Explorar los documents (8 total)

vignette_CO-D-22.jpg
Poètes gascons du Gers depuis le XVIe siècle jusqu'à nos jours
Présentation des œuvres de 11 poètes gersois majeurs de la littérature gasconne sur trois siècles. L’Auscitain Joseph Alexandre Michelet, né en 1840, propose de larges extraits en gascon, et traduction française en regard.

Les auteurs étudiés : Pierre de Garros, Guillaume de Salluste du Bartas, Jean de Garros, Guillaume Ader, Jean Géraud Dastros, Louis Baron, Géraut Bedout, Dominique Dugay, l’abbé Laffargue, Jean-Basile Cassaignau et Joseph Jean-Marie-Eliacin Noulens.

Bibliogr. p. 478-490

vignette.jpg
Mélhe arride qué ploura d'Albert Darclanne, dit l'Artè dou Pourtaou
Darclanne, Albert (1861-1925)
Cet ouvrage d'Albert Darclanne est un recueil de poésies occitanes en dialecte gascon publié en 1899 sous le pseudonyme l'Artè dou Pourtaou. Cet exemplaire appartenait à Miquèu Camelat, poète et dramaturge occitan. Sur la page de garde est notée de la main d'Albert Darclanne cette dédicace : « à l'amiq Camélat L'Artè dou Pourtaou »
vignette.jpg
Gras é magre d'Albert Darclanne, dit l'Artè dou Pourtaou
Darclanne, Albert
Cet ouvrage d'Albert Darclanne, vice-président de l’Escòla Gaston Febus, est un recueil de poésies occitanes en dialecte gascon paru en 1889. Sous son pseudonyme l'Artè dou Pourtaou, l'écrivain, notaire de son état, nous livre ici un recueil de récits grivois plein d'humour qui lui ont valu le surnom de "Rabelais en vers".
vignette_21044.jpg
Catharros e crousats : 1213-1963 / Julo Ponsolle
Ponsolle, Julo (1902-1998)
Aqueste opuscul de 13 paginas es en realitat un poèma long de Julo Ponsolle (1902-1998), felibre sortit de Rius-Volvèstre, al sud-oèst de Tolosa, responsable de l'Escòlo deras Pireneos, escòla felibrenca de los Pirenèus Centrals, activa fins a 1999.
Julo Ponsolle desvolopa,  a l'entorn del tèma de la Crosada contra los Albigeses (1208-1244), un prepaus militant sus de tematicas socialas e occitanistas.
Lo tèxt, devesit en estròfas, es illustrat amb doas gravaduras del pintor ariegenc Jacques Fauché (1927-2013)
Es seguit d'un lexic occitan.


Consultar lo document

Consultar las colleccions de la Bibliotèca de l'Escòla Gaston Febus

Consultar lo blòg de l'associacion de l'Escòla Gaston Febus
vignette_20679.jpg
Lou Mayrau medouquin
CIRDOC - Institut occitan de cultura

Lou Mayrau medouquin, tèxte medoquin anonim per l'enròtlament dins las armadas de Loïs XIV

Lo document entitolat Vers composés par M..., sur le départ de François Baudouin et ses compagnons médoquins allant à l'Armée, sovent designat per Lou Mayrau medoquin, es una brocadura anonima, sens data nimai mencion d'estampaire, coneguda per un sol exemplari descobèrt tardivament dens las colleccions de la Bibliotèca municipala de Nantes.
Se lo tèxte poiriá èsser contemporanèu del contèxte istoric que descriu (darnièr tèrç del sègle XVII), , lo sieu estampatge e la siá difusion estampada son probable posterioras de pròche d'un sègle. Enlà la raretat de l'obratge – ne'n coneisson pas qu'un sol exemplari – son subjècte emai sa provenença, lo parçan de Bordèu, fan qu'es excepcional dins lo còrpus de l'escrich occitan d'Ancian regime.
Lo tèxte es correntament intitolat per son primièr vèrs, Lou Mayrau medouquin (Lo vaquièr medoquin), que designa lo sieu personatge principal, un cèrt François Baudouin, lauraire proprietari d'a l'entorn de L'Esparra, dins la partida landesa de Medòc (actuala Gironda). Las de la siá vida de pagès, Baudouin contra, dins aqueste recit en vèrs a la primièra persona, coma respond favorablament a la sollicitation d'un oficièr recrutaire, M. de Rouchon, vngut li prepausar de s'engatjar dens las armadas reialas. Aprèp ager mes los sieus afars en òrdi al prèp del notari de L'Esparra, Baudouin se ronça dins lo recrutament d'una tropa de companhs parats a lo sègre a la guèrra. Se plaça a lor cap, amb de vam mas non sens una cèrta gravitat, l'espèctre de la mòrt al combat planant en permanécia. Lo tèxte s'arrèsta al moment que s'avian per los Paises-Basses e Maastricht que s'agís de tornar prene a l'enemic.

Una òbra unenca e misteriosa dins lo còrpus de l'escrich literari occitan

Descobèrt per Pierre-Louis Berthaud en 1938 per la siá segonda edicion de 1851 – tanplan rara coma l'edicion originala – de còps que i a gaitada coma una engana literària del sègle XIX, cal esperar las annadas 1980 per que François Pic 'trape enfin l'edicion originala del tèxte dins las colleccions de la Bibliotèca de Nantes. Se François Pic confirma las conclusions de Pierre-Louis Berthaud sus l'autenticitat del tèxte – e non pas una fabricacion del sègle XIX - l'estudi de l'edicion originala, mai que mai los sieus caractèrs materials e iconografics, sembla orientar de cap ad una impression bordalesa de la segonda meitat del sègle XVIII. François Pic identifiquèt los motius utilizats per l’estampaire emai la gravadura plaçada en frontispici. Sas recercas an desmostrat que s’agissiá de motius d’usatge en cò de fòrça estampaires de Bordèu e de Tolosa al sègle XVII. Alan Viaut, especialista de l'occitan gascon, a publicat una edicion critica del tèxte en 1990 dins la revista Garona. Segond èl, los marcaires cronologics nombroses e precises que malhan lo tèxta semblon indicar que s'agís plan d'un tèxte compausat e difusat al moment de la guèrra de Olanda, emai se n'es estampat que fòrça mai tard.

Lo caractèr excepcional d'aquel tèxte ven tanben de la siá provenença. Lo parçan de Bordèu n'a pas conegut l'abonda de produccion estampada occitana que coneisson d'altres foguièrs, de la Renaissença a la Revolucion. Per Medòc, s'agís del sol tèxte literari conegut pel periòde.

Un tèxte de propaganda dins lo contèxte de la guèrra de Olanda ?

Lou Mayrau medouquin sembla fòrça èsser un tèxte de propaganda per l'enròtlament de pageses medoquins dins l'armada de Loïs XIV, alavetz en guèrra contra una brava partida d'Euròpa. Lo tèxte fa d'efièch fòrça referéncias dirèctas a la guèrra de Olanda que, de 1672 a 1678, opausèt o reialme de França e son aliat anglés a Espanha, al Sant-Empèri roman germanic emai a las Províncias-Unidas (actuals Paises-Basses).

Baudouin parla d'anar a la guèrra contra l’Amperure d’Allemagn , lou Flamand, qu'a mes sourdats en campagne per fin de tourna dens Mestriq (Maastricht) lo prince d’Orange. Un còp dens la plaça, lodich prince d'Orange se veirà encauga (empreisonar) dens la vila. Totas aquelas indicacions poirián far referéncia a un episòdi precís de la guèrra de Olanda : lo sèti de Maastricht per las armadas del prince d'Orange e dels Paisses-Basses espanhòls per fin de tornar prene la ciutat als Franceses en 1676. L'accion se passariá doncas en 1676 e non pas en 1672 coma l'indica una mencion sus la pagina de títol.

Guèrra costosa, la guèrra de Olanda fasquèt l'objècte d'una intensa propaganda ostila al reialme de França a travèrs Euròpa. De mai, de temptativas de sedicions contra Loïs XIV, encoratjadas per los Habsbourg dins lo reialme de França, espeliguèron, mai que mai en Normandia emai dins las províncias meridionalas (Guiana, Lengadòc, Provença, Dalfinat). Dins aquel contèxte politic e militari complicat pel rei de França, la creacion e la difusion de tèxtes de propaganda en lenga del pòble coma Lou Mayrau medouquin sembla d'a fons plausibla, emai se lo mai grand mistèri demòra sus l'autor e sas motivacions realas. Es de signalar qu’en 1672, la senhoria de L’Esparra aparteniá a la granda familha gascona de Gramont qu’un membre Antoine IV de Gramont (1641-1720), s’es illustrat justament coma general pendent la guèrra de Olanda. Autrament dich, n’es pas impossible que le tèxte emane directament del ròdol d’aquela poderosa familha gascona, una de las mai poderosas del reiaume emai d’Euròpa. Lo Mayrau medouquin, vist aital, far pensar a una levada d’òst senhorial (lo drech del senhor de levar de tropas) de la maison Gramont sus las sias tèrras medoquinas. Mas rès ne permet çaquelà d’aplejar aquela ipotèsi.
Vignette_20678.jpg
Lou Mayrau medouquin

Lo document intitolat Vers composés par M..., sur le départ de François Baudouin et ses compagnons médoquins allant à l'Armée, sovent designat Lou Mayrau medouquin, es una brocadura anonima, sens dara ni mencion d’estampaire, coneissuda per un sol exemplari descobèrt tardièrament dins las colleccions de la Bibliotèca municipala de Nantes.

S’agís d’una òbra a despart dins lo còrpus escrich occitan. Per son subjècte, l’enrotlament de soldats dins l’armada de Loïs XIV, emai per la siá provenença, la region bordalesa, qu’a balhat pauc d’imprimits occitans anteriors al sègle XIX. Lo document garda de mai una importanta part de mistèri. Ne li coneissent ni autor, ni editor, ni luòc d’estampatge, pausa mai de question que ne fornís d’informacions. D’après las conclusions dels cercaires que s’i penjèron, l tèxte sembla èsser contemporanèu dels faches istorics que descriu, aquò’s a dire del darnièr tèrç del sègle XVII. A l’enreboch, la siá difusion jos la fòrma de tèxte estampat es probable posteriora de pròche d’un sègle.

Lou Mayrau medouquin conta l’istòria d’un paisan de Medòc (dins l’actual departament de Gironda) François Baudouin que, en seguida de la visita d’un oficièr recrutaire, s’engatja dins las armadas de Loïs XIV coma soldat per tant d’anar prene part al sèti de Maastricht, als Paises-Basses. Baudouin se fa a son torn recrutaire, convencent mantuns de sos camaradas de lo siègre, de tala sòrta qu’aquò’s al cap d’un pichon grop de futurs soldats que se met lo camin dejós los pès de cap als Paises-Basses.


Document disponible sul site de la Bibliotèca municipala de Nantas

Ligam de la notícia del document sul site de la Bibliotèca municipala de Nantas

Vignette_215.JPG
Poésies gasconnes du XVIe siècle
Taillade, Frix (1815-1901)

Commentaires de poésies gasconnes du XVIe siècle où figurent également la copie des psaumes de David d'Arnaud de Salette.

"Ancienne collection Frix Taillade. Achat à sa fille 1906/1907"

debis_gascouns.JPG
Debis gascouns [Texte imprimé] / Isidore Salles (de Gosse)
Salles, Isidore (1821-1900)

Isidore Salles publié en 1885. Son auteur est né en 1821 à Sainte-Marie-de-Gosse (Landes) et mort à Paris en 1900. Il était membre de la Société de félibres à Paris et portait le pseudonyme "Un paysan de Cagnotte".

Quelques-unes des poésies de Debis Gascouns ont également été publiées vers 1884 dans la Revue des Basses-Pyérénées et des Landes. Il les a réunies dans ce recueil, datant de 1885, auquel il a rajouté de nombreux autres textes poétiques jusqu'alors inédits.

Entre 1885 et 1903, Isidore Salles a également publié des poèmes dans la Revue Félibréenne.