Explorar los documents (7 total)

vignette_55982.jpg
Memòrias de Robèrt Ruffi
Ruffi, Robert (1542-1634)

Manuscrit MQ 112 appartenant au Musée-Bibliothèque Paul Arbaud d'Aix-en-Provence

Description physique

Reliure parchemin rigide avec lien en état. Numéro inventaire ms. « 6803 » au contreplat sup.
26,5 cm. 301 f. (soit 602 p.)
Composition du recueil :
- 180 f. (p. 6 à 19 découpées, manquantes)
- 92 f.
- 29 f.

vignette_55978.jpg
Obras poeticas (en provençal) de Robèrt Ruffi
Ruffi, Robert (1542-1634)

Manuscrit MQ 111 appartenant au Musée-Bibliothèque Paul Arbaud d'Aix-en-Provence

Description physique

Reliure maroquin rouge, décor fer doré sur les plats.
Dos, quatre nerfs apparents, fers dorés entre-nerfs.
Ex-libris Paul Arbaud « Mi fan gau » sur étiquette imprimée en noir et blanc.
25 cm. 84 f. parchemin (soit, 168 p., dont 7 p. vierges dans le texte).

vignette_55727.jpg
Meygra Entrepriza / Antòni Arena
Arène, Antoine (1500?-1544?)

Antoine d’Arena es un escrivan provençal del sègle XVI que mescla dins sos poèmas macarronics lo provençal, l’italian e lo latin. 
Aquel poèta, estudiant en drech a l’universitat d’Avinhon s’engatjèt dos còps dins las campahnas d’Itàlia. Conta las sias experiéncias de jovença, las sias malaventuras militàrias e la vida dels estudiants avinhonencs dins Ad sus compagnones. Escriu tanben obratges comics macarronics ont ensenha l’art de plan dançar (la “basse danse” per exemple, qu’es una dança europeana de bal aristocratica, en cortègi de coblets oberts) per sedusir las filhas, e dels libres de racontes maccaronics mai serioses sus diferentas guèrras coma aquela de Carles Quint en Provença dins Meygra entrepriza Catoliqui Imperatoris. 

Es dins aqueste obratge qu’apareis pel premièr còp lo provençal dins un tèxte latin. Conta en vèrses macarronics l’expedicion menada per Carles Quint en Provença en 1536. 
Semblaria qu’aquesta òbra foguèt editada a Avinhon, sus las premsas de Jean de Channey, en 1537. 
L’edicion de la bibliotèca del Musèu Paul Arbaud d’Ais sens cap de luòc nimai de data es tanben rara : a escapada als bibliografs, que ne descriguèron pas cap entre 1537 e la segonda mitat del sègle XVIII. 

vignette_55726.jpg
Le triomphe du Berlan / Jacques Perrache
Perrache, Jacques

Résumé

L'édition numérisée ci-dessous provient du Musée-Bibliothèque Paul Arbaud d'Aix-en-Provence.

Le livre est composé d’une série de stances qui évoquent l’univers des jeux de cartes et dénoncent la tricherie.

Pour ouvrir son livre, Jacques Perrache fait appel à de nombreuses plumes, notamment celle de Louis Bellaud et François de Malherbe qui, pour la première fois, accèdent à l’impression. 

Pour en savoir + : exposition sur Louis Bellaud

Description physique

Reliure maroquin bleu, double filet d'encadrement sur les plats, petits fers dans les coins, dos lisse titre et fers dorés, tranches dorées.
Ex-libris Paul Arbaud "Mi fan gau" au contreplat sup.
Tampon du relieur "Thompson" dans le coin gauche v. garde sup.
Estampille "Académie d'Aix en Provence Musée Paul Arbaud" sur la page de titre

Note de contenu

Contient une dédicace de l'auteur à Charles de Bourbon Cardinal de Vendôme.
Pièces liminaires de Louis de Gallaup, César de Nostredame, Louis de la Bellaudière, François du Périer, François de Malherbe

Editions

Nous avons pu repérer quatre autres éditions datant de 1585 dans les Bibliothèques françaises :

  • Paris, BnF, Département Littérature et Art, cote V-49202 (Microfiche MFICHE V-49202)
  • Paris, Arsenal, cote 8-T-5249
  • Paris, bibliothèque Sainte-Geneviève, cote 8 V 1023 INV 3392 FA (P.2) 
  • Rouen, cote Leberp-1710 dans le fonds du bibliophile Jean-Michel Constant-Leber

Jacques Perrache a également publié son oeuvre en 1587 sous un autre titre :

  • La vanité du jeu, la misérable condition et fin damnable de ceux qui le suyvent, et les moyens de s'en retirer. Poème ... Par le Cap. Perrache,...A Paris, pour Mathieu Guillemot. M. D. LXXXVII, [8]-34 f.in-8exemplaires conservés à Paris, BnF, V-22708 (2) et à l'Arsenal, 8-BL-11021
vignette_55725.jpg
Memòrias en forma de cronica per l'historia de Provença / Joan de Nòstradama ; anotat per Cesar de Nòstradama e Galaup Chasteuil
Nostredame, Jean de (1507?-1577)

Description physique 

Reliure cartonnée. Ex-bibliotheca sur étiquette imprimée collée au contreplat supérieur «Bibliothèque de Mle V. L. F. de Villeneuve Bargemont ». Numéro d’inventaire ms. « 7482 » et mention ms. « M. Arbaud » au contreplat sup. 102 f. parchemin (soit, 204 p.).

vignette don don R135.jpg
Lo DON-DON infernal de Loís Belaud de la Belaudièra  (edicion de 1602)
Bellaud de la Bellaudière, Louis (1533?-1588)

Loís Belaud de la Belaudièra (1543-1588)

Autor màger del periòd « barròc », Loís Belaud daissèt sa marca sus l’univèrs de las Letras d’Òc a la fin del sègle XVI. Representa, per la Provença del temps (mai tanben, puèi, a travèrs las epòcas) un vertadièr regrèlh e dobrís un espaci de creacion poetica, abeurat a las sòrgas anticas, noirit de petrarquisme, influençat per la Pléiade francesa tot en demorant prigondament original.

Resumit

L’experiéncia carcerala, coma maites poètas (Villon, Marot), es una tematica recurenta de son òbra. Lo poèta, empresonat 19 meses dins una torre de Molins, puèi, a doas represas, dins las jaulas sestianas, quitèt pas de dire, d’escriure e de fugir l’embarrament.
Son escritura es tot autant un testimoniatge, una traversada dels infèrns, una satira de la justícia corrompuda, qu’un cant dels plasers de viure incarnat per la musica d’una lenga. 

Belaud foguèt un poèta reconegut, en provençal. Costejèt François de Malherbe e Louis Galaup de Chasteuil, entre autres, a la cort del governador de Provença. Saupèt accedir, de son vivent (fach rare pels autors occitans d’aquel temps), a una primièra impression, amb son DON-DON Infernal constituit de 91 estanças que descrivon los torments d’un presonièr.

Aquel obratge foguèt reeditat mai d’un còp, notadament en 1588 (l’annada de sa mòrt), en 1595 (al dintre d’una edicion postuma que compila tanben dos recuèlhs de sonets) e mai tard, en 1602.

La bibliotèca del Musèu Paul Arbaud d’Ais possedís l’exemplar unic de l’edicion de 1588 (Ais, Miquèu Goyzot) e un exemplar de l’edicion de 1602 (Ais, Joan Tholosan). Un autre exemplar de 1602 es conservat a la bibliotèca reiala dei Païs-Bas a La Haye.
Mercés al partenariat engatjat amb lo CIRDÒC - Institut occitan de Cultura, una numerizacion d’aqueles libres rares foguèt portada a tèrme. Es aquel trabalh que vos presentam.

La numerizacion del edicion de 1602 estampat a Ais per Jean Tholosan.
Accedir a l’edicion de 1588.

Ne saber + : veire l'exposicion sul Loís Belaud

vignette_R134.JPG
Lo DON-DON infernal de Loís Belaud de la Belaudièra (edicion de 1588)
Bellaud de la Bellaudière, Louis (1533?-1588)

Loís Belaud de la Belaudièra (1543-1588)

Autor màger del periòd « barròc », Loís Belaud daissèt sa marca sus l’univèrs de las Letras d’Òc a la fin del sègle XVI. Representa, per la Provença del temps (mai tanben, puèi, a travèrs las epòcas) un vertadièr regrèlh e dobrís un espaci de creacion poetica, abeurat a las sòrgas anticas, noirit de petrarquisme, influençat per la Pléiade francesa tot en demorant prigondament original.

Resumit

L’experiéncia carcerala, coma maites poètas (Villon, Marot), es una tematica recurenta de son òbra. Lo poèta, empresonat 19 meses dins una torre de Molins, puèi, a doas represas, dins las jaulas sestianas, quitèt pas de dire, d’escriure e de fugir l’embarrament.
Son escritura es tot autant un testimoniatge, una traversada dels infèrns, una satira de la justícia corrompuda, qu’un cant dels plasers de viure incarnat per la musica d’una lenga. 

Belaud foguèt un poèta reconegut, en provençal. Costejèt François de Malherbe e Louis Galaup de Chasteuil, entre autres, a la cort del governador de Provença. Saupèt accedir, de son vivent (fach rare pels autors occitans d’aquel temps), a una primièra impression, amb son DON-DON Infernal constituit de 91 estanças que descrivon los torments d’un presonièr.

Aquel obratge foguèt reeditat mai d’un còp, notadament en 1588 (l’annada de sa mòrt), en 1595 (al dintre d’una edicion postuma que compila tanben dos recuèlhs de sonets) e mai tard, en 1602.

La bibliotèca del Musèu Paul Arbaud d’Ais possedís l’exemplar unic de l’edicion de 1588 (Ais, Miquèu Goyzot) e un exemplar de l’edicion de 1602 (Ais, Joan Tholosan). Un autre exemplar de 1602 es conservat a la bibliotèca reiala dei Païs-Bas a La Haye.
Mercés al partenariat engatjat amb lo CIRDÒC - Institut occitan de Cultura, una numerizacion d’aqueles libres rares foguèt portada a tèrme. Es aquel trabalh que vos presentam.

La numerizacion del edicion de 1588 estampat a Ais e vendut per lo mercant-librari Michel Goyzot. 
Accedir a l’edicion estampat en 1602 per Jean Tholosan.

Per ne saber + : veire l'exposicion sul Loís Belaud