Enregistrament inedit de Bernat Manciet qui lei l’incipit deu Gojat de Noveme, realizat ençò de l’autor, a Trensac, dens las Lanas (40), per Sèrgi Javaloyès, escrivan, director de la revista Reclams.
Aqueth roman pareishut peu prumèr còp en 1964 (Tolosa, Institut d’Estudis Occitan) e mantun còp tornat editar (Reclams, 1995 e 2003), qu’ei ua de las òbras màgers de la literatura occitana deu sègle XXau.
« Lo gojat de noveme qu’ei lo nom qui balha Bernat, lo narrator, ad aqueth estrangèr qui cossira quauques dias cada an au Barralh puish qui’s torna gahar lo camin deu son hat. Ua annada, non torna paréisher. Lavetz, ua longa espèra que comença per ua familha abladada per la misèria e la soledat. Lo gojat de noveme que tornarà totun mes arren non serà com abans. Bernat qu’aurà a víver parièr dens aqueth monde a las acabalhas, a maugrat de la tuberculòsi qui l’estofa ; víver dinc au darrèr bohar, entà díser lo secret qui còr-hereish la soa amna d’òmi. ». Presentacion de l’editor, Lo Gojat de Noveme, edicions Reclams, colleccions « Òbras », 2003, Pau.
Bernat Manciet, (Sabres, 1923 - Mont de Marsan, 2005), escrivan d’expression occitana de Gasconha et francesa, qu’ei ua figura màger de la literatura occitane deu sègle XXau.
Incipit de Lo gojat de noveme. (Edicions Reclams, Pau, 2003).
"Après que lo sangarruaire se n'èra tornat de l'estanh d'Aurelhan, qu'i passava enqüèra los Mens que vienèn de la hèira de seteme, dab las velas blancas. Après qu'èran las palomas, e que cridàvam: "Oè...huu..." sus la lana. E après, lo maishant temps. Au borg, quan s'èran estupadas las lampas-carbut de las barracas, lors sers de Sent-Martin, e estupat lo hromatge deu pòste d'esséncia - pausa enqüèra qu'entenèm lo marchand de cotolius, la nueit, suu nòst camin - qu'èram dens l'ivèrn. Los gitanos hadèn huec, un ser, dus sers, quan s'escadèn de passar. Autament, los auts malestrucs, los deu Circ e los d'"eths auts", aqueths aquí vienerén pas se cauhar en çò de nòste sonque ua pausa: deu camin avant que vedèn lo larèr a hlamejar."
Glapam Tolosa que s’ei transformat en Glapam Nissa, tà seguir lo Carnaval de Nissa la Bella.
Aquò qu’ei un extrèit deu passa-carrèra dens la vielha vila, mes tanben de la serada au Sezamo, dab entervistas e moments de musica impovisats.
Un carnaval independent, hèit peu monde de Nissa, de l’Orphéon de la Verrerie de Tolosa, d’autes amics de Marselha, de Cuneo, e autas vilas a l’entorn : Louis Pastorelli (Gigi de Nissa), Jérémy Couraut (Djé Balèti), Capitanissa, Sainte Ambrounette Sougirous de la Fouasse, e d’autes.
Rodatge : 05/03/2011 a Nissa
BaTelÒc es un otís en linha que permet de cercar de mots, de partidas de mots o de sequéncias de mots dins lor contèxt d'emplec, a partir de tèxtes informatizats.
Recampa d'òbras de differents genres, escrichas del sègle XIX fins a uèi. Se pòt constituïr un còrpus de trabalh en seleccionant las datas, los autors, los genres, los dialèctes e las grafias (classica, mistralenca o autra).
Los dialèctes que trobarètz per ara son lo lengadocian, lo provençal, lo gascon, lo lemosin, l'auvernhàs e lo vivaro-alpenc, mas d'autres, coma lo nissard per exemple, i traparàn sa plaça.
L'interfàcia propausa una recèrca simpla per los mots o avançada per las partidas e sequéncias de mots. Servís tant per los estudis linguistics, que per las recèrcas literàrias, las scienças umanas, la didactica o l'ensenhament de la lenga.
Podètz contribuïr a aumentar lo nombre de 95 tèxtes (3,37 milions de mots) e de 49 autors en mandant o en senhalant de tèxtes a bateloc@univ-tlse2.fr
La basa foguèt desvolopada dins lo laboratòri de linguistica CLLE-ERSS, Unitat Mixta de Recèrca del CNRS e de l'Universitat de Tolosa Joan Jaurés (Campus del Miralh). Se bastís sul modèl de la basa Frantext pel francés.
Los partenaris del projècte son d'una part los editors IEO Edicions, Reclams, Lo Clusèl, ADEO e Edicions dels Regionalismes e d'autra part Lo Congrès permanent de la lenga occitana, lo CIRDÒC, lo GIDILÒC e lo CIEL d'ÒC.