Explorar los documents (5 total)

vignette_amboesa.jpg
Amboesa, la renaissença d'un instrument
Pendent qualques jorns, d’escolans del collègi de Martèl dins Òlt participèron a la realizacion d’un documentari-ficcion sus l’istòria de l’autbòi tradicional de la region de Caors.
Aqueste projècte, portat per l’associacion La Granja de Solòme en partenariat amb lo CIRDÒC – Institut occitan de cultura, inicièt aqueles joves occitanistas als principis de la fabricacion dels instruments, de la modelizacion 3D e de la realitat virtuala.
vignette_familhas.jpg
Webdocumentari Familha(s)
Bedel, Amic. Metteur en scène ou réalisateur
Familha(s) es un webdocumentari sul tèma de la transmission de las musicas tradicionalas a l’ora d’ara. Es una produccion del COMDT en partenariat amb lo CIRDÒC – Institut occitan de cultura, amb una realizacion d'Amic Bedel (Piget Film) e un desvolopament de Fabrice Lapeyrere (Le Fil), amb lo sosten de la Region Occitània Pirenèus-Mediterranèa.
Clément Gauthier, Anaïs Vaillant, Mickaël Vidal, Hervé Capel, Tomàs e Matèu Baudoin, Caroline Dufau e Aelis Loddo se prestèron al jòc de l’entrevista. Contèron lors experiéncias musicalas e familialas a Guilhem Boucher, musicaire, ensenhaire e cercaire.
Descobrissètz lors testimoniatges, lors influéncias e lors musicas en gaitar aqueste webdocumentari e en vos daissar guidar cap als archius sonòrs e audiovisuals, e a las creacions que noirisson aqueste objècte documentari interactiu !
Accedir al wedocumentari Familha(s)
[Font del tèxte de presentacion : site internet del COMDT]
vignette_20829.jpg
Balets occitans de Tolosa
Escarpit, David (1980-....)

Los Balets occitans de Tolosa son estats creats en 1962 per Francesa Dague.

Etnològa, cantadora e dançanièra originària de Lemosin, Francesa Dague es la filha de la folclorista Cecília Maria Dague, qu’a collectat fòrça informacions en Lemosin sus la musica emai la dança tradicionalas.

La creacion dels Balets occitans participa d’una volontat de metre en lum la cultura occitana al travèrs d’una tropa de musicaires-dançanièrs-cantaires professionaus se produsent a l’escala nacionala e internacionala.

La tropa fai figura d’ambassadora e de veirina d’una cultura occitana d’ara enlà descomplexada, afichant tanben amb fiertat sos vestits tradicionals (Francesa Dague, diplomada de las Bèlas-Arts, èra tanben costumièra). Lo modèle de referéncia es lo daus Balets russes d’Igor Moisseiev, es a dire una identitat basada sus la cultura folclorica autentica mas despolhada de totes auripèles dins lo cas de la caricaturar.

Pauc a pauc, lo projècte evoluís. Als musicians de tipe academic, interpretant las òbras sus d’intruments d’orquèstre sinfonic, se substituís plan lèu una recerca organologica per fin de tornar ‘trapar e utilizar d’instruments occitans tradicionals tanben coma log raire (auboès de Lengadòc-bas), la bodega (cornamusa de la Montanha negra), la boha (cornamusa gascona). Lo cant, la diccion, son trabalhats, emai los pas de dança per tal de se raprochar d’un rendut autanplan pròche que possible de la realitat tradicionala.

Mantunas personalitats importantas de la cultura occitana s’an illustrat als Balets occitans, demest losquaus la cantadora comengesa Rosina de Pèira (mai se filha Martina), lo dançaire Pèire Corbefin, emai los musicaires Alan Cadeilhan, Claudi Romero e Xavièr Vidal.

Los Balets occitans desapareguèron al cap de las annadas 80.

hautbois_vignette copie.jpg
Los autbòis occitans
Centre occitan des musiques et danses traditionnelles Toulouse Midi-Pyrénées-Conservatoire occitan
ACCEDIR A L'EXPOSICION

Instrument espandit del sègle 13 al sègle 17, l'autbòi foguèt aprèp pauc a pauc marginalizat, al mens en França.

Cambiaments d'estetica, oposicion de mai en mai marcada entre musicas sabentas e popularas, cambiaments politics contribuiguèron a aquela regression. Dins los mitans populars, la practica de l'autbòi se mantenguèt dins qualques regions, mas a despart de Seta, a mancat de desaparéisser fa qualques decennias.

En Bretanha e en Catalonha, lo retorn de l'autbòi foguèt propulsat per los movements identitaris.

Dins las regions occitanas, las recèrcas e los esfòrces de musicians apassionats an permés de tornar lançar la fabricacion de mantun modèls d'autbòi, que los musicians actuals s'aproprian e meton en valor dins d'estils musicals fòrça variats.
2220-23-CHA.jpg
Poésies en patois limousin : Avec la traduction et la musique originale / Pierre Laforest, Paul Charreire
Laforest, Pierre
Charreire, Paul