Recèrca

sus 2
Filtrar
Filtres actifs
Type de Document : Article
Langue : oci
Sauf
Sous-Menu : Actors
Auteur : Moutier, Louis (1831-1903)
Auteur : CIRDOC
Dialecte : Provençal
oci (18)
fre (16)
cat (1)
lat (1)
Tipe : Article / Data : 2014

La lei occitana dels reis de Navarra


   L'occitan, dins los diferents « païses » que l’an a profièch, foguèt amplament utilizat pels actes politics e administratius, a concurréncia amb lo latin. Mentre que per la màger part de l’espandi occitan la celèbra ordonància de Villers-Cotterêts que Francés Ièr edictèt en 1539 fixa lo monopòli del francés per l’administracion – a excepcion dels actes notarials que, coma son d’actes privats, foguèron per mai de temps redigits dins la lenga dels contractants – aquò’s diferent dins lo cas del Bearn e de Navarra Bassa, territòris independants al començament del sègle XVI. I serà possible una resplandida de l’occitan coma lenga d’Estat fins a la Revolucion francesa.

  Dins lo corpus dels tèxtes occitans que foguèron escriches pels sobeirans de Bearn que portan tanben lo títol de 'rei de Navarra', los Psaumes de David viratz en rythme gascon tradusits pel poèta Pey de Garros que los dediquèt a la reina Jeanne d'Albret presentan un acte d’una granda portada politica al temps de las Guèrras de Religion. Mas los sobeirans de Bearn-Navarra faguèron tanben establir una lei fondamentala de lor reiaume en occitan gascon, lo « For general ».

   Foguèt lo rei Enric II d’Albret (1503-1555) que lancèt una politica de modernizacion de l’administracion de son Estat. Faguèt compilar e revisar los diferents « fòrs e costumas » de Bearn en vista de la redaccion d’un « Fòr general », pensat coma la lei fondamentala que règla la vida politica emai tanben economica e sociala dels Bearneses. Lo fòr general, redigit en gascon, lenga de l’Estat pirenenc, foguèt promulgat en 1552. Autanlèu foguèt imprimit e amplament difusat, e lo Fòr foguèt confirmit en 1620 al moment de l’annexion definitiva de Bearn a la Corona de França. Atal s’i mantenguèt la personalitat istorica e linguistica d’aquela província fins a la Revolucion francesa.
Veire sus Occitanica :

Fors disponibles en linha
Les fors et costumes de 1602
Les fors et costumes de 1682
Les fors et coutumes de 1715

Un testimòni de l'evolucion deu drèit en Biarn en 1633
Compilation d'auguns priuiledgis...,

Fons documentaris ont trovar Fors
Le fonds local de la Médiathèque intercommunale du Piémont oloronais

Conferéncia
Mise en ligne : 11/02/2014
Tipe : Article / Data : 1903
Recueil factice d'articles parus dans le Bulletin de l'Académie internationale de géographie botanique, volume 12, 1903, pp. 127-132, pp.280-304 et pp.307-310.

Vital Ducomet, professeur de botanique à l'École nationale d'agriculture de Rennes, a rassemblé dans cet article le nom de plantes en occitan parlé dans l'Albret, avec leur noms scientifique latin et une courte explication soit du nom, soit de l'utilisation populaire qui peut être faite de ces plantes.
Mise en ligne : 02/03/2015
Tipe : Article / Data : 1904/1905
Recueil factice d'articles parus dans le Bulletin de l'Académie internationale de géographie botanique (Ancien Monde des plantes), volume 13, 1904, pp. 337-352, pp.401-432 et volume 15, 1905, pp.49-56.

Jean Carbonel, instituteur botaniste, a rassemblé dans cet article le nom de plantes en occitan parlé dans le nord de l'Aveyron, avec leur noms scientifique latin et une courte explication soit du nom, soit de l'utilisation populaire qui peut être faite de ces plantes.
Mise en ligne : 02/03/2015
Tipe : Article / Data : 1904
Article de Césaire Daugé paru dans la Revue de Gascogne en 1904, sur le réveil occitan en Gascogne au début du XXe siècle.
Mise en ligne : 12/02/2016
Tipe : Article / Data : 1904
Article de Bernard Sarrieu paru dans la Revue de Comminges en 1904, sur le réveil occitan en Gascogne au début du XXe siècle.
Mise en ligne : 12/02/2016
Tipe : Article / Data : 1970
Article de Bernard Sarrieu paru dans la Revue des Langues Romanes en 1902 (tome cinquième de la cinquième série), sur le parler de Bagnères-de-Luchon et de sa vallée.
Mise en ligne : 01/04/2016
Tipe : Article

« Calandreta »  [kalɑ̃'dretɔ] es lo nom balhat per sos fondadors a la primièra escòla associativa e immersiva occitana qu’obrís a Pau lo 5 de genièr de 1980. Dins lo meteis temps, un projècte similar menat a Besièrs, sens ges de concertacion amb lo primièr, se complís amb la creacion d’una autra escòla en setembre de la meteissa annada. Lo tèrme « Calandreta » es adoptat a Besièrs, çò que federa los dos establiments : atal espelisson la Calandreta Paulina e la Calandreta l’Ametlièr.1

Alauda calandra e Alauda brachydactyla - By Baldamus, A. C. Eduard; Blasius, J. H.; Naumann, Johann Andreas; Naumann, Johann Friedrich; Sturm, Fr. [CC BY 2.0 (http://creativecommons.org/licenses/by/2.0) or Public domain], via Wikimedia Commons

De qu’es, una « calandreta » ?

Emplegat dins l’espaci occitan mediterranèu tot, d’Alps a Pirenèus, lo tèrme « calandra » o « calandreta » (que n’es la fòrma diminutiva) designa en occitan una espécia particulara d’alausa : la Melanocorypha calandra (en francés «  alouette calandre ») e la Calandrella brachydactylacalandrelle »). Per extension, lo tèrme pòt tanben, d’un biais generic, designar tota alausa.

Lo mot « calandre », en mai del mascle de la calandra, designa tanplan un aprendís.2

« Calandrons » e « Calandrins »

Coma o ensenha l’emplec del sufixe diminutiu “-on” (al femenin “-ona”), que se retròba per exemple dins « pichon », lo calandron es un aucelon, lo pichon de la calandra ; en mai d’un escolan de Calandreta, lo tèrme es tanben utilizat per designar un toston.3

Lo calandrin es, el, una alausa jove. Es tanben lo nom balhat als regents a venir per lor annada de formacion a l’establiment d’ensenhament superior occitan Aprene.

 Caladrix : détail du Bestiaire d'amour de Richard de Fournival -  Source Gallica-BnF : http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8452195w

Dins un domeni tot autre, lo calandrin es en mai lo nom occitan del caladrius o caladre en francés, una creatura legendària descricha dins mantun bestiari medieval amb la semblança d’un aucèl, sovent blanc, del cant melodiós e dels poders medicinals e devinadors. Aprenèm atal dins Aiso son las naturas d'alcus auzels e d'alcunas bestias, imitacion anonima del sègle XIII, en occitan, del Bestiaire d’amour  de Richard de Fournival :

« S’òm pòrta un calandrin davant un òme qu’es malaut et qu’òm lo gete sus son lièch, se lo Calandrin agacha l’òme a la fàcia, aquò’s signe qu’es per garir mas se virala coa, aquò’s s senhal de mòrt. »4

Noms de familha

En occitan, l’alausa pòrta mai d'un nom. Per designar los membres d'aquesta familha dels Alaudidats (Alaudidés en francés) s'emplegan los tèrmes generics « lausa », « alausa », « alauda » o « lauseta » e las variantas « alauseta », « laudeta »… Mas aquestes tèrmes pòdon tanben caracterizar en particular l'Alauda arvensis (alouette des champs en francés).
La calandra (Melanocorypha calandra) es tanben nommada « gratisset » (n.m.) o « torrolha » (n.f.)
La Galerida cristata  (cochevis huppé en francés) se sona la cauquilhada o la capurlada.
La Lullula arborea (alouette lulu en francés) se ditz, ela, lo cotoliu, la cotolina ou la bedoïda.
Enfin, l'Eremophilia alpestris (alouette hausse-col) a per nom occitan lo de « calandra mejancièra ».

En cançons

Tala coma la « gentille alouette » (« genta alouseta ») de la comptina francesa, la calandreta ten bona plaça dins lo repertòri musical occitan amb lo cant tradicional de la valada d'Aussau Au verdurèr, que lo grop Nadau tornèt interpretar en l'adaptar jol títol Pengabelòt :

Au verdurèr je me n’entrè
Tres arrosetas m’i trobè
Aussau ! Mas amoretas
Aussau ! Jo me n’i vau !
Tres arrosetas m’i trobè
Que las copé, que las ligué
A mas amors las enviarè
Mes qui serà lo messatgèr ?
La calandreta o l’espervèr ?
La calandreta ei cap-leugèr
E l’esparvèr qu’ei mensongèr.
Jo medisheta i anirè !

Lo cantaire gascon Marcel Amont consacrèt una comptina a la calandreta e a las escòlas que ne pòrtan lo nom :

(...) Mainadets, qu’avetz tot sabut
Sus l’emplumat e lo pelut
L’esgarrapiaire e lo cornut
Cercam en aqueste coplet
Qui vaden tots los poquets :
Canhòts, porins, anherets
(...)
E que hè la calandreta ?
Calandreta, calandreta
Ausereta valenteta
Pones beròis calandrons
Per Pau, Ortès, Auloron (...)5

E endacòm mai ?

Se las escòlas associativas occitanas an causit un aucèl coma emblèma, lors omològas bretonas se son mesas jos la marca de la tèrra en elegissent lo nom de Diwan, que signifca  « germenar ». Los Bascs de la federacion d'escòlas Seaska e los Catalans de las escòlas Bressolas an, eles, optat per la simbolica del breç.


1. cf. BACCOU, Patrice. L'aventure des Calandretas. In Confederacion occitana de las escòlas laicas Calandretas. Calandreta : 30 ans de creacions pedagogicas. Montpelhièr : La Poesia : Confederacion occitana de las escòlas laïcas Calandretas, 2010. 366p. ISBN : 978-2-914243-14-8. pp.358-362

2. MISTRAL, Frédéric, Lou tresor dóu Felibrige, ou Dictionnaire provençal-français embrassant les divers dialectes de la langue d'oc moderne. Aix-en-Provence : J. Remondet-Aubin ; Avignon : Roumanille ; Paris : H. Champion, [1878-1886]. 2 vol. (1196, 1165 p.). ISBN : 2-86673-113-1.

3. Ibid.

4. Cançonièr dich La Vallière. BnF, ms français 22543. Transcripcion e revirada francesa : Ives Roqueta per la mòstra De la natura de quauquas bèstias illustrada per d'òbras originalas de Pierre François (colleccions CIRDÒC).

5. Lou Cèu de Pau, Lous Mandragòts, LABARRÈRE, André. Chants du Béarn. Pau : Lou Cèu de Pau, 1984. 137 p.


 

Mise en ligne : 28/10/2015
Tipe : Article / Data : 2017

Vòstra question :

Voldriái saber se i a (se i aguèt) d'eveniments particulars dins Erau, de fèstas, de celebracions a l'entorn de Pascas ?

Nòstra responsa :

Semblariá que las tradicions ligadas a Pascas dins lo departament d'Erau sián pas vertadièrament diferentas d'aquelas dels departaments limitròfes.
D'efècte, i retrobam las caças als uòus, la moleta (pascada), lo manja-dreit entre amics o en familha e de ceremonias religiosas. Aquestas tradicions de Pascas venon claure lo periòde de Quaresma, aprèp la benediccion de Rampalms, lo dimenge d'abans (se tròban aquí coma esséncias de fusta utilizadas aquelas de bois, de laurièr o d'olivièr), e clavan la Setmana Santa. Aquesta es pas ritmada dins Erau per de processions coma aquò pòt èsser lo cas dins Pirenèus-Orientals per exemple.

Dins Manuel de folklore français contemporain. Tome premier. III, Les cérémonies périodiques cycliques et saisonnières. 1, Carnaval, Carême, Pâques d'Arnold Van Gennep, publicat en 1947, nos es balhada una explica de la costuma de faire presents d'uòus als enfants per l'acumulacion dels uòus pendent los 40 jorns de la Quaresma. Trobam dins lo meteis obratge la descripcion de jòcs amb aqueles uòus mas pas cap en Lengadòc ni mai dins Erau en particular. Los uòus gardats pendent 40 jorns caliá trobar un bon mejan d'o consumir en un temps redusit. O fisar als enfants semblava una bona solucion mas tanben la confeccion d'una, o mantuna, moleta (pascada).

Aital, dins Le Folklore des pays d'oc : la tradition occitane de Jean Poueigh publicat a las edicions Payot en 1952, es clarament dich qu'es de tradicion de faire la moleta o pascada per Pascas. Segon el aquesta pascada pòt èsser preparada natura, amb d'èrbas finas o tanben amb « de rodèlas de salsissòts copadas en bocins ».

A títol d'anecdòta, òm tròba dins Répertoire du patrimoine en Haut-Languedoc, publicat pel Centre de recherches du patrimoine de Rieumontagné en 2007, l'evocacion d'un eveniment que se seriá debanat a la glèisa de Moulin-Mage, dins lo massís del Carós, pendent las vèspras de Pascas de 1919. Aquel jorn d'aquí las campanas foguèron accionadas talament fòrt que la tribuna s'esfondrèt. Pas de mòrt, unicament qualques leugièrs nafrats per deplorar e los pantalons estrifats dels parroquians...
Mise en ligne : 24/03/2017
Tipe : Article / Data : 2010
Dans cet article, contribution à l’ouvrage Calandreta, 30 ans de creacions pedagogicas, Robert Lafont interroge le concept de latinité. Si cette notion a pu être utilisée à des fins nationalistes, Robert Lafont rappelle à quel point il est artificiel de dualiser le monde culturel germanique du monde culturel latin. Pour lui, c’est vers une nouvelle Europe, ouverte à la latinité sous toutes ses formes, que s’achemine la nouvelle génération sortie des écoles Calandreta.
Mise en ligne : 27/05/2019
Tipe : Article / Data : 1999
Publicada dins lo n° 35 de la revista pedagogica Lenga e país d'òc per Patrick Couffin, aquesta traduccion en occitan lengadocian de la Declaracion universala dels dreches de l'òme es estada realizada per la classa de 4a bilingüa del collègi Joan-Jaurès de Sant-Africa (Avairon) dins lo quadre d'un trabalh d'educacion civica.
Mise en ligne : 13/12/2018
sus 2