Recèrca

Tipe : Film documentari / Data : 2011

Documentari en occitan e en francés, realizat per Richard Ferrari e produch en 2011 per lo CIRDÒC - Mediatèca occitana, dins l'encastre de la mòstra Jòga, consacrada al teatre contemporanèu e presentada a Besièrs del 26 de mai al 23 de decembre 2011.

Actors, meteires en scena, cercaires evocan aqueste movement creatiu original, nascut a l'endeman de Mai de 1968, que inventèt e marquèt dins la durada un teatre en  ruptura amb l'istòria de la dramaturgia occidentala.

Realizacion e montatge : Richard Ferrari

Paraulas reculhidas per Alice Champollion

Produccion executiva : French Kiss Production

Una produccion Lo CIRDÒC - Mediatèca occitana
Mise en ligne : 16/07/2012
Tipe : Son documentari / Data : 2012
L'esperit dels luòcs Conferéncia de Claudi Alranc del 12/09/2012 al Cirdòc.

Aquel rencontre foguèt lo primièr d'una seria de conferéncias organizada per l'Establiment d'Ensenhament Superior Occitan APRENE e lo CIRDÒC, sus la tematica "IMAGINARIS : ligams entre tradicions e imaginaris".

Aquesta question es centrala per las escòlas Calandreta, mas partejada per totes los actors culturals en 2012 : cossí transmetre la cultura nòstra ? cossí li permetre d’evoluir amb de sens, de valor, de creativitat ? Quinas alternativas possiblas a las fèstas predigeridas, qu’an perdut tot sens e qu’embarran enfants e familhas dins un ròtle de consomators, tot potent mas esterle: halloween, paire nadal… ? De que son las dralhas per dintrar dins un procediment pedagogic, dins las classas e las associacions, de creacion originala, ancorada dins l’istòria e las tradicions, mas virada cap a l’avenidor ? De que son las dralhas per dintrar dins un procediment pedagogic, dins las classas e las associacions, de creacion originala, ancorada dins l’istòria e las tradicions, mas virada cap a l’avenidor ? 



Mise en ligne : 08/10/2012
Tipe : Son documentari / Data : 2013

Le CIRDÒC-Mediatèca occitana vous propose des modules d'entraînement à la Dictada, dictée occitane.

Ecoutez, notez et faites vos corrections grâce à la transcription et à la traduction de textes occitans.

Mise en ligne : 10/01/2013
Tipe : Autoaprentissatge / Data : 2013

La monina e lo palhassa

 

Un còp èra, un clown, un palhassa que disèm en cò nòstre. Èra pas un comic de la sanflorada, pasmens sabiá un pauc far rire, un pauc far paur... Ça que la, un brave palhassa al trefons de son còr !

 

Aviá una monineta. La sonava Mon Còr. Aquela èra mai que polideta, bograment intelligenta e bograment coquinassa a l'encòp. Lo palhassa l'aimava plan sa monineta.

 

Quand fasiá caud, èra Mon Còr qu'anava quèrre d'aiga ; quand fasiá fred, èra Mon Còr qu'alucava lo fuòc. Fin finala, èra pas tant aissabla qu'aquò, la Mon Còr...

Pasmens se rabalava la tissa de las tissas : cada còp que la luna èra redonda dins lo cèl, voliá montar cap a ela, a tota bomba voliá sautar sus ela, plorava, s'encapriciava, bramava qu'èra lo palhassa que la voliá pas daissar anar sus la luna.

 


Deveniá impossible e lo paure palhassa deveniá malurós, tan malurós que las gents disián :

« Qu'es triste aquel palhassa ! Pas possible, es un patiràs ! »

Lèu-lèu, lo palhassa s'encorissiá en cò de la marchanda de grimaças, monas e reganhons. Ne crompava plen sas pòchas. S'entornava dins son circus, ne cargava una sus son morre, s'escampava sus la pista, palhassava tant e mai que las gents picavan de las mans...

 


Extrach tirat de : Alranq, Claude, La monina e lo palhassa, I.E.O.-Aude, Quillan, 1996. 

Tipe : Film documentari / Data : 2012

Présentation des coulisses et répétitions de la pièce Sèm Fòrça créée le 16 mars 2012 au Théâtre des Franciscains de Béziers par la compagnie La Rampe – Tio. Écrite par le dramaturge languedocien Claude Alranq, cette “odyssée pataphyique", en revisitant les rituels populaires mettant notamment en scène les animaux totémiques comme le Camel de Béziers, se veut une réflexion sur la transmission et la transformation d’un patrimoine intangible et menacé. Le titre reprend la devise inscrite sur le Camel : “Sen fosso” [sic], “Nous sommes nombreux”.

 

« Paparine est la nouvelle et malicieuse domestique de Pépézuc, un des derniers fleurons d’une grande dynastie vigneronne. Lors de la Feria des vendanges, elle découvre que son maître a 2 visages : à jeun, il manifeste le réalisme patronal le plus redoutable ; ivre, il caresse les plus folles utopies. Mais voilà que les divinités de l’Olympe jettent leur dévolu sur le patrimoine pépézuquien pour y créer un village-vacances ! »

Mise en ligne : 02/03/2012