Explorar los documents (1 total)

Vignette_sibylle.jpg
Version occitana del cant de la Sibila
Bertrand, Aurélien

Resumit

Lo cant de la Sibila es un cant anonciator de la fin dels temps que sa version mai anciana coneguda remonta al sègle XX. Una version occitana del tèxte es conservada als archius departementals d’Erau.
Son apellacion « Sibila » fa referéncia a la portada divinatòria del tèxte, que Sibila èra lo nom donat dempuèi l'antiquitat a las profetessas que podián ocasionalament faire òbra de divinacion. Fòrça popular en Castilha, en Catalonha, en Itàlia e en França pendent tota l'Edat Mejana, es uèi subretot interpretat dins las glèisas de Malhòrca, Catalonha e Sardenha per las Matinas de Nadal, la nuèch del 24 de decembre.
La version malhorquina del cant de la Sibila es estat inscrich en 2010 per l'UNESCO sus la lista representativa del patrimòni cultural immaterial.
Existisson de nombrosas variacions del tèxte, sovent acompanhadas d’un acrostic (estròfa ont las inicialas de cada vèrs, legidas dins lo sens vertical, compausan un nom o un mot-clau), de còps de lor musica e mai rarament encara d’un títol. [imatge id=21092]

Autras versions del títol

< « Version romane du chant de la sibylle » (version romana del cant de la Sibila) (anciana apellacion)

< « Ell iorn del iuzizi » (incipit de la version occitana)

< « Canto de la Sibila » (version castelhana del títol)

< « Cant de la Sibil·la » (version catalana del títol)

Exemplars conservats

1 exemplar conegut :

Lo manuscrit que compren la version occitana del cant de la Sibila es conegut jos lo nom de « Lectionnaire de l’office » (Leccionari de l'ofici) e data del sègle XII.
Es conservat als Archius departamentals d’Erau jos la quòta 10 F 120.
Se presenta jos la forme d’un registre de pergamin de 294 folios (37 × 26 cm).

Ligam cap al numerizacion 

Nòta d’estudi

Las especificitats del manuscrit occitan

La version occitana del cant de la Sibila es coneguda mercés al trabalh de Joseph Berthelé (1858-1926), archivista, que reculhiguèt, als environs d’una anciana abadiá d'Aniana dins l’Erau, un leccionnari (libre liturgic que conten los passatges dels tèxtes religioses legits a l'escasença de las ceremonias religiosas) copiat a la fin del sègle XII e o transportèt als archius departementals de Montpelhièr. Aquel leccionnari compren, en mai de la famosa version occitana del cant, d'autres tèxtes nombroses coma de sermons, d'Actes dels Martirs e d'omelias.
Lo tèxte de la version occitana del cant de la Sibila es acompanhat d’un unic fulhet de musica notada dins lo mòde de Ré que poiriá èsser una transicion entre le Minor antic e lo Major modèrne de l’aire de la cançon.
Lo tèxte de la cançon es una adaptacion en occitan d’una version latina e apareis coma una de las mai anciana version en lenga non latina del tèxte. Aquela adaptacion es realizada en vèrses rimats ritmats, gropats quatre par quatre e que s'adaptan a la melodia. Permet aital de passar de la version latina a la version occitana entre cada cobla, benlèu a de fins de reapropriacion par una populacion occitanofòna.
La version occitana del tèxte compren pas l'acrostic present dins la màger part de las autras versions conegudas del tèxte..

Presentacion del tèxte

Le contengut de la version occitana del cant de la Sibila càmbia pas fondamentalament de las autras versions conegudas. Lo cant conta las visions d’una profetessa qu’es pas presentada e que sas visions son ligadas al jutjament darrièr de Dieu e donc a la fin dels temps. Sus la basa d'aquò lo cant de la Sibila pòt èsser qualificat d’escatologic (que son prepaus es ligat a la fin dels temps).
Aquelas visions fan referéncia a divèrses elements e eveniments biblics (consequéncias de la mòrt de Jèsus-Crist sus Tèrra, dubertura de las pòrtas de l’Enfèrn per los pecaires…) e concernisson tant los fizel  que los descrezen. An doncas una valor de mesa en garde e d’avertiment al prèp dels fidèls.

Cal probablament veire dins aquel cant de la Sibila e son succès lo rebat de l’angoissa del passatge vèrs l’an Mil dins la societat occidentala de la Nauta Edat Mejana..

Posteritat de l’òbra

La version occitana de l’òbra faguèt l'objècte d’un trabalh de reinterpretacion en 2019 par l'artista Clément Gauthier a l'entorn d’un projècte collectiu titolat “Le chant de la Sibylle”.