Recèrca

sus 2
Filtrar
Filtres actifs
Type de Document : Exposition virtuelle
Portail : Mediatèca
Langue : oci
oci (13)
fre (12)
Tipe : Mòstra virtuala / Data : 2015

Las Voses de la modernitat - Les voix de la modernité es una invitacion a descobrir una creacion poetica viva e rica, un dialòg amb lo Monde e l'Istòria, luenh del ponciu d'una cultura occitana forçadament « provincializada ». Celebracion de l'oralitat poetica, aquel percors virtual permet d'accedir a d'extraches mas tanben a de tèxtes complèts e dona a ausir, quand lo document existís, lo poèma mes en votz, de còps dins la votz meteissa del poèta. Es un percors virtual dinamic, que sens cercar l'exaustivitat, evoluís en foncion dels rescontres e dels projèctes.

Aital, en seguida de la coproduccion del cofret Arbres per las edicions Cardabelle e lo CIRDÒC, Voses vos propausa un angle d'interpretacion novèl, el rescontre entre las arts poeticas e fotograficas iniciat per l'artista Georges Souche. Arbres es una primièra seria de 12 cartas postalas que propausan 12 extraches de tèxtes d'unas de las grandas voses de la poesia occitana del sègle XX : Leon Còrdas, Max Roqueta, Marcèla Delpastre, Renat Nelli... De tèxtes que las fotografias de Georges Souche i fan resson a l'entorn d'una meteissa figura emblematica, l'arbre. Una descobèrta de la literatura occitana sus supòrt grafic que Voses propausa de perseguir e d'aprigondir en linha, gràcias a un sistèma de ligams e de flashcodes.
Mise en ligne : 15/12/2015
Tipe : Mòstra virtuala / Data : 2016
ACCEDIR A LA MÒSTRA

Gaston III, comte de Fois, vescomte de Bearn, dintrèt dins la legenda jol nom e la grafia occitana de Fèbus.

Dins lo contèxte tumultuós de la Guèrra de Cent Ans (1337-1453), qu'opausa reialmes de França e d'Anglatèrra, marca l'epòca per son sens agut de la politica e son amor de las arts e de las letras. Se son demoradas mai que mai las accions militàrias màgers d'aquel estratèg militari, lo fast de sa cort e los desbòrdaments de son caractèr, Fébus aguèt tanben un ròtle de granda importància sus lo desvolopament de la lenga e de la cultura occitanas al sègle XIV.

Bon coneisseire de l'occitan dins sa varianta bearnesa tant coma l'occitan literari dels trobadors, fa de se lenga mairala un otís politic que li permet d'aumentar son poder sus l'ensems de la populacion de sos territòris. Es tanben un actor del desvolopament cultural en particulièr per lo domeni scientific.

Mise en ligne : 12/02/2016
Tipe : Mòstra virtuala / Data : 2007
Aquela exposicion propausa un agach complèt sus los diferents aspèctes de la vida e de l’òbra de Jòrgi Gròs. Es construcha a l’entorn dels quatre axes principals qu’an marcat son percors : lo trabalh a l’entorn de la pedagogia Freinet, l’accion militanta ocitanista ancorada dins lo territòri nimesenc e l’òbra d’escriveire occitan, marcada a l’encòp per lo biais del romancièr e lo del contaire.
Mise en ligne : 02/05/2018
Tipe : Mòstra virtuala / Data : 2014
ACCÉDER À l'EXPOSITION

Cette exposition virtuelle a été conçue par le CIRDOC-Mediatèca occitana en 2014 à l’occasion du Centenaire 1914-1918 à partir de l’inventaire de la documentation occitane relative à la Grande Guerre.

Présentation

La France qui entre en guerre en 1914 est dans sa réalité sociolinguistique un pays plurilingue et multiculturel. En partant des documents en occitan mais aussi en breton, en picard ou en basque, l’exposition propose un autre regard sur la Guerre et plus largement la France du commencement du XXe siècle. 
Journaux de tranchées rédigés par des soldats-félibres, presse occitane faisant le lien entre les combattants et l'Arrière, documents de propagande,  correspondances de soldats, écrits littéraires et monuments aux morts, la documentation occitane produite pendant et après la Grande Guerre est riche et foisonnante. Ces documents témoignent d'une France désormais intégralement francophone pour les générations de la scolarisation et du service militaire obligatoires mobilisés en 1914-1918, mais qui continue d'exprimer, voire de revendiquer, sa pluralité linguistique et culturelle. 

Générique 

Version numérique de l’exposition itinérante conçue par le CIRDOC-Mediatèca occitana en 2014.
Commissariat : Benjamin Assié, conservateur ;
Documentation et textes : Aurélien Bertrand, Françoise Bancarel, Gilles Bancarel, Marion Ficat, Jeanne-Marie Vazelle.
Sources de la documentation et remerciements : CIRDOC, Institut occitan d'Aquitaine, Archives départementales de l’Aude, Archives communautaires de Pau-Béarn-Pyrénées, Archives municipales de Marseille, Archives départementales du Finistère, Centre culturel occitan du Rouergue, CRID 14-18, Ulrich Richert, Daniel Lautié, Jean-Baptiste Martin, Jean-Jacques Murat, Guy Barral, Jean-Claude Rixte.
Mise en ligne : 08/11/2018
Tipe : Mòstra virtuala / Data : 2018
Version en telecargament (.pdf) de la mòstra Pompeu Fabra : una lenga complèta en occitan (aranés) realizada per la Direcció General de Política Lingüística - Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya a l’escasença de « l'Any Pompeu Fabra » que celèbra los 150 ans de la naissença de l’autor de la nòrma ortografica, gramaticala e lexicala del catalan contemporanèu.
Las òbras de Pompeu Fabra e mai largament la normalizacion del catalan contemporanèu aguèron una influéncia granda sus la normalizacion de l’occitan contemporanèu.

Generic

Concepcion : bpdisseny
Concepcion grafica : Anna Jordà
Tèxtes : Josep Penya
Conselh scientific : Jordi Ginebra

Presentacion

A la fin del sègle XIX dins los territòris de lenga catalana, las gents parlan catalan mas o sabon pas escriure. La lenga es viva dins las familhas e dins l’espaci public, mas inexistenta dins l’educacion e l’administracion. La referéncia de la lenga escricha, es mai que mai lo catalan de la literatura medievala, fòrça alunhat de la lenga tala coma se parla a l’epòca modèrna.
En un tèrç de sègle, de las Normes ortogràfiques (1913) al Diccionari general de la llengua catalana (1932) en passar per l’òbra màger qu’es la Gramàtica catalana (1918), Pompeu Fabra fonda lo catalan coma lenga « complèta » e prèsta a relevar los desfises dels sègles XX e XXI.

Ligams utiles

La mòstra tanben es telecargabla en catalan, espanhòl (castilhan) e anglés sul site de la Direcció General de Política Lingüística (DGPL) de la Generalitat de Catalunya : veire sus lo site.
Mise en ligne : 18/12/2018
Tipe : Mòstra virtuala / Data : 2016

A la debuta del sègle XX, frauda mas tanben surproduccion menan a una casuda desfrenada dels corses del vin. Lengadòc e Rosselhon son tocats de front. Dins aquel contèxte de crisi, un ample movement de protestacion se met en plaça darrièra d’òmes que van per la posteritat incarnar aquela revòlta e devenir sos pòrtavoses : Ernest Ferroul, Marius Cathala... mas sustot Marcelin Albert, que son istòria e sa legenda devendràn indissociablas de 1907. L’exposicion vos convida a descobrir, dins una lectura crosada dels documents d’epòca e de l’òbra grafica de Paul Astruc traducha per l’escasença en occitan, aquel movement central dins l’istòria contemporanèa del Lengadòc e del Rosselhon. 

Mise en ligne : 02/12/2020
Tipe : Mòstra virtuala

Loís Belaud, dich Belaud de la Belaudiera (1543-1588), poèta provençal, es l’une dei vòtz lei mai singularas e lei mai importantas del periòde literari apelat « barròc occitan ».

Aquela exposicion virtuala foguèt concebuda per lo CIRDÒC - Institut occitan de cultura en 2020/2021 a l’ocasion d'un collòqui sus las escrituras carceralas a travèrs los segles e las lengas organizat al Mediatèca occitana de Besièrs per l’Universitat Paul-Valéry Montpelhièr III.


Lo Don-Don infernal de Loís Belaud es lo punt de partença d’aqueste collòqui. Sonque aquel obratge foguèt estat editat quand Belaud èra en vida, mai d’un còp, jos fòrma de libreton estampat a Ais en 1584 e en 1588, l’annada de sa mòrt, puèi en 1602.
Après serà compilat amb dos autres recuèlhs de sonets, las Obros e Rimos e Lous Passa-tens, dins un sol volum a Marselha en 1595 sul las premsas tot bèl just installadas pendent la Republica de Casaus.

Riquesa d’edicions originalas provenen de mai d’unas colleccions, lo CIRDÒC - Institut occitan de cultura, vos invita per aqueste camin illustrat e comentat  a torna sul òbra de Belaud e la periòde literari del « barròc occitan »

Ligam cap a l'exposicion : https://expo.occitanica.eu/bellaud_de_la_bellaudiere/

Mise en ligne : 14/01/2021
Tipe : Mòstra virtuala / Data : 2016

Luènh de totes los prejutjats qu'òm pòt encara portar sus una literatura dicha regionala de França, l'universitari alemand Georg Kremnitz a probable lo mielhs exprimit la situacion dins la quala se tròba l'òbra, excepcionala a mai d'un títol, de l'escrivan roergàs Joan Bodon :

"Bodon es un dels mai grands escrivans del monde modèrne. S'aviá escrich dins una lenga majoritària la siá votz seriá percebuda de pertot." Dins la mòstra l'escrivan Ives Roquèta escriu de l'òbra de Joan Bodon que "la lenga d'òc al sègle XX n'a pas d'òbra a presentar al monde  mai fòrta, mai ponhenta, mai tonica dins sa sinceritat amara, mai esteticament concertada tanben..." 

Joan Bodon, que la siá òbra ne cèssa de ressonar per son extraordinària marginalitat emai universalitat a l'un còp, escrivan de l'inumana condicion, apareis per totes los mai totas las que lo descobrisson coma un gigant indenegable de la literatura contemporanèa.

Joan Bodon escriu per tal d'existir dins una vida que n'a pas cap de sens, tanplan coma l'Istòria. Mas Bodon escriu tanben per tal d'estar legit, dins una lenga simpla, clara, evidenta e dirècta. 

Mòstra concebuda per Ives Roquèta, Patríc Divaret e Patrici Baccou en 1993 pel musèu de Sent Laurenç d'Òlt en Avairon. Es estada reactualizada en 2016 pel CIRDÒC.

Mise en ligne : 25/04/2019
Tipe : Mòstra virtuala / Data : 2014

Le 2 février 2013 se tient à Septèmes-les-Vallons (Bouches-du-Rhône) le colloque "A l'entorn de l'accion occitana (1930-1950) : Paul Ricard, Jòrgi Reboul, Carles Camproux, Max Rouquette".

Dans le cadre de ce colloque organisé par le Centre culturel Louis Aragon, Leis Amics de Mesclum en collaboration avec la commune de Septèmes-les-Vallons, la section des B-du-R de l’Institut d’Estudis Occitans, le Pen club occitan  et le Centre Regionau d’Estudis Occitans-Provença présentent une exposition  autour de ces quatre figures du mouvement occitan.

Durant la période qui suit la guerre de 14-18, surtout à partir de 1925, on assiste à un renforcement de la Renaissance Occitane entamée dans les années 1840-50. Cela est en rapport avec la Renaissance Catalane qui en 1931, permet au Principat de Catalogne d'obtenir l'autonomie. Bien que la situation politique, économique et sociale ne soit pas identique, les Occitans voudront s'inspirer de cet exemple pour bâtir l'Occitanie dans un cadre fédéral français. C'est ainsi que s'organisera un mouvement politique progressiste parmi les inspirateurs duquel on peut citer Paul Ricard, Jòrgi Reboul, Charles Camproux et Max Rouquette. Ce passage au politique se fera avec pour support les journaux L' Araire et Occitania, et des groupes fédéralistes comme le Parti Provençal. Pendant la guerre, le mouvement occitan, reflet de la société française, aura ses collaborateurs et ses résistants. Parmi ceux-ci nous trouvons les personnages mentionnés.
C'est cet engagement que tente de présenter l'exposition.

Mise en ligne : 05/05/2019
sus 2