-
https://occitanica.eu/files/original/c348d1d4654c23295969c549cef8db8c.jpg
b4963d17d09f62220fccad8bc3a5ac4c
Omeka Image File
The metadata element set that was included in the `files_images` table in previous versions of Omeka. These elements are common to all image files.
Bit Depth
8
Channels
3
Height
468
Width
682
https://occitanica.eu/files/original/92b6fe04783089c991459683b8b1a3aa.pdf
99617e6e23a981c24b1953b2df4d9c7e
PDF Text
Text
Quatrièma Annada. — Not 68
ÍC.I.O.O.
15 d'Abriéu 1918
es pas un
« Objet de Luxe »
mès de gmnda necessitat
Agés pas pôu dau 10 %
fìedacioun: 23, Carrièira das Palriotas
MOUNT-PF.I.IÈ
Canta lou
lè
e lou 15 de chaca mes
Lou Numerot : Tres Sôus
—
Letra de Papeta Zidora
Mous Cars Galinaires,
Serièi pas un ounèste Clapassiè
se m'en anave dau Gal sans vous
dire un amistous adissiàs.
Vau acabà aqueles bons counsels que vous ai bailat quauques
cops e qu'avès mes chaca fes en
tèsta de voste journal ; pioi, ausirés pas pus parlà de iéu, m'anarai
acatà liont dau bruch, en esperant
lou sort que me fai lou vièlhun.
Seguirai vostes esfors, amirarai
vosíe íioc sacrat e, se pode, davans
de barrà las parpellas, veire lusi
moun ideal, alors me damoussarai
urous.
L'ideal ! saique ai lou de tout
lou moun.de, lou de veire lèu la
Vitòria e... la Pas counsoulaira ;
mès tamben devèsvous remembrà
l'ideal qu'es tout à iéu e un pauc
vostre, lou de reveire un Clapàs
mai Clapassiè.
Avès pres la bona dralha, sès
jouines e valhents, avès d'òli, de
vinagre, de pebre e de sau, sabès
ben boulegà l'ansalada. Mès crese
qu'aurés à Iuchà, e sustout avès
pas à coumtà sus lous qu'aurièn
pougut vous ajudà e que dourmissoun. La malautiè dau som es una
parenta de la cagna, e arrapa toujour lous que fan pas res e que
poudrièn faire. Adounc, couma a
dich lou bèu Filhou: « Çoumten
sus nautres. » Nautres es vautres
lous jouines, vautres lous matrassats que tamben sourtirés pus
esclairats pèr la lusida que lous
endourmiguèires vous amagavoun.
Vautres qu'emé la bona voulountat, la paciença, la pena e lou
bon sen, avès dins lou Clapàs sachut faire cantà un Gal, qu'es fort,
linde e que quita pas ges de michants pesouls darriès el.
Vautres que disès quicon de
bèu : la veritat. Sabe be que la
veritat facha ; mèma pèr un patipata-pas-res, vous atiràs aquela
ousservacioum : « C'est méchant. »
Ah ! mous bèus amics, vous serà
diíicille de desracinà lou gramenàs
que i'a entre ma generacioun e la
vostra, aquela pichota poulitica de
faussige facha de manièiretas interessadas. Ah ! acò vous counvèn
pas à vautres, voulès la viéure
vosta veritabla vida; pèr acò, galinaires, boulegàs couma se dèulous
renegaires de noste vièl Clapàs.
Crese que quauques cops ávès
escartat lous caussigaires dau
Miejour en man de mèstre, tant
miìhou ! counservàs toujour vostes agacisses e se quaucun s'en
sarra mandàs-ié un bon cop de pèd
en quicon. Belèu yous dirà : « C'est
móchant », oi ! mès n'i'a amount à
quau la fan pus michanta.
Autrafes au Clapàs avièn una
soula lèi : la d'aparà nosta vila e
sous enfants. Vosta jouinessa, n'ai
l'espèr, poudrà faire respeli aquela
lèi.
Dise pas : la jouinessa buta perfes trop fort, vosta galejada es
estada de cops un pauc galharda ;
acò vous passarà, metrés un pauc
d'aiga au vi, car coumprenès, chacun pot vous dire: « Ai lou drech
de m'abilhà couma me plai, pode
croumpà lou drap de mas bralhas
ounte me fai plesi. » Segu, acò 's
la libertat, e n'en sèn trop amourouses, toutes
ai las! pèr la
pas respetà. Voste prougrama de
defensa loucala m'agrada, mès
aurés de traval! Jorget de Pastourèl me parlava d'una « campagna »
pèr purgà lou Clapàs de las petetas
de troutadou e de sous coumpans
lous
peisses qu'an aquel noum.
Bravo! i'a lou mounde san e
ounèste qu'espèra, belèu farés mai
vautres qu'una simpla peticioun
que fai...rire e qu'estripoun. La
toca vous serà ruda à agandi, lou
mescladis de poupulacioun, lou
manca de respèt qu'an de nosta
lenga, de noste biais, de noste
« accent » ajudaran pas au reviéure
Clapassiè.
Mès, tout vendrà, e sabe qu'au
Clapàs n'i'a que travalhoun praticament pèr la causa que nous es
cara.
Quitàs passà la boulegadissa,
mès aproufichàs das vents quand
bufoun bons pèr vautres ; un jour
vendrà ounte doubriran lous iols
Aministracioun: 14, Avenguda de Toulousa
Aboimament : 4 francs l'An
MOUNT-PKLIÈ
sus vosta obra, ounte recounouitran lou besoun d'empausà vosta
doutrina.
Vous quite, braves galinaires,
dèurien èstre fossa de vosta mena,
belèu qu'alors veirièi pus lèu la
realisacioun de moun ideal. Ai
fisança en vautres e m'en vau plan
plan en esperant lou sort que me
fai lou vièlhun.
Una brassada à toutes.
ZIDORA.
Libres Prepaus
LOU FELIBRE FALLTÈRES
L'ancian presidenl de ia fìepublica es
pas jamai estat d'aqueles abeslits qu'an
vergougna de sa lenga mairala. Au countràri, la parlava, e la parla, emé goust,
e mèma à Vaucasioun l'escriéu emé biais.
Dins un de sous darniès numerots
Le Rappel, publica quauques verses en
lenga d'oc dau segne Fallières, mandats
à-m-un de sous coumpatriotas e amics,
sabant medeci dau païs de la pruna.Fort
ben. Mès Le Rappel, pèr avudre l'èr rusat,
ajusla :
Vous ne comprenez pas ? Moi non plus.
C'est, paraît-il, un hommage à un savant
docteur, «roi de la prune », et c'est du meilleur
patois gascon.
Mème sans les comprendre, il faut savoir
admirer la « pouésie » et les « pouètes » officiels.
No ! moun ome; quand on coumpren
pas las gens on es pas fourçat de lous
amirà, mès cau saupre au mens pausà sa
chica.
Coumprenès pas lou « patouès » de
Moussu Fallières, e el coumpren voste
parlà francimand. Alors, es pas vous lou
pus degourdit...
Fallières es un brave gascoun; amai
vous — en levant lou « gas «...
UN « FILM » VAUTEL
A paregut dins Le Journal dau
5 d'abriéu. Es sustout una galejada sus
lou comte das Parisencs qu'an fugit la
capitala. Empacha pas que, quand on
fai parlà aqueles « evacuals » ■(/) de
niochs sus un bilhard à 20 francs la
nioch, cle repasses à 15 francs (« sans le
vin, sans le pain et sans le sucre...»), de
vermout-cassis à 3 francs (lou veire, pas
la boutelha), acò 's ben fach pèr bailà
una trista idèia de nosla ouspitalilat.
Couma nous hou escrie'u dau front noste
amic lou serjant Vié :
Es una ensulta facha au Miejour, qu'a toujour dounat ço qu'aviè de milhou dins soun
cor, dins soun ama toui cop que la França
i'hou a deniandat.
Es-ti poussible de veire and' aiceste moument de journalistas d'aquel trempe !
fìèu èsire poussible, pioique n'i'a. Mès
voudriè milhou que n'i'agèsse pas. E voudriè milhou que M. Clement Vautel,
ouficiè d'aministracioun dau service de
sanlat, seguèsse reslal à soun poste que
de lournà dins lou civil pèr faire aquela
besougna...
Lou CHIVALIÈ.
P.-S. — M. Vautel fai sas desencusas
au Miejour, dins un autre « fìlm » ounte
recounouis qu'agèt tort de creire lous
racontes de quauques Parisencs qu'an
«exagéré». Tè! tè! cresièi que i'aviè
pas que nautres, Miejournaus, qu'esageraven...
TRES QUATRINS
UNA BONA RASOU
— Moun Diéu ! quanta michanta mina,
Dequ'es que as ? siès counstipat ?
— Couma Soucrata, amic, me sièi ernpouifsounat
En metent dins moun lach un pauc de saccarina.
JAN DE LA CAPELLA-NOVA.
AS QUATRE-SEGNOUS
Pèr pausà sous membres lasses,
En esperant la santa Pas,
Lous Bèlges van au Clapàs
Couma las pèiras as clapasses...
JAN-SANS-PÈU.
DIFERENÇA
I'a souldats e souldats. Lou ventre à l'espa[gnoia,
Ouand la cisampa bufa en galinant las pèls,
Baila gaire de vanc, amai raje la gnola.
I'a fagots e fagots : tout depend das gabèls.
Lou
GRAFIÈ.
�TABLÈUS DE GUERRA
Çops de Gapganta
e Cops d'fìppiéus
Lou Vilajou d'à coustat
L'ARGENT ES ROUND...
... Dis un prouvèrbe, es fach pèr
roullà. E d'autres ajustoun mèma : « pèr
baroullà». Lou trop es trop, pamens.
E souvent, à força de trop baroullà à
l'estrange, l'argent francés finissiè pèr
faire la prousperitat de nosles concurrents, dau tems que fasiè faula à l'industria de nosle païs. Avèn dejà parlat
d'acò, e nous 'n caudrà mai parlà d'un
moument.
Pèr ioi noutan emé plesi la lèi que
lou Senat vèn de voutà sus l'espourtacioun das capitals. Nosta richessa en
mouneda aurà prou de traval se vòu
s'oucupà à faire valé nostas richessas
naturalas, à coumençà pèr las de la
regioun. Sus aquel sujèt, M. GermainMartin, proufessou à l'Escola de Drech,
a presentat à la Soucietat d'Agricultura
una interessanta coumunicacioun que
farà, soulide, soun efèt.
Nous agrada de lausenjà aquela urousa
coulabouracioun de la Facultat e de
l'Agricultura pèr la prousperitat dau
Miejour.
PLATINA E PLATINA
Lou Senat a voutat tamben — quante
gros travalhaire! — la lèi pèr reglamenlà
la declaracioun e la venta dau plalina.
Cau pas counfoundre lou platina emé
la platina. Aquela nouvella lèi toucarà
pas en res lous avoucats e las fennas de
plaça, que, couma chacun hou sap, an
bona platina. Sans parlà das deputats,
que l'an encara milhouna...
L'ENSEGNAMENT
DE LA LENGA D'OC
Dins lou Petit MériJional dau 7 d'abriéu, M. Reiniè Dangis counsacra una
crounica ben doucumentada à l'Escola
proufessiounala de tipougrafia de MountPeliè ; e, en parlant de soun ensegnament, fai aquela justa reflessioun :
J'aimerais assez, pour ma part, y voir ajouter l'enseignement des langues languedociennes et provençales, fréquemment employées
dans les éditions locales et dont le regain de
vitalité exige la préparalion de typographes
qui en connaissent bien l'orthographe.
Una tant bona idèia poudiè pas demourà longtems une idèia en l'èr. Sèn
urouses d'anouncià que, lèu, l'ensegnament de la lenga d'oc serà marcat au
prougrama de l'Escola. N'en reparlaren
un pauc pus tard emé mai de delals.
UN TITRE
En crounica loucala das journals clapassiès, avèn legit una nola em' aquel
titre :
Les grands couturiers de Paris
à Montpellier
Cresès un renouvellamenl de la famousa fugida à Rourdèus? Avès lort :
es sirnplament una reclama pèr un oustau de Mounl-Peliè. Es pèr acò, amai
siègue un oustau de raubas, que lous
cisèus... d'Anastasia an pas agut à ié
travalhà.
BRAFAMIL.
A Vialou.
Letra au Lioc-tenent
La ploja sus lous t'eules: un bruch que retrai
Lou tica-taca ahit de mila mitralhusas
Aliontadas ! Sièi soul. Moun ime es en varai;
Es pas l'oura e lou tems de courtisà las Musas.
Quoura sièi à l'abric davant moun papiè blanc
E lou cor esquichal de tant de pressenlidas,
Aquel bruch infernal m'estransina, enmesclant
D'atissous souvenis mas revaciouns ardidas.
La batèsta amoundaut : Arras e Mounl-deidiè,
D'endrechs, — e quau sap quant! — roumplits d'un carnalage
Innoumbrable e sans fi, mudals en pourridiè !
De cent mila souldats à la primou de l'age,
Dins la fanga e lou fum, lous oubusses, lous gaz,
Lou tron de la mitralha e l'espet de las boumbas,
S'entretugoun! Secous! qu'es rouge lou fangàs!
Qu'es negre ! e que de traucs se traparan de toumbas!
Oh ! se pol-ti que i'age un Diéu que siège pas
Lou salle Gott '? Un Diéu de justiça e de vida,
Un Diéu d'amour, de graça e de lus e de pas
Que noun laisse envessà davant d'èstre coumplida
Sa voulountat majoura e renegà sa crous ?...
Quand lous bourres d'abriéu peloun e que lous vises
Fan adejà lingueta as galois passerous ;
Quand dins lous aubespis fresquels, encara grises,
Se vei lous boutounels perlejà d'un bon crèi,
E sali la seisseta abouriva e tant druda
Pèr renouvà lou pan das Omes ! Oh, Die'u Rèi !
Tus que fas la natura à l'amour renascuda
Après l'orre ivernàs, perque' laisses pali
Lou mounde encahinat ? Se tas favous divinas
Duvièn pas s'espandi dinc un proche mati,
S'un cadarau duviè clavà las estaminas
Dequè le serliriè de sounà lou printems
Pèr lou sourrire èn flou de las rosas de Pascas ?
Oh! Segnou fai lusi lous raisses resplendents
Dau sourel que de bon peris las miscas-mascas!...
E la ploja recoupa! — Oh pichots, endourmits,
Gardàs jusqu'à deman sus vosta petrineta
Vostes detous crousats !... Paures viels aganils
Demouràs silentouses!... E, tus, o fenneta,
Que cèrques dins l'oustau de troumpà lou soucit
Pèr de menuts travals, rèstes pas sounjarella
En guèilant lou pertrach tant ftame reiissit
Que sembla qu'es aqui lou souldat!... La carella
Dau pous a crahinat defora... Lou bou chi
S'es aubourat; sous iols sus la porta s'estacoun...
No !... Tout vèn siau. — La ploja e lou reloge, aussi,
E lous cors dins la nioch ensemble ticoun-tacoun...
— Poulida, ploures pas dins lou lièch que ben lèu
Quitaràs à las gens, au bèu jour de la noça.
Aquesta nioch es longa e trislassa ! Belèu
De trop I D'antau, crei-z-hou, bella, n'auràs pus fossa.
Amaga-te ben plan dins toun recanlounet,
Fisançousa e braveta, o fièra lioc-lenenta !
Qu'à toun medalhoun d'or un tendre poulounet
S'esperlongue... e que mude en raive blu ta crenta !
— E tus, rimassejaire à l'esperit bistorl,
Pouèta afasligous, cervella descloscada,
— Que barrariès jamai! — quand la bella s'endort
Grafiè, muta un moument. — Es una oura picada.
— Es vrai que i'a de civils e de fennas !
— Oi, n'ai vist unmoulou : sourtissièn
de la messa.
Mès dourmirai pas gaire aquesta nioch, amics,
Car ploura dedins iéu couma plòu sus la plana
Ounte sès enfangats! Pus forlque lous repics
Das làguis que fasièn cantà lou dous Verlana,
— M'an mèmes dich què i'aviè un cafè
ounte ères servil pèr de fennas : tres manidas, tres sorres que sount de bèutats !
— Sount'pas tres sorres, i'a dos sorres
e una cousina.
Es un grand vanc d'amour, d'esperança e — milhou
Qu'un joc de verses — /o/, au grèu de la batalha
Es moun cor que desbounda e s'embandis, Filhou,
Dors vautres que mountàs la França à vosta talha !
Jousè
Paris, nioch dau 4-5 d'abriéu 1918.
Lou batalhoun es au repaus dins un
trassa de vilage. La guerraa passat aqui,
quitant lous oustaus sans tèulats, las
muralhas traucadas, las portas e las
fenèstras vouidas. Chaca oustau es un
nis de courrents d'èr qu'arriboun pas à
parà las vièlhas tendas ou couvertas, fou
papiè goudrounat. Es dins aqueles oustaus que lous pialuts se repausoun. Ié
plòu amai ié jala, mès lous pialuls n'an
vist d'autras. An bastit emé de bricas,
de fanga e de flocs de tola, de chiminièiras. An imaginat de fournèls em'una
caissa de zenc ou un pairòu traucat.
Tout acò fai un pauc de fìoc e fossa fum.
Dins un d'aqueles cantounaments, de
pialuts charroun :
— Ah 1 es be nosta chança de toumbà
dins un cantounamenl pariè !
— Sèn loujour au bon endrech, toujour plòu ounte nous trouban : amount
lous oubusses, aici l'aiga.
— Ce que i'a de pus terrible es de veire
qu'es toujour lous mèmes qu'an ce
milhou. Regarda l'aulre batalhoun. En
ligna an de tranchadas de lerritourials,
las cledas empachounla fanga de toumbà,
marchoun au sec, an de bons abrics e ié
cau pas mièja-oura anà-relour pèr faire la
soupa.
— Es pèr acò qu'aici, an lou milhou
cantounament.
Soui estat veire ièr lou cougnat de ma
cousina qu'es rintrat de perma i'a'n mes,
pèr avudre de nouvellas frescas. Ebé, iéu
l'ai vist lou cantounament, amai lou counouisse. D'abord lou vilage espas engrunat, i'a be de ròdous ounte lous oubusses
an tout traucat, mès aqui lou genia
refai tout de nòu. Lous oustaus an de
fenèslras, an de portas, an de vitras en
tèla ounchada qu'empachoun l'aiga de
passà e que bailoun fossa jour. Pertout an la cetilèna e auran belèu la
letricitat. Dins lous oustaus chacun a sa
coucheta e una palhassa moufla. Manjoun
à-m-una laula, s'assètoun sus de bancs
e an per se caufà un amai dous calourifères bailats pèr l'Estat.
I'a en mitan dau vilage una ribièira
em'un lavadou, ounte es un regal de lavà
e de se lavà. En mai d'acò an la « copé »
quevend de tout e mai que mai un pinard
que t'en dise pas qu'acò, à dès-e-nòu
sòus lou litre. Espas tout, i'a encara una
sala de reiinioun ounte trobes tout ce que
vos : papiè, envelopa, ancra, journals,
libres, cinemà e tout acò à gràlis.
Ah ! es pas noste balalhoun que seriè
cantounat aqui!
LOUBET.
— Se dis mèmes que...
— Acò m'estounariè pas, sount couma
las filhas de Vauvert, se lou sount pas,
n'an ben l'èr.
— Oi, mès, duvoun èstre reservadas,
pèr lous ouficiès ! Tout es toujour pèr
eles.
�— Lous oufìciès, ah oui ! Lou Irin es
trop proche e sount mai souvent à !a capitala qu'au cantounamení. Amai que
vènoun pas le demandù la permissiòùn
de parli.
— Ah ! quoura noste balalhoun aurà
de chança ? Quoura cantounaren dins
aquel vilajou d a coustat, dins aquel cantounament ideal ?
A-m-un councert as blassats, bailat tout darnièirament, la musica dau genia a fach marmanda. Mès quaucun i'a fach councurrença :
lou grand artista de l'Oudeon qu'a dich emé
f'oga una Ode au Drapeau, dinna de bout en
cima dau Chanl du Dèparl qu'entounèt as prumiès jours de la guerra.
Au Teatre.
—
E zou toujour! Lou Teatre
chauma pas gaire... Daragon e Moreno vènoun
de ié faire clanti lous verses à'IIernani e dau
C.hemineau; Baret nous anouncia Les Marion-
Lou batalhonn es mountat e redavalat mai d'un cop. A agut de chança.
Es cantounat au vilajou d'à couslat, au
canlounamenL ideal.
Lou pantai das piahiis es realisat
mès an troubat pas liont d'aqui un autre
vilajou d'à coustat, un anlre canlounament ideal, eucara milhou qu'aquel...
nelles. Ièr,
èra
La
Tosca, emé
Jana Cros,
enfant dau Clapàs e de Las Cabanas ; e passatièr, Mireille, en l'ounou dau centenùri de Gounod. Paure centenàri !
es estat doublament
celebrat à Mount-Peliè ;
mès, couma
obra
religiousa e couma obra teatrala, an pas agut
la man urousa. Avèn dejà dich, i'a dous ans,
quanta trahisoun de la Mirèio de Mistral èra la
Mireille de Gounod-Carré. Aquela trahisoun es
agravada pèr lou sans-biais de la figuracioun
e lous pecats contra la coulou loucala dns
FlLHOU.
couslumes e das decors. Dinc acò, avèn agut
4 de Mars 1918.
l'agrament d'una farandoula requista. Car, lou
ballet
Natta èra de la fèsta ; e lou ballet de
Faust,
dansat couma
bella finida, es estat,
gracia à el, lou perfèt encantament d'una sala
La Vida au Clapàs
cafida e ravida.
Lou
POURTIÈ DAU CASTÈL-D'AIGA.
Lou tems que fai. — A fauta d'autre sujèt
de counversacioun se parla souvent de la ploja
e dau bèu tems. Es pas que lous sujèts nous
mancoun,
mès nous cau pamens parlà dau
tems. Pas dau bèu, que nous fougna... Abriéu
fai soun mestiè d'arrousaire :
Malacoumba e Peìita
ou Una Counsulta à sràtis
Abriéu
Dèu quilù lou valal riéu
dis un prouvèrbe, sans coumtà lous aulres,
qu'avèn publicat l'an passat.
Pèr pas èstre
en retard, coumencèt mèma à voujà lou 31 de
mars,
lou jour de Pascas. Lattare!
qu'èra
Rejouïguen-nous, qu'un autre prouvèrbe dis :
Pascas ploujousas
Airas granousas.
Baste ! que couma acò nosta carta, l'an que
vèn, serà de mai de 300 gramas. Ara, sabès,
lous
prouvèrbes sount
couma las
cartas :
mentissoun pas jamai, mès tamben se troumpoun.
Sourel e parasol.
—
Lou sourel dau cièl
fougna, e lou sourel en tuièu-de-gaz dau Castèl-d'Aiga a cabussat !
Nous rèsta
Dequé nous rèsta ?
esatament un parasol, e mèma
pas : la carcassa d'un parasol doubert. Regardàs ben lou dessus dau Castèl-d'Aiga, serès
ransegnatsau prumiè cop d'iol. Aquela ferralha
abima la vista : quoura n'en seren desbarrassats ?
Refugium Parisiorum.
—
S'hou voloun pas
faire pèr nautres que nostes cònsous hou fagoun
pèr amor as Parisencs que nous fan visita, e
que poudrièn souspetà noste bon goust.
D'efèt, reçabèn de Parisencs, aquesta passa.
I'a pas res de pus natural. Couma l'armada se
recruta dins lous civils, Paris se popla mai
que
mai emé de prouvincials...
E aquestes
pensoun au vièl nis, quand lou tron peta e que
l'ilhau
luseja.
Aqueles,
e lous autres,
aculissèn couma dempioi
quatre
ans
lous
avèn
aculit tant de mounde : em' amistança e simpatia. Ié demandan pas que de nous la rendre.
Ié demandan, sustout, à-m-aqueles ostes que
lou malur ou la prudença nous mandoun, de
coumprene que la frairetat francesa empacha
pas la varietat das gousts, de las coustumas e
das coustumes, das parlàs e das accents. Lous
pregan sincèrament de pas aproufichà de las
tristas circounstenças d'ara pèr coulounisà un
pauc mai lou Miejour — que, moun Diéu ! ma
mèra !
es dejà prou
aparisenquit
couma
acò...
Lou ravitalhament.
—
Ara, es mai de tufe-
ras que la Coumuna fai vendre. Poco à poco,
couma disoun lous Bàbis, ié vendren au magasi municipal. Ié vendren — e ié croumparen !
La musica dau genia.
—
La fanfara dau
56ma es morta; mès ara avèn l'ourquèstre dau
2ma. Es nosta counciéutadin M. Auriac que
lou mena;
disoun que,
belèu, pèr que lou
mene emé mai d'autouritat, ié bailaran lou
galounet d'argent que pourtava M. Comès
(Aman). N'i'en fasèn nostes coumpliments
anticipats.
— Siès galhard couma un chafre,
bardot ! disiè Malacoumba à Polita en li
quichant la man.
— Nou ! Acò vai pas !
— E dequé i'a de nòu, as fach falita,
te siès Loumbat ?...
— Ié siès pas. Es la santat que vai pas.
Malacoumba espièt Polita das pèses al
cap, soun rable couma un balouèr, sa
figura rounda rouginousa que retrasiè la
sanlal, sas gautassas frescas qu'i lapavoun presque las ochas.
— Ebé, moun omc, m'estounes ; e
dequé as, la fèbra ?...
— Hou sabe pas, mange pla, dourmisse ben, beve couma cal, sièi urous
dins moun mainage, mès 's pas acò.
— Oc?... Ebé dèu èstre grave, couma
hou dises. Ai pas de counsels à te bailà,
pamens dèuriès veire Moussu Demelela,
lou medecin de St-Martin, que gueris
lous panàris à cops de fouets e lous agacins ambé de sansouiras ; es un ome
capable, sabes. Tè ! se lou rencontre, te
lou mandarai, s'hou vos, ben enlendut.
— Te remèrcie d'avança, acò me rendrà service, agues pas pòu, l'oublidarai
pas.
— Entendut, pos ié coumtà al pus lard
pèr la fièira.
Un aulre quichal de mans, e se quitèroun.
Aquel jour vengut, Malacoumba davalèt al mercat dals poucèls pèr veire un
coumpan, toumbaire e crestaire d'aquelas bèstias, lou troubèt e anèroun bèure
un cop.
— Digas, ai proumés à-n-un amic que
se crei malaute e qu'es galhard que
trounfla de ié mandà Moussu Demeleta,
lou medecin de St-Martin ; lou counoui
pas, nimai lus, pèr counsequent dèuriès
lou remplaçà, ririan. Lou marcandejes
pas subretout.
— Agues pas pòu ! Ounte es toun
fenoumèna ?
— Vèni, lou te vau fà veire.
— Se rendèroun ounte Polita demourava, de liènl lou devistèroun asselat
davant sa porta que preniè lou sourel.
Lou pretendut Demeleta se sarrèt
soulet.
— Moussu Polita, s'ou plèt ?...
— Es iéu, dequé vous cal.
— A iéu pas res, es Malacoumba que
me manda. Sièi lou celèbre medecin de
St-Marlin que fai de miracles e que gueris lous malautes qu'an fe en sa pralica
medicinala. M'a dich qu'eriàs malaute,
sièi vengut. Venjan, ounte soufrissès ?
— Sabe pas, pertout e pas en lioc,
mès sièi pas ben. Ah ! nàni, sièi pas ben !
— Outre !... Anan veire acò. Espiàs
me. Ho ! ho ! avès lous ièls que brilhoun,
las gautas roujas ; acò's grave ; sourtissès la lenga ? m'en doutave !... Oc,
brave ome, sès malaute, amai ben malaute. Avès una malautiè que Moulièra a
descricha dins una de sas pièças ; atabé
vous cal despachà de vous souègnà,
autrament adiéu ! moun paure moussu...
— M'en doutave, qu'èra grave. E
dequé me cal faire pèr vite gueri ?
— Pas gaire e fossa, una causa qu'es
simpla e dificilla en mèma tems, s'agis
qu'hou vougués faire ?
— Oc !... oc !... Farai de tout pèr me
gueri, mès vite digàs-me dequé ?
— Ebé, vous cal tetà unapoucèla.
— Tetà una poucèla, moun Dicu !... E
dequé diran lou mounde, se saboun que
teLe una poucèla?...
— Pas gaire, diranlant soulamentque
nourris un poulit porc ! ! !
... Acò arriba pas souvent, mès aquel
medecin esperèt pas lou pris de sa counsulta.
Quaul à Polita, de lacoulèra que prenguèt ne saguètmalaute pèr de bon, crese
mèmes que ne pelèt.
MOUNTMEJÒ.
Nostes Souldats
Sèn urouses de felicità nostes coumpatriotas : lou capitàni Gastoun Courtès, de Ceta,
noumat coumandant, e lou Mount-Pelièirenc
Antôni Sube, capitàni au 173ma, noumat chivaliè de la Legioun d'ounou.
—
Felicitaciouns tamben à
nostes amics
Danis Leignadier, de St-Pergòri, decourat de
la Crous de guerra belja, e Fernand Goutés,
de Mountagnac, que vèn de reçaupre una bella
citacioun à l'ordre de l'armada.
— Dins lou noumbre de las citaciouns relevan, pèr aquesta quinzenada, lou noum das
Clapassiès : Fèlis Coucy,
lou medeci-aussi-
liàri Francés Coustou, German Piallat, e lou
jout-lioctenent aviatou Enric de Mirman.
— E lou de l'infirmiè Leoun Partenet, de
Vendemian, Fernand Merle, de Gijan;
lou
mitralhaire Jòrdi Granier, de St-Pergòri; lous
fraires Jan e Enric Dusfour, de St-Marti-deLoundres,
toutei
dous
marechal-das-lougis
d'artilhariè; lou canouniè Louvis Jourdan,
dau Pouget; lou granadiè Leoun Roques, de
St-Andriéu-de-Sangònis ; e lou marechal-daslougis Jan Romieu, de Pignan.
Mandan à toutes un moulou de felicitaciouns.
L'AGENT DE LIASOU.
I
Das
■ ■ i IIIM
. ■ ——
Mount-Pelièirencs :
■■■III— ■
Simoun
Pioch
(81ma inf.); Leounard Fourrissou (122nia territ.); lou jout-lioctenent Enric Fleury; Louvis
Daucan (3ma artilh.); Maurice Gros, J
aspirant
au
23-lma :
Alessandre
Gólibert
(140ma inf.); l'ouficiè d'aministracioun Vitor
Fabre; Jôrdi Delcasse d'Huc de Mounsegou,
$Ê 4. capitàni au 26ma dragoun, coumandant
En Macedònia, lou 22 de mars 1918.
d'un groupe d'auto-canouns ; Jôrdi Gervais
(84ma artilh.); lou jout-chèf de musica Emound
Brunswik; Marcel Delhaye, capoural au
137ma; lou capitàni Reiniè Itier, ìfc
pilolaavialou ; Jan Blanquet (116ma A. L.).
— De Louvis Aza'ïs, de Saussan ; lou coulounial Fèlis Brès, J, dè Salèlas-dau-Bosc;
Louvis Lavagne, de Clar-Mount l'Eraut, ajudant au 19ma d'artilhariè.
Lous Mutilats en Ate
Au bord de la granda Mar nostra, dins la
Lous journals countùnioun — lous
uns.,. — de croumpà un gros chut
sur l'ourganisacioum, pamens dinna
d'atencioun e de simpatia, das mutilats
e blassals de la guerra. Rasou de mai,
pèr nautres, pèr n'en parlà. Lous de
l'Eraut se sount acampats en Coungrès
en Ate, l'autre dimènche, e an foundat
una Federacioun despartamenlala que
comta dejà una dougena de soucietats.
Lou president de la Federacioun es nosle
amic L. Négret, de Mountagnac, e lou
secretàri general M. Gonnet, de Ceta.
Mount-Peliè es representat au burèu
federal pèr noste cap-redatou Pèire
vilota prouvençala de Tamaris, vèn de mouri
En Pau Vidal de la Blache,
proufessou
ounouràri à la Sourbona, president de
l'Aca-
demia de las Scienças mouralas e pouliticas.
Era nascut à
Pezenàs,
en 1845. Lou noum
d'aquel grand sabant, qu'a renouvelat, se pot
dire, I'estùdia de la geougrafia, es das que fan
l'ounou d'un pais; e soun autouritat es de las
que poudèn reclamà pèr aparà nostas idèias
de reviéure prouvincial.
Saludan sa partença
em' emoucioun e regrèt.
PUBLICACIOUNS
Le Réveil Agathois, journal senmaniè dirijat pèr noste coumpatriota M. Acariès, nous a
aimablament fach part de soun entencioun de
retraire tems en tems d'articles dau Gal.
A coumençat, lou 7 d'abriéu, pèr « La Velhada ».
Azéma.
Bona chança e longamai!
Le Languedoc d'Alès, dins soun numerot
dau mèma jour, publica una pouèsia cevenola
Pèr lous de la Classa 19
d'E. Floutier : « Lou Bouffet».
Coumpliments à nostes counfraires : bailoun
un bon esemple que dèuriè
èstre larjament
seguit.
... Despièi Aubagno
Jusqu'au Velai, fin-qu'au Medò
La gardaren riboun-ribagno
POSTA
RESTANTA
Noslo rebello lengo d'o.
La Batelièira dau Merdansou.
E pèr l'armado, pièi, aqui
Se fau leissa fen e luserno,
L'empourlaren à la caserno
Pèr nous engarda de langui.
F.
(Espouscado).
MISTRAL.
—
Coumuni-
can vosta charmanta letra à B. de la C, qu'es
liont d'aici. Pensan de publicà lou cop que vèn
la letra e sa responsa. Mès aimarian de vous
counouitre, Madoumaisella la Batelièira, pèr
saupre se nous ... mountàs pas un batèu.
�Bons Miejournaus,
Mairinas de Guerra!
— Digàs, Marioun,
D'ounte vèn lou renoum
Chaca
dimècres
tout
l'après-dinnà lous magasis
De l'atalhé Causse-Fedièira
Abounàs-vous au "GAL,,
Quercy demoroun barrats
— Es qu'abilha embé goust,
Abounàs-ié vostes pialuts.
per bailà au persounèl un
Mandàs-nous d'adrèssas de souldats,
que ié mandaren autant lèu quauques
numerots.
Soulide e d'un pris dous...
repaus ben meritat.
Ecole "REMINGTON"
STÉNO-DACTYLOGRAPHIE
VILLE DE MONTPELLIER
Dîrigée par Mademoiselle MAGLIO
ATHÉNÉE-GIN
LEÇONS, COURRIER
TRAVAUX de MACHINE
13, Rue Boussairolles, 13
8, Boulevard Victor-Hugo
TOUS LES SOIRS
MONTPELLIER
(Sauf le Mardi)
Représen ta tions a 8 heures et demie
MATINEES :
Jeudis, Dimanches et Fètes
PER LOUS SOULDATS
DAU MIEJOUR
Spectacle recommandé aux Familles
Mandàs au front LOU GAL !
Soun cant es un regal
Per lous pialuts dins sa tranchada;
Emé tres sòus pèr quinzenada
Distrairés toutauna escouada:
Seran gais... couma en Pourtugal
Quand reçaupran^aquel journal
Que ié porla la sourelhada
E I'èr dau'païs miejournal.
Films Artistiques des Premières Marques
Orcheslre Symphonique
Qap«Fumoip au 5ous»Sol
Consommations de Premier Choix
Liisez
CANSOUS E M0N0L0QAS
CLAPASSIÈS
Lou Sermoun de Moussu Sisire e lou
cagaire,
de
l'abat Favre;
las
Gipiè
Erbetas, de
Marsal; la Font de Sant-Bertoumiéu, l'Amour
fai passà lou lems e las Griselas de Mounl-Peliè,
La RE VUE
MERIDiONALE
DES IDEES
de B. Gaussinèl; la Serenada dau Clapàs, de A.
Henry ;
Lasert.
las
Bugadièiras,
de Jounquet;
Mensuelle. — Illustr-ée
lou
MONTPELLIER
13, Cours Gambetta. — Téléph. : 4-30
Quatre dessens de Marsal. Tirage sus bèu
papiè. Costa : 5 sòus. S'adressà as depausitàris ou à l'Aministracioun dau Gal. Mandat à
gràtis à tout nouvèl abounat,
Les Grands Magasins
de Nouveautés
PARÍ S- MONTPELLIER
sont sans conlredit les mieux assortis et vendant meilleur marché que
les plus grandes Maisons de Paris.
C.i.0.0.
BÊZÍERS
L'Imppimepi^ " Ix'fìbeille"
14, avenue de Toulouse, Montpellier
liûpe papidement les tpaOau^
qui lui sont eonfiés.
L'EXEMPLAIIiE : 0 fr. 50
ABONNEMENT : 6 fr,
Imp. L'Abeille, 14, av. de Toulouse, Montpellier.
Lou Gerent:
MILA-OMES.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Patrimoine écrit occitan:périodiques
Description
An account of the resource
Ce set contient les périodiques numérisés par le CIRDÒC issus des collections des partenaires d'Occitanica
Revista
Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier
Région Administrative
Languedoc-Roussillon
Variante Idiomatique
Languedocien
Aire Culturelle
Languedoc
Type de périodique
Premsa e revistas de guèrra (1914-1918) = Presse et revues de guerre (1914-1918)
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Lou Gal. - Annada 04, n°68 (15 d'abriéu 1918)
Alternative Title
An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.
Lou Gal. - Annada 04, n°68 (15 d'abril 1918)
Subject
The topic of the resource
Guerre mondiale (1914-1918) -- Périodiques occitans
Humour
Caricatures et dessins humoristiques
Poilus (Guerre mondiale, 1914-1918) -- Périodiques
Description
An account of the resource
Soutien des soldats du sud de la France, Lou Gal est l'un des seuls journaux en occitan qui parut régulièrement pendant la Première Guerre mondiale.
S'y mêlaient contes, chroniques, tableaux de guerre, poèmes et chansons, etc.
Lou Gal - N°68 - 15 avril 1918 (4ème année)
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Bardin, Jean (1893-1966)
Source
A related resource from which the described resource is derived
CIRDÒC - Mediatèca occitana, AG 1
Publisher
An entity responsible for making the resource available
Imprimerie l'Abeille (Montpellier)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1918-04-15
Is Part Of
A related resource in which the described resource is physically or logically included.
<span>Lou Gal </span><a href="http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1851">(Accès à l'ensemble des numéros de la revue)</a>
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
application/pdf
1 vol. (4 p.)
Language
A language of the resource
oci
Type
The nature or genre of the resource
Text
publication en série imprimée
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
<a href="http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1976">http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1976</a>
Rights
Information about rights held in and over the resource
Domaine public/Domeni public
License
A legal document giving official permission to do something with the resource.
Licence ouverte
Relation
A related resource
Vignette : http://www.occitanica.eu/omeka/files/square_thumbnails/c348d1d4654c23295969c549cef8db8c.jpg
http://www.sudoc.fr/039102890
Temporal Coverage
Temporal characteristics of the resource.
19..
Date Modified
Date on which the resource was changed.
2016-05-27 Céline Bartalini
Contributor
An entity responsible for making contributions to the resource
Zidora
Lou Chivaliè
Bardin, Jean (1893-1966)
Jan-Sans-Pèu
Brafamil
Loubet, Joseph (1874-1951)
Bonfils, Louis (1891-1918)
Lou Pourtiè dau Castèl-d'Aiga
Mountmejò
Occitanica
Jeu de métadonnées internes a Occitanica
Portail
Le portail dans la typologie Occitanica
Mediatèca
Sous-Menu
Le sous-menu dans la typologie Occitanica
Bibliotèca
Type de Document
Le type dans la typologie Occitanica
Numéro de revue
Catégorie
La catégorie dans la typologie Occitanica
Documents
Contributeur
Le contributeur à Occitanica
CIRDOC - Institut occitan de cultura
Cançons = Chansons
Correspondéncia=Correspondance
Illustracion dels periodics=Illustration des périodiques
Primièra Guèrra Mondiala = Première Guerre Mondiale
Publicitat dins la premsa=Publicité dans les journaux