissiguèt pas Imaginèt alors dos
coulounas qu'aurièn chacuna d"elas un gros
aimant, qu'atirariè daus el lous oubusses e
las balas dins sa coussa, couma à l'escola
lous enfants enlèvoun de dessus lou burèu
una plouma à escriéure.
Acô marchèt pas mai quc lou rèsta.
François-Joseph travalhèt à una mitralhusa pèr granadas. Soun sistème èra tablat
sus lou prencipe de la pousaranca. Emé de
bouètas de singe e de baguetas de fusil,
aviè fabricat una roda, que fasiè virà m'una
manivella. En virant, chaca bouèta escampavauna peireta, S'agissiè alors de remplaçà
las bouèfas de singe pèr d'autras pus forlas,
la manivella pèr 'una mecanica e las peiretas
pèr degranadas. Em'acô lous bòchous avièn
besoun de se rescondre !
Tout lou mounde recounouitrà que las
idèias de François-Joseph èroun maniflcas e
qu'auriè pas cargut qu'una soula causa : un
ministre prou inteligent pèr las coumprene
e las aproubà. Moussu Painlevé pas prou
inteligent, quitèt mousi dins las tranchadas,
un ome de la valou de François-Joseph !
E es pér acô d'aqui qu'on
lou vesiè
caminà la tèsta bassa dins la prumièiras
lignas. Parlant tout soul, sans s'inquietà ni
dau michant tems, ni de la ploja, ni de la
mitralha que toumbava pèr mouments,
countùniava à se passejà emé sa pala, e à
enlevà aici,alai, la terra que toumbava.
Mès François-Joseph travalhava toujour. La
canturla ié boulissiè, quicon duviè traucà.
Demandèt quinze jours pèr anà à l'arriès, e
devignàs perdequé faire ? FVançois-Joseph
vouliè estudià lou magnetisme, pèr pùudre
endourmi lous bôchous dins sas tranchadas,
couma lou seguèt, el, dins un casinô de
Touloun ou de Cherbourg.
h'rançois-J'òseph es ara à l'arriès e i'es pèr
mai de quinze jours Sas idèias bachocas l'an
fach remarcà mai que ce que cau, e d'aquesta
oura prend de douchas dins un espitau de
bauchs.
Es be aqui qu'on auriè degut metre i'a pas
mau d'annadas lou vièl emperaire d'Austria
que vèn de mouri. Counouissès pas lou mot
de noste François-Joseph quand aprenguèt
la mort dau vièl mounarca : « E dire que
m'an batejat couma el, e qu'es pas soulament
foutut, couma un porc, de rendre mai de
services après sa mort que tout lou tems
qu'es demourat sus terra ! »
De cops que i'a, lous bauchs... FILHOU.
6
de decembre 1916.
Ietras dau front.
DEFENDRE E SERVI
Aquesta passa sèn oucupats à charrudà pèr lous
païsans, proche de Ia ligna de floc.
Es pas dounat à tout lou mounde de faire doublament soun debé : pèr lVspasa e pèr la charruda.
De fes lou cor tremola quaud lou coutèl rescontra
un oubus noun esclatat...
Nautres, enfants dau Mièjour. se sabèn cultivà la
vigna, au besonn sabèn engranà lous camps, e lou
prouvèrbe lengadoucian nous lou dis :
De pan e de vi.
Lou rèi pot veni. .
Jouta lou siblamentdas oubuses escampan lou gran
de blad d'un gèste our.;ulhous, mespresous de l'aucèl
de proïa germanica.
Acó se dis aici empoulhà, ersà, Iricà, un ermàs,
un savar. una acança, fourierà, ur.a rega, una ramje.
Tout acó nous manlèn lou biais e lous couissis de las
mans pèr lou jour dau retour.
Tout en aparant las gens dau Nord de l'envasioun
lous aparan dè la misèra e de la famina.
Tamben vous assegure que as gens pèr quau ai
travalhat. quand aguère acabat l'oubrage voulièn me
pagà à toutas forças.
lé respoundère : « Mandarés aqnel argent à vostre
manit dins las tranchadas ».
Pèr un pauc aquet mounde m'aurièa embrassat'
plouravoun en me grameciant...
lé proubère qu'èren pas de rastèls, que pèrnautres.
pialuts, una bona manièra es toujour renduda, que
l'uninun sacrada es en ounou mai que jamai.
Desespère pas dins quauques jours d'anà poudà^
car sèn dms lou païs dau vi que moussa e cau que
la recolta que vèn arrose la vitoria...
VIALOU
<le la Cerèireda.
fls gpands blassats
Èr : Lis Estello,
d'AuBANM,.
I
Pèr aparà nosta Patria,
Braves ! s'en luchant sès toumbats,
Sus voste noum laglòria brilha,
Grands blassats I {bis)
Refrin
0 Martirs ! de la delivrança
Dau bon drech, de la libertat,
Fasès de l'eternala França
La fièrtat ! {bis)
II
Erôs 1 avès moustrat au mounde
Que nosta raça noun se pèrd
Que poudèn avedre en abounde
Bon espèr ! (bis)
III
Poudièn s'engrunà las muralhas,
Teniàs ! contra ferre e vitriol
E sès estats jout las mitralhas
Noste ourguiol ! (bis)
IV
E las pèiras, que sempre parloun
Hou racountaranà mai d'un,
Couma lous Alemands s'esquiarloun
A Verdun (bis)
A. FEDIÈRE.
Mount-Peliè, nouvembre 1916.
�LOTJ
EMPRESSIOUNS
D'UN PERMISSIOUNARI
Ai pres moun calos d'agrunàs, que me
servis de ,cana ; ai sibla moun chin qu'a
sauta de joia davans iéu, pioi sièi parti faire
una escourrida dins lou terraire... Ai repassa
las ribas vidourlencas, long de l'aiga verdala
que clareja au sourel mourent, en miralhant
las rauses brun seca pèr las anrassas... Me
sièi gandi au vignarés, ai vist las soucas pas
poudadas embé de longs gavèls nousa, e sus
k>u ?ôu clafl de fioias iéuai marcha... N'i'avié
de roujas ensannousidas, n'i'aviè de jaunas
amalautidas e de vèrdas passidas que souta
mouí pèd se trissavoun... iéu ai marcha...
ai rescountra un poudaire e i'ai parla... plus
liont, ai vist un lauraire e Pai souna... Nimai
l'un e nimai l'àutre m'an respoundu .. ai pas
recounèissu lou couble de chival que tirava
Jou coutrié. .. ai pas recounèissu l'ome que
lou menava e me sièi cresegu un estrangiê
dins moun terraire... M'an dich : « Es d'Espagnôu que fôu paga ben chèr, e que fan lou
traval, Diéu sap coume ! ».'.. N'ai pas mai
demanda, ai fugi...
L'errour tourobava... Dins loucamin que
me menava e qu'autrafós avièi treva, de sou•veni me boulegavoun... Ausiguère dous
païsan que charravoun : « Tant la civada !
tant lou fen ! tant las sulfatas ! tant las
journadas d'omes ! e tout ! e tout que
costa ! »... Se planissièn, lous planiguère...
e soungère qu'amount nous disièn : «Sivous
voulez du vin, ménagez vos tonneaux » (1).
Mès las boutas sounl pas tout e se voulès ae
vin aussi, sariè tems de menaja un pauc lou
païsan e lou terraire / Louvis FOURMAUD
Marsilhargue, aqueste lè de rîecembre 1916.
(1) Bulletin des armées de la République.
A pareisse :
La segounda partida das Mistèris de Bouzigas, pèr
Jan de la Capella-Nova.
La segounda seria de las aventuras de Guijinglau,
pèr Delpon-Delascabras.
Coumençaren aquela publicacioun dins noste numerot dau lè de Janviè 1917.
f0^WWWWWWWWWWWWWWWWWWW^
GUINDOU HN ESCAPADA
Un regiment de « chass-d'Af » èra canlounat à Genas. anava parti pèr embarcà à Marselha, destinaciou Salounica.Nostes cavaliès
que davalavoun dau frount ounte despioi
quatorze meses fasièn lou cop de floc proufitèroun d'aquel court sejour proche de Lioun
pèr anà s'i amusà, faire la farça que?... acò
fai dessoublidà las fatigas de la guerra.
Acourdavoun be de permissious mès caliè
èstre dintrats à nòu ouras, aussi nostes
cassaires preferavoun res demandà e prene
ia permissiou de la nioch. Guindou, cau
vous hou dire, pecaire! èra cabot, mès... un
cabot service, service! e èra espaurugat pèr
la «tôla», aussi vouliè pas sourti e pèr lou
decidà calguèt que lous amics se ié metèssoun toutes; e après i' avudre fach arrapà
una guindoula l'enravalèroun, prenguèroun
vite loutram que mena as Courdeliès. Mès...
dedins, i'aviè de charmantas pichounellas
e èra impoussible de tène noste gros Guindou : vonliè à lout pèrdre n'embrassà quauqu'una, ié faire un poutounet, disié, pas
qu'un poutounet. A força de prièras,s'assetèt
en lancent de cops d'iols à pèrdre la vista
Q AL
e... pèr pas res faire, car èra regardat pus
lèu d'agalis. Bref, arribats au terminùs vers
las ioch ouras, nostes piajuts anèroun courri
las carrièiretas, rigoulèroun, sautejèroun,
buguèroun mèmes quauques veirous de trop
e... quand s'en avisèroun avièn dins las
pochas... un pourta-mouneda vouide : restava pas pus à chacun, que... quinze kiloumèstres à faire, e lou pus fort i'aviè pas ges
de rampa.
Quinze kiloumèstres !... acô es be poulit à
dire, mès Guindou n'en vouliè pas entendre
parlà. A força de suplicacious nous metèren
en routa : vouliè pas faire que cent mèstres,
lous faguêt, pioi s'arrèsta en nous diguent :
«Je m'appe/le plusse Guindou si vous me
faisais faire cent mètres de mai! » Frescadun,
soun milhou amic, ié respoundèt: « Anen,
Guindou, fagués pas l'ase, laissa-te roussegà, tires pas au reinart ». Acò lou decidèt,
despassèt lous cent mèstres, anèt jusqu'à
quatre emai... cinq cents e toujour s'apelava
Guindou. Bref, arribèroun àl'usina das trams.
Tout èra dins lou calme : pensàs, èra tres
ouras dau mati ! Guindou lou troublèt enf se
metent à gulà, s'entestèt couma un miôu à
pas pus voudre avançà. Dequé faire ? alors
rintrèren à l'usina e lou couchèren dins un
tram ; lou vese encara aloungat couma una
sarda sus lasbarrellas dau banc; pecaire!
s'endourmiguèt couma un benurous, e restèt aqui jusqua qu'un countaroullaire de la
Coumpaniè lou samboutiguèsse en îê diguent: « Hé bien/ le chasseur, il faul déguerpir et ne plus recommencer, car ion nerentre
pas ici sans autorisatìon. • Guindou s'èra
be derevelhat e se fretava lous iols'sans
s'estoumacà, quaud lou countaroullaire^ en
vegent qu'hou preniè tant à soun aise, se
metèt a cridà en coulèra : « Faut-il vous le
rfpéter dcux foìs ? allez-vous déguerpir de là
et... un peu vitet » Aqueste cop Guindou sauèt' e manquèt memes s'estavani car aviè
apercegut lous dous galounsj dau countaroullaire e en lou prenguent pèr un ouficiè,
sempressèt de respondre en se metent au
« gard'à vô » : « Excusez-moi, mo leufnant,
je croyais que i'omminibus allait partir et en
espéran je me snU endonni, mois... » —
« Taisezvous, ió dis lou countaroullaire,
allcz un peu plus vite, foutez-moi le camp et
que je ne vous voie plus!» Noste pialut s'hou
fai pas dire dous cops ; prenguèt la porta
countent de s'en èstre tant ben tirat am'un
«lioc-tenent dau tram » e sustòut de pas
èstre rintrat à la « tola. » Desempioi aquel
jour fai pèses e cambas pèr dintrà as trams
e sabès pas pèrdequé ? « Ebé, s'hou dis,
je désire d'entrer dans les trams perqué là on
fourrepas dedaas, quandsount pas countents
das pialuts lous renvoioun chès eles, e sabes
c'est le fi'on, se reussisse a ié dintrà, me
farai liberà lou lendeman !»
BERCA-SABRES
de Vila-Xova-ras-Magalouna.
A Ivuc (Armada d'Ourient
lou 3 nouvembre 1916.
NOSTES SOULDATS
Lou lioctenent Caramel, de Latour-sus-I'Orb, cou
mandant una Ciè de mitralhusas, vèn d'èstre ci ta
à l'ordre dau jour, pèr lou quatrièma cop. Osca pèr
aquel valhent I
— N'en sount à sa tresièma citacioun (qu'acô's
dejà un poulit comte) nosles coumpatriotas : lou
jout-lioctenent Albert Fize, de Mount-Peliè,-e Julian
Bestieu, de St-Geniès-de-las-Mourgas, capoural au
2ma genia. Bravo e longamai !
— Sount estats citats pèr lou segound cop : lou
capoural Carles Delmas, de Mount-Peliè ; Iou serjant Rougó Lallemand, de Massilhargues ; l'agent de
liasou Gustàvi Court, de Bouisseroun ; lou serjant
Augustin Rouyre e lou coulounial Frederic Veyrac,
de Mèza; l'abat-brancardiè Andriéu Azéma e l'agent
de liasou Jordl Lonjon, de fMount-Peirous ; l'agent
de liasou Maurice Marc, de Cournou. Nostes milhous coumpliments à toutes.
— Dins lous decourats de Ia Medalha militàrla emé
Crous de guerra palmada, noutan : Andriéu Fortis,
dau Cros ; l'agent de liasou Jan Barthès, de Mèza ;
lou serjant Pèire Vigne, de Mauiô ; Jan Prunot,
proufessou au coulège de Clar-Mount-d'Eraut. Sèn
urouses de lous felicità de tout cor.
— Feliciten encara : Iou coumandant Micoulau
Barbezieu, de Loupian, dejà pourtat à l'ordre.noumat ouficiè de la Legioun d'ounou ; lou lioctenent
Frederic Vézy, citat, e qu'a passat capitàni : I0115
doutous Coustan, de Fabregas, e Héran, de MountPeliè, qu'an tamben ressachut lou tresièma galoun.
— E manden, mai un franc coumpliment à nostes
amics mount-pelièirencs : lou capitàni Enric Margouirès, lous jout-lioctenents Jùli Espagnac e Marius Coulazou, pèr sas bellas citaciouns à l'ordre
dau jour.
— Uu moulounet d'autres Clapassiès sount estats
citats : Leoun Bèque, lou capoural Alessandre Robert, Adrian Garnier, lou irèstre-pouèntaire Louvis
Cairoche, Francès Barthod, lou capoural mitralhaire Fernand Galot.
— E de Ceta :
Gracian Carries, I'alpin Joanny
Ganava, lous canouniès Jan Maraval eMarius Maury.
E d'Ale : Antoni Serres e Iou serjant Vitor Guibal.
E de Canet : Eugèna Trezit e Dantoun Cazes. E de
Vendargues : l'agent de liasou Ciprian Renaud e
lou capoural Antounin Dumas. E de St-Andriéu deSangônis : Fèlls Satgere Andriéu Gras.
— E mai encara : lou capoural brancardiè Louvis
Lassalle, de Loudeva; lou sapur Gabrièl Ramadier,
de Cournou ; Francès Delpech, de Lespignan ; lou
mèstre-pouèntaire Edmond Soulas, de Mount-Bazeno;
lou zouava Jan Blaquière, d'Arboras ; lou capoural
Amadiéu Pons, de Mountagnac ; lou serjant Jùli
Delmas, de St-Fèlis-de-Loudez.
— Bonas nouvellas dau serjant Jousè Belloc, arribat à bon port à Dakar ; l'ajudant Jan Reynes, luli
medeci-major Servent.
— En permissioun, aquesta passa, nostes am.ics :
'ajudant Andriéu Danièl, Louvis Jougla, l'ajudaiit
Pèire Combet, lou jout-Iioctenent Coulazou. Froucand Soin (dau 81ma), toutes en bona pourteia.
L'AOENT DE LlASOlÌ.
EN MEMORIA
Loupusjouine enfant de noste illùstre.coumpitriota lou proufessou Grasset, Fèlis Grasset, engajat
voulountâri, bregadlè pilota, vèn de troubà I i
mort, à 22 ans, dins un accident d'airouplana, au
camp d'Avord.
— Un autre jouine mount-pelièirenc, Pau Mary,
vèn de toumbà au camp d'ounou. Sus lou frout
dempioi mai dedous ans, ié fasiè courajousament
soun debè couma agent de liasou ; aviè ressachut I i
Medalha militìria e la Crous de guerra.
Prenen part de tout cor à la doulou de las familhas tant crudèlament toucadas.
�LOU
Ecole "REMINGTON"
GAL
Par hasard ! n'auriez-vous pas
la v ue íatiguée ?
L. WASSER
STÉNO-DACTYLOGRAPHIE
Chapelier Spécialiste
Oirigée par Mademoiselle MÂGLIO
4, Passage Lonjon - MONTPELLIER
Si oui, adressez-vous à la
Lunetterie Mondiale
qui vous la rétablira
Paul RAMOND
LEÇONS
GOURMER - TRAVAUX DE MACHINE
8,
Prix Modérés
Boulevard Victor-Hugo
MAISON DE CONFIANCE
MONTPELLIER
1
Bons Miejournaus,
Mairinas de Guerra!
4, rue Maguelone, MONTPELLIER
Dernières Nouveautés
Gros débit — Peu de frais — Concurrence
impossible. -- Matériel électrique pour
réparation et montage de toutes sortes
de pince-nez et lunettes.
VILLE Bl MONTPELLIER
Lou GAL
ATHENEECINEMA
_2—
X J3
Rue
Boussairolles
—
s'atroba %
à MOUNT-PELIÈ, encò de M.
XC3
Nógrot (en bas de la Grand-
Abounàs-vousau « GAL » ;
Cartièira), e dins lous pren-
Abounàs-ié vostes pialuts.
cipals kiòscous ;
Mandàs-nous d'adrèssas de
souldats,
autant lèu
que ié
mandaren
TOUS
LES
SOIRS,
lepréserxtation.s à 8 heupes i j!
à BEZIÈS, encò de M. Glareton (ras dau Teatre) e dins
quauques nume-
lous prencipals kiòscous ;
MATINÉES: Jeudis, Dimanohes et Fêtes
rots.
à CETA, au Cinemà-Gaumont
e
dîns
lous
pr^ncipals
kiòscous ;
SPECTACLE RECOHàlDE ADX FAMILLES
en ATE, encò de M. Siffre ;
à FROUNTIGNAN,
encò
de
M. Jousè Bonfìls;
Films Artistiques des Premières Marques
Pèr lous Souldats
dau Miejour
à
GANGES,
encô
de
Mma
Roux, burèu de tabat ;
Orchestre Symphoníque G. BORNE
àLUNEL, encò de M. Burnel,
papetariè ;
à MÈZA, encò de Mlla Bou-
Mandàs au front LOU GAL !
Soun cant es un regal
iAR PUIOIIR AUI SÌCI8=S@i
Pèr lous pialutsdins sa tranchada ;
à PEZENAS, encô
Emé dous sôus pèr quinzenada
Distrairés touta uua escouada :
Seran gais..."couma en Pourtugal
Consommations de ler Choix
de
Mina
Gaubert;
e dins las Biblioutècas de las
Quand reçaupran aquel journal
Que ié porta la sourelhada
cassert;
garas de Mount-Peliè,Nimes
LOU
GAL.
— Éd-ition d.e Montpellier
E l'èr dau païs miejournal.
Beziès, Ceta e Lunel.
Digas, Manoun !
— D'ounte ven lou renoum
De l'atalhè Causse-Fedièira
53, çarrièira Agulhariè, 53
— Es qu'abilha embé goust,
Soulide e d'un pris dous...
I mprimariè
FIBMIN
e
MONTANE,
Quèi dau Merdansou — Mount-Peliè
Lou Gerent :
JAN BARDIN
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Patrimoine écrit occitan:périodiques
Description
An account of the resource
Ce set contient les périodiques numérisés par le CIRDÒC issus des collections des partenaires d'Occitanica
Revista
Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier
Région Administrative
Languedoc-Roussillon
Variante Idiomatique
Languedocien
Aire Culturelle
Languedoc
Type de périodique
Premsa e revistas de guèrra (1914-1918) = Presse et revues de guerre (1914-1918)
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Lou Gal. - Annada 02, n°36 (15 de decembre 1916)
Subject
The topic of the resource
Guerre mondiale (1914-1918) -- Périodiques occitans
Poilus (Guerre mondiale, 1914-1918) -- Périodiques
Humour
Caricatures et dessins humoristiques
Description
An account of the resource
Soutien des soldats du sud de la France, Lou Gal est l'un des seuls journaux en occitan qui parut régulièrement pendant la Première Guerre mondiale.
S'y mêlaient contes, chroniques, tableaux de guerre, poèmes et chansons, etc.
Lou Gal - N°36 du 15 décembre 1916 (2ème année)
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Bardin, Jean (1893-1966)
Causse, Pierre (1883-1951)
Source
A related resource from which the described resource is derived
CIRDÒC - Mediatèca occitana, AG 1
Publisher
An entity responsible for making the resource available
Imprimerie Firmin et Montane (Montpellier)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1916-12-15
Is Part Of
A related resource in which the described resource is physically or logically included.
<span>Lou Gal </span><a href="http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1851">(Accès à la table des matières de l'ensemble des numéros de la revue)</a>
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
application/pdf
1 vol. (4 p.)
Language
A language of the resource
oci
Type
The nature or genre of the resource
Text
publication en série imprimée
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
<a href="http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1940">http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1940</a>
Alternative Title
An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.
Lou Gal. - Annada 02, n°36 (15 de decembre 1916)
Rights
Information about rights held in and over the resource
Domaine public/Domeni public
License
A legal document giving official permission to do something with the resource.
Licence ouverte
Relation
A related resource
Vignette : http://www.occitanica.eu/omeka/files/square_thumbnails/31de597ebff6d52cbcb1f1654d0d9017.jpg
http://www.sudoc.fr/039102890
Temporal Coverage
Temporal characteristics of the resource.
19..
Date Modified
Date on which the resource was changed.
2016-05-26 Céline Bartalini
Contributor
An entity responsible for making contributions to the resource
Bardin, Jean (1893-1966)
Teissier, Leoun
Vialou de la Cereireda
Fedière, A.
Fourmaud, Louvis
Barca-Sabres
Bonfils, Louis (1891-1918)
Occitanica
Jeu de métadonnées internes a Occitanica
Portail
Le portail dans la typologie Occitanica
Mediatèca
Sous-Menu
Le sous-menu dans la typologie Occitanica
Bibliotèca
Type de Document
Le type dans la typologie Occitanica
Numéro de revue
Catégorie
La catégorie dans la typologie Occitanica
Documents
Contributeur
Le contributeur à Occitanica
CIRDOC - Institut occitan de cultura
Cançons = Chansons
Correspondéncia=Correspondance
Illustracion dels periodics=Illustration des périodiques
Primièra Guèrra Mondiala = Première Guerre Mondiale
Publicitat dins la premsa=Publicité dans les journaux