Explorar los documents (11 total)

vignette_58317.jpg
Vernet, Florian
Aquelas cronicas son 26 novèlas sul baujum ordinari. Un mond de winners pretenduts e de losers, de mitologias e de miratges, de victimas de totas las violéncias, consentas e contentas de lor astrada, totes patetics a arpatejar sus fons d'univers que se desmarga e de còps, coma un miracle immeritat, de moments de gràcia pura.

(A tots ; 229)
vignette_57804.jpg
Vernet, Florian
… Dins lo fichièr informatic n°3 de la Clau2 que i aguèri donc accès sonque en Julhet de 2026, titolat 666 e sostitolat E avisa-te que soi pas Nostradamus, acompanhat a guisa de comentari per un tròç de l’Apocalipsi de Joan de Patmos (Aqueste qu’a d’intelligéncia, qu’interprète lo chifra de la bèstia, es lo moment d’aver de discerniment, car es una chifra d’òme e sa chifra es 666. 13.18), Martin porgissiá d’explicas detalhadas, a còps datadas, e tanben de tièras en fòrma de bilanç tragic de totas las catastròfas que nos esperavan, sus la planeta, dins las annadas venidoiras, principalament a partir de 2036. Coma se i aguèsse personalament assistit, coma se s’èran ja produchas !
vignette_57461.jpg
Vernet, Florian
Que dalle : rien
Que d’ala (loc) (1881)
Littéralement " Que de l’aile ", par un raccourci hardi : en effet, il n’y a pas grand chose à manger dans l’aile d’une volaille = rien.

Arpions, bidasse, baba, comac, dare-dare, mitan, racaille... Nombreux sont les mots d’argot empruntés à l’occitan, ce petit ouvrage nous livre les secrets de leurs naissances. Dans cette histoire commune qui est celle de l’occitan et du français, si souvent conjuguée sur le mode du " je t’aime moi non plus ", on se demande trop rarement qui se trouve derrière l’autre ou dessous.
vignette_57351.jpg
Vernet, Florian
Akim viu a Pinhòlas e escriu de « romans alimentaris » per se ganhar la vida. Mai vaquí qu’un roman policier li va cambiar la vida. S’avisa que lei murtres qu’inventa se produson realament dins la vilòta. Aurà pron de temps, Akim, per acabar son roman e son enquista ?
vignette_56025.jpg
Vernet, Florian
Novèla edicion del recuèlh de 24 novèlas publicat inicialament en 2004.

« A la sortida del peatge, los pneumatics de la Gòlf limpèron un pauc a l'acceleracion sul quitran banhat. L'agulha del comptatorns montèt, davalèt, tornèt montar del temps que la veitura encapava la corba que mena a l'autorota, montèt encara e puèi la cinquena. "– Tampa-me aquela vitra, faguèt la votz d'Akim, sus la banqueta de darrièr, que nos anam gelar los colhons. "– VOS gelar, richonegèt Milod, en laissant retombar sa man sus las cuèissas de Beti, assetada a costat d'el, acoconada... »

Informacions
vignette_55900.jpg
Vernet, Florian
Le Dictionnaire grammatical de l’occitan moderne est une tentative de réponse aux besoins d’apprentissage d’un public nouveau pour qui l’occitan est une langue qui s’enseigne et qui s’apprend, avec des règles, des fonctionnements propres, des formes communes sous l’infini des variations et des parlers, avec une grammaire, en un mot. Il intègre, en allégeant au maximum les considérations théoriques, les acquis de la recherche des dernières années et met l’accent en priorité sur la syntaxe de l’« occitan larg », commune en très grande partie à tous les parlers d’oc, dans le temps et dans l’espace, par-delà les pratiques réductrices ou l’enfermement localiste. De cette syntaxe souvent originale et trop souvent mal connue, il tente d’éclairer le fonctionnement. Pour ce faire il revient systématiquement sur des notions dont la maîtrise est indispensable et propose des exemples aussi nombreux que possible.

L’ouvrage est en français pour les explications, avec des entrées dans les deux langues et un système d’indexation qui permet une consultation raisonnée.
vignette_55722.jpg
Vernet, Florian
Emai o volguèssetz pas creire, dins una vila coma Collisioncity e pel temps que fa, riscatz d’i rencontrar de tot : un biologista (demoniac) ; un detectiu (facultatiu) ; de Ninjas (aquestes guerrièrs implacables desguisats en caucetas) ; de pensionaris d’un ostal de retirats (sul camin de l’evasion).

E s’aquò vira una bombineta antilhesa (inspectritz de polícia) ; un papagai jos acide que se pren per un teleevangelista ; un capitalista ancian legionari afectat d’un complèxe d’Edip de competicion. Un yacht gaireben clandestin dins lo pòrt de Badagòbi ; una sex-tape originala e lo Turbo Brain per metre lo fòc a las estopas.
Sens comptar çò qu’auretz evitat.
(Colleccion A Tots n° 223)
Cachavielha-Vernet.jpg
Vernet, Florian
Avec Cachavièlha psicomotritz, Florian Vernet souhaite mettre un point final (?) à un « triptyque », débuté avec j@rdindelasdelicias.com, puis poursuivi avec La Nau dels fòls, qui interpelle les travers du microcosme occitaniste.

Langue : occitan languedocien
contes-rebors.jpg
Vernet, Florian
Recueil de contes en occitan : Conte del soldat que tornava de la guèrra ; Conte del rei orgulhós ; Lo conilh que venguèt rei ; Joan bèstia… pas tan bèstia ! ; Istòria de pont, d’ola e de songes.

Édition bilingue occitan - français, traduction française de Jaumeta Caussade.
Collection Joventut
58dde133f195c8a8afc00ad7127c7ec0.jpg
Entraînement à la Dictada - Extrait 4 - "Menina", in Vidas e engranatges, Florian Vernet.
Vernet, Florian

Menina

 

Fa tant de temps que las ai pas pus vistas, mas drolletas. Tant de temps, que sabi ieu, un an e mièg, pel mens, que dels ans n'ai perdut lo compte, ara. Quand i son pas, aicí, l'ostal sembla vuèg.

 

Mon filh e ma nòra fan pas cap de bruch. Despuèi que son a la retirada totes dos e que son tornats viure aicí, al mieu, mon filh passa totas sas jornadas defòra, dins l'òrt, a la pesca, a la caça, o bricolèja, dins la passada.

 

E ma nòra fa lo tren de l'ostal, gaita la television, va veire las vesinas. Los ausissi gaireben jamai. I a pas que quand ma pichòta filha e son òme arriban, per las vacanças, qualques jorns solament que lor cal tanben anar veire la familha d'el, del costat de Tolosa, que i a un pauc de vida dins l'ostal.

 

Que las pòdi ausir, las pichonetas, que corrisson d'en pertot, que cridan, que se ploran, que se carpinhan, que cantan. Que rison. Mas fa tant de temps que las ai pas pus vistas. Dos ans gaireben. Cossí devon aver cambiat, Angelica, la granda, qu'a fach uèch ans en abrial, e Ninon , la pichoneta, que n'a cinc despuèi setembre. Qué donariái pas per las tornar veire. Paura de ieu! Mas las vacanças son aquí, aqueste còp, ne soi solida.

 

Extrach tirat de «Menina» de VERNET, Florian, Vidas e engranatges, IEO edicions, Castres, 2004.  

sus 2