Aqueste film negre e blanc mut foguèt realizat per Michel Cans a Laurenç pendent lo decenni 1950 per las fèstas de carnaval. Fa part de la colleccion "Los vilatges d'Erau dins las annadas 1950".
Lo CIRDÒC consèrva a Besièrs l'ensem de los filmes tournats per Michel Cans dins un seissantenat de vilatges d'Erau dins las annadas 1950. Las bobinas 16 mm d'origina foguèron d'en primièr transferidas sus VHS e foguèron a la seguida numerizadas entre 2010 e 2011.
L'ensem del fons e los dreches que i son estacats foguèron concedits pel realizator al CIDO entre 1989 e 1991. Lo CIDO ne faguèt don a la seguida al CIRDÒC en 2000.
Occitanica vos va permetre progressivament d'accedir a l'ensem d'aquel fons audiovisual en linha. Aqueles documents qu'illustran la vida dels vilatges de l'oèst eraurés an aquesit amb las annadas un interès patrimonial mas tanben sentimental pels estatjants d'Erau. Aqueles archius bruts son de filmes pas montats e muts, virats per la màger part en negre e blanc.
I podèm veire per exemple la Fèsta-Dieu a Cesseràs, lo Carnaval de Laurenç o Bojan, la Dança de las trelhas de Montblanc, la Fèsta de Nissan, d'Agatencas que pòrtan la cofa, etc.
Aqueste film partida color, partida negre e blanc mut foguèt realizat per Michel Cans a Laurenç pendent lo decenni 1950 per las fèstas de carnaval. Fa part de la colleccion "Los vilatges d'Erau dins las annadas 1950".
Lo CIRDÒC consèrva a Besièrs l'ensem de los filmes tournats per Michel Cans dins un seissantenat de vilatges d'Erau dins las annadas 1950. Las bobinas 16 mm d'origina foguèron d'en primièr transferidas sus VHS e foguèron a la seguida numerizadas entre 2010 e 2011.
L'ensem del fons e los dreches que i son estacats foguèron concedits pel realizator al CIDO entre 1989 e 1991. Lo CIDO ne faguèt don a la seguida al CIRDÒC en 2000.
Occitanica vos va permetre progressivament d'accedir a l'ensem d'aquel fons audiovisual en linha. Aqueles documents qu'illustran la vida dels vilatges de l'oèst eraurés an aquesit amb las annadas un interès patrimonial mas tanben sentimental pels estatjants d'Erau. Aqueles archius bruts son de filmes pas montats e muts, virats per la màger part en negre e blanc.
I podèm veire per exemple la Fèsta-Dieu a Cesseràs, lo Carnaval de Laurenç o Bojan, la Dança de las trelhas de Montblanc, la Fèsta de Nissan, d'Agatencas que pòrtan la cofa, etc.
Aqueste film negre e blanc mut foguèt realizat per Michel Cans a Laurenç pendent lo decenni 1950 per las fèstas de carnaval. Fa part de la colleccion de filmes « Los vilatges d'Erau dins las annadas 1950 ».
Lo passa-carrièra es menat per un « general de Gaulle » en cortègi oficial, escortat per tres motociclistas de la « gendarmariá ». En dobertura del filme, lo podèm veire articular, amb los braces levats pel cèl, « Je vous ai compris », çò qu'implica una presa de vista posteriora a junh de 1958. La 4cv presidenciala es directament seguida per un grop d'òmes vestits de las camisas e bonetas de nuèch blancas caracteristicas de la bufatièra, que dançan. Pendent lo passa-carrièra se pòdon tanben veire dançar lo chivalet e desfilar la fanfara, una carreta qu'evòca « La Provença », un òme mascarat coma una dançaira borlesca, e un porcèl gigant de pasta de papièr nomenat « Le Charnu » qu'un grop d'òmes lo popan.
Le Bastardeou des tres-coucuts es una cançon de carnaval anonima publicada en 1850 a Tolosa.
Es construcha sus un registre borlesc a l'entorn del « cocut », lo marit que sa femna li es infidèla, e dels desplasers que li causan al quotidian.
La Bengenço de Bacchus, countro l'émmagrit Carémé, sur la mort de soun amic Carmantran1 (Vengença de Bacus, contra l'emagrit Quaresma, sus la mòrt de son amic Caramentran) es un jutjament de carnaval en vèrs anonim publicat en 1842. Met en scèna lo lenhièr de Carmantran (Caramentran), personatge emblematic de la fèsta de Carnaval en Occitània.
Lo tèxte es construch a l'entorn de l'oposicion de las valors d'opuléncia e d'excès portadas pendent las fèstas de Carnaval per Carmantran, associat aquí a la divinitat romana Bacus, contra la rigor e lo june seguits al moment del periòde de Quaresma (Carémé).
1. (Vengença de Bacus, contra l'emagrit Quaresma, sus la mòrt de son amic Caramentran) ↑
Le fouet de carnabal es una succession de satiras, que se trufa segon l'esperit de carnaval, d'un cèrt nombre de compòrtaments condemnats per son autor, Louis Vestrepain, que pasmens a pas apausat son nom sus aquel recuèlh..
Louis Vestrepain (1809-1865), sabatièr, fa partida de la generacion dicha dels « poètas-obrièrs » occitans. Participa amb Lucien Mengaud (1805-1877), musician, pintre, joielièr puèi secretari de comuna, al renovèl de la cultura occitana tolosana, sa vila natala..
Sos primièrs escriches pareisson tre 1836, e rencontran subte un cèrt succès. En 1860, recampa dins un meteis recuèlh, Las espigas de la lenga mondina, una seleccion de sas precedentas publicacions. Lo succès rencontrat, permetrà a aquela òbra de conéisser de frequentas reedicions..
Dins la dralha dels autors màgers de son temps, coma Jasmin que sembla èsser son modèl principal, Louis Vestrepain s'ensaja tant a la poesia lirica, qu'al genre folcloric. Sovent satirics, sos poèmas mesclan occitan e francés, e son autant de retraches en rima de la vida quotidiana de Tolose al sègle XIX, que desvelan las mors e costumas de son temps.
Enregistrement traité dans le cadre du programme Patrimoine Oral du Massif Central.
Entretien avec plusieurs chanteuses qui récitent ou chantent tour à tour plusieurs chansons de leur enfance, aussi bien en occitan qu'en français.