Ce vidéoguide d'animation a été réalisé en 2014 dans le cadre du projet e-Anem, financé par le FEDER en Languedoc-Roussillon.
Version occitane sous-titrée en français.
Animal "totémique" de Pézenas, le Poulain figure depuis 2005 au classement du patrimoine oral et immatériel de l'humanité de l'UNESCO. Cet équidé de toile et de bois accompagne les Piscénois dans toutes leurs festivités.
Ce vidéoguide d'animation a été réalisé en 2014 dans le cadre du projet e-Anem, financé par le FEDER en Languedoc-Roussillon.
Version occitane sous-titrée en français.
Animal «totemic» de Pesenàs, lo Polin figura dempuèi 2005 al classament del patrimòni oral e immaterial de l’umanitat de l’UNESCO. Aqueste caval de tela e de fusta acompanha lo monde de Pesenàs dins totas lors festivitats.
Aquesta videoguida d'animacion foguèt realizada en 2014 dins l'encastre del projècte e-Anem, finançat pel FEDER en Lengadòc-Rosselhon.
Version occitana sostitolada en francés.
Lengadòc compta fòrça animals de tela e de fusta, emblematics d'una ciutat, de sas manifestacions e rituals. Mesa a son «buòu », lo parçan de Pesenàs a fòrça « polins » : a Adissan, Montblanc, Florensac...
Mas lo Polin de Pesenàs se distinguís per son ancianetat. Es a aquel títol que foguèt classat per l'UNESCO en 2005, al costat de la Tarasca e dels Gigants del Nòrd, coma element remirable del patrimòni cultural immaterial francés.
Lo Polin, animal totemic, simboliza e fedèra de fach a son entorn, sa vila e sa comunautat.
Atal, long de las epòcas, pòrta sus sa tela blava los emblèmas dels diferents regims, en particular lo liri dels reis de França. Aquò manquèt de li èsser fatala a la Revolucion...
Lo Polin s'acompanha d'alhors d'un mite original...reial.
L'istòria comença jos Loís VIII. Lo rei, de passatge a Pesenàs pendent la Crosada contra los Albigeses, confia a la vila sa cavala que pensa malauta. Fin finala, la bèstia polina. Atal naisson un Polin reial e son pendent de fusta.
Segonda etapa en 1622. Lo marescal de Bassompièra, qu'acompanha Loís XIII en Lengadòc, pren en sèla una païsana en perilh. Dempuèi, los manequins Estieinon e Estieineta, plaçats sus l'esquina del Polin, commemòran aquel acte de galantariá.
Lo Polin acompanha uèi encara los tempses fòrts de la ciutat. Atal sortís per la Sant Blasi, fèsta del sant patron de Pesenàs que dobrís lo temps de Carnaval. Lo Menaire, lo guida alara per las carrièras de la ciutat, segon un percors e una coregrafia immutables. Reguitnadas, virolets e clacaments de maissa, la nhaca, atrai e espauruga una fola a cada còp mai nombrosa a l'entorn del simbòl de Pesenàs
Le Languedoc compte de nombreux animaux de toile et de bois, emblématiques d'une cité, de ses manifestations et rituels. Mèze a son «buòu », le Piscénois, de nombreux « polins » : à Adissan, Montblanc, Florensac...
Mais le Poulain de Pézenas se distingue par son ancienneté. C'est à ce titre qu'il fut classé par l'UNESCO en 2005, aux côtés de la Tarasque et des Géants du nord, comme élément remarquable du patrimoine culturel immatériel français.
Le Poulain, animal totémique, symbolise et fédère en effet autour de lui, sa ville et sa communauté. Il a ainsi au gré des époques, porté sur sa toile bleue les emblèmes des différents régimes, notamment le lys des rois de France. Chose qui faillit lui être fatale à la Révolution...
Le Poulain s'accompagne d'ailleurs d'une mythe originel... royal. L'histoire débute sous Louis VIII. Le roi de passage à Pézenas durant la Croisade des Albigeois, confie à la ville sa jument qu'il pense malade. Celle-ci met finalement bas. Ainsi naissaient un poulain royal et son pendant de bois. Seconde étape en 1622. Le maréchal de Bassompière, qui accompagne Louis XIII en Languedoc, prend en selle une paysanne en détresse. Depuis les mannequins Estieinou et Estieineta, placés sur le dos du poulain, commémorent cet acte de galanterie.
Le Poulain accompagne aujourd'hui encore les temps forts de la cité. Il sort ainsi pour la Sant Blasi, fête du saint patron de Pézenas qui ouvre le temps de Carnaval. Le Menaire le guide alors dans les rues de la cité, selon un parcours et une chorégraphie immuables. Ruades, pirouettes et claquements de mâchoire, la nhaca, attirent et effraient une foule toujours nombreuse autour du symbole de Pézenas.