Explorar los documents (15 total)

Reclams_JMSarpoulet_11122013_fr_Page_1.jpg
Les premières décennies des Reclams de Biarn e Gascougne / Jean-Marie Sarpoulet
Sarpoulet, Jean-Marie
Aqueste article de Jean-Marie Sarpoulet, inspector pedagogic per l'occitan dins l'academia de Bordèu, presenta lo contèxt dels dos purmèrs decennis (1897-1920) de publicacion de la revista Reclams

Podètz consultar sus Occitanica l'integralitat dels numeròs de la revista, de 1897, annada de sa primièra parucion fins a 1945.
Reclams_JMSarpoulet_11122013_oc_Page_1.jpg
Los purmèrs decenis deus Reclams de Biarn e Gascougne / Jean-Marie Sarpoulet
Sarpoulet, Jean-Marie
Aqueste article de Jean-Marie Sarpoulet, inspector pedagogic per l'occitan dins l'academia de Bordèu, presenta lo contèxt dels dos purmèrs decennis (1897-1920) de publicacion de la revista Reclams.

Podètz consultar sus Occitanica l'integralitat dels numeròs de la revista, de 1897, annada de sa primièra parucion fins a 1945.
Cahiers-MR.jpg
Les Cahiers Max Rouquette. - Mars 2007 - N°1
Amistats Max Rouquette. Editeur scientifique
Brun, Jean-Frédéric
Ubaud, Josiane
Forêt, Jean-Claude
Barral, Guy
Navarro, Lionel
Édités par l'association Amistats Max Rouquette, Les Cahiers Max Rouquette paraissent annuellement depuis 2007. La  revue a pour but d'apporter différents éclairages sur les multiples facettes de l'écrivain et de son œuvre.

vignette_2213.jpg
Le dictionnaire languedocien de l’abbé Séguier (1705-1767) / Claire Torreilles
Séguier, René (1705-1767)
Torreilles, Claire (1946-....) - Préface et édition scientifique

L’auteur du dictionnaire languedocien, René Séguier (1705-1767), a été pendant 34 ans le prieur du village cévenol de Saint-Jean-de-Valériscle. Son œuvre française et occitane a été conservée par les soins de son frère, l’antiquaire et érudit nîmois Jean-François Séguier (1703-1784).
Le manuscrit 281 conservé à la bibliothèque municipale de Nîmes dans le fonds Séguier comprend un lexique de 582 entrées dans la langue des Cévennes.

L'édition électronique de ce dictionnaire languedocien établie par Claire Torreilles constitue un complément à l'ouvrage : François Pugnière, Claire Torreilles, Écrire en Cévennes au XVIIIe siècle, Les œuvres de l'abbé Séguier, éditions PULM, 2013.

vignette_2023.jpg
Memòri de recèrca de Stefano Delfino sus la ret toponomastica coma representacion del territòri
Delfino, Stefano
132452532-Giordanengo-Elena-I-Germanismi-Nel-Dialetto-Di-Peveragno-1.jpg
Memòri de recèrca suls germanismes dins lo dialècte de Peveragno (Itàlia)
Giordanengo, Elena

Elena Giordanengo, étudiante en philologie germanique, se penche sur le parler de son village d'origine, Peveragno (Piémont, Italie).

Elle explique dans son introduction qu'elle a souhaité pour son mémoire de fin d'études, concilier sa formation et sa passion pour les traditions et l'histoire locale.

Le mémoire s'articule en trois parties. Dans la première, l'auteur retrace l'histoire de la région et du village, à travers les données archéologiques et écrites. Dans la seconde Elena Giordanengo analyse le dialecte de Peveragno en s'appuyant sur des collectages et dans la dernière elle identifie et explique le lexique d'origine germanique dans ce dialecte.

vignette_2015.jpg
Lo parlar de la comuna de Bagnolo Piemonte (Italie) / Elena Piccato
Piccato, Elena

Elena Piccato, étudiante en "sciences de la médiation linguistique", annonce dans son introduction qu'elle propose, avec ce travail, de contribuer à l'analyse synchronique des caractéristiques phonétiques et à la contextualisation du parler de la commune de Bagnolo Piemonte, dans son environnement dialectologique.


La première partie du mémoire retrace l'histoire, politique et linguistique, de la commune, tandis que la seconde analyse en détail les caractéristiques du parler de Bagnolo Piemonte.

58dde133f195c8a8afc00ad7127c7ec0.jpg
Entraînement à la Dictada - Extrait 4 - "Menina", in Vidas e engranatges, Florian Vernet.
Vernet, Florian

Menina

 

Fa tant de temps que las ai pas pus vistas, mas drolletas. Tant de temps, que sabi ieu, un an e mièg, pel mens, que dels ans n'ai perdut lo compte, ara. Quand i son pas, aicí, l'ostal sembla vuèg.

 

Mon filh e ma nòra fan pas cap de bruch. Despuèi que son a la retirada totes dos e que son tornats viure aicí, al mieu, mon filh passa totas sas jornadas defòra, dins l'òrt, a la pesca, a la caça, o bricolèja, dins la passada.

 

E ma nòra fa lo tren de l'ostal, gaita la television, va veire las vesinas. Los ausissi gaireben jamai. I a pas que quand ma pichòta filha e son òme arriban, per las vacanças, qualques jorns solament que lor cal tanben anar veire la familha d'el, del costat de Tolosa, que i a un pauc de vida dins l'ostal.

 

Que las pòdi ausir, las pichonetas, que corrisson d'en pertot, que cridan, que se ploran, que se carpinhan, que cantan. Que rison. Mas fa tant de temps que las ai pas pus vistas. Dos ans gaireben. Cossí devon aver cambiat, Angelica, la granda, qu'a fach uèch ans en abrial, e Ninon , la pichoneta, que n'a cinc despuèi setembre. Qué donariái pas per las tornar veire. Paura de ieu! Mas las vacanças son aquí, aqueste còp, ne soi solida.

 

Extrach tirat de «Menina» de VERNET, Florian, Vidas e engranatges, IEO edicions, Castres, 2004.  

58dde133f195c8a8afc00ad7127c7ec0.jpg
Entraînement à la Dictada - Extrait 3 - "Lo Mètge de Cucunhan" de Prosper Estieu
Estieu, Prosper

Lo mètge de Cucunhan

 


Qué cal far, mon dieu, per se ganhar la vida ! Gara aquí que ieu, Bernadon, entèrra-mòrt, garda-campèstre, campanièr, caça gosses, tot òbra en fin de Cucunhan, me vesi sul ponch de passar lèu desenterraire de ressuscitats !

 

Dotze mestièrs, tretze misèrias ! Aquò es aital. Sus la tèrra, cal que cadun tròbe l'estèc per far bolhir son ola... E n'i a de mai a plànher que ieu, a Cucunhan.

 

Pensi a aquel paure Mèstre Lapurga, nòstre paure mètge, que dempuèi dos ans qu'es aicí,a pas encara una sola practica... Qué volètz ? Aquò es pas de sa fauta. Per qué donc se passeja totjorn amb un libre a la man ? Deu pas saber, grand causa, d'abòrd qu'estúdia sens relambi. S'estúdia es per aprene; se a de besonh d'aprene, es que sap pas; se sap pas, qu'es vengut faire a Cucunhan?

 

Tanben, quand aicí i a qualque malaut, es pas el que van quèrre, anatz! Paure Mèstre Lapurga! Ganha pas l'aiga que beu. Se compren que siá las d'èsser un calelh sens òli, e s'es enfin decidit a far parlar d'el. Ièr delà, me faguèt trompetar dins totas las carrièras que se cargava, non solament de garir un malaut, mas de ressuscitar un mòrt. Òc, un mòrt, un mòrt enterrat !

 

 

Extrach tirat de : « Lo Mètge de Cucunhan » de Jan de La Roca (Prosper Estieu), Societat d'Edicion Occitana, Castelnaudary, 1926.  

dictada.jpg
Entraînement à la Dictada - Extrait 2: "La Monina e lo Palhassa", de Claude Alranq
Claude Alranq

La monina e lo palhassa

 

Un còp èra, un clown, un palhassa que disèm en cò nòstre. Èra pas un comic de la sanflorada, pasmens sabiá un pauc far rire, un pauc far paur... Ça que la, un brave palhassa al trefons de son còr !

 

Aviá una monineta. La sonava Mon Còr. Aquela èra mai que polideta, bograment intelligenta e bograment coquinassa a l'encòp. Lo palhassa l'aimava plan sa monineta.

 

Quand fasiá caud, èra Mon Còr qu'anava quèrre d'aiga ; quand fasiá fred, èra Mon Còr qu'alucava lo fuòc. Fin finala, èra pas tant aissabla qu'aquò, la Mon Còr...

Pasmens se rabalava la tissa de las tissas : cada còp que la luna èra redonda dins lo cèl, voliá montar cap a ela, a tota bomba voliá sautar sus ela, plorava, s'encapriciava, bramava qu'èra lo palhassa que la voliá pas daissar anar sus la luna.

 


Deveniá impossible e lo paure palhassa deveniá malurós, tan malurós que las gents disián :

« Qu'es triste aquel palhassa ! Pas possible, es un patiràs ! »

Lèu-lèu, lo palhassa s'encorissiá en cò de la marchanda de grimaças, monas e reganhons. Ne crompava plen sas pòchas. S'entornava dins son circus, ne cargava una sus son morre, s'escampava sus la pista, palhassava tant e mai que las gents picavan de las mans...

 


Extrach tirat de : Alranq, Claude, La monina e lo palhassa, I.E.O.-Aude, Quillan, 1996. 

sus 2