<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<item xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" itemId="3460" public="1" featured="0" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="https://occitanica.eu/items/show/3460?output=omeka-xml" accessDate="2026-03-16T00:57:12+01:00">
  <fileContainer>
    <file fileId="1866" order="1">
      <src>https://occitanica.eu/files/original/b59334ba7d07f8d9786c0331b21297bc.jpg</src>
      <authentication>d4f3fa7665a86b6ee95107b4c2a70de4</authentication>
    </file>
    <file fileId="141731" order="2">
      <src>https://occitanica.eu/files/original/16f771fbe5d8baa3f698321bbecccdb4.pdf</src>
      <authentication>e64d501817981413e6af5537363a5950</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="9">
          <name>PDF Text</name>
          <description/>
          <elementContainer>
            <element elementId="175">
              <name>Text</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="679950">
                  <text>Lors DELHOSTAL
Majoral del FcUibritge

ENSAG

DE GLOSSARI BOTANIC
'

AUVERNHAT
Extrait de la REVUE OC
Septembre-D~oembre 1932

CI RDOC

111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111

OC0038271

CARCASSONNE LES IMPRIMERIES GABELLE
-1933-

PRIX: 3 fr.

�oJf,, /,~ ~

,/;!Lois DELHOSTAL
Majoral del

Félibritge

ENSAG

DE GLOSSARI BOTANIC
AUVERNHAT
Extrait de la REVUE OC
Septembre-Décembre 193_2

tJ.!IUD.
lllii$

- CARCASSONNE LES IMPRIMERIES GABELLE
---1933---

p~

�ÈNSAè
DE GLOSSARI BOTANIC AUVERNHAT
per Lois Delhostal, majoral del Felibritge

Dins sa revista de novembre 1924, la societat « La Solidaritat Avai•
ronesa » publicava j{).s la signatura de l'abat H. CosTE, mort dempueis,
un estudi de granda valor, l'autor fasent autoritat coma botanista., suls
noms populars de las erbas e plantas dins l'encontrada d'Aubrac. Un tal
trabalh podiá pas passar sens estre remarcat d·e mon avisat amic lo
poeta e critic, C. Gandilhón - Gens-d' Armes. Aquest, n,0:11 solament me'n
parlet, mas me demande,t se podriá pas, a temps perdut, engenhar
meteissa obr.1 pel Cantau. Aquel pretzfach m'espaurucava, mas, quora
agueri legit l'estudi de nostre vesin, vegueri que força erbas se sonavan parier dins l' Avairón e per aicí. E. Rhodes, qu'era al corrent, se
faguet un plaser de me prestar la tiera dels noms qu'el aviá pJo,g ut amassar dins son caire de Murat.
Un jorn parleri de mon ensag al jove felibre L. Levadioux. El que
demora a Riom de Limanha mas que coneis per i aver passat força mesadas l'encontrada de Rofiac a l'orle del Cantau e de la Corresa, aviá meteis
sicap. De mai coma aviá p1osat dins lo Glossari de Michalias d'Embert e
dins un estudi de De Ribier de Cheyssac de Mauriac, se tr,o bava que sa
garba e la mia ajustadas, donavan per l' Auvernha una colhida mai larga
que cap plus al jorn d'uei. Aitau es nascut lo trabalh que baili aici. Segurament i se troba pas tot ; quauques noms servats dins una encontrada
son oblidats dins l'autra e cau tombar sus una persona que ne faga us
davant vautres. Per quauques plantas n'avem res .trobat, d'autres un jiO•rn
seràn plus urós. Es a remarcar que sovent doas erbas se sonan parierament, es que .lors qualitats, lors biais d'estre, lor color, los emplecs que
se'n fa ne son l'encausa. Cau pas cercar aicí una obra saberuda, mas
mon pretzfach serà util als curiós dins l'avenidor e los 10-ccitans i posaràn
d'entresenhes esparpalhats.
Donam Lo nom latin e lo nom francés entre parentesis ; aquelas designacions son en acordi amb la nomenclatura de la &lt;&lt; Flore complète de la
France et de ln Suisse », de G. Bonnicr e G. de Lay,ens.
Abet, (Abies, fr. sapin) : aquela
forma s,e troba encara al Lioràn
qu'a gardat dt: bels boses d'aquel
aubre ; mas un bocin pertot ganha lo mot Sapin, vengu!. Sap a
Mauriac. Un endrech plantat de
saps se sona Sapiniera. La saba
quora monta, la prima, se dis
Larda. Se'n amassa dins de las

botelhas e l,os. pagés l'abocan sus
las trencadas per las far tampar.
Abricotier, (Armeniaca vulgaris, fr.
abricotier) : aquel aubre es pauc
plantat dins tot un tros de l' Auvernha freja, son fruch se sona
simp1ament abricot.
Acacia, (Robiizia pseudacacia, fr.
robinier) : se troba dins los
boses e lo marren,

�2

LOIS DELHÓSTAL

Aconit, Sin. Erba de la fora , (Aco-

nitum, fr. aconit) : se troba dins
los endrechs umorents de montanha.
Aigreta : veire Auselha.
Adrelher : Sin. Drelher.
Aglan : v,e ire Garric.
Agradolier : veire Guindolier.
Aire, (Vacci(lium Myrtillus, fr. airelle myrtille) : amb los aires se
fa dels confiments. Fresc aquel
fruch se manja sol o amb del vin
sucrat. Dempueis quauquas .annadas se fa tambén secar per estre
vendut als erboristas. Se troba
un aire de fruch blanc ; a Tiezac,
1,os pastres lo sonan Ase blanc.
Alas: Sin. Presents.
Alh, (Allium sativum, fr. ail cultivé) : lo cap de l'alh se, s•ona Cabossa e cada tras de la cabassa es
una Alha. Se dis que fos alhs
semenats diins la luna novela fan
qu'una alba. L'alh es ,e mplegat
contra los verms dels enfants, Pot
tanbén far tombar la butada de la
sang dins las ve.n as.
Amelier, (Amygdalus communis, fr.
amandier commun) : aquel aubre
es pas conegut en Auvel'nha, mas
son fruch es pe·r tot cercat e s,o~
nat Amela.
Amora : Sin. Mora.
Amadon, (Galium Mollugo , fr. gaillet blanc).
Ampalhau : Sin. Rosergue.
Ampon, (Rubus idaeus, fr. framboisier) : aquel mot es de Mauriac ;
en Limanha se troba Amporier e
la frucha se dis Amporai. Dins lo
Carladés, la planta se sona Frambosier ·e lo fruch Framboisa; a
Prunet, s,e dis tanbén Ase. Es pas
besonh de dire qu'aquel fruch
s'amassa peis oonfiments e per estre manjat solet.
Amporai, Amporier, veire Ampòn.
Anders (Erba dels), (Sempervivum,
fr. joubarbe) : a Rofiac se dis mai
Barbajou ; a Mauriac se troba en_
cara sonada Erba de la talhadura.
Son primier nom dis pro que
s'emplega per aquela malaudia de
la pel (herpes).
Angelica, (Angelica silvestris, fr.
angélique).

Aniuce : Sin. Arnu.ç ou.
Api, Sin. Lapi, (apium grav,,:olens,

fr. céleri) : A Mauriac, api design a Ja planta salvatja (fr. ache de
montagne) e },a planta cultivada
se dis Eiressel.
Areda, Aredón : Sin. Porraca.
Argentas: Sin. Gantas.
Argent perdut : Sin. Negril.
Arnica, (Arnica Montana, fr. aruica) : la fl,or se serva dins de l'aigarden,t, s'emplega per levar los
cops o per acatar las plagas e
nafras.
Arnuçou (Bunium bulbo-castanum,
fr. terre-noix) : A Murat, Mauriac,
Embert se dis Aniuce. La raitz es
cercada peis enfants e subretot
peis singlars que lauran la terra,
la modilhan per se'n noirir.
Arresta-biou : Sin. Cessa-biou,
(Ononis repens, fr. bugrane) : son
nom ven de la força d,e sas raitz.
Aubar : Sin. Sause.
Aubespin : Sin. Espina.
Au.b um, (fr. Aubier) : aquel nom
sona dins un aubre llO• tro~- que ·
t·o ca la rusca e qu'es de color
blanca e tendre ; es aquel bos
que cussona lo primier.
Aulanier, Avelanier, (Corylus Avelana, fr. noisetier) : lo fruch se
sona Aulana o Avelana. Lo gross,a
aulana empel,ad,a e aboriva se dis
Aulana ostenca del nom del mes
d'ost.
Aurelha d'ase, Erba de la trencada, (Symphytum, fr. consou-

de) : lo nom dis pro l'us que se'n
fa quora la pel trenca, subretot a

las tetinas de I,as vacas ; de mai
pot servir contra las estorsas.
Aurelha de cabra, (Colchicum aulumnale, fr. colchique d'automne) : a Mauriac se dis Ceba de
prat, a Rofiac Polota ; vas Bleslas se sona Fridereta.
Aurelha de rat, (Hieracium pilosella, H. auricula, fr. épervière).
Auriol, veire Castanha.
Aussent, (Arthemisia absinthium,
fr. absinthe) : aquela ,e rba es bona contra los verms ; lo vin
d'aussent apetissa ; es recomandat a I.as femnas al moment de

las reglas.

�GLOSSARI BOTANIC AUVERNHAT

Auselha, (Rumex acetosa, fr. oseil-

le) : se dis Aigreta a Mauriac.
Auseral, (Acer campestre, fr. érable) : lo nom auvernhat sembla
estre una marrida forma del mot
lengadociàn e provençau Argelabre ; se'n pol dire tant mai
d'aquel de Mauriac Avasabre.
Avasabre : Sin. Auseral.
Ase : veire Ampon e Mora.
Ase blanc, veire Aire
Babelhón, Babet, (fr. Pomme de

pin) : se dis a Embert ; en anant
sul Forés se troba la forma Belot;
dins la Limanha se sona Rufet. de
l'ufe, gr,o,ssier ; dins lo Cantan sr
dis Pinha. Aquel darrier mot ser.
vís tanbén a sonar las gatas de
favas acobladas. Aquela idea de
sarrat, se troba dins l'expressión:
Lo bestiau pinhat manja melhor.
Balai, (Sarothamnus scoparius, fr.
genet à balai) : se dis solament
dins l'encontrada de Thiers
· veire Ginest.
Baraban, veire Caga-liech.
Barba de boc, veire Bochin.
Barba de cabra, Erba de marfondement, (Spiraea ulmaria,

fr. ulmaire).
Sin.
d·el:s).

BarbaJou :

Anders

(erba

Barbarin, (Bunias erucago, fr. bu-

nias fausse-Roquette).
Barta, Bartàs : sona a Prunet un

camp de nautas ginestas, en
d'autres luocs es un bo•sc.
Bauma : Sin. Mauva.
Baume, (Tmiacetum Balsamita, fr.
tanaisie
balsamite,
herbe-aucoq) : aquel nom es emplegat
dins l'encontrada de Rofiac.
Beç, (Betula alba, fr. bouleau) : un
bose de bes es una Beçada. A
Mauriac, aquel aubre se dis B/ai,
mot derivat de segur de balai.
Encara uei amb las brancas del
beç se fa de balatjas e de balatjons o fretadors.
Bedissa, (Salix, fr. saule) : las
flaujas que se podon trenar se
sonan Bedissons, .a tort Bl'isons.
Bela • Margarida,
(Ranunculus
aquatilis, fr. renoncule aquatique,
grenouillette).

3

Beleta: Sin. Betaraba.
Belot : Sin Babet.
Betaraba, (Beta vulgaris, fr. Bette-

rave) : se dis tanbén Beleta, la
raitz servís de manjussa al bestiau. En Limanha se semena la
betaraba sucriera.
Bladeta : Sin. Blavairola.
Bladre, (Acer Pseudo-Platanus, fr.
sycomore).
Blai : Sin. Beç.
Blanqueta (Erba de. l,a), Erba de
las verrugas, (Chelidonium majus, fr. Chélidofoe) : aquel nom
reverta lo mot francimand Belaire que servís tanbén a sonar
aquela planta que s'emplega per
garir las verrugas, i s'escrasa
dessus.
Blat : Sin. Sega, Segol.
Blat d'Espanha : Sin. Mis.
Blat marcenc : Sin. Marcesca.
Blat Negre, (Polygonum Fagopyrmn, fr. sarrasin) : 110 gran noirís
la polalha. La farina de bla1 negre es emplegada per far las fa.
rinetas o petarinas, los farcs o
ponta.ris, los borious. Aquela
planta crenha la calor, dos jorns
de vent sip,ledre e la flor es rostida. Lacal semenar plan clar talament que l'esproverbi dis de
prendre lo semén dins la pocha
e non dins un sac.
Blavairola,
Bladeta, (Centaurea
Cyanus, fr. bleuet) : lo primier
nom ven de la color de la flor, lo
segond de l'endr.e ch ont creis la
planta. A Mauriac se dis Bluvairo!a ; en d'autres endrechs Blavarel.
Bleda, (beta vulgaris, fr. poirée) :
s'emplega dins los farcs, las costas se manjan a la saussa blanca.
Riuvairola : Sin. Blavairola.
Bochin, Bochinguet, Ba.r ba de
boc, (Tragopogon pratensis, fr.

salsifis des prés) : a Mauriac se
dis Bochinbarba. La prima, los
pastres ne sucan las tan.as.
Bochinbarba : Sin. Bochin.
Bochin de cabra, (Scorzonera humilis, fr. scol'zonère naine) : en
Limanha se dis Chabrida.
Boda I, (.4.ristolochia Clematitis, fr.
aristoloche) : se dis subretot en

�Lois DELHOSTAL

Limanha, ont s·e troba tanbén lo
nom Trelòria. S',e mple,g.a per menar lo vòmit.
Bodiàs : Sin. Romeguiera.
Boina, (Polygonum Bistorta, fr. bistorte) : se dis .subretot a Mauriac.
Bois, (Buxus sempervirens~ fr.
b uis) : a Mauriac se dis Rampalm,
de l'us que, se'n fa lo dimmergue
daban.s P,ascas. Vas Bleslas, lo mot
rampalm ven Respalm.
Boisson : ,a quel nom sona mai
d'una planta, mai que mai aquelas
qu'an dels picons o es.p inas. Praquò a Tiezac e dins tot un tros de
la montanha, .aquel mot s,e dis
tanbén d'aubres de tota mena
aronhassits que lo mau temps a
empachats de v,enir bels. A Mauriac se dis encara de las ginestas.
Boissón Blanc : Sin. Espina.
Boisson Negre, (Prunus spinosa,
fr. prunellier) : lo fruch es ~o
Prunel ; amb lo nogalh dels pru·ne1s se fa la licor dita Prunela.
Bolhon Blanc : Sin. Coga de lop.
Bonet de Prestre, (Evonymus europaeus, fr. fusain) : se dis a
Mauriac tanplàn per l'aubratel
,q ue per son fruch.
Borrage, Borraja, (Borrago officinalis, fr. bourrache) : s'emplega
contra los raumatz e per far susar ; pot .servir tanbén contra l·a
tinha dels enfants.
Borsetas, Erba del pranglerón,
(Capsella Bursapastoris, fr. bourse à pasteur) :
Bose Negre, (Cornus sanguinea, fr.

cornouiller).

Botar, botarel, botarot, (fr. cham-

pignon) : es aquò un nom commun a força espècias.
Bragas del Cocut : Sin. Campa•
nas, Cocut.
Braatas de lop, Pissa-Can, (H elle-

borus foetidus, fr. hèllebore fétide) : la tana d'aquela planta servís a far los cavilhons peis sedons
de las vacas malaud,as.
Brandiou, (Setaria, fr. sétaire).
Bregira : Sin. Sega.
Brossa, (Brica, fr. bruyère) : la
terra acatada de brossa se dis
Brossier e quau oops Calm o Brosseirón.

Bufarela : se dis de tota grana voi-

da o pas pro plena qu'escampa lo
vent,a dor.
Cabosaa : veire Alh.
Caca, (fr. noix) : a Rofiac e dins

l'encontrada los ,e nfants sonan aitau la ,n otz. A Embert caca .s'emplega per tot fruch carnut. En
Limanha la caca es una trufa.
Caga-liech, Pissa-liech, (Taraxacum Dens-Leonis, fr. pissenlit) :
a Maurs se d,is Grave{ e a I'1orle
del Forés Barraban. La fuelha, la
prima, se manja en ensalada.
Calha-lach, (Galium, fr. Gaillet).
Calm : Sin . Brossier, veire Brossa.
Camba-gros.

Lo camba-gros es un dels melhors botarots.
Cambi, (Cannabis saliva, fr. chanvre cultivé) : a Mauriac se dis
Charbe ; dins lo Pue.g de Dorna,
om troba Chambe e Charbe. Lo
fruch se .sona Canabón e servís ll ·
noirir los .a ucels. Dempueis la
guerra, se semena gaire de cambi
e la tiela se compra facha.
Cambi aauvatja, (Erigeron canad,e nsis, fr. vergerette).
Cambatorta, Camitorta, Violeta,
(Viola, fr. Violette) : la tisana de

cambatorta fa dormir. La vinha
se dis tanbén cambatorta.
Camomilha, (Anthemis nobiJi~, fr.
Camomille) e (Matricaria Chamomilla, fr. matricaire) : la tisana
de la flor presa après manjar fa
digerir, ajuda a dormir la nuech;
es b'o,na per lavar los uelhs.
Campanas, (digitalis purpurea, fr.
digitale pourprée) : se dis tanbén
Bragas del Cocut, Cauças del Cocut, Gants de Nostra Dama. Se'n
itira un remedi per la malaudia
del cor.
Campanotas, (Campanula, fr. campanula) : se dis tanbén de I' Ancolia (Aquilegia vulgaris). Es la
forma de la flor qu'es l'encausa
del dobl,e emplec. En Limanha se
sona Eschinla, a Mauriac e a l'orle del Lemosin Clopcha totjorn
per la meteissa rasón.
C.inavera : Sin. Raus.
Canaveron, (Phragmites cammunis,

�GLOSSARI BOTANIC AUVERNHAT

fr. roseau-ti-balai).
Canabón, veire Cambi.
Cap-blanca, (Leucanthemum

vulgare, fr. Marguerite) : aquel mot
se dis subretot a Tiezac e dins la
nauta montanha. Lo pagés dis
qu'a l'endrech ont creisson las
cap-blancas lo fen es totjorn clar.
Cap d'aucel, Seniçon, (Senecio
vulgaris, fr. Séneçon vulgaire).
Capelons (Erba dels'), (Umbilicus
pendulinus, fr. nombri! ,de Venus).
Cap-negra, (Centaurea nigra, C. Jacea, fr. centaurée noire et jacée).
Cap-negres, (Plantago lanceolata,
fr . plantain lancéolé).
Cardolhons, (Carlina Vulgaris, fr.
carline) : se dis subretot a Mauriac.
Cardons, (Lappa communis, fr.
Bardane) : 1,a raitz purga la sang
e pot s'emplegar contra los escaufaments de la pel.
Carota, (Daucus carota, fr. carotte) : en forca endrechs se dis
simplament Racina ; en Pueg de
Dorna se troba Pasfanada, de vas
Bleslas Pastanalha ; a l\fauriac se
dis los dos noms pastanada e pastanalha, que s'aplican tanbén a
(Pastinaca saliva, fr. panais).
Castanhier, (Castanea vulgaris, fr.
chataignier) : 110 fruch se dis Castanhier : seca e pielada la castanha se {Jis Auriou a causa de sa
color. Lo pa'is de la castanha, lo
bose de castanhiers se sonan Castanhau. Un castanhier iove que
creis sus la soca d'un vielh es un
Plancón. Lo mots Joan-Fauna,
Siartona, Saboia desh{n an diversas menas de castanhas.
Catons. (fr. chatons) : se dis de la
flor d'aubres o d'aubratels coma
lo pibol. lo garric, lo saletz, la
vaissa, etc.
Catons de peira, (Sedum acre, fr.
orpin ácre).
Cauças del cocut : Sin. Campanas.
Caucida, (Cirsium arvense, fr. cfrse

des champs).
Caul. (Brassica, fr. chou) : en mon-

tanha noirís l'orne e lo bes1ian.
La fuelha pot s'emplegar contra

5

las dolors, la tenha d,e ls enfants.
Caula, involucre de l'aulana ò ave-

lana.
Caul d'ase, (Carduus nutans, fr.

chardon penché).

Caul-raba, (Brassica napus, choux-

rave) : se semena mai que mai
per las bestias.
Ceba, (Allium cepa, fr. oignon) : se
dis aitau a Thiers, Embert, Maurs,
tot lo Carladés, mas a Murat, Issoere se dis Onhón. La ceba
cuecha es bona per las empliduras.
Ceba de prat, (Orchis, fr. orchis) :
designa diversas espècias. Veire
tanbén Aurelha de cabra.
Cebeta, Cebolha, (Allium Schoenoprasum, fr. ciboule) : las tanas
finas s'emplegan dfos las aigas
bolhidas, las ensaladas, las- pascadas.
Celerier : Sin. Ce·r eis.
Cenela : fruch de l'aubespin .
Cenelier: Sin. Espina.
Centaureia, (Erythrea Centaurium,
fr. petite centaurée).
Cereis, Cerier. (Cera.rns avÍllm, fr.
cerisier) : a Murat e a Mauriac se
dis Celerier, a Embert Sardier ;
lo fruch segón las encontradas se
sona Cereia, Cereira, Ceriesa e
se manja fresc e se bota en confiments, se'n pot far de l'aigardent : la tisana de la cio,a de cereia fa aurinar.
Cereira de vinha, (Phqsalis Alkekengi, fr. cooueret): aquel nom se
troba subr,e tot a Mauriac. Lo
fruch pot servir a colorarlo bure.
Cerfuelh . (Cerefolium sativum, fr.
Cerfeuil) : amic de l'estomac, refresca, purga ; se pot emplegar
contra los anders e farin~ls.
Chabrida : Sin. Bochin de cabra.
Chambe : Sin. Cambi.
Chapre, (Onobr11chis . sativa, fr.
sainfoin) : aquel mot es del Pueg
de Dorna ; en d'autres endrechs
se dis Esparceta. Aquela erba que
dona del bon ferratge demanda
de la calç e de I,a terra forta ; es
pauc semenada ,e n Carladés.
Charbe : Sin. Chambi.
Chassan : Sin. Garric.
Chatier : Sin. Marsause:.

�6

LOIB DELHOSTAL

Chicorela, (Cichorium Yntybus, fr.
chicorée) : l'espècia cultivada se
manja en ensalad,a la darreiria e
l'ivern quora las fuelhas son
ablanquidas. La salvatja es bona
per totas las malaudias de la pel,
apetissa, assosta l'estomac dins la
digestión.
·
Chicoreia de porc, (Sonchus oleraceus e asper, fr. laiteron).
Chimona (Euphorbia, fr. euphorbe) : se dis subretot à l\fauriac.
Chucarela, (Brunella vulgaris, fr.
brunelle).
Ciatra, (Levisticum officinale, fr .
livèche) : se dis a Mauriac, en
d'autres endrechs aquel mot servís a sonar lo Cistre (Meum athamanticum, fr. fenouil des Alpes).
Citron.ela, (Melissa officinalis, fr.
mélisse) : dintra dins força licors ; es bona per l'estomac.
Civada, (Avena, fr. avoine) : dins lo
temps, las papas de civada al
lach eran emplegadas dins la noiridura dels ornes. Uei, aquel gran
es emplegat son que pel cavalin.
Civada chapeletaira, (Avena elutior, fr. fromental).
Civadiera, (Avena sterilis, var. fatua, fr. folle avoine).
Clopchas : Sin. Campanetas.
Coa de rat, Corata, (Equisetum, fr.
préle) : creis subretot dins las
prad,a s umorentas ; passa per escaufar los budels del bestiau. A
Mauriac se dis Erba de la vaissela e Possada.
Coa de taupa, (Phleum pratense, fr.
phléole).
Coca : Sin. Trufas.
Cocorda, Corgola (Cucurbita, fr.
courgeJ : aquels dos mots son de
Limanha. En Carladés se dis Coja, a Mauriac Cog e Coja.
Cocorla, (Amanita vaqinate, fr. coulemelle) : botarot bon a manjar.
Cocuda, (Anthrisc11s silvestris, fr.
rerfeuil sauvage) : a Tiezac se dis
tanbén Trompa. A Prunet lo mo,t
cocuda servís a sonar (Narcissus
pse11do-Narciss11s, fr. faux-Narcisse).
Cocudança : Sin. Cocut.
Cocut. (Primula, fr. primevère) :
en Pueg de Dorna se dis Cocu-

,dança ; a Mauriac e autres luocs
Bragas del Cocut.
Cocut violet (P111monaria officinalis. var. angustifolia, fr. pulmonaire) : es bona peis raumatz.
Codonh, veire Codonhier.
Codonhier, (Cydonia vulgaris, fr .
coqnassier) : sul codonhier s'empe·a an lo pomier e lo perier. Lo
fruch se sona Codonh e s'emplega
en confiments e per engenhar de
l'aiga de codonh biona pel mal
de ventre. Lo codonh trempat
dins lio vin quauques jorns dona
un bon remedi per las personas
flacas, vielhas o que se levan de
malaudia.
Cofela., adjectiu, voida ; s,e dis subretot de la castanha qu'a pas po/!Ut emplir.
Cog : Sin. Cocorda.
Coga de lop. Fatràs blanc, (Verbascum Thapsus, fr. bouillon
blanc) : aquels dos noms son de
l'encontrada de Mauriac. En mai
d'un luoc se dis Bolhon blanc.
Coina : Sin . Cocorla.
Co.ia : Sin. Cocorda.
Colharda, (Convolvulus arvensis,
fr. liseron) : se dis subretot en
Limanha. En d'autres luocs se dis
Corriassa del verb córr,e r. Dins lo
Carladés, om troba Correja, Correjada. mas aquels dos m ots son an tan bén en quauques endrechs
lo leune e a Prunet la pervenca.
Dins la meu e lo lach la colharda
es una bona purga.
Corata : Sin. Coa de rat.
Coret, part centrala d•el tronc.
Dins lo garric lo coret es plan ne_
gre :tl costat de l'aubum : •es el
ciue rlura lo mai e qu'es lo mai
dur.
Corgola : Sin. Cocorda.
Correja, Correjada : Sin. Colharda, Pervenca.
Corriassa : Sin. Colharda.
Cotelas, (Tris, fr. iris) : a Mauriac
se dis Espasa e en Limanha Revida.
Cotels, (Sparganium ramosum, fr .
rubanier).
Cotón de sanha, (Eriophorum, fr.
linaigrette) .
1

�GLOS5Alll BOTANIC AUVERNHAT

Creisaelha, se dis de las mesas de

l'annada.
Creisaelón, (Nasturtium officinale,

fr. cre11son de fontaine) : sia en
ensalada, sia dins la sopa, p·a ssa
per purificar lo sang.
Creiaaelón de terra, (Barbarca vulgaris, fr. barbarée).
Creiaselón sauvatge, (Cardamine
amara, fr. cardamine amère).
Cremalh, Cramalh, (Galeopsis, fr.
galéop11is).
Cuscuta, (cuscuta, fr. cuscute).
Daga, (Typha, fr. roseau) : al torn
de Cl.armont ,s ona un raus ponchut.
Domalaela, (Orchis bifolia e montana, f.r . orchis).
Doceta, (Valerianella Olitaria, fr.
máche) : a Tiezac se dis Rasponsón que deuriá sonar (Phyteuma
spicatum, fr. raiponce) ; a Mauriac, om troba lo nom Pan{rom ent. Aquela erba s'emplega en
ensalada l'ivern e la prima.
Doça-amara, Erba de la loca, (Solanum - Dulcamara, fr. douce
amère).
Dova, (Ranunculus Flammula, fr.
petite douve).
Dragón : Sin. Rosela.
Drelher, Adrelher, (Aria, fr. alisier) : se dis tanbén en quauques
end.r,e chs Vaissa blanca e a Mauriac Aligier. Lo fruch se sona
Adrela.
Edra : Sin Leuna.
Eigolant, Elgolantier : Sin. Gratacuol.
Elressel : Sin. Api.
Empauta, Lampauta, (Ranunculus

acris, bulbosus, repens, etc., fr.
bouton d'or) : de vas Murat se dis
Paschada .a causa de la color que
reverta aquela de la pascada facha amb dels uous ; en d'autres
luocs se dis Pata de Lop o Popa.
Empudent, (Rhamnus cathartica,
fr. nerprun) : se dis subr,etot a
Mauriac.
Ensalada, servís a sonar totas las
erbas que se manjan a l'oli, vinagre, pebre e sau.
Entrefuelh, (Leontodon crispus, fr .
Lionldent hérissé).

7

Erba daurada, (Ceterach officinarum, fr. Ceterach) : se dis à Mau-

riac.

Erba de fic, (Geum urbanum, fr.

benoite).
Erba de la blanqueta : Sin. Blanqueta.
Erba de l'agulha, Erba de la sanha, (germiiwn, fr. geranium) : la

fuclhas cscrasadas gariss~n las
talhadas.
Erba de la cantarida, (Euphorbia
helioscopia, fr. réveille-matin).
Erba de la foira, (lnula graveolens,
fr. inule odorante).
Erba de la loca : Sin. Doça-Amara.
Erba de· la matriça, (Matricaria
Chamomilla, fr. matricaire) : se
dis tanbén a Mauriac Uelh de
buou ; en força endrechs se sona
Camomilha.
Erba de la Maurela, (Molinia caerulea, fr. molinie bleue) : aquela
erba passa per estre d,e las mai
duras e espauruca los dalhaires.
Erba de la ratela : Sin. Verbena.
Erba de la sabonada, E. de sab6n
(Saponaria officinalis, fr. saponaire officinale) : se pot ,e mplegar per lavar los petas de lana.
Erba de la sanha : Sin. Erba de
l'agulha.
Erba de las cinc costas, Erba dels
aucels, (Plantago major, fr. grand

plantaill) : los aucels man.ian la
grana d'aquella planta ; se serva
seca e garís las empliduras.
Erba de las graponas, (Galium
aparine, fr. gratteron) : S·e dis aitau à Mauriac, mas en Limanha
en força endrechs se sona Rebola.
Erba de la talhadura : Sin. Anders.
Erba de la taupa, ·(Datura Stramonium , fr. datura) .
Erba de la Tora : Sin. Aconlt.
Erba de la trencada : Sin. Aurelha
d'ase.
Erba de la vaissela : Sin. Coa de
rat.
Erba de las verrugas : Sin. Blanqueta.
Erba del prangeiron : Sin. Borsetas.
Erba dels Anders : Sin. Anders.
Erba dels aucels : Sin Erba de las

�8

LOIS DELHOSTAL

cine costas.
Erba dels cantaires, (Sisymbrium

officinale, fr. Herbe aux chantres) .
Erba dels capelons : Sin. Cape•
lons e Mauva.
Erba dels gats, (Valeriana offici-

nalis, fr. Valeriane) : se dis a
l\fauriac.
Erba dels fromatjons: Sin . Mauva.
Erba dels grapats, Pica • lenga,

(Polygonum hydropiper, fr. poivre d'eau) : aquel nom es del torn
d'Orlhac ; a Mauriac se dis Erba
de Pugureicha.
Erba dels verms: Sin. Tanarida.
Erba del talh : Sin. Taniflori
blanc.
Erba de mila traucs, (Hypericum,

fr. millepertuis) .
Erba de Pugureicha : Sin. Erba
dels grapats.
Erba de rat, (Euplwrbia Lathyris,

fr. éparge).
Erba petaira : Sin. Petàs.
Erba salada. (Rumex acetosella, fr.

petite oseille) .

Erba tirassaira, (Polygonum avi-

culare, fr. renouée des oiseaux).
Erba tremblaira, (Briza media, fr.

Brize).
Escalha : Sin . Gata.
Eecaufanilha : residu de cambi.
Eschinla : Sin. Campanetas.
Escudelota, (H!Joscyamus niger,

fr. jusquiame noire).
Esparceta: Sin. Chapre.
Esparga, (Asparagus otficinalis,

fr. asperge) : se manja los joves
creisselons que fan aurinar.
Espasa: Sin. Cotelàs.
Espiga (fr. épi).
Espina, Espina blanca, Espinal,
Boissón blanc (Cralaegus Ox!]a-

cantha, fr. aubépille, épine blanche) : se dis tanbén Aubespin e
de vas Blesll!s Grifolh blanc. Lo
fruch se sona Cenela o Auçanela,
ço que fa que l'aubratel se dis
quaucops Cenelier o Auçanelier.
Espinarc (Spinacia, fr. épinard) :
Ja fuelha es una bona manjussa.
Faiard : Sin. Fau.
Faina, v-e ire Fau.
Faiola, FaJola, (Vícia

fève) : se dis subretot en Pueg
de Dorna ; dins lo Cantau aquela
planta es pauc semenada.
Faja : Sin. Fau.
Falgiera : Sin. Faugulera.
Farinola, (Lampsana comm1mis, fr.
lampsane).
FarotJa, (Trif olium incarnaillm,
fr. trèfle incarnat) : se semena
subretot dins las terras un b odn
caudas per apastorgar las fedas
la darreiria e estre sotzterrada
la prima d'aprep coma engr,ais.
Fatràs blanc : Sin. Coga de lop.
Fau, Faiard, (Fagus siluatica, fr.
hétre) : lo fruch es Ja faina, mas
se deuria dire Faja, mot demorat
coma nom de vilatge o de familha. Dins lo temps amb la faina
se fasiá de l'oli ; uei la manobra
es trop cara.
Fauguiera, (Pteris aquilina, fr.
fo1igère commune).
Faui,luiera mascla, (Polystichum
Filix-mas, fr. fougère male).
Fau~ueirina, (Athyrium Filix femimina, fr. Fougère femelle).
Faugueirón, (Polypodium vulgare,
fr. polypode vulgaire).
Fava, (Phaseolus vulgaris, fr. haricot) : a Sant Flor, lo fruch se
dis Cotel de Fava, en Carladés se
sona Gata.
,
Favarel, (Menyanthus trifoliàta, fr.
Trèfle d'eau).
Favas sauvatjas, (Polygonum convolvulus, P. dumetorum, fr. vrillée, renouée liseron, r. des buissons) .
Favau, (Phaseolus vulgaris, fr. haricot 1d'Espagne).
Favón, (Phaseolus nanus, fr . haricot nain).
Fenassa, (Bromus mollis, fr. brome mou).
Fenolh, (Anethum Foeniculum, fr .
fenouil) .
Figa. veire Figuier.
Figuier, (Ficus carica, fr. figuier).
IJo, fruch se sona Figa.
Flauja : meta jove.
Flor de las Veusas : Sin . Per•
1

venca.
Florinel, (Andruala sinuata, fr . an-

dryale sinuée) .

Faba,

fr.

Folistre : Sin. Rosergue.

�GLOSSARI BOTANIC AUVERNHAT

Fraissa, .F raisse, (Fraxinus excei-

sior, fr. frene) : la fraissa porta
de las gran,as ; son bos n'es pas
tant franc qu'aquel del fraisse e
s'esplecha pauc. La fue 1 ha del
fraisse es bona per la manjussa
del bestial e fa donar un lach
plan gras ; la tisana de fuelha
de fr,aisse garís las dolors.
Frambosier, a tort Amorier : Sin .
Ampon.
Fridereta : Sin. Aurelha de cabra.
Fromatjons : Sin. Mauva.
Froment (triticum sativum, fr. fro-

ment) : demanda d·e las terras
ricas en bard e en calç dichas
terras fromentaus .
Fumaterra, (Fumaria officinalis,
fr. fumeterre).
Galión, (Serapias Lingua, fr. séra-

pias-langue).

Gantas, (Narcissus pseu,do-Narcis-

sus, fr. Narcisse faux-Narcisse) :
a Prunet se dis tanbén Cocudas ;
a Tiezac se dis mai Gantas de
Montanha.
Gantas blancas, (Narcissus poeticus, fr. Narcisse des poètes) : al
torn d'Orlhac se dis comunament Lire ; a Murat se sonna Argentas, mas sembla que deuriá
estre Arjantas.
Gantas de Montanha : Sin. Gan•
tas.
Gan,t de Pastoressa,

(Aquilegia

vulgaris, fr. ancolie).
Gant de Nostra Dama: Sin. Cam•
panas.
Gamassa : bose de pins ; se dis

en Pueg de Dorna.
Garnau : pin isolat ; se dis tanbén

en Pueg de Dona.

Veça plata, (Lathyrus
Cicera, fr. gesse cultivée) : a
Mauriac se dis Jarossa, se troba
tanbén lo nom Liuseta.
Garric, (Quercus Robur, fr. chene):
a Mauriac se troba lo n·om Rore.
L'anciàn mot chassim, cassàn es
demorat dins los noms de loc e
de familha. Lo fruch se sona
Aglàn ; s'amassa verd per la
manjussa dels porcs. Broselhat
servís d,e cafè. Lo bos de garric
s'emplega per la fusta e s'espleGarossa,

cha P.els mobles. La rusca de
garric es bona per aqueles qu'escupiss1on lo sang ; mesclada amb
la camomilha e la gençana es
bona contra las febres. Una plantación o bose de garrics se dis
garrissau.
Garriga : Garrigau, bose de garrics. A Murat se dis Jarrija.
Gauget, (Calendula arvensis, fr.
souci).
Gata : dolsa de las legwninosas.
En Limanha se dis Escalha.
Gençana, (Gentiana lutea, fr. genliane) : la raitz d'aquela planta
passa per ape,tissar, s'arrenca en
montanha e s'emplega dins mai
d'una licor amara. Lo vin ont a
trempat la gençana releva las
forças.
Ginebre,
Ginebrier,
(Juniperus
communis, fr. qenévrier) : la
griva es gofarda del fruch sonat
ginebre e que s'emplega dins
una licor del meteis nom. Lo vin
ont an trempat los fruch del ginebre ·e s bon per l'estomac, fa
aurinar e susar. Los fums del
bos e dels fruchs garisson las
dolors.
Ginest, Ginesta, (Sarothamus scoparius, fr. genet à balai) : servís
a far de las balatjas dichas tanbén escobas ; un camp de ginests se dis a Prunet Barta ; en
força endrechs las ginestas se
dison Penas.
Ginestet, (Genista pilosa, fr. genet poilu).
.
Ginestilha, (Genisfa purgans, fr.
r,enet purgatif).
Girela, (Cantharellus, fr . chanterelle) .
Giroflat, Ginoflat, (Dianth11s, fr.
ceillet).
Gramotons, (Scabiosa succisa, fr.
scabieuse succise) : se dis subretot a Mauriac.
Gr~tacuol , (Rosa canina, fr. églantzer) : en Carladés sona tant plan
l'aubratel que lo fruch . En Limanha se dis Eigolantier o Eiqolant'; a Mauriac se troba Eigolant e Sagnacuol.
Gravel : sin. Cagaliech.
Grifolh de Agrefolh, (llex aquifo-

�10

I,

LOIS DELHOSTAL

lium, fr. houx) : lo fruch es cercat d·els merles e de las grivas.
Lo bose plan dur servís a far dels
margues de valor. Una plantación de grifolhs se dis Grifolas.
Grifolh blanc : Sin. Espina.
Gring : Sin. Ternuga.
Groselhier, (Ribes rubrum, R. uvacrispa, fr. groseillier) : lo fruch
del primier es la Grosela sonada
a Murat Noche ; lo fruch del segond es una Loca, mot que reverta lo de Murat.
Guimauva, (Malva silvestris e moschata, fr. grande mauve e m.
musquée).
Guindolier, Agradolier, (Cerasus
vulgaris, fr. grio:ttier) : lo fruch
dich Guindol o Agradós se bota
en confiments e s,e serva dins
l'aigardent.
lnula-campana,

(lnula Helenium ,

fr. aunée).
lsop, (Hyssopus officinalis, fr. hysope) : bon per far escupir e susar.
Jarialha, (Vicia purpuracens, fr.
vesce double) : aquel mot es de
Mauriac.
Jarossa : Sin. Garossa.
JarriJa : Sin. Garriga.
Jauga, (Ulex europaeus, fr. a.ionc):
aquel nom es emplegat a Rofiac
e a 1'10,r le del Lemosin).
Jinjorlier, (Zizyphus vulgaris , fr.
.Jujubier) : s·e dis en Pueg de
Dorna.
,
Jiule, (Sambucus Ebulus, fr. hièble).
Jonc, (Juncus divers ; fr. jonc).
Jonca, (Scirpus e Carex divers, fr .
scirpes e laiches) .
Jonc bastard, (Typha latifolia, fr.
massette) : s'emplega a Mauriac.
Juelh, (Lolium temulentum, fr.
ivraie).
Lachuga. (Lactuca saliva, fr . laitue) : las fuelhas se manjan en
ensalada.
Lachuga sauvatja, Chicoreia de
porc, (Sonchus oleraceus, S. as-

per, fr. laiteron) : a Mauriac se
dis Laitat.
Laitat : Sin. Lachuga sauvatJa.
Larda, veire Abet,

Laurier, (Laurus nobilis,

tr. laurier) : la fuelha s',e mplega dins
las saussas, dins los vins cauds
per donar gost.
Lavanda, (Lavandula otficinalis,
fr. lavande).
Lenga de buou, (Anchusa italica,
fr. buglosse).
Lenga de chin, (Cynoglossum officinale, fr. Cynoglosse).
Lentilha, (Vicia fens, fr. lentille) :
la grana es una bona manjussa
que fa lo renom de la Planesa.
Leuna, Leune, Enna, (Hedera Helix, fr. Lierre) : a Mauriac se dís
Edra. La fuelha es bona pel motón. Se dís que cuecha dins l'aiga destaca e manten las colors
dels J&gt;etàs.
Lilàs, (Syringa vulgaris, fr . lilas) .
Lin, (Linum catharticum, fr. lin
purgatif) : se semena plus gaireben lo lin cultivat (Linum usitatissimum). La grana s'emplega
totjorn en cataplaumes. Fresc,
l',o li d'aquela grana trolhada refresca los budels.
Lire, (Lilium candidum, fr. lis) :
la flor servada dins l'oli o l'aiga
ardent es bona per las talhaduras ; la ceba cuecha dins del
lach fa amassar las empliduras.
A Prun et, los lires son tanbén de
las Gm1tas blancas .
Liuseta : Sin. Garossa. En quauques endrechs se dis Luseta e
sona, (Lathyrus aphaca, fr. gesse
aphaque).
Loca : Sin. Groselhier.
Locha : Sin. Mauva.
Luserna, (Medicago saliva, fr. Luzerne cultivée) : s'empl ega per
noirir lo bestiau.
Luseta : Sin. Liuseta.
Madama, (Orchis maculata, fr. Or-

chis).

Mai : Sin. Pibol.
Majofa, veire MaJofier.
Majofier, (Fragaria vesca, fr. frai-

sier sauvage) : son fruch se sona Majofa ; es recercat •coma
man.iussa sia fresc, sia en confiments.
Malh : Sin Pibol. Se dis tanbén
d'una grossa branca e per aquò

�GLOSSARI BOTANIC AUVERNHAT

servís a sonar la massa de bos
per trencar los aubres de tota
mena.
Maràn : Sin. Trefolhón.
Marc~sca, Blat marcenc, (Secale
cereale, fr. seigle) : sona lo segol de prima.
Margarida : Sin. Cap blanca.
Margaridons, (Bellis perennis, fr.
paquerette vivace) : en força endrechs se dis Pimpinela o Pimparela.
Marronier., (!Esculus Hypocastanum, fr. marron) : se dis que lo
fruch lo Marrón escarta las arnas dels petàs.
Marsause, Chatier, (Salix capraea,
fr. saule marsault) : aquels dos
noms son de Mauriac.
Maufraisse, Micha de cabra, (Sorbus aucuparia, fr. sorbier des oiseleurs) : sos fruchs roges se son
madurs son picats peis aucels,
subretot grivas e merles.
Mauva, (Malva diversas, fr . mauve):
se dis tanbén Bauma, Erba dels
Capelons, Erba dels Formatjons,
Formatjons, Locha. Mauriac n'a
que fromatjons de la forma del
fruch. Las mauvas s'emplegan en
lavament.
Mecas, (Juncus divers, fr . jonc) :
s·e rvís a sonar los joncs de tio,ta
mena ; se dis tanbén Jonca.
Mecas floridas : Sin. Cotón de
Sanha.
Menta, (Menta diversas, fr. men-

the) : siá en tisana, siá estilada es
bona per l'estomac.
Mescla, (fr. Méteil) : mescladís de
segol e de froment.
Mespola, Nespola, veire Mespolier.
Mespolier,

Nespolier, (Mespilus
germanica, fr. Néflier) : lo fruch
se dis Mespola .o Nespola; fach
sus Ja palha o un bocin cio,nfit pel
freg es bon a manjar.
Micha de cabra : Sin. Maufraisse.
Mis, Blat d'Espanha, (Zea Ma,,s, fr.
mazs) : en erba es bon pel bestíau. Lo gran noiris polalha,
porcs·, be!-tiau. Un farc fach amb
la farina de mis se dis Milhac.
Las fuelhas secas, dins lo temps,
emplissíán las costías· dels liechs.

11

Meta : se dis d'una novela brota

sus la branca. Demetar es arrancar la fuelha dels fraisses pel
bestiau.
.
Minsa, Vecilha, (Vicia diversas, fr.
vesces à petits grains).
Moissón : poma sauvatja, s'emplega
a I'orle del Lemosin .
Molada : Sin. Trefuelh.
Mora, Amora : es oomunament lo
fruch de las romecs ; los oonfiments demoras son bons pel mau
de tragidor. Es a notar que dins
lo ròdol del Pueg Sant Cierc (Puy
de Sancy) lo mot mora servís a
sonar lo fruch del frambo,s ier. En
Pueg de Doma se troba Ja forma
Morai.
Morai : Sin. Mora.
Morelón, (Stellaria meidia, fr. mouron) : coma o dis son nom francimand se baila als aucels engabiats. Morelón se dis tanbén del
(Montia Fontana, fr. mouron des
fontaines).
Morilha, (Morchella, fr. morille).
Mossur, (Orchis mascula, fr. orchis
à fleurs rouges).
Mostarda, Rabanela jauna, (Sinapis arvensis, fr. moutarde des
champs) .
Nadassa : servis dins lo Pueg de

Dorna a sonar las erbas a las fuelhas nadant sus l'aiga.
Negrilh, Negrilhón, (Lychnis Githago, fr. Nielle des blés) : a Roffiac
se dis Argent-perdut e de vas
Blesla Rasimbre.
Neirón : mena de rasim negre. Se
dis en Pueg de Dorna.
Nespola: Sin. Mespola.
Nespolier: Sin. MespoUer.
Noche : Sin. Grosilhier.
Noguier, (Juglans regia, fr. noyer):
en P'ueg de Doma se tr.oba la forma Notzier. Lo fruch se sona
Notz. Son nogalh es una bona
manjussa. trolhat aquel nogalh
dona de bon 'OH de notz ; ço que
dem.ora se dis Pan de notz. Se lo
pan de notz sentis pas lo cremat,
los enfants ne son goluts, si que
de non se baila a las bestias. La
rusca verda de Ja notz servís a
engenhar l'Aiga de notz bona pel

�12

LOiS DELHOST AL

mau d'estomac. La n,o,tz sens rusca se dis Rascal, Rascalón. Amb
la fuelha seca d,el noguier s'engenha un vin que val lo vin de
quinquina e que se dona subretot
a las· femnas.
Notz, veire Noguier.
Notzier : Sin. Noguier.
Oata•erba, (Vincetoxicum officinale, fr. dompte-venin).
Olme : Sin. Orme.
Onhón : Sin. Ceba.
Ordi, (hordeum, fr. orge) : se dis en
Pueg de Dorna Pamola. Lo cafè
d'ordi o tisana d',o,r di refr,e scan lo
sang.
Orme, (Ulmus campeslris, fr. Orme) : se troba a Tiezac la vielha
forma Olme ; un vilatge de Vic se
sona Olmet. La fuelha de l'orme
es bona per la noiritura del bestiau ; lo bose es cercat dels rodiers.
Orquet, (Amarantus e Chenopodium, fr. Amarante e Ansérine).
Ortiga, (Urticdidioica, fr . grande ortie) : las fuelhas j,o vas de l'ortiga
son donadas a las aucas, als guitons quora van passar d-e la borra
f.ola a la primi-era pluma.
Ortiga blanca, (Lamium album, fr.
ortie blanche).
Palhenca, designa una mescla de
diversas plantas gramineas o encara quaucops de plantas de sanha que servisson a palhar las cadieras.
Pamola : Sin. Ordi, Paumola.
Pan d'aucel, Picaucel, (Sed'um Telephium, fr. orpin).
Pan de lebre. (Orobanche Rapum,
fr. orobanche).
Panfroment : Sin. Doceta.
Pan de Notz, veire Notz.
Passarosa, (Althaea rosea, fr. rose
trémière).
Paschada: Sin. Empauta.
Pastanada : Sin. Carota.
Pastanalha : Sin. Carota.
Pastenaga, (Pastinaca saliva, fr.
panais cultivé) : sa raitz s-e rvis
dins lo bolhón.
Pata de Lop : Sin. Empauta.
Paumola, (hordeum distichum, fr.
paumelle).

Pavia : Sin. Peraec.
Pavilher : mena de perseguier.
Pavot: Sin. Tintarela.
Pebrada, (Thymus vulgaris,

fr.
thym) : se dis a Mauriac, en Carlades se sona Tim ; servís a perfumar las saussas.
Pe de cat, (gnaphalium dioicum,
fr. pied de chai).
Pe de Polin, (Tussilaga farfara, fr.
Tussilage o Pas d'ane) : se dis subretot à Mauriac.
Pelón : se dis de la bola acatada
d'agusims ont amadura la castanha.
Penas: Sin. Ginest.
Pensada, (Viola tricolor., fr. pensée) : la pensada sauvatja intra
dins força tisanas c oma aquela de
las 4 flors.
Perier, (Pirus communis, fr. poirier) : lo fruch se dis Pera, s'es
grns, e Perón s'es menut. La pera
se manja fresca o cuecha. Dins lo
temps se'n fasiá secar força al
forn. Lo cidre de pera serva pas.
Perseguier, (Persica vulgaris, fr.
pécher) : lo fruch es lo Persec,
una autra mena se dis Pauia Son
de fruchs recercats.
Persil, (Petroselinum sativans, fr.
persil) : sas fuelhas perfuman
n.o,stras manjussas.
Persilha, (Aethusa Cynapium, fr.
petite cigue).
Pervenca, (Vinca minor, fr . pervenche) : a Prune,t e dins tot un
tros del Carladés se sona Correja, en d'autres luocs se dis Flor
de las Veusas.
Petarela, (Arbutus Unedo, fr. arbousier) : se dis a Mauriac.
Petas, Erba Petaira, (Silene inf lata, fr. silène enflée) : es un
plaser pels enfants de far petar
son fruch ; d'aquí son nom.
Petofa, (Helianthus tuberosus, fr.
topinambour) : servís mai que
mai a no.frir las bèstias ; uei
pauc de monde ne manja.
Peu de boc, (Festuca ovina, var.
duriuscula, fr. f étuque ,d ure) :
aquela erba acata de bels. tros de
nostras montanhas ; s'es pas
morta, lisa jos las cauçaduras e
las cira.
1

�GLOSSARI BOTANIC AUVERNHAT

Pesarassa : se dis de las gatas es-

Porre, (Allium

pessas que son mai d'una sul
pecol.
Pese, (Pisum -sativum, fr. pois) :
se semena doas menas de peses ;
dins l'una la gata tendra se manja amb la grana ; dins l'autra, la
degataira o degrunaira sol lo
grun se garda.
Pese becut, (Cicer arietinum, fr.
pois chiche).
Pibol, (Populus nigra, fr. peuplier
noir) : en Limanha se dis Mai.
Pibola, (Populus Alba, fr. peuplier
blanc) : lo bos de pibol o de pibola es uei recercat peis mobles
leugers c caissas de tot biais.
Picaucel : Sin. Pan d'aucel.
Picalenga : Sin. Erba dels gra-

sec, Perseguier.
Presents, (Genísta

pals.
Plcamerle, (Ligustrum vulgare, fr.

troene).
Pimpinela, Pimpanela, Pimparela : Sin. Margaridons : en d'au-

tres ,e ndrechs sona vertadierament (Poterillm sanguisorba, fr.
JJimprenelle).
'
Pincal : ginest espinós.
Pinha : Sin. Babelhón.
Pissacàn : Sin. Braga de Lop.
Pissaliech : Sin Cagaliech.
Pin, Pinatel, (Pirws silvestrís, fr.
pin silvestre) : lo mot pinatel es
subretot del Pueg de Dorna. Lo
bose plantat de pins es una Piníera dins lo Cantau e una Garnassa dins lo Pueg de Dorna.
Plançón : jove meta ; veire Castanhier.
Pojada : Sin. Coa de rat.
Polota : Sin. Aurelha de cabra.
Pomier, (Malus
communís, fr.

pommier) : lo fruch es la Poma.
Cada cantón .a sos noms per las
especias de pomas : Poma Rigalha, Poma 1de fum, Poma
d'etra, Poma de la Velia, etc. Las
unas se manjan a la man, las autras son melhoras peis confi.
ments e d'autras encara trolhadas pel cidre. Una poma sauvatja se dis Moissón a Rofiac e
Pomalha en Pueg de Dorna.
Popa : Sin. Trascortiu e Empauta.
Porraca, AredaJ, (Asphodelus albus, fr. asphodèle blanc).

Porrum, fr. Poireau) : lJo, porre s'emplega subretot dins lo bolhón ; la prima se
manja coma e.sparga. En Pueg
de Dorna se dis Porrada.
Possada : Sin. Coa de rat.
Pradina, (Agrostis alba, fr. agrostis).
Pressec, Presseguier : Sin. Persagittalis, fr.
genet ailé) : a Maurs. A Sant Mamet se dis Alas.
Prunel : Sin. Boissón negre.
Prunier, (Prunus domestica, fr.
prunier) : lo fruch es la Pruna.
Una pruna pichona e redonda
se dis Pruna tombarela ; una autra pius grossa e longa se sioua
Pruna batoca. Se'n fa un confiment .sonat a cau.sa de sa color
roja Petoirau.
Puàn : Tronc d'aubre, se dis d-els
aubr-es plan gros.
Raba, (Brassica rapa,

fr. rave) :
se semena subretot en Limanha
e en Planesa.
Rabanela, (Raphanus Raphanístrum',, fr. Havenelle) : es a crentar d1ns lo blat negre, ven talament espessa que l'estofa.
I.:ahanela jauna : Sin. Mostarda.
Racina: Sin. Carota.
Rafe, (Haphanus sativus, fr. radis) : se manja la raitz quora es
tendra e pas caunada.
Ramilha : veça sauvatja.
Rampalm : Sin. Bois.
Rascal, Rascalón : veire Notz.
Rasponçón : Sin. Doceta.
Raus, Rausa, Canavera, (Arundo
Donax, fr. grand roseau).
Rasimbre : Sin. Negril.
Rasim, veire Vinha.
Rasinón, Rasim de Paret, (Sedum
hirsutum, fr. orpin hérissé).
Rebola : Sin. Erba de las graponas.
Regaliça, (Trifolium alpinum, fr.

trèfle des Alpes) : los pastres en
gardant las vacas arancan la
raitz d'aquela planta ; seca es
sucrada, en tisana adolzís lo raumàs.
Respalm : Sin. Bois.

�14

tois

Revida: Sin. Cotelas.
Reviure : Sin. Voibre.
Revoibre : se dis de la segonda
copa del .voibre ; veire Voibre.
Romanin, (Rosmarinus officinalis,

fr. romarin).
Romegàs, Romeguiera : veire Rometz.
Rometz, (Rubus div., fr. ronce) :

l,o fruch s,e dis Amora o Mora.
Un boissón de rometz se sona
Romegàs, Romeguiera. Amb la
rusca d·e las rometz .s'estaca la
palha per far los palhassons.
Rore : Sin. Garric.
Rosela, (Papaver Rhaeas e Dubium, fr. coquelicot) : en Pueg
de Dorna se dis Dragón. La tisana de flor es bona pel raumàs,
lo mau de tregid,o,r . Aquela del
fruch fa dormir.
Rosergue, Roergue, (Rumex patientia e div ., fr. patience sauvage) : a Tiezac se di.s Folistre
c a Mauriac Ampalhau.
Rosier, (Rosa div., fr. Rosier) : la
flor se dis : Rosa.
Rufet: Sin. Babet.
Rusca, (fr. écorce) : un aubre a
rusca espessa se dis ruscassier.
Sagnacuol : Sin. Gratacuol.
Saletz, (Salix div., fr. saule).
Sambuc : Sin. Saiic.
Sap, Sapin, Sapiniera : Sin. Abet.
Sardier: Sin. Cereis.
Saiic, Sambuc, (Sambucus nigra,

fr. sureau) : dins lo Carladés se
dis Sei que deuriá estre segur
Soi'c coma en Carcinol. La tisana de flor de saile fa susar ;
s'emplega contra l1os escaufaments ·-de la pel ; en se banhant
dins aquela tisana om se garis
de la gota.
Sauvia, (Salvia officinalis, fr. sau·ge) : la tisana es bona per l'estomac, l'aurina ; apetissa ; beguda
freja empacha de susar la nuech.
Sause, (Salix alba, fr. saule blanc):
a Mauriac ; a Orlhac se troba
tanbén la forma Aubar.
Sega, Segol, (Secale Cereale, fr.
seigle) : en Pueg de Dorna se dis
Selha o Bregira. Es ,e stat, un
temps, lo gran que donava lo sol

DELHOStAL

pan del pagés. En erba se dona
al bestiau per lo refrescar. La
palha fa de bons ligams ; a servit e servís •e ncara a cluchar los
bastiments.
Segueirón, (Arum maculatum, fr.
gouet pie,d de veau).
Sei : Sin. Saiic.
Selha : Sin. Sega.
Seniçón: Sin. Cap .d 'aucel.
Tana : tija. Se dis subretot d'una

planta que monta per botar la
tlor e la grana.
Tanarida, Erba dels verms, (Tunacetum vulgare, fr. tanaisie) :
en. lavament e en cataplaume la
tanarida es bona contra los
verms.
Tanat : se dis subretot d'un garric
deruscat.
Taniflori, (Senecio Adonifolium,
fr. seneçon à {euilles d'adonis).
Taniflori

blanc,

Erba

del Talh

(Achillea Millef olium, fr. millefeuilles).
Tartari, (Polygonum tataricum, fr.
renouée de '.tartarie) : en Pue,g de
D,oma aquel nom de Tartari sona (Phelipaea ramosa, fr. orobanche du chanvre ou phélipée
rameux).
Tartarieja, (Rhinanthus crista-galli, fr. rhinanthe créte de coq).
Tassinier, (Viburnum Lantana, fr.
viorne).
Te, (Lithospermum officinale, fr.
grémil).
Telh, (Tilia platyphylla e silvestris, fr. tilleul) : pas d'ostau
sens flor de telh ; sa tisana es
bona per l'estomac ,e per far
susar.
Ternuga, Tranuga, (Agropyrum
repens, fr. chiendent) : De vas
Blesla se troba la forma Gring,
alara qu'a Bordeu se dis Gringon. _L a tisana de raitz de ternuga refr,e sca, fa aurinar, apasima la set.
Terreta, (Glecoma hederacea, fr.
Lierre terrestre) : la terreta es
bona per totas las malautias del
leu.
Tim : Sin. Pebr~da.

�GLOSSARI BOTANIC AUVERNHAT

bastard, (Thymus Serpyllum, fr. serpolet, chamaedrys).
Tintarela, (Papaver officinale, fr.
pavot).
Tiravielha, Trelhavielha, (Clemafis Vitalba, fr. Clématite).
Tortoira, (Cuscuta major, fr. cuscute) : aquel mot se dis subretot a Mauriac.
Traucasac, (Bromus sterilis, fr.
brome stérile).
Trascortieu, Popa, (Ranunculus
repens, fr. renoncule rampante).
Trefolhón, (Trif olium pratense e
div., fr. trèfle) : en Limanha se
dis illaràn.
Trefuelh, (Trif olium div., fr. trèf le cultivé) : en Limanha se dis
Molada e a Mauriac Erba de tres.
Se semena dins las terras sanas,
quauque pauc cargadas en calç,
se fa tres copas per an d'un bon
fen; Se las bes-tias s'apasto,rgan
dins lo trefuelh, cau se mesfisar
que gonflen pas.
Trelha, veire Vinha.
Trelhavielha : Sin. Tiravielha.
Trelòria : Sin. Bodai.
Tremis : froment de prima.
Tremol, (Populus
tremula, fr .
tremble) : lo bos d'aquel aubre
reverta aquel del pibol e s'emplega per las carrugas.
Trepas : Sin. Arrestabiou.
Tim

Trèfas : Trufas.
Trufas, (Solanum

tuberosum, fr.
pomme de terre) : a Murat se
dis Coca e Patyn-nover ; en Limanha Caca e Triflas. Es uei talament comuna que s'emplega
tant per la manjusa de las bèstias que per aquela del monde.

Uelhs de buou : Sin. Erba de la
matriça.
Uelhs de bon dieu, (Veronica
agrestis, fr. véronique agreste).
Vaisaa : Sin. Aulanier.
Valaaa blanca : Sin. Drelher.

Valeriana,

(Valeriana

fr. valériane).

officinalis,

Valaire, (Veratrum alburm, fr. varaire) : a Tiezac sona l'elebor blanc.
Veça, (Vícia div., fr. vesce).
Veça plata : Sin. Garossa.
Vecilha: Sin. Minsa.
Verbena, Erba de la rateta, (Verbena officinalis, fr. verveine) :
se pren en tisane., se dis a tort
que leva los cops.
Verga : se dis d'una meta jove,
subretot de grifolh. Amb las vergas de grifolh se fasián las pergas per escodre.
Vern, Vernhat, (Alnus glutinosa,
fr . verne 10 aulne) : la primiera
forma es de la ribiera de Cera.
Dins l'aiga, lo bos de vernhat
serva mai que cap plus ; al sec
dura pas.
Vesc, (Viscum album, fr. gui) : lo
fruch del vesc es cercat dels ausels, subretot de la griva vesca.
Vessina de lop, (Lycoperdon, fr.
vesse de loup) : mena de botarot.
Vija : Sin. Vim.
Vim, Vimotier, (Salix viminalis,
fr. osier) : a Murat se dis Vija,
en d'autres luocs Vimja. Lo vim
se laissa trenar, servís tanbén de
ligam.
·
Vimja : Sin. Vim.
Vimotier : Sin. Vim.
Vinha, Trelha, Cambatorta, (Vitis
vini{ era, fr. vigne) : lo nio m de
Trelha es donat subretot a la vinha plantada lo long d'una paret.
Lo fruch se dis Rasim.
Vinha del diable, (Bryonia dioica,
fr. bryone).
Virasolelh, (Helianthus annuus, fr.
soleil).
Voibre, (fr. regain) : es la segonda copa del fen. En força luocs
se dis Reviure e a Rofiac Voriu.
La tresena copa se sona Revoibre.
Voriu : Sin. Volbre.
Varaire,

Tiezac, 23 de decembre de 1930.
Lo•i:s

DELHOSTAL,

��</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
  </fileContainer>
  <collection collectionId="93">
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355725">
                <text>Patrimoine écrit occitan:imprimés</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355726">
                <text>Ce set contient les imprimés numérisés par le CIRDÒC issus des collections  des partenaires d'Occitanica</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
  </collection>
  <itemType itemTypeId="15">
    <name>Libre</name>
    <description>Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier</description>
    <elementContainer>
      <element elementId="127">
        <name>Région Administrative</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="264561">
            <text>Languedoc-Roussillon</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="128">
        <name>Variante Idiomatique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="264562">
            <text>Auvergnat</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="129">
        <name>Aire Culturelle</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="264563">
            <text>Auvergne</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="130">
        <name>Graphie</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="264564">
            <text>Graphie classique / Grafia classica</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
    </elementContainer>
  </itemType>
  <elementSetContainer>
    <elementSet elementSetId="1">
      <name>Dublin Core</name>
      <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="50">
          <name>Title</name>
          <description>A name given to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="264540">
              <text>Ensag de glossari botanic auvernhat / Loïs Delhostal</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="49">
          <name>Subject</name>
          <description>The topic of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="264542">
              <text>Plantes -- France -- Auvergne (France) -- Dictionnaires occitans</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="408689">
              <text>Occitan (langue) -- Glossaires et lexiques</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="408690">
              <text>Plantes -- Noms vernaculaires</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="408691">
              <text>Botanique -- Dictionnaires occitans</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="41">
          <name>Description</name>
          <description>An account of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="264543">
              <text>&lt;div style="text-align: justify; line-height: 1.5;"&gt;Cet &amp;laquo;&amp;nbsp;Essai de glossaire botanique auvergnat&amp;nbsp;&amp;raquo; est paru en tir&amp;eacute; &amp;agrave; part apr&amp;egrave;s une premi&amp;egrave;re publication en 1932 dans la revue &lt;em&gt;Oc&lt;/em&gt;. Son auteur, Louis Delhostal (1877-1933), est un instituteur cantalien, majoral du f&amp;eacute;librige, continuateur de l&amp;rsquo;&amp;oelig;uvre d'Ars&amp;egrave;ne Vermenouze, et cofondateur de la Soci&amp;eacute;t&amp;eacute; d'&amp;eacute;tudes occitanes. &lt;br /&gt;Acquis tr&amp;egrave;s t&amp;ocirc;t aux r&amp;eacute;formes graphiques de l'occitan &amp;eacute;crit, il adopte d&amp;eacute;finitivement la graphie classique en 1927 pour son troisi&amp;egrave;me recueil po&amp;eacute;tique&amp;nbsp;&lt;em&gt;Beluguetas&lt;/em&gt;. Parall&amp;egrave;lement &amp;agrave; son &amp;oelig;uvre litt&amp;eacute;raire en occitan, Louis Delhostal a produit de nombreuses &amp;eacute;tudes de folklore auvergnat publi&amp;eacute;es sous forme de s&amp;eacute;ries d'articles dans la presse r&amp;eacute;gionale et les revues occitanes&amp;nbsp;: &amp;laquo;&amp;nbsp;Les Croquis d'Auvergne&amp;nbsp;&amp;raquo; dans &lt;em&gt;La R&amp;eacute;publique lib&amp;eacute;rale&lt;/em&gt;, &amp;laquo;&amp;nbsp;La tradition populaire dans le Cantal &amp;raquo; dans &lt;em&gt;Le progr&amp;egrave;s du Cantal&lt;/em&gt;, &amp;laquo;&amp;nbsp;Quauquas Bourr&amp;egrave;ias&amp;nbsp;&amp;raquo; dans &lt;em&gt;Lo Cobreto&lt;/em&gt;. &lt;br /&gt;Son &lt;em&gt;Ensag botanic auverhnat&lt;/em&gt; donne le nom vernaculaire des plantes en occitan ainsi que leurs appellations latines et fran&amp;ccedil;aises. Pr&amp;eacute;curseur de l'ethnobotanique, il donne &amp;eacute;galement des indications de culture et d'usages traditionnels des plantes.&lt;/div&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="39">
          <name>Creator</name>
          <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="264545">
              <text>Delhostal, Louis (1877-1933)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="48">
          <name>Source</name>
          <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="264546">
              <text>Mediatèca occitana, CIRDOC-Béziers, CBB 419-16</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="45">
          <name>Publisher</name>
          <description>An entity responsible for making the resource available</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="264547">
              <text>Impr. Gabelle (Carcassonne)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="40">
          <name>Date</name>
          <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="264548">
              <text>1933</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="98">
          <name>License</name>
          <description>A legal document giving official permission to do something with the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="264550">
              <text>Licence ouverte</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="46">
          <name>Relation</name>
          <description>A related resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="264551">
              <text>Vignette : http://occitanica.eu/omeka/files/square_thumbnails/b59334ba7d07f8d9786c0331b21297bc.jpg</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="264552">
              <text>http://www.sudoc.fr/012163937</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="42">
          <name>Format</name>
          <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="264553">
              <text>application/pdf</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="264554">
              <text>1 vol. (15 p) ; 24 cm</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="44">
          <name>Language</name>
          <description>A language of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="264555">
              <text>oci</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="51">
          <name>Type</name>
          <description>The nature or genre of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="264556">
              <text>Text</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="264557">
              <text>monographie imprimée</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="43">
          <name>Identifier</name>
          <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="264558">
              <text>http://occitanica.eu/omeka/items/show/3460</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="264559">
              <text>FRB340325101_CBB 419-16</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="116">
          <name>Temporal Coverage</name>
          <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="264560">
              <text>19..</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="114">
          <name>Bibliographic Citation</name>
          <description>A bibliographic reference for the resource. Recommended practice is to include sufficient bibliographic detail to identify the resource as unambiguously as possible.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="265631">
              <text>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;- &lt;span&gt;Lo&amp;iuml;s DELHOSTAL,&lt;/span&gt;&amp;nbsp;&amp;laquo;&amp;nbsp;Ensag de glossari botanic auvernhat &amp;raquo;, &lt;em&gt;in&amp;nbsp;Oc&amp;nbsp;: Revista Bimestrala de la Renaissen&amp;ccedil;a dels Pa&amp;iuml;ses d'Oc&lt;/em&gt;, an VIIIn, n&amp;deg; 8-9, setembre-decembre 1932, pp. 294-308.&lt;/div&gt;</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="265632">
              <text>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;- &amp;laquo;&amp;nbsp;Louis Delhostal (1877-1933)&amp;nbsp;&amp;raquo; &lt;em&gt;in&lt;/em&gt; No&amp;euml;l LAFON, &lt;em&gt;&amp;Eacute;crits occitans cantaliens&amp;nbsp;: Dix si&amp;egrave;cles d'&amp;eacute;crits occitans (XI&lt;sup&gt;e&lt;/sup&gt;-XXI&lt;sup&gt;e&lt;/sup&gt; si&amp;egrave;cles)&amp;nbsp;: Guide. Anthologie. R&amp;eacute;pertoire des auteurs.&lt;/em&gt; [Aurillac]&amp;nbsp;: Lo Convise, 2008, pp. 461-467.&lt;/div&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="47">
          <name>Rights</name>
          <description>Information about rights held in and over the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="305675">
              <text>Domaine public/Domeni public</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="115">
          <name>Spatial Coverage</name>
          <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="305676">
              <text>Auvergne</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="86">
          <name>Alternative Title</name>
          <description>An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="815281">
              <text>Ensag de glossari botanic auvernhat / Loïs Delhostal </text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
    <elementSet elementSetId="8">
      <name>Occitanica</name>
      <description>Jeu de métadonnées internes a Occitanica</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="173">
          <name>Portail</name>
          <description>Le portail dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="589057">
              <text>Mediatèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="174">
          <name>Sous-Menu</name>
          <description>Le sous-menu dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="589058">
              <text>Bibliotèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="172">
          <name>Type de Document</name>
          <description>Le type dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="589059">
              <text>Livre</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="182">
          <name>Catégorie</name>
          <description>La catégorie dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="641356">
              <text>Documents</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="171">
          <name>Contributeur</name>
          <description>Le contributeur à Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="875030">
              <text>CIRDOC - Institut occitan de cultura</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
  </elementSetContainer>
  <tagContainer>
    <tag tagId="1918">
      <name>Auvernha = Auvergne</name>
    </tag>
    <tag tagId="1916">
      <name>botanica = botanique</name>
    </tag>
    <tag tagId="1890">
      <name>lexic tematic = lexique thématique</name>
    </tag>
    <tag tagId="1917">
      <name>nom de las plantas en occitan = nom des plantes en occitan</name>
    </tag>
  </tagContainer>
</item>
