Recèrca

sus 2
Filtrar
Filtres actifs
Sujet : Amour courtois
Portail : Mediatèca
Tipe : Manuscrit / Data : 12..

Flamenca es un roman anonim de 8095 vèrses octosillabics compausat en occitan ancian dins lo darrièr tèrç del sègle XIII. Es conegut per aquesta sola còpia, descobèrta al sègle XIX per François Raynouard dins las colleccions de la Bibliotèca de Carcassona.

L’istòria de Flamenca :

Flamenca conta las amors de Guilhem de Nevèrs, jove cavalièr dotat de totas las vertuts fisicas e moralas, e de la bèla Flamenca. La debuta del roman manca dins lo manuscrit de Carcassona. Lo raconte comença per la demanda en maridatge de Flamenca per Archambaut, senhor de Borbon. Las nòças son celebradas amb faste a Nemors pendent uèch jorns puèi seguisson las festivitats de l’arribada de Flamenca a Borbon. La descripcion extraordinariament detalhada de las fèstas de Borbon, de las danças, de las musicas, de las òbras literàrias que i son jogadas, « lo desplegament mai incredible de cultura viva que podèm somiar » segon Ives Roqueta, a fach de Flamenca un retrach excepcional de la societat cortesa e li a pogut balhar un imatge de roman istoric.

Mas Flamenca, roman del castia gilós (castigament del gelós) e de l’adultèri, suspren mai que mai per son istòria, sulfurosa, d’autant mai que foguèt compausat dins lo periòde de repression ideologica e religiosa de l’après-Crosada contra los Albigeses. Per tal de conquerir Flamenca, tenguda reclusa per la gelosiá del sieu marit Archambault, lo cavalièr Guilhem pren la plaça d’un clergue per li portar, a la glèisa, de dimenge en dimenge, lo messatge del sieu amor, en desviar lo rite del poton de patz (poton al psautièr). A la seguida de peripecias nombrosas, aqueste amor adultèri e mai « eretic » (Renat Nelli) acaba per èstre consumit pels dos aimadors.

Flamenca es considerat coma un dels primièrs romans modèrnes e acaba pas de susprene per la modernitat de sa fòrma.

Caracteristicas materialas :

Lo manuscrit de Carcassona es incomplet. Lo primièr fulhet, mutilat, daissa legir pas que las primièras letras de sièis vèrses. En mai de las mancas nombrosas dins lo còrs del volum, los darrièrs fulhets an desapareguts tanben.

Lo volum conten, en cap del manuscrit, una letra autografa de François Raynouard, descobreire e editor primièr de Flamenca, datada de 1834.

Ne saber mai :

Ne saber mai sus l’òbra : consultar Flamenca : roman occitan del sègle XIII [ficha d’inventari] dins lo Repertòri del patrimòni cultural occitan.

Mise en ligne : 04/06/2014
Tipe : Dorsièr virtual / Data : 2013

TÈMA(S) realizat a l'escasença de la mòstra Flamenca, cap d'òbra occitan del sègle XIII, al Musèu Fenaille de Rodés, del 23 al 28 de julh de 2013, en partenariat amb lo CIRDÒC e la Bibliotèca d'aglomeracion de Carcassona.

Mise en ligne : 18/07/2013
Tipe : Mòstra virtuala / Data : 2014

Flamenca est un roman anonyme de 8095 vers octosyllabiques composé en ancien occitan vers le milieu du XIIIe siècle.
L'oeuvre raconte les amours de Guilhem de Nevers, jeune chevalier français doté de toutes les vertus physiques et morales, et de la belle Flamenca.
Le récit commence par la demande en mariage de Flamenca par Archambaut de Bourbon. Les noces sont célébrées avec faste à Nemours pendant huit jours puis suivent les festivités de l’arrivée de Flamenca à Bourbon. La description extraordinairement détaillée des fêtes de Bourbon, des danses, des musiques, des œuvres littéraires qui sont jouées, « le plus incroyable déploiement de culture vivante dont on puisse rêver » selon Yves Rouquette, ont fait de Flamenca un portrait exceptionnel de la société courtoise et ont pu lui donner l’image d’un roman historique.

Mise en ligne : 30/09/2014
Tipe : Article
Pour les troubadours, la Dame est la figure mystique de la femme aimée. Il s’agit en général d’une femme de la très haute noblesse, à laquelle le troubadour fait une cour poétique, selon les règles de la Fin’Amor.
Mise en ligne : 20/03/2019
Tipe : Emission ràdio / Data : 2010

L'emission es un reportatge realizat a l'escasença d'un collòqui organizat pel RedÒc en 2010 a l'universitat de Montpelhièr 3, nommat : "Los trobadors dins los tèxtes occitans del sègle 20".
Es constituïda d'entrevistas e de captacions dels intervenents : Gerard Gouiran, professor emerit especialist de las lengas romanicas a l'universitat Pau Valéry de Montpelhièr ; Pèire Bèc, filològ e medievalista ; Felip Martel, professor d'Istòria al departament occitan de l'universitat Pau Valéry de Montpelhièr ; Silvan Chabaud, cantaire del grop Mauresca Fracàs Dub ; Katy Bernard, medievalista occitanofòn ; e Marie-Jeanne Verny, professora de letras al departament occitan de l'universitat Pau Valéry de Montpelhièr.

Per de questions de dreches, los extrachs musicals difusats dins l'emission podon pas èsser mes en linha, foguèron doncas talhats de l'enregistrament.

Mise en ligne : 03/05/2023
Appartient à :
Tipe : Emission ràdio / Data : 2011
Episòdi sus la valor del "mercé", dins la societat occitana medievala.
Mise en ligne : 27/03/2023
Appartient à :
Tipe : Emission ràdio / Data : 2011
Episòdi sus la valor de "mercé" dins Flamenca.
Mise en ligne : 27/03/2023
Appartient à :
Tipe : Emission ràdio / Data : 2011
Episòdi sul tèma de la Fin'amor.
Mise en ligne : 27/03/2023
Appartient à :
Tipe : Emission ràdio / Data : 2011
Episòdi sus la paritat dins la fin'amor.
Mise en ligne : 27/03/2023
Appartient à :
Tipe : Emission ràdio / Data : 2011
Episòdi sus lo personnatge de la Dòna dins la Fin'amor.
Mise en ligne : 27/03/2023
Appartient à :
sus 2