-
https://occitanica.eu/files/original/70f34a7d3c896a1cc16217a04dfe017f.jpg
b4963d17d09f62220fccad8bc3a5ac4c
Omeka Image File
The metadata element set that was included in the `files_images` table in previous versions of Omeka. These elements are common to all image files.
Bit Depth
8
Channels
3
Height
468
Width
682
https://occitanica.eu/files/original/af08a1035f458d7d158e9815fd837ed1.pdf
9874212192a42d145e48f02d279d3d90
PDF Text
Text
C.I.O.O.
8tZIERS
Cinquiéma Annada. — N" 90
15 de Mars 1919
Yôu mai èstre sot
que pignastre
ÇViil Proirofcrb*)
Lou Pialut, pecaire!
es estat l'un e l'autre
Redacioun : i5bis, Carrièira Ferdinand-Fabre
Canta lou ìè e tou i5 de chaca mes
MOUNT-PELIÈ
Lou Numerot : Tres SÒUS. Abounament : 4 francs l'an
DOUS ESEMPLES
I a? pas res couma [d'esemples pèr
esclargi una discussioun. La qu'avèn
entemenada aici, sus la poulitica miejournala, gagnarà saique d'èstre esclairada pèr dous esemples 'que l'atualitat
nous oufris.
D'unes de nostes amìcs soun touí íìoc
e tout belugas pèr una acioun poulitica
viva e proumta ; d'autres, pus pausats,
carculoun lous asards de l'entrepresa e
voloun pas parti d'ausida.
Mès, lous uns couma lous autres,
partisans ou no de lalucha entour de las
urnas, sèn d'acòrdi pèr dire que lous
felibres —1 acò's à dire lous patriotas
miejournaus?'— duvoun faire ausi sa
vouès e senti sa voulountat chaca cop
que soun en joc lous interèsses e l'ounou
dau Miejour.
Se sap prou de quantas discussiouns
passiounadas vèn d'èstre l'encausa
l'afaire dau bacin de Briey. Afaire prou
fousca que belèu l'enquésta, das deputats
arribarà pas à desennibouli. I a pamens,
aqui, quicon de soulide : es lou recul espetaclous de 10 ldloumèstres que desacatèt
nostas frountièiras à la velha de la
guerra e que coustèt à la França tant de
rouïnas e tant de sang. Digus a pas
rapelat, à-m-aquela aucasioun, que
lou mii.istre de la guerra de l'epoca
èra M.Messimy. E's lou mème MessimyReculada, quauques jours après, que
bufèt au senatou Gervais l'abouminable
article antimiejournau e antifrancés
contra lous pialuts dau XVma cors. (1)
Aqueles dous ates se seguissoun e
s'aparioun; portoun la marca de la
mèma nervousitat impulsiva e mauadrecha que lou segne Messimy countunièt de manifestàdesempioidins d'autras
circounstenças.
Es un escandale vertadiè, en mèma
tems qu'una prouba maucouranta de*
nosta inchaiença e de noste aflaquiment,
que ges de vouès autourisadas ajoun pas
sinnalat la respounsabilitat grèva que
pesa sus aquel malurous.
I
Segound esemple. Lou ministèri de
« l'Intérieur » vèn de bailà lou jour
à-m-un proujèt que cougava dempioi
longtems, de reforma de la pouliça.
Aquela pretenduda reforma seriè ni mai
ni mens l'estranglament de la mitat dau
pauc que rèsta de las libertats coumunalas. Enlevariè as municipes lou goubèr
de la pouliça pèr lou faire passà dins
las mans das prefèts, agents dau poudé
central. Seriè un nouvèl e terrible outis
de centralisacioun — fourjat à l'oura
ounte tout lou mounde es fourçat de
recounouisse que la centralisacioun
nous estoufa, e que n'en mourissèn.
Es juste de dire qu'acò marca de pas
marchà soulet. Quauques journals —
mèma de Paris — an proutestat,
l'Assouciacioun das maires de França se
boulèga, e seriè pas'n asard que lou
proujèt centralisaire faguèsse blanca.
Es dejà trop qu'age pougut espeh: acò's
la milhouna prouba que la guerra a pas
res aprés as burèus anounimes que nous
goubèrnoun. e qu'es noun soulament
sans eles, mès contre eles que caudrà
coumpliuna reourgsnisacioun pus hbra e
pus veritablament demoucratica dau
païs.
Es ben tout vist que regardaren pas
en nous crousant lous brasses aquela
reourganisecioun, e touta l'obra immensa d'après-guerra.
De quante biais, au juste, ié prendren
part? Es ce que discutan aquesta passa.
Mès sus lou prumiè pount sèn d'acòrdi;
e aquel acòrdi vòu la pena d'èstre
noutat.
Lou CHIVALIÈ
♦♦♦♦♦♦♦♦♦♦♦♦♦♦«♦+«++*+++++++«
NOSTAS
ACAMPADAS
Las prumièiras acampadas das amics dau
Gal nous an precurat lou plesi de passà un
bon moument emé
quauques-uns de
nostes
coulègas souldats : deliberats couma Caussou,
Vernhou, Delpon, Louvis Azéma, L. Teissier,
ou
permissiounàris
couma Ricome, Bardin,
Fred eric Fédière.
Countùniaren chaca dimàs après-soupà de
tène aquelas acampadas,
ounte
toutes , lous
amics e legiguèires dau Gal seran lous ben-
(ì)Renouvelan que cau Iegi, sus aquel sujèt,
lou libre justiciè dau general Carbillet:
Premièrej- armeid'ane divióion du Midi (As burèus
de « l'Eclaireur de Nice » ; 20 sòus).
venguts. Renouvelan que lou rendès-vous es au
café Durand (cantou
de las
carrièiras
de
l'Oustau-de-Vila e dau Palais) e que se manda
pas ges de counvoucaciouns.
Âministracioun:
mpli Si?oniard
Yeiren de segu fossa causas curiousas à ìa
seguida de ìa guerra. Se n'en manca que
J'oustau, ìou grand oustau dau mounde, siège
boutat en ordre e que dins l'oustau dau mounde
lous fougaus de Ias naciouns siègoun en plaça,
à sa plaça.
Es per acâ qu'es bon de mareà — d'ounte
que -9èngoun — lous esfors das patrivtas
cla-Desenfs que, d'ara-en-Iai, dessoublidoun
pas que sous debe's tènoun coumpaga à sous
drecbs.
Dins lou Savoyard de Paris dau ìè de
febriè un redatou proutèsta cronta Ia.s pretenciouns das proujèts Clementeì, Hennessŷ e
tutti quanli que •Ooudrièn que lous dous despartaments de la Sa-ioia dependèssoun de las
regiouns -ienentas ou de JLioun ou de Grenobla. De soun article aboundous derrabaren
pas qu'aquestas regas:
La province de Savoie a toujours formé
une famille très unie par Ies mêmes aspirations. Séparéedes EtatsSardes parlesAIpes,
elle a joui, de ce fait, avant Pannexion d'une
demi-autonomie. En 1860, elle formait un
centre complet au point de vue administratif,
judiciaire, académique et même militaire. Et
Iorsque d'un cceur unanime nous décidâmes,
de notre plein gré, de faire partie de Ia grande
famille frânçaise, spontanément notre nouvelle patrie, à Ia veille du plébiscite et pour
vaincre Ies derniers scrupules de rares habitants, déclara respecter et maintenir nos droits
acquis. Cet engagement a été solennellement
renouvelé depuis; la Savoie demande qu'il
soit tenu.
9, Bd dau Joc-de-Pauma
MOUNT-PELIÈ
posé aucune condition formelle, il n'en reste
pas moins que des engagements ont été pris
vis-à-vis de nos mandants. Au surplus nous
rougirions d'insister. Nous avons Ia parole de
Ia France. II sufflt. »
Couma, nautres, sèn pas de journalishs
francimands, n'a-ièn pas de tout errieja de
galejà noste bra-Oe Sa-ìouiard de quau la proutèsta nous agrada. lant dinna e respetabla
qu'es.
Sa fìsança dins lou bon -ioulé dau Goubèr
la -ìoulèn pas trapà mèmes un pauc riscada,
amai que seguen pagals pèr saupre ce que
■Haloun en tala matèria. lous engajaments das
rèis e dau poude" centrau, dins la debanada
das sièclcs.
Pensan que sans se n'en doutà, Iou redatou
dau Savoj'ard de Paris nous amenislra una
liçou de felibrige que s'amjitifa d'htre presada pèr sa mouderacioun, e• ,sa simpjessa. Oi,
après lous sanfs debe's qu'a-ièn roumplils pendent la guerra nous rèsta' la toc-a' de rríiscoulà Ia França, de la remounlà dins una
gloria dtnna d'ela e de la •ìitoria; pèr acô
faire Houlèn nostes drechs e nosfas libertafs.
JS'a-Oèn de besoun, ara, pèr gagnà la Pas.
J, L,
Lou coumbatanl à soun oustal es retournat,
 trach dins un cantou sas fardas de campagna.
fout soun mounde es aqui: senils, •íièls, sa
(coumpagna)
Parliguent d'aqui, après agudre facb •ialé
las rasous d'ordre ècounoumic, agricola, indus- Que l'i ajuda à cargà soun civil frop arnat...
triaì que lou justifìcoun, lou redatou aprouba
lou -iot dau Counsel generau de SaDoia demandant :
Pèr pourre soupà'mb'ei la nisada a'speral
Mès, cadun es suspres de soun èr de delagna.
Es que I'an remandat pèr aquel lems qvehagna
Qu'en cas de création de rêgions Ia Savoie Jîmb' lous artelsdefora e lou •íèstis'pelhat.
et Ia Hauíe-Savoie constituent avec Chambéry comme capitale, et ce, en vertu des Que, S.V.P. encarales pas sièul cal qu'bou
(rende)
droiis acquis de I'annexion et de la volonté
Iibrement exprimée par Ies populations sa- E cride aici quicon que S>oIe que s'entende:
voyardes en 1860. Ce vceu pieux doit être L'Estat sc f... ica un pauquet trop dal sens(ga'loun;)
celui de tous Ies Savoyards sans distinction
de partis. Nous sommes Français d'abord,
bien sûr, et nous I'avons prouvé; mais nous Lou •iesès lou Pialut, cepoun de ia PATRIA
permeítra-t-on ,de rester néanmoins un peu Pèr cinquante-dpus francs a•iist la còumèdia
savoyards ? Nous avons acquis Ia nationalité Limanca-ia paspus qu'aquel sublime afrount.
française non par droit de conquête, Iibéralité
DELPON-DELASCABRAS .
seigneuriale ou arrangement dynastique, mais
de notre bon vouloir. Si pour Ie don entier
Ganges, ìou 7 de Mars ìŷiŷ.
de nos cceurs et de nos bras nous n'avons
�En marje 'das * Fvlheís de Rovía »
UN PAÍJC DE CRITICA
Dms ÌO-CL trixL
Sìn estats, sèn, esaipe sertn... ás psras
Marcel RICOSE,
embé maó deeenciuaó.
A
Pèr «aupre c« qu'on pensa de la França,
n'eh caú sourii ; couma cau parli dau Clapàs pèr saupre toul ce que i a de bèu dins
nosle païs.
Après aquelas regas, redas couma la davalaca de St-Pèire, escoutàs.
Dins un trin qu'anava de Metz à la frountiéira de Prussa, i aviè dins lou même coumpartiment : un autpmoubilista en vèsta
quior, as pèusses Iongs, à las mans
(soun couma acò quand
de
sallas
portoun pas las
botas aviatou), un mouine gras,grand,bèu de
coulou, galoi parlaire, un garçou d'una trentena d'ans. Toutes dous braves Loerrrens, parlant mai que ben Iou francés, mès agent servit pendant Ia guerra pèr l'AIemagna. I aviè
aussi d'omes grosses emé de capèls pichots
e verds. E de fennas, couifades à Ias * venie
av rabais povrjìn de saison *, E, naturalament, de pialuts.
Lou caufur demandèt au capelan dequé
pensava de Ia França. «Quante bèu pa'ís
guèt l'autre, fasès de Ièis,
!
di-
de reglaments,
redes, michants — soulament, es ben coumode : on Ious seguis pas ; i a pas digus pèr
vou* res
dire.
Touí s'arrenja dins
aquel
tems... » (Acô es vrai pèr Ious reglaments
trasses... e pèr Ious bons). Pioi nous countèt'
una istòria de croumpage de Iièchs vouides
que servissièn pas de res à digus. Après
s'ès-
tre adressat à I'Ihtendença, qu'aviè troubat
l'idèia bona, l'avièn espediat au service de
santat, d'aquel à-m-un autre, pioi encara a
d'autres, pioi au Ministèri... Talament ben
qu'aquel brave
ome (que, pèr soun bonur,
counouissiè pas Moussu Papafardaire) aviè
toul
mandat
faire fîque — sustout que,
sus aquelas enrremièjas, quaucun de pus degourdit aviè agut lou biais de raubà lous
lièchs.
En manjant un moucèl, se parlètderecate;
e I'autre Lourren diguèt que sus Iou front de
Russia lou Alemands
bailavoun pati-pata-
parés a sous omes que se troubavoun oublijats d'avançà pèr avudre quicon à enguli. e Es
lou Iach e Iou burre qu'an perdut la Russia *
diguèt.
Alorslou mecanician salleaspèusses longs
cambièt soun kepi de coustat e desagrafèt
Iou col de sa vèsta.
« Aici, faguèt, es Iou
pinard qu'a sauvat Ia França s. Lous autres
pialuts cridèroun :
<t
Es vrai s ; e ièu : & Viva
Iou Miejour! »
... E bailère un prou Iong poutou à mpun
biddun.
BERNAT DE LA CANOURGA.
D'.eblingen,
21 de felriè 1919,
Lou Gard lengadoucian
En seguida de moun arlicle : « Lou Gard
es en JLengadoc » agère lou plcsi ck rcçauprc
ias feliciìaciouns e' t'aproubacioun coumplcta
de nostes amics Jan Grand e Pau Vezian,
de Galargues ; aproubacioun d'autant mai
preciou.sa quc tous, dous bons felibres escri•Poun en pur prou-iençau roudanenc.
ìoi es i'Âssouciacioun amicala das estudiants dc MountpeJiè qu'afourtis, au noum de
sous membres ouriginàris dau Gard, lou caratèra iengadoucian d'aquel desparlament e sa
•Ooulounlat d'hou demcurà.
Pcnsan qu'aqueli- touhtinlal serà respefada : e coumtan quc ìous^ inhrcssats faran
lou necessàri pèr acj. — J.-S.-P.
Desempioi quauques jours e après
agudre arpentat quau sap quant de lègas,
sèn arribats dinc un pa'ís negre mès pla
lavat (es pas 'stounant: ié piòu pendent
lous sèt jours de la sehmana — sourel
dau Clapàs, ante siès!)
Davans dintrà, Julou de Niana me
disiè: « Saique cau creire qu'aici traparen un tiéulat pèr nous parà de la ploja ». Aubé!.. aviè pas fìnit que vegèren
d'Angleses. Un cop de mai, encara,
anaven èstre lous envitats. N'èra pas
prou saique de nous agudre fach trigoussà nostres osses quinze jours de
seguida pèr nous bailà couma recoumpensala clara vista de noste sot-bougrige.
Anen! la guerra nous a pas encara sanjats e avèn pas dessoublidat d'èstre de
peras.
Caudriè pas creire pamens que vole
aici faire mina de rabougri la valou ni
lou merite de nostres Aliats, mès força
nous es de dire ço que crida trop; vautres jujarés, iéu aurai un pes de mens
sus l'estoumac...
E d'una: vivoun pla. Perdequé, pèr
esemple, couchan dins de palhès ou d'estables sans fioc ni lum pendent qu'aqueles
Moussus cochoun toutes diris de lièchs
(souvent garnits... Paura França!!!) ou
dins de cambras caufadas ante soun lous
mèstres e ante podoun faire varal couma
ié plai ? Se i a 'na vila, Un gros vilage,
es encara Eles qu'aproufítoun dau mouvement e de lás distraciouns. Nauíres,
paures bougres, sèn dins de ramounetages, sarrats e cafits couma de sardas
dinc un barriéu. E pioi, s'anàs aimablament lous pregà de se sarrà un pauquetou pèr faire de large, es couma s'aupetaves à la luna... counprenoun pas pus
lou francimand... ço que i empacha pas
de s'espandi couma d'òli e de se carrà
una pougnada ante nautres nous 'nfournarièn un centenat.
E de dos : travalhoun trop. S'en vei
de tems en tems dous ou tres à chival,
au grand galop sus las routas, pèr faire
virà lou sang à la fennas grossas e empòuri la marmalha. Pioi de touta la journada fan pas que tène lou tuïèu de la
pipa. Se i aviè pas res à faire... passa!
roundinarièn pas, mès desempioi que
e sèn arribats arrestan pas de travalhà,
Avèn coumençat en abord d'entarrà
quauques prussièns que secavoun à la
ploja i a ja tres meses. Ara, amassan
toutes lous oubusses, machinas, vouèturas, araires, etc. eíc. que lous prussèns an laissat un pauc pertout; anan
querre de carbou, de boi, de bricas pèr
lous d'aici. Vous demande un pauc se
l'obra manca, e s'à loga de quità rouvilhà tout aquel mounde aurièn pas
milhou fach de metre tout acò al traval
pèr ajudà à remetre sus pèd una partida
de ce que la guerra a desmoulit ?
Es malurous, mès que voulès?.. Es
antau... e hou vesèn.
Lou
CLÈM.
2 de mars 1919.
mmii
111 BEUI
PENSADAS
S'entend dire de longa aquel mot
qu'es passat en prouvèrbe : « Es feniant
couma un caladaire ». Perqué causi lou
caladaire couma simbèl dau rossige ? Es
que lou mounde an sas rasous : n'en vejaici una istourica e vertadièira.
En 1890, quand lou Presidení de la
Republica Sadi-Carnot venguèt au Clapàs pèr las 'fèstas dau Vlme centenàri
de nosta Universitat, lou Counsel municipau seguèt d'acòrdi pèr voutà lou caladage de touta la carrièira de la Blancariè.
Aquel traval durèt sabe pas quant,
car lous caladaires de l'epoca èroun
autant escarravilhats que lous de ioi,
Dins la banda d'aqueles " travalhaires "
n'i aviè sustout un qu'en qualitat de
poumpiè anava souvent damoussà lou
fioc de soun estoumac dins un cafetou
d'en faça. Plaçava una calada, e zou!
un pichot veire, una calada, un pichot
veire...
— Mès, enfin! ié diguèt un jour una
vielheta dau quartiè qu'aviè arremarcat
aquel coumerce, me sembla que fourçàs
pas trop; acò pot anà : una calada, un
veirou, una calada, un veirou... poudès
ié tène?
Noste ome, sachent pas trop ounte.
penchà soun lum ié respoundèt qu'èra
penible de caladà, que fasiè caud, e
dequé sabe mai.
— Oh! oh! ié faguèt la vielheta en
riguent, soui soulida que s'on sentissiè
vosta camisa, sentiriè mai à m... qu'à
susou.
JAN DE LA CAPELLA-NOVA.
EN LINÛU
m tmm mmi
La rececioun alestida pèr lou coumitat mountpelièirenc das Frencb Hoinej en l'ounou das estu-
Miejoiippy
dao Sièele
x
X¥IIJE
Lou païsan dèu toujour èstre lou
prencipal sujèt de las chifras, es la
foundamenta que porta touta la mecanica immensa de. l'Estàt, abord que de
viní pourcrouns d'abitants, n'i-asegede
païsans.
Pèr tant sàvi que siige un Prince, os
impoussible que fague de lèis pèr countentà toutos sous sujèts: dèu carculà
au pus juste lou comte das malur 'uses
à respèt dau pus grand noumbre poussible d'urouses.
An flsat à Tigranàs un despartament
das mai impourtants dau Reiaume;
Tigranás es capable e n'en soui ben
countent, mès Tigranás es lou mai
capable e vejaqui ce que me pounis.
Lousartsagradablespèr lou Miejonr,
lou-i a:ts utiles pèr lou Nord. p]s pas
que noun i'age prou de floc dins lou
Nord, prou de flèuma dins lou Miejour
pèr que lous prumiès siègoun cultiv: ts
dins l'un e que lous segounds se p: rfeciounoun dins l'autre, mès aquel fioc
aquela flèuma an de besoun de longa
d'ajuda pèr se mantène.
Pèrque lous arls ié flourigoun caudriè de suèns e de bonas graças, e que
lou jardiniè meiourigue la terra... e lou
jardiniè se maucoura ou se negligenta.
« Aime pas que la causas anoun planplan, acô couvèn pas à moun ìme í'antasièirous; iéu, soui pèr lous evenaments urouses ou malurouses, tris es
ou galois, me n^en cau. M'alongue
,;ountent se sièi countent de la gazeta.»
L'anglés que meparlava antau vouiajava desempioi dèch ans pèr veire
d'omes e n'aviè encara vist que de fats.
diants americans acampèt lou divendres 7 de
mars, au fougau dau Grand-Teatre, una foga
de mounde noumbrousa e brilhanta, autouritats
en tèsta.
De l'aloucucioun de benvenguda de
M. Kiihnhollz-Lordat, vice-president dau Coumitat, nous fai gau de cità aqueste passage :
La langue romane jrappera
VOJ
oreilLeó, évoca-
Irice de La Littérature miHral'iannc, que certaiiud'enlre
VOUJ
seront danj doute curieux d'éludier.
ïrouo comprendrez que léi Troubadourá
vence et le<>
Félibreó du Languedoc ont
traceó et font dei e'lèvej.
E
aqueste, què s'endevèn à miranda emé lou
darniè article de noste amic DelpOn :
I/Amérique veiâ avec la Frdnce'... que leó natioiiJ- reslauréeô danô leurj droit,? joienl Le faisceau
deó aspiralions prot'incialej.
Ze.i e'toi/eà de votre
étendard sont l'image de cetle doclrine.
Après, M. lou proufessou Delcourt parlèt en
anglés,
e M. lou capitàni Morgan respoundèt
a'mablament au noum de nosfes ostes d'America.
La courala das estudiants serbes cantèt, pioi
era'un ensemble arremarcat. quauques-uns
sous Cants
naciounals,
Un ourquèstre
E la rececioun s'esperlounguèt, flourida pèr
de
gen'a-,
Aiount-Pelièirencas,
ani-
mada pèr l'entrin galoi de nostes estudiants, e
s'acabèt tard — trop lèu -»- en quitant à toutes
lou milhou das souvenis.
: •:
Es natural qu'un ome, qu'un anglés
méme, age dins lous iols la serenitat
d Artaban, entre:que íòù gaubi de soun
boutel es counstatat.
♦r*
Un ben bon libre pot faire un ben
grand mau : esemple Don QuichoUe.
Cervantès a amoussat en Espagna las
beluguejantas lusous de la Chivalariè
e desempioi l'Espagna a davalat cliaca
jour un pauc mai. Es dangeirous de
gueri de sous pantais, de sas tissas e
de sa chimèras un pople quand pantais
'issas e chimèras fan l'essenca de soun
caratèra e quand soun caratéi-a es bon.
I'a tala fouliè que vau rnilhou que tala
sagessa.
de
fi-anceses, dau tems qu'au bufet ben avitaihat
gracia
•sje
menat
pèr M. Pau André jouguèt d'èrs americans e
la
Un ome qu'a de meriíe gagna fossa
d'aparteni end'una nacioun que n'a pas
ges.
de Pro-
laiôjé des
rajavoun lous milhous- vis dau terraire.
Pialuis deliberats :
ABQUNAS-VOUS !
D'UN
Lou caratèra das poples chania pas.
Lous alemands d'ara ressembloun pan
per pan as alemands de Tacita.
Lou Francésèra dau tems das Cesars
ce qu'es jouta lous Bourbouns, n'en
vej;ìqui una prouba márïifèsta.
Un Gales pèr s'assetà à la taula de
i'Emperaire faguèt present de dous cent
�mila sesterças a l'ouflciè cargat de las
envitaciouns; lou lendeman lou Prince
faguent una venda faguèt ajujà pèr lou
pres de dous ceat mila sesterças una
besougneta au Galés en iè diguent:
« Souparésemé PEmperaire e eounybîat
pèr el mème ».
mSabe pas s'acò's un goust particuliè;
mès me sembla jamai grand lou que
me fai senti que soui pichot.
m
I'a d'omes inestirnables, es aqueles
que bailoun de lèis sajas à un Estat
mau goubernat eque fan mai respetable
uu Esfat adejà respetat. Aqueles omes
sount pas rares mès sount rarament
emplegats.
Se pot que i'age d'ounou dins un païs
ounle lous variets prouspèroun; mès
noun i'a ni ounou, ni coumençança, ni
oumbra d'ounou dins tout païs ounte
lou varletage fai prousperà.
Es f 'ssa deplourable que lou varletage ase tant fach des prougrèts en
Europa, que serie glourious, ioi,pèr un
ministre, de refrescà la croia das varlets devenguts autant pretenciouses que
lous pesouls revenguts.
Que de vatlets oatengoun de plaças
dins las finanças; es bon qu'aquelas
plaças siójoun tengudas per de gents
gratificats de la tissa e dau menesprés
de toutes.
Que se fagoun emplegats dé la douana:
es souvent eceleni quelous drechs dau
Rèi sièjoun fraudats. Mès au mens que
sièjoun forabandits d'aquelas cargas
que demandoun de noublessa dins lous
sentiments, de drechura dins la counduita. A quau n'a nas d'ounou Diéu vous
garde d'acourdà d'ounous.
Traparés belèu de sentiments drechs
encò d'un ome qu'es estat varlet, ió cer
qués pas de sentiments nobles e se n'a,
fugigués-lou, es un scelerat ou lou pus
trassa das umans.
trat, una fenna prenguèt deftous erriontadins
I'aucè que s'en vai e revèn pèr amusà Iou
mounde.
Davasedis à sa bsiia-rnaire • ♦ Se fasianun
pichot tour?.,. J Ái! deques qu'agèt pas dich
aqui! Te I'abïihèt en man de rnêstre è diguèt
â safilha ; e Lûeia, vèni. sauven-nous. ei vendrà quand voudrà». Dinc acò se quitêroun pas,
e tournèroun â l'oustau ensemble.
Tslès, dins Ia nioch, aquel afaire d'aviacioun
travalhava Davaze. E soungèt pèr de bon
qu'èra mountat dedins e que I'aucèl s'èra
envoulat. Toujour mountava, mountava...
enfln s'arrestèt couma pèr miracle davans un
grandpourlau de pourcelêna. TOoun Davaze,
qu'es pas mai vergougnous qu'un autre, vai
tirà I'esquiIIa, e un grand ome, ben vestit, ié
vèn doubri e ié demanda dequé vouliè.
— Vole saupre ounte es que m'atrobe aici.
— Aici sès au cièl. — Au cièl! e couma se
fai ? — Dintràs, e veirés.
Lou pren pèr Ia man e Iou mena dins una
granda sala ounte i aviè de bellas cadièiras
pèr assetà Ious defuníats. E pioi sus una
granda rampa i àviè de Iampas que ftambavoun mai ou mens Ias unas que Ias autras.
— Ah ça! dis Davaze, dequé vôu dire tout
aquelas Iampas ?
— Acò. respond Sant Pèire, es Ias Iampas
de toutes Ious que soun sus la terra. Las que
fîamboun ben es Ious qu'an fossa vida e Ias
que trantalhoun es Ious qué me vendran veire
dins quauques jours.
Vejaqui moun Davaze ben en pena.
— Pourriàs pas, soudis, me faire veire Ia de
ma bella-maire.
— Couma s'apella, vosta bella-maire, e de
quante paì's es ?
— Madama vèusa Picasec, de Vendargues,
Eraut, França.
— Esperàs una minuta que vege Iou nuraerot.
E regardèt sus un grand Iibre.
— Vesès, diguètpioi à Davaze, aquela qu'es
ras d'aquel piliè. Flamba couma un sourel:
vosta bella-maire es pas prèsta de me veni
veire,
— E Ia miêuna ? faguèt Davaze.
— La vostra, me caucargà mas lunetaspèr
Ia íroubà. Tenès, es Ia qu'es à toucà Ia de
vosta bella-maire... es presque morta : avès
pas pèr ioch jours de vida!
Vejaqui moun ome ben en pena e I'enveja
de courri Iou prenguèt, mès tout d'un cop
I'esquiIIa sounèt,
— Escusàs, dîs Sanl Pèire, qu'ane veire
quau es acô.
Quand agèt partit, moun Davaze s'aprocha
de Ia rampa e buta sa Iampa ras de Ia de sa
bella-mairé; e Irempava Ious dets dedins e
fasiè degoutâ l'òli dins Iasiéuna. E chaca fes
disiè: e Tè ! maire Picasec, aqui un an de mai
pèr ièu, e un de mens pèr tus...»
Jamai de sa vida Davaze aviè fach un tant
poulit sounge quand tout d'un cop se dereveIhèt en bramant couma un avugle : aviè mes
soun dets dins la bouca de sa fenna Lùcia que
veniè de lou mordre...
I'a pas d'incounvenient qu'un Estat
LoU PlCHOT-FlL
s'emprunte el mème; es la man senèstra 24dejanviè 1919.
que dèu e que rend à la drecha. Mès
cau que lou dèute siège segu, que lou
pagainent siège esat, fauta de que la
man drecha se seca.
DE L'lTALIAN.
La Vida au Clapàs
Las Cambras - La Fanoa -- Las Fièiras
Àquelas refìessiouns vènoun toutas à
la tusta'imbusta, percequ'es pas perLous Americans soun d'amics, es un afaire
més à las gens qu'au mau de tèsta de entendul; mès sufîs que soun arribats de fresc
pensà de longa.
Ious caudriè pas prene pèr de nouvèls desbar***
Quand n'i a tant que cercoun pèr un que sap
Nostes flàscous vouides an pòu dau tap.
♦♦♦♦♦♦♦♦♦♦♦♦♦♦♦♦♦♦♦♦♦♦♦♦♦♦♦♦♦
Las Lampas
x
Dins un oustau de moun quartiè, vejaici
ço qu'arribêt i a quauques aris.
Davaze dis à sa fenna : e î\nan anà au Clapàs veire voulà Charles Amans» — aquel
Amans èra I'aviatou tant renoumal.
— Se vos, dis la fenna, mès prendren ma
maire.
— Rì! moun Diéu! dequé vos foutre d'aquel
embarras? Avèn pas besoun d'ela...
Enfîn, après una courta disputa, s'en van
driga-draga, e arriboun au Clapàs. Van au
Poligogna ounte se teniè Iou famous aucèl.
Aqui una foula immensa se butava pèr agudre
de bonas plaças ; e zou! au pus fort Ias
pelhas! Cuand tout Iou mo nde :eguèt din-
cals; e cau faire menti Ia dicha : <r s'engarces
pas un amic engarçaràs pas digus s. Dise acò
pèr Ious Iougaires de cambras garnidas,
qu'avièn dejà aumentat sas rendas pendent
Ia guerra, e que vènoun de Ias aumentà encara
mai, ara, soulides que soun de troubà de praticas que pagoun argent tin-tin sans mercandejà. Acò 's pas 'cô. Cau pas que Ious Americans nous prengoun pèrde voulurs, d'abord.
E pioi, e susíout. cau pas que Ious estudiants franceses — ou Ious Franceses pas
estudianís — siègoun à Ia carrièira. Hou cau
pas, qu'es I'inlerèst general de la vila qu'hou
coumanda. Counouissèn un emplegat dau
menistèri dau Traval vengut aici pèr soun
traval e que, à fauta d'apartaments, a Iougat
gamità... Aniana ! Chaca jour fai Iou vai-evèn :acô raporta 3 francs e 9 sòus à I'Interèsl Loucal mèsxié fai pas soun comte d'el.
Amai aquel, rai! es oublijat de restà aici.
Mès avèn pèr esemple, d'estudianls moubilisats à Lioun que, un cop au courrent de Ia
situacioun, parloun de demourà à Lioun ou de
mountà à Paris à Ioga de tournà à MountPeliè. Sèh be urouses d'avudre d'estudìani»
srne?icans mès caudriè pas, pamens, que nous
restèsse pas pus qu'eles e lou « metècàs »:
serian fresses!
. I a un joun à troubà pèr countenlà lout Iou
mounde (franc Ious merchands de sòm qu'an
de sang dc mereanti dins Ias venas); cresèn
que seriè una questioun dinna de retène
I'atencioun d'aqueles Moussus de Ia Coumuna.
Wès aqueles Moussus de Ia Coumuna an
pas I'èr de se virà de res. Coumtaven que,
quand seguèsse pas que Ia vergougna, tendrièn Ia vila un pauc propa, aquesta passa,
pèr amor as estrangès. Ah! ouat! vai te passejà... ou pulèu, no, anes pas te passejl, que
t'enfangariès jusqu'à I'embounigou. Plouviè...
an fach couma â Paris: an quitat plôure — e
nous an quitat chauchilhà. Urousament lou
Cantouniè de Millau a agut pietat de M. Pezet,
qu'en qualitat d'AVeirounés es soun coumpatriola, e 's vengut secà patouls e bachasses.
Brave Cantouniè! es Iou soul que fague ben
soun traval e que demande pas d'aumentaciouns.
D'abord, se demandava una aumentacioun,
seriè rasclat! Es que Ious Moussus de Ia
Canourga soun venguts espargnaires, e badinoun pas sus aquel chapitre. Es pèr acò qu'an
refusat Ious 500 fr. que caliè pèr Ia milhouna
ourganisacioun dau secretariai de Ia Coumuna. Me dirés, belèu, que lou mèma jour an
voutat lous 1000 fr. que caliô per pourre
gardà au Clapàs M. Quin, noste tant brave e
devouat coumissàri central. Es vrai! mès acô
's pas ce mèma, pas de tout ce mêma... Se
coumprenès pas, demandàs à M. Lou CouIhounbèu: vous hou esplicarà milhou que
ièu.
Dinc acô, Iou Counsel municipal a fach
quicon de ben quand a decidat de pas restabli,
pèr aqueste an, la flèira de Pascas. Es
pas'ncara Iou moument, d'efet, de reveire
palhassas e sautembarcas, d'ausi tournà chimbalas et tambours (es vrai qu'avèn be agu*
lou tarabastèri dau cours Vianey e Ious zimboum-boum dau councerl Delorl...).
On dèu veire, pèr Ia fièira de Toussant.
Sans esperà mai, voulèn demandà que se
causigue enfîn couma flèirau un autre rôdou
que I'EspIanada. Nosta bella passejada dèu
pas tournamai, dous cops pêr ari e dous meses
chaca cop, èstretraucada, trepilhada, empouisounada pèr lous flèiraires, sas barracas, sas
roulotas e tout soun sâgat e magat.
Que Ious qu'aimoun Ious perfums coumbinats de Ia susou de crestian, dau petrol fumous, de I'ôli rance e das berlingots Mignon
s'anoun esquichà e caucigà à Ia flèira, ié
meten pas ges d'empachament: tant anaran
au Camp de Manobras couma au Camp de
Mars.
Mès reclaman pèr Ious autres Iou drech de
jouï en pas de I'Esplanada, de se passejâ
tranquilles dins Ias Ièias de platanas, e d'acpuidà sa sounjariè sus Ia balustrada de pèira
entre Ia Gàrdia verda e lou Sant-Loup tout
blu...
JAN-SANS-PÈU.
*****************************
NoSt€S
SoCildatS
LOU COUMANDANT RAYNAL
Dempioi lou 9 de febriè lou Petìt Journal publica un rouman viscut que sourtis de l'ourdinàri e que sanja de las sansònias de chaca jour :
es lou « Fort de Vaux », journal de guerra dau
coumandant Raynal (revendren ÌUS aquela obra
un pauc pus tard).
En anounciant soun nouvèl fulietoun lou
Petit Journal a bailat en prumièira paja la foutougrafìa de l'erouïc ouficiè que porta lou kepi
dftU CjSxaa. de ligna.
Tout Iou mounde, mème lous Parisencs, pir
ia bouca dau coumandant Raynal, podoun se
rendre comte de la ralou das sould*ts qu'*n s«s
casernas à Beziès e en Ate e que se recruícaa
dins notre Miejour lengadoucian.
Ate e Beziès í i^ma
g6m».! 1907-1917 î
Aimarian de legi dins 1* pensada d»u Tifr»
àeqaê pens.a d'acò... — J.-C.-N.
LOU 81
Una quatrièma oitacioun ài'ordre de ì'nrmada
baila au 8ima dreéli à la fourragèir* * d« la
medalba milita'ria. Es una manifica fin de guerra
pèr lou bèu regiment de Mount-Peliè.
Quand çai tournarà, sous briscards l'auran
toutes quitat; n'avèn déjà retroubat de br»ves,
deliberats de fresc, countents qu'es pas de dir*
de retroubà soun Clapàs d* quau »n t*nt nautament mantengut lou renoum.
Serà ben dificille à Mount-Peliè de rendre
l'oumage degut as pialuts dau 8i que l'an lou
mai meritat. E lous proujèts grandasses de
fèstas dau retour rèscoun fossa de mancà sa
toca. Rasou de mai pèr menà à bona fin lou
dau fanioun d'ounou que, dins sa simplicitat, e*
encara belèu ce que s'es troubat de milbou.
*
*«
Lou Clapassiè Rlfrei Chonion counougut
au 416ma autant couma dins soun quartiè jouta
l'escai de Bidasae, es estat citat. Agent de
liasou, blassat dous cops, Chonion-Bidasse,
risoulbous mantenèire dau moural faguèt pas
jamai menti la divisa clapassièira ; « Aici biscan
pas! »
GANJOULETO
Bello Ganjouleto.
Quante èret ardit!
Jout ta petriueto
L'amour s'es cavit ?
Oi, mès pièi encaro,
Toun rèble 's be tèu ?
Toun amic lou sarro,
Un pauc trop belèu.
Quand la nièeh. tout
Oi, on s'en aviso,
[cugo,
Se remarco léu
Souvent, dau-amount,
En veguent la friso
Uno oumbro pessugo
D.e touu negre pèu.
A toun pus redoun.
Pos
Veguère
Diéu! que ta parpalho Tounmenti...
fresc gautilhou,
A lou péu bagnat!
Quant veniè de querre
Que de floc desgalho
Uu tendre poutou.
Toun ièl embrasat'
Mès dequé dèu dire
Ta bouco 's be roujo ? Toun vièl Plan - de [l'Oum,
Belèu, mai d'un eop,
Quand de toun bauch
Lou poutou i voujo
[rire
E s'i pauso trop.
Ausis lou ressoun ?
Dins toun cor, ma bello,
Mès ta petrineto
L'amour espelis;
La fas be couflà ?
Coumo l'iroundello
Toun anco ardideto
Vol faire soun nis
La fas be tibà ?
Grabièl GARRIU
Cazilhac, decembre 1918.
CÉ
EN MEMORIA
Lou 22 dau mes passat es estada dicha à
Sta-Anna la messa de bout de l'an dau joutlioctenent LovVÌS de Solignac, tugat à l'enemic*
Pourtaire d'un bèu noum dau terradou, lou
jouine oufiçiè èra un Miejournau de cor e d'esprit; un de sous camaradas dau 56ma nous
disiè, i a pas longtems encara, emé quanta
afecioun seguissiè Lou Gal e quante amic noste
journalet aviè perdut em'el.
Bailan à sa memòria un souveni esmougut e
recounouissent.
— Nous a fach pena d'aprene la mort de
Jôrdi Mercadier, capoural au i63ma, defuntat
pèr accident en tournant d'Alemagna ounte èra
presouniè. Pregan noste amic Armand Mercadier, soun fraire, e touta sa familha, d'agradà
nostes sincèras coundoulencias.
— La mort despietousa a raubat, dins sous
tres ans, pecaire! lou pichot Rovberí-Didiè,
manidet de noste amic lou proufessou Lpuvis
Thomas, à quau renouvelan lou temouniftge de
nosta entièira simpatia.
�1I
Abonnez-vous à
Pj
L'EeONO.NllSTE
Agrieulteurs
Ccmmerçants
Industriels
Ecrivatns
Fo&tes
Journalistes
fji
1
Votre intérit est de vous adresser à
l'Agence Méridionale
d'Edition et de Publicité
i
9> Bd ]eu-de*Paume. ■— Montpellier
9, Boulevard Jeu-de-Paume, 9
P
MONTPELLIER
Vn an : 6 francs
>
Imprimerie
Maison d'Edition
Agence de Publicité
VILLE DE MONTPELLIER
Se v>os un coustume à la mada
E que te molle couma un gant
Es una causa ben coumoda :
Pren un abithaire elegant.
ATHENÉECINEMA
Drougariè
13, Rue
Boussairolles
POUDEROUX
Lou qu'a las façouns las milhounas
S'atroba Plan de las Coulounas :.
TOUS LES SOIRS:
Représentations à 8 heures et demie
MOUNT-PELIÈ
MOUNT-PELIÈ
MATINÉES:
Jeudis, Dimanches et Fêtes
îỳraye
5, Anciana Plaça de las Couiounas
58, Cappieira {t-Eiiltti, 58
Spectacle Recommandé aux Familles
Oustau de counfiença renoumat dins
lou Clapàs. Tèn las vitras las pus
claras e las pus soulidas, las milhoujjj, nas coulous e touta mena dc drou^ gariè de prumièira qualitat.
Tilms Ariisliques des Premières Marques
ORCHESTRE SYMPHONIQUE
BA'Rr'FVMOTR AV SOVS-SOL
Consommations de Premier Chobí
XXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXŶÍCXXXXX
X
X
X
X
X
X
X
— Digàs Marioun,
X
X
X
D'ounte
vèn
lou
renoum
X
X
De l'atalbè CAUSSE-FEDIÈRE
X
—
Es qu'abilha embé goust
X
X
X
X
Soulide
e
d'un
pris
dous...
X
X
X
X
X
X
* xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx*
#f############^í
J&J&J&JW*J9*J&JW*JS*J&jmj0*J9*J9*j<^
ï
m
STENO-DACTYLOGRAPHIE
rxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx<xxxxx
X
j| Les Grands Magasins de Nouvjeautes
X
| PARIS"MONTPELLIER |
<jj
sonl sans conlredit les mieux assorlis
et vendent meilleur marché que les
jç
$
|> 8, Bd Victor-Hugo, 8 - MONTPELLIER^
X
X
X
X
X
X
^wsr«Aruarofir««r«tsr««r««r»««fir««r
xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxcxxxx -
|,
Dirigée par Mademoiselle MAGLIO
^
Leçons, Courrier, Travaux de Machine
^
plus grandes Maisons de Paris.
Edition de YEconomiste Méridional
LES
Ppoblèmes Economipes de ia Paix
Par
Toujours
Chìc...
....car
M.
GERMAIN
MARTIN
Correspondant de l'Institut
Professeur d économie politique à la Faeulté
de Montpellier
C.I.D.O.
Chapellerie
8ÉZIERS
VIENT DE PARAITRE
2° FASCICULE
La Osíte de Onefre dus pap
rtiiemiip ì iafpanee
En wente dans les principaux dépôls
et à VEconomiste Méridional
9, Boul. Jeu-de-Paume
L'exemp. o fr. 5o— franço o fr. 60
Franco recommandé o fr. 75
Pour les abonnés de YEconomisle
o fr. 40 franco
4
LO>JO>
MONTPELLIER
Q
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Patrimoine écrit occitan:périodiques
Description
An account of the resource
Ce set contient les périodiques numérisés par le CIRDÒC issus des collections des partenaires d'Occitanica
Revista
Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier
Région Administrative
Languedoc-Roussillon
Variante Idiomatique
Languedocien
Aire Culturelle
Languedoc
Type de périodique
Premsa e revistas de guèrra (1914-1918) = Presse et revues de guerre (1914-1918)
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Lou Gal. - Annada 05, n°90 (15 de mars 1919)
Alternative Title
An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.
Lou Gal. - Annada 05, n°90 (15 de març 1919)
Subject
The topic of the resource
Guerre mondiale (1914-1918) -- Périodiques occitans
Humour
Caricatures et dessins humoristiques
Poilus (Guerre mondiale, 1914-1918) -- Périodiques
Description
An account of the resource
Soutien des soldats du sud de la France, Lou Gal est l'un des seuls journaux en occitan qui parut régulièrement pendant la Première Guerre mondiale.
S'y mêlaient contes, chroniques, tableaux de guerre, poèmes et chansons, etc.
Lou Gal - N°90 - 15 mars 1919 (5ème année)
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Bardin, Jean (1893-1966)
Causse, Pierre (1883-1951)
Source
A related resource from which the described resource is derived
CIRDÒC - Mediatèca occitana, AG 1
Publisher
An entity responsible for making the resource available
Imprimerie l'Abeille (Montpellier)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1919-03-15
Is Part Of
A related resource in which the described resource is physically or logically included.
<span>Lou Gal </span><a href="http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1851">(Accès à l'ensemble des numéros de la revue)</a>
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
application/pdf
1 vol. (4 p.)
Language
A language of the resource
oci
Type
The nature or genre of the resource
Text
publication en série imprimée
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
<a href="http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1999">http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1999</a>
Rights
Information about rights held in and over the resource
Domaine public/Domeni public
License
A legal document giving official permission to do something with the resource.
Licence ouverte
Relation
A related resource
Vignette : http://occitanica.org/omeka/files/square_thumbnails/70f34a7d3c896a1cc16217a04dfe017f.jpg
http://www.sudoc.fr/039102890
Temporal Coverage
Temporal characteristics of the resource.
19..
Date Modified
Date on which the resource was changed.
2016-05-30 Céline Bartalini
Contributor
An entity responsible for making contributions to the resource
Lou Chivaliè
Delpon-Delascabras
Bernat de la Canourga
Lou Clèm.
Bardin, Jean (1893-1966)
Lou Pichot-Fil de l'Italian
Jan-Sans-Pèu
Occitanica
Jeu de métadonnées internes a Occitanica
Portail
Le portail dans la typologie Occitanica
Mediatèca
Sous-Menu
Le sous-menu dans la typologie Occitanica
Bibliotèca
Type de Document
Le type dans la typologie Occitanica
Numéro de revue
Catégorie
La catégorie dans la typologie Occitanica
Documents
Contributeur
Le contributeur à Occitanica
CIRDOC - Institut occitan de cultura
Cançons = Chansons
Correspondéncia=Correspondance
Illustracion dels periodics=Illustration des périodiques
Primièra Guèrra Mondiala = Première Guerre Mondiale
Publicitat dins la premsa=Publicité dans les journaux