-
https://occitanica.eu/files/original/068b3fa424236d988af65bb1b77916aa.jpg
b4963d17d09f62220fccad8bc3a5ac4c
Omeka Image File
The metadata element set that was included in the `files_images` table in previous versions of Omeka. These elements are common to all image files.
Bit Depth
8
Channels
3
Height
468
Width
682
https://occitanica.eu/files/original/3121df03887bfa9195d3f37a4d2788cb.pdf
a5d0a591c6e0efe1f82ac974aab8aab9
PDF Text
Text
Tresièma Annada.
C.I.O.O.
X0' 15
lè de Mai 1917
BÊZIERS
Dins aqueste numerot,
UN SUPLEMEIMT :
LOU SERMOUN
DE MOUSSU SISTRE
5 vièlhas cansous dau Clapàs
Lou Numerot : Dous Sôus
fìeJacioun :
23, Plan das Patnotas
Lou Capoural Manoul au Restaurant Paparèl
Moun vièl camarada Manoul èra
en « pèrma », aquesta passa...
— Tournamai ?
Me sembla d'enlendre la questioun, pausada pèr quauque vièl
roucàntis ou quâuquè jouine candidat paumounista,
merchands
d'erouïsme à bon comte qu'en diguent au pialut rescountrat pèr
cami : « Sès mai aici ? » an un èr
de ié féprouchà sous sèL inalurouses jours de repaus.
Dounc, Manoul aviè agut lavena
de veire SOUJJ toijr de permissioun
arribà davans quc soun regtment
mountèsse au grand pastis. E çai
èra pèr una senmanada, una d'aquelas senmanadas de permissiounàri, que duroun be nòu, dèch
jours, lou mens.
Es toujour pas que capoural, e
n'es fìèr. jjisque las sardas jaunas
ié fan pas lega, en vegcnt de quante
biais sount pcscadas pèr lous pialuts de l'arriès. Pioi, a troubat una
pichota engoulumpa — ce qu'apelfoun, en jargot tranchadiè, un
« filoun » — de capoural d'ourdinàri. Ilou aviè pas raubat, caudire,
après 30 meses de campagna ! I']
ara vòu pas pus res saupre : quitariè pas soun poste pèr lou bastou
dau marechal Joffre, pas soulament
pèr un bastou de Jacob, que serà,
dinsun mes d'aici, quicon d'autant
rare e precious.
Manoul — lou noum hou vòu un
pauc — se i'es toujour enlendut
pèr íous afaires de maissa. Ara
que s'oucupa de l'ourdinàri, cs un
ome de prumièira bourra en fèt dc
ravitalhament. Parlèren d'acò —
amai dau rèsta — veire en man,
ventre à taula, cn trin qu'èren de
n'en faire un bon au restaurant
Paparèl. Sabe pas se lou patroun
es pas un parent dau famous
moussu Paparèl, que la nianjava
em'un culhè d'argent. Aquela idèia
nous es venguda, mès acò nous a
pas degoustats. Manoul a 'n apetis
d'ogre, qu'envalariè la capa de
Sant-Pèire!; manjariò de ce qu'aima (e aima tout) sur la tèsta d'un
rascous. Iéu manjouqueje, c me
devouê, quand cau, pèr tène coumpagna as amics.
— Lou sislèma das dous plals,
disiè Manoul, es una bclla envencioun pèr embestià lou mottnde,
pas mai.
— PamenS) duves saupre s' au
regiment te countentes pas emé
mens.
— Oi, à la caserna n'ai prou
'm'unplat, mèma qu'es pas qu'una
gamella. E una gamella qu'ai pas
jamâi lavada que quand i'a plougut dedins. Es pèracò qu'aimarièi,
pèr quauques jours que soui un
pauc civil, de pas me senti encasernat dins. un reglament. de
macouà...
— Saique te gèina pas tant
qu'acò ! Ouand ères civil pèr de
bon, saique ères pas à dougc plats?
— Pas mai! Ere couma tout lou
mounde, hou sabes be t,s per aco
qu'avian pas d< besoun dau reglet
de M. lou Ministre ;un bèu ministre das embouls, le res|)onde!).
Sans coumtà que lous quauquesuns qu'acò lous derenja, rèstoun
pas jamai courts : es talamentcoumodede fourvià lous ordres...
— Es un biais couma un aulre
dc proubà lou respèt qu'on ié
porta.
. — Entre lous desrausa-dents de
Vhors-d'aìuvre e las sinsirimbalhas
dau dessert, me cargue d'assadoulà un pastre aveirounés, c L'avise qu'an un estoumac qUe i'a pas
ges de caladas...
— Oh,pardiéu! me rapelle que
quand anère emé Eilhou à SântBauzèli...
— Sant-Bauzèli-de-la-JaneLa, lou
païs dau galoi Inguimbert?
— No! Sant-Bauzèli-dc-la-Silva,
ounLe garissoun lous chis fols.
Ebé, mc rapelle que mèste Galabru
nous servissiè couma dessert d'oulivas (de lucas de Gignac,quefasièn
lum dc veire) e de fricandèus.
— Veses be! Es ce que te dise.
Lou regiament das dous plals cs
bon pèr ficà'n caire as que saboun
pas se ié prene. Mès pèr las ecounoumias, vòu pas'n foutre! En
manjant pas tantdeplats, on nïanja un ]»auc mai de chacun : íinalament fai lou mèma comte...
— Pas d'à-founs, sustout ara quc
van metre lous soupàs sans car.
— Aubé! dins lous ostèls, acò
„
Aminislracioun:
Abounament : 3 francs l'An
12, Carnèira S'-Danis
juentarà. Mès dins lousouslaus!
Quau anarà countaroullà se la cousinièira, quand fai sa plaça, crompa de car pèr un repàs ou pèrdous?
Veses d'aici quanta ecounoUmia
acò vai fairc?
— Acò ié farà couma la crous
davans un mort.
— Un pauc mai, mès pas gaire.
Sans coumtà qu'espargnaran pas
ountc acò pourriè lou mai se í'aire:
à l'armada. Manjan trop dc car,
que n'avèn un coufle, e pas prou
de legum: tout lou mounde hou
sap, tout lou mounde hou dis, e
digus...
— Escusa se te cope! S'esprouteslat, à la Cambra, contra lou
gaspilhage de I'essença pèr las
autoumoubilas militàrias. I'a d'autoumoubilistas que pèr flèuma ou
pèr fantasiè (...ou pèr ordre) an
agut lou tòpi de lavà sas vèituras
emé d'essença. Aqueles estrassaires fan vergougna, lous caudriè
survelhà. Counclusioun : vènoun
d'establi la carta d'essença... pèr
lous civils. E ara, tira tas guètas !
— Sounl toutas tiradas: porte
de bandas mouletièiras. Es à tus
que te vau demandà un ransegnament. Perdequé an enstituït lou
magi'e laïc, gratis e oubligatòri?
— Pèr espargnà noste cabau,
lou «cheplel nalional»
couma
disoun lous journals.
— Vai bcn, t'esperave aqui.
Pioiqu'cs pèr espargnà nostes
troupèls, perdequé defendoun la
voulalha e lou gibiè — e mèma la
car de chival, qu'es pamens una
mangilha demoucratica e souciala.
— Diga, Manoul, Le rapelles pas
pus que siès souldat?
— Si fèt!
— Ébé alors, moun ome, cerques pas à coumprene.
— Lou malur cs que coum])renc
quand mèma.
— E dequé coumprenes ?
— Quenostes goubernaires i'entendoun pas res.
— Acò's facille à dire, quand on
tèn pas la queta de la sartan. Voudrièi be te ié veire, tus que parles!
— Mès mc ié veiràs pas : aqui
la granda diferença. La queta de la
sartan, couma dises, lous que
tènoun l'an vouguda...
— Te coumprene !
— N'an prou fach, e n'an prou
dich, pèr l'agantà. Salnèn ce que se
ié cosiè, dinsaquela saftan, e semblava que i'aviè pas qu'eles pèr
empachà <[iie se rabinèsse. Pioique digus lous í'ourçava pas, avièn
pas qu'à pas se cargà dau traval, se
se sentissièn pas capablcs. Dcqué
tron! quau m'a l'outut aqueles
trassas de pastissiès!...
;— Siéuplèt! Parlen pas das pastissiès. Ié van resdà soun comLe,
lou mes que vèn... pèr dous
meses... pèr coumençà. LOus planisse pas mai que ce que cau.
Dequé vos? es la gucrra.
— Oi, es la guerra, e n'i 'a que
n'an soufrit bougramentmaiqu'eles.
Selou malur dasautrcs lous counsoia, grand ben ié fague ! Empacha
pas mens qu'aquel mounde me
sount simpatics...
— T'an paget pèr faire la reclama ? .
— Ouanta reclama?
— La das « si/mpalhiques », pardiéu !
— Ah! èra pas à la paja.,. Oi,
lousplanisse. Après toul, ié crompa
quau vòu, on pot se passà d'eles,
e prouíitoun pas, couma tanl d'autres, dela misèra dau paure mounde.
E pioi, dessoublides pas que tout
se retroba: lou lach e lou burre,
la farina e lous iòus que se. ser-vissièn s'envoulavoun pas dins lous
nibous. Fasièn de gatèus que de
tìnas manetas encafournavoun dins
de mignolas bouquelas, c dins
souspichots cstoumacous aqueles
gatèus fasièn autant de founcioun
qUe quiçon mai...
— Mapaura grand (davans soun
Diéu siègue!) disiè: « Toul ce qui
enlre fail venîre. »
— Amai aviè pas tort! E dessoublides pas, à i'èstrc, Iou prouvèrbe miejournau: « Lou que baila
lou dinnà dèupaspiani loudejunà. »
Autrament dich, ce que se manjarà
pas en pastissous se manjarà d'un
autre biais.
— Ta rasou n'es pas michanta.
Mès, bola! s'as de làguis pèr lous
pastissiès, n'ages pas pèr la pastissariè. Se n'en farà toujour, soulament la faran à doumicile...
— Quau? las grandas damas
qu'an de cousinièiras dau courdoun blu, ou las dametas qu'auran
prou de teins e dc biais pèr metre
�(es lou mot) la man à la pasta.
Mès las autras, las païsandas, las
oubrièiras, las emplegadas?
— Te diran que duvoun pas avudre d'argent de rèsta, e qu'antau
serà pèr elas tant d'espargnat.
— Mesfìsa-te daquelas ecounoumias fachaspèr força. Acò vòu
pas res pèr digus.
— Hou sabe. E, malnrousament,
es trop vrai que plòu toujour sus
lous pus bagnats...
— Es quicon que, dempioi tres
ans, m'en soui prou avisat pèr
esperiença ! Quant de cops ce
qu'avièi de pus sec èra la lenga...
Marioul vouidèt soun veire, qu'èra
à raseta.
— Ara es ce qu'as de pus bagnat ! Empacha pas quc la jastiça
es bougrament tucla e panarda...
— Pioique parles de justiça : las
pastissariès barradas, acò's una
privacioun sustout pèr las fennas;
se, pèr n'en faire autant as omes,
deçidavouh de barrà lous cafès?...
— Dequê dises, malur.ous ! CaUdriè pas qu'un cop qu'un serjant
de vila t'entendèsse...
I i i
— Pèr Ia prumièira vèitura que
pássaríè, te fariè carrejà à Eontd'Aúrellas : amai fariè pas'n plec!
LOU CllfVALIÈ.
TABLEUS DE GUERRA
Lous Ases
A Filhou.
Ouau se seriò jamai imaginat que lou.s
ases farièn la guerra?Epamcns, luchoun
eles labé à sa façoun en pourlanl <le
mangilha e de malerièl sus l'esquina
ounte tomba tamben mai d'un cop de
bilhol... à dèfaut d'un cop mourtal d'csclala d'oubus.
... Seguèt un tems, au Plan de l'Ouliviè, ounle lou pus mingre travalhadou
e Ia sabounaira avièn un asel pèr lous
pourtà au terraife ou pèr aiià, lou vèspre,
rendre lou linge à las praticas. Moun
grand (mèsle «lou Marrol ») èra d'aqueles;
e garde cncara couma una santa relica
lou couverlou broudat que moun aulre
grand (mèsle Caussou) Lrasiè sus soun
asetquand mounlava en cavalcada.
La visla d'aquelas bravas bcsliolas mc
fai femembrà aquel ancian lems ounle
BpUtonnet, la Vau-fèra e lou Plan dc
l'Ouliviè se dispulavoun lou prumiè
rolle dins l'oupulença benfascnla messa
au service de la divina Carital...
Ai! Jas! lous asots d'aquela epoon
urousá counouissièn pas soun bònur!
Sous fraircs de ioi, se poudièn parlà, ié
dirièn couma envejoun la crcspina qu'an
aguL de naisse mièch-siècle davans cles...
Begardàs-lous pèr cola de tres, à la
seguida l'uu.de l'aulre, dc long lou carrairou que mena au bouièu c d'aqui en
prumiòira ligna. La mèma corda lous
Ilga loutes fros au col, e es anlau que sc
manlènoun l'un l'aulre dins lou terren
crusat pèr lous oubusses ou revirat pèr
las marmitassas.
Portoun pas ges de cabèslre, ges de
mors e pèr arnès, sus l'esquina, an un
pichot baslelountelous pialulscargounla
boustifalha : pan, soupa ou ralà pèr lous
coumpans que soun en figna.
Ah! couma es fièr l'aset quand sus
soun rèble pôurgis as amics lou prccious
pinard ! Es pus glourious alors que soun
cousi, lou miòu que, d'autres cops, pourtava la gabella.
S'en vai, gai couma un peis en seguiguent lous milas ziga-z.agas das bouièus
fangouses ou das caminels en mounlagnas russas...
Se d'asard (un asard qu'es pas rare) un
oubus esclala pas liont d'el, nostc ase
baissa lou cap, sarra la queta entre cambas e s'arròsta. Un autre s'ajassariè,
s'amagariè delràs un aubre ouuna rasa...
Mès l'ase es pas pâuruc e... se fai pas de
marrit sang."
Pioi, quand l'idèia i'hou dis, reprend sa
marcha serpalousa. S'un autre oubus—
qu'es pas de Eamelota — s'espela à sas
aurelhas, l'ase que sembla dressal à-m-^
aquel joc s'aplanta maú Alors lou coundutou a bèu renà, lcmpeslà, bacelà lou
paure bourriscou, res ié fai: l'ase rcpartis quand soun coumpagnou de darriès
lou b.ula d'un cop de tèsta dins lou cuéu.
Crosès que siègue una bona cmbusca
cle mená aqucl bestiau? Cau avudre lou
cor ben plaçat pèr faire banda em'eles.
Jouta un fioc de barrage, alors que lou
milhou es dc s'abrigà un pauc, eles senLissoun lns pclas ou l'erbilha ou... quicon
mni.
Un jour, demòst lous ases cpie vcguórc
s'atroubava... una sauma cn calou que
mountava en ligna. Maugrat la counsinna Ia laissèroun mounlà souleta un
pauc en avans dins lou bouièu. Pioi,
quand la jujèfoun arribada en ligna, In
courváda dintrèt à soun Lour, Subran,
l'ase d'Africaque marchava en tòsta lirèt
au reinart, coupèt sa lonja e hramanl
couma... uu ase, perdiéu ! e petant coumn un jandarma arribèl jusqu'au pichoL
posle ounle lous pinluls aguèroun toulas
las penas à meslrejà sa fouliè amourousa. Sans elos troumpassava lous barbelats e pourlava Ia LerroU as vesis d'en
faça.
Segués pas suspreses quauque jour se
Icgissès au coumunicaLalemand que lous
bòchous nous an fach d'ases presouniès.
Aumoumenl de la monla acò pourrié bon
arribà.
E scgués pas suspreses tabé s'aprenès
un jour que quauque asoL es eslal decoural de la Crous de guerra. Mai d'un la
porta e ,1'an pas lant ben meritada. Ln
Jtistiça emplega dc faus peses.
CAUSSOU DE L'OULIVIÉ.
En YVoevre, mars 1917.
Lous proiivèrbes dau mes
Quand plòu pèr Sanl Felipa
Cau ni vaissèl ni pipa.
Mars venlous,
Abriéti ploujous,
Mai sourelhous,
Rendoun lou pa'isan ourgulhous.
Mai,
Fai couma le plai,
Amai encara noun sai.
*
Es Abriéu que fai la flou,
E 's Mai que n'a l'ounou.
Çops de Gapganta
e Cops d'fìppiéus
Couma sabès, la cassa es defenduda ;
mès la « desfrucioun dau gibiè nuisible »
, acò 's pns ce mèma!) es permesa. I'] parloun de la prouloungà. I'a de lèis anlau,
que sount fabricadas en elaslica: on las
pot aloungà tant qu'on vòu.
Davaiis d'autourisà aquela prouloungaoioun, lou minislre a demandal l'avis dau
Prefèt de chaca despartamenl. Lous cassaires de l'Eraut podoun èslre Lranquilles...
Dequ'apelloun, au juslc, lou « gibiè
nuisible » ? m'anàs dirè. Res de'pus simple : lou "« gibiè nuisible » os lou que se
presenla à bona pourlada dau fusil; ni
mai, ni mens.
A-m-aquel comle, lous cassaires déurièn faire fin de lonl lou gibiè. Mès
urousament que n'i'a do loules.
Eossa fan couma un grand persounage
dau Clapàs, qu'èra anal en partida au
mas dau Ceriè: à faula de tugà una
lèbra ou un perdigal, se counlcntèt de
lugà lou vermc ; e pouguent pas aganlà
de gibiè agantèl una brava sidoula...
Emé soun iol couqui, soun nas croucut, sous favoupits revinissals, baila
d'èr à-m-un diablou que sourlis d'una
bouèta. Mès el ió manda lous autres, à ln
bouèla; hou fai sans michantisa, perdcqu'es soun mcsfiè : cau be faire quicon
dins la vida. Acò l'empacha pas de s'oucupà <le milanta autras causas : secretàri
aici, tresouriè alai, censuraire pus liont,
tèn lour à tour la plouma, lasclause lous
cisèus.
Tèn lou let, souvenl, car es mai quc
ben emparaulát : aussi a dc succès dins
lous salouns, autant que dins las Cambras (las dau Palai, bon enlendut). Courris pertout, es au courrcnt do tout, counouis lout lou moundee toutlou mounde
lou Counouis; n'entend do toutas, n'en
dis mai que ce que n'enlend, n'en fai
mai que ce que n'en dis.
Trèpa couma un lebraud, travalha
coumn un magnan; e, couma Moussu
Eòu, es foujour ple d'afaires. Moussu
Fèu-Creissels, lou pus simpalic de noslcs
pourtaires de rauba rouja (parle pas dau
Cardinal) vai parti pèr Nìmes couma
avoucat general. Aquel Clapassiè d'adoucioun s'amerifava beuna siloueta: l'avèn
facha courta pèr que ié semblèsse mai...
Se parla fossa de las pastissariès que
lou Goubernament força de bari'à dous
jours pèr senmana, e lèu dous meses tle
íìla. Es ben daumage pèr lous pastíssiès,
dise pas : mès Iou moundes'en troubaran
pas pus mau, Lant pèr sa poeha que pèr
sa sanlat.
D'efèt, au pi'es que sount las luferas e
lou vi, es un crime d'anà embessà sous
sòus à do groumandiges.
E au prcs que sount l'òli, lou burre e
lou sucre es pas poussiblo que, pèr Ircs
sòus, lou pastissiè vous baile quicon de
bon...
Pioi, quand seriè pas que pèr aprene
las fennas à faire las aurelhelas, Ias bisquiocha's e las croustadas à soun ouslau,
couma fasièn noslas grands, lou gouberiiament a rasou.
Au moument de clavà sn sessioun, lou
Counsel general de l'Eraut a voutat de
felicitaciouns au service dau ravilalhament civil e à soun direlou M. Pasquet.
Lous journnls an mèma ajuslat que lou
Prefèt a grameciat lou Counscl. Felicitcn-lou de sa generousital, car aviè lou
drech de pas perdounà tant vitc à mèste
Pasquet : es aquesle que i'a fach faire la
bòfia d'establi sus las tuferas una « taxa »
qu'a cargut suprimà dous jours après sn
publicacïoun.
Tout lou mòunde sap acò, franc belèu
il signor Salducci, que sap pas jamai res,
e qu'agèt l'idèia barloca de prepausà la
moucioun felicilaira. Lou Còrsou-au-pèurasclat quc gouberna Luncl fariè bon do
regardà loms en lems à soun entour, à
lioga dc countemplà dc longa soun embounigou — aquel embounigou famous
ounte cs laloual lou retrach dau Pichot
Capoural.
Se preniè aquela penn, lou Xapoulcon
dau Vidourle s'avisariè, proubable, que
las qualitats de M. Pasquet sount pas
toujour à l'aussada de sas founciouns.
Aprcndriè. pèr escmplc, que dc lout
lou blad dau ravitalhamenl civil, M. Pasquet n'en baila pas un quinlau à mòure
as mouliniès de l'Eraut; quila tout aquol
traval à faire à de grosses minoutiès de
Marsclha.
Es-li pèr ajudà lou rcviéure ecounoumic dau despartamenl <pie M. Pasquet
força lous mouliniès de l'Eraut à se
crousà lous brasses?
Es-li pèr anà pus vite e milhou que
coumanda à dos cents lègas un traval
que pourriè, en partida, èstre espechat
sus plaça?
Es-ti pèr escounoumisà lou carbou,
precious mai que jamai à la Defensa
naciounala, que fisa lou moulinage das
blads à d'usinas à vapou — alors que lous
moulis de nosles parages marchoun pas
qu'emé la força de l'áiga?
Aquelas quesliouns, que digus ausa
pas pausà publicament, las pausan, nautres; mès (avouen-z-hou) em'una pòu que
nous crèba...
La pòu d'esperà longtems una responsa.
Despioi quauque lems i'a fossa atacas de nioch dins las tranchadas de
Mount-Peliè, vole dire dins las carrièiras
dau Clapàs.
Xosle Eslal-Major, qu'es lou Counsel
municipal, parla do prenc l'oufensiva ou
la defensiva, couma voudrés.
En esperant aquol bèu jour vous vau
counlà ço qu'arribèl à Bouzanquet.
Una nioch, on sourliguont dau cafè de
Mamela, nosle amic seguèt acoustat pèr
im maufarâs quc ió raubèl sous quatre
sòus.
Bouzànquet sourliguèl un pistoulet e
Couma. èra d'usage en loms <le pas, tirèt
en l'èr...
Lou serjant do vila Quichafort venguèt <le suila, cinq minulas après.
Bouzanqucl c Quichafort anèroun au
pòste de pouliça : quesliounàri, plenta,
enqucsla, loul lou revaladis.
L'afaire marchèf proumtament e vejaqui ço qu'arribèt.
Bouzanquet seguèf coundamnat à sege
francs d'emenda e ié raubèroun soun pistoulet.
Moúrala: se lou cop vous arriba; e pèr
aquel pres, vous counselhe de... pas tirà
cn l'èr!
BRAFAMIL.
La Mairina de Polita
Toufes lous pialuls dau front reçabièn
de còlis-pouslaus ples <le bon reeate e
mèma de groumandiges ; soul Polita,
gipiè de Capestang, rcçabiè pas res, ni
còlis, ni lelra. Acò estounariè, se m'empressave pas de dire qu'èra ourfelin e
garçou e que ln guerrn l'aviè susprés au
regimenl couma anava fìni soun service.
Pamons, nn jour, i'a pas Iongtems, lou
vagamèstre lou sounèt e ió bailèt un
gros paquof.
— Vous vous irompez, sergeni ! diguèt
Polila estounat.
— Mais non ; lisez vous-même.
E Polifa legiguèt soun noum,dau ièma
regiment, <le la ièma eoumpagnè, dau
ièma batalhoun. Era la premiòira fes que
vesiè soun noum escrich; acò soul ié
faguèt grand plesi. Mòs lou plesi seguèt
doublal quand vegèt au-dessus : « Envoi
de Mlle Zénobie Larigot, avenue du Lez,
302 ter, Monlpellier. »
Quau poudiè èslre aquela Zenoubia?
Belòu lou counouissiò ; on remarca pas
toujour quau vous rcmarca. Enfin, lou
còlis èra coupious, Ious fmoucòls estrà e
èra renouvelal chaca 15 jours. Aussi
Polila se proumetèt, à la premièira permissioun qu'auriè, de s'arrèstà à MountPcliè cn anant à Capeslang, pòr remereià
aquela bona doumaisella o ié manifeslà
sa recounouissença.
�Mès aquela cerlèna Zenoubia que s'interessava à un gipiè, aqueles cùlis reguliès, ié Iravalhavoun dins l'esprit. Aviè
be de Capeslang lou souveni d'una jouventeta que, avant de parti pèr lou
service, i'aviè picat dins l'iol, mès i'aviè
pasjamai res dich e sabiè pas se l'aimava,
nimai se.despioi èra pas maridada. Dins
lou trin ourdinàri de la vida lous omes e
las fennas soun mesclats c i'a tant d'oucasiouns qu'on ié fai pas atencioun. Ioi
que lous omes soun au front separats de
las fennas, un moulou de souvenis ié
revènoun dins la soulituda, que ié donoun
fossa regrèls: cs una blounda ou nna
bruna ; un iol negre ou blu ; un èr moudèste ou fripoun ; un coursage blanc, un
capèl de velous, un pas res ; aqucla fes
se 'l'on aviè vougut ; dins aquela circounslença se l'on aviè sachut. Tout acò
e la jouvenlela dç Capeslang èroun pèr
Polita d'imaginaciouns, landis que madoumaisella Zenoubia èra una realilal
que s'afìrmava de sa persouna e i'anava
de sa pocha. Couma pas l'aimà ! E quau
sap... après la guerra ???
En atendent Polila, couma un pintre
ou un escultou, se fasiè, scloun sous
gousts, dins sa lèsfa, soun pourtrèt :
duviè èslre blounda, à Capeslang i'a pas
que de brunas; sous iols duvièn èslre
blus, couma la mar; duviè èslre un pauc
forta, aimava las fennas fortas; e granda,
el èra picholet (es remarcant que lous
omes pichots aimoun las fennas grandas),
pioi à Mount-Peliè i'a pas que de bellas
fennas. Enfîn, dins soun imaginacioun
aquela Zenoubia èra quicon couma la
Venus de Milo, encara que Ia Venus de
Milo a pas ges de brasses, tandis cpie
Zenoubia dins soun espril lous aviè loules dous.
E vesiè pas l'oura e lou moumenl de
parti 'n permissioun, pèr pourre anà s'en
rendre comte.
GÚILHEM DE SIXTEU.
lou releguèt dins la crota.
predoumina
Au
Ui>slile
Clapàs
ço que
Louvis-quatourgèsc,
poulit dins lous mases (Castel d'O, la Mogera)
e dins lous vièls
oustaus
vers Santa-Anna e
Sant-Guilbèm, mès prou ourrible dins las glèisas «jesuistas »
Nosta-Dama.
Espitau,
maugrat
Semenàri
îoiis
e
malbres
mèma
e
ors). Mès couma vouliè quicon de ben
loùs
naut
la
dama causiguèt lou goutica.
Ebé, pèrde goutica, lanouvella gièisa
^™^w
es trop nauta pèr sas pichotas dimensiouns, e
pamens es pas
encara
prou elança'dá. E la fauta n'es
à la dama que vouguèt de veiriaus, de
moulounadas
de
veiriaus.
Quand i'a trop de
veiriaus, i'a pas prou de muralha.e couma cau
pamens
soustène
la
tèulissa
farés
de
bas-
coustatse d'arc-vòuts couloussals qu'enlevaran
tout ço que i'a
de
laugiè
dins una glèisa de
diniensioun parièira, couma la
Santa-Capèllá
parisenca.
~~™~>~Dins lou goutica,an causit lou « raiounant » (à contra-cor segu, e soulament
pèr la
resoun que las pèiras de la regioun van gaire
pèr lou « flambejant»).
detals sount
pas
pus
Malurousament lous
d'acòrdi
emé
l'estile.
Dins l'abside, las capellas enlréuladas (lou tiifolium)
sount
una
envencioun
dau « llamhe-
jant'» de la plena descasença. Tout lou reslant
es bisantin :
suspenciouns,
liès, subrepelis
e
aubas,
chasublas, candeemé
de preguièras
gouticas que van escoubà lou sòu. E dins lous
veiriaus modern-stule e «cubistas»
vesès pas
mai de figuras que dins las carrièiras de Routounet quoura Caramentran i'es passat e que
sount plenas de
counfetis de toutas coulous.
—~ Dins l'ensemble es una glèisa è'înemà
pèr
jougà
Chrislus,
una glèisa
teatrala
pèr
jougà Faust e Samsoum. M'an dich pamens que
caliè subretout amirà la granda rosa, vole pas
fachà digus e
n'en counvendrai.
serà belèu pas trop marrit,
cau
pas jujà d'après
Lou clouquiè
amai
encara n'en
la maquetn,
ounte
las
proupourciouns sount pèr tout milhounas que
dins
la
realital.
Dins aquela maqueta la tèu-
lissa es daurada, pèr ara es verd de granoulha
e es la dinna sorre de las
briquetas tricoloras
do
quicon
Sant-Pèire.
Encara
l'acouslica, causa
presada das
que
de
ben,
es
ioi es à tort trop mes-
architètas.
Lous cantaires e las
cantarellas que sount charmantas vous encantóun emé sa vouès
van mouri en
de mistèri que diriàs que
cantant
Iíyriés. Enfin, ai
sous Dominous e sous
gardat
pèr la bona boura la
pichota crota roumana que sariè 'n
i'aviè pas
(La fin lou cop que vèn).
es
de
faussas
arcadas
bijout se
lateralas.
E
mèma, chicanen pas trop, maugrat las arcadas,
la
La Vida au Clapàs
crota es un bijout e quicon
Clapàs ounte vese
l'anciana
La glèisa cinemà
de la nouvella glèisa de la
Pèira-Rouja. Aquela glèisa
espagnòu
sans
que
grandis conma un
digus n'en parle ; es pas
que i'ague una counspiracioun dau silença, car
n'en paiioun que trop e n'en despaiioun ; niès
aqueles, ou milhou
ié counouissoun
aquelas que n'en parloun
pas
res, e lous que ié cou-
nouissoun sount lionts d'amirâ.
^,v^ww
jour
de
Las
auiirat
sous
galinas
ço
an trop amirat, an tou-
que brilha couma lous ribans
capelasses
e
ço qu'es
naut couma
sous talonns « bottiers ». Escusarés ìou Gal se
criticn trop :
~»~ww
In Ulo lempore, i'aviè 'na dama qu'aviè
d'argent de
trop
(es pas
aciounària de noste
journal), e vouguèt faire una glèisa au Clapàs.
Anèt
veire
ajudà
lous
un architèta
ouii'anèls
de
e ié
diguèt: « Vóle
la Pèira-Rouja. »
— Dounàs-ié de pan e de carnassa.
— Nàni! vole ié dounà una glèisa,
— Una glèisa, tenès aqui lou paure Sant-Iîoc
que voudriè ben se veire acabà.
— Vole una glèisa nova, una glèisa à iéu.
— Mès la Pèira-Rouja es un bas-founs.
— Farés la glèisa mai nauta.
— Alprs
lou
mounument sorà
mau
prou-
pourciounat.
— Pichot
malurl
l'esssencial
glèisa se vege ile l'Esplanada e
es
que
ma
dau Peirotr, e
que i'ague un grand clouquiè, e de veiriaus, e
de lums e de flous e de tout,
couma sus
lous
capèls de Madama Roumana. >>
,«™—v
lou
Cauguèt causi l'estile. Au Miejour es
rouman que
s'endevèn
poussa blanca, nosta
que
noste
lou mai emé nosta
farineta, es lou rouman
sourel sap
lou mai daurà. Mès
la
dama qu'avié pas jamai vist Sant-Gile ou SantTrefume diguèt que lou
rouman
es pauràs
que
de nouvèl au
las
crótas
de
plaça de las Coulounas.
K. T. DHAI A.
— Dins la carrièira de la Loja an mes en
vitrina la maqueta
gaire
e
Lous Histèris de Bouzigas
VII
La Batalha de Pallàs
A mitat cami de Mèza e de Loupian
s'atroba un pichot riéu — ioi sec couma
noste Merdansou, mèsque rajava en 17fi(),
perdequ'avièn pas encara eoupat lous
pigous e lous sauses que l'oumbrejavoun — counougut jout lou noum de
ribièira de Pallàs. Aquel noum ié vèn
d'un temple grèc eleval à sa sourça en
l'ounou d'aquela divinitat.
Es lou long d'aquel riéu que se duviè
debanà couma una escagna la granda c
terribla batalha d'ounte anava sourti lou
sort de Bouzigas e de la gent bouzigauda.
Bouzanquet metèt sèljours pèr mounlà
una armada à pauc près ; e lou 22 d'Abriéu, tres-cenl-selanla-dous Bouz.igaus,
jout lou coumandament dau baroun de
l'Eslaca, anèroun prene pousicioun dins
la plana, à miècha-lèga de Bouzigas.
D'en naul de tas muralhas las Bouz.igaudas, cnplourant, regardavoun parti lous
eoumbatanls armals de fourcas, de trincas, de palas e de rastèls. De fialats de
touta mena seguèroun plaçats un pauc
perlout pèr prene lous Pinefols couma
las sardas. Toumatou, el, teniè lou drapèu que pourtava las armas de la vila.
Lous Pinelols, au noumbre de cent
nonanta-ioch, faguèroun veni cinquanta
camèus de Beziès, car n'i'aviè fossa —
belèu mens que ioi, mès n'i'aviè quand
mèma.
Se vons disièi que la batalha se fagnèt
sans morts e sans rajament de sang, me
diriàs qu'es pas poussible. E pamens
acò's la veritat. Yejaqui couma se passèt
l'afaire.
Lou 23 d'abriéu, à cinq ouras dau
vèspre, lou baroun de l'Eslaca bailèl
l'ordre à sous omes d'avançà de cent
mèstres : lou tems èra nibou, e lou jour
coumençava de baissà. Lous Bouzigaus
anavoun de l'avant quand Samplaca, que
marchava lou prumiè dclràs soun tambour, vcgèt aval liont quicon de negre.
— Aici l'enemic, cridèt lou garda.
— Mès, coulhounes ? respoundèt Batistou, lou mai courajous.
— Si ! si ! veses aquel quicon dc negre, aval, daus lou rec dc Pallàs, es el,
vai...
■— Oi ! oi ! diguèt Toumalou, en tremblanf.
Toutes aviènde figuras de counslipats,
pamens fossa avièn la cagagna.
— Cau èstre prudent faguèt lou baroun
de l'Estaca, anan mandà una patroulha
en recounouissença.
Sièis omes seguèroun causils ; aqui
i'aviè : Pinsard, lou Rafit, Taperol, Counilhet, Barbagnassae Bacamort.
Draga-draga, lous sièis omes, un pauc
à grata-pautas, un pauc sus lou venlre
arribèroun au bord dau rec do Pallàs.
Lou quicon de negre qu'aviè fach tremblà Samplaca e l'armada bouzigauda èra
tout simplamenf lous sauses c lous
pigous.
Taperot qu'aviè una forta vouès — es
el que cantava lou Sub Tuum à la glèisa
— cridèt: « Es de sauses ! es de sauscs !
Avançàs-vous ! ! »
Lou gros de l'armada, qu'èra reslat en
arriès embé lou baroun de l'Eslaca, creseguèl entendre : « Qu'a de cambas que
se sauve, boulegàs-vous. » Pensàs ! lous
Bouzigaus faguèroun couma louscafards
davans una candella, s'encourriguèroun
daus Bouzigas, en escampant fourcas,
trincas, palas e rastèls. Easiènioch. Lous
prumiès fiquèroun sa tèsta dins lous fia—I*ts ; lous darniès, en marchant sus las
pugas das rastèls e de las fourcas, lous
manches d'aqueles outissesse relevavoun
e ié venièn tustà tras lou coupet.
— Ai ! moun Diéu, me rende ! ai !
moun Diéu, iïie rende ! cridavoun lous
Bouzigaus en toumbant à ginouls e se
creseguent presouniès.
Mitat presa dins lous fialats, mitat
estabourdida, Parmada bouzigauda esistèt
pas pus. I'agèt pas que Toumatou e
Samplaca qu'arribèroun souls au castèl
de l'Eslaca pêr anouncià lou desaslre à
Bouzanquet c à Pelesquela.
— Sèn pcrduts, moussu lou duq, sèn
perduts ! cridava Samplaca.
— Ma fìlha, souscava Toumatou, sèn
foululs... lou coumbal es cslal sanglanl
e nostes souldals sount... tugats.
Pelesquela s'estavaniguèt — pèr n'en
pas perdrc l'abituda.
— Saique no ? faguèf Bouzanquel en
coulèra.
— Si ! si ! rcprenguèl Samplaca.
■— E lou baroun de l'Estaca ?
— Lou coumandant, sabe pas ço qu'es
devengut.
— Dins la nioch ! on se vesiè pas.
— Touinatou, escoutàs, diguèt Bou-
z.anquet, cau troubà lou baroun, à lout
pres ; es el qu'a las claus de la vila; au
mcns que pousquent cadaulà las portas
davans que l'enemic arribe.
— Farai toul moun poussible.
Toumatou, Samplacae cinq omes de la
garda aministrativa anèroun emb'una
Ianterna à la recerea dau baroun de
l'Estaca.
Jan de la CAPELLA-XOVA.
Lou eop que vèn :
La Presa de Bouzigas.
Nostes Souldats
Nostes eminents eoumpatriotas M. lou proufessou Forgue, de Mount-Peliè, medeci-prencipal territourial, e M. lou lioctenent-coulounèl
Vignal, de Ceta, coumandant lou 55 ma d'enfantariè, vènoun de ressaupre la rouseta d'ouficiè de la Legioun d'ounou.
Sèn urouses de ié presentà nostes milbous
coumpliments.
— Coumplimentan de tout cor lou doutou
Fernand Segui, de Reziès, medeci-major,
mantun cop citat dejà, que vèn de ressaupre
lou riban rouge.
— Entre fossa d'autras, noutan em'un plesi
paiiiculiè las recentas eitaciouns de noste
counfraire e amic lou jout-lioctenent Marius
Labarre, de Reziès, loù simpatic cap-redatou
de l'Héraull; dau lioctenent Andriéu Jacquemin, de Mount-Peliè, parent dau brave felibre
clapassiè Rroussetou de las Arcadas ; de Jan
Faígairolle, deVau\ eii, lioctenent au lè ussard,
parent de noste abounat M. Prouspèr Falgairolle: dau matelot Auguste Holstein, de Ceta,
mecanician brevetat, rescapát dau naufrage de
l'Athos, pourtat à l'ordre de l'armada navala.
Nostas sincèras felicitaciouns à toutes.
— Saludan emé joia las valhenças de 1'« as »
Vitalis, de Loudeva, passat ajudant aviatou,
que vèn d'avudre un cop ile mai las ounous
dau coumunicat, à l'aucasioun desa 7ma vitòria.
— Felicitaoiouns encara au capoural Marcel
Brel, de Bouzigas, que vèn de ressaupre la
medalha militària e la crous de guerra emé
palma.
— Sount eslats pourtats à l'ordre pèr lou
segound cop : Emila Quézel,
de
Beziès ;
Louvis
Saignes,
ile
Castèl-Nòu-lou-Lez ;
Jousè Thourel, de Mount-Peliè ;
Francés
Fabre, de Vila-Nova-ras-Magalouna.
— Sount estats citats, aquestes darniès tems:
lou serjant Jousè Saboya, lou marechal-daslougis Reiniè Cèbe, ousservatou en avioun,
lou fusiliè-mitralhaire Sautel e Emila Duffaut,
toutes quatre de Reziès; lou jout-lioctenent
Jan Giffra, lou telefounista Ounourat Combes, lou capitàni Jaques Bars, e Jousè Castan, toutes quatre de Ceta;
l'artilhè
Jùli
Privat, de Mount-Peliè.
— E pioi encara: lou canouniè Auguste
Aussel, de Loudéva ; lou serjant de zouavas
Jousè Alran, de Ressan ; lou serjant Auguste
Estève. de Lunel; lou canouniè Reiniè Calas,
d'Ate ; lou zouava Jousè Fleury, de Grabels ;
lou brancardiè Jousè Auger, de Neffiès ; lou
capoural Gustava Martinier, de Castèl-Nòulou-Lez; lou coulounial Rouman Coste, de
Sérignan; lou capoural Emila Vinches, de
Vila-magna.
Pèr toutes, tant que sount, un bravò amistadous.
— Avèn ressachùt de bonas nouvellas de
nostes amics : Louvis Fourmaud, Amadiéu
Gambardella, Pau Cristol; Marcel Castel,
dau lè coulounial, nouiiiat çapoural-fourfiè ;
Lucian Imbert, dau 97ma alpin, lilassat au
bras, à quau souvetan un urous e coumplèt
restabliment ; Rougè Méjean, dau 3ma d'artilhariè.
— De passage à Mount-Peliè : lou serjantinfirmiè Louvis Maillet, fraire de nosle coujabouraire Jorget de Pastourèl, permissiounàri
dau fronl; lou sapur Simoun Azema, fraire
de noste cap-redatou, en permissioun de counvalésceiicia.
L'AGENT DE LIASOU.
De Marius Crès, capoural au 342nia; Vitor
Maillé, capoural au 261ma; Iou coumandant
Pau Farret, chèf de batalhoun au 150ma, chivaliè de la Legioun d'ounou, G cops citat à
l'ordre ; Marius Guiraud. souldat au 81 ma :
Edouard Fermaud, souldat au HOma, toutes
<le Mount-Pehè.
— De l'abat Jousè Ducommun, de Ceta,
brancardiè au 210ma ; Gastoun Cadenat, de
Laurens; Jùli Chichet, de Beziès ; Emila
Gleizes, de Lespignan: Louvis Rourreau. de
St-Geniès-de-Mourgas : lou marechal-das-lou«is Francés Ducel, de Canel ; Jan Paulet. de
Càstias; Fernand Favier, de Saussinas.
�— Digàs, Marioun,
Bons Miejournaus,
Mairinas de Guerra!
D'ounte vèn lou renoum
dimècres
tout
l après-dinnàlous magasis
De l'atalhé Causse-Fedièira
(53, carrièira Agulharié, 53)
Abounàs-Yous au " GAL,,
Quercy demoroun barrats
Abounàs-ié vostos pialuts.
per bailà au persounèl un
— Es qu'abilha embé goust,
Soulide e d'un pris dous...
Chaca
Mandàs-nous d'adròssas de souldats,
quc ié mandaren autant lèu quauques
numerots.
repaus ben meritat.
Ecole "REMINGTON"
VILLE DE MONTPELLIER
STÉNO-DACTYLOGRAPHIE
Dirigée par Mademoiselle MÂGLÎO
LEÇONS, COURIÌlER
TRAVAUX de MACHINE
THENEE-CINEMA
13, Rue Boussairolles, 13
8, Boulevard Victor-Hugo
TOUS LES SOIRS
:;: MONTPELLIER
(Saul' le
Mardi)
Représentations à 8 heures et demie
MATÍNEES :
Jeudis, Dimanclies et Fctes
PER LOUS SOULDATS
DAU MIEJOUR
Mandàs au front LOU GAL !
Sonn cant es un regal
Perlous pialuts dins sa tranchada ;
Emí dous sòus pèr quinzenada *
Distrairés loutauna escouada:
Seran gais... couraa en Pourtugal
Quand reçaupran aquel journal
Quc ié porla la somelhada
E l'èr dau jiaïs miejournal.
Spectacle recommandé aux Familles
Films Artistiques des Premières Marques
Orehesfre Symphomque
Qap»Fumoip au 5ous=Sol
Consommations de Premier Choix
Les Grands Magasins
de Nouveautés
PAIiIS-MONTPELLIER
sont sans confredit les mieux assortis ef vendanf meilleur marché que
les plus grandes Maisons de Paris.
L UNE TTEfílfí MONDÌA LE
isez
Paul
RAMOND
4, Ruc Maguelone
MONTPELLIER
LA RE VUE
MÉRIDIONALE
DES IDEES
Ix'Imppimepiç
" Ix'fìbeille"
. 14, avenue de Toulouse, Montpèllier
liope papidement les tpaûau^
Mensuelle. — Illustrée
Gros débit. — Peu de Frais
MONTPELLIER
13, Cours Gambetta. — féléph. : 4-30
qui lui sont eonfiés.
Concurrence impossible
Matériel électrique pour réparation
et montage de toutes sortes
de pince-nez et de lunettes
L'EXEMPLAIRE :. 0 fr. 50
ABONNEMENT : 6 fr,
Imp. L'Abeilleç 14, av. de Toulouse, Montpellier.
UJXJ.
BÉZIERS
Lou Gerent:
MILA-OJIES.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Patrimoine écrit occitan:périodiques
Description
An account of the resource
Ce set contient les périodiques numérisés par le CIRDÒC issus des collections des partenaires d'Occitanica
Revista
Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier
Région Administrative
Languedoc-Roussillon
Variante Idiomatique
Languedocien
Aire Culturelle
Languedoc
Type de périodique
Premsa e revistas de guèrra (1914-1918) = Presse et revues de guerre (1914-1918)
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Lou Gal. - Annada 03, n°45 (1é de mai 1917)
Subject
The topic of the resource
Guerre mondiale (1914-1918) -- Périodiques occitans
Poilus (Guerre mondiale, 1914-1918) -- Périodiques
Humour
Caricatures et dessins humoristiques
Description
An account of the resource
Soutien des soldats du sud de la France, <em>Lou Gal</em> est l'un des seuls journaux en occitan qui parut régulièrement pendant la Première Guerre mondiale. <br /><br />S'y mêlaient contes, chroniques, tableaux de guerre, poèmes et chansons, etc. <br /><br />Lou Gal - N°45 du 1er mai 1917 (3ème année)
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Bardin, Jean (1893-1966)
Causse, Pierre (1883-1951)
Source
A related resource from which the described resource is derived
CIRDÒC - Mediatèca occitana, AG 1
Publisher
An entity responsible for making the resource available
Imprimerie l'Abeille (Montpellier)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1917-05-01
Is Part Of
A related resource in which the described resource is physically or logically included.
<span>Lou Gal </span><a href="http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1851">(Accès à la table des matières de l'ensemble des numéros de la revue)</a>
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
application/pdf
1 vol. (4 p.)
Language
A language of the resource
oci
Type
The nature or genre of the resource
Text
publication en série imprimée
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
<a href="http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1949">http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1949</a>
Alternative Title
An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.
Lou Gal. - Annada 03, n°45 (1é de mai 1917)
Rights
Information about rights held in and over the resource
Domaine public/Domeni public
License
A legal document giving official permission to do something with the resource.
Licence ouverte
Relation
A related resource
Vignette : http://www.occitanica.eu/omeka/files/square_thumbnails/068b3fa424236d988af65bb1b77916aa.jpg
Conforms To
An established standard to which the described resource conforms.
http://www.sudoc.fr/039102890
Temporal Coverage
Temporal characteristics of the resource.
19..
Contributor
An entity responsible for making contributions to the resource
Causse, Pierre (1883-1951)
Guilhem de Sixter
Drala, K. T.
Occitanica
Jeu de métadonnées internes a Occitanica
Portail
Le portail dans la typologie Occitanica
Mediatèca
Sous-Menu
Le sous-menu dans la typologie Occitanica
Bibliotèca
Type de Document
Le type dans la typologie Occitanica
Numéro de revue
Catégorie
La catégorie dans la typologie Occitanica
Documents
Contributeur
Le contributeur à Occitanica
CIRDOC - Institut occitan de cultura
Cançons = Chansons
Correspondéncia=Correspondance
Illustracion dels periodics=Illustration des périodiques
Publicitat dins la premsa=Publicité dans les journaux