Recèrca

sus 5
Filtrar
Filtres actifs
Dialecte : Gascon
Portail : Mediatèca
License : Creative commons = BY - NC - ND
Sauf
Sous-Menu : Actors
Catégorie : Parutions
Auteur : Condò Sambeat, Jusèp (1867-1919)
Auteur : Daugé, Césaire
Sujet : Poésie béarnaise
oci (45)
fre (6)
cat (1)
Tipe : Film documentari / Data : 2011-09-08

Presentacion, pel collectiu Dètz

Punt de vista "underground" deu hestenau Zin Zan, Orgon dens las Alpilhas.
Encontras dab la Mal Coiffée, Mossur Artús, Aqueles...
Mise en ligne : 06/02/2014
Tipe : Film documentari / Data : 2011-04-27

Presentacion, pel collectiu Dètz


Joan Francés Tisnèr e Batahori. Extrèits deu concèrt e entervista dab lo musicaire biarnés Joan Francés Tisnèr, programat au Primtemps de l’Arribèra lo 8 d’abriu de 2011 a Sent Per de Leren.

MUSICA : Joan Francés Tisnèr (votz, percussions, acordeon) e Jakes Aymonino (votz e guitarra).
Tipe : Libre / Data : 1785
Estampat a Bordèu en 1785 sus òrdi de l’arquevesque Jérôme Champion de Cicé, aquel recuèlh de cantics espirituals per las missions s’inscriu a la seguida d’una longa sequèla de publicacions analògas, estampadas a travèrs los païses d’Òc dempuèi 1673. A malgrat que ne contenga que tres òbras en occitan - plan mens que non pas d’autres recuèlhs - pasmens s’inscriu dins aquela politica d’edificacion crestiana de las populacion dels païses d’Òc a travèrs l’usatge de lor lenga, procedit que foguèt fòrça mes en òbra per Champion de Cicé pertot onte exercèt son apostolat (Rodès, Bordèu, Ais).
Lo recuèlh conten notadament lo cantic Per lous trabailladous de terre del prèire ariegés Barthélémy Amilha (1609-1673), un dels tèxtes d’edificacion crestiana los mai frequentament reestampats dins lo Miègjorn als sègles XVII e XVIII.

Lo document es disponible sul site de la Bibliotèca de Bordèu :
Consultar la version en linha
Consultar la notícia bibliografica sul site de la Bibliotèca de Bordèu
Mise en ligne : 27/05/2019
Tipe : Musica registrada / Data : 1969
« La plenta de pastor » qu'ei ua canta escriuta per Jean-Claude Coudouy e Georges Sanchette .

Que deu la soa originalitat au tèma tractat, l'exòde rurau, atau com au hèit qu'estó estada creada tà estar cantada en polifonia. Lo grop Los Pagalhós que reprenó la canta suu son album « Los Pagalhós cantan lo Biarn » en 1983. « La plenta deu pastor » que hè partida de las quauquas cantas qui an traucat los arrius e qui son cantadas dinc a las termièras de Garona.

Qu'estó la purmèra canta polifonica de creacion interpretada sus l'empont deu Hestau de la canta bearnesa de Siròs (64) en 1969.


Paraulas :

Aulhers de totas las contradas
Ca vietz audir nostes dolors,
Qu’ei fenit a jamei,
De veder tan d’aulhades
Sus los nostes camins
Tots pingorlats de flors.

Au bèth miei deu primtemps,
Vriuleta berojina
Que deishavas lo loc,
Tau banèth saboròs
Tu qu’ei seras tostem,
Çò qui’m va mancar hèra
Qu’ei lo son tan plasent
Deus charmants tringuerons.

Auprès de tu ma mie,
Que'n plori de tristessa
Sovien'te d'aqueth temps,
Un còp secat l’arrós
Qu’enviavam lo Pigon,
Guardar las aulheretas
E tos dus suu gason,
Cantavam ua cançon.

Adara tot solet,
Capsus de la montanha
Cò qui'm turmenta mes,
Que las nostes amors
Qu’ei de saber que lèu,
Sus aquera pelosa
Non cherirei pas mei,
Los petits anherons.
Mise en ligne : 28/05/2019
Tipe : Emission TV / Data : 2020

Emission del 09 de junh de 2020

Joan de l'ors per dos contaires

Joan de l'ors, lo conte tradicionau ben conegut es aicí contat per dos contaires professionaus : Alan Roch en languedocian e Ives Durand en gascon. L'occitan de dos parlars diferents tant coma dins de mesas en scèna diferentas.  Un meteis biais de faire marchar la lenga d'Òc.

Una realizacion de Lisa Gròs

[resumit de Tè Vé Òc]

Mise en ligne : 11/06/2020
Tipe : Film documentari / Data : 2017
Dens l'encastre d'un projècte d'Educacion Artistica e Culturau (EAC), la classa de segonda deu licèu Louis Barthou a Pau que realizè ua video representant los personatges deu carnaval Biarnés. Aqueth projècte qu'estó gavidat en aliança dab la DAAC e lo rectorat de l'Academia de Bordèu.

Projècte portat peu CIRDÒC - Institut occitan de cultura.

Tà'n saber + sus Daquídòc
Mise en ligne : 17/04/2020
Tipe : Film documentari / Data : 2017

Dens l'encastre d'un projècte d'Educacion Artistica e Culturau (EAC), la classa de 4au deu collègi de Garlin que realizè ua video qui permet d'iniciar lo public a las danças tradicionaus. Lo projècte qu'estó miat en aliança dab la DAAC e lo rectorat de l'Academia de Bordèu.

Projècte portat peu CIRDÒC - Institut occitan de cultura 

Tà'n saber + sus Daquídòc

Mise en ligne : 17/04/2020
Tipe : Film documentari / Data : 2017
Dens l'encastre d'un projècte d'Educacion Artistica e Culturau (EAC), las classas de 4au e 5au opcion occitan deu collègi de Salias que realizèn ua video qui torna préner l'imaginari deu conte, que sia tradicionau com " Lo perèr de Misèria " e " Pèir e lo lop " com supòrt d'aprenedissatge de la lenga. Aqueth projècte qu'estó miat en aliança dab la DAAC e lo rectorat de l'Academia de Bordèu.

Projècte portat peu CIRDÒC - Institut occitan de cultura. Tà'n saber + sus Daquídòc
Mise en ligne : 21/04/2020
Tipe : Film documentari / Data : 2018
Dens l'encastre d'un projècte d'Educacion Artistica e Culturau (EAC), los escolans de la classa d'occitan deu collègi Pierre-Emmanuel a Pau a animar un mini bal tradicionau au moment de la jornada de ligason occitana, au Primtemps de l'Arribèra, a Sent Pèr de Lèren. Aqueth projècte qu'estó miat en aliança dab la DAAC e lo rectorat de l'Academia de Bordè.

Projècte portat peu CIRDÒC - Institut occitan de cultura en aliança dab la CUMA MOVIE. Tà'n saber + sus Daquídòc
Mise en ligne : 22/04/2020
Tipe : Son documentari / Data : 1970
Lo « hilh de puta » est une histoire signée Jean-Claude Coudouy dans laquelle il met en scène les différentes façons d'exprimer le juron « Hilh de puta » que ce soit lors de l'étonnement, du bonheur ou encore de la colère. « Lo hilh de puta » a été joué pour la première fois en 1970 au Festival de Siros. Jean-Claude Coudouy ne s'expliquait pas le succès de cette histoire humoristique, « peut-être grâce à sa musicalité, l'intonation du “ Hilh de puta ”, une valse à trois temps.
Mise en ligne : 02/10/2019
sus 5