Explorar los documents (2 total)

rlr.jpg
La Cirurgia d'Albucasis : revirada en dialècte tolosan (país-bas de Fois) del sègle XIV / Charles de Tourtoulon
Tourtoulon, Charles de (1836-1913)
Aqueste article que pareguèt en doas liurasons dins la Revue des langues romanes (seria 1, tòme 1, 1870), Charles de Tourtoulon, membre de « l’Escòla romanista » de Montpelhièr - la Société pour l’étude des langues romanes nascuda un an abans - es lo premièr estudi e la primièra edicion parciala del tèxt conegut coma la version occitana de la Cirurgia d’Albucasis.

La Cirurgia d’Albucasis es una traduccion en lenga occitana del sègle XIV d’un tractat de cirurgia extrach de l’enciclopèdia medicala Al-Tasrif del grand medecin cordoan Abu Al-Qasim (v. 940-v. 1013), dich « Albucasis » en Occident.
En comparant lo manuscrit unenc de la Cirurgia (uèi conservat a Montpelhièr, Bibliotèca Interuniversitària de Medecina, H95) amb una version latina contemporanèa (Montpelhièr, BIU, H89 ter), Charles de Tourtoulon d'aviada abandona l’ipotèsi d’un passatge dirècte de l’arab a l’occitan e establís que la traduccion occitana foguèt facha a partir d’una version en latin.

Çaquelà l’origina del manuscrit es pas montpelhierenca, malgrat l’importància dels estudis de medecina dins l’istòria de la vila. Foguèt realizat al sègle XIV per un grand prince pirenenc, lo comte Gaston III de Fois, lo famós « Gaston Fèbus », coma ne testimònia de marcaires linguistics pirenencs nombroses dins la lenga utilizada pel traductor coma las armas e devisa de la dinastia de Fois-Bearn inscrichas al primièr fulhet.

L’article comença per una introduccion istorica e linguistica puèi s’acaba amb l’edicion dels primièrs fulhets del manuscrit de l’Albucasis occitan. Doas edicions completas del tèxt de la Cirurgia foguèron publicadas dempuèi, en 1985 (La Chirurgie d'Albucasis : ou Albucasim : texte occitan du XIVe siècle : Jean Grimaud et Robert Lafont dir., Montpellier : Centre d'études occitanes) e en 1992 (La Chirurgia : versione occitanica della prima metà del Trecento : Mahmoud Salem Elsheikh ed. scientifique, Firenze : Ed. Zeta).

Legir l'article :

- 1ra part, RLR, S1-T1, 1870, p. 3-17 (legir l'article en linha sus Gallica).
- 2da part, RLR, S1-T1, 1870, p. 301-307 (legir l'article en linhe sus Gallica).
Capture.jpg
Rapport sur la limite géographique de la langue d'oc et de la langue d'oïl / par M. Ch de Tourtoulon et M. O. Bringuier
Tourtoulon, Charles de (1836-1913)
Bringuier, Octavien (1829-1875)
De 1873 à 1875, Charles de Tourtoulon et Octavien Bringuier, félibres et philologues de la Société pour l'étude des langues romanes (Montpellier), entreprennent la première étude linguistique menée en France à partir d'une vaste enquête de terrain. 
Les résultats de l'enquête Tourtoulon-Bringuier sont publiés en 1876 dans le cadre d'un rapport au Ministre de l'Instruction publique, publié dans la collection des Archives des missions scientifiques et littéraires : choix de rapports et instructions publié sous les auspices du Ministère de l'instruction publique et des cultes. Paris : Imprimerie nationale : E. Leroux. 
Le rapport renouvelle la conception de la frontières linguistiques et donnera lieu à une contre-enquête menée par les philologues parisiens (Gaston Paris et Paul Meyer). L'Enquête Tourtoulon-Bringuier est à l'origine de la création d'un espace linguistique intermédiaire entre domaine occitan et domaine français, que Jules Ronjat nommera le "Croissant" en 1913.

Lire le Rapport sur la limite géographique de la langue d'oc et de la langue d'oïl sur Gallica : accès direct.