Partition d'airs pour tambourins éditée à l'occasion de l'exposition universelle de 1889 à Paris contenant :
Il est question de La Cansoun dis Àvi dans une lettre de Pierre Devoluy adressée à Frédéric Mistral datant du 29 mars 1906. L'expéditeur y fait part de ses impressions enthousiastes sur la chanson que Mistral vient de lui envoyer. Devoluy demande à Mistral s'il possède un air pour la chanter et pour qu'il la publie dès le prochain numéro du journal Prouvènço ! (Cf. Correspondance Frédéric Mistral - Pierre Devoluy : 1895-1913 / publ. et annotée par Charles Rostaing, 1984, p.687-688).
Pierre Devoluy est à l'époque rédacteur en chef du mensuel Prouvènço ! Auriflour de la causo felibrenco. La Cansoun dis Àvi sera effectivement publiée dans le n°16 du 7 avril 1906, signée par Frédéric Mistral, à Maillane le 27 mars 1906. La chanson y est précédée d'une petite introduction indiquant : « Èr : mescladis de E ièu quand la veirai
Ié dirai...
e de Eisabèu
Ti boutèu
Soun plen de sarriho... »
Ce numéro de Prouvènço ! est conservé à la médiathèque du CIRDÒC (cote magasin AF).
Lou Cabanoun (Lo Cabanon en grafia classica) es la cançon la mai celèbra d'Etienne Bibal (1808-1854), cançonejaire marselhés.
Aquesta cançon, la primièra d'una longa seria vantant las jòias de la vida al cabanon e lo ben-viure meridional, encontrèt una granda miranda a sa sortida, la primièra edicion es rapidament agotada e es imprimida a 6000 exemplaris de mai.
Aquesta cançon es compausada sus l'aire de La Fuite de l'Amour (Ah !plus d'amour tu nous causes de larmes.) de Pierre-Jean de Béranger (1780-1857), que la particion es consultabla sus Gallica.
Particion per Cant e Piano, sus de paraulas del felibre Paul arène e una musica compausada pel musician e libretista Leopold Dauphin.
Cançon deidcada a Anaïs Roumieux, filha de Louis Roumieux, de la quala Paul Arène tombèt fòlament amorós e que capitarà jamai a esposar.