BaTelÒc es un otís en linha que permet de cercar de mots, de partidas de mots o de sequéncias de mots dins lor contèxt d'emplec, a partir de tèxtes informatizats.
Recampa d'òbras de differents genres, escrichas del sègle XIX fins a uèi. Se pòt constituïr un còrpus de trabalh en seleccionant las datas, los autors, los genres, los dialèctes e las grafias (classica, mistralenca o autra).
Los dialèctes que trobarètz per ara son lo lengadocian, lo provençal, lo gascon, lo lemosin, l'auvernhàs e lo vivaro-alpenc, mas d'autres, coma lo nissard per exemple, i traparàn sa plaça.
L'interfàcia propausa una recèrca simpla per los mots o avançada per las partidas e sequéncias de mots. Servís tant per los estudis linguistics, que per las recèrcas literàrias, las scienças umanas, la didactica o l'ensenhament de la lenga.
Podètz contribuïr a aumentar lo nombre de 95 tèxtes (3,37 milions de mots) e de 49 autors en mandant o en senhalant de tèxtes a bateloc@univ-tlse2.fr
La basa foguèt desvolopada dins lo laboratòri de linguistica CLLE-ERSS, Unitat Mixta de Recèrca del CNRS e de l'Universitat de Tolosa Joan Jaurés (Campus del Miralh). Se bastís sul modèl de la basa Frantext pel francés.
Los partenaris del projècte son d'una part los editors IEO Edicions, Reclams, Lo Clusèl, ADEO e Edicions dels Regionalismes e d'autra part Lo Congrès permanent de la lenga occitana, lo CIRDÒC, lo GIDILÒC e lo CIEL d'ÒC.
Aqueste glossari de las designacions vernacularas en occitan de la « flòra dalfinenca » (Droma e una part d’Isèra) foguèt publicada per l’abat Louis Moutier en tres liurasons, entre 1889 e 1890, dins lo Bulletin de la Société d'archéologie et de statistique de la Drôme.
Louis Moutier (1831-1903) èra lo gavidaire de l’escòla felibrenca dromenca a la fin del sègle XIX. Aqueste lexic botanic es eissit del sieu monumental e fòrça preciós Diccionari dels dialèctes dalfinencs de mai de 25’000 entradas, longtemps demorat inedich e conservat a la Bibliotèca municipala de Valença, es estat publicat per Jean-Claude Rixte en 2007 (ed. IEO-Droma e ELLUG).
Louis Moutier elaborèt una grafia particulara per transcriure l’occitan tal coma èra parlat a la fin del sègle XIX en Dalfinat. La transcripcion dels tèrmes en grafia classica es disponibla en annèxe de l’edicion del Dictionnari dels dialèctes dalfinencs (J.-C. Rixte ed. scientific, 2007)
- Introduccion e Glossari (A-J) : BSAD, 23 (1889), p. 480-490 : consultar sus gallica.bnf.fr
- Glossari (L-P) : BSAD, 23 (1889), p. 613-616 : consultar sus gallica.bnf.fr
- Glossari (R-Z) : BSAD, 14 (1890), p. 107-111 : consultar sus gallica.bnf.fr
Las houros perdudos est un manuscrit inédit du « pays des Vans », ancienne région attachée aujourd'hui à l'Uzégeois, rédigé vers la fin du XVIIe siècle.
Le CIRDÒC conserve une microforme de ce recueil qui semble aujourd'hui perdu. Néanmoins, cette copie, à l'instar du document source, est incomplète, le manuscrit original étant amputé de son début, de sa fin ainsi que de plusieurs feuillets de sa partie centrale. La pagination originale pouvant être suivie selon les indications présentes dans la partie supérieure centrale de chaque feuillet.
Le recueil est néanmoins suffisament complet pour demeurer compréhensible.
À manière d'un Jacques Roudil à Montpellier, son contemporain, le « sieur Martel » est un fervent défenseur de la cause locale. Il vante ainsi haut et fort les mérites de l'Uzégeois, notamment de la ville thermale naissante de Vals-les-Bains ou encore du château de Chambonas.
Bien qu'on puisse le qualifier de chansonnier « léger » presque carnavalesque, le texte n'en oublie pas pour autant les grandes questions politiques et religieuses de son temps.
Pendent aquela taula-redonda enregistrada lo 03/07/2016 a Castelnaudary dins l'encastre del Forum Euroregional Patrimòni e Creacion, Mirelha Braç (autora), Gerard Nogués (subdirector de la Fundació Institut Català de la Cuina i la Cultura Gastronòmica), Vicent Marqués (autor) e Roberto Colomero (President d’Espaci Occitan dels Aups - Valadas Occitanas) presentan las diferentas iniciativas ligadas al patrimòni culinari suls territòris catalans e occitans.