-
https://occitanica.eu/files/original/2061bb3fe9e5e234542454f8511e144a.jpg
b4963d17d09f62220fccad8bc3a5ac4c
Omeka Image File
The metadata element set that was included in the `files_images` table in previous versions of Omeka. These elements are common to all image files.
Bit Depth
8
Channels
3
Height
468
Width
682
https://occitanica.eu/files/original/7a67eb89bfc4654a6a91d797a531c0db.pdf
8ea8f01e7097ff83fd6ae982c99b5780
PDF Text
Text
C.I.D.O.
Cinqièma Annada. - Nrt 98.
8ÊZIERSJ
Agoust 1919
1@1
anca ii piifii
di&s IOQ Mi de Palayai
ZIQU CQUSÍ
il Qeneral
yèn di lai
Redatioun : i5bis, Carrièira Ferdinand-Fabre
Canta lou lè e lou t5 de chaca mes
MOUNT-PELIÈ
Lou Numerot : Tres sòus. Abounament : 4 francs l'an
La Davalada
— Quand Mount-Peliè seràtoumbat au
reng de Pezenàs, me disiè l'autre jour
quaucun qu'aima soun Clapàs d'un
amour cla-vesent, alors lou mounde
s*avisaran belèu que i aviè quicon à
faire pèr ié gardà, pèr aumentà se pousslble, soun lustre e soun renoum ancians.
Oi. Soulament, alors, serà trop tard.
Seren pas pus qu'una vièlha capitala
descourounada, e quand nostes plours
rendrièn lou Merdansou rasiè . acò
apounchariè pas 'n fus.
Es tems, es juste tems, d'oubri lous
iols e de reflechi. Dejà, à prepaus de la
questioun dau Gard lengadoucian, avèn
vist qu'èren pas de pes à luchà eriié
Marselha; un pauc, saique, perdequ'es
Marselha, mès tamben perdequé i a,
ailai, d'omes d'iniciativa, d'energia e de
voulountat ajudats seriousament pèr las
autouritats pouliticas, soustenguts pèr
una aristoucracia coumerciala inteligenta
e ativa. Aici, lons pouliticaires vous
bailoun de bonas paraulas (que soun pas
mèma elouquentas, pecaire!), lous richasses pourrits d'argent couma un chi
de nièiras, troubant que tout vai ben
d'abord que fan d'afaires e que lou vi
aumenta, se boulègoun pas, quitoun virà
lou bourdet, sans se rendre comte que
toussissoun lou col, à belles paucs, de
la galina as ious d'or.
E acò dura.., jusqu'au jour qu'aurà
prou durat.
Après Marselha. ara, es Toulousa
que nous lèva d'aqui en atirant vers ela
lous païses dau pounent de la regioun
Lengadoc-mieterrenenca. Lèu, la famousa « regioun de Mount-Peliè » serà
estequida à las proupourciouns de
l'Eraut — amai pas, pioique lou ròdou
de Ceta se vira daus Toulousa.
Au soulide, Toulousa a fach ce que
caliè pèr acò. Mès ce pus triste es que
Mount-Peliè apas fach grand causa pèr
hou empachà. Pas grand causa e belèu
pas res.
Q_uau s'estouna d'aquela criminala negligença? Quau proutèsta tout naut?
Ounte soun, au grand jour, estudiadas
las respounsabilitats ?
Poudès cercà ! Pus fort quelou regime
de l'oupinioun publica e de la libra discussioun, i a lou regime de las camaradariès e de las amistats, indulgentas au
pount d'èstre coumpliças.
Cau pas cità de noums, ni asartà
d'allusiouns, cau pas faire, pareis, de
« questiouns de persounas » !
Hé! foutrals, touta la vida, la vida
publica couma l'autra, es pas facha que
de questiouns de persounas. Las teourias
soun bellas, lous prencipes superbes,
lous prougramas manifics, — e, d'alhurs,
lou tres quarts dau tems, se sembloun
toutes. La questioun, la grossa questioun, es de saupre ce que valoun lous
omes qu'an la pretencioun d'encarnà
lous prencipes e de realisà lous prougramas.
Aquela questioun, nous la pausaren
aici, à l'aucasioun — e ensacharen de ié
respondre. N'avèn prou de roullà, barrisca-barrasca, sus una davalada que
nous mena drech au cabus. Voulèn
d'omes qu'ajoun la pougna de sarrà la
mecanica e de remountà lou grimpet.
Lou
CHIVALIÈ.
Aníoor dau ii
La fêsta de Ia vilòria es estada, pareis, mai
que bella à Paris. Aubê! mès Ias prouvinças
(la Province! couma disoun) an pas jamai
agut, mèma en plena guerra, un 14 de julhet
tant pelucre e tant rafalat.
Avèn espediat à Paris toules nostes drapèus, jusqu'as de Ia reserva dela territouriala !
Couma acò Ious fouirouses de Bourdèus,
Ious petouses que fugiguèroun Bertha, Ious
qu'avièn prou de pecugna pèr se metre au
souploch de Ias gognas, an aguttamben (e pèr
Ia mèma rasou) Iou plesi de jouï d'un pus
meravilhous espetacle. Res de pus juste :
aqueles qu'an pas vist de proche Iou teatre
de Ia guerra duvièn êstre à Ias prumièiras pèr
Ias fèstas de Ia pas; cau pas que n'i age
toujour pèr Iou mèmas !
* *
Avèn dounc agut, au Clapas (saique couma
un pauc pertout) una revuda trassa, magriéula,
emê mai que mai de blusalha e de sidis, sans
musica e sans drapèus.
Ou pulèu, me troumpe. I' aviè, couma
musica, Ia clica toujour valhenta de VEsieLla
Aminislraeioun: 9, Bd dau Joc-de-Pauma
blua. E i aviè quauques drapèus d'e soucielats ;
pèr esemple Ious de l'Rveirovnesa, de l'Rmicaía iíaliana e de Ia CovLovnia espagnola,
representant Ias tres chourmas mestressas de
Mount-Peliè. Mès acò fasiè pas Iou mème
efèt.
Urousament pioi, un pauc dins toules Ious
quartiès, faguèroun bal. E es pas pèr dire, Ias
bonas vièlhas dànsas jougadas pèr de braves
pisíouns de familha nous an cambiat, en milhou, dau troulhage derencat e cuèulejaire,
e de Ia musica de Far-\£rest, messes à Ia moda
pèr Ious Yanks encò dau bèu mounde dau
Clapàs. Semblava un goustous recate de mas
coumparat à Ia ratatoulha trop relevada d'un
grand restaurant.
Lou fioc d'artifîce aíirèt au Camp-de-manobras un moulou de mounde que d'abituda
ié metoun pas jamai Iou pèses. Es tout ce
qu'on n'en pot dire de milhou.
*
Lous morts soun pas estals d'à-founs dessoublidats. Lou 13 de julhet, dous centenats
de persounas an seguit Iou pious pelerinage
ourganisat sus sas toumbas pèr I'Assouciacioun das Txlutilats, vèusas e ancians coumbatents. Cau remarcà que Ias autouritats,
tant civilas que mililàrias, an pas pres la pena
de se derenjà.
Lou Iendeman un autre courtège acampava
un centenat de persounas que fasièn, eles,
pulèu una proutestacioun qu'un pelerinage e
que se soun avisats de pensà as morts jusle
pèr ensengà una manifestacioun poulitica.
Nautres aprouban pas de mounlà antau sus
Ias toumbas pèr que Ia vouès porte de pus
naut...
*
* *
Finiguen pèr quicon de pas tant triste.
Pescan aquesta perla dins Iou PP.TIT MÚRIDIONAL dau 27 de julhet, en tèsta d'un article
de TtflIIa Ida R. Sêe, titoulat : Rprès l'Rpoíhéose.
Les mots sont si incolores quand on veut
traduire cette altitude magnifìque de la poule
devant les triomphateurs que seul il semble que
le silence soit assez somptueux.
Lou silença, Madoumaisella Ida, crese
qu'auriè milhou vargut. Pèr se rendre comte
de I'atituda que disès, i a pas qu'à traire un
cop d'iol sus Ia coulecioun de la Vie Parisienne ou anà faire uh tour dins Iou galiniè
vitrat dau Cafè de França.
JAN-SANS-PÈU.
MOUNT-PELIÈ
LOUS ENSULTAIRES
Noste bon counfraire L'Eclaireur de
Nice (editou, hou renouvelan emé plesi,
de la broucadura justicièira dau general
Carbillet sus la manifica atituda dau
XVma cors) a publicat lou 19 de julhet
aquesta nota :
Notre grand confrère parisien La Liberté
publie un relevé des villes marraines et de leurs
filleules. La ville de Nice n'y figure pas ; mais
il y a mieux ; notre confrère ajoute : « Qu'attendent pour -faire le geste de fraternité les villes
comme B..., T..., M..., L..., Nice et cent
autres ? »
Or, chacun sait que la ville de Nice a adopté
la ville de Cambrai, ainsi que les villages de
Réquigny et de Charmes-prés-La Fère.
Nos lecteurs savent aussi que L Eclaireur,
par une souscription, a pu ^contribuer pour
zfo.ooo f. à lareconstruction du village d'Etreux.
Seule, La Liberlé ignore ces faits.
Lous prepaus de La Liberlé nous fan
veni lou bòmi, mès nous estounoun pas.
Lou segne Berthoulat, soun diretou, es
un das pus afeciounats lèca-botas dau
paire La Vitòria (... de Narbouna).
Lou varlet es dinne dau patroun.
Shichola
A quauques nèscis de mous
amics, ainiflousamenl.
M. R.
D'avudre fach soun tems dins Ious c< Chassurs d'Africa » mèstre Coustal, pèr escainoum
Chichola, escoubilhaire assermentat de Ia
vila de Mount-Peliè, abiè gardat, passat Ia
cinquantena, un paucdela brullura dau sourel
que roustis e dau ventque seca. D'èstre estat,
dins sa prima jouinessa, manobre pioi crocamort, mèstre Coustal abiè gardat la fouliè de
Ias grandous. En bloda blanca abiè blanchit
Ia cambra de Ia cousinièira de Moussu d'Espous e plafounat Ious cagàtou dau varlet de
I'Evesque. En Iivita negra abiè ffgurat as
enlarramenís de prumièira classa e, pèr Iou
comíe de nebouts alandaires, pourtat en terra
de bellas caissas de mort ounte de grossas
Iarmas d'argent èroun claveladas.
Aquel jour, que se troubava èslre un dissate
e fèsta de St-Crepin, que couma chacun hou
sap es Iou patroun das courdouniès e merchands de groullas, gregas e sabatas, mèstre
�Coustal, Ias d'avudre 20 ans escoubal Boutounet e tout soun vesinage, leguèt soun
fbuns — disié : 6 monfond a — à soun nebout
c se retlrél à Ia campagna pèr ié coumpli Ious
vots que 20 ans d'erouïsme civica e d'escoubilhas journalièiras abièn fach espeli en soun
cor de croca-mort e. d'escoubilhaire. Riche
d'un centênat de mila francs e d'un moulou
d'idèias, en un cantou de Ia garriga clapassièirabastiguètsounmas. As vist, belèu, Ietou
que me legisses, espausadas quaucas fes à Ia
vitrina das bazars, de pichotas bouètas couvertas de cauquilhas de mar, de cauquilhas
verdas, bluas, jaunas apegadas sus toutes
Ious coustats de la bouèla, cauquilhas de
muscles, d'arcèlis, d'esques, cauquilhas roundas ou pounchudas ou Iarjas
Ebé! Iou
mas de Chichola èra couma una d'aquelas
bouètas. Soulament, èra pus grand. Pendent
dèch ans, pèr tapissà aquel mas de sous
sounges mèstre Coustal e sa miola — sa
miola qu'abiè noum Lucifèr — abièn carrejat
toutas Ias cauquilhas de toutes Ious muscles
manjats pèr Boutounet. Es pas que Chichola
aimava Ia mar mai que Ia mountagna, mès
vouliè quicon d'ouriginal. Agèt unmascouma
pas digus. Unmas-bouèla, unmas que lusissiè
sus toulas las courduras, un mas pausat au
mitan de Ia garriga mauva à I'oumbra blua
d'un pin, couma una grossa banasta cafîda de
muscles e d'arcèlis dessoublidada aqui pèr un
Diéu de Ia pesca. Lou tèulat èra plat, e jout
I'entablament, en images de fièira, tout un
pople de gòbis e de rascassas nadavoun
d'à-agalis, en pouncha ou pèr cuèu, couma
nadoun sus Ias cartas poustalas lous peisses
d'argent au mes d'abriêu. Lou dedins d'aquel
oustau d'un nouvèl genre èra dins Iou goust
dau defora. Mès Iou pus bèu dau dedins èra
Iou c< Saíon ». Las muralhas d'aquel certèn
e Salon » èroun tapissadas de papiè negre
ounte d'anguilas en or èroun representadas,
de pichotas anguilas toutas en or e toutas
gimbladas couma un ressort destibat. Au
plafound, de bèus crans rouges sus found
verd èroun estals pintrats de man de mèstre,
de bèus crans rouges à l'estoufat, que Iusissièn couma un nas. Au mitan dau pavat
mèstre Coustal abiè fach basti une pichota
font; disiè e l'eav ça êgaye » e abiè croumpat
encò de Compèl quatre fautuls e un bufet.
Quand nostre ome agèt fînit de basti, clavelà
pintrà e tapissa, se counsacrèt à I'elevage das
canards.
Pas que das canards. Passava soun tems à
Ious faire manjà, nadà e cagà. Voulièpas que
Ious canards mangèssoun e caguèssoun tout
Ioujour... Lous canards faguèroun ce qu'abièn
de milhou à faire : mouriguèroun. Mès Chichola èra testut couma un ase — abiè vint
ans, chaca jour, escoubat Boutounet que fai
pamens veni Iou bòmi. Recoumencèt sas
esperiençaseà chaca nisada.fasiè Iou serment
de Ious dressà, aqueles canards. Entre tems
jougava dau tambour. Pendent una oura, dos
ouras, assetat dins un fautul Louvis XIII,
davans sa muralha de muscles e d'arcèlis
jout Ia napa Iinda dau cièl de mai ou de
setembre, Mèstre Coustal jougava de marchas. Pioi preniè uu ban. A quelescoubilhaire
en retrèta abiè Ia fouliè de tout netejà. De
longa preniè de bans, n'en preniè tres pèr
jour. Sus lou souèr entarrava sous canards
morts. Quaucas fes.assetát à I'oumbra d'aquej
pin quequilhava davanssoun mas Iou parasol
verd desasfîolhas pounchudas, Iegissiè ì'CEil
de la Police, lou Iegissiè à vouès nauta couma Ious enfants à I'escola quand Iegissoun
Le-che-val-de-mon-pè-re. E Iou ressoun dau
noum de Madame Síeinheil s'enanava mour'
tout lou Iong dascamis que la pota embauma.
tout lou Iong das camis ounte las cigalas
s'èroun taisadas.
Aquel regime durèt una dougena d'annadas;
un souèr d'ivèr, pèr Ia Sta Lùcia, Chichola
mouriguèt — un medeci diguel d'hydrolherapia. Lous vesis Iou pourtèroun en terra.
Couma abiè fach badà fossa mounde, un
counselhè de Ia Coumuna diguètà nMonsievr
Covsíal. à l'esprit original, av méLomane
ciaíingvé. à í'élevevr patiení, au noum de
toutes, vn dernier adiev ».
E chaca mes de mai sa toumba es flourida
de cacalacàs, de cacalacàs rouges couma de
crans à l'estoufat.
Soun nebout erltèt de soun mas... Es Iou
sort das nebouts d'erità das ouncles.
Marcel
RICOSE.
De Fez, au Maroc; 18 de jun 1919.
-9-0-»-
COUMPENSACIOUNS
gggg Lous Americans soun partits. Mès
auren à la Facultat una cadièira de Iiteratura
americana : vai ben. Seriè parfèt se Ias gentas
diacounessas amourousidas das Yanks avièn
decidat sous papanous milhounàris à foundà
emé sous sôus aquela cadièira. Lou gèste seriè
'stat poulit. Acò se fai en America E, couma
a dich Molière, lorsqve svr Ies gens on préiend se régler...
Lou ritou Benoisí vai prene — enfîn !
— sa retrèta. Mès Ia Faculíat de teoulougia
proutestanta de Mountauban vai veni à MountPeliè. La coumpensacioun es larja, sustout
que Benoist vòu pas soulament un Liard.
gggg La reducioun de l'armada francesa e
Ia nouvella reparlicioun de sas unitats faran
proubable perdre au Clapàs un ftoc de sa
garnisoun. Mès M. Morgan a proumés, avans
sa partença, de nous mandà un destacament
de I'Armada dau Salut.
BERLENGA.
-*-e^-
—
L'ACIOUN MIEJOURNALA
MOUNT-PELIÈ. — Las acampadas dau Gal
countùnioun mai ou mens noumbrousas, toujour plenas de franca amistança. En darniè
avèn agut l'ur de reveire nostes coulabouraires
Clement Beauquier e Marcel Bernard, qu'an
regagnat soun depaus. E nous es arribat de
bonas nouvellas de Carles Ricome, perdut au
poste de Sidi-Bou-Knadel (Maroc) e de Tousè
Belloc, remountat à Paris.
Lou rendès-vous es toujour lou dimàs aprèssoupà, cafè Durand, plan de la Canourga.
GANGE. — L'acampada Fabre-d'Oulivct tèn
regulièirament sas sesilhas. Vèn de fourma
soun burèu qu'es antau coumpausat : Preéident,
Garric ; vice-prejident, Mazauric ; óeerelàrió ;
Astruc e Michèu Valat ; clavaire, Fabre ; aéietáoa, Delpon.
En preparacioun, un grand councert lengadoucian que n'en reparlaren, e que s'en parlara.
VILAMANDA. — Una bona nouvella que nous
coumunica l'amic Vié : un groupe de jouinessa
felibrenca, batejat La Cigala, vèn de se fourma
à Vilamanda. Es decidat de faire de bon traval
sustout dins quaucas semanas, quand desmoubilisacioun i aurà rendut sous milhous elements.
:
« L'OUNCLE
—
JOUSÈ»
Jout las inicialasde nostegalant counfraire
Ravous Davray, l'Eclair dau dimenche 6 de
julhet consacra un prumiè-Mount-Peliè à Ia
« nouvella alsaciana » de Delpon-Delascabras.
Davray marca couma se dèu Iou gaubi viéu
e fîn, serious au cop e risouliè, de noste bon
coulabouraire. E mostra Ia pourtada de soun
oubreta, Ia nauta Iiçou qu'espilla, naturalament, d'aquel raconte viscut.
N'en diren pas pus Iong, que toutes Ious
Iegiguèires dau Gal an, soulide, Iegil e avaIourat à soun pres L'OUNCLE JOUSÈ. I agradarà d'aprene que vèn d'èstre editat en un
poulit Iibrilhou, ournal d'una grabadura sus
boideMarcel Bernard, que pourran croumpà,
pèr 10 sòus, dins nostes burèus ou encô de
nostes depausitàris.
SODTBDS1RÏÏSSIA
L'lntrada dins Odessa
Quand 2 ouras agèroun picat au reloge
de la tourre qu'es à l'intrada dau port
(couma la Russia es en avança de 2 ouras
sus la França aici èra pas qne miejour)
nous cridèroun de metre lous « mouturs »
en marcha; e un quart d'oura après èren
en routa pèr dintrà dins la vila.
Lou port e.s barrat pèr : una grilha,
las bastissas de la douana, e de l'autre
coustat pèr lou cami de ferre. Odessa
es bastida sus una coulina dau port;
la vila dis pas res, mès en dedins
es ben poulida. Es estada foundada
pèr Catarina II, e èra en tems ourdinàri la prumièira vila pèr l'espourtacioun dau sucre e dau blad. Couma
estrucioun publica i a una Universitat,
d'Enstituts poulitecnica, internationaus
e agrounoumica, dos escolas militàrias e
de licès. Odessa fourmava una prefetura qu'aministrava en tout un milioun d'abitants ; pèr soun comte la vila
n'aviè 600,000.
En travessant aquela citat pèr anà au
eantounament agèren pas trop lou tems
de veire grand causa. D'abord èren
à-m-aquel moument mai oucupats à
regardà touta aquela banda de mounde
qu'èroun ravits de veire aquel defìlat.
Pèr nous rendre ounte duvièn loujà
nous caliè anà dins un faus-bourg
d'Odessa que s'apelava Peresyp e la
routa pèr i anà la Moscouslsaïa (ou
carrièira de Moscou). Aquel quartiè èra
un das quartiès oubriès e lou bolchevisme ié regnava en méstre; aussi à
noste passage, s'èren estats ben vistes
en vila, aqui nous regardavoun de
michant iol, quaucas fes mèma nous
fasièn veire lou poung.
Enfin arribèren au numerot 90 ouníe
dintrèren. Acò èra una fabrica de machinas agricolas tenguda pèr un Bòchou,
mès que marchava pas pèr lou moument.
Au coustat de la porta se troubava
l'abitacioun dau councierge e dau contramèstre ; à gaucha de la cour i aviè de
grands engars pèr metre las machinas
en reparacioun; au founs, una porta
bailava vers la mar e un atalhè de fourgeroun. La cour èra partajada en dous
dins lou sens de la loungou pèr d'autres
engars, ça que fourmava dos alèias.
Pas pus lèu arribats, nous diguèroun
de metre un tank prèste à marchà à la
porta de darriès, lous autres e dos
mitralhusas à la porta prencipala de
davans, e enfin una mitralhusa à la
porta de la segounda alèia que bailava
aussi sus la carrièira Moscouskaïa. Pèr
couchà nous metèroun dins lou grand
magasin ounte fasièn l'espausicioun de
las machinas.
Lou capitàni diguèt de plaçà una
garda pèr loa souèr embé sentinella
doubla e ordre seguèt dounat de survelhà las intradas, que digus saute pas
la balnstrada que bourdava l'usina sus
lou davans, e sustout en cas de quicon,
anà d'ausida averti lous ouficiès que
loujavoun à coustat dins l'abitacioun dau
Diretou d'una usina d'eletricitat.
Amai i agèsse la vila procha, lous
ouficiès èroun pas mai tranquilles qu'acò
e demouravoun pas liont das omes.
Vous dire s'èroun precauciounouses :
couma las dos usinas se toucavoun,
aguèroun plaça una escala de long de
la muralha que las desseparava; antau
aiirièn pougut veni emé nautres sans
passà pèr defora. E couma tenièn à sa
pèl n'i aviè fossa que courduravoun sous
galouns dejouta las manchas, car lous
bolchewicks aimavoun pas trop lous
ouficiès.
Acò dich revenèn à noste souèr dins
la fabrica de machinas e à la garda que
se prenguèt. Agère pèr moun comte la
chança de prene la facioun deo ouras 1/2
à 7 ouras 1/2. Dins aquel tems i agèt
pas res d'anourmah mès lous que me
remplacèroun entendèroun de cops de
siblet, de cops de fusil e de granadas.
Quand 11 ouras 1/2 arribèroun me
venguòronn derevelha pèr prene dos
ouras de garda de mai. Alors aqui
ausiguère couma eles quauques cops de
fusil, de revolver e de cops de siblet.
Dequ'èra acò ? Hou sabièn pas ; ça que
sabièn es qu'èren pas trop rassurats,
tout acò nous disiè pas res de bon.
Quand lou jour venguèt, pas pus de
bruch, pas res. Nous mandèroun de
tipes ben messes, d'ancians ouficiès rùssis
que counouissièn lou francés e venièn
couma interprètas. Alors nous espliquèroun que lous cops de fusil èroun tirats
pèr lous bolchevistes e lous voulountàris
que s'acoutissièn pèr aqui, e lous cops
de siblet èra lous voulountàris que se
fasièn passà un sinnal reglamentàri e
acò presque chaca 5 minutas pèr veire
se lous qu'èroun de garda mountavoun
sa facioun.
Aquel jour couma nourritura avicn
encara de viéures de desbarcament,
mès après la sautèren tout lou tems,
car avièn pensat de mandà de troupas
mès avièn pas reflechit que lous omes
duvièn manjà; talament que pendent
quauques jours lous Bòchous qu'èroun
en Russia an bailat à l'Intendença pèr
nous ravitalhà de sucre, de cafè, de
bouètas de choucrouta embé de saucissa
do chi. Lou rèsta dau tems seguètpire :
lou singe jouguèt un grand rolle; e
couma à i'estat-major dau general
d'Anselme amai à l'Intendença i aviè
d'ouficiès qu'èroun jasiòus, passèroun un
mercat emé de bouchès de sa religioun
que nous bailavoun de salla car, sacrificada sibant la lèi de Mouïsa, que se
poudiè pas counservà soulament un jour
ou que caliè faire bouli pendent tres
senmanas pèr la poudre manjà.
Nous permetèroun d'anà pèr groupes
de 4 ou 5 faire un tour de vila. Odessa
es interessanta e es prou ben tenguda ;
las carrièiras soun grandas e ben pavadas, en causa de la nèu que las tapa
en ivèr; estent caladadas i a pas ges
de fangas ; las prencipalas carrièiras
soun las de Ribas, Poutchlcine, Preobrajensky, etc... Las glèisas ourtoudossas soun poulidas au cop d'iol;
chaca glèisa a mai d'un clouquiè, e à
loga d'èstre pounchuts se terminoun pèr
un dome; la majouritat soun tèuladas
d'ardouèsas que brilhoun au sourel.
Lou popes ou capelans ourtoudosses
an toutes lous pèusses longs e soun
couifats d'una toca, vestits d'una granda
rauba, sembloun de juges franceses;
dins la glèisa soun à pauc près couma
aici. I a pas ges d'autals, mès simplament ouficioum davans una granda porta.
Lous entarraments soun precedats de
crouses e de bandièiras pourtadas pèr
de souïsses, que soun mens ou mai
noumbrousas e poulidas siloun laclassa;
lous courbilhards soun vitrats de pertout.
�Lou Rùssis soun mai fanaticas pèr la
religioun que lous Franceses. Çhiand
passoun davans la glèisa toutes s'arrèstoun, fan facîa à la porta, pausoun lou
capèl e fan sous tres sinnes de crous.
La religioun defend de toucà as passerats e as pijouns, aussi lous clouquiès
n'en soun roumplits e dins las carrièiras,
pijouns e aucèls soun pas espaurugats,
se viroun pas. Quand nautres n'en
tugaven quaucun, rescava pasres qu'un
Rùsssi lou ramassèsse ; au countràri
fasiè sous sinnes de crous en lous regardant. Fossa mounde dins sas cours
ou sous jardis plaçoun dins un aubre
una cabaneta ounte lous aucèls vènoun
nisà : acò ié porta bonur. Dins Odessa
i aviè ta-mben una poulida glèisa catoulica.
Ce que i aviè dins la vila de rigolò
èra las vouèturas, pus pichotas que las
nostas à 2 plaças, e que poudièn au
besoun se transfourmà en trainèuquand
la nèu toumbava; las rodas minças
couma de rodas de bicicleta, tengudas
pèr de michanís ressorts, vous fasièn
tassà lou cuéu quand passaves dins un
trauc. Lous chivals ferrats à glaça
avièn pas que la pèl e lous osses : las
gens troubavoun pas pèr manjà, alors
pensàs que las bèstias la sautavoun ;
journalament vesiès un chival que toumbava de feblessa au mitan de la carrièra, lou tiravoun pèr coustat de long
dau troutadou, un pau de palha jouta la
tèsta, e lou laissavoun aqui jusqua que
siègue mort, ce que tardava pas à arribà.
Restavoun espandits 3 pu 4 jours roumplits de grossas mouscas, alors una
carreta touta caissounada, estacada
emé de fiéus de fierre, veniè l'enlevà.
Lous couchès pourtavoun un bounet
pialut e una granda roupa sarrada à la
talha pèr una centura, e las coussas se
fasièn pagà! Quand dise «pagà», vole
dire en argent rùssi, perdequè quand
sèn arribats à Odessa. pèr 100 francs
franceses aviès 3oo roubles rùssis, e au
mes d'abriéu quand nousfiquèroun defora
pèr 100 francs aviès i5oo roubles (edire
qu'avans la guerra lou rouble valiè
cinquanta sòus franceses). Pèr sanjà,
èra curious : anaven davans las bancas,
alors vesièn un moulou de tipes, toutes
jasiòus, que sabièn quauques mots de
francés, que venièn nous assecutà pèr
nous sanjà; se fasièn concurrença lous
uns as autres, arribava souvent qu'à
6 ouras sanjaves lou double de ça
qu'aviès sanjat à 3 ouras. Se faguèt
emissioun sus emissioun de bilhets de
banca, que lous fabricants de faussa
mouneda n'en proufitèroun : aussi caliè
faire atencioun, autrament se lou bilhet
èra pas bon vous lou refusavoun.
Una causa remarcanta es que dins las
carrièiras i a pas ges de pissouèrs ; es
pas rare de veire lou mounde pissà de
long d'una muralha ou dintrà dins un
oustau pèr se soulajà. Lous Rùssis
soun pas riches, mès an de linge, couma se dis, car mèma dins lou bèu mounde pèr se moucà se servissoun de sous
dets, e vous mandoun acò d'una bella
manièra, e acaboun de se fretà embé
qu'à 10 ouras. L'espetacle es divisat en
3 partidas; 1/ cinemà, 2- councert,
3-bal. Cau ajustà que dins lous quartiès
oubriès passoun pas un bal sans jougà
« la Marselhesa » qu'es pèr eles lou cant
revouluciounàri : tout lou mounde se
lèva, pausa lou capèl e dis pas un mot.
Amai la vida siègue dura lous cafès
avièn toujour de mounde que prenièn
lou cafè au lach ou lou tè, e l'abituda
es que dins lous grands cafès lous cliants
manjoun de gatèus fins noun pas que
dins lous cafès de quartiès manjoun de
peisses (arengs, veirats ou pichotas sardas) salats.Lou teatre ou l'Operà d'Odessa es
poulit e lous artistes soun recercats. Ai
assistat à las representaciouns de Carmen e de La Toóca; ma fe ! lous atous
avièn de vouès agreablas mès pèr coumprene quicon de ce que disièn, èren
courts.
Lous trams que circulavoun dins la
vila marchavoun pas pus, i aviè pas d'eletricitat perdequé i aviè pas de carbou
en causa que lous oubriès voulièn pas
travalhà (vesès couma las causas s'endevènoun : amai qu'aici acò arribe pas !
es pas à souvetà, liont d'aqui, mès enfin...); alors lous couchès fasièn couma
lous d'aici an fach à l'epoca de la grèva
das trams, vendemiavoun. E lous fausbourgs èroun servits pèr lous mèmes
trams sus rals mès tirats pèr de chivals,
ou alors de carriots à bancs toutes mau
foututs que poudièn quità tout lou viage
en plan au mitan de la carrièira d'un
moument à l'autre.
Lous camis de ferre caufavoun au
boi, aussi, la nioch, de la chiminièira
sourtissiè de milhouns de belugas, èra
pire qu'un fioc d'artifice, e lou trin marchava à 5 ou 6 à l'oura. I aviè mème
de machinas que prenièn de pressioun
pèr faire 70 ou 80 kiloumèstres e quand
aquela batuda èra finida restavoun en
routa jusqua qu'agèssoun prou de pressioun pèr n'en refaire 70 ou 80 de mai.
A Odessa se parlava mai bòchou que
francés ; alailous souldats bòchous èroun
libres e se passejavoun couma nautres
dins la vila. Una fes rescountrère un
pichot que veniè d'un licè e nous demandèt se sabièn parlà alemand. Naturalament, respoundèren que no ; el noûs
repliquèt en michant francés que sabiè
parlà bòchou, qu'acò ié servissiè mai
que d'aprene lou francés, parlava rùssi
qu'èra la lenga de soun païs e que sabiè
juste lous mots necessàris pèr se faire
coumprene pèr lous Franceses ; e ajustèt : « Françaid, paj aimer bocbe, pourtanl
soldaL bocbe bon ». Pas de besoun devous
dire que l'engulère couma un poumpiè ;
s'èra estat un pauc pus grand. auriè jougat à la gogna. Une autra fes, una fenuaque lougava garnità-m-un Clapassiè,
qu'èra alai proufessou de francés, me
diguèt que tout anava milhou quand lous
Alemands goubernavoun que dempioi
que lous Aliats se ié troubavoun.
Nosta coumpaniè metèt una secioun
de garda dins lou quartiè Colosouska ;
éroun loujats dins una fabrica de cirage
tenguda pèr un Francés, mès fasièn la
cousina dins l'usina à coustat, dirijada
lou moucadou.
Pèr nourritura, soun groumands, man- pèr un Alemand que fabricava censadajoun fossa charcutariè, peis salat, mès ment de lampetas emé de vièlhas bouèpas fossa recate. Buvoun pas de vi, pas tas (qu'avièn prou bon biais), mès qu'en
que de tè, de cafè e una espèca de co- realitat fasiè de municiouns pèr lous
gnac. Sas ouras de repas soun 2 ouras bòchous. Una perquisicioun faguèt desdau tantost e 10 ouras de vèspre ;' aussi soutà de caissas de granadas, d'oubulous cinemàs jogoun à 7 ouras 1/2 jus- ses de tout calibre, destinats noun pèr
l'Alçmagna, pioiqu'èren en tems d'armisfice, mès èra pèr lous « bolchewicki ».
Aqui Odessa
au commençament,
quand i arribèren, e lou veiren un autre
cop lou jour que lous bolchevistes nous
couvidèroun à parti.
PlERROU DAS CARMES.
-O-®.*.
Lon ^mmrmû
i I@i Bamo:n&èÌ
— M'ensegnariàs pas un bon doumestica ? (disiè l'autre jour lau ramounet dau
mas de l'Oum à un croca-mort, dins StPèire) Aqueste moument lous omes soun
tant rares !...
—- Si fèt (respoundèt lou croca-mort)
poudès pas milhou toumbà. Ai ce que
vous cau, e sans anà pus liont, aici mèma, dins la catedrala. E lou pode recoumandà, i a de íems que lou vese faire !
Pèr èstre un bon doumestica, es un bon
doumestica : chaca jour doubris e barra
las portas, servis las messas, mes lou
vin blancs dins las buretas sans lou tastà, aluma e damoussa las candellas, respond as batèmas, mariages, etc, plaça
las cadièiras, espoussalous tapisses.Pèr
esemple, escoupis pas sus las estrenas.
Quand un canounge vòu dintrà dins lou
chor, doubris la porta en se ié crouquant
davans embé tant de respèt que lou nas
ié sentis lons talous. E pioi, es pas pèr
dire, quau que siègue que lou coumande,
un marquis ou un escoubilhaire, courris,
voula, es toujour prèste, soulament...
Aqui lou croca-mort s'arrestèt.
■— Dequé ? dequé ? faguèt douçament
lou ramounet impacient.
Lou croca-mort èra toujour mut.
— Dequé ? dequé ? cridèt pus fort
lou ramounet tout estabourdit. Diable !
diable ! parlàs, enfin !
Lou croca-mort se decidèt à countunià :
— Un cop, diguèt, i aviè un ome
qu'èra medeci e que vouliè pas que seguèsse lou dich. Pèr lou faire counveni
qu'hou èra, ié caliè bailà de cops de
bastou, es pas que quand i avièn prou
bailat de cops de bilhot que ié fasièn
dire qu'èra medeci. Ebé ! noste ome es
couma acò : es doumestica, mès pèr i
hou faire avouà, qu'es doumesticajamai !
ou ié caudriè foutre de bravas roustas...
Juste ! avès de chança : l'avès aici que
vèn.
De fèt, couma aqueles diablous que
sourtissoun d'una bouèía, un pichot ome
davalava dau chor, amb'una calota sus
la tèstà, un mantau blu sus soun ventrou, un plumèu d'una man, una escouba de l'aut'ra, travessava balandrin-balandran sus sa« cambetas (las cambetas,
acò empacha pas d'èstre serjant) embé
sa cambetas en kŷrie eleisOn...
Lou ramounet regardava, regardava,
embabouchit.
— Hé ! vous troumpàs, diguèt à la
fin : es pas el, acò ! lou counouisse. Un
cop venguèt à Balharguet e se diguèt
alors (el hou disiè à tout lou mounde,
d'abord) qu'èra lou secretàri de Mounsegnou.
— Aubé saique ! respoundèt lou croca-mort. Counouisse toutes lous secretàris de l'Avesque, toutes messius fort
distingats, mès aquel n'es pas.
Pioi, tout d'un cop, après un moument de reflessioun :
— Tamben se pot, diguèt lou crocamort. Aqueles Messius en toutes una
taula, un burèu que ié metoun toutes
sous papafards, acò s'apella un secretàri, acò's un moble, es en boi. Couma
acò. tamben! voste ome es proubablament un secretàri, mès un secretàri...
de boi, e un moble de prumièira !
CACARACA.
P. S. —■ Nous vènoun de dire que lou
vesièn pas pus à St-Pèire; saique aurà
seguit lou ramounet.
(R0UNl(A DE CANCE
X
. Dous Councerts
Dimenche 29 de jun avèn agut la joia
de reveire una Earmessa, après cinq
ans de guerra. La pas nous l'atournada
ambé lous subrevivents eros dal grand
chaple; e cau dire que l'argent que se
fagqèt èra destinat à l'aubouracioun
d'un mounument as efants de Gange
morts pèr la França*Journadamaniflca
e Rarmessaengoulida. Ce que se remarquèt lou mai l'après-dinnà es la Dansa
de las Trelhas, esocutada ambè la
miìhouna gracia pèr una ribambella de
fllhetas pacientament apresas pèrquauqu'un de bon goust.
A bon goust quau aima e fai renaisse
nostas coustumas, nostes jocs, noste
parlà, e pèr acò n'aguèn, à la velhada,
au councert, ounte de manidetas vestidas en mametas noust antèroun en cor
un cant pla reússit.
Citaren pas toutes lous numerots,
milhous sus milhous Diren tant soulament que Delpon-Delascabras aguèt un
gr.-ind succès dins sas pouêsìas dal terraire.
ACò e lou rèsta prouba que lou public
n'es revengut de las bacniquellas parisencas e qu'aima mai cent cops ça qu'es
noste. Felicitaren lous ourganisaires
d'hou avudre coumprèse d'avadre dounat à sa fèsta aquel caratèra regiounal
que lus a fach la pus granda part de
soun succès.
Aici 's una equipa que nvrita d'èstre
sinnala; soun pas douge, soun siès :
Guy, Marius Valat, Roux, Merle, Jeanjean, Palloc ; ges an pas vint an de toutes sièis, mès se pansoun un pauc
aquis:
« Amics, diguèiounas ancians coumbateats, mutilats, blassats, à ias vènsas
deguerra, anan fà 'na vesprada recreativa e toutes lous sòus qu'auren fach
set an pèr vautres. »
Lou councert s'es fach, lou dissate
5 de julhet, e estat fach ! la recèta a
despassat de sabe pas qiant ço que
s'esperava, d'un brave boutoún de
guèta ! e lous pichots ourfanèls, gracia
à n-aquela bona jouvença, tastaran un
pauquet dejoia e belèu una cousteleta,
ço que manca à mai d'un dempioi que
lou papanou i es pas pus.
Counvèn de felicità aqueles j 0 u v e n1 s
e pèr mai d'una rasoun. Esqu'à despart
decous bon cor, desous bon sentirnents
i a entre eles l'unioun, l'union coumplida en defora de touta idièia poulitica
e rèligiousa. Toujour n'es pasestat antal, d'aulres tems, es pèr acò que lus
cridan : bravò I Vauíres que sès lageneracioun que monta, avès engoulit la
bonadraiha, tenès vous'naqui, acoump'irès de ben bonas e bellas causas.
Tenès vous 'n couma hou fasè's à'
l'amistat e à la frairejacipun vostes
ainats sus lou í'ront an pas f'ach autrament pèr avudre la vitòria.
Demandàs-hou, s'es pas vrai (;o que
•vous disèn aqui) as dous jouines mutilats, Teissounièira e Verdiè, que faguès
veni de l'Escola dau Clapàs, aqueles
dous erouïcas borgnes, pèr nous jouyà
« Lou dous avugles» que nous f'aguôroun embousounà autant que vautres
e quelous remercian tabè.
>*-e~e-
CROUNIQUETA
¥ku Lucullus.
MOONT-PELIÈ • — Gracias siègoun rendudas
à XÂmicala de L'EócoLa Pigier, que vèn de nous
rajouini de cinq ans. Lou dimenche 6 de julhet
à Lucullus, a fach sa fèsta, una fèsta entrina e
charmanta, que nous a renouvelat lou souveni
de journadas deliciousas d'avans la guerra.
Tems manific,
teletas
claras, mourrets
friands, sourrires e flous. Rebòbi alestit de
prumièira pèr Mèstre Estèbe qu'a pas perdut,
au front, soun tour de man, Discours das
segnes Gibert, "VVarnery, Ferrasse, e(c... E bal
agradiéu que be talament, qu'esperlounguèt prou
tard la tantoussada.
Tout lou mounde s'en anèt countent, emé lou
soul regrèt que- seguèsse tard d'à bona oura.
Lou Gal, aimablament counvidat, felicita sincèrament M. lou president Maillet-Bourgeois,
diretou de l'Escola Pigier, l'amic Rafaèl Ducros, e toutes lous ourganisaires d'aquela fèsta
mai que ben reiissida.
�Agriculteurs
Commerçants
Industriels
En uenta as burèus dau «GAL»
Abonnez-vous à
ÏP
Obía
l/^C()>0\IIvSf K
Ecrivjains
Poètes
Journalistes
Gocimplèta
d'AuGUSTE
E
ClRILLA
Votre intérêt esl de vous adresser à
l'Ágence Méridionale
d'Edition et de Publicité
RlGAUD
pouètas mount-pelièirencs
9,
9, Bd Jeu-de^Paume. — Monlpellier
Edicioun de 1845
Bouleuard Jeu-de-Paume, Q
MONTPELLIER
DOS
un coustume à la moda
E que te molle couma un gant
Es una causa ben coumoda :
Pren un abilhaire elegant.
Lou qu'a las façouns las milhounas
S'atroba Plan de las Coulounas :
2$raye
X XXXXXXXXXXXXXXXX ^XXXXXCXXXXX
X
X
x
X
SÇ
Les Grands Magasins de Nouueautés
%
I
Drougane
fPOUDEROUX
|PARIS-MONTPELLIER|
sont sans conlredit les mieux assortis
et vendent meilleur ' marché que les
plus grandes Maisons de Paris.
X
5£
$Ç
X
5C
JÇ
||
X
X
X
XXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXCXXXXX
$
t
t>irigée par Mademoiselle MAGLIO
Leçons, Courrier, Travaux de Machine
XXXXX9XXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXX
X
X
X
X
X
X
— Digàs Marioun,
X
X
X
X
D'ounte
v>èn
lou
renoum
X
X
X
X
De l'atalbè CAUSSE-FEDIÈRE
X
X
— Es qu'abilha embé goust
X
X
X
X
Soulide
e
d'un
pris
dous...
X
X
X
X
X
X
xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx
MOUNT-PELIÈ
Oustau de counfiença renoumat dins
lou Clapàs. Tèn las vtitras las pus
claras e las pus soulidas, las milbounas coulous e touta mena de drou^ gariè de prumièira qualitat.
STENO-DACTYLOGRAPHIE
y 8, Bd Victor-Hugo, 8 -
56
t
' "Mí "lèmîifftoa;"
MOUNT-PELIÈ
(Jappieipa St-GaiitfBiïi,
56,
$
5, Anciana Plaça de las Coulounas
MONTPELLIER *§
F0&TBAITS de BBIOÏÏI
—
RIEN DE PLUS BEAU
27, rue Aiguillerie, 2.7
Portraiís au pastel c< pleine pâte » peinture à l'huile, dessin et agrandissement, toutes dimensions.
Garantis ressemblants et inaltérables, même d'après photographies détériorées ou blanchies. ^
Cartes-postales et cartes de luxe defianf toute eoncurrenee. Jflelier de pose au rez-de-ebaussee.
N
.
J3
JJ.
Les portraits d'art sont signés par l'artiste.
Prii et renseignements franco.
G-ros
et Détsuil
EMILE VILLARET CÍ.D.O.
■2
Toujours
Chic...
car
(J
Imprimerie
Maison d'Edition
Agence de Publicité
Costa : 3 l'rancs
Vn an : 6 francs
Se
1
1,
RUE
DES
BALANCES,
4J§
Chapellerie
ôfZIERS
MONTPELLIER
FIL du Gheval Vert
FIL sur carte
FIL pour Confection....
la douz 13.50
la boite
3,60
les2i gn 0.G5
4
-98-
GRAND ASSORTIMENT DE BAS ET CHAUSSETTES
à partir de 2 fr, 45
ALVAYRAC
hausse
^hÌC >íSE5T^>2SSSK^
A IA GAVOTTE
AU CHAT NOIR
»7-49. Grande-Rue
Grand choix de PANTOUFLES eî SANDALES
ASSORTIMENT de
Bancìes brodêes, Denìeiles, Parfumene,
LOVJO.V
MONTPELLIER
Peignes, Corsels, Gants, etc. etc.
Réduetion
5°JTÌ
aux Demobiiisés
Imp.de l'aEconomiste Méridionai» 9, Bd du Jeu-de-Paume, Montpelller
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Patrimoine écrit occitan:périodiques
Description
An account of the resource
Ce set contient les périodiques numérisés par le CIRDÒC issus des collections des partenaires d'Occitanica
Revista
Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier
Région Administrative
Languedoc-Roussillon
Variante Idiomatique
Languedocien
Aire Culturelle
Languedoc
Type de périodique
Premsa e revistas de guèrra (1914-1918) = Presse et revues de guerre (1914-1918)
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Lou Gal. - Annada 05, n°98 (agoust 1919)
Alternative Title
An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.
Lou Gal. - Annada 05, n°98 (agost 1919)
Subject
The topic of the resource
Guerre mondiale (1914-1918) -- Périodiques occitans
Humour
Caricatures et dessins humoristiques
Poilus (Guerre mondiale, 1914-1918) -- Périodiques
Description
An account of the resource
Soutien des soldats du sud de la France, Lou Gal est l'un des seuls journaux en occitan qui parut régulièrement pendant la Première Guerre mondiale.
S'y mêlaient contes, chroniques, tableaux de guerre, poèmes et chansons, etc.
Lou Gal - N°98 - Août 1919 (5ème année)
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Bardin, Jean (1893-1966)
Causse, Pierre (1883-1951)
Source
A related resource from which the described resource is derived
CIRDÒC - Mediatèca occitana, AG 1
Publisher
An entity responsible for making the resource available
Imprimerie de l'"Économiste Méridional" (Montpellier)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1919-08
Is Part Of
A related resource in which the described resource is physically or logically included.
<span>Lou Gal </span><a href="http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1851">(Accès à l'ensemble des numéros de la revue)</a>
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
application/pdf
1 vol. (4 p.)
Language
A language of the resource
oci
Type
The nature or genre of the resource
Text
publication en série imprimée
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
<a href="http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/2007">http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/2007</a>
Rights
Information about rights held in and over the resource
Domaine public/Domeni public
License
A legal document giving official permission to do something with the resource.
Licence ouverte
Relation
A related resource
Vignette : http://occitanica.org/omeka/files/square_thumbnails/2061bb3fe9e5e234542454f8511e144a.jpg
http://www.sudoc.fr/039102890
Temporal Coverage
Temporal characteristics of the resource.
19..
Date Modified
Date on which the resource was changed.
2016-05-30
Contributor
An entity responsible for making contributions to the resource
Lou Chivaliè
Jan-Sans-Pèu
Ricose, Marcel
Berlenga
Pierrou das Carmes
Occitanica
Jeu de métadonnées internes a Occitanica
Portail
Le portail dans la typologie Occitanica
Mediatèca
Sous-Menu
Le sous-menu dans la typologie Occitanica
Bibliotèca
Type de Document
Le type dans la typologie Occitanica
Numéro de revue
Catégorie
La catégorie dans la typologie Occitanica
Documents
Contributeur
Le contributeur à Occitanica
CIRDOC - Institut occitan de cultura
Cançons = Chansons
Correspondéncia=Correspondance
Illustracion dels periodics=Illustration des périodiques
Primièra Guèrra Mondiala = Première Guerre Mondiale
Publicitat dins la premsa=Publicité dans les journaux