Recèrca

sus 3
Filtrar
Filtres actifs
Auteur : Kaleo design. Metteur en scène ou réalisateur
Catégorie : Vidéos
Sauf
Sous-Menu : Actors
Auteur : Ouret, Marie-Andrée. Conférencier
fre (29)
eng (18)
oci (18)
Tipe : Programa audiovisual / Data : 2014

Aquesta seria de vidèoguidas en occitan escricha e producha pel CIRDÒC propausa de descobrir lo patrimòni cultural e toristic de la region Lengadòc-Rosselhon amb 48 filmòts d'animacion tematics d'une durada de 2 a 3 minutas.

Produch mercé al sosten del FEDER en Lengadòc-Rosselhon.

Mise en ligne : 16/09/2014
Tipe : Programa audiovisual / Data : 2014
Al pè de las Corbièras, lo Fenolhedés ocupèt longtemps una situacion geografica, politica e cultural particulara, la d’una zòna occitana en contacte dirècte amb las tèrras catalanas. Una situacion qu’influencièt son evolucion e sa cultura.
Per compréner las particularitats del Fenolhedés, cal tornar dins lo temps fins a l’Edat Mejana e seguir los passes de personatges istorics coma Olivier de Termes o Nuno Sanç.
Mise en ligne : 15/10/2014
Tipe : Programa audiovisual / Data : 2014
Pesenàs es e demòra vila de teatre e de patrimòni viu.

« Jean-Baptiste Poquelin nasquèt a París, Molièra nasquèt a Pesenàs » nos ditz Marcel Pagnol. Aprèp lo fracàs de sa primièra companhiá parisenca, Molièra partís sus las rotas de França.  En 1653, sos passes le menan a Pesenàs, a la Cort del Prince de Conti, e la ciutat conserva encara uèi la memòria de son passatge.

Lo calendièr evenimencial de Pesenàs es tanben marcat per la sortida de son Polin, animal totemic dins la pura tradicion lengadociana, qu’acompanha e guida la comunautat pendent lo grand temps de Carnaval.

Aquestas videoguidas d'animacion foguèron realizadas en 2014 dins l'encastre del projècte e-Anem, finançat pel FEDER en Lengadòc-Rosselhon.

Mise en ligne : 15/10/2014
Tipe : Programa audiovisual / Data : 2014
En 1258, lo Tractat de Corbeil signat pels reis de França e d’Aragon fa del massís de las Corbièras una zòna de marcha entre los dos reialmes. Lo Fenolhedés ven alara un avantpòst sus la plana de Rosselhon, ara tèrra estrangièra a la França. Al còr de l’Edat Mejana, aquela frontièra novèla se bastís progressivament, dins lo paisatge mas tanben los esperits. Fòcus sus la presa de Queribús que precedís de qualques meses la signatura del Tractat de Corbeil, e cabussada dins las legendas qu’espelisson alara a l’entorn d’aquesta novèla frontièra.

Aquestas videoguidas d'animacion foguèron realizadas en 2014 dins l'encastre del projècte e-Anem, finançat pel FEDER en Lengadòc-Rosselhon.
Mise en ligne : 15/10/2014
Tipe : Programa audiovisual / Data : 2014
Tèrra de trobadors e de trobairises, Losèra es a l’Edat Mejana un fogal de creacion literària. Auriá tanben, a ne creire la legenda, recebuda a la meteissa epòca la visita del gigant Gargantuà, granda figura de la tradicion orala que será puèi immortalizada per Rabelais.
Aquestas videoguidas d'animacion foguèron realizadas en 2014 dins l'encastre del projècte e-Anem, finançat pel FEDER en Lengadòc-Rosselhon.
Mise en ligne : 15/10/2014
Tipe : Programa audiovisual / Data : 2014
Caireforc entre Mediterranèa e Ròse, Euròpa del Nòrd e Euròpa del Sud, Bèucaire es çò primièr un site privilegiat. Una situacion que li valrà d’èsser causida per aculhir lo novèl canal que religariá Ròse a Seta, boca del canal de Miègjorn, mas tanben d’albergar una fièra medievala de las grandas, a l’ocasion de la Santa Magdalena. Al sègle XVII, Jean Michel de Nimes redigís en occitan un obratge que cabussa lo legeire al còr d’aquestes uèit jorns de fèsta.

Aquestas videoguidas d'animacion foguèron realizadas en 2014 dins l'encastre del projècte e-Anem, finançat pel FEDER en Lengadòc-Rosselhon.
Mise en ligne : 16/10/2014
Tipe : Programa audiovisual / Data : 2014
Al pè del causse Mejan, entre lo mont Losèra e los massisses de las Cevenas e del Bogés, la vila de Florac a vist s’escriure unas de las paginas pus grandas de l’istòria cevenòla, de las guèrras de Religion a la revòlta dels Camisards. Mas Florac es tanben tèrra de musica e de dança, en particular de la borrèia, emblematica del Massís Central.

Aquestas videoguidas d'animacion foguèron realizadas en 2014 dins l'encastre del projècte e-Anem, finançat pel FEDER en Lengadòc-Rosselhon.
Mise en ligne : 16/10/2014
Tipe : Programa audiovisual / Data : 2014
La descobèrta de Maruèjols nos fa passar del rire al plorar, de la fèsta a l’esglasi. Viatge al còr de Massís central, tèrra de musica qu’i règna lo parelh cabreta-acordeon , mas ont plana encara lo remembre d’un mistèri sagnós que brandiguèt França al sègle XVIII, lo de la Bèstia de Gavaudan.

Aquestas videoguidas d'animacion foguèron realizadas en 2014 dins l'encastre del projècte e-Anem, finançat pel FEDER en Lengadòc-Rosselhon.
Mise en ligne : 16/10/2014
Tipe : Programa audiovisual / Data : 2014
Creada dins l’Antiquitat, Narbona possedís un patrimòni ric e a vist naisser entre sas muralhas de figuras de l’istòria nacionala de las bèlas. Pasmens, demòran encara d’elements mai discrets d’aquel patrimònis que Narbona revèla pauc a cha pauc a sos visitors.
Atal coneissètz la legenda de la granhòta de tres patas que descobriretz dins un benechièr de la glèisa de Sant Pau ? Lo Narbonés Hercule Birat nos ne conta l’istòria dins un de sos obratges en occitan.
Es tanben a Narbona que nasquèt  Jean-Joseph Cassanéa de Mondonville, que trobèt lo succès a la cort de Loís XV en propausant un opèra compausat tot en occitan : Dafnis e Alcimadura. Enfin, anam naular sul Canal de la Robina, que racòrda Narbona al Canal de Miègjorn. Una reunion que se faguèt pas sens dificultats.

Aquestas videoguidas d'animacion foguèron realizadas en 2014 dins l'encastre del projècte e-Anem, finançat pel FEDER en Lengadòc-Rosselhon.

Mise en ligne : 16/10/2014
Tipe : Programa audiovisual / Data : 2014
Los alentorns de Ginhac dins Eraut aculhisson la Tambourithèque, musèu del jòc de tambornet. Aquel espòrt tradicional de Lengadòc, de la familha dels jòcs de pauma, se practica uei encara mercés a l’instrument que li balhèt son nom  : lo tambornet. Long del sègle XX, sa practica perd lo vam abans que l’accion de diverses apassionats, dont l’autor occitan d’Argelièrs d’Erau Max Roqueta, participe al reviscòl e a la restructuracion de l’espòrt.

Après la santat del còs, la de l’esperit en prendre lo camin de l’abadiá de Sant Guilhèm dau Desèrt. Fondada a l’Edat Mejana, l’abadiá ven lèu lèu un site immancable de la Via Tolona, una de quatre grandas vias del pelegrinatge que mena a Compostèla. Sa legenda daurada e la de son fondator se transmetan encara sus las rotas que menan a la tomba del sant. Per aquò, cal passar l’estranh Pont del Diable...

Aquestas videoguidas d'animacion foguèron realizadas en 2014 dins l'encastre del projècte e-Anem, finançat pel FEDER en Lengadòc-Rosselhon.
Mise en ligne : 20/10/2014
sus 3