Du Ve au VIIe siècle, l'Europe est traversée de flux nouveaux de populations. Originaires des bords de la Baltique, ces peuplades dites "barbares" (de barbarus : l'étranger pour les Romains), envahissent progressivement l'Empire romain d'Occident, mettant à mal les institutions séculaires et l'ordonnancement administratif mais aussi culturel d'une civilisation déjà vacillante.
Les textes romains, décrivant la terreur des populations face à cet étranger, toujours inquiétant, contribuèrent à créer dans l'inconscient collectif, l'ethnotype et le mythe du "barbare". Celui-ci fut repris et sublimé par les commentateurs des époques suivantes, qui l'ont souvent construit en négatif d'une civilisation romaine perçue dans toute sa splendeur.
Les trois journées de ce colloque, bénéficiant des contributions d'historiens et chercheurs français et internationaux, furent l'occasion de revenir sur l'imagerie du barbare et les réalités historiques d'une période où échanges et apports nouveaux se placent autant dans la continuité que dans la rupture avec l'ordre ancien.
L'occasion de démêler le vrai du faux et de découvrir les apports des modèles culturels de ces peuplades dites "barbares", qui contribuèrent au façonnement des civilisations euro-méditerranéennes médiévales.
La jornada « Numerizar, transmetre : la numerizacion del patrimòni per la transmission de las lengas de França » foguèt organizada amb lo sosten del Ministèri de la Cultura e de la Comunicacion - « Apèl a projèctes nacional patrimòni escrich », de la Region Lengadòc e Rosselhon, de Lengadòc e Rosselhon Libre e Lectura e de l’ensemble dels partenaris del portal interregional www.occitanica.eu.
Lo Conselh departamental de Nauta-Garona e lo CIRDÒC-Mediatèca Ocitana se son associats per propausar una jornada d'estudi sus l'Escòla deras Pireneas, l'escòla felibrenca de Comenge e de Coseran, que lo fons es conservat als Archius departamentals de Nauta-Garona, a l’antena de Comenge.
Aquela jornada se debanèt lo 27 d'abril de 2017 a Sant-Gaudens e acampèt mantun cercaire qu'aviá estudiat l'Escòla deras Pireneas, portant cadun un agach diferent sus las activitats e los impactes d'aquela escòla.
Fondada en 1904 per Bernard Sarrieu, son principal animator pendent sas trentas primièras annadas d'existéncia, s'es donat coma objectius la renaissença de la literatura gascona, la defensa e la coneissença de las costumas e dels usatges locals, la promocion de la lenga, e mai largament la participacion activa e collectiva al movement de renaissença occitana per lo biais del Felibritge.
Las diferentas intervencions an mostrat las accions linguisticas, literàrias e culturalas de l'Escolo, las relacions qu'entreteniá amb las escòlas felibrencas vesinas, son influéncia long de son istòria e son eiretatge actual.
La jornada s'es acabada sus la presentacion de l'exposicion « L’Escòla deras Pireneas ou la renaissance d’oc dans les quatre vallées (Ariège, Haute-Garonne, Hautes-Pyrénées, Gers, Val d'Aran) », producha per l'associacion Nati Vati Toti Comengesi, la Mantenença de Gasconha-Naut Lengadòc e lo CIRDÒC.