Recèrca

Filtrar
Filtres actifs
Auteur : Cassoudesalle, Joanna (CIRDÒC)
Portail : Enciclopèdia
Tipe : Article biografic / Data : 2016-02-24

Fondator e president de l’Escolo de Limagno, elegit Majoral del Felibritge e sòci de l’Escòla Occitana, laureat de l’Academia dels Jòcs Florals, Benezet Vidal foguèt lo promotor màger dels movements de renaissença occitana en Auvèrnha-Bassa pendent la primièra mitat del sègle XX.

Illustration : Benezet Vidal, coll. Clarmont d’Auvèrnha, Bibliotèca del Patrimòni de Clarmont-Comunitat  ms 1967.

Autras formas del nom

< Benoît Vidal (nom d’état civil)
< Bénazet Vidal (forme erronée)


Elements biografics 

Benezet Vidal nais a Pontgibaud dins lo Puèi de Doma lo 15 de mai de 1877. Regent abans de venir perceptor a Billom puèi a Lezoux, fonda en 1920 l’Escolo de Limagno. Es entre las doas guèrras un sòci actiu del Consistòri del Felibritge. Clavaire de l’Académie des Sciences, Belles-Lettres et Arts de Clarmont d’Auvèrnha, se fa conéisser dins lo mitan sabent auvernhat per sas publicacions literàrias e filologicas dins las revistas regionalistas, mai que mai dins L’Auvergne littéraire et artistique.
Retirat, Benezet Vidal s’installa a Clarmont d’Auvèrnha abans de defuntar pendent un sojorn dins son país natal a Sant-Ors-las-Ròcas, lo 5 d’agost de 1951.

Engatjament dins la Renaissença d’Òc

Lo promotor del Felibritge en Auvèrnha-Bassa

Benezet Vidal es un escrivan d’expression occitana que foguèt un dels artesans màgers del desvolopament del Felibritge en Auvèrnha-Bassa. Fonda lo 11 de julhet de 1920, l’Escolo felibrenca de l’Auvèrnha-Bassa, organiza de Jòcs Florals annadièrs a Clarmont d’Auvèrnha que guerdonan d’òbras literàrias (poesia, pròsa e teatre) en dialècte auvernhat. Benezet Vidal es fòrt actiu per la difusion de la lenga occitana dins l’ensenhament. Organiza en particular un concors escolar cada annada e los regents son convidats a i faire participar sos escolans. En 1936, publica lo « Libret de l’escolan auvernhat », (Clarmont d’Auvèrnha : Ed. de la Mantenença d’Auvèrnha) antologia dels escrivans occitans auvernhats destinada als regents que vòlon ensenhar l’occitan dins sas classas. En 1925, es l’organizator de la Santa-Estèla a Clarmont d’Auvèrnha ont es elegit Majoral del Felibritge, titulari novèl de la « Cigalo Limousino » veusa de Joan-Victor Lalanna (1849 – 1924).

L’accion e l’òbra literària de Benezet Vidal desvolopa la renaissença d’Òc felibrenca en Auvèrnha-Bassa. Levat Règis Michaliàs (1844 – 1916), pauc d’escrivans avián illustrat la lenga d’òc en Auvèrnha-Bassa (Puèi de Doma, Brivadés) dementre qu’en Auvèrnha-Auta (Cantal) lo movement felibrenc s’èra estructurat tre las annadas 1870 ambe una Escolo Oubernhato, aureolada del renom d’Arsèni Vermenosa (1850 – 1910).

Benezet Vidal es considerat coma lo primadièr de la renaissença d’Òc en Auvèrnha-Bassa, e lo critic Camil Gandilhon Gens-d’Armes o rapèla al moment de sa despartida : « Ne voyant en Basse-Auvergne plus personne disposé à relever le flambeau, [Vidal] le prit lui-même dans ses mains pieuses et modestes ».1 »

Benezet Vidal es un escrivan d’expression occitana dins lo dialècte d’Auvèrnha-Bassa (occitan auvernhat). Per son òbra e son accion a l’Escolo de Limagno, entrepren en relacion ambe l’Escòla Occitana l’unificacion e lo reviscoladís de l’auvernhat dins la tradicion de l’accion felibrenca e de l’exemple mistralenc : ròtle central de la literatura e dels escrivans associat a un interès per las culturas regionalas, organizacion d’eveniments felibrencs per l’illustracion publica de la lenga.

Actiu dins lo sen de l’organizacion felibrenca, es tanben en relacion ambe l’Escòla Occitana que, dempuèi Tolosa, òbra per l’unificacion grafica dels parlars d’òc en concebent una grafia dicha alara « occitana »2 respectuosa de l’etimologia e de la tradicion dels tèxtes medievals. Vidal adòpta definitivament la grafia de l’Escòla Occitana a la parucion en 1926 de son roman « La serva » (Tolosa : Ed. Occitania), causida encara minoritària ençò dels escrivans d’òc, e pro audaciosa per que siá sostenguda per l’istorian e escrivan auvernhat Jòrdi Desdevises du Dézert : « Conformément à l’intérêt véritable de la Renaissance occitane et à la bonne tradition de Vermenouze, il adopte l’orthographe étymologique et rejette la graphie phonétique, qui est - littérairement parlant - une erreur formidable. Nous savons quelle grêle de tuiles peuvent pleuvoir sur notre dos en cette occasion mais nous conterons quelque jour à nos contradicteurs l’histoire de la Renaissance catalane, et ils verront de quel côté sont le sens pratique et la prévoyance de l’avenir »3.


Benezet Vidal, « Lo Grelet », carte-poème, ed. Seix (Ariège) : Escolo deras Pireneos, vers 1930. Coll. CIRDÒC, IC-F/2. IMG-2 légende : Benezet Vidal, « Lo Grelet », carte-poème, ed. Seix (Ariège) : Escolo deras Pireneos, vers 1930. Coll. CIRDÒC, IC-F/2.

L’òbra literària

Benezet Vidal publica tre la debuta de las annadas 1920 un primièr recuèlh de poesias sus lo tèma de la vida païsana, « Flours de mountagno » (Roian : Ed.de la France littéraire), mas se singulariza sustot per son òbra romanesca, cas pro rar ençò dels escrivans occitans d’abans la guèrra. En 1926, pareis « La serva », roman que se situa dins lo monde païsan e que conta un conflicte familhal provocat per la sèrva que permet d’irrigar los camps ; puèi en 1930, « Un amor : jornau », fals jornal intime d’un engenhaire amorós d’una jove païsana. Es tanben l’autor d’un tresen roman « Jan Combralha », mantun còp mencionat4 dins las bibliografias de l’autor, mas que sembla èstre demorat manuscrich. Benezet Vidal a adaptat en occitan « Lo Cid auvernhat », comèdia rustica en un acte de Jòrdi Desdevises du Dézert. Aquela comèdia, representada pendent la Santa-Estèla al teatre de Clarmont d’Auvèrnha lo 30 de mai de 1925, es estada publicada dins L’Auvergne Littéraire et artistique (14, junh-julhet de 1925). >> Consultez le tapuscrit sur Occitanica



Cal senhalar tanben « Lo vièlh Clarmont », recuèlh de poèmas sus Clarmont d’Auvèrnha e una « Gramatica auvernhata » que son demorats manuscriches.5
Puèi a collaborat a mantun jornals : L’Auvergne litteraire et artisrique, Echos d’Auvergne, L’Avenir, Le Moniteur, La Revue des pays d’Oc, Le Feu, l’Alauza d’Auvèrnha, (a comptar de 1929), l’Almanach chantant de l’Auvergne, etc...



1. Chroniques - Bibliographies. Auvergne, Cahiers d’études régionales : Histoire, Littérature, Arts. Clermont-Ferrand : Imprimerie G. de Bussac, 1951, n°135, p.51.

2. GANDILHON GENS D'ARMES, Camille. Un Amor. L’Auvergnat de Paris. 4 avril 1931.

3. GANDILHON GENS D'ARMES, Camille. La Serva, roman en dialecte auvergnat par Bénézet Vidal, majoral du Félibrige L’Auvergnat de Paris. 17 avril 1926

4. « Chroniques - Bibliographies » dans : Auvergne, Cahiers d’études régionales : Histoire, Littérature, Arts, Clermont-Ferrand : Imprimerie G. de Bussac, 1951, n°135, p.53

5. « Collection CIRDÒC, Fonds du Collège d’Occitanie, dossier Bénézet Vidal. Consulter l’inventaire en ligne : http://www.calames.abes.fr/pub/ms/Calames-2014814108134011


Mise en ligne : 17/07/2017