Recèrca

Filtrar
Filtres actifs
Type de Document : Article
Dialecte : Languedocien
Sauf
Sous-Menu : Actors
Auteur : Moutier, Louis (1831-1903)
Tipe : Article / Data : 2014

La lei occitana dels reis de Navarra


   L'occitan, dins los diferents « païses » que l’an a profièch, foguèt amplament utilizat pels actes politics e administratius, a concurréncia amb lo latin. Mentre que per la màger part de l’espandi occitan la celèbra ordonància de Villers-Cotterêts que Francés Ièr edictèt en 1539 fixa lo monopòli del francés per l’administracion – a excepcion dels actes notarials que, coma son d’actes privats, foguèron per mai de temps redigits dins la lenga dels contractants – aquò’s diferent dins lo cas del Bearn e de Navarra Bassa, territòris independants al començament del sègle XVI. I serà possible una resplandida de l’occitan coma lenga d’Estat fins a la Revolucion francesa.

  Dins lo corpus dels tèxtes occitans que foguèron escriches pels sobeirans de Bearn que portan tanben lo títol de 'rei de Navarra', los Psaumes de David viratz en rythme gascon tradusits pel poèta Pey de Garros que los dediquèt a la reina Jeanne d'Albret presentan un acte d’una granda portada politica al temps de las Guèrras de Religion. Mas los sobeirans de Bearn-Navarra faguèron tanben establir una lei fondamentala de lor reiaume en occitan gascon, lo « For general ».

   Foguèt lo rei Enric II d’Albret (1503-1555) que lancèt una politica de modernizacion de l’administracion de son Estat. Faguèt compilar e revisar los diferents « fòrs e costumas » de Bearn en vista de la redaccion d’un « Fòr general », pensat coma la lei fondamentala que règla la vida politica emai tanben economica e sociala dels Bearneses. Lo fòr general, redigit en gascon, lenga de l’Estat pirenenc, foguèt promulgat en 1552. Autanlèu foguèt imprimit e amplament difusat, e lo Fòr foguèt confirmit en 1620 al moment de l’annexion definitiva de Bearn a la Corona de França. Atal s’i mantenguèt la personalitat istorica e linguistica d’aquela província fins a la Revolucion francesa.
Veire sus Occitanica :

Fors disponibles en linha
Les fors et costumes de 1602
Les fors et costumes de 1682
Les fors et coutumes de 1715

Un testimòni de l'evolucion deu drèit en Biarn en 1633
Compilation d'auguns priuiledgis...,

Fons documentaris ont trovar Fors
Le fonds local de la Médiathèque intercommunale du Piémont oloronais

Conferéncia
Mise en ligne : 11/02/2014
Tipe : Article / Data : 1904/1905
Recueil factice d'articles parus dans le Bulletin de l'Académie internationale de géographie botanique (Ancien Monde des plantes), volume 13, 1904, pp. 337-352, pp.401-432 et volume 15, 1905, pp.49-56.

Jean Carbonel, instituteur botaniste, a rassemblé dans cet article le nom de plantes en occitan parlé dans le nord de l'Aveyron, avec leur noms scientifique latin et une courte explication soit du nom, soit de l'utilisation populaire qui peut être faite de ces plantes.
Mise en ligne : 02/03/2015
Tipe : Article / Data : 2017

Vòstra question :

Voldriái saber se i a (se i aguèt) d'eveniments particulars dins Erau, de fèstas, de celebracions a l'entorn de Pascas ?

Nòstra responsa :

Semblariá que las tradicions ligadas a Pascas dins lo departament d'Erau sián pas vertadièrament diferentas d'aquelas dels departaments limitròfes.
D'efècte, i retrobam las caças als uòus, la moleta (pascada), lo manja-dreit entre amics o en familha e de ceremonias religiosas. Aquestas tradicions de Pascas venon claure lo periòde de Quaresma, aprèp la benediccion de Rampalms, lo dimenge d'abans (se tròban aquí coma esséncias de fusta utilizadas aquelas de bois, de laurièr o d'olivièr), e clavan la Setmana Santa. Aquesta es pas ritmada dins Erau per de processions coma aquò pòt èsser lo cas dins Pirenèus-Orientals per exemple.

Dins Manuel de folklore français contemporain. Tome premier. III, Les cérémonies périodiques cycliques et saisonnières. 1, Carnaval, Carême, Pâques d'Arnold Van Gennep, publicat en 1947, nos es balhada una explica de la costuma de faire presents d'uòus als enfants per l'acumulacion dels uòus pendent los 40 jorns de la Quaresma. Trobam dins lo meteis obratge la descripcion de jòcs amb aqueles uòus mas pas cap en Lengadòc ni mai dins Erau en particular. Los uòus gardats pendent 40 jorns caliá trobar un bon mejan d'o consumir en un temps redusit. O fisar als enfants semblava una bona solucion mas tanben la confeccion d'una, o mantuna, moleta (pascada).

Aital, dins Le Folklore des pays d'oc : la tradition occitane de Jean Poueigh publicat a las edicions Payot en 1952, es clarament dich qu'es de tradicion de faire la moleta o pascada per Pascas. Segon el aquesta pascada pòt èsser preparada natura, amb d'èrbas finas o tanben amb « de rodèlas de salsissòts copadas en bocins ».

A títol d'anecdòta, òm tròba dins Répertoire du patrimoine en Haut-Languedoc, publicat pel Centre de recherches du patrimoine de Rieumontagné en 2007, l'evocacion d'un eveniment que se seriá debanat a la glèisa de Moulin-Mage, dins lo massís del Carós, pendent las vèspras de Pascas de 1919. Aquel jorn d'aquí las campanas foguèron accionadas talament fòrt que la tribuna s'esfondrèt. Pas de mòrt, unicament qualques leugièrs nafrats per deplorar e los pantalons estrifats dels parroquians...
Mise en ligne : 24/03/2017
Tipe : Article / Data : 2010
Dans cet article, contribution à l’ouvrage Calandreta, 30 ans de creacions pedagogicas, Robert Lafont interroge le concept de latinité. Si cette notion a pu être utilisée à des fins nationalistes, Robert Lafont rappelle à quel point il est artificiel de dualiser le monde culturel germanique du monde culturel latin. Pour lui, c’est vers une nouvelle Europe, ouverte à la latinité sous toutes ses formes, que s’achemine la nouvelle génération sortie des écoles Calandreta.
Mise en ligne : 27/05/2019
Tipe : Article / Data : 1999
Publicada dins lo n° 35 de la revista pedagogica Lenga e país d'òc per Patrick Couffin, aquesta traduccion en occitan lengadocian de la Declaracion universala dels dreches de l'òme es estada realizada per la classa de 4a bilingüa del collègi Joan-Jaurès de Sant-Africa (Avairon) dins lo quadre d'un trabalh d'educacion civica.
Mise en ligne : 13/12/2018
Tipe : Article / Data : 1980-05
Ce dossier, paru dans le n°19 du journal Le Travailleur du Languedoc revient sur la manifestation du 10 mai 1980 à travers les images du photo-reporter Jean-Louis Estèves et les textes écrits ou lus lors du meeting :
- « Viure ! » par Claude Alranq (en occitan et en français)
- « La résistance » par Michel Touraille
- « L'appel du 10 mai / La crida del dètz de mai » (texte collectif bilingue)
- « L'accion culturala occitana » par Robert Lafont
- « Pour le 10 mai » par Jean-Louis Estany
- « L'empreinte d'un pied sur la terre sacrée » par André Benedetto
Mise en ligne : 22/07/2019
Tipe : Article / Data : 20..

Pièce de théâtre d'un auteur anonyme présentée dans l'ouvrage Seconde partie du triomphe de Beziers au jour de l'Ascension contenant la Colere ou furieuse indignation de Pepesuc & le discours funebre de son ambassadeur sur la discontinuation des ancienes coustumes ou sont adjoustées les plus rares pieces qui ont esté representées au susdit jour jusques à present imprimé par Jean Martel en 1644.

Le jour de l'Ascension, fête des Caritats à Béziers, donnait lieu à de nombreuses réjouissances dont faisait partie la représentation de pièces de théâtres écrites par des auteurs locaux, la pièce présentée dans ce document a été rédigée et jouée pour cette occasion.

Mise en ligne : 08/11/2011