Gaston III, comte de Fois, vescomte de Bearn, dintrèt dins la legenda jol nom e la grafia occitana de Fèbus.
Dins lo contèxte tumultuós de la Guèrra de Cent Ans (1337-1453), qu'opausa reialmes de França e d'Anglatèrra, marca l'epòca per son sens agut de la politica e son amor de las arts e de las letras. Se son demoradas mai que mai las accions militàrias màgers d'aquel estratèg militari, lo fast de sa cort e los desbòrdaments de son caractèr, Fébus aguèt tanben un ròtle de granda importància sus lo desvolopament de la lenga e de la cultura occitanas al sègle XIV.
Bon coneisseire de l'occitan dins sa varianta bearnesa tant coma l'occitan literari dels trobadors, fa de se lenga mairala un otís politic que li permet d'aumentar son poder sus l'ensems de la populacion de sos territòris. Es tanben un actor del desvolopament cultural en particulièr per lo domeni scientific.
A la debuta del sègle XX, frauda mas tanben surproduccion menan a una casuda desfrenada dels corses del vin. Lengadòc e Rosselhon son tocats de front. Dins aquel contèxte de crisi, un ample movement de protestacion se met en plaça darrièra d’òmes que van per la posteritat incarnar aquela revòlta e devenir sos pòrtavoses : Ernest Ferroul, Marius Cathala... mas sustot Marcelin Albert, que son istòria e sa legenda devendràn indissociablas de 1907. L’exposicion vos convida a descobrir, dins una lectura crosada dels documents d’epòca e de l’òbra grafica de Paul Astruc traducha per l’escasença en occitan, aquel movement central dins l’istòria contemporanèa del Lengadòc e del Rosselhon.
Loís Belaud, dich Belaud de la Belaudiera (1543-1588), poèta provençal, es l’une dei vòtz lei mai singularas e lei mai importantas del periòde literari apelat « barròc occitan ».
Aquela exposicion virtuala foguèt concebuda per lo CIRDÒC - Institut occitan de cultura en 2020/2021 a l’ocasion d'un collòqui sus las escrituras carceralas a travèrs los segles e las lengas organizat al Mediatèca occitana de Besièrs per l’Universitat Paul-Valéry Montpelhièr III.
Lo Don-Don infernal de Loís Belaud es lo punt de partença d’aqueste collòqui. Sonque aquel obratge foguèt estat editat quand Belaud èra en vida, mai d’un còp, jos fòrma de libreton estampat a Ais en 1584 e en 1588, l’annada de sa mòrt, puèi en 1602.
Après serà compilat amb dos autres recuèlhs de sonets, las Obros e Rimos e Lous Passa-tens, dins un sol volum a Marselha en 1595 sul las premsas tot bèl just installadas pendent la Republica de Casaus.
Riquesa d’edicions originalas provenen de mai d’unas colleccions, lo CIRDÒC - Institut occitan de cultura, vos invita per aqueste camin illustrat e comentat a torna sul òbra de Belaud e la periòde literari del « barròc occitan »
Ligam cap a l'exposicion : https://expo.occitanica.eu/
Luènh de totes los prejutjats qu'òm pòt encara portar sus una literatura dicha regionala de França, l'universitari alemand Georg Kremnitz a probable lo mielhs exprimit la situacion dins la quala se tròba l'òbra, excepcionala a mai d'un títol, de l'escrivan roergàs Joan Bodon :
"Bodon es un dels mai grands escrivans del monde modèrne. S'aviá escrich dins una lenga majoritària la siá votz seriá percebuda de pertot." Dins la mòstra l'escrivan Ives Roquèta escriu de l'òbra de Joan Bodon que "la lenga d'òc al sègle XX n'a pas d'òbra a presentar al monde mai fòrta, mai ponhenta, mai tonica dins sa sinceritat amara, mai esteticament concertada tanben..."
Joan Bodon, que la siá òbra ne cèssa de ressonar per son extraordinària marginalitat emai universalitat a l'un còp, escrivan de l'inumana condicion, apareis per totes los mai totas las que lo descobrisson coma un gigant indenegable de la literatura contemporanèa.
Joan Bodon escriu per tal d'existir dins una vida que n'a pas cap de sens, tanplan coma l'Istòria. Mas Bodon escriu tanben per tal d'estar legit, dins una lenga simpla, clara, evidenta e dirècta.
Mòstra concebuda per Ives Roquèta, Patríc Divaret e Patrici Baccou en 1993 pel musèu de Sent Laurenç d'Òlt en Avairon. Es estada reactualizada en 2016 pel CIRDÒC.
Le 2 février 2013 se tient à Septèmes-les-Vallons (Bouches-du-Rhône) le colloque "A l'entorn de l'accion occitana (1930-1950) : Paul Ricard, Jòrgi Reboul, Carles Camproux, Max Rouquette".
Dans le cadre de ce colloque organisé par le Centre culturel Louis Aragon, Leis Amics de Mesclum en collaboration avec la commune de Septèmes-les-Vallons, la section des B-du-R de l’Institut d’Estudis Occitans, le Pen club occitan et le Centre Regionau d’Estudis Occitans-Provença présentent une exposition autour de ces quatre figures du mouvement occitan.
Durant la période qui suit la guerre de 14-18, surtout à partir de 1925, on assiste à un renforcement de la Renaissance Occitane entamée dans les années 1840-50. Cela est en rapport avec la Renaissance Catalane qui en 1931, permet au Principat de Catalogne d'obtenir l'autonomie. Bien que la situation politique, économique et sociale ne soit pas identique, les Occitans voudront s'inspirer de cet exemple pour bâtir l'Occitanie dans un cadre fédéral français. C'est ainsi que s'organisera un mouvement politique progressiste parmi les inspirateurs duquel on peut citer Paul Ricard, Jòrgi Reboul, Charles Camproux et Max Rouquette. Ce passage au politique se fera avec pour support les journaux L' Araire et Occitania, et des groupes fédéralistes comme le Parti Provençal. Pendant la guerre, le mouvement occitan, reflet de la société française, aura ses collaborateurs et ses résistants. Parmi ceux-ci nous trouvons les personnages mentionnés.
C'est cet engagement que tente de présenter l'exposition.