Recèrca

Filtrar
Filtres actifs
Auteur : Capron, Michel. Interprète
Portail : Mediatèca
Auteur : François, Isabelle. Interprète
Tipe : Son documentari / Data : 2016
Tèxte de l'episòdi : 

Qualqu'un tusta a la pòrta cridant :

- Joana, Joana !

Sus l’escalièr de l’intrada de l’ostal magra, vièlha e tot en plors la vesina de Renat, l’Angèla :

- Joana secors ! Lo Renat s’es penjat dins son garatge e se te veni veire es qu’a laissat una letra.

- E alara ? Es terrible mas i pòdi pas res, es vengut ièr e l’ai fotut defòra. Voliái pas mai ausir d’istòrias sus nòstra joinessa que m’an fach tant de mal.

- Legís aquela letra !

- Se vòls mas ara es un pauc tard per faire quicòm.

A mon vilatge tant aimat tota ma vida, 

Dempuèi l’escòla primariá siái estat amorós de la Joana. Segur que l’ai abandonada per la Roseta a 20 ans. Mas uèi la Roseta es partida e pensavi que ara lo sòmi podiá devenir realitat. Veni d'apréner qu’es amorosa e que se va maridar ambe un american. Donc vòli pas mai contunhar a viure. Quand los sòmis son mòrts i a pas pus de rason de viure.

Adieu-siatz totes vòstre amic Renat lo malurós

- Encara un còp i pòdi pas res faire, es pas ma fauta. Es vengut me veire ièr e èra furiós.

- Tot lo mond van dire qu’es de ta fauta.

E l’Angèla furiosa s’en va. Uèch oras del ser. Temps de sonar lo Rémy.

- Allo ! Rémy !

- Cossí vas amor de ma vida ?

- Ai pas tròp de temps per parlar. Matilda m’a sonada. Es premsa e vòl venir faire son pichòt en çò de ieu. Lo problèma es qu’a pas un sòu per pagar lo bilhet d’avion. Es que pòs li mandar l’argent o melhor prendre lo bilhet e lo mandar a Philadelphia o per internet ? L’adreiça: Matilda Delbas encò de Fred Tiafran 2345 Hillview Avenue Philadelphia. E lo telefòn: 410 587 90 87.

- O vau faire. Te fagas pas de marit sang. Mas es que siás segura de çò que fas ? As pas jamai agut d’enfant e d’un còp vas devenir maire e grand, es pas simple.

- Mas tu serà ambe ieu e serai pas pus soleta. M’ajudaràs. E en mai lo paire del pichòt es negre, cantaire o musicaire, ai pas comprés. Te sonas lèu lèu. E de l’autre costat i a de problèmas al vilatge. Te contarai tot aquò lo còp que ven. Adieu e potons mon Rémy !

- Adieu ma bèla !

Tot va plan. Es bon de pas pus èstre soleta. E zo mai lo telefòn ! Qual pòt sonar ara ?

- Madomaisèla Belcaire ?

- Òc es ela ! De que voletz ?

- Aquí la gendarmariá del vilatge. Sabi qu’es tard mas volriam vos veire. Mossur Renat Delrieu s’es penjat e a laissat una letra que parla de vos. E en mai una vesina Madama Soulages a ausit una disputa entre vos, ièr a dos oras.

- E de que pòdi faire ? Es pas ieu que l’ai penjat.

- Madama se voletz podem vos venir veire a l’ostal.

- Deman matin ?

- Non ara. Avans de donar lo permés d'enterrar seriá bon de discutir ambe la darrièra persona que l’a vist.

- E ben vos espèri !

Mas avant me cal manjar un bocinet e subretot beure un copet de vin. Un pauc de cambajon, de fromatge amb una lesca de pan e una poma reineta del Vigan. E son dejà aquí ! Amb la veitura de la polícia. Comenci de me demandar s’ai plan fach de tornar al vilatge. Evidentament la mòrt del Renat es pas un plaser per ieu. Durbissi la pòrta. Dos òmes dintran. N’en coneissi un : Madama Blanquet. Mas l’autre l’ai pas jamai vist.

- Es que nos podem assetar ?

- Vos ne'n prèga. Venètz per aquí sus la terrassa.

Se meton cadun dins un fautuèlh de jardin. M’en vau cercar d’aiga e de gòts a la cosina.

- Avètz un polit ostal Madomaisèla Belcaire ! Vos fasètz pas de lagui aurem lèu fach. Pas que de rotina.

Lor conte nòstra istòria ambe lo Renat tre la debuta fins a ièr la disputa sus lo davantal de l’ostal. Escrivon tot çò que disi. E s’en van.

Siái anada me jaire e ai dormit tota la nuèch sens me desrevelhar. Uèi es un autre jorn. Ièr es lo passat.

Bonjorn tot lo mond. Adieu los sovenirs ! Ma vida comença ara! Lo solelh brilha sus mon teulat tot nòu !

Mise en ligne : 12/07/2017
Appartient à :
Lo viatge de Joana - Liste des épisodes
Tipe : Son documentari / Data : 2016
Tèxte de l'episòdi : 

La Doctora me fa un sorire plen de bontat, fa d’annadas qu’a seguit tot mon viatge de femna e subretot la menopausa, aquel cambiament dins la vida de las femnas qu’es la mai granda injustícia (n’i a que dison que per los òmes i a l’andropausa mas degun ne parla pas jamai) :

- Cara Joana es un plaser de vos veire. Mas vos cal faire mèfi los vints ans son passats e cal pas tròp emplenar la copa autrament lo còs pòt pas seguir.

- De que s’es passat ?

- E bè : èretz en çò del notari e una letra del regretat Renat vos a estrambordada e vòstre còr a cridat : seba ! e sètz anada dormir un pauc de l’autre costat. Mas tot va plan sètz tornada dins la vida vidanta.

- Ah me soveni ! Lo Renat me vòl pas daissar viure en patz, la gelosiá a ges de frontièra.

- Anatz préner un pauc d'èrba de la San Joan - lo trescalan qu’es la sason. E doblidetz pas de manjar de proteïnas e de beure un gòt de vin a cada repais.

- Vos en fasètz pas aquò o sabi faire.

- E se i a un problèma sonatz me, serà un plaser de vos ajudar a tornar préner tranquilla vòstra plaça dins lo vilatge. Ajatz pas paur : degun a pas cridat per las carrièras qu’aviatz tuat lo paure Renat. Fa de temps qu’aviá pas pus enveja de contunhar a rebalar son malur sus aquela tèrra. A lèu.

Tres oras aprèp dinnar : temps de me sortir del lièch, de prendre una docha, de cambiar de rauba. Dins l’intrada de l’ostal un pichòt papièr jos la pòrta: « S’avètz besonh d'ajuda siái aquí ! Joseta Soulages, vòstra vesina. » Vòli pas èstre una escrancada de la bona, mas de tot biais es plan brava aquela femna. Era pas aquí l’an passat e l'ostal èra a vendre : es arribada per la retirada benlèu. Sabi pas s’es maridada... 

De que vau faire ambe l’ostal e las tèrras del Renat? Benlèu que seriá bon per de lòtjaments socials per de que se me soveni plan l’ostal del Renat es grandaràs. Seriá possible de faire quatre F2. E per las vinhas ai una idèia : perque pas faire d’òrts obrièrs per los qu’an pas de tèrra. Seriá fòrça interessant per lo vilatge. M’en vau a la comuna benlèu que trobarai lo conse.

Justament es aquí :

- Bonjorn Monsur Bonelli cossí anatz ?

- Bonjorn Madomaisèla Belcaire, quant plaser de vos veire ! Contenta d’èstre dintrada al país ? Cal es lo problèma ?

- Vaquí : lo Renat Delrieu m’a laissat son ostal e sas vinhas.

- Fòrça interessant !

- Mas n’ai pas de besonh. Voldriái faire quicòm per lo vilatge. Pòdi vendre l’ostal per un euro simbolic a la comuna. Pensi qu’amb l’ostal seriá possible de far de lòtjaments socials per los que n’an besonh. De que n’en pensatz ?

- Es plan generós mas lo problèma es qu’al conselh municipal los elegits an paur que dins los lòtjaments socials coma son per los paures i aguèsse pas que de « racalha ». Sèm una pichòta comuna e la lei nos daissa liure per çò qu’es de lòtjaments socials. Avèm pas d’obligacion.

- E ieu que cresiái que los elegits èran generós subretot amb las gens qu’an pas pron per viure.

- Mas an paur que i aguèsse d’estrangièrs venguts ont sap pas d’onte per venir viure aquí. Avètz vist las darrièras eleccions. Podriatz faire un « Bed and Breakfast » per los toristas aquò seriá bon per lo vilatge e podriatz trapar d’argent per o fa.

- Veirem ben. Per las tèrras - i a 10 ectaras - benlèu que seriá bon de faire un espaci per los jardins. Cadun podriá aver un jardin a gratis e la comuna donariá l’aiga.

- Es una bona idèia. N’en parlarai al conselh municipal que ven. Mas benlèu que los que vendon los legums sus lo mercat seràn pas contents. Evidentament tot aquò es fòrça generós per la comuna mas los interès de cadun  e los interès collectius son doas causas diferentas.

- Mercé Monsur lo conse. Sonatz me quand auretz decidit si que non vendrai tot e segur que i aurà d’estrangièrs per crompar las tèrras e l'ostal. A ben lèu !

- Adieu-siatz !

E crac un pantais de mai escorgat ! Tot d’un còp me soveni de çò que me disiá un amic : i a de joves païsans qu’an fach d’estudis e que trapon pas de tèrras per trabalhar. Los retirats qu’an pas que de pichòtas pensions aiman melhor vendre : es mai interessant per la moneda !  Segur que faire una pichòta renda per un jove seriá lo bon biais. I a una associacion: « païsans d’aicí e d’ailà ». Me cal rescontrar l’associacion e tot anirà solet. Of !

Temps de sonar lo Remy per saupre coma s’es passat ambe la Matilda.

- Allo Remy !

- Cossí vas ma bèla ? Ai mandat lo bilhet a Matilda. Serà dins ton pais la setmana que ven lo diluns.

- Tot va plan, lo jorn de la San Joan : anirem dançar a l’entorn del fuòc.

- Mèfi de pas faire tombar lo pichòt o la pichòta sabèm pas encara !

- E tu Rémy quant arribas ? Ai tant besonh de te veire, d’èstre dins tos braces !

- Aquò me fa plaser, es la meteissa causa per ieu ! Maissanta filha ! Quand siás partida d’aicí pensavi que benlèu èra per totjorn e qu’aviái perdut lo solelh de ma vida !

- Arrèsta te de galejar ! Bon ! Aquí ai agut de problèmas dins lo vilatge mas pensi que tot anirà plan lèu lèu. T’o pòdi pas res dire ara es tròp complicat. Te fagas pas de lagui tornarai amb tu a Baltimore per t'ajudar amb ton ostal.

- Tot va plan. S’es possible anirem aprèp las vendémias, e tornarem per lo vin novèl ! 

- Es qu’as rescontrat Matilda e son òme ?

- Pas encara ! Sembla pas verai de pas demorar amb ela per la venguda de l’enfant ! Compreni pas çò que se passa, veirem ben !

- Al còp que ven, e doblides pas de me sonar deman !
Mise en ligne : 27/07/2017
Appartient à :
Lo viatge de Joana - Liste des épisodes
Tipe : Son documentari / Data : 2016
Tèxte de l'episòdi : 

Preni l’envolopa, lo sagèl es american. Pausi la letra sus la taula del salon.
Per començar devi dubrir las fenèstras, los contravents, laissar dintrar l’aire del mes de junh dins l’ostau. Fague lo torn de l’ostal, sentís pas la rosa aprèp un annada de baradura.
Es miègjorn. Sortissi per anar crompar quicòm per manjar. Quand dintre dins l’espiçariá es la revolucion:

- Joana siás tornada ? Tot lo mond pensava que t’ères envolada per pas jamai tornar ! Mas que siás bèla ! Eleganta ! Ont as trapat aqueles jeans ? E aquel tee-shirt ? Tot lo mond a pantaissat : n’i a qu’an dich qu’ères maridada, d’autres qu’aviás decidit de viure en America amb aquela Matilda… De tot biais nos fa plaser de te veire e subretot tant polida. Segur que lo bonur es dintrat dins ta vida. E un jorn nos caldrà dire cal es la vertat. E la pichòta sabi pas cossí se sòna, de que n’as fach ? L’as venduda ? Tot lo mond ris.

- Arribarà lèu lèu. Siáu urosa tanben d’èstre tornada e de vos veire. Ai fam donc voldriái...

- Es que manjan coma nos autres de l’autre costat ?

- Pas totjorn. Donc de pan, de cambajon, d’ensalada...

Mon panièr plen m’en tòrni a l’ostau. Es pas un grand plaser de manjar soleta subretot quand òm i es pas pus acostumada. Lo telefòn sona:

- Allò ? Joana cossí vas ? E lo teulat es pas au mitan del jardin ?

- E tu Rémy de que fas ? Espèri que siás malurós tot solet dins ton polit ostal sens ta Joana !

- Es que siás malurosa sens ton Rémy?

- Sabi pas encara, veni d’arribar e m’en vau manjar un bocinet. Las gens son urós de me veire.

- Bon es l’ora de partir a l’universitat qu’ai de trabalh ! : set oras. Te sonarai lèu quand auràs manjat. Potons !

- Potons!

Dintre dins la cosina, res a pas cambiat. Temps de brancar l’electricitat, d’alucar lo frigò. Puèi manji, trapi una botelha de vin, bevi un còp. Es bon lo vin per ma testa e subretot mon còr per caçar lo « blues ». E ara, la letra ambe lo café. O sabiáí ben que m’escriuriá un jorn. Mas siáu pas segura qu’es lo bon moment.

Quaucun tusta a la pòrta. Es lo Renat l’amorós de mos vingt ans que m’a laissada per una autra. A un ramelet de ròsas rojas dins la man.

- Adiu ma bèla americana. M’an dich qu’ères tornada al vilatge. Cresiái de pas pus jamai te tornar veire.

Me dona las flors.

- Aquelas flors per te dire tot mon amor, a tu que demoraràs totjorn la flor de ma joinessa !

- Dintra Renat. Vòs de café ?

- Ambe plaser !

- Asseta te. M’en vau lo caufar.

- Es que t’an dich la novèla ?

Respòndi pas. Ara servissi lo café.

- Alara t’an pas res dich ?
Silenci.

- Ara sabes siáu ric. Ma tanta es mòrta e m’a tot daissat. Es coma per tu e ton oncle Vincent. Tròp d’argent per un òme solet. Alara s’aquò t’agradava, poiriam viure ensems. Ambe la Ròseta avèm pas agut d’enfant.

- Renat. L’an passat te l’ai déjà dich: tu e ieu fa 40 ans qu’es finit. Te sovenes pas de çò que m’as fach a 20 ans ? E ara en mai siái promésa. Lèu i aurà un maridatge al vilatge. Saràs convidat. E ara ai de causas de far e siáu cansada. Beu ton café e defòra !

Renat se lèva, e comença de plorar :

- T’ai aimat tota ma vida ! Quand la Ròseta èra malauta cada matin pregavi per la veire partir al cementèri. Per viure ambe tu ! Las femnas setz totas parièras : comprenetz res a l’amor. Es que te sovenes quand aviás pas un sòu e que t’ai prestat 1000 francs per enterrar ta maire ?

- Sortis de mon ostal ! Vòli pas pus parlar del passat e çò qu’es fach es fach ! Ai dubert la pòrta, getat las ròsas au mitan de la carrièra.

- Ton chin, lo pichòt Poubelle, es ieu que l’ai tugat. Adieu tanturla !

Eh bé ! polit retorn ! E ara la letra de Matilda: 

Cara Joana,

Ai somiat de tu cada jorn dempuèi 9 meses : o sabiái ben qu’èri estada michanta de m’en anar sens dire aureveire. Aprèp tot l’amor que m’aviás bailat ! Ai besonh de tu. Dins dos mes lo pichòt arriba e vòli pas lo faire dins aquel pais. Ai paur ! E quand pensi a ma maire e a la grand de mon enfant es tu que vesi. Es que pòdi venir encò de tu per pichonar ? Fred mon òme vendrà me rejoiner dins dos mes. Pòt pas ara. Sonas me quand podràs. Me daissas pas soleta. T’aimi !

Ta filha Matilda

En Ps i a lo numerò: 410 587 90 87. De tot biais ai pas d’autra causida : me cal sonar !

Mise en ligne : 29/06/2017
Appartient à :
Lo viatge de Joana - Liste des épisodes