Recèrca

sus 2
Filtrar
Filtre actif
Langue : spa
04 (2)
2 (1)
Tipe : Libre / Data : 1867
Le poème la Coumtesso de Frédéric Mistral a été écrit à Maillane le 22 août 1866, il est adressé « au catalan don Victor Balaguer », alors exilé politique, réfugié en Provence. Le texte paraît dans l'Armana prouvençau en 1867 et sera publié la même année à Barcelone accompagné d'une version catalane par Victor Balaguer. En 1889 le même poème avec sa traduction française est publié dans Lis Isclo d’or.
Mise en ligne : 24/03/2014
Tipe : Libre / Data : 1872
Recueil de poèmes de divers auteurs réunis en l'honneur des noces d'Anaïs Roumieux, la fille de Louis Roumieux
Mise en ligne : 05/03/2014
Tipe : Film documentari / Data : 2017
Lo 14 de genièr de 2017, lo temps d'una nuèch – la primièra Nuèch de la lectura -, la Mediatèca del CIRDÒC se cambièt en rotlòta per menar sos legeires per un « Viatge immobil » entre los imaginaris e las culturas.

En farsi, en LSF, en francés, en latin, en italian, en castelhan o en occitan, legeires, autors, traductors e artistas gostèron amassa los mots que los avian fach barrutlar.

Aquí lo realizator Mathias Leclerc liura en imatges los quasernets d'aquel viatge.

Amb la participacion de la companhiá Calame Alen, l'Amistat franco-marroquina de Besièrs, Alem Surre-Garcia, Manijeh Nouri, Rotland Pecot, France Rougié, Maeva Ou-Rabah, Mirelha Braç, Marie-Jeanne Verny, Marie-France Fourcadier, Alan Roch, Matieu Poitavin, Sèrgi Carles, Corinne Lhéritier...
La Nuèch de la lectura es sostenguda pel ministèri de la Cultura e de la Comunicacion.
Mise en ligne : 10/01/2018
Tipe : Ressorsa ensenhament / Data : 2017-2018
Aquesta partida del recuèlh se concentra sus de tèxtes en italian, sarde, espanhòl, basco, moré... per trabalhar sus las familhas de lengas.


Tornar al somari del recuèlh

Mise en ligne : 12/06/2018
Appartient à :
Tipe : Artistas / Data : 2016
Còr de Lop es una banda de folk medieval en lengua occitana, formada por músicos jóvenes que viven en Buenos Aires (Argentina).

Hace muchos, muchos años, en tiempos de cruzados y señores feudales, de frailes mendicantes y gordos abades vestidos de seda eran pocos los que se atrevían a apartarse del camino de la iglesia y de los campos cosechados.
Porque allí donde no había camino, ni iglesia, ni campo de labor se extendía el bosque y el bosque era el dominio del lobo o de aquellos que se atrevían a vivir como lobos, indómitos, bandidos, forajidos, renegados, olvidados de dios, herboleras, cazadores, montaraces de toda laya, adoradores de viejos dioses, corazones de lobo.
Y estos espíritus de lobo que entraban y salían de ese bosque amigo y protector llevaban consigo un tesoro que ningún señor podía quitarles ni cuando bajaban a los mercados: su música
Y de ellos surgió la voz canalla y profana que luego sería adornada y embellecida por los trovadores en la lengua de Oc.
Porque los lobos no cantaban al señor ni a la madre, ni salmodiaban, ni amenizaban peregrinaciones si no que hablaban de cosas profanas y vulgares, de ladrones y leprosos. A veces hacían mofa de los poderosos pero sobre todo cantaban de amores.
Este trovar floreció y fructificó en tierra Cátaros haciéndose excelso y reproduciéndose aún allende las fronteras difusas de las tierras occitanas, en muchos idiomas, con otros nombres y otras sonoridades, pero eso es otra historia…



Mise en ligne : 25/01/2017
Tipe : Article scientific / Data : 2017
Antonia Víñez Sánchez e Juan Sáez Durán (Universitat de Cadis) analisan la recepcion de las trobairitz a l'epòca modèrna a travèrs las representacions de tres d'entre elas – la Comtessa de Dia, Na Castelloza e Azalais de Porcairagas – dins un manuscrit conservat al CIRDÒC (còpia de cançonièr : Cançonièr Méry de Vic, dich « de Besièrs », ms. 13).

Contràriament a las representacions medievalas de las trobairitz talas coma las podèm veire dins los cançonièrs del sègle XIII, lo manuscrit de l'epòca modèrna romp amb la tradicion de representacion de poètas importants en presentant un imatge inacostumat d'aquestas tres femnas trobadors.

L'article en espanhòl fa una sintèsi sus la recepcion de las trobairitz a l'epòca modèrna e prepausa una analisi iconografica dels tres dessenhs contenguts dins lo manuscrit del CIRDÒC.

Consultar l'article :

L'article es estat publicat dins : ARRIAGA FLÓREZ, Mercedes (dir.). Escritoras en torno al canon. Sevilla : Benilde edicions, 2017. 
Es consultable en linha sul site Dialnet, portal de ressorsas universitàrias de l'Universitat de La Rioja.
Mise en ligne : 08/01/2019
Tipe : CD / Data : 2021
Enfant du Biterrois, le jeune chanteur Joanda n’a jamais voulu faire le choix entre l’occitan et le français. Et, c’est à travers cette double culture, ce double regard et cette identité multiple, qu’il déroule dans ce deuxième long format ses chansons. Ses chansons en forme d’amour, d’amour pour son pays d’abord, le Languedoc, et son littoral en particulier. Ses chansons en forme de tubes de l’été, comme pour mieux investir, avec tout ce bagage en poche, le paysage trop monolingue de la chanson en France.
Mise en ligne : 12/11/2021
Tipe : CD / Data : 2021
Eric Fraj compte parmi les figures emblématiques de la nòva cançon, le phénomène de renouveau chansonnier occitan issu des années 1970. Ainsi, pour ses 50 ans de chanson, il souhaite rendre hommage, peu importe le choix esthétique (tango, reggae, balades, blues, jazz, flamenco…), à ce « voyage étrange et complexe : la vie ».
Mise en ligne : 22/11/2021
Tipe : Emission ràdio / Data : 2010
Aimat Brees muda son emission Caminà que caminaràs sus Ràdio Lenga d'Òc al Parlament europèu, a Brussèlas, a l'escasença de l'organizacion pel grop Aliança Liura Europèa d'una conferéncia sus la diversitat lingüistica en Euròpa.
Es constitüida de mantun extrach de la conferéncia e d'entrevistas d'eurodeputadas-ats e de personalitats representant las organizacions de defensa de las lengas minorizada, dont François Alfonsi (eurodeputat francés) o David Grosclaude (president de l'IEO puèi Conselhièr regional d'Aquitània).
Per de questions de dreches, los extrachs musicals difusats dins l'emission podon pas èsser mes en linha, foguèron doncas talhats de l'enregistraments.
Mise en ligne : 27/05/2019
Appartient à :
Tipe : Emission ràdio / Data : 2008

Aquesta emission se debana a la "Fira Mediterrània de Manresa" tenguda del 30 d'Octobre al 02 de Novembre de 2008 a Manresa, una comuna situada dins la província de Barcelona. Se compausa d'entrevistas de grops de musica.

Per de questions de dreches, los extrachs musicals difusats dins l'emission podon pas èsser mes en linha, foguèron doncas talhats de l'enregistrament.

Mise en ligne : 28/04/2023
Appartient à :
sus 2