-
https://occitanica.eu/files/original/6e46c5119911f5b5f7967cef173e24a9.jpg
b4963d17d09f62220fccad8bc3a5ac4c
Omeka Image File
The metadata element set that was included in the `files_images` table in previous versions of Omeka. These elements are common to all image files.
Bit Depth
8
Channels
3
Height
468
Width
682
https://occitanica.eu/files/original/10a5e238819c28db0ad93438513ce506.pdf
ef7b50f0fc3a130f9d9a8de3d84db720
PDF Text
Text
C.UO.
Tresièma Annada. —
StZiERS
NOT 48
15
de Jun
1917
VOU MAI UN FOUTRE
QU'UN PECAIRE!
(Vièl prouvèrbe)
Dins aqueste numerot:
1907=1917
La Grèva ou la Grèba?
WSSÉÈÊÊSk
Canta lou lè e lou 15 de chaca mes
Bedacioun : 23, Plan das Patriotas
MOUNT-PELIÈ
Lou Numerot : Dous Sôus
—
1907-1917
Dèch ans !
« Dejà ? » diran lous uns ; « Pas
mai ? » vendran lous autres... De
tant qu'acò's proche e liont au
cop ; proche de noste souveni,
presentà nosta memòria, e pamens
aliountat pèr lou rcvoulum das
eveniments pasats desempioi, ennivoulit dins lon fum espés que
monta das camps de carnage...
Ebé ! mèma ara, sustout ara
belèu, es bon de rènòûveîS lou
souveni de 1907, annada trista e
glouriousa de nosta istòria miejournala, annada grèva de làguis e
de lìertat, cargada d'cscmples e de
liçous. Das atous c das temouèns
d'aquela granda boulegadissa quant
n'i'a, ailas ! que sount toumbats
pèr toujour ? Rasou de mai pèr
que lous que demoroun se souvèngoun.
E que sc souvèngoun de tout.
De la journada triouníàla dau
9 de jun, quand l'armada pacifica
dau vignarés campèt dins MountPeliè, quand lou courtège de
700.000 Miejournaus, immense e
brounzinant couma una mar, espandiguèt sus lou Glapàs sas oundadas umanas; d'aquel jour fourmidable e amirable ounte seguèren
talament forts e talament siaus
que n'i'a qu'agèroun pòu, e pioi
vergougna de sa pqu. NQUS îmu
faguèrqun durameht pagà ; nimai
acò, dèu pas èsfre dessoublidat ;
las journadas do trjstossa ede dòu
que nous carguèt subi l'afrount
das pouliticaires — « C'est du
ballage ! » disiè I'autre — la brutalitat de la souldatalha, e l'ilhau
assassin das Lebels...
L^QU \prfi§ a, rn,arphí.f; |rp)p gt;perous, ou trop laugiè, IQU Miejqur a
passat l'espounga sus toutjusqua
sus las caladas roujas de Narbouna. Tant i'en a coumtat! Lous
mèmes estafiès de i'a dèpji a^s., e.
$c f.pujfiùp, çfiujqa sp's/èr'qun fiaijàts
}ou mòt, an proufitat de la guerra
pèr nous assecutà tournamai. Avièn
escoupit sus lous souldats lengadoucians, an racat sus lous souldats prouvençaus. La caloumnia e
l'ahirança qu'avièn sinnat, à l'epoca, quauques passaports pèr
3
francs l'An
MOUNT-PELIÈ
La Brèvaou la Crèba ? Una Escola Miejournala
Gafsà, n'an sinnat à moulous pèr
Tèsta-seca. Un jour se sauprà
saique couma es estada afrousament proubada la terribla veritat
de la paraula d'un persounage de
Pau Hervieu : « Les paroles restent...— El elles luent ! » Aquel
famous « Miejour rougc », terrou
de quauques francimands espaurugats, a moustrat que ce pus
rouge qu'aviè, èra encara lou sang
linde e caud de sous enfants. °
Baste . qu'aquel sang ague pas
rajat pèr pas res ! Dins l'esprouba
de 1907 avèn aprés lou sicrèt dc
nosta força : lou mesprés de la
pouliticariè parisenca e l'unioun
das esfors. D'aqui a sourtit lou
sauvament d'un terraire qu'agounisava, lou triounfe dau vi franc e
natural sus las pouisous e las
poustèmas, la prousperitat de noste
Bas-Lengadoc...
Mès, tout comte fach, de qu'es
l'esprouba d'alors au respè de las
estaminas d'ara ? E de qu'cs Ia
richcssa d'un païs au respèt de sa
libcrtat e de soun ounou ?
La liçou e l'escmple que cau,
d'aquesta oura, saupre troubàdins
lou souveni de 1907, es que ioi
couma alors,nostes drechs e nostes
interèsses podoun pas èstre milhou
que dins nostas mans ; seran pas
aparats que so lous aparan, seran
pas respetats que se lous fasèn
respetà,
1907 a fach naisse la G. G. V. ;
vai ben ; mès lou vi es pas tout.
1917 farà-ti grelhà la Counfederacioun Generala das Patriotas dau
Miejour?
Lou CH^VALIÈ,
! _■_>_., y^n,
Abounament :
Aministracioun: 12, Carrièira S'-Danis
!,!.|]B!gP!^
Lous prouverbes dan mes
Aìga de Sent-Jean
Lèva vin e pan.
Lou blad en flour,
P.i%s vranta jours,
De pan au four.
Es pas pèr dire, mès quand se ié metoun
i'a de gens seriouses que me fan susà de
crocs de roumana.
Aquel mounde que cagoun lou bon sen
(es saique pèr acòque nous'n degousloun)
vènoun de se rendre comte que las courdurièiras e las moudislas an toules lous
def'auts de Coumbeta. Coumprenès perdequé: aquelas manidas se sount bailadas lous èrs de se metne en grèva. Jujàs
unpauc!deque'sesount anaclas imaginà!...
Avès pas vist, aquelas pichotas ardidas !
lé pensoun pas pus ! Es-ti poussible! E
palin, ecoufin, sagat-magat-e-paslenaga:
las gens seriouses sounl pas estats muts,
e las pauras grisetas sounl pas estadas
sourdas.
Empacha pas qu'es elas qu'an rasou e
que lou mounde pretendut serious desbourrounoun. Dempioì lou tems qu'on hou
dis:« Tout aumenta, franc la senmanada
ou la quinzena», elas an ensachat de veire
se la quinzena ou la senmanada pourriè
pas segui lou mouvament. Quau ausarà
dire qu'an mau fach '? Es pas sufis qu'an
seguit l'esemplc de Paris que ié troubaren tort: se Paris baitava pas jamai de
pus michants esemples, caucagna !
L'esemple es d'alhurs vengut noun soulament de lionl, mès de naut: las oubrièiras e emplegadas de l'aministracioun
de la guerra èroun de/à
esladas
aumenladas d'oufiça. Es-ti sufîs que
fossa f'an un traval d'ome, mttr-ainent dich que sount ms à sct ptaça?
Belèu. Lou ÍQUÍ est que poudèn pas qu'aproubà las que sount demauradas dins
soun rolle e à soun travalde fenna, e dire
francament que fan ben de se rasounà.
Sustoul qu'hnu an fach ben tranquillament, stans coulèra e sans michantisa,
em'una inesperiença na'iva e charmanla
dati mestièdegrevislas. Souvelen quajoun
pas lou tems de n'en f'aire l'aprendissag^
que ié marcandejoun pasmai iinu
iantacioun que serà pas rauluíUi,, l'a ímp
de trop-sadouls qm> ỳifì pas res pèr que
lous que ttauxtfhoun ta sautoun.
Autramenl, enlre la crèba e la grèva,
lous travalhaires balançuran pas...
JAN-SAN¥-PÈU.
Dins lous eveniments de 1914, la mort
de Mistral e la declaracioun de guerra,
lous journals e mèma las revistas especialas an quilat passà pèr malhas la creacioun de ì'Instilut d'Etudes Mêridionales
à l'Universitat de Toulousa.
Aquel ourganisme creat lou 17 de mars
1914 pèr M. Viviaui sus lou rapport dau
proufessou J. Anglada, e ourganisat en
mai, marcha à miranda dempioi nouvembre 1914.
Tout lou mounde pot i'estudià, vièl ou
jouine, pèd-terrouse intelletuals, emé ou
sans baccalaurat. Lous estudiants podoun daverà en un an lou certificat e en
dous ans lou diploma superiour d'estùdias miejournalas. Pèr aquel diploma i'a
tres seciouns : lelras, istòria e arcoulougia.
Diren enfin que l'Estitut í'ounciouna
dins un gros ouslau ounte i'a 'na granda
biblioutèca, una bella sala de couleoiouns, dos salas de counferenças, dous
cabinets de proufessous, una sala de founetica esperimenlala, etc.
Se i'aprend la literatura, la lenga, la
gramatica, la l'ounelica et la filoulougia
en prouvençau vièle moudernee encatalan, lou dréch, la paleougrafia, l'arcoulougia e rarchiloftira, e l'istùria dau
païs d'Oc, dersa îileratura, de l'arl, de la
civilisaciaun e de las estituciouns.
 Mouíit-Peliè tamben 'caudriè pas
dessoublidà que Chabaneau es una glòria
nostra; avèn à l'Universitaf lous elements sufisents s'agiriè de lous acampà
pèr faire couma lous Toulousans ou à
tout lou mens pèr presentà lous estudiants e lous amatous de nostas soucietals clapassièiras davans !a jurada de
l'Universital toulousemea. On poudriè,
s'on vouliè ; oi. paè« quau voudrà ?
LíT.
Un pople que laisso \our^ba
£a lengoelis \is áe$i paire
j\four\ ra^lo que de creba
Souto lou pèd di5 usurpairev
F. MISTRAL.
�Sounets d'Ourient
M©UHASTM
A nosle amic ìou felibre Doucìour Vinas.
Sus la cresta dal pièch ount me soui arrestat,
Espihe Mounastir aval, poulida, bella !
Touta de blanc vestida, es couma jous un vèla
Decoupat en dentella au mitan d'un grand prat.
Lou sourel dèu l'Austria a dejà cabussat,
E, dins lou siau seren una vouès
campanella,
Auboura dèu lou cèl l'oufranda esperitclla,
D'aquela musulmana al front cristianisat.
Esun moumentsacrat,proumetèirealpensaire...
Mès, moun Diu ! ai! moun Diu ! i'a siblaments
[dins l'aire,
E broum ! sus Monastir l'infèr es davalat.
E couma tourna-mai las òubusas siblavoun
Ai ausit d'efantous que de fennas sounavoun
E iéu m'en soui anat... raivant d'umanitat !...
Aquesle 17 d'abriéu 1917.
>ML
3
Aqui 'n un vilage pla poulit
Aplatit couma una merlussa !
De lou veire l'on frounzis l'ussa.
Acò s'apella demoulit !
I'a pas ni-foutre-ni-boulit...
Juste soun plan al sol Irelussa
S'acò's traval dal Rèi de Prussa...
Es d'un nivelage engoulit.
Mès, pense as que lou bastiguèroun
Que de paire en fll ié visquèroun
E me dise : « Ounte sount ?... Oh !
vai !
» Segur lous que fan fà la guerra
» Lous an preses dins soun palai :
» Rescoun pas ren de la misèra !... »
DELPON-DELASCABRAS.
Aqueste 28 d'abriéu 1917
(Dins la Blouca de la Cerna.)
Malacoumba e sas Flours-Figas
Malacoumba aviè tres amics, tres bons
camaradas: d'abord lou Bouet soun cousi
qu'après sa noça èra vengut demourà'
Gange, un galejaire de proumièra, presque de ta força de Malacoumba, pièi lou
Matou e lou Poudrai, aquesle un pauc
simplàs, e groumand vous dise pas qu'acò!
talamai groumand que lous aulres tres
decidèroun de li jougà un bon tour.
Mountèroun una partida al maset pèr
loudimenche d'après, qu'èra lou proumíè
dimenche de julhet; Malacoumba oufriguèt soun masct que saguèt acceptat.
Lou bon matin d'aquel jour mountèroun als pàtes toutes quatre, ambé chacun una plena saca de biassa e quauques
flàscous ; èroun risoulents ; íou Poudrai
cantejava en pensant al bon repetil que
farièn amount-d'aut ; en barjent finiguèroun pèr arribà. Pausèroun la biassa sus
la laula, e lou Poudrai, toujour á í'espèra
d'un cop de maissa, devíslèt sus k «jjtminièra tres manificas flours-figas (cpie
lous Prouvençaus apelloun lous bourraus) ramassats de fresc (Malacoumba
èra mountal la vèlha); mès tant que lous
autres èroun aqui ausava pas de lous
toucà. Lous autres que lou counouíssièu
lou guínchavoun.
Lou Bouet,quand veguèt que lou Poudrai aviè víst las flours-figas, faguèt als
autres : « S'anavian fajre un tour dins la
vigna pèr nous rendre coiïìie de la ven.demia ? vènes Poudrai ? »
Aquesle, que pensava à las íloursíïgas, ié respond : « Ma fe ! noun, sièi un
pauc espelat, aime mai reslà aiçis pèr
gardà la bissa. »
— Vouè, couma voudràs ; commença
pèr alucà lou fioc ; venès vautres ?
Lous autres trcs sourtiguèroun, mès
avièu pas pus lèu virat l'csquina que lo.u
Poudrai avìè caslagnat las flours-figas.
Al bout d'un moumentei, quand lous
aulres intrèroun, Malacoumba se met à
badà : « Ah ! an pinçat ! aqueste cop an
pinçat ! »
— Cal ? faguèt lou Bouet.
— Cal ? vau vous hou dire : Figuràsvous que pode pas res lène dins moun
maset, aqueles salops de rats mi fan fin
de tout, atabé ara sièi tranquiile, mi
manjaran pas pus res.
— E dequ'as fach ?
— Oh ! quicon de ben simple, ièr al
vèspre çai mountère e pausère sus la chiminièra tres foutrassals de flours-figas
ambé ço quc caliè dedins.
— E dequé i'as mes, Malacoumba, dins
aquelas flours-fìgas ? dis Poudrai esfralhat.
— De que i'ai mes? una dosa d'arsenic
dequé cambalhà cinq gendarmas. Mès
dequé as, Poudrai ? siès be palle ! saique
auriès pas fach lou coulhoun ?
Aqueste ié fai sinne que oi sans poudre
ié respondre.
— Ai moun Diéu ! ai moun Diéu ! siès
perdul! vite vautres lou pairol, l'embut,
d'aiga tebesa pèr lou faire rendre, es
empouisounat. Pardouna-me, Poudrai,
mès poudièi pas devignà que me manjariès mas flours-figas. Ma fe ! se l'aiga
lebesa ti fai pas res, entre toutes tres,
pos èstre tranquille, te croumparen una
courouna.
Lou Poudrai èra blanc couma l'èli, la
pòu i nousava las tripas, si teniè lou
ventre de las dos mans ; lous aulres tres
l'alongoun dins un canloun, montoun
lou pairol amb' au mens tres litres d'aiga,
pièi se metoun à dcjunà en parlent
d'aquel empouisounament e en tenguent
lous rires. Quand aguèroun fìnit de trissà
anèroun querre lou Poudrai que ni menava pas large ; l'apegoun sus la taula
pièi li metoun l'embut dins la maissa e
coumençoun à ié boujà l'aiga; à la fin dal
segound lilre lou Matou faguèt remarcà
que deviè n'i'avedre prou.
— lé counouisses pas ren, respond
Malacoumba, laissa-me faire, encara
una bona foulheta.
Lou Poudraí poudiè pas pus endayalà, lous autres i tapèroun Jou nas, e
à mesura que vouliè respirà, l'aiga rajava
dins soun veiitre que coumençava de
couflà, à ben couflà mèmcs, lou trcsièma
litre i passèt. Lou Poudrai
'aviè pas
rcs manjat dempièi la vèlha à part las
tres flours-figas poudiè pas boumi.
— De qu'acò vol dire, fai lou Matou,
qu'embó tant d'aíga tcbesa díns la pansa
lou Poudraí rènde pas ?
— Tarnagàs! qu'í respond Malacoumba,
l'arsenic s'cs crampounat à sas trípas, cal
esperà, dal moument que vol pas passà
pèr en-nstuf, que passe pèr en-bas, e ço
que i'a dc miihou (ÌS dp davalà nostre
matautc à Gange.
— téu m'en cargue pas, dis lou Bouel,
lou gusàs cs trop grèu.
— Enlrc toutes tres i'arribaren ; anan
lou metre
ì'oseala que servis à ramcjà ; lou Matou d'un boul e ièu de l'aulre
sarà be lou diable s'arriban pas â soun
oustal ; tu, Bouet, pourtaràs lous saes.
Quand arribèroun à l'oustal dal Poudrai
susavoun couma de gourgs, las camisas
èroun trempas. La fenna dat Poudrai
venguèt ouvri. Quand veguèt soun ome
sus aquel brancard de nouvèl sislème
qu
sus
manquèt de s'estavani ; lou Bouct la
rassurèt en i diguent que soun ome aviè
agut una indigcsliu de flours-figas.
E en efèt saguèt una indigestiu, amai
una famousa, pas de flours-íìgas mais
d'aiga tebesa.
Dempièi aquel joiir, lou Poudrai dis
pertout que soun estoumac es à l'esprouba de l'arsenic, e sa recounouissença
pèr Malacoumba es cnorma : si figura
toujour qu'aquesle i'a sauvat la vida.
MoUN'TMEJÒ.
A las armadas d'Ourient,
lou 18 de Febriè 1917.
La Vida au Clapàs
Lous grands counfraires.
fan pichots:
N'i'a que se
—
es Ia guerra ! L'Eclair vèn de
prene lou pus poulit fourmat que siègue : Iou
nostre. Acò nous ílata, e lou rajouinis. Es lou
fourmat de
soun jouine
tems,
journals èroun pus rares
e
quand lous
pas tant bon
mercat.
Mès n'i'a pas pèr longtems que lous paguen
tournamai dous sòus : la roda vira e l'istòria
recoumença... Caliè la granda guerra pêr nous
rendre lous pichots journals...
I'a la crisa dau papìè ;
Vous n'en bailoun pèr un piè
Çops de Gapganta
e Cops cTflppiéus
LOU JANDARMA
ES SANS PIETAT.
Vous Ia vau countà simplament, couma s'es passada, couma l'ai vista...
En bas dau Goubernament, un marechal-das-lougis 'de servicc en vila crousa
dous souldals anamitas que lou saludoun
pas.
Aquel marechal-das-lougis èra de jandarmariè : acò esplica tout! Arrestèt lous
dous mièch-omes, ié cantèt ma mia sus
un èr bougramenl bourrut, ié prenguèt
sous noums.
A la verilat lous dous Anamifas —
gnau, gnau, gnau... —marcavoun pasde
trop coumprene, risièn couma d'abestits,
e avièn pulèu l'èr de se pagà la tèsta dau
jandarma.
Aqueste, sans pielat, embarrèt soun
carnet e enmandèt lous mourres-jaunes.
Pioi, couma èra pas liont de miejour,
aqucl jout-ouficiè dc service que fasiè
tant de servicc, à chival s'us lou reglament
e fidèla à la cousinna,.. dintrèt prene l'aperitif encò de Ghaplal !
E lèu vous'n couslarà dous :
BRAVO, REBOUL!
Cridés pas,qu'es un pris dous!
Trop
de poussa.
Au
—
pres qu'es lou
cirage e pèr ben segui lou reglet de las ecounoumias,
caudriè
broussà Jous soulìès
lou
mens ponssible. Car trop broussà flnis pèr
usà.
Lous Clapassiès amics de l'igièna, —sèn pas
Paraulas dichas à la Cambra das depulals (29 de mai) e publicadas au Journal
Officiel (paja 1258). S'agis das acaparaires e d'un afaire d'especulacioun sus de
pastas.
M. le Ministre du Ravitaillèment. —
Par
vila de medecis pèr pas res — voloun pas,
conséquent, voilà une
pamens, carrejà de miliouns de microbas à sas
139 francs qui, par le fait qu'ellc passe entre
semèlas. Adounc, demandan à Moussu l'espc-
les mains de divers intermédiaires non com-
tou de las carrièiras, avensudas, boulevards e
merçants est revendue 300 francs.
mai qu'acò, se poudrièpas faire gagnà quaucas
journadetas
as
bravas
vièls
qu'autrasfes,
embé las carretas arrousairas, refrescavoun
un pauquet nosta vila. A prou plougut, l'aiga
dèu pas mancà!
Sabèn be que nous respoundran: « Es la
guerra ! E piui n'i'a pas tant qu'acò de poussièira. »
No, pardi! pèr vautres à quau lous trams
costoun
marchandise
achetée
M. Camile Reboul. — Si l'on en pendail quelques-uns aux reverbères cela ferait réfléchir les
aulres.
Ebé, oi ! au mens acò's parlat. Quand
n'en vendren aqui (car ié caudrà veni,
belèu) coumtan sus un cop de man de
mèstre Reboul, qu'a la pougna soulida.
Lou Gal, el, s'escriéu pèr una corda.
pas res, i'a pas ni fanga, ni pous-
UNA LIÇOU
sièira.
Alors tout vai ben...
Aumentaciouns.
jour-
Es
—
la
questioun dau
Lous plagnuns de las grevistas sount
estats entenduts, gracia
à l'elouquencia de
l'aimable M. Gibert — lou « sexe» feble poudiè pas milhou capità...
Lous patrouns an l'èr de coumprene que lou
paure mounde an besoun de manjà pèr... tène.
A-m-aquel porpaus,
patroun das serjanls
nous
do
cau dire que lou
vila
vèn
de lous
aumentà, crese, de... quatre francs (pas pèr
jour, pèr mes). Jan
fai-te gras, aqui as un
cese!
Lous vols. — Avèn víst darnièirament lou
d'un airouplana sus Mount-Peliè. Mès chaca
jour dins lous journals n'en vesèn d'autres :
masets, boutigas, oustaus, reçaboun la visita
das chívalíès dau «roussig^nòu ».
Dequé fan nosta
siorèta
e
nosta
noun-
sicrèta? Es-li su(]s qu'es la guerra que se cau
quità raubà? Pensan qu'aquejes
« la poula» van se ié
MQUSSLIS
de
metre, ara, pèr gagnà
soun aumentacioun...
Dins lou darniè numerot de la Terro
d'Oc, de Toulousa, noste amic Emila-G.
Léonard baila una bella liçou d'istòria e
de patrioutisme au segne Frederic Masson, à prcpaus de las paraulas antimiejournalas e antifrancesas que Lou Gal
relevèti'a quauques meses.
Fai bon veire aquel jouine elèva de
1'EscoIa das Encartaments proubà au
vièl academician repapiaire, sus un toun
de courtesia pulèu irounica que sap pas
dequédis.
E fai de ben dc veire aquel valerous
souldat, blassat à Vcrdun, dous cops
cilat, medalhat militàri, aparà fièrament
l'ounou do nosta Patria e la memòria
de nostes morts.
Car, siègue dich un cop encara, do
liçous de patrioutisme, n'avèn pas à
reçaupre, de digus : n'en dounan. N'i'a
qne las vendouii...
BRAFAMIL,
Se voloun pas qu'on lous fisse
Cau, espetou courna agent,
Que fagpun lou sqcrifipe
De travalhà pèr l'argent.
Lou
POURTIÈ DAUCASTÈL-D'AIGA.
A PAREISSE :
f
R.
A.
S.
i' (tablèu de guerra), pèr Filhou.
Guijinglau desvèla dos Turcas,
pèr Delpon-Delascabras.
Malacoumba vai à Beziès,
pèr Mounlmejà. '
JJn%
letra dau Front
pèr Giiilìiemde Sixter.
La Vida au Clapàs :
Lous Crim.es dau Peirou.
Lous councours dau Counservalàrì.
�L'Mbi e lou president Poincaré
Merci per lou grand, pèr I'Aràbi,
Toujour sage dins soun enràbi.
Tout représ de justiço qu'es,
Fe de Raiòu, fièr de soun serre !
fach gracia e pagaì lous frèsses de jusliça au
E vejaici de nòu : Un cop
file'n d'Arnavielle, un manidel « coupable » d'avu-
Moussu lou taiaire Le Go
dre lançal una boula de nèu, aqueslc ivcr. sus
Paga tintin dau vcrbnl, rèsto
l'Esplanada. Lou g'este dau Presidenl e lou gra-
Un pichot escut (3) qu'à la prèsto
Bocaplan arribòt juste
parli soun enemic:
Mande, e Maurras sara countent,
à l'auìre. Dins aquel pichol afaire, ïa pas que la
A la Caisso dau Coumbatent.
pouliça municipala que lusis pas — pér asard...
A sa valou fau rèndrc òumage,
E
Pièi l'endannisa dau dòumage,
Vous, Proumiè de la Republico,
Prestant l'aureio à la suplico
l)e ma íìhado en pensamen,
I'avès manda graciousamen
Car de l'ourrible cremadou
lou
mountèt,
dcvenguèt
Dins la fe dau Triounfle, e siau,
mountèt,
pichotet
couma
Felibre majourau, Assessou dau Feiibrige per lou Lengadò, Emplega
retreta dau cami de ferre P.-L.-M.
lou serjant-major Jan
ral CarlesRaissiguier, eloucapouralMarcelin
municipal
e counselhè
prudome, de Ceta : Emila Vernazobre, dau
55ma, lou
lioclenent
d'artilhariè
Estièine
Rouquet, e lou jout-lioctenent dau genia Jan
Lacoste,
Veissier e lou jout-lioctenent Jan Courtiol,
s'enniboulissoun;
l'epoca s'entendoun
pas pèr dire ço que devenguèroun lou
duq de la Ramplegada e sa fenna. Lous
Chimbladalas, disoun que
lou baloun seguèt enravalat daus la mar
ounte lous
Clar-Mount-l'Eraut :
Marius
E pioi mai : lou bregadiè Marc9l Collière e
mistèris
embé
de
de Lunel.
lou vent bufava de las Cevenas e que
L'Aràbi,
Gràcios à Diéu ! — sus l'Esplanado,
pioi encara:
una boula, pioi dispareguèt, à la granda
uns,
Albert Arnavielle,
La clapassièiro permenado,
— E
joia dau jouinc Jousè que s'aplaudissiè
lous istourians de
Mount-Peliè, lou 21 de mai de 1917,
tresenco Santo Estello de guerro.
Marius Thé-
Reynet, lou canouniè Marcel Grifì,lou capouLanglois, counselhè
baloun
Aici lous
Voste umble e devot serviciau.
Coumeteguè — pas trop manchot,
des; Fitte, ajudant au 363raa ;
rond: lou jout-lioctenent Michèu Raymond,
l'agent
Mès en vous saludant, iéu rèste,
Per lou delit que soun pichot
S'aguent un sang de diable à quatre,
esçou-
Moussu lou President, m'arrôste,
— Ço qu'es mai que lous interèsses —
Dounc per d'enfants acò's fali,
una
de sa descouvcrta.
Lou bèu Péulu sauvara tout.
De que paga l'esmendo e frèsses
Un jour que ncvavo. Dèlit!
pareis qu'en aga-
pigna dins l'iol.
mounlèt...
l'ouficiè d'ami-
toutes de Mount-Peliè.
pèr regardà
chnnl en l'èr recaupeguèt
mecis dau felibre fan aulani ounou à i'un couma
Presìdent de la Republico
Petesquela seguèroun enlevats en l'èr.
dava, lou pople de Balaruc.
Es franc, e leiau e sincère,
afeciounat amic L'Arùbi à M. Poincaré, qu'aviè
A MOTJSSU RAMOUN POINCARÉ
Malaval, dau 28ma de ligna ;
nistracioun Loo ; lou coulounial Carles Pra-
— Miracle! miracle! venès veire cri-
Soun gramecis l'aculigués !
Sèn urouses de relraire aquesìa Epitra de nosle
qu'un cop de vent bufèt e Bouzanquel e
viajaires se serièn negats ;
de
liasou Andrióu
Froucaud, de
Mount-Bazenc ; lou serjant Pèire Migne, de
Beziès ;
Fèlis
Noyer, de Frountignan; lou
mcdeci-aussiliàri
Francés
Henri,
de Lou-
deva ; lou brancardiè Pau Carcassès, de Mèza;
lou serjant mitralhaire Benis Leignadier, de
St-Pargòri; l'agent de liasou
de Miraval.
— E pioi enfin: lou
Pèire Leudet,
serjant-fourriè Pèire
Gabach, de Ceilhes: Emanuel
Lanau,
de
de
Balhargues ; l'agent de liasou Leounça Babau, de Pinet: lou serjant mitralhaire Fèlis
èro de Ires francs. Lous païsans disoun encaro
Pissamessorgas y Messorgassas disoun,
Mirabel, de St-Aunés; Albert Rousset, de
vint escuts per 60 francs, cent esculs per 300
au contràri, que
(3) Dins nosto vièio mounedo, lou pichot escut
lous aulres, embé
Don
de
St-Drezèri; Enric Azémar, de Canet; lou ser-
Au prat-bataiè blanquinèu
la mar e que l'enstrument voulanl seguèt
jant Guilhaume Domergue, dau Crès, mèstre
Se trasou de boulos de nèu,
empourlat daus lou Levant. Aqui Bou-
d'escola à Bèu-lioc.
Un biais, manits d'imou latino,
zanquet e Pelesquela
Davançant l'age de se batre,
Rouliguent coumo vin en tino,
Un biais de se faire la man
franc.s, milo escuts per 3.000 francs.
Lous isfèris de Bouzigas
Contro lou barbare Alemand !
IX
Car dempièi Adam e soun Evo,
???
Gandardou, fasièi la tabò (1):
Me n'es resta ço qu'ai de bo.
Se mas resous èrou pas justos,
Es dounc delit que las ajustos .'
Davans
l'envasioun
lou
duq de la
Bamplegada e sa moulhè avièn filat tout
lou long de l'Eslang, cap à Balaruc. Or,
en 1760, dins aquela vilola demèst lou
moulou d'estrangès
qu'èroun
venguts
Delit que las coussos de biòus ?
prene de bans de
Mès se res vai sens coupà d'iòus,
jouine estudiant de vint ans, que s'èra
Respèt à la lèi! Paciíìco,
mes dins la tèsta d'anà veire ço que se
Elo dis : « L'esprit vivifico,
La letro tuio ». E vous, estent
í'anga s'atroubava un
mounde lou fasièn passà per inoucent,
Qu'avòs de letros— iéu m'hou prouve,—
quand lou vesièn roudalhejà autour d'un
Coumo un Sant Louïs jout lou rouve,
cnslrument en tcla d'ounte duvièn sourti
Dins l'escasenço avès juja.
lous balouns e
Jougnent, sens veire blanc ou rouge,
jouine ome
que duviè pus tard quità
sous osses sus lou bord de l'Eslang aviè
Paire dau pople, e, rouge ou blanc,
pèr noum Jousè Mountgolfiè.
Mème un gèste à la Louïs Vounze :
Crudèl as grands, soun cor de brounze
Per lous pichot foundiè 'n bounta,
El pièi a fa nosto Unita...
En arribant à Balaruc,
Bouzanquet
Sempre galoi, mau-grat lous ans,
Parlo coumo lous païsans,
Lengo que dis tcrro, prouvinço,
Prouvinço, un mot, quand tout s'esquinso,
— Dequ'anan deveni! souscava Peles-
Zep.
Lous
DE LIASOU.
savanls
Zeppelin fasièn remountà aquela familha
à Zep d'Eulin.
Disèn vile que lout acò es pas vrai
e que seriè ensultà Bouzigas e Ganges
en pensant qu'aquela raça d'assassinaires
d'enfanls davalarié d'un Ganjol e d'una
Bouzigauda.
Jan de la
CAPELLA-NOVA.
Fin das Mistèris de Bouzigas
(Reprouducioun e traducioun reservadas, mèma
en francés e en cinemà)
Das
Nostes Souldaís
Mount-Pelièirencs :
Marius
Chauzy
(92ma inf.) ; Auguste Crozat (115ma territourial) ;
Jaques
Bónézet
(5ma
coulonial) ;
Ernest Rouveyre (82ma inf.) ; Francès Bruguière
Nostes abounats e àmics lou coumandant
Saisset.
dau 53ma, e
lou
lioctenent Enric
— T'esfralhes pas, aici rescan pas res,
ié fasiè lou Ganjol.
— Me sentisse- pas à moun aise: ai
un
cop de
noumat capitàni. Bravo, e longamai!
jout-lioctenent au 414ma,
mèstre
d'escola à Mauiò ; Marius Rigal (81ma inf.) ;
Emila Salasc (313ma inf.); Louvis Levcrger J
(22ma coulounial) ; Enric Laborde (medeci-
— Un autre Clapassié dau 142ma, lou lioc-
(67ma inf.) ; Jousè Brissac (141 inf.) ; Marcel
de Caso ^ { ^i. marechal das lougis au 23ma
d'artilhariè ;
Jousè Cros (3ma artilhariè cou-
louniala) ; Antounin Lacroix (158ma inf.)
— De Pau Etchegaray,
serjant
a" 24ma
coulounial, pronfessou au Coulège d'Aurenja ;
Albert
Giovesi
$ ;
Mauriçe
Poggi
#,
tenent Bruel, a tamben ressachut lou 3ma ga-
lioclenent aviatou, toutes tres de Ceta ; Lou-
loun. N'i'èn fasèn toutas nostas felicitaciouns;
vis Poussigue, de Lunel-Vièl,
amai
201ma : Leoun Veneur, dau Pouget ; Marius
as
Mount-Pelièirencs
Antôni Vals,
cop e
capoural
au
lou lre«enc
Vidal, de Loudeva, mecanician aviatou ; l'in-
noumat coumandant, Estièine Bayle,
firmiè Fernand Cabanis, de St-Pergòri ; Carle
capitàni-ajudanl-major, citat pèr
qucla.
jout-lioctonent au lè genia, noumat lioctenent.
Rodier
e l'ajudant Jôrdi Parmentier, citat o noumat
Puech, de Laurens ; Maurice Orssaud
de
St-Jan-de-Ruèges :
Adrian
jout-lioctenent.
coulounial), de St-Salurnin ; Faugères, repe-
(34ma
pòu que nous arribe un grand mnlur:
— Nostes coumpliments à German Berthé-
aqueles camèus me disoun pas res que
zène, dau 2Slma, e lou serjant-major Clotis,
dau 2ma genia, de Mount-Peliè ; Clovis Maze-
Franck Rouch e
ran
Andriòu-de-Sangònis, toutei dous dau Gma cou-
vargue.
— As pòu, dounc, faguèl Bouzanquet
bout de Marcamau, lou diéu das Infèrs;
Vejaqui l'Arabiquetou
sounat
citat dos fes dins quinze jours, es estat de mai
Savès acò, vous, un Lourren.
Annistia, plus maufatou.
L'AOENT
Alemands au sujèt de la mort dau comte
encara sus l'estoumac la
en se tustant sus lou closc ; sièi vengut à
Moun felen que, chanja soun role,
qu'aurièn
ome qu'aviè
Qu'engendro esfors tant nous estren :
Oi, merci per lou brave drole,
fachs comtes de
mai citats à la divisioun. Lou lioctenent Frey,
d'oustau, e finalament lous fiquèt defora.
Noste cardinal de Cabrièiro,
oura à Campagnac, dins sa familha, un repaus
ben meritat.
lous auriè
lou pereetou: mès noste
Que de l'Elisèu me lusis,
Qu'à Maiano anès visita,
Lengo que souvent per carrièiro
de presouniès d'Asperg, e que prend d'aquesta
cièl
de Gratasòu
mort de soun miòu lous reçachèt couma
La dau grand Mistral regreta,
Frederic II en lous creseguent davalals
Frey, dau 142ma, vènoun d'èstre
un michant pagairc reçap soun mèstre
E dins la miejournenco lengo,
Gastoun Lenthóric, dau
dau
e Petesqueta anèroun demandàasila encò
E festejant la bono astrado
Gramecis long coumo uno arengo,
nostes coumpliments e nostes
aussiliàri au 62ma d'artilhariè ; Danis Viard
O l'Unita, l'Unioun sacrado!
Vène vous dire gramecis,
— Toutes
milhous souvèts à
58ma, que s'es urousament escapat dau camp
las airouplanas. Aquel
Un bèu gèste à la Louïs Douge,
A I'Enri Quatre verd-gaíant,
davalats
dins un païs sauvage ounte un noumat
passava amount tras lous nibous. Lou
Qu'avès, Moussu lou President,
L' aurias-ti tambè plaideja ? —
serièn
filha de Toumatou auriè agut un pichol
Lous enfants se trasou de nèu.
Que soun amour me devario,
vent bufava
la prouvinça d'Eulin. Ajustoun que la
E que i'a d'enfants e que nèvo,
Au prat-bataiè blanquinèu
Ansin en Alès, ma patrio,
lou
Blagairos
ai batut lou diable : dcqué pot un ome
contra iéu? »
Aviè pas finit de parlji qu'au cantou
e
lon
serjant Bages,
dé Geta; Carles
titou au Goulège de Clarmount.
— Avèn lou regret d'aprene
d'Albert
la mort de
Rouch, de St-
Rousille, de St-íieniès-de-Mourgas, decourals
lounial,
toutes de la
guerra.
« Ravin des D... ». Mandan à sous parents
desoulats nostas sincèras coundoulencias.
medalha militària emé crous de
— Sount estats citats pèr lou 4ma cop : lou
lugats à l'enemic, lou 1S d'abriéu,
— Ressabèn emè pena la trista nouvella
au
de
capitàni-àjudSnt-major Vayre, de Ceta ; e íou
la morl
dau eapitàni î,aurent Satger, dau
bràncardiè alpin Marcel Bougette, de Cour-
38ma coulounial, iûunibat au camp d'ounou en
nou. N'en sountàsa 3ma citacioun : lou liocte-
Serbia ; èra.
nent Jôrdi Michel, lou lioctenenl Duplessis
t'enfant
clau
regrelal
felibre
Merci per sa maire alarmado,
de la carrièira arribèroun Bocaplan e
Per soun paire, qu'es à l'armado
sièis Pinelols que brandissièn sas longas
de Pouzilhac e lou coundutou Danièl Bouys
Tèoud.Oi¥9 Satger, de Paulhan. Lou valhent
ÇM0teÌè aviè fach campagna en China, au Toun-
E fai, sus lou front de tabò.
Tout soun devé de vìèl « cabot» (2),
espasas.
(dejà medalhat militàri), toutes tresde Moun|-
kin, au Maroc : i'aviè gagnat toutes sous ga-
Peliè; l'agent de liasou Mauriçe Mare, de
Cournou.
lo,uns e la crous de chivaliè de la Legìoun
d'ounou, à quau fasiè pendel ara una crous de
— Sounl estats p.o.urtaís pèr lou sogound
cop à l'prdre; Gastoun Harty, dau 3ma d'ar-
guerra glouriousament estelada.
tíihawè,elou8erjantgranadiè Jaques Pervent,
soun fraire lou coumandant Satger, e touta sa
familhá,d'agradà nostasrespetousas simpatias.
Quand soun cadet, en Alemagno,
L'Arabiquet, sa malarnagno
— Aqueste cop sèn morts, bramèt la
filha dc Toumatou.
L'encanto e n'eneanto lou camp
— Vèni embé iéu, faguèt lou duq.
Cantant « Mirèio » cant per cant :
E s'encourriguèroun daus la Plaça : au
(1) Tabò ! crid de guerro, dins lou pa'is cevenòu
d'Alès. Moì que designo iamben aquelo guerro.
Faire. la tabù,
(2) Per uno urouso endevenenço, lou capourau
Jaque Arnavielle vèn de passa serjanl. Ès au
61' lerriiourial d'infunlariè, 10' coumpagniè.
milan d'un fum espés s'a,lroubava l'ens-
de Mount-Petiè :
trumeni votilanl de Mounlgolfiè.
Ulissa Caramel, de St-Geniès-de-Mourgas ;
l'agent de liasou Augustin Blanc, de Ceta.
— Anen!
zou !
ìnonla,
cridèt
lou
Ganjol à sa fenna, sèn sauvats!
D'efèt, èroun sauvats: à pena veniè'n
d'encambà
aquela
machina
infernala
lou mèstre-oubriè. dau geniá
— Sountestats citats c decourats de Ia crous
de guerra: lou serjant telefounista Leoun
Viale;
lou coulounial Augustin Bernard :
l'agent
de liasou Jôrdi Corbière: Francés
Pregan sa paura vèusa e sous tres manidets,
�— Digàs, Marioun,
Bons Miejournaus,
Mairinas de Giierra!
D'ounte vèn lou renoum
Chaca
dimècres
tout
Taprès-dinnà lous magasis
De l'atalhé Causse-Fedièira
Abounàs-yous au "GAL,,
Quercy demoroun barrats
(53, cárrièira Àgulharié, 53)
Abounàs-ié vostes pialuts.
per bailà au persounèl un
— Es qu'abilha embí goust,
Soulide e d'un pris dous...
repaus ben meritat.
Mandàs-nous d'adrèssas de souldats,
que ié mandaren autant lèu quauques
numerots.
Ecole "REMINBTON"
VILLE DE MONTPELLIER
STÉNO-DACTYLOGRAPHIE
Dirigée par Madeinoiselle MAGLIO
LEÇONS, COURRIER
ATHENEE-GIREHA
TRAVAUX de MACHINE
13, Rue Boussairolles, 13
8, Boulevard Victor-Hugo
TOUS LES SOIRS
MONTPELLIER
(Sauf 1 . Mardi)
P
Représentations à 8 heures et demie
MATÍNEES :
Jeudis, Diinancbes et Fetcs
PER LOl S SOULDAÏS
DAU MIEJOUR
Spectacle recpmandé aux Familles
Mandàs au front LOU GAL !
Soun cant es un regal
Films Artistiques des Premières Marques
Perlous pialuts dins sa tranchada;
Emé dous sòus pèr quinzenada
Orchesíre Symphonique
Distrairés toula una escouada:
Seran gais... couma cn Pourtugal
Les Grands Magasins
de Nouveautós
Quand reçaupran aquel journal
Qap'Fumoii9
Que ié porta la sourelhada
au Sous-Sol
E l'èr dau païs miejournal.
Consommations de Premier Choix
PARIS-MONTPELLIER
sont sans contredit les mieux assortis et vendant meilleur marché que
les plus grandes Maisons de Paris.
LUNETTERIE MONDIALE
Lisez
Paul
RAMOND
4, Rue Maguelone
MONTPELLIER
LA RE VUE
MÉRimONALE
DES ÍDEES
3VEensu.elle. — Illustrée
Gros débit. — Peu de Frais
MONTPELLIER
L'Imppimepie " ^'Bbeille "
14, avenue de Toulouse, Montpellier
liûpe papidement les tpaûau^
qui luì sont eonîiéss
13, Cours Gambetta. — Téléph. : 4-30
Concurrence impossible
Matériel électrique pour réparation
et montage de toutes sortes
de pince-nez et de lunettes
L'EXEMPLAIRE : 0 fr. 50
ABONNEMENT : 6 fr,
pL.Ii .U
n n
.U.
js^^j
Imp. L'Abeille, l^i, av. de Toulouse, Montpellier.
BÊZIERS
Lou Gerent:
MILA-OMES.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Patrimoine écrit occitan:périodiques
Description
An account of the resource
Ce set contient les périodiques numérisés par le CIRDÒC issus des collections des partenaires d'Occitanica
Revista
Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier
Région Administrative
Languedoc-Roussillon
Variante Idiomatique
Languedocien
Aire Culturelle
Languedoc
Type de périodique
Premsa e revistas de guèrra (1914-1918) = Presse et revues de guerre (1914-1918)
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Lou Gal. - Annada 03, n°48 (15 de jun 1917)
Subject
The topic of the resource
Guerre mondiale (1914-1918) -- Périodiques occitans
Humour
Caricatures et dessins humoristiques
Poilus (Guerre mondiale, 1914-1918) -- Périodiques
Description
An account of the resource
Soutien des soldats du sud de la France, <em>Lou Gal</em> est l'un des seuls journaux en occitan qui parut régulièrement pendant la Première Guerre mondiale. <br /><br />S'y mêlaient contes, chroniques, tableaux de guerre, poèmes et chansons, etc. <br /><br />Lou Gal - N°48 du 15 juin 1917 (3ème année)
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Bardin, Jean (1893-1966)
Causse, Pierre (1883-1951)
Source
A related resource from which the described resource is derived
CIRDÒC - Mediatèca occitana, AG 1
Publisher
An entity responsible for making the resource available
Imprimerie l'Abeille (Montpellier)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1917-06-15
Is Part Of
A related resource in which the described resource is physically or logically included.
<span>Lou Gal </span><a href="http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1851">(Accès à la table des matières de l'ensemble des numéros de la revue)</a>
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
application/pdf
1 vol. (4 p.)
Language
A language of the resource
oci
Type
The nature or genre of the resource
Text
publication en série imprimée
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
<a href="http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1954">http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1954</a>
Alternative Title
An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.
Lou Gal. - Annada 03, n°48 (15 de junh 1917)
Rights
Information about rights held in and over the resource
Domaine public/Domeni public
License
A legal document giving official permission to do something with the resource.
Licence ouverte
Relation
A related resource
Vignette : http://www.occitanica.eu/omeka/files/square_thumbnails/6e46c5119911f5b5f7967cef173e24a9.jpg
http://www.sudoc.fr/039102890
Temporal Coverage
Temporal characteristics of the resource.
19..
Date Modified
Date on which the resource was changed.
2016-05-27 Céline Bartalini
Contributor
An entity responsible for making contributions to the resource
Jan-Sans-Pèu
Delpon-Delascabras
Lou Pourtiè dau Castèl-d'Aiga
Arnavielle, Albert (1844-1927)
Bardin, Jean (1893-1966)
Occitanica
Jeu de métadonnées internes a Occitanica
Portail
Le portail dans la typologie Occitanica
Mediatèca
Sous-Menu
Le sous-menu dans la typologie Occitanica
Bibliotèca
Type de Document
Le type dans la typologie Occitanica
Numéro de revue
Catégorie
La catégorie dans la typologie Occitanica
Documents
Contributeur
Le contributeur à Occitanica
CIRDOC - Institut occitan de cultura
Cançons = Chansons
Correspondéncia=Correspondance
Illustracion dels periodics=Illustration des périodiques
Publicitat dins la premsa=Publicité dans les journaux