-
https://occitanica.eu/files/original/ca09cfa3d905a7f796ab2375583e33a1.jpg
a47c8e3430a69c1b0edc3099f1526ebf
https://occitanica.eu/files/original/257c4d8f9ce20927a3b3e8428582253d.jpg
78eb9478805906ff0fafeb5c8b483a2b
https://occitanica.eu/files/original/ac9dfb6ba7b26b0a10e988f5824eb8be.jpg
7fbf25cdee6409c417463c54ee80cb47
https://occitanica.eu/files/original/e3fc74fdb64fdd76c1187f89260c2cf4.jpg
e16f775ad34164efc428ab450109bc85
https://occitanica.eu/files/original/1d94442c200b30a1bd842198431a6332.xml
e6bb41b7d21e3b13fa2f5f082529b6af
https://occitanica.eu/files/original/73148cfaa53ab2e076d4e0dce7b046a6.pdf
f7d89e3cfa529db58ff6f2ceb6dd4ff1
PDF Text
Text
Estudis
JEAN-MARIE SARPOULET1
LOS PURMIÈRS DECENIS DEUS
RECLAMS DE BIARN E GASCOUGNE 2
Per citar aqueste document :
Jean-Marie Sarpoulet, « Los purmèrs decenis deus Reclams de Biarn e Gascougne »,
Occitanica.eu, Estudis, [en linha], mes en linha lo 10 de decembre de 2013.
Permalien : www.occitanica.eu/campus/Reclams_JMSarpoulet_11122013_oc
1
Jean-Marie Sarpoulet es inspector pedagogic regionau d’occitan dens l’academia de Bordèu. Doctor en lètras
de l’universitat Bordèu III, agregat de lètras modernas, certificat d’occitan, a publicat en 2005 a las prèmsas
universitàrias de Bordèu Les débuts des Reclams de Biarn e Gascougne, revue occitane en Gascogne, 18971920.
2
Lo nom de la revista cambiè tres còps de grafia : a la debuta, Reclams de Biarn e Gascounhe, puish segon la
grafia de l’escòla Reclams de Biarn e Gascougne, puish Reclams de Biarn e Gasconha, e enfin, en abracar
Reclams.
1
�Reclams cent ans a
Son dus trebucs peu qui se vòu gahar ad aqueth monument de la literatura occitana que
representan los Reclams (monument a l’un còp per lo contienut, la durada, la qualitat deus
escriuts.) Purmèr, l’anocronism qui voleré har deus òmes — e de la rialas hemnas… — qui an
bastit la revista dens las darrèras annadas deu sègle XIXau autres « nosautres », portaires de
nostras problematicas e emparats a una literatura mondiala qui s’es estructurada après dus
conflictes mondiaus, milions de mòrts, la crisi de las nacionalitats e la pujada de la
mondialization ; après, la hrèita de perspectiva, qui haré préner « l’anar de la susfacia de las
causas » per modificacion d’estructuras socialas : atau, Anna-Maria Thiesse, despuish un pauc
mes de vint ans, a muishat a de bon coma s’elab « l’invencion de França »3 e, au-delà, la
« naishença de las identitats nacionalas. »4 A precisat coma, en valorizar/ lo passat e la
ruralitat, los promotors de las lengas e de las culturas regionalas rasseguran shens de lo voler
las populacions inquiètas per l’entrada dens una modernitat industriala.
De qué s’ageish ?
En 1897, l’occitan es la lenga majoritària deu grand Sud-oèst. La serà encara un bon quart de
sègle5, puish, damb l’efèit, enter autres, de l’escolarizacion, de la purmèra guèrra mondiala e
de l’exòdi rurau, deisharà pauc a pauc la plaça au francés, dinc a n’estar pas mes compresa
que per, au mièlher, un quart deus abitants d’aquesta region a la debuta deu sègle XXIau 6. La
literatura occitan, qui estó fondatora a l’Edat-Mejana, plan illustrada au sègle XVIau e
renaishentista autanlèu la mitat deu sècle XIXau a l’èst de l’airau lingüistic, es encara, solide,
quasiment totalament desconeishuda d’aqueths locutors. Es au bèth còr d’aqueth
esquarterament que van nàisher los Reclams.
En Bearn, l’occitan, lenga d’Estat dinc a 1621, estó encara utilizada dens un emplèc public
dinc a la Revolucion francesa. Au sègle XIXau, lenga de comunicacion fòrça majoritària dens
la populacion, es presenta a l’escriut dens los jornaus mercés a bilhets de polemistas
(Larroque, Chesnelong, Planté…) mès tanben dens antologias de cants e recuelhs poetics
(Vignacourt, Navarrot, Bataille-Furet…), Vastin Lespy publica en 1880 son Dictionnaire
béarnais ancien et moderne. Es sus aqueth terralhèr que vad, après una virada deus felibres
parisians en 1890, purmèr una escòla felibrenca en 1896 7, puish, un an mes tard, una revista,
Reclams de Biarn e Gascounhe qui se balha per tòca d’« entertiéner lo culte deu parlar deus
ajòus, guardar las tradicions, sauvar l’amna de nostras províncias. »8
L’Escole Gastoû-Fébus, deu nom d’aqueth bragard prince deus Pirenèus, apareish alavetz
coma una « forma element » de la vasta e disparièra mosaïca felibrenca e coma una « formaestructura » qui organiza las diversas participacions de l’airau gasconofòne (que poderam
notar l’importanta creishença deu nombre deus abonats : partits de mensh de 200 abonats en
1898, los Reclams n’avón un pauc mes de 500 en 1908.) Atau, naishuda a la debuta damb la
3
Anne-Marie Thiesse, Ils apprenaient la France, Paris, Maison des Sciences de l’homme, 1997.
Anne-Marie Thiesse, La création des identités nationales, Paris, Seuil, 1999.
5
Lo trabalh realizat per l’Edouard Bourciez qui demanda dens la medisha tempora la traduccion d’una version
modificada de la Parabole de l’enfant prodigue per los regents aquitans, muisha una lenga plan conservada,
quitament a l’interior de las ciutats coma Bordèu.
6
Lo legidor poderà se referir damb interès a l’enquista sociolingüistica realizada a la demanda deu conselh
regionau d’Aquitània, l’Estat-Drac Aquitània e los cinc departaments aquitans : Présence, pratiques et
représentations de la langue occitane en Aquitaine, Région Aquitaine, avril 2009 [en ligne] :
http://aquitaine.fr/IMG/pdf/Enquete_linguistique.pdf
7
Lo purmèr president es Adrien Planté, lo tesaurèr es Pierre-Daniel Lafore e lo secretari es Miquèu de Camelat. I
a dus presidents d’aunor, Isidore Salles e Vastin Lespy.
8
Lettre circulaire d’Adrien Planté, 1896 (tèxte reprodusit dens J.-M. Sarpoulet, op.cit., p. 229-230)
4
2
�participacion deus Bearnés e deus Bigordans, l’Escòla s’obreish lèu a Landés, Gersés e a
quauques Girondins.
Lo legidor va véder, devath sos uèlhs, s’inventar una literatura e se botar en plaça una
literaritat. E quitament literaritats au pluriau.
Los fondators trabalhan mes d’un obrador, precisament, deu punt de vista lingüistic, purmèr
(quina lenga utilizar, coma l’escríver, que díser ?) e deu punt de vista culturau (quina cultura
transmèter, coma la transmèter, coma espandir la literatura gascona, quina plaça har au musèu
per « conservar ».)
Aquò dit, ne se cau pas enganar. Lo monde actiu, dens los Reclams, coma dens tota
associacion, n’estón pas jamès fòrça nombrós. Au mièi deus autor, son tostemps los medish
noms qui tornan.
Lo temps de las normativization
Per fixar la grafia, après d’importantas e frutècas debatudas 9, l’Escòla hè la crida au titulari de
la cadièra de « Langues et littératures du Sud-Ouest » de l’Universitat de Bordèu, lo professor
Edouard Bourciez. En tornar sus unas causidas graficas de Lespy e en se fondar suus trabalhs
de l’Escòla de 1899, Borciez torna préner dens sa nòrma de 1900 lo còde grafic deu francés,
manca per los fonèmas qui non i existan pas o pas mes : la consonanta palatala sonoritzada /ʎ/
notada <lh> e las diftongues divèrsas.
En medish temps que la question de la normativizacion grafica se pausa la question de la
normativizacion lingüistica : quina lenga utilizar, en partir de quina varietat lingüistica
elaborar la nòrma… ? D’un biaish fòrça modèrne, d’uns, coma Camelat, ensajan a de bon de
renviar a la tradicion literària deu Bearn e de pausar la distància necessària enter una varianta
literària e lo parlar deus vilatges, mes es en de balas fàcia a d’autres autors qui se refèran a la
« lenga deu pòple » que cau parlar se ne volem pas que « lo pòple » se destorna deus objectius
de l’Escòla. Una comission deu diccionari non produiserà pas ren.
Que díser ?
Un deus purmèrs trabalhs de l’Escòla es d’ajudar sons lectors a se recaptar son istòria
passada. Per aquò har, los Reclams publican una seria d’articles sus la tradicion populara,
autanplan coma suus moments de la vita que suus mites ligats au broishami. Balhan tanben
tèxtes mes suu passat literari, de lenga d’òc o en francés suus tèmas regionaus. Enfin, van
tanben de cap a l’istòria regionala mercés a l’estudi de tèxtes ancians o au raconte
d’eveniments fondators. Pauc de trabalh, au contre, suus jòcs tradicionaus, a despart quauques
paginas sus l’opausicion entre la corsa landesa d’un costat e la corrida a l’espanhòla de
l’autre.
Que soi paisan, rèi de la tèrra…10
Dens los Reclams, coma dens tota la literatura regionalista d’expression francesa, l’eròi es lo
paisan. Aqueth imatge s’opausa clarament a la vision que pòrtan los romans de Flaubert, Zola
o quitament de Maupassant per qui lo paisan damora l’element endarrerat d’una civilizacion
9
Autanlèu los purmèrs numèros de Reclams, Pierre-Daniel Lafore, qui signava Yan dou Bousquet, publiquèt
« Notes orthographiques » qui hasèvan lo punt suus elements de desacòrd entre los autors e los qui hasèvan
consensus. Tornam díser qu’ad aquera epòca, uns autors pensavan lo gascon venèva deu grec e notavan lo son
/k/ per un <k>.
10
Andrèu Baudorre, « qu’èm paysâs », Reclams, mai 1906, p. 97-98 et Reclams, novembre 1906, p. 275.
3
�barrada, politicament conservatora. Aqueth imatge deu monde agricòla se dobla alavetz d’una
importanta crisi financèra, ligada au desinterès de la borgesia rentièra qui s’estima mes
d’investir dens los empronts d’estat. Aqueth contre-pè literari deus Reclams pòrta donc una
vision ideologica : en perpausar una vision positiva deu paisan, pair neuricèr, eròi d’una
geografia ideala aus accents detz-ueiteimistas meslèu que personatge deus temps modèrnes,
tornan parlar de l’atge d’aur qu’estón los temps quan se parlava occitan. Totun, quan lo
42,60 % de la la populacion activa francèsa es compausada d’agricultors, non n’i a pas nat au
miei deus membres de l’Escòla ni au miei deus autors.
La lenga e las marcas de la tradicion eran sauvadas, e lhèu espandidas a travers los jòcs
floraus, las hèstas felibrencas qui metevan en scèna la paraula publica de la lenga e tanben per
lo musèu de Mauvezin qui representavan un modèle de musèu de las arts e de las tradicions
popularas.
L’Escòla : lo devís e lo reau…
L’Escòla viu dens son sègle. Afronta donc la question escolara : coma contribuar a transmèter
la lenga per lo biaish de l’Escòla de la Republica. La question es complèxa. Degun ne capita
vertadèrament a la trencar. Es tostemps defenut de parlar la lenga a l’escòla primaria 11. Solide,
los Reclams organizan concors escolars, sos membres crean recuelhs de versions, manuaus
d’istòria locala. Los membres de l’Escòla devienuts ministres ne hèn pas grand causa per
permèter a la lenga d’estar ensenhada : l’idea de la lenga una e indivisibla se construseish un
còp las lengas e culturas regionalas definidas coma provincialas. Respècte ad aquò, lo devís
politic de Reclams damora fosc : la « granda causa de decentralisacion regionalista e de
liberacion nacionala » aimava de díser a la debuta deu sègle son capdau, Adrian Planté qui
pòrta en era la dialectica de la « petita e de la granda patria » ne desemboca pas sus ren. Cau
estar « bons Gascons per estar bons Francés. » D’uns, coma Filadèlfa de Gerde o Miquèu de
Camelat an perpausicions mes claras, mes damoraràn minoritaris, lhèu marginaus, dens un
mitan qui, se reconèish – dab difficultats – lor engèni literari, marcandeja la reconeishença de
çò de parlat per aqueths patriòtas gascons… La Granda Guèrra arriba sus aquò qui torna bàter
las cartas e fonda estranhament l’ideologia nacionala sus lo murtre de milèrs de gojats vienuts
de totas las regions de França.
Après la Granda Guèrra, l’incapacitat de Reclams a se renovelar tematicament coma a
despassar las contradiccions internas de son devís ne deu pas s’estujar darrèr los quauques
caps d’òbra que publican. Lo public se desinterèssa d’una produccion qui, benlèu, non sap li
parlar.
Reclams a la perfin
Arribats au cap deu viatge, lo legidor atentiu poderà aver degrèu que los autors deu començar
deus Reclams ne sian pas anats pro luenh dens la normativizacion lingüistica, que sas causidas
politicas sian estadas tèbas, e qu’en soma, plan sovent, la revista ne posca aparéisher que
coma una revista francesa, de còps d’expression occitana. Mes ne cau pas desbrembar los dus
trebucs qu’avèm signalats en introduccion : los Reclams an realizat un trabalh qui ne coneish
que pauc de precedent dens tota l’istòria literaria occitana. Mercés ad eths, non s’es pas jamès
autan escriut en gascon, sos autors an codificat la lenga, perpausat subjèctes, escriut caps
d’òbras de portada universala. E subertot, an fecondat tota la renaishença literària, lingüistica
e culturala de l’oèst deu maine linguïstic occitan que podem véder uèi.
11
L’article 15 deu reglament escolar de Basses-Pyrénées indica a de bon « le français sera seul d’usage dans
l’école. » Tornam díser que la doctrina francesa venent de l’inspector generau Carré es d’ensenhar en frencés,
shens passar per las traduccions (citat dens L. R., « Las loéngues de case », Reclams, novembre 1902, p. 235.)
4
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Campus
Estudis
Région Administrative
Aquitaine
Variante Idiomatique
Gascon
Aire Culturelle
Béarn
Gascogne
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
<!DOCTYPE html>
<html>
<head>
</head>
<body>
Los purmèrs decenis deus <em>Reclams de Biarn e Gascougne / </em>Jean-Marie Sarpoulet
</body>
</html>
Los purmèrs decenis deus Reclams de Biarn e Gascougne / Jean-Marie Sarpoulet
Subject
The topic of the resource
Occitan (langue) -- Périodiques
Littérature occitane -- Périodiques
Gascon (dialecte) -- Périodiques
Littérature gasconne -- Périodiques
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Sarpoulet, Jean-Marie
Publisher
An entity responsible for making the resource available
CIRDÒC - Mediatèca occitana
Date Created
Date of creation of the resource.
11/12/2013
Relation
A related resource
<!DOCTYPE html>
<html>
<head>
</head>
<body>
http://occitanica.eu/omeka/admin/files/show/1761
</body>
</html>
Type
The nature or genre of the resource
Text
ressource numérique native
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
http://purl.org/occitanica/campus/Reclams_JMSarpoulet_11122013_oc
Alternative Title
An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.
Los purmèrs decenis deus Reclams de Biarn e Gascougne / Jean-Marie Sarpoulet
Los purmèrs decenis deus Reclams de Biarn e Gascougne / Jean-Marie Sarpoulet
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
application/pdf
Language
A language of the resource
oci
Temporal Coverage
Temporal characteristics of the resource.
18..
19..
Description
An account of the resource
<!DOCTYPE html>
<html>
<head>
</head>
<body>
<div style="text-align: justify;">Cet article de Jean-Marie Sarpoulet, inspecteur pédagogique pour l'occitan dans l'académie de Bordeaux, retrace le contexte des deux premières décennies (1897-1920) de publication de la revue <em>Reclams</em>.</div>
<div style="text-align: justify;">Vous pouvez consulter sur Occitanica <a href="http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/2019">l'ensemble des numéros de la revue</a>, depuis 1897, année de sa première parution, jusqu'en 1945.</div>
</body>
</html>
<!DOCTYPE html>
<html>
<head>
</head>
<body>
<div style="text-align: justify;">Aqueste article de Jean-Marie Sarpoulet, inspector pedagogic per l'occitan dins l'academia de Bordèu, presenta lo contèxt dels dos purmèrs decennis (1897-1920) de publicacion de la revista Reclams. <br /><br /></div>
<div style="text-align: justify;">Podètz consultar sus Occitanica <a href="http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/2019">l'integralitat dels numeròs de la revista</a>, de 1897, annada de sa primièra parucion fins a 1945.</div>
</body>
</html>
Has Version
A related resource that is a version, edition, or adaptation of the described resource.
<!DOCTYPE html>
<html>
<head>
</head>
<body>
<a href="http://occitanica.eu/omeka/items/show/3331">Version française de l'article</a>
</body>
</html>
Date Modified
Date on which the resource was changed.
2017-04-12 Jeanne-Marie Vazelle
Occitanica
Jeu de métadonnées internes a Occitanica
Portail
Le portail dans la typologie Occitanica
Mediatèca
Sous-Menu
Le sous-menu dans la typologie Occitanica
Campus
Type de Document
Le type dans la typologie Occitanica
Article scientifique
Catégorie
La catégorie dans la typologie Occitanica
Ressources scientifiques
Contributeur
Le contributeur à Occitanica
CIRDOC - Institut occitan de cultura